BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 30 de gener de 2020,

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

D'acord amb la lletra a) del punt 1 de l'article 14 de la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental ordinària «els projectes inclosos en l'annex I de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, o en l'annex 1 d'aquesta llei, i també els projectes que es presentin fraccionats i assoleixin els llindars d'aquests annexos per l'acumulació de les magnituds o les dimensions de cadascun» . Entre els projectes inclosos a l'annex 1, el projecte objecte del present informe s'inclou al punt 2 del grup 8 (Projectes d'enginyeria hidràulica i de gestió de l'aigua):

Plantes de tractament d'aigües residuals amb una capacitat superior a 5.000 habitants equivalents.

Per tant, el projecte s'ha de tramitar com una Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària i seguir el procediment establert a la secció 1a del Capítol II d'avaluació d'impacte ambiental de projectes del Títol II d'avaluació ambiental de la Llei 21/2013. S'han de complir també les prescripcions de l'article 17 de la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears que li siguin d'aplicació.

Per una altra banda, entre els projectes inclosos a l'annex 1 de la Llei 12/2016, la instal·lació de la planta fotovoltaica prevista a la fase I i que es troba a sòl rústic protegit s'inclou al punt 12 del grup 3 (Energia):

Instal·lacions amb una ocupació total de més de 1.000 m² que estiguin situades en sòl rústic protegit.

Per tant, aquest projecte ha de ser objecte també d'avaluacio ambiental ordinària. No obstant això, atès que es pot considerar que la planta fotovoltaica forma part del projecte de l'EDAR ja que l'energia produïda s'utilitzarà per a autoconsum es considera adient tramitar l'avaluació de la planta fotovoltaica juntament amb la de l'EDAR.

1.Informació del projecte: objecte, ubicació i descripció

Descripció del projecte

El Projecte d'ampliació i millora del tractament de l'EDAR des Mercadal en Es Mercadal (Menorca), de data de de novembre de 2018 i redactat pel senyor Vicente Bertolín Peiró i pel senyor Ignasi Orts Soler (enginyer tècnic d'obres públiques i llicenciat en ciències ambientals) té per objecte l'ampliació, remodelació i millora de l'EDAR des Mercadal, la qual dóna servei als nuclis des Mercadal, Fornells, Platges de Fornells i Ses Salines. Així, amb la modificació proposada, la capacitat de tractament de l'EDAR passarà de 8.500 a 17.500 habitants equivalents i el cabal, de 1.700 a 3.500 m³/dia. Aquest cabal de 3.500 m³/dia es tractarà en dues línies de 1.750 m³/dia cada una. S'estima que el 50% d'aquest cabal prové del nucli des Mercadal i que l'altre 50% prové de l'estació de bombeig de Santa Victòria.

També es preveuen unes reduccions considerables de les concentracions de DBO₅, nitrogen total, fosfor total i Escherichia Coli de l'efluent per tal de poder complir amb els límits establerts en l'autorització d'abocament.

S'ha dissenyat l'EDAR considerant que l'efluent secundari ha de complir les condicions següents: sòlids en suspensió < 35 mg/L; DBO5 < 25 mg O2/L; DQO < 125 mg O2/L; nitrogen total < 10 mg N/L i fosfor total < 2 mg P/L. Pel que fa a l'efluent terciari, l'Escherichia Coli ha d'estar per sota de 1000 UFC/100 mL.

Les actuacions projectades són necessàries per causa del deficient estat actual dels equips, de l'incompliment dels valors límit establerts a l'autorització d'abocament (principalment, DBO₅ i N total) durant els períodes de gran afluència turística, de l'augment de població i de l'existència de diversos desenvolupaments urbanístics prevists en el planejament que estan pendents de construcció per la falta de capacitat de depuració de la depuradora.

L'EDAR projectada s'ubica a la parcel·la 53 del polígon 7 del terme municipal des Mercadal, amb una superfície de 2,7174 ha, i es troba aproximadament a 1,5 km del nucli de població des Mercadal

La línia de tractament actual consta de les parts següents: desbast de gruixats; bombeig de capçalera; tamisat de fins; mesura de cabal; llacuna I airejada, amb 4.150 m2 de superfície i 10.200 m3 de volum; llacuna II de sedimentació 1a, amb 3.896 m2 de superfície i 6.675 m3 de volum; llacuna III de sedimentació 2a, amb 3.165 m2 de superfície i 3.909 m3 de volum; llacuna IV d'afinament, amb 2.232 m2 de superfície i 2.902 m3 de volum; cloració i instal·lacions auxiliars (instal·lació elèctrica i edifici de control).

S'ha de destacar l'estat de colmatació de la llacuna II (de sedimentació 1^a), la qual acumula fangs amb un espessor superior a 1 m en alguns punts. Aquest fet provoca una mala qualitat de l'efluent.

El projecte preveu un canvi en el sistema de tractament i es substituirà el llacunatge airejat, el qual es va implantar l'any 1999, per un sistema d'aeració prolongada.

El projecte s'executarà en dues fases. Així, durant la primera fase es durà a terme l'ampliació, remodelació i millora de l'EDAR, la qual inclou la construcció d'una nova EDAR formada per dues línies amb un tractament biològic convencional a l'espai ocupat per la llacuna II; la neteja i adequació de les llacunes III i IV, el desmuntatge de les instal·lacions actuals a la llacuna I i aprofitament de l'espai per a la instal·lació d'una planta fotovoltaica.

Durant la segona fase s'instal·larà una nova conducció per impulsió en paral·lel a la carretera Me-15, la qual substituirà a la canonada actual i transportarà el cabal d'aigües residuals procedents de la zona de Fornells, des de l'estació bombeig d'aigües residuals (EBAR) de Santa Victòria fins a l'EDAR des Mercadal.

Les actuacions previstes durant la fase I es descriuen tot seguit:

a) Pel que fa a la construcció de la nova EDAR formada per dues línies amb un tractament biològic per fangs activats en aeració prolongada en flux pistó amb eliminació de nitrogen i fòsfor a la llacuna II es preveu l'execució dels elements següents:

i)Condicionament i buidatge de la llacuna II.

 

ii)Tasques de condicionament i millora dels edificis ja existents: edifici de control (amb una superfície de 27 m²) i edifici magatzem-taller.

 

iii)Construcció de tres edificis de nova planta:

 

-Nau de pretractament. Té forma rectangular i unes dimensions en planta de 21,40 m x 13,85 m i 8,00 m d'altura lliure.

-Edifici industrial. Es tracta d'un edifici d'una planta de 229,89 m² amb 5 sales: sala de bufadors, grup electrogen, quadres elèctrics, deshidratació de fangs i desodoració.

-Edifici de tractament terciari. Té una planta de 5,00 m x 5,10 m, en una única sala i altura lliure de 3,00 m.

iv)Elements línia d'aigua:

-Arqueta d'entrada

-Sistema de pretractament.

-Arqueta de repartiment a les dues línies paral·leles del tractament biològic.

-2 reactors biològics.

-Arqueta de repartiment a decantació secundària.

-Dipòsit de clorur de ferro(III).

-2 decantadors secundaris.

-Arqueta de recirculació de fangs, purga i flotants.

-Sistema de tractament terciari.

iii)Elements línia de fangs:

-Pou bombeig fangs, amb recirculació i purga.

