BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 28 de novembre de 2019,

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

1. Antecedents

Red Elèctrica és responsable del desenvolupament i ampliació de la Xarxa de Transport d'energia, per tal de garantir el manteniment i millora de les xarxes. En aquest context s'emmarca el projecte de l'augment de capacitat la línia elèctrica a 66 kV, simple circuit “ES Bunyola – S'Inca” sobre una línia aèria existent.

La instal·lació de transport es troba inclosa en el document “Planificació dels sectors d'electricitat i gas 2008 – 2016 – Desenvolupament de les xarxes de Transport” (aprovat pel Consell de Ministres el 30/5/2008), on es contempla l'alta de la línia Bunyola – Inca a 66 kV CKT1. A més, en la «Revisió del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears, Decret 96/2005», es contempla la línia 66 kV ES Bunyola – S'Inca 1 en l'Annex D.I Actuacions previstes per al període 2005 – 2011, en l'apartat c.5) de línies a 66kV.

2. Informació del projecte: objecte, ubicació i descripció

Es tracta d'una línia totalment aèria existent de 21.203 metres amb 105 suports/torres. Per una banda es realitza una repotenciació de la línia i per l'altre, una substitució de torretes per manteniment i una modificació de la ubicació de torretes per necessitat d'una nova cimentació.

Dels 105 suports/torretes, se'n substitueixen 98 dels quals 44 mantindran la seva ubicació actual i 54 es mouen d'1 a 14 m, dels quals 49 se situaran a menys de 6 metres de la ubicació actual i 4 es mouran fins a 13,83 m.

Segons aclariment de la DG d'Energia el projecte NO preveu un augment de potència, sinó un augment de la millora en forma d'augment de la capacitat de gestió de la línia existent.

Per una banda, la instal·lació de la línia elèctrica existent és de l'any 1962. Els suports originalment es van fabricar i van instal·lar en ferro “negre”, és a dir, que només porten una capa de galvanització en calent, cosa que els fa més vulnerables a la degradació per els agents atmosfèrics. Per aquesta raó es necessari el canvi dels suports de la línia elèctrica, amb l'objectiu de garantir la seva integritat.

Per altra banda, amb motiu de l'augment de la capacitat de transport de la línia, s'ha considerat un increment de la temperatura màxima d'operació de 50 °C a 85 °C. Aquest augment de temperatura implica un augment de la fletxa màxima de les fases, resultant que en determinades obertures no es compleixen les distàncies mínimes reglamentàries al terreny i als encreuaments amb els serveis existents sota la línia (línies de ferrocarril, carreteres, etc.). La solució adoptada consisteix en l'elevació dels conductors mitjançant el recreixament de dos suports que formen part de les obertures afectades per aquestes situacions anti- eglamentaries i la substitució de 95 dels actuals suports, bé per aquest motiu o bé per trobar-se aquests al final de la seva vida útil. A més se substituirà el cable actual de terra per un nou cable de terra tipus Opgw (terra i F.O.).

Resumidament, l'obra consistirà bàsicament en realitzar les següents activitats:

-Obertura d'accessos.

-Reforç de la fonamentació dels suports recrescuts.

-Armat de recrescuts i hissat d'alguns suports existents.

-Fonaments per als nous suports.

-Armat i hissat dels suports.

-Estesa de conductors, tensat i regulat dels conductors i cable de guarda en els vans on sigui necessari.

-Desmuntatge de suports existents i reposició de terrenys.

-Proves i posada en servei.

3. Tramitació

Tal com s'indica a l'ofici de 9/12/15 el projecte està sotmès a AIA ordinària, i es troba inclòs al grup 3 Energia punt 8. Línies de transmissió d'energia elèctrica de tensió igual o superior a 66 kV a partir de 500 m de longitud. Per tant s'ha de seguir la tramitació ambiental ordinària, establerta al títol II, capítol II, secció 1ª de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

La línia elèctrica que és objecte del present projecte se situa dins dels límits del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana i en Espais Xarxa Natura 2000, raó per la qual incorpora un Estudi de Repercussions. En un principi es considerava que la línia suposava un augment de potència, i el Servei de Planificació al Medi Natural va emetre un informe desfavorable atès l'article 95 del PORN de la Serra de Tramuntana: Esteses aèries i telecomunicacions que indica que “La instal·lació de noves esteses elèctriques o l'ampliació de les existents a les zones d'exclusió es considera un ús prohibit. A les zones d'ús limitat aquestes actuacions només són prohibides a les àrees grafiades a l'annex cartogràfic II.4. A la resta de zones són autoritzables, tenint en compte que es podran instal·lar noves línies elèctriques o ampliar-se les existents, tant quant a potència com a extensió, només quan un estudi de viabilitat sobre la implantació de l'energia solar o eòlica, que s'ha de presentar juntament amb la sol·licitud, palesi que aquests sistemes no són viables en el cas concret. Tant les noves esteses com l'ampliació de les existents, han de discorre soterrades pels vials existents o les seves voreres.”

Als informes de possible inviabilitat enviats per la CMAIB, la DG d'Energia va emetre dos informes, aclarint la naturalesa del projecte i justificant que no es tracta d'un augment de potència, sinó d'un augment de la millora en forma d'augment de la capacitat de gestió d'una línia existent.

4. Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte

Diagnòstic territorial

Es presenta una taula amb la proporció de tipus de sòl de la línia. S'aprecia com el 36,88% de l'àmbit està protegit amb alguna de les qualificacions de sòl rústic protegit, mentre que un 5,93% està format per sòl urbà o urbanitzable.

Al PTI s'indica que les infraestructures són un conjunt ampli d'instal·lacions superficials, subterrànies o aèries, de caràcter local o supramunicipal amb alternatives de localització restringides, necessàries per a la creació i el funcionament d'una organització qualsevol. Dintre d'aquestes està les “Conduccions i esteses” que són el conjunt de xarxes de transport o distribució d'energia elèctrica, aigua, telecomunicacions, sanejament i similars, i altres línies d'estesa aèria o enterrat, juntament amb els suports i les instal·lacions complementàries a la xarxa. A l'apartat 2 de la Norma 19 Règim d'usos d'altres activitats (AP) s'indica que les Infraestructures tenen:

-Ús prohibit a les Àrees Naturals d'Especial Interès d'Alt Nivell de Protecció (AANP) amb l'excepció de que “Les conduccions, les esteses i les instal·lacions de telecomunicacions definides a l'apartat E-3 de l'annex d'aquestes normes, sempre que es justifiqui la necessitat que passin o s'ubiquin en aquestes àrees i que obtinguin la declaració d'interès general.

-Ús condicionat a les Àrees Naturals d'Especial Interès (ANEI), Àrees Rurals d'Interès Paisatgístic (ARIP), Àrees de Prevenció de Riscs (APR) i sòl rústic de Règim General Forestal (SRG-F) al fet que es justifiqui la necessitat que es s'ubiquin en aquestes àrees i es compleixin les següents condicions:

+Que sigui del tipus E-3, conduccions i esteses.

+A les Àrees de Prevenció de Riscs (APR) serà necessari l'informe previ de l'administració competent en matèria de medi ambient.

-Ús condicionat a les Àrees de Protecció Territorial (APT), Àrees d'Interès Agrari (AIA), Àrees de Transició (AT) i Sòl rústic de règim general (SRG) al fet que es compleixin les següents condicions: “3. Que sigui del tipus E-3, conduccions i esteses”

En relació als espais naturals protegits, a la zona d'estudi trobem part de l'ANEI 47, Serra de Tramuntana. En l'àmbit també trobem zones ARIP vinculades a la zona natural de la Serra de Tramuntana, amb una superfície de 4,70 km2

En l'àmbit d'estudi hi ha diverses zones d'alzines catalogades al Decret 130/2001, i gairebé totes queden circumscrites a l'ANEI i el paratge de la Serra de Tramuntana. En total s'identifiquen 31 zones d'alzinar que sumen 308,43 hectàrees. Aquestes zones se situen en els municipis de Bunyola, Santa Maria, Alaró, Lloseta, Selva i Mancor de la Vall.

En relació als APR's es presenta una taula amb els tipus afectats: erosió, esllavissades, incendi, vulnerabilitat d'aqüífers, etc. El Servei de gestió forestal i protecció del sòl ha informat al respecte.

La DR de Recursos Hídrics ha informat favorablement amb condicionats en relació a prevenció dels riscs d'esllavissament, erosió, contaminació d'aqüífers i perímetres de protecció dels pous de proveïment urbà.

En relació a la vulnerabilitat d'aqüífers, l'informe no és necessari atès l'article 2.2 del Decret llei 2/2016 de modificació del Decret llei 1/2016 de mesures urgents en matèria urbanística.

Diagnòstic ambiental

S'ha realitzat una caracterització de la zona, un inventari ambiental, on es descriu el medi físic (clima, geologia i geomorfologia, hidrologia superficial i subterrània) i biòtic i biodiversitat (flora i fauna, espais naturals) i medi socioeconòmic.

Es presenta una descripció del medi físic (geologia i geomorfologia, climatologia, hidrologia), biòtic i biodiversitat (flora i fauna, espais naturals) i medi socioeconòmic.

Es realitza una descripció de l'estat de la vegetació a la zona observada durant el treball de camp i mitjançant la consulta bibliogràfica.

Vegetació:

Molt probablement gran part de la zona d'estudi es trobaria coberta de masses boscoses amb predomini de pi i comunitats pròpies de bosc baix o matoll mediterrani, el que es coneix a Mallorca com garriga, brolla o màquia, en funció de la zona on es desenvolupi i de les seves característiques visuals.

Es descriuen els usos del sòl a la zona d'actuació, essent principalment cultius permanents, arbrat de secà i boscos naturals (boscos de pins i alzinar). Destaca el vessant sud de la Comuna de Bunyola.

