BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Atesa la proposta tècnica de declaració d'impacte ambiental de dia 2 de març de 2020, i d'acord amb Resolució del president de la CMAIB, de 17 de març de 2020 (BOIB núm. 39, de 20 de març de 2020), sobre l'exercici per part del president de la CMAIB, per raons d'urgència, de les competències que corresponen al Ple de la CMAIB, durant la vigència de l'estat d'alarma declarat pel RD 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l'estat d'alarma per a la gestió de la crisi sanitària ocasionada pel COVID-19.

Havent consultat prèviament al promotor, ajuntament i als membres del Comitè Tècnic i Ple de la CMAIB, en aplicació del que estableix la Resolució esmentada.

I atès que compleix la condició d'urgència establerta per l'esmentada Resolució ja que el termini de resolució del procediment corresponent a l'expedient 152a/2019 ja s'ha exhaurit.

RESOLC FORMULAR:

La declaració d'impacte ambiental sobre el projecte de substitució i millora de xarxa general de sanejament de Formentera, promogut per ABAQUA, en els termes següents:

Es tracta de la substitució de les canonades existents de fibrociment per noves canonades de Polietilé d'Alta Densitat-PEAD de la xarxa general de sanejament existent de l'Illa de Formentera, de 28 anys d'antiguitat i una longitud total de 14.052 ml (170.520 m2 de superfície), així com la reubicació de dues Estacions de Bombament d'Aigües Residuals (EBAR Es Pujols i Sant Ferran) i la renovació d'equips de la resta d'EBARs (La Savina, Polígon i Sant Francesc). Està inclosa una gran part del projecte dins de Xarxa Natura 2000 i del Parc Natural de Ses Salines d'Eivissa i Formentera.

El projecte es troba inclòs a l'annex 1 «projectes sotmesos a avaluació d'impacte ambiental ordinària» de la Llei 12/2016, d'avaluació ambiental de les Illes Balears, dins el grup 8. Projectes d'enginyeria hidràulica i de gestió de l'aigua, apartat 7) Instal·lacions de conducció d'aigua en sòl rústic que no discorrin íntegrament per camí existent quan la longitud sigui superior a 10 km i, en tot cas, les que transcorrin per espais naturals protegits, espais de rellevància ambiental o ANEI d'alt nivell de protecció. En cap cas no es consideraran instal·lacions de conducció d'aigües les instal·lacions de reg dins les finques quan estiguin autoritzades per l'autoritat agrària o hidràulica.

1.Informació del projecte: objecte, ubicació i descripció

L'objecte del projecte és la substitució funcional de la xarxa general de sanejament actual de l'Illa de Formentera, que es va construir el 1992, definint, valorant i justificant les obres necessàries, per a una nova xarxa que asseguri la funcionalitat prevista per a una vida útil de 25 anys.

El sistema de sanejament general de l'illa continuarà sent de tipus unitari, recollint i tractant en l'EDAR les aigües residuals i pluvials. Els col·lectors del sanejament municipal aboquen en sis estacions de bombament (EBARS), les quals bomben i descarreguen en la capçalera del pretractament de l'EDAR situada en les proximitats de Sant Francesc. A partir d'aquí l'aigua depurada és impulsada a través de l'emissari terrestre fins al port de la Savina, on connecta amb el tram submarí.

La longitud total és de 14.052 ml (metres lineals), diferenciat en els següents trams:

- EBAR La Savina: canonada d'impulsió d'aigües residuals (Polietilè d'Alta Densitat-PEAD, 280 mm diàmetre) des de La Savina fins a l'EDAR de Formentera. Longitud: 3.051 ml. Es manté la cambra humida i seca, es renoven equips, instal·lació elèctrica i escomesa, s'amplia l'edifici de control i es renova la impulsió. Potència bomba: 34 KW.