-Espessidor de fangs.

-Deshidratació mecànica de fangs.

-Sitja de fangs deshidratats.

iv)Instal·lació d'un sistema de desodoració localitzada al pretractament, sala de deshidratació, espessidor, tremuja de fangs deshidratats i una xarxa de sistema de desodoració ambiental als edificis de pretractament, edifici de deshidratació i zona de càrrega de les tremuges de fangs.

b) Neteja i adequació de les llacunes III i IV. Les llacunes III i IV passen a tenir una funció de reserva d'aigua depurada.

c) Desmuntatge de les instal·lacions actuals de la Llacuna I, neteja i rebliment de la llacuna.

d) Instal·lació d'una planta fotovoltaica a l'antiga Llacuna I amb una potència nominal de generació de 80 kW per a autoconsum. Aquesta planta ocuparà uns 1.200 m² i estarà formada per 240 mòduls fotovoltaics de 330 Wp, que assoliran una potencia total instal·lada de 79,2 kWp i 3 inversors de 25.000 W. La instal·lació disposarà d'un comptador bidireccional, el qual registrarà l'energia cedida i consumida a la xarxa.

La longitud dels panells serà de 2,98 m i els eixos de les files de panells es separaran una distància mínima de 5,86 m.

Els mòduls estaran suportats per una estructura que s'ancorarà al terreny i que permetrà que les plaques s'elevin uns 60 cm per damunt del terreny per a facilitar el desbrossament periòdic del sòl.

En relació amb la fase II, el tram de la nova conducció projectada té una longitud de 3.222 m, comença a l'arqueta de connexió de les canonades velles i noves, a on hi ha una vàlvula de comporta DN300, a l'altura de l'antiga EBAR de Santa Victòria i arriba fins a l'entrada a les instal·lacions de l'EDAR des Mercadal. S'instal·larà una canonada de PEAD de 315 mm de diàmetre nominal i es soterrarà un mínim d' 1 m. Per a dimensionar la conducció, s'ha previst un cabal de 200 m³/h.

La conducció d'impulsió anirà en tot moment soterrada i seguint vies de transport, tant en la zona de protecció de la carretera Me-15, la qual uneix les poblacions des Mercadal i Fornells com davall camins existents. La impulsió presenta una direcció N-S. Un tram de canonada d'uns 2.600 m discorr paral·lel al marge oest de la carretera Me-15 i fora de la plataforma. La nova conducció travessarà terrenys particulars, discorrerà paral·lela a l'actual conducció d'impulsió i es soterrarà un mínim d'1 m.

La conducció projectada afecta a les parcel·les següents:

Polígon 7 parcel·la 39: ocupació temporal de 120 m² (20 m longitud x 6 m ample) i servitud d'aqüeducte de 40 m² (20 m longitud x 2 m ample).

Polígon 7 parcel·la 9: ocupació temporal 3.570 m² (595 m longitud x 6 m ample) i servitud d'aqüeducte de 1.190 m² (595 m longitud x 2 ample).

Polígon 7 parcel·la 9009: ocupació temporal 30 m² (5 m longitud x 6 m ample) i servitud d'aqüeducte de 10 m² (5 m longitud x 2 m ample)

Polígon 7 parcel·la 14: ocupació temporal 1.230 m² (205 m longitud x 6 m ample) i servitud d'aqüeducte de 410 m² (205 m longitud x 2 m ample).

Polígon 7 parcel·la 15: ocupació temporal 156 m² (26 m longitud x 6 m ample) i servitud d'aqüeducte : 52 m² (26 m longitud x 2 m ample).

Polígon 7 parcel·la 16: ocupació temporal 10.890 m² (1.815 m longitud x 6 m ample) i servitud d'aqüeducte 3.630 m² (1.815 m longitud x 2 m ample).

Polígon 7 parcel·la 19: ocupació temporal 2.070 m² (345 m longitud x 6 m ample) i servitud d'aqüeducte: 690 m² (345 m longitud x 2 ample).

Polígon 7 parcel·la 18: ocupació temporal 36 m² (6 m longitud x 6 m ample) i servitud d'aqüeducte: 12 m² (6 m longitud x 2 m ample).

Polígon 7 parcel·la 66: ocupació temporal 900 m² (150 m longitud x 6 m ample) i servitud d'aqüeducte 300 m² (150 m longitud x 2 m ample).

Polígon 7 parcel·la 71: ocupació temporal 756 m² (126 m longitud x 6 m ample) i servitud d'aqüeducte 252 m² (126 m longitud x 2 m ample).

Polígon 7 parcel·la 74: ocupació temporal 1.380 m² (230 m longitud x 6 ample) i servitud d'aqüeducte: 460 m² (230 m longitud x 2 m ample).

Polígon 7 parcel·la 22: ocupació temporal 1350 m² (225 m longitud x 6 ample) i servitud d'aqüeducte: 450 m² (225 m longitud x 2 m ample).

El pressupost base de licitació de les obres de millora dins el recinte de l'EDAR (fase 1), inclosa la planta fotovoltaica, és de 6.651.387,53 euros.

En el cas de la fase 2, el pressupost base de licitació de les obres per la conducció d'impulsió des de l'EBAR de Santa Victòria fins l'EDAR és de 846.911,34 euros.

Tant el promotor com l'òrgan substantiu del projecte és l'Agència Balear de l'Aigua i la Qualitat Ambiental.

2.Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte

1. D'acord amb el Pla Territorial Insular de Menorca, tant la depuradora com el nou tram de conducció projectat que va des de l'EBAR de Santa Victòria fins a l'EDAR es troben en sòl classificat com a rústic. Pel que fa a la qualificació del sòl:

a) Aproximadament un terç de la superfície de la parcel·la de l'EDAR (Llacunes III i IV) així com tres trams de la conducció per impulsió (1.120 m) es troben a sòl rústic comú.

b) La major part de les noves actuacions dins el recinte de l'EDAR (Llacunes I i II) així com dos trams de la nova conducció (540 m) es troben a sòl rústic protegit, Àrees Naturals d'Interès Territorial (ANIT).

c) Tres trams de la conducció per impulsi´o (1.570 m) es troben a sòl rústic protegit, Àrees d'Interès Paisatgístic (AIP).

2. Segons el Pla Territorial Insular de Menorca, la depuradora es troba a la unitat de paisatge 14 (Passadís de les conques des Mercadal, Ferreries i Santa Bàrbara). A la unitat de paisatge 14 es troben algunes zones agrícoles i elements antròpics com són les pròpies instal·lacions de l'EDAR o la població des Mercadal.

L'entorn de l'EDAR t´e una diversitat paisatgística molt baixa i està constituït per prats, conreus de secà (principalment farratges) i petits reductes de comunitats forestals.

Tant la depuradora com la instal·lació fotovoltaica projectades generaran un impacte visual sobre el paisatge. D'acord amb l'annex d'incidència paisatgística, les zones afectades per l'impacte paisatgístic són les següents: les zones properes a l'EDAR i les rutes que passen al seu voltant i el torrent des Mercadal (en aquest cas, cal dir que amb la nova EDAR milloraria la seva qualitat ambiental). Altres zones que resultarien afectades per l'impacte paisatgístic però amb menor magnitud són la unitat paisatgística del Toro i altres zones elevades de la unitat paisatgística 8. Finalment, les zones que es troben al sud i nord de la instal·lació (és a dir, les zones incloses en les unitats 7 i 14) presentarien un impacte paisatgístic encara menor atesa la seva distància a la instal·lació, la poca elevació i qualitat.