La línia travessa els següents torrents rellevants:

- Torrent d'Almadrà (Lloseta)

- Torrent de Solleric (Alaró)

- Torrent de Coa Negra (Santa Maria)

- Torrent de Bunyola

A la zona d'estudi hi ha molt poques espècies de flora protegides. Les úniques localitzades són la murta,el brusc i l'aladern. Aquestes espècies pateixen cert grau d'explotació popular, per això la seva recol·lecció està sotmesa a autorització. Cap és endèmica.

No es troben espècies catalogades ni amenaçades. A més, gairebé totes són rupestres i es troben lluny del pas de la línia elèctrica.

La zona d'estudi inclou una superfície extensa de vegetació natural. No obstant això, aquesta vegetació és molt comú a Mallorca i altres zones properes. Les espècies protegides presents no pateixen una amenaça destacada, sinó que estan protegides a causa dels seus usos tradicionals. Els endemismes existents tampoc estan especialment amenaçats. Alguns es troben en cingles i penyes, allunyats del pas de la línia. Altres formen part dels tipus de vegetació natural més estesa en aquesta zona de Mallorca.

Els punts més delicats pel que fa a la vegetació es troben a les cruïlles amb els torrents. No es detecta la presència d'espècies endèmiques o protegides, però es tracta d'espècies i comunitats vegetals escasses a Mallorca, per la seva dependència de nivells d'humitat elevats. Els boscos de ribera, la vegetació dels torrents i les tanques són tipus de vegetació que ocupen una superfície escassíssima. A més tenen un interès paisatgístic evident causa de la seva localització en el fons de valls i la presència d'arbres de ribera.

Fauna:

Es mostren les espècies de vertebrats presents, així com el seu grau de protecció, citant els hàbitats preferents.

La zona afectada pel projecte es caracteritza per ser una zona de transició entre relleus de la Serra de Tramuntana i el pla conreat entre Santa Maria i Inca (el Raiguer). aquests relleus presenten alguns dels més extensos boscos ininterromputs, sobretot pinedes, que hi ha a Mallorca. La combinació de tots dos aspectes afavoreix en gran mesura la presència d'una gran varietat d'espècies, sobretot de fauna. Apareixen les espècies característiques de bosc, així com aquelles més pròpies de cultius extensos de secà. És una de les zones amb més espècies d'aus reproductores a Mallorca. La zona presenta poblacions característiques de penya-segats i penyes,boscos de pins i alzines, àrees conreades, torrents, zones de matoll, ..

Però el més interessant no és la presència dels dos conjunts d'hàbitats de forma extensa, sinó la seva sinergia. Nombroses espècies d'aus, especialment rapinyaires, aprofiten els boscos i penya-segats de la zona natural per al seu refugi i cria, però s'endinsen en els camps cultivats per a la caça i altres activitats.

La fauna de la zona d'estudi presenta un valor i interès conservacionista general mitjà – alt. Algunes espècies són d'interès alt o molt alt. El milà reial té en aquesta zona (Comuna de Bunyola) el seu refugi més important. Des d'aquests boscos, la població de milà reial s'està recuperant a Mallorca. L'àguila cuabarrada, extingida fa decennis, s'ha reintroduït a Mallorca i aquesta zona és favorable al seu establiment o activitat.

La presència de coves i les cites de diverses espècies de ratpenats (7) mostren l'interès d'aquesta zona per aquest grup tan vulnerable de mamífers.

Patrimoni

A l'àmbit d'actuació es localitzen un total de 40 BIC dins de l'àmbit, dels quals 6 són creus, 4 edificis religiosos, 2 edificis residencials, 1 edifici fabril i la resta jaciments arqueològics.

Pel que fa al patrimoni industrial, es compta amb una llista dels elements presents en l'àmbit d'estudi:

- Les tafones: lloc on de transforma l'oliva en oli. Està vinculada a zones de oliveres. En total es localitzen 42 almàsseres en l'àmbit d'estudi.

- Molins de vent fariners, elements fonamentals en l'agricultura mallorquina, se situaven en zones relativament elevades per aprofitar la força del vent. Segons consta en l'inventari del Consell, hi ha 14 molins de vent fariners a la zona, concentrant-se la majoria a Inca.

Paisatge

Es presenta un mínim estudi d'incidència paisajística on s'indica l'àmbit d'estudi, un ortofotomapa, vegetació i usos del sòl, visibilitat de la línia i mesures d'integració paisatgística.

5. Resum del procés d'avaluació

Fase d'informació pública i de consultes

El 30 de juny de 2016 es va publicar en el BOIB núm. 83 la informació pública de la declaració d'interès general del projecte sense que hagin hagut al·legacions. Durant al IP han estat consultades les següents administracions:

+Ajuntament de Lloseta, Alaró, Santa Maria del Camí, Inca, Bunyola

+DI de Medi Ambient del Consell de Mallorca

+DG de Recursos Hídrics

Posteriorment, a petició de la CMAIB, es varen fer les següents consultes:

+DI de Patrimoni, i a la DI d'Infraestructures i Mobilitat

+Departament Tècnic de Coordinació i Gestió de l'Aigua i al Servei de Planificació al Medi Natural de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat

+Servei de Protecció Forestal i Protecció de Sòl

S'han rebut els següents informes:

-Informe del Servei d'Aigües Superficials la DG de RRHH (22/8/17): Informa favorablement, a efectes mediambientals, pel que fa afeccions al domini públic hidràulic de les aigües superficials, a les seves zones de protecció (servitud policia) i a les zones inundables o potencialment inundables amb els següents condicionants:

1.Les obres (incloent els camins d'accés) en domini públic hidràulic, en zones de servitud , en zones de policia i en zones inundables o potencialment inundables precisaran autorització administrativa prèvia de la DG de Recursos Hídrics. Aquesta autorització ser`a independent de qualsevol altre que hagi de ser atorgada pels diferents `òrgans de les Administracions Públiques, i si s'escau, dels propietaris del terrenys particulars.

2.El promotor, a la sol·licitud d'autorització, adjuntarà documentació, subscrita per tècnic competent, que defineixi amb el grau de detall suficient les obres a realitzar en domini públic hidràulic, en zones de servitud, en zones de policia i en zones inundables o potencialment inundables. Es justificarà el compliment de l'article 127 del Reglament del Domini Públic Hidràulic en relació a l'altura mínima de les línies elèctriques sobre les lleres. La documentació inclourà relació de parcel·les afectades, indicant en terreny rústic número de parcel·la, número de polígon, i terme municipal, i en terreny urbà referència cadastral.

-Informe del DI d'Infraestructures del Consell (20/4/17) que, informa favorablement el projecte sempre que es compleixi l'article 33 apartat f) de la Llei 5/1990, de 24 de maig, de Carreteres de la CAIB:

“Les esteses aèries de qualsevol tipus hauran d'estar a una distància mínima d'una vegada i mitja l'altària dels seus elements de sustentació a la vora exterior de la calçada i fora de la zona de domini públic. Les cruïlles hauran de deixar un gàlib de sis (6) metres; els elements de suport de les línies d'alta tensió no podran autoritzar-se dins la zona de protecció.”

-Informe de la DG d'Energia i Canvi Climàtic (14/12/18) que informa el següent:

1.Recordar que el primer guia del punt 5 dels fets de la Resolució del conseller de Territori, Energia i Mobilitat sobre la viabilitat jurídica del projecte d'augment de capacitat de la línia elèctrica Bunyola-Inca a 66 kV de 10 d'abril de 2018,indica que el projecte presentat no implicarà canvis ni perllongació del traçat de la línia actual, per la qual cosa es mantindran les mateixes servituds, ni implicarà canvis d'emplaçament dels suports existents ni la instal·lació de nous suports, es limita a la substitució de 98 suports dels 105 existents per uns altres de característiques idèntiques i el recrescut de dos suports instal·lats en el polígon industrial d'Inca, que no existia a l'any 1962, en que es va instal·lar la línia i es mantindran les característiques dels conductors actuals.

2.Que el conductor actualment existent LR145 i LR145E, en base a la seva secció (mm2) permet dur la potència de 60 MVA, potència que coincideix amb la màxima admissible pel conductor, que passa a ser la potència d'explotació. Per tant de forma estricta, no ens trobam davant d'un augment de potència de la xarxa sinó només d'un augment de la capacitat de gestió de la línia. Qualsevol augment de potència passa indubtablement per un canvi en la secció del conductor o bé augmentant el voltatge de l'explotació de la línia que també impliquen modificacions substancials almenys en els aïlladors i a les distàncies entre conductors que pertanyen a la mateixa xarxa. No ens trobam davant d'un augment de potència, ens trobam davant una millora en forma d'augment de la capacitat de gestió d'una línia existent.

3.Per tant ens trobam davant d'una operació de manteniment que en el seu pas per l'àmbit del PORN de la Serra de Tramuntana només es fonamenta en la substitució de suports (torres elèctriques idèntiques a les actuals), i que segons comunicació de RED ELÉCTRICA DE ESPAÑA SA estan en pitjor estat i que requereixen la seva substitució, cosa que si no es fa podria representar un perill potencial per a les persones, animals i l'entorn de la Serra.

4.Recordar que aquesta línia té molta importància al tractar-se d'una xarxa de transport, i de forma específica per què:

-Davant la fallida (N-1) de la línia Son Reus Bunyola, la subestació de Sóller és alimentada per aquesta línia. Si aquesta actuació no es pot dur a terme perilla el subministrament a una part important de la Serra de Tramuntana

-És una línia de recolzament secundària important en cas de fallida de la resta, per evacuar energia de la Central de Son Reus cap a Inca i zona Nord, sobre tot en cas d'indisponibilitat dels grups de la Central des Murterar.

-Que aquesta actuació permet l'evacuació d'energies renovables per valor d'una potència màxima de 30 MVA.