- EBAR Sant Francesc: canonada d'impulsió d'aigües residuals (PEAD, 315 mm diàmetre) des de Sant Francesc fins a l'EDAR de Formentera. Longitud: 407 ml. Ampliació cambra humida, es renoven equips, instal·lació elèctrica i escomesa i impulsió nova. Potència bomba: 18,60 KW.

- EBAR Sant Ferran: canonada d'impulsió d'aigües residuals (PEAD, 200 mm diàmetre) des de Sant Ferran fins a l'EDAR de Formentera. Longitud: 878 ml. Tram col·lector de gravetat previ a l'EBAR de Sant Ferran. Llong. aprox.: 1.414 ml (PVC, 400 mm diàmetre). Re-ubicació de l'EBAR de Sant Ferran, renovació d'equips, instal·lació elèctrica i escomesa, nou edifici de control, instal·lació de grup electrogen i quadre elèctric i renovació dels trams de canonades. Potència bomba: 12 KW.

- EBAR Es Pujols: canonada d'impulsió d'aigües residuals (PEAD, 315 mm diàmetre) des d'Es Pujols fins a l'EDAR de Formentera. Longitud: 3.251 ml. Reubicació de l'EBAR d'Es Pujols, renovació d'equips, instal·lació elèctrica i escomesa, nou edifici de control, instal·lació de grup electrogen i quadre elèctric i impulsió nova. Potència bomba: 41,20 KW.

- EBAR Sa Roqueta: es manté la canonada existent i no es substitueix. S'ampliarà la caseta de control, s'instal·larà un nou grup electrogen i es renovaran els equips de bombament. Potència bomba: 9,5 KW.

- EBAR Polígon: canonada d'impulsió d'aigües residuals (PEAD, 160 mm diàmetre) des del Polígon Industrial fins l'EDAR de Formentera. Longitud: 919 ml. Es renoven els equips i la impulsió. Potència bomba: 9,5 KW.

- Emissari terrestre: des de l'EDAR fins a l'inici de l'emissari marí a La Savina. Longitud: 3.051 ml. PEAD, 500 mm diàmetre.

El promotor del projecte i l'òrgan substantiu és ABAQUA.

El pressupost d'execució material és de 5.079.462,71 € i el temps d'execució prevista és d'un any i dos mesos.

2.Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte

La xarxa de sanejament a substituir i millorar dins el projecte va per camins i vials existents.

L'EIA presentat ha analitzat i valorat el clima, la qualitat de l'aire, la geomorfologia, edafologia, hidrologia superficial i subterrània, dinàmica del litoral, vegetació, hàbitats d'interès comunitari, fauna, incidència paisatgística, medi socioeconòmic, cultural i patrimonial.

El seu recorregut afecta en una gran part a Xarxa Natura 2000 LIC i ZEPA ES0000084 de Ses Salines d'Eivissa i Formentera i del Parc Natural de Ses Salines d'Eivissa i Formentera.

Els hàbitats (*prioritaris) que poden ser afectats directament o indirectament són:

- 1120*: praderes de posidònia.

- 1150*: llacunes costaneres.

- 1240: penya-segats amb vegetació de les costes mediterrànies amb Limonium spp endèmics.

- 1410: prats salins mediterranis (Juncetalia maritimae).

- 1420: matolls halòfil mediterranis i termo-atlàntics (Sarcocornetea fruticosae).

- 1510*: estepes salines mediterrànies (Limonietalia).

- 2210: dunes fixes de litoral de Crucianellion maritimae.

- 2230: dunes amb gespes de Malcomietalia.

- 2250*: dunes litorals amb Juniperus spp.

- 5330: matolls termo-mediterranis i predesèrtics.

Els Hàbitats d'Interès Comunitari presents a la zona del projecte són:

-Lavateretum arboreae (1430-Matolls halo-nitròfils-Pegano-Salsoletea).

-Typho angustifoliae-Phragmitetum maximi i Typho angustifoliae-Phragmitetum australis: canyars en zones embassades en la ribera de l'Estany Pudent.