Tant a l'estudi d'impacte ambiental com a l'annex d'incidència paisatgística es proposen mesures correctores per tal de mitigar l'impacte visual.

3. Ni el tram de conducció projectat ni la parcel·la a on es troba l'EDAR no estan afectats per cap espai natural protegit per la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació del espais de rellevància ambiental (LECO) ni per la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'espacial protecció de les Illes Balears (LEN). Tampoc formen part de Xarxa Natura 2000.

4. Pel que fa als hàbitats d'interès comunitari:

a) A l'entorn de l'EDAR, concretament al nord de la parcel·la, es troba l'hàbitat 9320 Bosc d'Olea i Ceratonia.

b) El projecte de substitució del tram vell d'impulsió des de l'EBAR Santa Victòria fins a les noves instal·lacions de l'EDAR afecta a l'hàbitat 9320 Bosc d'Olea i Ceratonia i a l'hàbitat 9540 Pinars mediterranis de pins mesogeans endèmics.

c) Ni l'hàbitat 9320 ni el 9540 no es consideren prioritaris.

5. Les actuacions projectades, tant en fase I com en fase II, no estan afectades per cap àrea d'inundació, esllavissament o contaminació d'aqüífers.

6. Pel que fa al risc d'erosió, la fase I no es veu afectada i només un petit tram de la conducció (entre PK 1+600 i 1+700) es troba a una zona d'erosió.

7. Quant al risc d'incendi, l'àrea afectada es troba classificada pel IV Pla General de Defensa Contra Incendis Forestals principalment com a sense risc d'incendi forestal en la zona de l'EDAR d'Es Mercadal i com a risc d'incendi forestal alt en l'entorn de la mateixa, així com a risc d'incendi forestal alt, molt alt i extrem en la zona de la conducció de la impulsió de Santa Victòria a l'EDAR d'Es Mercadal.

8. D'acord a la classificació geogràfica d'instal·lacions fotovoltaiques del Pla Director Sectorial d'Energies Renovables de les Illes Balears (Decret 33/2015, de 15 de maig, BOIB núm. 73) la instal·lació fotovoltaica projectada a la llacuna I, es troba a una zona d'aptitud ambiental i territorial baixa i es tracta d'una instal·lació de tipus A l'ocupació de la qual és inferior a 0,3 ha i la potència no és superior a 100 kW. Atesa la potència de la instal·lació, segons el punt 2 de l'article 48 de la Llei 10/2019 no són necessàries l'autorització administrativa prèvia ni l'autorització administrativa de construcció.

9. Pel que fa a la protecció de les aigües subterrànies:

a) L'àrea afectada pel projecte es troba a la Massa d'Aigua Subterrània (MAS) 19NM01 Ferreries - Cavalleria (sense aqüífer important).

b) La vulnerabilitat a la contaminació de l'aqüífer és baixa a la parcel·la de l'EDAR i entre baixa i moderada per al nou tram de conducció.

c) Tant les actuacions projectades en fase I com en fase II no es troben dins els perímetres de restriccions dels pous de proveïment urbà.

10. Les actuacions previstes a la fase I del projecte es realitzaran a la zona de policia del torrent de l'Arpa o torrent des Mercadal.

11. L'efluent s'aboca al Torrent de l'Arpa o torrent des Mercadal. La instal·lació disposa d'autorització d'abocament al Torrent des Mercadal, de data de 2007, amb un cabal màxim d'abocament de 500.000 m³/any.

El torrent des Mercadal desemboca a la part posterior del costat esquerre de cala Tirant després d'un recorregut d'aproximadament 7 km. En aquest sentit, cala Tirant es troba dins les masses d'aigua que requereixen un tractament addicional al secundari segons s'estableix al Decret 49/2003, de 9 de maig, pel qual es declaren les zones sensibles a les Illes Balears.

12. Les comunitats vegetals dominants a la parcel·la de l'EDAR són la garriga (arbustiva) i l'ullastre (arbòria) les quals constitueixen la vegetació de ribera del Torrent des Mercadal, punt d'abocament de l'EDAR. Als límits de la parcel·la de l'EDAR junt al Camí de Tramuntana es troben alguns exemplars de Tamarix africana. Segons s'indica a l'estudi d'impacte ambiental, els arbres singulars de la zona no es veuran afectats pel projecte. Pel que fa a la fase II del projecte, les comunitats forestals presents estan més desenvolupades i el pi és l'espècie vegetal de major port.

13. Pel que fa a la fauna present a la zona d'actuació, s'hi troben l'àguila calçada (Aquila pennata) i el Picaplatges petit (Charadrius dubius), espècies incloses al Llistat d'espècies en Règim de Protecció Especial (RD 139/2011). D'acord amb l'informe del Servei de Protecció d'Espècies, tots els nius coneguts d'Àguila calçada es troben a distàncies superiors a 1.200 m de l'àrea d'actuació.

14. El patrimoni cultural no es veu afectat de forma directa per les actuacions projectades. No obstant això, se'n localitzen alguns béns propers a l'EDAR i a la conducció d'impulsió projectada. Així, prop de l'EDAR s'hi troben les cases de Barbatxí (BBX-A01) i prop de la conducció hi ha les cases dels llocs de Son Servera, Bellamirada de Dalt i Bellamirada de Baix.

3. Resum del procés d'avaluació

Fase d'informació pública i de consultes

El passat 18 de maig de 2019 es va publicar en el BOIB núm. 67 la informació pública d'avaluació d'impacte ambiental del projecte d'ampliació i millora de l'EDAR des Mercadal. No s'hi ha presentat cap al·legació. Durant la informació pública han estat consultades les administracions i persones interessades següents:

Conselleria de Medi Ambient, Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat, Servei de Protecció d'Espècies.

Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, Direcció General de Recursos Hídrics, Servei d'Estudis i Planificació.

Conselleria de Medi Ambient, Direcció General de Recursos Hídrics, Servei d'Aigües Superficials.

Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat, Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic, Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera.

Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat, Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic, Servei d'Energies Renovables i Eficiència Energètica.

Conselleria d'Hisenda i Administracions Públiques, Direcció General d'Emergències i Interior.

Conselleria de Salut, Direcció General de Salut Pública i Participació.

Consell Insular de Menorca, Direcció Insular d'Ordenació Territorial.

Consell Insular de Menorca, Direcció Insular de Cultura i Patrimoni.

Consell Insular de Menorca, Direcció Insular de Medi Rural i Marí.

Consell Insular de Menorca, Direcció Insular de Reserva de la Biosfera.

Consell Insular de Menorca, Direcció Insular de Mobilitat.

Ajuntament des Mercadal.

GOB.

Amics de la Terra.

A dia d'avui dins l'expedient consten els informes del Servei de Protecció d'Espècies, del Servei de Salut Ambiental, del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, de la Direcció General d'Emergències i Interior, de la Direcció Insular d'Ordenació del Territori, del Servei de Patrimoni Històric, del Departament de Mobilitat, del Servei d'Energies Renovables i Eficiència Energètica i del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl.

El Servei de Protecció d'Espècies va informar favorablement el projecte.