-Que l'actual Planificació de la Xarxa de Transport 2015-2020 aprovada pel Ministeri no permet i no retribueix a càrrec del sistema elèctric, el soterrament de xarxes de transport en sol rústic.

5.Indicar que segons l'article 12 de la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric,sobre separació d'activitats dels subjectes del sector elèctric, Red Eléctrica de España SA, que és l'operador del sistema i el transportista únic, no pot desenvolupar cap activitat relacionada amb la generació d'energia elèctrica inclosa la de realitzar estudis alternatius de generació amb renovables (solar o eòlica).

Per tot això es considera que NO hi ha incompliment de l'article 95.1 del Decret 19/2007de 16 de març, per qual s'aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra de Tramuntana.

-Informe del Servei d'estudis i Planificació de la DG de RRHH (4/5/18) que pel que fa a la prevenció dels riscs d'esllavissament, d'erosió, de contaminació d'aqüífers i perímetres de protecció dels pous de proveïment urbà, informa favorablement amb els condicionants següents:

1.Si el projecte suposa excavar talussos de més d'1,0 m, i sobretot a les actuacions (camins, accessos, fonaments,...) que afectin als 30 suports situats a les zones més elevades i de major pendent (T42,T43 i T77 a T105), s'han d'estabilitzar mitjançant marges o murs de contenció. També es tindrà en compte el risc de despreniment de les roques de les cotes superiors.

2.S'ha de posar esment al control dels processos erosius de la possible superfície forestal a talar a l'àrea dels suports T31, T42 a T44, T77 a T79, T83 a T84, T88, T100 a T101 amb un pendent de moderat a alt, en la fase d'operació i manteniment de la línia elèctrica. Si és necessari es realitzaran mesures correctores (drenatges, marges, etc.).

3.Els marges i parets seques, existents o de nova creació, s'han de mantenir en bon estat de conservació.

4.Durant el temps que duri l'obra s'han d'adoptar les precaucions màximes per evitar l'abocament de substàncies contaminants (olis, hidrocarburs, etc.) tant de manera accidental com per dur a terme les tasques de manteniment de la maquinària emprada per executar l'obra.

5.Les excavacions dels fonaments (i altres excavacions que s'arribin a fer) han de romandre obertes el mínim temps possible.

-Informe del Servei de Planificació de la DG de d'Espais naturals i Biodiversitat (14/1/19), que informe que, en vista de la nova informació aportada pel servei de Transport i distribució d'energia i Generació Tèrmica, en data 14 de desembre de 2018 i per tot l'anteriorment exposat, informa que el projecte no afectarà de manera apreciable a als hàbitats i espècies protegides de Xarxa Natura 2000, sempre que es compleixin les mesures preventives i correctores proposades pel document ambiental, i les següents condicions:

1.Que les actuacions es realitzin en horari diürn i fora època nidificació aus.

2.Que es prenguin totes les mesures anticol·lisió per a les aus.

-Informe del Paratge de la Serra de Tramuntana de la DG de d'Espais naturals i Biodiversitat (14/1/19), que informe que, en vista de la nova informació aportada pel servei de Transport i distribució d'energia i Generació Tèrmica, de data14 de desembre de 2018 i per tot l'anteriorment exposat informa favorablement sobre el projecte

-Durant la realització de l'informe es va evidenciar la falta de informe del Servei de Servei de Protecció d'Espècies, raó per la qual es va demanar informe , que es va rebre en data 24/10/19. L'informe indica:

Segons dades del servei de protecció d'espècies, a la zona on es desenvolupa el projecte hi ha presència de les següents espècies protegides i/o amenaçades:

• Espècies catalogades en Perill d'Extinció (RD139/2011): Milà reial Milvus milvus
• Espècies catalogades com a Vulnerables (RD139/2011): Tortuga mora Testudo graeca
• Llistat d'espècies en Règim de Protecció Especial (RD 139/2011): Banyarriquer Cerambyx cerdo; Àguila calçada Aquila pennata; Òliba Tyto alba alba; Falcó Falco peregrinus; Xoriguer Falco tinnunculus; Formiguer Jynx torquilla; Sebel·lí Burhinus oedicnemus; Puput Upupa epops; Esplugabous Bubulcus ibis; Butxaqueta Cisticola juncidis; Passaforadí Troglodytes troglodytes; Serp de garriga Macroprotodon mauritanicus; Dragonet rosat Hemidactylus turcicus; Dragó Tarentola mauritanica; Tortuga mediterrània Testudo hermanni
• Espècies d'Especial Protecció (Decret 75/2005): Murta Myrtus communis; Aladern Rhamnus alaternus
• Amenaçades però no catalogades: Abellera de muntanya grossa Orchis mascula; Tórtora Streptopelia turtur

S'ha revisat la presència de nius de rapinyaires a tota la zona del projecte, detectant un total de 17 nius de les espècies més sensibles en un radi de 2000m des de la línia elèctrica.

D'aquests 17 nius, s'ha confirmat la presència de al menys 6 nius de Milà a distàncies de menys de 500 metres de la línia elèctrica. Aquests nius es troben a les següents zones al llarg del traçat: Subestació de Bunyola-S'Estremera; Puig de Son Àguila; Es Castellet-Penya de na Grau;

En conseqüència, a les zones indicades, s'evitarà la realització de les obres entre els mesos de febrer i juny, per tal d'evitar molèsties a aquesta espècie durant l'època de nidificació, d'acord amb el que estableix el Pla Terrasse de recuperació, conservació i seguiment dels rapinyaires diürns de les Balears (veure taula següent).

Segons criteri d'aquest servei, no és de preveure que les actuacions projectades puguin suposar un efecte negatiu sobre les espècies presents a la zona sempre que es portin a terme les accions preventives i correctives definides a l'Estudi d'Impacte Ambiental.

	Nius durant cria		Dormidors comunals
Milà	Febrer a juny	500 m	Octubre a febrer	300 m
Miloca	Març a juliol	500 m	Tot l'any	300 m
Voltor negre	Gener a agost	500 m	–
Voltor lleonat	Desembre a juliol	500 m	–
Falcó peregrí	Febrer a juliol	500 m	–
Àguila coabarrada	Febrer a juliol	500 m	–
Àguila peixetera	Febrer a agost	300 m	–
Àguila calçada	Març a juliol	100 m	–
Aligot	Març a juliol	100 m	--

Distàncies mínimes recomanades de tranquil·litat als voltants dels nius i dormidors per a les espècies més sensibles a molèsties del Pla Terrasse (se consideren els mesos complets), dins de cada conca visual.

En conclusió, el Servei de Protecció d'Espècies, INFORMA FAVORABLEMENT el projecte d'augment capacitat línia aèria a 66kV Bunyola-Inca amb el CONDICIONANT de no portar a terme activitats que suposin renou o altres molèsties als nius de Milà reial presents a la zona entre els mesos de febrer a juny.

-Informe del Servei de gestió forestal i protecció del sòl (6/11/19) que indica que atesa la resta d'elements de l'entorn, les característiques del projecte i la documentació aportada, s'informa el següent, com a administració afectada, i a efectes de risc d'incendi forestal, gestió forestal i protecció del sòl:

1. Durant l'execució / ús del projecte es prendran les mesures establertes a l'article 8.2.c del Decret 125/2007, de 5 d'octubre, sobre mesures conjunturals de prevenció durant l'època de perill d'incendis forestals.

2. Durant la fase d'ús del projecte es prendran estrictament les mesures de prevenció d'incendis forestals contemplades al Real Decret 223/2008, de 15 de febrer, per el que s'aprova el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en línies elèctriques d'alta tensió i les seves instruccions tècniques complementaries ITC-LAT 01 a 09.

3. Així mateix, també es donarà compliment a les mesures contemplades a l'article13 de Decret 125/2007, de 5 d'octubre, que determina que els titulars o concessionaris d'esteses aèries que travessin terrenys forestals han d'establir una zona de protecció al llarg del traçat de cada línia. L'amplada d'aquestes zones de protecció ha de ser la necessària per evitar que la vegetació forestal constitueixi un perill per a la conservació de la línia o un risc de produir incendis forestals, i ocuparà almenys el corredor de la línia elèctrica, més 5 metres a cada banda d'aquest. En aquestes franges s'ha de mantenir, en tot cas, una cobertura arbòria i arbustiva màxima del 50 % de fracció de cabuda coberta. En els casos de presència de peus arboris que comportin un perill de contacte amb els conductors, hauran de ser talats de conformitat amb la reglamentació sectorial vigent. Durant l'època de perill d'incendi forestal, aquestes zones s'han de mantenir lliures de residus vegetals o qualsevol altre tipus de residu que pugui afavorir la propagació del foc.

Avaluació d'impacte ambiental

Alternatives

Atenent a la concreció de l'àmbit d'actuació i al fet que es tracta d'una tasca de manteniment en un tram d'una línia elèctrica existent, no es plantegen alternatives d'actuació.

Com ja s'ha explicat, en l'actualitat ja hi ha la línia Bunyola - Inca. Per aquest motiu, l'única alternativa que pot contemplar-se és l'alternativa zero, és a dir, mantenir la línia en les condicions actuals.

L'alternativa 0 implicaria, des del punt de vista de les infraestructures energètiques i des del punt de vista social, que no es millorés el mallat de la xarxa de transport, que s'incrementaren els problemes de distribució d'energia a la zona i que es produís un progressiu descens de la qualitat del subministrament elèctric, a mesura que fos incrementant el consum elèctric, tant per als residents com per als turistes i els treballadors de la zona, amb les conseqüents molèsties per a la població.

Finalment, cal assenyalar que la no realització de l'augment de capacitat no suposaria una millora de les condicions ambientals de l'àrea afectada potencialment pel projecte, ja que ja hi ha el traçat de la línia i molts dels seus suports ja es troben a prop del final de la seva vida útil, per la qual cosa haurien de ser reemplaçats de totes maneres.