-Ruppion maritimae i comunitat d'Althenia barrandoni : pastures submergides en aigües salines i salobres de zones litorals, present a la ribera de l'Estany Pudent.

-Spartino-Juncetum maritimi, Salicornietum fruticosae: pastures i jonqueres vivaces salines mediterrànees denses, en la ribera de l'estany Pudent.

-Arthrocnemetum macrostachyi (glauci): salobrars halòfils de marjals salines inundades o fangoses durant gran part de l'any. Present en la ribera de l'Estany Pudent.

-Teucrio piifonti-Corydothymetum capitati: vegetació de dunes en litoral arenós. Present al voltant dels terrenys ocupats per l'EDAR de Formentera.

La Massa Continental de Transició FOMT03-Estany Pudent i zona humida limita amb els trams de l'EBAR de La Savina i d'Es Pujols fins l'EDAR.

La Massa d'Aigua Subterrània present a la zona del projecte és Formentera amb el codi 2101M1, amb bon estat químic per als nitrats, i mal estat químic per als clorurs i quantitatiu i està exempt de complir els objectius establerts a la Directiva Marc, segons la revisió anticipada del segon cicle 2015-2021, per tenir una concentració de clorurs superior a 750 mg/l i una explotació superior al 120% del disponible.

Els trams que discorren a la vora de l'Estany pudent, que són des dels EBARs La Savina, Es Pujols i Sant Ferran fins l'EDAR, es troben afectats per Àrea de Prevenció de Riscos (APR) d'inundació.

Els trams des de l'EBAR de La Savina i d'Es Pujols fins a l'EDAR travessen una i dues zones de risc d'incendis forestals molt alt, respectivament.

El projecte no es veu afectat per la resta d'APRs (erosió i esllavissaments).

La major part del traçat de la xarxa de sanejament a substituir i millorar es troba a zones amb vulnerabilitat d'aqüífers moderada i zones d'alta vulnerabilitat a una zona del tram d'Es Pujols que travessa la zona urbana, i el tram de l'EBAR de La Savina que passa pel C/ Polígon de la Marina a la zona portuària de La Savina.

L'EIA identifica les espècies de flora diferenciats segons les categories segons el Servei d'Espècies de la Conselleria de Medi Ambient i Territori:

- Espècies essencials (el seu estat de conservació depèn de la gestió de l'espai): Cynomorium coccineum, Echinophora spinosa, Limonium cossonianum, Limonium formeterae, Limonium grosii, Limonium wiedmannii, Linaria pedunculata, Lotus halophilus, Posidonia oceanica.

- Espècies rellevants (el seu estat de conservació pot estar influït per la gestió de l'espai): Diplotaxis ibicensis, Genista dorycnifolia, Otanthus maritimus.

A la zona d'actuació es troben dins la quadrícula 1x1 del Bioatles les següents espècies protegides de fauna i flora:

Fauna:

- Vulnerables: ratapinyada de ferradura grossa (Rhinolophus ferrumequinum), Akis bremeri (coleòpter).

- Règim de protecció especial: ratapinyada de coa llarga (Tadarida teniotis), ratapinyada de vores clares (Pipistrellus kuhlii), serp blanca (Rhinechis scalaris), sargantana de les Pitiüses (Podarcis pityusensis), avisador (Himantopus himantopus), ànnera blanca (Tadorna tadorna), bec d'alena (Recurvirostra avosetta), arpella (Circus aeruginosus), dragonet rosat (Hemidactylus turcicus), dragó (Tarentola mauritanica).

- Interès especial: xerocrassa caroli caroli (mol·lusc).

Flora:

- Règim de protecció especial: Diplotaxis ibicensis, posidonia oceanica.

- Especial protecció: lliri de mar (Pancratium maritimum), fonoll marí (Crithmum maritimum), molinet (Silene cambessedesii).