El Servei de Salut Ambiental va informar el següent:

S'informa favorablement condicionat al compliment de les mesures de protecció establertes a l'Estudi d'Impacte Ambiental de referència.

El Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera va concloure el següent:

1. Respecte a l'execució de l'obra, per tal de minimitzar l'emissió de pols s'haurien d'implementar més mesures correctores com són:

- Regs periòdics durant la fase d'execució de l'obra a les zones de trànsit de maquinària i vehicles.

- Regs periòdics dels àrids fins dels acopis.

- Limitació de la velocitat a 20 km/h al recinte de l'obra.

- Evitar moviments de terra en dies de fort vent.

2. Pel que fa a la fase d'explotació de l'EDAR, la instal·lació de diversos sistemes de desodorització comporten una millora important respecte de les emissions atmosfèriques. A més a més, es contempla la instal·lació d'una planta de generació fotovoltaica per a autoconsum amb una potència nominal de generació de 80 kW per autoabastir elèctricament part dels consums dels edificis. Això suposa una reducció de les emissions de gasos de combustió perquè es substitueix el grup electrogen de l'EDAR per una energia renovable tal i com indica la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica.

3. Aquesta ampliació de l'EDAR suposa una modificació substancial de la planta per tant s'ha de sol·licitar una modificació de la Resolució com a Activitat Potencialment Contaminant de l'Atmosfera (APCA). Per això cal fer la «sol·licitud activitats grup C» que apareix al web http://atmosfera.caib.es (Accés directe a http://www.caib.es/sites/atmosfera/ca/activitats_potencialment_contaminadores_de_latmosfera_apca-3200/) i abonar la taxa corresponent que apareix al mateix web, «Taxa de renovacions o modificacions de l'autorització APCA grup C».

La Direcció General d'Emergències i Interior va concloure el següent:

Atesa la data d'entrada de la sol·licitud d'informe en relació al projecte Ampliació i millora del tractament de l'EDAR d'Es Mercadal (Menorca). (Fases 1 i 2), i atesa la impossibilitat de comptar amb un informe tècnic al respecte en la data de signatura del present informe, es proposa tancar definitivament l'expedient.

La Direcció Insular d'Ordenació del Territori del Consell Insular de Menorca va informar el següent:

Considerant els instruments d'ordenació territorial i urbanística, emet informe favorable sobre el projecte d'ampliació i millora del tractament de l'EDAR des Mercadal (fases 1 i 2) redactat per Vicente Bertolín Peiró i Ignasi Orts Soler, que inclou les obres en el recinte de l'EDAR, la planta solar fotovoltaica i la nova conducció per impulsió entre l'EBAR de Santa Victòria i l'EDAR.

Les esmentades infraestructures no requeriran la declaració d'interès general pel fet d'estar previstes en les NNSS des Mercadal, si bé hauran de tenir en compte les següents condicions:

Abans de l´inici de les obres de la nova conducció per impulsió prevista en un marge de la carretera Me-15 s'haurà de sol·licitar autorització al Departament de Mobilitat del CIM, segons estableix l'article 31 de la Llei 5/1990 de carreteres.

La planta solar fotovoltaica prevista dins el recinte de l'EDAR s'haurà de destinar l'autoconsum, de manera que l'energia generada sigui emprada exclusivament en la mateixa EDAR.

El Servei de Patrimoni Històric del Consell Insular de Menorca va informar favorablement el projecte amb la prescripció que la vigilància dels treballs d'eixarmada i moviments de terra la realitzi un arqueòleg/a professional d'acord amb l'establert en el Decret 14/2011 pel qual s'aprova el Reglament d'intervencions arqueològiques i paleontològiques a les Illes Balears.

El Departament de Mobilitat va informar el següent:

S'informa favorablement a les instal·lacions i el traçat d'impulsió del «Projecte d'ampliació i millora del tractament de l'EDAR des Mercadal, fases 1 i 2», redactat pels enginyers Vicente Bertolín Peiró i Ignasi Orts Soler, i signat a l'abril de 2019, sempre i quan es tingui en compte les següents prescripcions:

1. S'haurà de demanar autorització expressa al departament de mobilitat del CIM abans de l'execució de les obres. El projecte que es presenti per a la seva autorització haurà de detallar en uns perfils transversals la ubicació exacta de la impulsió que hi anirà paral·lela a la Me-15, i que haurà d'estar sempre a partir de l'aresta exterior d'explanació de la carretera.

2. El permís s'entendrà llevat del dret de propietat i sense perjudici de tercers.

3. Es tindran en compte i es respectaran els serveis existents, restituint les afeccions, si les hagués.

4. No es tallarà el trànsit en la carretera afectada.

5. En cap cas, ni sota pretext algun, adquirirà el peticionari dret de propietat ni de possessió sobre els terrenys públics o de domini públic que s'ocupin.

El Servei d'Energies Renovables i Eficiència Energètica va concloure el següent:

S'informa favorablement el projecte des del punt de vista de la implantació d'energies renovables ja que implicarà una sèrie d'impactes positius necessaris per a la descarbonització de les Illes Balears.

El Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl va concloure el següent:

Ateses les característiques de l'entorn i del projecte, s'informa favorablement del mateix respecte al risc d'incendi forestal i gestió forestal, sempre que en el projecte i en la seva normativa, es considerin, a més dels inclosos en la documentació aportada, els següents aspectes en relació a la gestió forestal i el risc d'incendis forestals:

En relació a la prevenció contra incendis forestals

1)En relació a la zonificació del risc d'incendi forestal, és necessari tenir en compte la cartografia del IV Pla de Defensa Contra Incendis Forestals (PDCIF), aprovat per Decret 22/2015, de data 17 d'abril (BOIB núm. 056).

2)Durant l'execució de les actuacions d'ampliació i millora de l'EDAR d'Es Mercadal, es prendran les mesures preventives establertes al Decret 125/2007, especialment pel que fa a les mesures conjunturals de prevenció durant l'època de perill d'incendis forestals (art. 8.2.c), en relació a la utilització de maquinària i equips, en terreny forestal i àrees contigües de prevenció, el funcionament dels quals generi deflagració, espurnes o descàrregues elèctriques susceptibles de provocar incendis forestals.

3)Al voltant de les diverses instal·lacions de l'EBAR de Santa Victòria i de l'EDAR d'Es Mercadal s'haurà de mantenir un àrea de baixa càrrega de combustible de com a mínim 10 metres. S'haurà de preveure la necessitat de manteniment al llarg del temps de les actuacions sobre la vegetació.

4)Les obres es realitzaran preferentment, sempre que sigui possible, fora de l'època de risc d'incendis, és a dir, entre el 16 d'octubre i el 30 d'abril.

5)Tots els operaris participants en les activitats seran instruïts en l'existència de risc d'incendi forestal, en les mesures de prevenció a adoptar i en les actuacions immediates a efectuar davant un conat d'incendi i coneixeran el número telefònic de comunicació en cas d'incendi forestal (112).

En relació a la gestió forestal

1.Les plantes emprades per realitzar les diferents plantacions (zones enjardinades, així com la pantalla visual de la zona d'instal·lació de plaques fotovoltaiques) dins l'EDAR, hauran de ser sempre autòctones, provinents de material forestal de reproducció de Menorca. Es recomanable emprar plantes de les mateixes espècies a les existents en l'entorn de la zona d'actuació. També convé esmentar que el límit admissible de marres (plàntules mortes) serà entre un 5 i un 10% passat un any des de la plantació, per damunt el qual caldrà tornar a plantar.