Es conclou que el procediment descrit per dur a terme l'augment de capacitat de la línia Bunyola - Inca és el més adequat des del punt de vista ambiental, ja que respecta el traçat existent. A més, s'hauran de prendre totes les mesures preventives i correctores necessàries per disminuir les afeccions negatives associades a la posada en marxa i funcionament del projecte.

Principals impactes de l'alternativa escollida i la seva correcció

Com s'ha comentat abans, es realitza, per una banda, una repotenciació de la línia i per l'altra, una substitució i modificació d'ubicació de torretes, encara que al document no s'indiqui clarament aquest fet ni es defineixi l'afecció d'aquestes dues accions per separat.

Dels 105 suports/torretes, se'n substitueixen 98 dels quals 44 mantindran la seva ubicació actual i 54 es mouen d'1 a 14 m per necessitat d'una nova cimentació.

El suport T-18 es desplaça 2 metres, 21 suports es desplacen 3 m, 26 suports es desplacen 4 metres, el suport T-23 es desplaça 4,6 m, el suport T-12 6 m, el suport T-73 10 m, el suport T-66 13 m i el suport T-85 13,83 m. Així, doncs, 95 dels 98 suports a substituir se situaran, bé en el mateix lloc, bé a menys de 6 metres de la ubicació actual. En el cas dels suports T-73 i T-66, el desplaçament es produeix dins la mateixa parcel·la agrícola. Finalment, el suport T-85 es desplaça dins d'una zona de pineda, quedant més prop del mur.

La seqüència d'accions necessàries per completar l'augment de capacitat es resumeix a continuació:

1.DESMUNTATGE DELS SUPORTS ACTUALS. Un cop separats els conductors de les cadenes d'aïlladors es procedirà a desmuntar els suports per panells, amb ajuda de grues autopropulsades. Posteriorment es desmuntaran per barres i es classificaran a terra. El desmantellament d'un suport consisteix en la retirada del suport o torre pròpiament dit, i la recuperació de l'orografia original eliminant la campanya o plataforma creada en la construcció, en la qual se situava el suport corresponent. Aquesta recuperació de l'orografia original es donarà únicament en aquells casos en què es desplaci la ubicació del suport.

2.EXCAVACIÓ DE SUPORTS AERIS. Consisteix en la realització de fonaments per a l'estructura dels suports. L'explanació del terreny on s'ubicaran les potes de les torres es realitzarà preferentment amb maquinària frontal. L'excavació es realitzarà per mitjans mecànics, manuals o combinats.

3.OBRA CIVIL. En aquesta fase es realitzarà el condicionament i / o obertura dels accessos fins als suports sobre els quals calgui realitzar alguna actuació. També inclou els treballs necessaris per al reforç de la fonamentació dels suports a recréixer. L'excavació es realitzarà per mitjans mecànics, manuals o combinats.

4.APLEC. Els materials a instal·lar, provinents dels subministradors es descarregaran amb mitjans mecànics. S'emmagatzemaran en la campanya que cada Adjudicatari determini, en ubicació estable i d'allà es reenviaran a cada punt de treball.

5.DESCÀRREGA DE LA LÍNIA. Els treballs es realitzaran en fred (sense tensió), de manera que prèviament a seu començament serà necessari realitzar el descàrrec de la línia.

6.ARMAT I HISSADA. En aquesta fase es realitza la unió de les peces (barres i cartell) mitjançant cargols formant panells o mòduls que després seran hissats i acoblats en altures o bé s'armarà tota la torre a terra per després ser hissada tota ella.

7.ESTESA. En aquesta fase es tendiran els conductors penjant de les seves cadenes d'aïllament. Posteriorment es procedirà al regulat i engrapat i finalment a la col·locació de components als conductors.

8.S'executaran les mesures de seguretat necessàries en els cantons a regular on es produeixin encreuaments amb altres serveis.

9.POSADA EN SERVEI. Es procedeix a connectar elèctricament la línia.

De forma general, el document indica que s'ha de tenir en compte els següents aspectes:

1.La presència d'espècies d'avifauna protegides i en perill, especialment del Milà Real (Milvus milvus). S'hauran de contemplar mesures per a la protecció de l'avifauna contra la col·lisió i electrocució de línies elèctriques d'alta tensió

2.El traçat de la línia afecta l'ANEI 47 de la Serra de Tramuntana (A-7), a la zona de Tofla (entre Lloseta i Alaró) i del puig de sa Talaia (Santa Maria del Camí).

3.El traçat incideix en el Paratge Natural de la Serra de Tramuntana. Aproximadament un 18% del recorregut de la línia es troba en zona delimitada com a paratge natural.

4.S'afecta els següents espais de Xarxa Natura 2000: ZEPA d'Alfàbia a Biniarroi i ZEPA de Puig Gros. L'estesa de la línia queda a uns 100 del LIC del Bufador de Son Berenguer.

5.S'afecta els hàbitats prioritaris Hypochoerido-Brachypodietum retusi (T-98) i Brachypodietum phoenicoidis (T-37).

En relació als impactes, s'indica que l'execució del projecte NO implicarà canvis significatius dels usos del sòl, ja que únicament es preveu la substitució o recreixement dels suports, que es mantenen en el mateix emplaçament. Això no és del tot cert perquè, com s'ha dit anteriorment, es substitueixen 98 torretes i es reubiquen 54 raó per la qual sí es produeixen impactes sobre el sòl, la vegetació i fauna, la importància dels quals dependrà molt del mètode de treball i de les mesures que s'apliquin per a restaurar les zones afectades.

Els principals impactes es produeixen per la substitució per manteniment i modificació d'ubicació de torretes per necessitat de nova cimentació. En el cas de que només es canvien, per l'apertura de camins i les zones de campa. En el cas de nova ubicació, per nova ocupació del recolzament, nova cimentació i per l'apertura de camins i les zones de campa.

Accessos i zones de campa

Un dels principals impactes sobre el sòl que es provoquen durant la fase d'obres de les línies elèctriques és de l'obertura o adequació d'accessos especials. En funció de la xarxa de camins existents, el pendent del terreny, les característiques físiques del terreny, la maquinària que passarà pels accessos, la dimensió i traçat de les pistes, ... l'efecte serà variable, encara que en general suposa una modificació directa del sòl, ja sigui per canvis en la seva forma i trencament d'horitzons superiors, per sostracció o addició directa de volum de terres, etc. El posterior pas de maquinària pesada provoca la compactació del terreny, disminueix la capacitat d'infiltració, augmenta l'escorrentia superficial i subsuperficial i, amb això, el seu grau de erosionabilitat.

Com a part del l'EIA, s'adjunta un estudi de detall dels accessos en què, per a cada un dels suports, s'analitzen els possibles efectes sobre el medi (físic i ambient, així com des de l'aspecte socioeconòmic). L'annex recull les fitxes informatives dels camins d'accés als 105 suports de la línia de transport d'energia elèctrica a 66 kV simple circuit, ES Bunyola – S'Inca.

En a questes fitxes es descriu de forma molt acurada el nom i situació del recolzament, el tipus d'accés, longitud i característiques

Els camins d'accés són infraestructures d'accés per a la maquinària durant la fase de construcció de la línia. Encara que els accessos es realitzen aprofitant al màxim la xarxa de camins existents, és necessari arribar fins a la base del suport per a apilar la maquinària i materials precisos així com permetre que arribi el personal encarregat de muntar-lo i hissar-lo. Per això, és necessari obrir camins de nova construcció amb una amplària de 3 i 4 metres per a permetre el pas dels camions que traslladen els materials i, especialment, el formigó. En funció de l'estat de conservació de l'accés i la seva aptitud per a suportar el trànsit de la maquinària requerida en les operacions anteriorment citades, s'han establert diferents categories de trams dins d'un mateix accés. Les principals afeccions seran les derivades dels nous accessos als suports T-70, T-85 i T-101.

En relació a les zones de campa, zones d'emmagatzematge de materials i pàrquing de maquinària pesada, per a la majoria dels suports, la superfície de la zona de campa és d'uns 200 m2 aproximadament. Per als suports en els quals es recomana l'ús de ploma per a l'hissat del suport (aquells situats en zones de vegetació natural), les zones de campa són de menor superfície, uns 100 m2. En total, les zones d'apilament sumen una superfície aproximada de 18.000 m2. Les zones d'apilament s'han ubicat preferentment, en zones sense vegetació natural (encara que si la seva afecció era inevitable, s'ha buscat una localització sobre arbustos o vegetació herbàcia abans que en una zona arbrada), a prop dels accessos i dels suports i sempre en la mateixa parcel·la en què aquests se situen per evitar haver de sortejar parets i murs i per disminuir l'afecció general als propietaris de la zona.

En relació a la revegetació, el document no es preveu substitució de vegetació en el lloc del suport en aquells en els quals es manté exactament la mateixa ubicació, però sí s'haurà de realitzar a les zones de campa, camins i accessos. Indiquen que l'afecció sobre la vegetació i el sòl a les zones de campa (per apilament de materials i pàrquing de maquinària pesada) és temporal i es suposa que es tornaran a recuperar. No s'està d'acord amb aquesta afirmació perquè, tal com diu el propi document, s'haurà de deixar la zona el més restaurada possible. Per tant les zones de campa, accessos i camins, sobretot els accessos nous, hauran de restituir-se el màxim possible, realitzant plantacions i revegetacions. Es revegetarà amb vegetació pròpia de la zona, com llentiscle (Pistacia lentiscus) i els peus arboris que hagin estat talats amb una mínima que garanteixi la seva supervivència, llaurant o removent prèviament la terra que ha estat compactada perquè arreli bé.