Quant al paisatge, l'EIA inclou un estudi d'incidència paisatgística on s'ha valorat el paisatge de la zona del projecte com de classe alta i mitjana. Conclou que les afeccions de les actuacions derivades de l'execució del projecte sobre la percepció visual del paisatge tindrà molt poca rellevància, en estar tota l'obra soterrada.

En relació al patrimoni, l'EIA identifica les restes arqueològiques localitzades en la zona d'influència d'execució del projecte, on conclou que no es veuran afectades.

Dins el medi soci-econòmic, l'EIA analitza l'organització territorial, demografia, activitats econòmiques, comunicacions i serveis, àrees de prevenció de riscos i ocupació del DPMT i l'estudi del medi cultural.

3. Resum del procés d'avaluació

Fase d'informació pública i de consultes

El 16 d'abril de 2019 es va publicar en el BOIB núm. 49 i al Diario de Ibiza de 25 d'abril de 2019 la informació pública de l'expedient objecte del projecte durant 30 dies i va estar disponible per consulta a les oficines i la web d'ABAQUA. No es varen rebre al·legacions. Durant la Informació Pública han estat consultades les següents administracions:

1.Autoritat Portuària de Balears.

2.Demarcació de Costes de les Illes Balears.

3.Subdirecció General per a la Protecció del Mar (Ministeri per a la Transició Ecològica).

4.Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat.

5.Servei de Planificació (Xarxa Natura 2000) de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat.

6.Servei d'Espais Naturals de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat.

7.Servei de Protecció d'Espècies de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat.

8.Departament de Coordinació i Gestió de l'Aigua de la DG de Recursos Hídrics.

9.Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears.

10.Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de a DG d'Energia i Canvi Climàtic.

11.DG d'Ordenació del Territori. Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat.

12.DG d'Emergències i Interior. Conselleria d'Hisenda i Administracions Públiques.

13.DG de Salut i Patrimoni. Conselleria de Salut.

14.Consell Insular de Formentera:

-Conselleria de Presidència, Hisenda i Medi Rural.

-Conselleria de Territori i Turisme.

-Conselleria de Cultura, Educació i Patrimoni.

-Conselleria d'Infraestructures i Mobilitat.

I les següents entitats:

1.GOB.

2.Amics de la Terra.

3.Federació d'Associacions de Vesins d'Eivissa i Formentera.

S'han rebut els següents informes:

-Informe tècnic d'Autoritat Portuària de Balears (15/04/2019) favorable amb la condició que el titular de la instal·lació sol·liciti l'ocupació de domini públic portuari en la zona del Moll de Ribera (passeig de La Marina).

-Informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat (15/05/2019), on conclou que no té cap consideració o suggeriment de rellevància a aportar.

-Informe del Servei de Planificació al Medi Natural de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat (02/05/2019), on certifica que el projecte no té relació directa amb la gestió del lloc Xarxa Natura 2000, ni l'afectarà de manera apreciable, sempre i quan compleixi els següents condicionants:

- Les actuacions es portin a terme entre l'1 de juliol i l'1 de març, fora de l'època més crítica per l'avifauna aquàtica nidificant.

- Les obres no afectin la vegetació, ni amb la rasa, ni amb els residus, ni amb els materials aplegats per a portar a terme l'actuació.

- Durant l'execució de l'obra, cada tipus de residu es reculli separadament per a la seva gestió adequada d'acord el RD 105/2008, pel qual es regula la producció i gestió de residus de construcció i demolició, i la resta de normativa aplicable. No s'aboqui o abandoni cap tipus de residu al medi natural, i es prenguin les mesures necessàries per evitar la dispersió dels residus pel vent fora dels recipients.

- Es disposin de les mesures preventives de contaminació del sòl, de les aigües subterrànies i superficials. Les cubetes de formigó no es rentin directament al terra sinó dins zones habilitades i impermeabilitzades, les quals es buidaran periòdicament i el seu contingut serà gestionat com a residu. No es realitzi el manteniment o reparació de maquinària en la zona d'obres.