2.En cas de dur a terme actuacions forestals en la massa arbrada ja existent dins o en l'entorn de l'EDAR o de l'EBAR, o en el recorregut de la canalització d'impulsió de Santa Victòria a Mercadal, es deuran seguir les següents premisses:

-En tot cas s'hauran de respectar les espècies protegides i catalogades dins el Catàleg Balear d'Espècies Amenaçades i d'Especial Protecció, les Àrees Biològiques Crítiques i el Consell Assessor de Fauna i Flora de les Illes Balears (tamarells i altres). Les alzines, així com espècies de ribera d'interès, també seran objecte de preservació en les actuacions silvícoles a dur a terme.

-L'òrgan administratiu competent és qui determinarà la idoneïtat, impacte i la manera de dur a terme les tasques sobre la vegetació existent i les autoritzarà, la qual cosa no eximeix de planificar les actuacions en el projecte.

-Si es detecta atac per escolítids en els peus arboris, la retirada i eliminació de troncs, llenyes i restes s'haurà de realitzar en un termini de (15) quinze dies des del moment en què es vagin generant.

En qualsevol cas, us recordem que les mesures incloses en aquest informe són per minimitzar el risc, pel que no exclouen de la responsabilitat dels propietaris de l'acompliment de la legislació adient segons el tipus d'instal·lació o construcció ni de l'ús responsable dels mitjans o dels danys que un incendi forestal pugui causar.

4. Anàlisi tècnica de l'expedient

Alternatives

D'acord amb l'estudi d'impacte ambiental, s'han estudiat les alternatives següents per a la construcció de la nova EDAR:

- Alternativa 1: és l'opció zero, la qual consisteix en la no realització de les obres de millora i ampliació de l'EDAR. Es descarta aquesta opció ja que si bé és la que presenta menys impacte visual no es compleixen els valors límit indicats a l'autorització d'abocament i, a més, es limita el desenvolupament d'alguns sectors urbanístics inclosos al PGOU, com el de Platges de Fornells.

- Alternativa 2: ampliació i millora de l'EDAR existent. Aquesta alternativa contemplaria les actuacions teòricament possibles d'ampliació de la depuradora existent. En aquest sentit, qualsevol ampliació implicaria expropiacions de les parcel·les contigües i, en concret, de la parcel·la 52 del polígon 7, la qual està classificada com a sòl no urbanitzable «Àrea d'interès agrari».

- Alternativa 3: construcció d'una nova estació depuradora a la parcel·la actual. Aquesta és l'alternativa triada ja que és la més adequada des del punt de vista tècnic i ambiental.

Pel que fa a les diferents tecnologies de tractament, s'han estudiat les alternatives següents:

Alternativa I (Bioreactor de membranes). Aquest sistema està format per un bioreactor de membranes (aeració prolongada) i un decantador secundari. El procés amb bioreactors de membrana (MBR) és una tecnologia que consisteix en un reactor biològic integrat amb un sistema de membranes d'ultrafiltració. El sistema d'ultrafiltració substitueix la funció de separació de sòlids del clarificador secundari i dels filtres d'arena dels sistemes convencionals de fangs activats per la qual cosa es redueix significativament la necessitat d'espai disponible per a la seva construcció.

Tot i que aquest tipus de biorreactors dificulten la integració paisatgística de la instal·lació de depuració, cal destacar que l'àrea ocupada per aquests sistemes en comparació amb altres és bastant més reduïda.

Alternativa II (Fangs actius amb digestió anaeròbia de fangs). Aquest sistema està format per les parts següents: decantació primària, tractament biològic convencional mitjançant fangs activats, decantació secundària i digestió anaeròbia del fang mixt. A un reactor biològic de fangs activats convencional, el temps de retenció cel·lular sol estar comprès entre 5 i 15 dies. Aquest temps resulta insuficient per a aconseguir una reducció acceptable de la concentració de sòlids volàtils presents al fang biològic separat als decantador secundaris (purga). Per aquest motiu, cal completar l'estabilització d'aquest fang junt amb el procedent dels decantadors primaris als digestors anaerobis de fangs. La incidència paisatgística d'aquesta alternativa és alta ja que necessita una quantitat major de processos unitaris, els quals es duen a terme en instal·lacions amb baixa integració paisatgística, com són els tancs de digestió anaeròbia i els gasòmetres. A més, aquestes instal·lacions impliquen una major ocupació d'espai.

Alternativa III. Aeració prolongada. Aquest sistema està format per: reactor biològic airejat (aeració prolongada) i decantació secundària. L'aeració prolongada és un procés biològic aerobi caracteritzat per elevats temps de retenció cel·lular (> 20 dies) i baixa càrrega màssica al reactor. Es tracta d'un procés amb baixa producció de fangs. L'estabilització del fang es produeix a l'interior del reactor. Al reactor biològic es fa circular l'aigua residual. A la part airejada, el subministre d'oxigen es fa mitjançant bufadors i difusors de bombolla. La velocitat del licor de mescla ha de ser l'adequada per evitar la sedimentació de sòlids per la qual cosa s'instal·laran acceleradors de flux (agitadors). Ateses les característiques físiques de les instal·lacions plantejades (poca altura i visualment similars a una bassa d'aigua) la integració paisatgística és favorable i, a més, tenen uns baixos requisits d'ocupació (0,2-0,4 m²/h-e).

Per a la selecció de l'alternativa més apropiada s'han valorat aspectes com la qualitat de l'efluent, la generació d'olors, la inversió, les despeses durant l'explotació, el funcionament durant l'explotació i la integració paisatgística. Així, entre les alternatives proposades, s'ha triat l'alternativa III per ser la més avantatjosa.

S'ha d'indicar també que s'han estudiat altres alternatives des del punt de vista ambiental que podrien ser més sostenibles com el llacunatge, infiltració, percolació (mitjançany Typha o Phragmites), llits filtrants, etc. No obstant això, aquestes alternatives s'han descartat per causa del cabal que s'ha de tractar. A més, en el cas del sistema de llacunatge es necessiten entre 7 i 13 m²/h-e, la qual cosa suposa una alta ocupació i una transformació del paisatge.

Les noves instal·lacions de l'EDAR s'ubiquen a la parcel·la de l'EDAR existent, per la qual cosa no suposa un increment de superfície.

Pel que fa a la instal·lació de la planta solar fotovoltaica s'han estudiat les alternatives següents:

Alternativa 0: aquesta alternativa consisteix en no instal·lar la planta solar fotovoltaica.

Alternativa 1: aquesta alternativa consisteix en la instal·lació d'una planta solar fotovoltaica a part de l'espai ocupat per la llacuna 1.

S'ha optat per l'alternativa 1 ja que aquesta alternativa implica una disminució del consum energètic de la planta. L'energia obtinguda prové d'una font renovable i no es produeixen emissions directes a l'atmosfera. Si bé l'alternativa 1 té major incidència paisatgística s'ha de tenir en compte que els panells fotovoltaics s'ubiquen a una zona ja ocupada per l'EDAR existent i, a més, es proposen tota una sèrie de mesures per tal d'integrar aquest component artificial dins del paisatge com, per exemple, la replantació de gran part de l'àrea ocupada per la llacuna I amb vegetació pròpia de la zona.