També el manteniment del carrer de seguretat afecta la vegetació, ja que no es permet mantenir exemplars que, per la seva altura, puguin suposar un perill pel que fa a l'altura del cable i de la zona de seguretat del mateix. En tractar-se d'una línia existent, les tasques de manteniment del carrer de seguretat ja es duen a terme periòdicament. Així, resultaran afectats els exemplars de pins que es localitzin sota de la línia aèria, causa del seu ràpid creixement. S'han de també tenir en compte els exemplars d'altres espècies que puguin resultar un problema per la seva alçada. En qualsevol cas, atès que no es modifica el traçat de la línia, el carrer de seguretat a condicionar serà l'existent. També s'ha de considerar la possibilitat de dur a terme alguna poda puntual.

Desplaçament dels suports

En efecte, un impacte important és la pèrdua de sòl i vegetació per desplaçament de suports. Els suports a substituir amb nova ubicació presenten cimentacions monobloc, amb superfícies que varien entre els 2 m² i els 5 m². Es preveu l'ocupació permanent de la resta de suports, que es quantifica en una superfície total d'uns 140 m². En funció del tipus de suport, s'utilitzaran fonamentacions monobloc (Sèries 1B i 3B) o de pota d'elefant (sèrie 4B i 5B). En aquest últim cas es tracta de suports de potes separades, la realització de les cimentacions suposa un mínim moviment de terres i el formigonat en una zona molt restringida del terreny.

Quan, a causa de les característiques excepcionals del sòl, no es puguin utilitzar els tipus de fonaments descrits anteriorment, es dissenyarà un tipus específic de fonamentació que s'adapti a les característiques mecàniques del terreny. Així, en el cas de suports situats en zones amb pendent, s'adaptarà alçada de cadascuna de les potes. A més, a les zones que es troben dintre d'espais protegits no es canviarà la ubicació de les torretes i a aquestes zones, aquelles de difícil accés, amb boscos i vegetació natural, amb pendents elevades, es farà servir la ploma per disminuir al màxim o evitar la zona de campa.

S'eliminaran els fonaments dels antics suports, que es demoliran fins als 80 cm de profunditat en terrenys de labor o cultiu (evitant així trencament de maquinària agrícola), a la resta de terrenys es picaran les peanyes a 20 cm de la superfície excepte en zones de roca viva on es podrà demolir fins al arran de terra.

Al final de l'obra s'haurà de certificar l'eliminació dels suports anteriors, el reompliment amb terra vegetal fins a la anivellar el terreny i la revegetació.

Efectes potencials sobre la vegetació i el sòl

La vegetació i l'ús del sòl es veuran afectats de forma permanent per la ubicació dels suports, la creació de nous accessos definitius, la ubicació de les zones d'aplec, i per A l'establiment del carrer de seguretat per sota de la línia aèria.

Es presenta una taula amb l'ús i la vegetació existent en la parcel·la de cada suport, encara que no amb els m2 d'afecció d'accés, aplec i pàrquing

La vegetació natural que pot quedar afectada és la següent:

- Pineda sobre diversos matolls i espècies de garriga d'ullastre secundari, amb abundància de mata (Pistacia lentiscus). Aquest tipus de vegetació natural és el més afectat, sense comptar els cultius, ja que l'estesa travessa alguns trams de pineda al sud de la Comuna de Bunyola (s'Estremera, Es Cabàs a Bunyola), Son Berenguer o Son Torrella (a Santa Maria) i Son s'Alcadena (a Alaró). A més es tracta d'espai protegit (Paratge Protegit de la Serra de Tramuntana).

- Vegetació lligada a torrents. Vegetació de tanca (Rubo ulmifolii-Crataegetum brevispinae) o de bosc de ribera (Fraxino-Ulmenion minoris) a les cruïlles amb els torrents. Aquests encreuaments es produeixen en 4 punts (T36-T37, T37-T38 en torrent d'Almadrà, T55-T56 en torrent de Solleric, T81-T82 en torrent de Coanegra). No es descarta que hi hagi vegetació de bardissa en torrents menors de la zona. També hi ha presència d'alzines i ullastres a la cruïlla amb els torrents.

Pel que fa a espècies amenaçades es citen:

+Galzeran Brusc, Cirerer de NadaL

+Murtra Mirto, murta

+Rhamnus alaternus aladern, Aladern

Fauna

Les molèsties sobre la fauna a causa de les obres tenen un caràcter limitat tant en el temps com en l'espai, de manera que es conclou que en general, l'impacte en aquest sentit té un caràcter poc rellevant.

Dels impactes potencials que la presència de la línia elèctrica un cop aquesta es trobi en funcionament pot ocasionar sobre la fauna en fase d'explotació, l'únic efecte que es considera rellevant recau sobre el grup de l'avifauna. La major afecció es donarà en els desplaçaments de les aus per les seves activitats (caça, recerca d'aliment, descans, seguici, ...) a la zona de pas de la línia, però no tant la nidificació. La vegetació escassa en el pas de la línia no convida a la nidificació, encara que sí es poden trobar nius en els voltants de la línia (a menys de 200 m), on hi ha vegetació natural o agrícola.

El risc per electrocució de les aus s'evita per les distàncies entre aïlladors. Les línies de mitjana i baixa tensió les que solen presentar més perill però a les línies d'alta no presenten problemes d'electrocució atès que les fases estan massa separades perquè puguin posar-se i tocar les dues parts alhora.

Les incidències que poden patir les aus es deuen a la possible col·lisió amb els cables, efecte que ja es dóna en l'actualitat amb la línia existent. La col·lisió amb línies elèctriques d'alta tensió és un impacte a considerar sobre tot un seguit de aus, especialment de mida gran i mig. El milà reial és una de les espècies més afectades, però també ho estan altres com els corbs, àguiles calçades, falcons, xoriguers, ... Les aus que més perill de col·lisió tenen són aquelles que volen de forma més pesada, com els ànecs etc que poden estar en zones d'aiguamolls o llacunes.

El document ambiental indica que els suports, conductors i resta d'elements necessaris per dur a terme l'augment de capacitat de la línia s'adeqüen a les previsions del Reial Decret 1432/2008, de 29 d'agost, pel qual s'estableixen mesures per a la protecció de l'avifauna contra la col·lisió i l'electrocució en línies elèctriques d'alta tensió.

Existeix un Pla de Recuperació del Milà Reial (Milvus milvus) de juliol 2007 (Servei de Protecció d'Espècies, Conselleria de Medi Ambient) que considera la incorporació de dissenys no perillosos per al Milà Real com una acció de prioritat molt alta.

La modificació de línies i pals / torres elèctrics s'ha estat realitzant durant els últims anys i els resultats són molt bons. S'identifiquen els pals / torres i línies més perillosos i es van substituint.

També hi ha un Pla de Reintroducció de la àguila coabarrada a Mallorca (Hieraetus fasciatus, Vieillot 1922) de l'any 2009 (Conselleria de Medi Ambient) que considera la zona potencial de cria la Serra de Tramuntana. L'ús del niu es produeix entre febrer i maig.

En qualsevol cas, s'ha de considerar la presència de zones de nidificació i evitar afeccions, raó per la qual s'hauran d'aplicar mesures, com realitzar les obres preferentment fora de l'època de nidificació, revisar si hi ha nius als arbres que es talin i avisar a la Conselleria en cas de trobar nius grans del tipus de Milana.

En relació a la avifauna, es va demanar més informació, la contestació de la qual es troba en l'apartat de “Annex a l'EIA”.

En relació a rèptils, poden trobar dues espècies de dragons habituals a Mallorca, Hemidactylus turcicus i Tarentola mauretanica. Se cita també, segons el Bioatles, la presència de la serp de garriga (Macroprotodon mauritanicus).

En relació a amfibis, poden presentar-se el Bufo viridis balearica o gripau verd de les Balears i la granota verda (Pelophylax perezi).

En relació als Espais naturals protegits i zones d'interès natural, es presenten els hàbitats d'interès afectats per cada un dels suports. Es presenta un estudi de repercussions que ha estat analitzat per l'administració competent, que ha emès un informe al respecte.

Salut humana

En relació als efectes sobre la salut, el document cita estudis, articles i organismes internacionals i indica que, en particular, es pot afirmar que els camps electromagnètics de freqüència industrial no danyen de manera directa el material genètic de les cèl·lules -ADN- i que, per tant, no produeixen malformacions o càncer. Els efectes que es produeixen són únicament en el moment de l'exposició, cessant quan disminueix el nivell de camp, i no tenen cap relació amb malalties o efectes a llarg termini, dels que no hi ha evidència científica. Per aquesta raó, les principals normatives internacionals de seguretat sobre exposició a camps electromagnètics es basen en limitar la densitat de corrent induït.

El document afirma que les instal·lacions elèctriques d'alta tensió compleixen la recomanació europea, ja que el públic no estarà exposat a camps electromagnètics per sobre dels recomanats en llocs on pugui estar molt de temps.

En el cas concret del present projecte, al tractar-se d'una línia a 66 kV els valors de camp elèctric i magnètic es pressuposen inferiors als recomanats, sobretot si tenim en compte que els corresponents a les línies de 220 kV ja són inferiors (en el punt més proper als conductors valors entre 1-3 kV / m per al camp elèctric i 1-6 T per al camp magnètic).

Abocaments i residus: Es presenta una estimació del tipus i quantitats d'abocaments i emissions a l'atmosfera. Les activitats a dur a terme i que donaran lloc a la generació de residus seran les següents:

+Obertura / condicionament d'accessos i zones de treball: desbrossaments / tales i moviments de terres.

+Obra civil: excavació i formigonat de reforç de cimentacions i suports nous.

+Recollida de material necessari en les campes, armat de recrescuts i hissat dels suports.

+Regulat de fases i cables de terra després de l'elevació.

+Estesa de conductors i cables de terra.

+Condicionament del carrer de seguretat (tales i podes).

+Neteja i restauració de les zones d'obra.

La gestió de residus produïts per l'obra es realitzarà atenent el que estipula el document número 7 "Estudi de gestió de residus de construcció i demolició" del projecte.