- Els recipients dels residus i dels productes perillosos s'emmagatzemin en llocs coberts i impermeabilitzats, i es disposin de les mesures de prevenció de vessaments o fuites.

- Es minimitzi la generació de renou i vibracions durant l'execució de les obres en la mesura del possible, adoptant les mesures d'insonorització i de manteniment necessàries per tal de que la maquinària s'ajusti a les limitacions establertes pel RD 212/2002, de 22 de febrer, pel qual es regulen les emissions sonores en l'entorn degudes a determinades màquines d'ús a l'aire lliure.

- Finalitzades les obres, es dugui a terme la neteja de la zona d'actuació, la retirada de residus i dels elements de senyalització instal·lats.

-Informe del Servei de Protecció d'Espècies de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat (15/05/2019), informe favorable amb les següents recomanacions:

- Implementar mesures preventives per reduir l'impacte sobre el coleòpter Akis bremeri.

- Que les obres es realitzin preferiblement durant l'hivern.

-Informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de la DG d'Energia i Canvi Climàtic (24/04/2019), on exposa les mesures específiques per a l'obra pública contemplades a la Llei 10/2019 de canvi climàtic de les Illes Balears, i consideracions pel que fa a adaptació als efectes del canvi climàtic.

-Informe del Servei de Costes de la DG d'Ordenació del Territori de la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat (30/04/2019), on conclou:

«La realització de la part de les obres i instal·lacions que estan dins ZSP en sòl rústic d'aquest expedient requereix l'autorització d'aquesta Direcció General d'Ordenació del Territori, per a l'obtenció de la qual s'haurà d'aportar la documentació anteriorment indicada.»

-Informe del Departament d'Emergències de la Conselleria d'Administracions Públiques i Modernització (20/06/2019), no emet informe per la impossibilitat d'emetre'l dins el plaç establert en la Llei 21/2013, d'avaluació ambiental.

-Informe del Servei de Salut Ambiental de la Conselleria de Salut Pública i Participació (12/04/2019), informa favorablement, condicionat a :

- Compliment de les condicions d'execució establertes al projecte de referència.

- Compliment de les mesures protectores i correctores proposades al projecte de referència.

- Evitar, sempre quan sigui possible, l'execució d'obres pròximes a la línia de costa durant la temporada de bany, del 29 d'abril fins al 8 d'octubre, a fi d'evitar la contaminació de les aigües.

-Informe d'al·legacions del Consell Insular de Formentera (28/05/2019), favorable amb condicions.

4. Anàlisi tècnica de l'expedient

L'EIA inclou un apartat d'estudi d'alternatives dels trams de xarxa anul·lats i de traçat.

Alternatives dels trams de xarxa anul·lats.

- Anul·lar in situ la xarxa actual.

- Retirar l'actual xarxa després de col·locació i posada en servei de les noves conduccions als diferents trams.

S'opta per anul·lar in situ la xarxa actual per ser molt elevat el cost econòmic i ambiental l'extracció de les canonades de fibrociment, que conté amiant, així com el tractament de les terres contaminades associades.

Alternatives de traçat.

-Alternativa 0: estat actual sense cap intervenció. Longitud: 13.990 m.

-Alternativa 1: substitució de tota la xarxa seguint un traçat paral·lel a l'actual, sense retirar l'antiga conducció. Longitud: 13.990 m.

-Alternativa 2: substitució de la xarxa seguint traçats alternatius a l'existent en els trams EBAR La Savina-EDAR, EDAR emissari terrestre, EBAR Es Pujols-EDAR, EBAR Polígon-EDAR. Resta de xarxa es substitueix seguint el traçat paral·lel a l'actual. Longitud: 14.480 m.

-Alternativa 3: substitució de la xarxa seguint traçats alternatius en els trams EBAR La Savina-EDAR, EDAR emissari terrestre, EBAR Polígon-EDAR. Resta de xarxa es substitueix seguint el traçat paral·lel a l'actual, sense retirar l'antiga conducció. Longitud: 14.316 m.