Principals impactes de l'alternativa escollida i la seva correcció

A l'estudi d'impacte ambiental es presenta una identificació i descripció dels impactes que produirà el projecte sobre l'entorn així com una caracterització i avaluació i valoració dels més significatius.

A la fase de construcció, s'han identificat les següents activitats productores d'impactes:

a) Desbrossament i moviment de terres. Aquesta actuació produirà un impacte significatiu a causa del gran volum de terra necessari per al rebliment de la Llacuna I. També es produeix desbrossament i moviment de terra a l'execució de la rasa per a la instal·lació de la canonada d'impulsió.

Aquesta actuació té un impacte sobre la qualitat de l'aire i el renou, el subsòl i la geodiversitat, la hidrologia, el canvi climàtic, la vegetació i edafologia, la fauna, el paisatge, el medi socioeconòmic, la salut humana i qualitat de vida, el consum de recursos naturals, el patrimoni i l'ocupació del sòl.

b) Moviment de maquinària pesada. Aquesta activitat té un impacte sobre la qualitat de l'aire i el renou, la salut humana i la qualitat de vida, el canvi climàtic, la vegetació i edafologia, la hidrologia, la fauna, el medi socioeconòmic i el consum de recursos naturals.

c) Muntatge d'edificis i instal·lacions auxiliars d'obra. Aquesta actuació té un impacte sobre la qualitat de l'aire i el renou, la vegetació i edafologia, la hidrologia, la fauna, el medi socioeconòmic, la salut humana i la qualitat de vida, el paisatge, el consum de recursos naturals i l'ocupació del sòl.

d) Parc de maquinària i vehicles. Té un impacte sobre la qualitat de l'aire i el renou, la vegetació, la fauna, el paisatge, el medi socioeconòmic, la salut humana i la qualitat de vida, l'ocupació del sòl i la hidrologia.

e) Aplec de materials i enderrocs. Té un impacte sobre la vegetació i edafologia, la fauna, el paisatge i la hidrologia.

f) Producció de residus. Té un impacte sobre la vegetació i edafologia, la fauna, el medi socioeconòmic, la hidrologia i la salut humana i qualitat de vida.

g) Abocaments accidentals. Tenen un impacte sobre la hidrologia, la vegetació, l'edafologia, la fauna, la salut humana i la qualitat de vida.

A la taula següent es mostra un resum dels impactes més significatius de la fase de construcció:

Activitat	Impactes severs	Impactes moderats	Impactes compatibles
Desbrossament i moviment terres	Sobre consum de recursos naturals.	Sobre qualitat aire i renou, subsòl, geodiversitat, hidrologia, canvi climàtic, vegetació , edafologia, paisatge, medi socioeconòmic, salut humana i qualitat de vida.	Sobre el patrimoni cultural i ocupació del sòl.
Moviment maquinària pesada	Sobre qualitat de l'aire i renou, canvi climàtic, salut humana i qualitat de vida.	Sobre hidrologia, vegetació, edafologia, fauna, medi socioeconòmic i consum de recursos naturals.
Muntatge d'edificis i instal·lacions auxiliars	Sobre el paisatge.	Sobre qualitat de l'aire i renou, hidrologia, vegetació, edafologia, fauna, medi socioeconòmic, salut humana i qualitat de vida.	Sobre ocupació del sòl.
Parc de maquinària i vehicles	Sobre la hidrologia.	Sobre la qualitat de l'aire i renou, vegetació, edafologia, fauna, paisatge, medi socioeconòmic, salut humana i qualitat de vida.	Sobre ocupació del sòl.
Producció de residus	Sobre hidrologia, salut humana i qualitat de vida.	Sobre vegetació, edafologia, fauna i medi socieconòmic.
Abocaments accidentals	Sobre hidrologia, vegetació, edafologia i fauna.	Sobre salut humana i qualitat de vida.
Aplec de materials i enderrocs		Sobre la vegetació, edafologia, fauna i paisatge.	Sobre ocupació del sòl.

A la fase d'explotació, les activitats productores d'impactes són les següents:

a) Pel que fa a la nova impulsió, la substitució de la canonada provoca un impacte positiu sobre la hidrologia (es disminueixen els possibles trencaments de la canonada) i sobre el medi socioeconòmic (es millora la xarxa de depuració del municipi des Mercadal).

b) En relació amb la instal·lació de generació fotovoltaica, l'impacte sobre la qualitat de l'aire, el renou, el canvi climàtic i el consum de recursos és positiu i moderat sobre el paisatge.

c) Quant a l'EDAR, l'impacte sobre la qualitat de l'aire, el renou i el canvi climàtic és compatible; sobre la hidrologia és positiu pel que fa a l'alteració de la qualitat de l'aigua superficial atesa l'alta qualitat de l'aigua depurada que s'abocarà; sobre la vegetació i el sòl és positiu (es millorarà la comunitat vegetal i el sòl del Torrent de l'Arpa i la seva ribera; sobre la fauna és compatible pel que fa a les molèsties produïdes per l'emissió d'olors i renous i positiu quant al desenvolupament d'insectes vectors; sobre el paisatge és sever; sobre el medi socioeconòmic és positiu (oferta d'ocupació permanent i beneficis per al sector primari) i compatible en relació amb els riscs d'accidents; sobre l'ocupació del sòl i el consum de recursos és compatible i sobre la salut humana i la qualitat de vida és compatible pel que fa a l'emissió d'olors i renous i el desenvolupament d'insectes, moderat en relació amb els riscs dels insectes sobre les condicions de treball i el risc d'accident i positiu per l'ampliació de les instal·lacions.

d) Les fallades en el funcionament de les infraestructures poden provocar un impacte sobre la qualitat de l'aire, el renou, la vegetació, la fauna, la salut humana, la qualitat de vida i la hidrologia.

A la taula següent es mostra un resum dels impactes més significatius de la fase d'explotació:

Activitat	Impactes severs	Impactes moderats	Impactes compatibles	Impactes positius
Funcionament EDAR	Sobre el paisatge		Sobre qualitat aire i renou, canvi climàtic, ocupació del sòl i consum de recursos naturals.	Sobre hidrologia, vegetació, sòl, fauna i medi socioeconòmic.
Funcionament planta fotovoltaica		Sobre paisatge		Sobre canvi climàtic i consum de recursos.
Funcionament canonada impulsió				Sobre edafologia i medi socioeconòmic.
Fallades en el funcionament infraestructures		Sobre qualitat de l'aire i renou, vegetació, edafologia, fauna, salut i qualitat de vida.	Sobre hidrologia i medi socioeconòmic

A l'estudi d'impacte ambiental i a l'annex d'incidència paisatgística es preveuen tota una sèrie de mesures correctores i protectores per tal de mitigar els impactes negatius. Per a la fase d'obres les mesures proposades són les següents: elaboració d'un sistema de gestió mediambiental; delimitació del perímetre d'obra; mesures per a la disminució de la contaminació atmosfèrica i del renou (manteniment adequat maquinària, vehicles de transport de materials pulverulents coberts, vehicles homologats, realització d'obres i descàrrega de materials en horari diürn, etc.); mesures per a la protecció del subsòl i la geodiversitat (delimitació dels perímetres d'actuació i jalonament de la zona d'ocupació, reutilització dels residus inerts per a rebliment, els llots de la Llacuna II s'introduiran dins la Llacuna I, els llots de les llacunes I, III i IV s'introduiran en el sistema de la nova EDAR); mesures per a la protecció de les aigües; mesures contra el canvi climàtic; mesures per a la protecció de la vegetació i l'edafologia (mínima ocupació del sòl, protecció arbres singulars, etc.); mesures per a la protecció de la fauna (mínima superfície d'ocupació, revegetació adequada, inspecció prèvia de la zona abans de desbrossament, limitació velocitat circulació, etc.); mesures per a la protecció del paisatge; mesures per a la protecció del patrimoni cultural; mesures per a la protecció del medi socioeconòmic; mesures per a la gestió dels residus; mesures per a la prevenció d'incendis i mesures per a minimitzar el consum de residus.