En relació als impactes per abocaments, els elements susceptibles de provocar un abocament d'hidrocarburs són els vehicles i la maquinària que s'utilitzi durant l'execució de les obres (o puntualment en fase de funcionament en alguna reparació). Es poden originar abocaments incontrolats procedents d'accidents de la maquinària però mai per negligència de les contractes que executin l'obra ja que en les especificacions mediambientals, que són d'obligat compliment, queda prohibit el canvi d'olis i combustibles en obra sobre sòl nu. Per al canvi d'oli és obligatòria la presència d'una cisterna metàl·lica i el combustible s'ha de reposar mitjançant un sistema que eviti les possibles pèrdues durant el transvasament.

Aigua

El traçat de la línia discorre per una zona amb xarxa d'abastament d'aigua i xarxa de sanejament dels nuclis d'Inca i Lloseta. L'administració competent ha realitzat un informe.

Atmosfera

S'analitzen els efectes potencials sobre l'atmosfera, la instal·lació de les línies elèctriques aèries i el seu desmantellament pot generar diversos efectes potencials sobre l'atmosfera, els més importants dels quals són:

-Contaminació per increment de pols en suspensió, que es troba que serà mínima i només durant la fase de construcció, raó per la qual la valoren com a compatible

-Augment del nivell de soroll a la zona. Durant la fase d'obres, els sorolls es deuen a les activitats constructives i al transport de materials suposen increments periòdics i regulars en els nivells sonors, raó per la qual es classifica com a moderat.

-Camps electromagnètics i interferències de ràdio a causa de l'activitat dels aparells en tensió, que disminueixen dràsticament amb la distància. Els valors de les línies a 66 kV i a 132 kV són inferiors als generats per les de 220 kV, els quals tampoc sobrepassen els límits recomanats, raó per la qual es valora com a compatible.

Paisatge

Es presenta un escarit estudi d'incidència paisatgística on s'indica l'àmbit d'estudi, un ortofotomapa, vegetació i usos del sòl, visibilitat de la línia i mesures d'integració paisajística. L'ús d'eines SIG permet determinar el percentatge de l'espai comprès en l'àmbit d'estudi des del qual es pot veure part o la totalitat dels suports de la línia projectada i de la qual es troba actualment en funcionament. La comparativa d'ambdues, la visibilitat de la línia projectada i de l'existent, demostra que els canvis en aquest sentit són imperceptibles.

Per a analitzar la visibilitat del nombre de torres implicades en el projecte es pren com a referència l'espai comprès a 2 Km de distància de la línia a estudiar. Tenint en compte la topografia i l'altura dels suports es pot calcular per a cada punt del territori quants són visibles.

D'aquesta manera podem saber que des del 17,63% de l'espai de l'àmbit no és possible observar cap de les torres projectades.

Les zones on hi ha major visibilitat (més de 60 suports) es localitzen en les zones més elevades i orientades en direcció a la línia objecte d'anàlisi; puig de Son Agulla, penyal de Son Guitard, puig de s'Alcadena, puig donis Rafelet i és Puig. Es presenta un plànol de visibilitat

A partir de l'anàlisi comparativa entre la visibilitat dels suports actuals i els suports recreixements i/o desplaçats que es projecten no s'han detectat diferències substancials que hagin de ser considerades com a efectes negatius quant a impacte visual.

Es descriu el paisatge, els usos del territori, les conques visuals, el tipus de paisatge, qualitat i fragilitat paisatgística, etc. S'identifiquen els impactes potencials però no les accions i només es valoren qualitativament, no quantitativament. La valoració realitzada es mínima, no es valoren els atributs establerts a la llei i no es valoren cadascun dels impactes com a compatibles, moderats, severs i crítics, només l'impacte global, que és compatible. Es presenten preventives i correctores amb plànols amb la ubicació de les mesures proposades.

Finalment, l'impacte visual final del projecte, pel fet que no s'altera el traçat ni el nombre de suports existent. No es comenta el recreixament d'alguna de les torres ni que la substitució no implica que la posin exactament al mateix lloc on estava abans. Segons el document l'impacte de la línia, per tant, es redueix bàsicament a la fase d'obres: ocupació dels camins, destrucció del ferm, acumulació de materials excedents, ... L'impacte es considera COMPATIBLE, perquè es tracta d'un impacte puntual i temporal: la majoria d'aquestes accions són temporals i, per tant, permeten la recuperació de les característiques originals de la zona afectada després de la conclusió de les obres. Malgrat la longitud de la línia (21,203 Km) i els 105 suports que la sustenten, i de passar per zones en les quals predomina la vegetació natural, cal tenir en compte que la línia transcorrerà pel mateix lloc on el fa actualment. Aquest fet permet que l'impacte sigui notablement menor que projectar una nova línia.

Finalment, l'impacte global es valora com a COMPATIBLE, tant en la fase de construcció com de d'operació i manteniment.

Mesures correctives i preventives:

De forma general, es presenten una sèrie de criteris ambientals a implementar:

-SÒL: En la mesura del possible, evitar l'aplec de materials i residus en zones amb problemes d'erosió o lliscament i amb vegetació arbrada densa. S'ha de triar el procediment que eviti moviments de terra excessius i que optimitzi aquells moviments que resultin imprescindibles.

Separar i emmagatzemar adequadament la terra vegetal per utilitzar-la posteriorment en tasques de restauració. La terra vegetal s'acumularà en zones no afectades pels moviments de terra fins que es procedeixi a la seva disposició definitiva i l'alçada màxima dels aplecs serà de 2 metres perquè no perdi les seves característiques.

Establir mesures preventives per evitar la contaminació del subsòl.

-HIDROLOGIA: S'ha d'evitar l'afecció als cursos d'aigua, en especial dels torrents de Almadrà, Solleric i Coanegra, i establir mesures preventives per evitar la contaminació dels aqüífers.

-VEGETACIÓ: Evitar l'afecció de zones amb vegetació arbrada densa, com ara riberes fluvials o masses boscoses, així com els enclavaments amb hàbitats i / o flora catalogada. Respectar tots els exemplars arboris que no siguin incompatibles amb el desenvolupament del projecte.

-FAUNA: Establir mesures per a la protecció de l'avifauna contra la col·lisió en línies elèctriques de alta tensió.

-POBLACIÓ: Es realitzarà la senyalització de les zones de treball per evitar interferències de personal aliè a l'obra.

-ESPAIS NATURALS PROTEGITS: Es minimitzarà, en la mesura del possible, l'afecció als espais naturals situats al llarg del traçat de la línia i d'aquells propers.

Concretament es presenten mesures preventives i correctores:

1.Obertura d'accessos. Per a la instal·lació dels suports s'hauran d'aprofitar al màxim els camins existents i construir nous accessos només en els casos que sigui estrictament necessari. S'haurà de procurar que durant la seva obertura es provoqui el menor moviment de terres possible i que el camí sigui el més curt possible sempre seguint les directrius citades en les mesures preventives de projectes. Si es requereix un accés temporal, s'ha de recuperar la zona en qüestió una vegada finalitzada la fase d'obres, de la mateixa forma que hauran de ser inutilitzats i restaurats els camins construïts per a l'accés a les obres, emplaçaments d'equips i materials

2.Delimitació de la campa de treball i de les àrees ocupades temporalment, per a evitar l'impacte a espais inicialment no afectats pel projecte. S'ha d'evitar l'afecció a les zones protegides pel pas de personal o de maquinària fora de les zones especificades, o l'acumulació de materials de construcció, de demolició o de terra en llocs inadequats. No s'ha d'afectar espais coberts de vegetació natural.

3.Mesures per a la protecció de la vegetació: a més de delimitar la zones de campa de treball, s'han d'aplicar una sèrie de mesures que assegurin la mínima afecció a la vegetació dels voltants de la zona d'obres.

4.Es recuperaran les superfícies obertes per a la construcció que després de la finalització de les obres es quedin sense ús, com són les plataformes dels suports i els parcs de maquinària

5.S'haurà de restituir les condicions de transitabilitat i serveis viaris de tots els accessos i vials allà on s'hagin vist afectats.

6.S'haurà de retornar a l'estat habitual el ferm o calçada afectats pel pas de maquinària o vehicles pesats, així com reparació dels possibles danys a elements paisatgístics (com a parets de maçoneria tradicionals).

7.Retirada i gestió dels residus d'obra, evitant que quedin als voltants de les instal·lacions. Mesures de separació, maneig i emmagatzematge de residus, perquè puguin ser reutilitzats, reciclats o rebre el millor tractament possible de d'acord amb les seves característiques.

8.Utilització de suports i esteses adequades per a protegir l'avifauna contra la col·lisió en línies elèctriques d'alta tensió.

9.Reparar els desperfectes que es puguin produir sobre la propietat privada o als accessos ja existents pel pas de maquinària o vehicles pesats

ANNEX d'aclariment a l'EIA

De l'anàlisi de la documentació inicial es va evidenciar falta d'informació per a poder emetre la DIA, raó per la qual es va demanar informe,que s'ha contestat de la següent manera:

1.Incloure la zona de campa i els nous carrers de seguretat necessaris pels canvis d'ubicació de les torres en l'imatge de la ortofoto de l'Informe dels accessos

Es presenta l'Annex I, que inclou la zona de campa i els nous accessos de seguretat necessaris per als canvis d'ubicació dels suports

2.Tipus de metodologia d'hissat de suports i estesa i obra civil. Maquinària utilitzada en cada cas. Explicació de metodologia tradicional i amb ploma: disminució d'impactes. Viabilitat d'utilitzar la metodologia de ploma en tots el suports que estan dintre d'espais protegits, sobretot en zona boscosa o amb hàbitats a protegir

S'adjunta com a Annex 2 i Annex 5 monogràfics sobre les tècniques de muntatge i desmuntatge de suports En l'apartat 9.2.2 (Mesures Preventives en la Construcció), s'inclou l'hissat en ploma o trams en els suports T33,44,75,7677,78,79, 80, 83,85, BB, 90, 93, 95, 96, 1000 i 101 Tots ells corresponen als que es troben en espai protegit i zona boscosa o hàbitat prioritari.