-Alternativa 4: substitució de la xarxa seguint traçats alternatius en el tram EBAR Es Pujols-EDAR i substitució de la resta de xarxa existent seguint el traçat paral·lel a l'actual. Longitud: 14.148 m.

-Alternativa 5: substitució de la xarxa seguint traçats alternatius en els trams EBAR La Savina-EDAR (tram urbà alternatiu), EDAR emissari terrestre (tram urbà alternatiu), EBAR Polígon-EDAR. Resta de xarxa es substitueix seguint un nou traçat paral·lel a l'actual, sense retirar l'antiga conducció. Longitud: 14.052 m.

Es selecciona l'alternativa 5 i es descarten la resta.

L'estudi d'alternatives es considera que han estat justificades adequadament i són viables.

L'EIA fa referència al projecte de millora de la xarxa de sanejament en la zona d'Es Ca Marí, que recull i canalitza les aigües residuals generades a la zona d'Es Ca Marí seguint el camí Vell de la Mola fins a la canalització de Sant Ferran. Justifica que s'ha redactat de manera independent i no és objecte d'avaluació d'impacte ambiental, al no estar inclòs a l'annex I de la Llei 12/2016, d'avaluació ambiental de les Illes Balears, i per tenir menys de 10 km de longitud, segueix íntegrament per camí existent i no afecta espais naturals protegits ni sòls amb alt nivell de protecció.

Principals impactes de l'alternativa escollida i la seva correcció

L'EIA presentat identifica els impactes per a cadascuna de les 5 alternatives, sobre el medi abiòtic (aire o atmosfera, geomorfologia, edafologia, hidrogeologia), biòtic (vegetació i fauna terrestre), medi perceptual, medi socioeconòmic (població, sectors econòmics, infraestructura) i medi cultural i patrimoni (espais naturals, patrimoni de la humanitat i béns del patrimoni), tant en las diferents fases de substitució de la xarxa (ocupació temporal de terrenys, obertura de rases, col·locació de canonades i equips, gestió d'àrids, producció de residus d'obra, tràfic de vehicles i maquinària d'obra i presència d'instal·lacions temporals), com durant la fase d'explotació (ocupació permanent de terrenys, trencament accidental de la xarxa i activitats de reparació i manteniment).

Durant la fase d'execució del projecte s'excavaran les rases i foses, produint emissions de pols a l'atmosfera pels moviments de terra a l'aire lliure. També es produiran emissions a l'atmosfera i renous durant la fase d'explotació, amb menor intensitat. Es regaran periòdicament les superfícies exposades al pas de vehicles, les àrees d'espera i les de descàrrega i apilament, i s'aturaran les excavacions i moviments de terra els dies amb fort vent. També es produiran renous i emissions de gasos contaminants provinents del tràfic de vehicles i la maquinària de l'obra. Durant les fases de construcció i explotació es limitarà la velocitat de circulació, la jornada d'activitats i s'aplicarà un pla de manteniment dels vehicles de l'obra per minimitzar els impactes. Per minimitzar les alteracions morfològiques de l'entorn natural previstes, es senyalitzaran els passos de circulació de la maquinària i vehicles.

Durant les obres hi ha risc de contaminació de sòls i aqüífers per vessament accidental d'olis i combustibles dels vehicles i maquinària. S'establirà un Pla de Manteniment de la Maquinària Industrial i dels Vehicles de Transport.

Durant les obres es generaran residus inerts i perillosos, que es gestionaran a un punt net creat durant les obres i que s'ubicarà en l'àrea destinada a instal·lacions provisionals d'obra. Els residus generats durant l'obra es triaran en diferents contenidors i retirats per gestors autoritzats.

Per evitar l'afecció sobre les aus, es suspendran les obres durant l'època de nidificació d'aus, entre l'1 de febrer i el 30 de juny, així com es limitarà la velocitat a 20 km/h i no es treballarà en hores nocturnes ni amb condicions de baixa visibilitat.