Pel que fa a la fase d'explotació, es proposen les mesures següents: mesures per a eliminar les olors (sistema desodoració, tremuges per a l'emmagatzematge de fangs, etc.); mesures per a minimitzar els renous (cabines d'insonorització per als bufadors; equips que produeixen alts nivells de renou s'ubiquen a edificis tancats, etc.); mesures per a la protecció de les aigües; mesures per a evitar el canvi climàtic; mesures per a la protecció del paisatge (els nous edificis es construiran respectant l'arquitectura rural de la zona, edifici prefabricat de color blanc, plantació Tamarix africana per tal de disminuir impacte visual de la instal·lació fotovoltaica, etc.); mesures per a la seguretat i salut dels treballadors; mesures per a reduir el risc d'insectes vectors; mesures per a la prevenció d'accidents i mesures per a disminuir el consum de residus.

En relació amb els panells fotovoltaics, a l'estudi d'impacte ambiental no es fa referència a la seva gestió ni s'especifica el tipus de panell que s'instal·larà. S'ha de tenir en compte que les plaques fotovoltaiques es consideren un residu d'aparell elèctric i electrònic i com a tal s'ha de gestionar adequadament d'acord amb l'establert al Reial Decret 110/2015, de 20 de febrer, sobre residus d'aparells elèctrics i electrònics. Per una altra banda, el pressupost del projecte no inclou el desmantellament de la instal·lació fotovoltaica i la gestió dels residus que se'n derivin.

Seguiment ambiental

D'acord amb l'informe d'impacte ambiental, es disposarà d'un equip tècnic especialista en medi ambient que s'encarregarà d'aplicar el Programa de Vigilància Ambiental, el qual se dividirà en dues fases. La primera fase comprèn la fase de construcció fins la recepció de les obres i la segona dura dotze mesos i comença a partir de l'acta de recepció.

Al Programa de Vigilància Ambiental no s'inclouen mesures per a limitar la contaminació per desbordaments dels sistemes de sanejament en cas de pluges intenses.

Altres consideracions

A l'annex 9 de l'estudi d'impacte ambiental es presenta una caracterització dels fangs de les llacunes II i III. Aquesta caracterització s'ha fet per a comprovar si compleixen amb els requisits establerts a l'annex IB del Reial Decret 1310/1990, de 29 d'octubre, pel qual es regula la utilitzaci´o dels llots de depuració en el sector agrari. En aquest sentit, tots els metalls analitzats es troben per sota del valor límit establert pel Reial Decret 1310/1990, tant si els fangs s'apliquen en sòl àcid com a bàsic. No obstant això, està previst que aquests fangs es tractin prèviament a l'espessidor i al sistema de deshidratació per tal de poder ser posteriorment gestionats com a residu valoritzat, segons l'Ordre AAA/1072/2013, de 7 de juny, sobre utilització de llots de depuraci´o en el sector agrari i el Reial Decret 1310/1990.

Segons l'estudi d'impacte ambiental, s'entén també que s'utilitzara part dels fangs de les llacunes a la nova depuradora per tal de començar el procés de depuració.

En qualsevol cas, pel que fa a l'aplicació tant dels fangs existents a les llacunes com dels fangs resultants de la nova depuradora amb fins agraris:

a) S'ha de tenir en compte l'establert al punt 1 de l'article 56 de la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears:

Queda prohibida, en el sector agrari, l'aplicació directa sobre el terreny dels llots procedents de les estacions depuradores d'aigües residuals, els quals s'han de sotmetre necessàriament a un tractament previ en aplicació estricta del Reial decret 1310/1990 i de la Directiva 86/278/CEE.

b) D'acord amb el punt 1 de l'article 55 de la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears i del punt 2 de l'article 56 de la Llei 8/2019, queden sotmeses al règim d'autorització administrativa per la conselleria competent en matèria de residus, qualsevol aplicació de llots de depuració als sòls amb fins agraris, i per tant les persones físiques o jurídiques responsables de les operacions de la seva aplicació.

c) Al punt 3 de l'article 138 del Pla Hidrològic s'estableixen les zones a on no es poden utilitzar els llots amb finalitats agràries. Aquestes zones són:

- Zones amb vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers alta.

- Zones afectades per perímetres de restriccions màximes de pous de proveïment urbà.

- Zones amb vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers moderada afectades per perímetres de restriccions moderades de pous de proveïment.

- Franja de 10 m de l'eix de la captació de la resta de captacions.

- Franja de 10 m a ambdós marges del curs d'un torrent.

- Franja de 50 m al voltant de les masses d'aigües de transició i resta de zones humides.

5. Conclusions

Per tot l'anterior, es proposa formular la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del projecte d'ampliació i millora de l'EDAR des Mercadal (fases 1 i 2), promogut per l'Agència Balear de l'Aigua i la Qualitat Ambiental, atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin les mesures preventives previstes a l'EIA i a l'annex d'incidència paisatgística, i els condicionants següents:

1. Respecte a l'execució de l'obra, per tal de minimitzar l'emissió de pols s'han d'implementar més mesures correctores com són:

- Regs periòdics durant la fase d'execució de l'obra a les zones de trànsit de maquinària i vehicles.

- Regs periòdics dels àrids fins dels acopis.

- Limitació de la velocitat a 20 km/h al recinte de l'obra.

- Evitar moviments de terra en dies de fort vent.

2. Un arqueòleg/a professional ha de realitzar la vigilància dels treballs d'eixarmada i moviments de terra d'acord amb l'establert en el Decret 14/2011 pel qual s'aprova el Reglament d'intervencions arqueològiques i paleontològiques a les Illes Balears.

3. S'ha de realitzar la gestió dels llots de depuració de l'aigua residual d'acord amb la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats i amb la normativa específica que sigui d'aplicació en funció del seu tractament o destí final.

4. Pel que fa a la part del traçat de la nova canonada d'impulsió que es troba a APR d'erosió, s'ha de complir amb les mesures establertes a l'annex I de la Llei 6/1999, de 3 d'abril, de les Directrius d'Ordenació Territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries.

5. Pel que fa a la barrera vegetal de la instal·lació fotovoltaica:

- S'han d'utilitzar espècies vegetals autòctones de la zona de port mitjà-gran (mínim 1.5-2 metres) i amb baixos requeriments hídrics.