3.Possibilitat de no canviar d'ubicació les torres que estan dintre d'espais protegits, sobretot a les zones forestals o amb hàbitats a protegir. En cas que no ho sigui, justificar. Detall del desmantellament de la fonamentació i la seva restauració ambiental en cada cas.

En la Taula 3 (Relació de canvis de model, altura i ubicació dels suports) de l'aparta do 4.2.(Traçat de la línia Relació de Suports de l'estudi d'impacte ambiental) s'indiquen els suports que canvien d'ubicació. No es canvia la ubicació de cap suport dins d'espais protegits. S'adjunta com a Annex 4,"Guia de criteris tècnics ambientals per al desmantellament de línies elèctriques", així com monogràfic de desmantellament (Annex 3).

4.Quantificació dels impactes i inclusió de tots els aspectes en general que s'estableixen a l'ANNEX VI de la Llei 21/2013 i les seves modificacions. Diferenciar la quantificació dels impactes per desbrossament i compactació de sòl per la creació de nous accessos, zones de campa, carrers de seguretat, etc. Indicar quina tipologia de camí d'accés és necessària per a passar la maquinària (amplada i tipologia de desbrossament o neteja necessària). Indicar com es realitzarà la reconstitució dels terreny.

L'estudi indica que s'ha realitzat una quantificació dels impactes ambientals, fent èmfasi en els apartats 7 (lnventari Ambiental de la línia) i I (Efectes potencials de la línia de l'estudi d'impacte ambiental). En concret, per a quantificació d'impactes d'afecció del sòl i vegetació la informació es troba principalment en les taules Taula 62, Afecció a la vegetació i usos del sòl en funció del recolzament; Taula T2 lmpacte sobre la vegetació natural per la ubicació dels suports; i Taula 73, lmpacte sobre la vegetació natural per l'obertura de nous camins d'accés.

Respecte a la tipologia d'accés i les seves característiques, es detallen les tipologies d'accés i les seves característiques, en concret en l'apartat 2 Criterios Técnicos seguidos en la eleccion y trazado de caminos de acceso o apoyos.

En primer lloc es demana la quantificació de l'afecció. La taula 62 a la que fan referència és un inventari de l'afecció a la vegetació i usos.

La llei estableix que “La quantificació dels efectes significatius d'un pla, programa o projecte sobre el medi ambient consistirà en la identificació i descripció, mitjançant dades mesurables, de les variacions previstes dels hàbitats i de les espècies afectades, com a conseqüència del desenvolupament del pla o programa, o per l'execució del projecte.”

No se quantifica l'impacte, sinó que s'indica la superfície afectada pels recolzaments, accessos, zones d'emmagatzematge, etc valorant qualitativament, però no quantitativament els impactes.

No s'indica l'impacte del projecte en el clima (per exemple, la naturalesa i magnitud de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, i la vulnerabilitat del projecte respecte al canvi climàtic).

Tot i això, i atès que sí s'indiquen les superfícies afectades per les diferents actuacions, que es tracta d'una actuació de manteniment sobre una línia existent i que s'aplicaran mesures per minimitzar i evitar els impactes, es troba que no és necessari realitzar la valoració quantitativa.

5.Indicar si s'ha realitzat algun tipus de seguiment de l'avifauna en la línia existent, comptatge d'individus morts per col·lisió, etc.

REE ha dut a terme entre 2010 i 2016 el projecte ldentificación, Caracterización y Cartografiado de los Corredores de Vuelo de las Aves que interactúan con las Líneas de Eléctricas de Alta Tensión". Aquest projecte s'ha plantejat en el context de l'estudi i cerca de solucions als problemes derivats de les interaccions entre ocells i esteses de transport d'electricitat i fonamentalment als accidents de col·lisió d'exemplars contra els cables de les línies de transport, que afecta de manera més o menys important a diverses espècies.

La finalitat del projecte és cartografiar els corredors de vol de les espècies més sensibles a la col·lisió contra línies elèctriques, identificant les àrees i rutes més freqüentades i utilitzades pels ocells en els seus desplaçaments regulars, que són els que més s'associen a situacions de risc potencial de col·lisió contra cables.

Aquesta informació sobre àrees de presència i corredors de vol és útil principalment per a la presa decisions sobre nous projectes (disseny de traçats de mínim impacte)i per a prioritzar les actuacions correctores (principalment la senyalització de cables amb dispositius anti-col·lisió)en aquelles zones que es considerin prioritàries per la major presència d'espècies sensibles.

L'àmbit del projecte ha cobert la totalitat del territori espanyol, de manera que en 2016 s'ha pogut completar el desenvolupament de diferents eines que amb aquest propòsit s'han elaborat per a cadascuna de les 17 comunitats autònomes. Aquestes eines, que constitueixen els resultats principals del projecte, són de tres tipus:

-Els sistemes d'informació geogràfica elaborats per a cada territori, amb la informació més completa i actualitzada sobre les àrees de presència i rutes de vol d'un total de 46 espècies d'ocells considerats propensos o sensibles a la col·lisió (espècies focals);

-Els mapes de sensibilitat, que permeten identificar àrees més o menys sensibles al pas de les línies elèctriques en funció del patró d'agregació intra i interespecífic de les espècies focals, i que per tant són especialment útils per a la planificació de nous traçats de línies;

-Els mapes de risc, que a més de considerar el patró de distribució de les espècies tenen en compte la presència de factors que influeixen en la probabilitat d'ocurrència d'accidents, i que són l'eina principal per a la planificació de mesures correctores prioritzant les actuacions en els trams de línia amb major incidència potencial sobre l'avifauna

Els mapes de sensibilitat proporcionen als estudis d'impacte ambiental una valuosa eina per a la valoració global de la sensibilitat del territori al pas de nous projectes de línies elèctriques, en permetre introduir el factor avifauna conjuntament amb altres factors condicionants per al pas de les línies com puguin ser els hàbitats d'interès, els espais protegits o les àrees sensibles socials, culturals i paisatgístiques

L'elaboració del mapa de risc per a la línia o línies objecte d'un estudi d'impacte ambiental permet identificar aquells trams en els quals el risc de col·lisió s'estima major i que poden ser per tant proposats per a la seva senyalització amb dispositius anticol·lisió.

Es presenta un mapa de riscos sobre la base del resultat de l'anàlisi concreta realitzada per a la línia Bunyola Inca, en el qual tota la línia té risc medi de col·lisió. Per tal de portar un seguiment de els espècies i exemplars afectats per electrocució s'ha de revisar la línia, raó per la qual s'haurà de realitzar un seguiment abans de les obres i un altre després per tal de valorar la seva afecció i aplicar mesures correctives, entre les quals està la de la necessitat de posar salvaocells. Als cinc anys s'haurà de realitzar una altra per tal de valorar la efectivitat de les mesures i corregir-les si fos necessari. El resultat dels estudis s'hauran de presentar al Servei d'espècies per si tenen algun tipus de requeriment. La persona que faci aquest seguiment haurà de ser un professional reconegut en la matèria.

Seguiment ambiental

Es comenta que es redactaran dos PVA, el de construcció i el de manteniment.

En el de manteniment indica que es celebraran reunions periòdiques de seguiment, en les quals participaran els responsables de l'obra, en les quals se'ls lliuraran especificacions ambientals, obligatòries contractualment, que inclouran les mesures preventives i correctores a tenir en compte en el desenvolupament dels treballs.

Durant la construcció de la línia elèctrica es realitzarà un control permanent de les obres en el qual participaran:

- L'empresa concessionària; a través dels seus encarregats vigilarà que l'obra es realitzi d'acord amb el que es disposa en el Plec de Prescripcions Tècniques.

- Serveis de vigilància de REE. Aquests han de controlar, des del punt de vista ambiental, l'obra i la seva vigilància, i han d'informar de les possibles alteracions que es generin per a procedir a la seva correcció immediata així com informar el Departament de Medi Ambient de REE. La seva finalitat és fer efectiu el compliment de les especificacions mediambientals de l'obra. Abans de finalitzar les obres es durà a terme una revisió completa de la zona d'obres, duent a terme les mesures adequades per a la correcció dels impactes residuals.

Durant la fase de construcció, el PVA realitzarà, almenys, les següents actuacions:

1. Control sobre les empreses contractistes.

2. Obtenció de permisos previs a la construcció.

3. Control sobre els danys efectuats en els predis.

4. Control en el disseny dels camins d'accés

5. Control en l'apilament de materials

6. Control en l'armat i hissat de suports

7. Control de possibles abocaments o activitats que poguessin derivar en la contaminació del sòl.

8. Control dels residus generats durant l'obra.

9. Control del restabliment de les condicions originals

10. Control en la poda/tala d'arbratge

11. Protecció de la vegetació.

12. Protecció de la fauna.

13. Control del patrimoni.

Es redactarà un P.V. A. per a la fase d'operació i manteniment. La realització del seguiment durant aquesta fase es considera important, ja que:

- És el període en el qual es poden quantificar adequadament els impactes provocats per l'obra després de l'aplicació de les mesures correctores (impactes residuals).

- Permetrà detectar les afeccions no previstes inicialment.

- Vetllar pel compliment dels aspectes que assenyali la D.I.A. per a l'execució del projecte.

Com a resultat d'aquesta fase de seguiment, de ser necessàries s'adoptaran les mesures correctores complementàries que serveixin per a minimitzar definitivament els impactes ambientals que es detectin.

Al seu torn, el P.V. A. en la fase d'operació i manteniment contindrà, almenys, els següents capítols:

- Supervisió de les zona a restaurar.

- Control de la regeneració de la vegetació en les zones restaurades.