Les instal·lacions temporals destinades com a serveis sanitaris del personal podrien contaminar l'Estany Pudent per vessament d'aigües residuals originats per escorrenties per pluges. Aquestes instal·lacions s'ubicaran sobre sòls impermeabilitzats i es buidaran freqüentment.

Com a mesura preventiva, durant les obres al costat de la ribera de l'Estany Pudent i quan hi hagi una incidència durant l'explotació, s'empraran lones resistents i estanques per recollir qualsevol vessament accidental. També s'habilitaran barreres flotants per retenir possibles vessaments d'olis i carburants.

Durant la fase d'explotació s'establirà un pla d'operacions d'emergència alternatiu davant situacions de trencament d'algú tram de la xarxa, conjuntament amb un pla de vigilància de la xarxa que garanteixi una ràpida intervenció.

Per reduir al mínim l'afecció sobre la vegetació existent, es senyalitzaran les àrees afectades. El desbrossament es realitzarà de manera mecànica per un operari, sense emprar cremes controlades ni pesticides. En cas d'haver-se de talar alguna espècie catalogada, es demanarà autorització a la DG de Biodiversitat del Govern Balear.

Per evitar incendis, s'aplicarà un pla específic de prevenció d'incendis, aprovat prèviament a l'execució de les obres, el qual inclourà formació dirigit als treballadors per a l'ús i maneig de mitjans d'extinció. També es prohibirà fer ús del foc i l'obra s'executarà els mesos amb menor risc d'incendi (tardor, hivern i primavera), entre d'altres mesures.

Per tal de minimitzar les molèsties a la població, no es durà a terme cap actuació durant els mesos declarats activitat turística prioritària. S'informarà a la població de Formentera sobre el calendari, actuacions i modificacions de circulació viària afectades per les obres, així com quan hi haguí una incidència durant l'explotació.

Les obres es preveuen executar entre els mesos de novembre i maig, ambdós inclosos.

No hi haurà afecció negativa sobre el medi cultural i patrimoni. El Pla de Vigilància Ambiental inclourà un procediment per tal de detectar l'aparició de béns arqueològics.

El subministrament elèctric de les EBAR es farà mitjançant grups electrògens dièsel. No es preveu cap instal·lació d'energies renovables al projecte. S'estudiarà la possibilitat d'autoabastir energèticament les EBAR amb energies renovables.

L'EIA inclou un Pla de Vigilància Ambiental per tal de vigilar el desenvolupament i efectivitat de les mesures correctores proposades, tant de la fase de construcció com de funcionament.

Atès que el pressupost del projecte supera el milió d'euros, s'haurà de fer una auditoria ambiental durant l'execució del projecte, que garanteixi l'execució de les mesures i el pla de vigilància.

L'EIA inclou un estudi d'avaluació de repercussions ambientals en el qual s'identifiquen els espais naturals amb protecció d'especial interès: Parc Natural de Ses Salines d'Eivissa i Formentera i la ZEC, LIC i ZEPA (Xarxa Natura 2000) de Ses Salines d'Eivissa i Formentera, avaluant els impactes ambientals del projecte i proposant mesures preventives, protectores i correctores.

Conclusions

Per tot l'anterior, es formula la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del projecte de substitució i millora de la xarxa general de sanejament de Formentera, promogut per ABAQUA, atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin les mesures preventives i correctores previstes a l'EIA de 23 d'octubre de 2018 redactat per Isidro Ferrán Blanco (Enginyer Agrònom) i Roger Torregrosa Llorens (Enginyer de Camins, Canals i Ports) i la «Nota Técnica: Anàlisis alegaciones Consell Insular de Formentera» de 27 d'agost de 2019 redactada per Roger Torregrosa Llorens (Enginyer de Camins, Canals i Ports), de l'empresa Gradual Ingenieros, i l'informe de 21 d'agost de 2019: «Consideracions sobre les respostes a les consultes realitzades, durant el procediment d'exposició pública, de la tramitació ambiental del projecte «Substitució i millora de la xarxa general de sanejament de Formentera», redactat per José Luis Fernández Palliser, tècnic ambiental d'ABAQUA, a més dels següents condicionants:

1.Els acopis es faran en camps de conreu, en cap cas en garriga o zona boscosa.