- S'ha de fer un manteniment constant, substituint amb arbres o bardisses a aquelles zones on no s'han arrelat correctament o s'han fet malbé.

6. D'acord amb l'informe de la Direcció Insular d'Ordenació del Territori del Consell Insular de Menorca, la planta solar fotovoltaica prevista dins el recinte de l'EDAR s'haurà de destinar per l'autoconsum.

7. Les plaques fotovoltaiques es consideren un residu d'aparell elèctric i electrònic i com a tal s'ha de gestionar d'acord amb l'establert al Reial Decret 110/2015, de 20 de febrer, sobre residus d'aparells elèctrics i electrònics. S'ha de garantir la correcta gestió de les plaques fotovoltaiques tant durant la seva explotació com durant el desmantellament. S'ha de garantir el desmantellament de les instal·lacions i de gestió dels residus que se'n derivin.

8. Atès que les actuacions previstes a la fase I del projecte es realitzaran a la zona de policia del torrent de l'Arpa o torrent des Mercadal, és necessària l'autorització de la Direcció General de Recursos Hídrics d'acord amb l'establert al punt 4 de l'article 9 del Reglament del Domini Públic Hidràulic i al punt 4 de l'article 114 del Pla Hidrològic de les Illes Balears.

9. Pel que fa a la prevenció contra incendis forestals:

- En relació a la zonificació del risc d'incendi forestal, és necessari tenir en compte la cartografia del IV Pla de Defensa Contra Incendis Forestals (PDCIF), aprovat per Decret 22/2015, de data 17 d'abril (BOIB núm. 056).

- Durant l'execució de les actuacions d'ampliació i millora de l'EDAR d'Es Mercadal, es prendran les mesures preventives establertes al Decret 125/2007, especialment pel que fa a les mesures conjunturals de prevenció durant l'època de perill d'incendis forestals (art. 8.2.c), en relació a la utilització de maquinària i equips, en terreny forestal i àrees contigües de prevenció, el funcionament dels quals generi deflagració, espurnes o descàrregues elèctriques susceptibles de provocar incendis forestals.

- Al voltant de les diverses instal·lacions de l'EBAR de Santa Victòria i de l'EDAR d'Es Mercadal s'haurà de mantenir un àrea de baixa càrrega de combustible de com a mínim 10 metres. S'haurà de preveure la necessitat de manteniment al llarg del temps de les actuacions sobre la vegetació.

- Les obres es realitzaran preferentment, sempre que sigui possible, fora de l'època de risc d'incendis, és a dir, entre el 16 d'octubre i el 30 d'abril.

- Tots els operaris participants en les activitats seran instruïts en l'existència de risc d'incendi forestal, en les mesures de prevenció a adoptar i en les actuacions immediates a efectuar davant un conat d'incendi i coneixeran el número telefònic de comunicació en cas d'incendis forestal (112).

10. En relació amb la gestió forestal:

- Les plantes emprades per realitzar les diferents plantacions com són les zones enjardinades dins l'EDAR hauran de ser sempre autòctones, provinents de material forestal de reproducció de Menorca. Es recomanable emprar plantes de les mateixes espècies a les existents en l'entorn de la zona d'actuació. També convé esmentar que el límit admissible de marres (plàntules mortes) serà entre un 5 i un 10% passat un any des de la plantació, per damunt el qual caldrà tornar a plantar.

- En cas de dur a terme actuacions forestals en la massa arbrada ja existent dins o en l'entorn de l'EDAR o de l'EBAR, o en el recorregut de la canalització d'impulsió de Santa Victòria a Mercadal, s'hauran de seguir les següents premisses:

- En tot cas s'hauran de respectar les espècies protegides i catalogades dins el Catàleg Balear d'Espècies Amenaçades i d'Especial Protecció, les Àrees Biològiques Crítiques i el Consell Assessor de Fauna i Flora de les Illes Balears (tamarells i altres). Les alzines, així com espècies de ribera d'interès, també seran objecte de preservació en les actuacions silvícoles a dur a terme.

- Si es detecta atac per escolítids en els peus arboris, la retirada i eliminació de troncs, llenyes i restes s'haurà de realitzar en un termini de (15) quinze dies des del moment en què es vagin generant.

11. D'acord amb l'article 29.2 de la Llei 12/2016 i atès que el projecte supera la quantia d'un milió d'euros, s'ha de contractar una auditoria ambiental.

12. El pla de vigilància ha de contenir un protocol d'actuació en cas de pluges torrencials. Aquest protocol d'actuació ha d'establir mesures per a limitar la contaminació per desbordaments dels sistemes de sanejament.

Es recorda que:

- Atès que l'ampliació de l'EDAR suposa una modificació substancial de la planta, s'ha de sol·licitar una modificació de la Resolució com a Activitat Potencialment Contaminant de l'Atmosfera (APCA) d'acord amb l'establert a la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera.

-Atès que amb l'ampliació proposada es produiran canvis en la capacitat de la depuradora, s'ha de revisar l'autorització d'abocament de la instal·lació d'acord amb l'article 104 del text refós de la Llei d'Aigües i l'article 261 del Reglament del Domini Públic Hidràulic.

- En cas que es reutilitzi l'aigua depurada, s'ha de complir amb l'establert al Reial Decret 1620/2007, de 7 de desembre, pel qual s'estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades.

- Pel que fa a l'aplicació tant dels fangs existents a les llacunes com dels fangs resultants de la nova depuradora amb fins agraris:

a) D'acord amb el punt 1 de l'article 56 de la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears, queda prohibida, en el sector agrari, l'aplicació directa sobre el terreny dels llots procedents de les estacions depuradores d'aigües residuals, els quals s'han de sotmetre necessàriament a un tractament previ en aplicació estricta del Reial decret 1310/1990 i de la Directiva 86/278/CEE.

b) D'acord amb el punt 1 de l'article 55 de la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears i del punt 2 de l'article 56 de la Llei 8/2019, queden sotmeses al règim d'autorització administrativa per la conselleria competent en matèria de residus, qualsevol aplicació de llots de depuració als sòls amb fins agraris, i per tant les persones físiques o jurídiques responsables de les operacions de la seva aplicació.

c) Al punt 3 de l'article 138 del Pla Hidrològic s'estableixen les zones a on no es poden utilitzar els llots amb finalitats agràries.

- D'acord amb l'informe del Departament de Mobilitat:

S'haurà de demanar autorització expressa al departament de mobilitat del CIM abans de l'execució de les obres. El projecte que es presenti per a la seva autorització haurà de detallar en uns perfils transversals la ubicació exacta de la impulsió que hi anirà paral·lela a la Me-15, i que haurà d'estar sempre a partir de l'aresta exterior d'explanació de la carretera.

Es tindran en compte i es respectaran els serveis existents, restituint les afeccions, si les hagués.

No es tallarà el trànsit en la carretera afectada.

En cap cas, ni sota pretext algun, adquirirà el peticionari dret de propietat ni de possessió sobre els terrenys públics o de domini públic que s'ocupin.

- Pel que fa a la tala d'arbres per a la prevenció d'incendis, és necessària l'autorització de l'òrgan forestal.

Aquesta proposta de Declaració d'impacte ambiental s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'obtenció de l'autorització.

 

Palma, 16 de març de 2020

El president de la CMAIB

Antoni Alorda Vilarrubias