- Control de canvis en el drenatge superficial de la zona i de possibles augments dels processos erosius.

- Canvis en la qualitat de vida dels residents dels voltants.

- Control de la nidificació en suports.

- Anàlisi de la incidència de l'estesa sobre la fauna

El projecte té un pressupost de gairebé 2.162.987 d'euros raó per la qual i d'acord amb l'article 29 de la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears, es designarà un auditor ambiental que haurà de realitzar un seguiment estricte del compliment de les mesures.

El tècnic ambiental que realitzi la Vigilància proposada haurà de certificar que es compleixen totes les mesures proposades al EIA i a la present DIA, especialment:

-els camis i zones de campa són les mínimes i en tot cas, les previstes al document. S'afecta al mínim i es “s'esborren” o es tanquen els camins en acabar

-Les condicions de hidrosembra i les espècies utilitzades (llentisc i d'altres) són les correctes. La zona queda totalment restaurada

-El desmantellament de les torres que s'han de substituir es realitza correctament, s'eliminen completament els suports i es revegeta la zona

-Qualsevol canvi haurà de ser documentat, justificat i signat pels responsables, informant a l'administració

6. Conclusions

Per tot l'anterior, es proposa formular la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del projecte d'augment de capacitat i substitució de torres de la línia AÈRIA de transport d'energia elèctrica a 66 kV ”SE BUNYOLA – SE INCA” de 21,2 km. T.M. Inca, Lloseta, Alaró, Santa Maria del Camí i Bunyola, atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixi els condicionats establerts al EIA i l'annex aclaridor, els proposats per l'administració i els indicats a la present DIA:

1) Complir amb el condicionant del Servei de Protecció d'espècies, de no portar a terme activitats que suposin renou o altres molèsties als nius de Milà reial presents a la zona entre els mesos de febrer a juny.

2) Complir amb el condicionant del Servei d'Infraestructures del Consell de Mallorca, complir l'article 33 apartat f) de la Llei 5/1990, de 24 de maig, de Carreteres de la CAIB sobre la distància mínima a la vora exterior de la calçada i fora de la zona de domini públic de les esteses aèries

3) Complir amb els condicionants del Servei d'aigües superficials la DG de Recursos Hídrics:

-Les obres (incloent els camins d'accés) en domini públic hidràulic, en zones de servitud , en zones de policia i en zones inundables o potencialment inundables precisaran autorització administrativa prèvia de la DG de Recursos Hídrics. Aquesta autorització ser`a independent de qualsevol altre que hagi de ser atorgada pels diferents `òrgans de les Administracions Públiques, i si s'escau, dels propietaris del terrenys particulars.

-El promotor, a la sol·licitud d'autorització, adjuntarà documentació, subscrita per tècnic competent, que defineixi amb el grau de detall suficient les obres a realitzar en domini públic hidràulic, en zones de servitud, en zones de policia i en zones inundables o potencialment inundables. Es justificarà el compliment de l'article 127 del Reglament del Domini Públic Hidràulic en relació a l'altura mínima de les línies elèctriques sobre les lleres. La documentació inclourà relació de parcel·les afectades, indicant en terreny rústic número de parcel·la, número de polígon, i terme municipal, i en terreny urbà referència cadastral.

4) Complir amb els condicionants del Servei d'estudis i planificació de la DG de Recursos Hídrics:

-Si el projecte suposa excavar talussos de més d'1,0 m, i sobretot a les actuacions (camins, accessos, fonaments,...) que afectin als 30 suports situats a les zones més elevades i de major pendent (T42,T43 i T77 a T105), s'han d'estabilitzar mitjançant marges o murs de contenció. També es tindrà en compte el risc de despreniment de les roques de les cotes superiors.

-S'ha de posar esment al control dels processos erosius de la possible superfície forestal a talar a l'àrea dels suports T31, T42 a T44, T77 a T79, T83 a T84, T88, T100 a T101 amb un pendent de moderat a alt, en la fase d'operació i manteniment de la línia elèctrica. Si és necessari es realitzaran mesures correctores (drenatges, marges, etc.).

-Els marges i parets seques, existents o de nova creació, s'han de mantenir en bon estat de conservació.

-Durant el temps que duri l'obra s'han d'adoptar les precaucions màximes per evitar l'abocament de substàncies contaminants (olis, hidrocarburs, etc.) tant de manera accidental com per dur a terme les tasques de manteniment de la maquinària emprada per executar l'obra.

-Les excavacions dels fonaments (i altres excavacions que s'arribin a fer) han de romandre obertes el mínim temps possible.

5) Complir les mesures del Servei de prevenció d'incendis forestals:

-Durant l'execució / ús del projecte es prendran les mesures establertes a l'article 8.2.c del Decret 125/2007, de 5 d'octubre, sobre mesures conjunturals de prevenció durant l'època de perill d'incendis forestals.

-Durant la fase d'ús del projecte es prendran estrictament les mesures de prevenció d'incendis forestals contemplades al Real Decret 223/2008, de 15 de febrer, per el que s'aprova el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en línies elèctriques d'alta tensió i les seves instruccions tècniques complementaries ITC-LAT 01 a 09.

-Així mateix, també es donarà compliment a les mesures contemplades a l'article13 de Decret 125/2007, de 5 d'octubre, que determina que els titulars o concessionaris d'esteses aèries que travessin terrenys forestals han d'establir una zona de protecció al llarg del traçat de cada línia. L'amplada d'aquestes zones de protecció ha de ser la necessària per evitar que la vegetació forestal constitueixi un perill per a la conservació de la línia o un risc de produir incendis forestals, i ocuparà almenys el corredor de la línia elèctrica, més 5 metres a cada banda d'aquest. En aquestes franges s'ha de mantenir, en tot cas, una cobertura arbòria i arbustiva màxima del 50 % de fracció de cabuda coberta. En els casos de presència de peus arboris que comportin un perill de contacte amb els conductors, hauran de ser talats de conformitat amb la reglamentació sectorial vigent. Durant l'època de perill d'incendi forestal, aquestes zones s'han de mantenir lliures de residus vegetals o qualsevol altre tipus de residu que pugui afavorir la propagació del foc.

1) Complir les mesures del Servei de protecció d'espècies:

-Que les actuacions es realitzin en horari diürn i fora època nidificació aus.

-Que es prenguin totes les mesures anticol·lisió per a les aus.

2) Les zones de campa, accessos i camins, sobretot els accessos nous, hauran de restituir-se el màxim possible, realitzant plantacions i revegetacions. Es revegetarà amb vegetació pròpia de la zona, com llentiscle (Pistacia lentiscus) i els peus arboris que hagin estat talats amb una talla mínima que garanteixi la seva supervivència, llaurant o removent prèviament la terra que ha estat compactada perquè arreli bé.

3) A les zones que es troben dintre d'espais protegits no es canviarà la ubicació de les torretes. A més, a les zones d'espais naturals, zones de difícil accés, amb boscos i vegetació natural, amb pendents elevades, es farà servir la ploma per disminuir al màxim o evitar la zona de campa.

4) S'eliminaran els fonaments dels antics suports, que es demoliran fins als 80 cm de profunditat en terrenys de labor o cultiu (evitant així trencament de maquinària agrícola), a la resta de terrenys es picaran les peanyes a 20 cm de la superfície excepte en zones de roca viva on es podrà demolir fins al arran de terra. Al final de l'obra s'haurà de certificar l'eliminació dels suports, el reompliment amb terra vegetal fins a la anivellar el terreny i la revegetació.

5) Les obres es realitzaran preferentment fora de l'època de nidificació, revisar si hi ha nius als arbres que es talin i avisar a la Conselleria en cas de trobar nius grans del tipus de Milana. A més, per tal de portar un seguiment de les espècies i exemplars afectats per electrocució i/o col·lisió s'ha de revisar la línia, raó per la qual s'haurà de realitzar un seguiment abans de les obres per tal de valorar la seva afecció i aplicar mesures correctives, entre les quals està la de la necessitat de posar salvaocells. Un any després de la posada en funcionament de la línia, s'haurà de realitzar una altra per tal de valorar la efectivitat de les mesures i corregir-les si fos necessari. El resultat dels estudis s'hauran de presentar al Servei d'espècies. La persona que faci aquest seguiment haurà de ser un professional reconegut en la matèria.

6) En sòl rústic, no es realitzarà cap anivellament ni compactament del sòl de les zones de trànsit o les zones d'estacionament que modifiqui permanentment el terreny

7) Minimitzar al màxim el desbrossament i la tala de peus arboris i recuperació del terreny al seu estat original.

8) El responsable del correcte desmantellament i de l'execució de les mesures preventives o correctores proposades serà el promotor.

9) Incloure, al pressupost del projecte i l'EIA, les partides mediambientals de les mesures a aplicar

10) Tal com s'estableix a l'article 29 de la Llei 12/2016 es designarà un auditor ambiental que haurà de realitzar un seguiment estricte del compliment de les mesures proposades al EIA i a la present DIA, especialment que:

-els camis i zones de campa són les mínimes i en tot cas, les previstes al document. S'afecta al mínim i “s'esborren” o es tanquen els camins en acabar

-les condicions de hidrosembra i les espècies utilitzades (llentisc i d'altres) són les correctes. La zona queda totalment restaurada

-el desmantellament de les torretes que s'han de substituir es correcte, i s'eliminen completament els suports i es revegeta la zona qualsevol canvi haurà de ser documentat, justificat i signat pels responsables, informant a l'administració

Atès que la línia aèria travessa un camp de futbol i varies instal·lacions situades a sòl urbà, es recomana tractar de soterrar-la, coordinant-se amb l'ajuntament i amb la Junta de Compensació del polígon.

Aquesta Declaració d'impacte ambiental s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'obtenció de l'autorització.

 

Palma, 31 de gener de 2020

El president de la CMAIB

Antoni Alorda Vilarrubias