2.Es prohibeix la crema de rostolls i restes de vegetació que puguin generar-se durant les tales i els desbrossaments. Les restes vegetals s'hauran de dur a instal·lacions que ho puguin aprofitar per fer compost o esser recollits per empreses en què facin aquesta valorització.

3.Les cubetes de formigó es rentaran dins zones habilitades i impermeabilitzades, les quals es buidaran periòdicament i el seu contingut serà gestionat com a residu.

4.Els recipients dels residus i els productes perillosos s'emmagatzemaran en llocs coberts i impermeabilitzats, i es disposaran mesures de prevenció de vessaments o fuites.

5.Es minimitzarà l'impacte sobre la vegetació pròpia de zona humida realitzant l'actuació al traçat del camí des Brolls.

6.Es restituiran a l'estat anterior els terrenys afectats, trasplantant els peus de vegetació de cert port i afavorint la recolonització de les espècies vegetals pròpies de la zona humida.

7.Abans de les obres d'excavació de les rases es realitzarà una inspecció visual del terreny, davall les pedres, per tal d'identificar la presència del coleòpter Akis bremeri, endèmic i molt amenaçat, i salvaguardar-los a una zona segura dins el mateix hàbitat.

8.Per evitar l'afecció sobre les aus, es suspendran les obres durant l'època de nidificació d'aus, entre el 2 de març i el 30 de juny.

9.Durant la realització de les rases, caldrà prendre mesures per evitar la caiguda de fauna raó per la qual, si aquestes han de romandre obertes fora de la jornada laboral, s'haurà de disposar llistons per permetre la seva sortida i realitzar revisions diàries per alliberar els animals que hi hagin pogut caure.

10.Es realitzaran inspeccions visuals dins la zona d'actuació, tant en la fase de construcció com la d'explotació, de manera periòdica, al menys una vegada a la setmana, per revisar la presència de possibles animals ferits o morts. En el cas de trobar-se un animal mort o ferit i que sigui una espècie catalogada o protegida, o en cas de dubte, haurà d'avisar-se a l'112 o als agents de medi ambient del Govern Balear. En el cas que sigui un cadàver, no s'haurà de tocar, en cap cas, ni desplaçar-lo, deixant-lo intacte tal com s'ha trobat.

11.No es permet el reg amb aigua potable durant la construcció i explotació del projecte.

12.S'estudiarà la implantació de sistemes de subministrament energètic 100% d'energies renovables.

13.S'assignarà un responsable ambiental durant la fase d'obres encarregat de vigilar i fer complir el Pla de Vigilància Ambiental.

14. Atès que el pressupost del projecte supera el milió d'euros, es designarà un auditor ambiental. S'hauran d'incloure, al pressupost del projecte i l'EIA, les partides mediambientals de les mesures a aplicar, principalment la pantalla vegetal i el seguiment ambiental.

Segons informe del Servei de Costes de la DG d'Ordenació del Territori de la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat, es recorda que:

-La realització de la part de les obres i instal·lacions que estan dins ZSP en sòl rústic d'aquest expedient requereix l'autorització d'aquesta Direcció General d'Ordenació del Territori.

Segons informe del Servei de Salut Ambiental de la Conselleria de Salut Pública i Participació, es recorda:

- Evitar, sempre que sigui possible, l'execució d'obres pròximes a la línia de costa durant la temporada de bany, del 29 d'abril fins al 8 d'octubre, a la fi d'evitar la contaminació de les aigües.

Aquesta Declaració d'impacte ambiental s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'obtenció de l'autorització.

 

Palma, 25 de març de 2020

El president de la CMAIB Antoni Alorda Vilarrubias