BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 19 de desembre de 2019,

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

D'acord a l'article 14 de la llei 12/2016 de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears “Han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental ordinària els projectes següents: c) Qualsevol modificació de les característiques d'un projecte consignat en els apartats anteriors, quan aquesta modificació compleixi els llindars que estableixen l'annex I de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, o l'annex 1 d'aquesta llei.”

L'objecte del projecte és dur a terme una ampliació i millora de l'EDAR de Sant Lluís, raó per la qual es troba inclosa a l'annex I, grup 8. Projectes d'enginyeria hidràulica i de gestió de l'aigua. Punt 2. Plantes de tractament d'aigües residuals amb una capacitat superior a 5.000 habitants equivalents, de la llei 12/2016 ,de 17 d'agost d'avaluació ambiental de les illes balears.

Per tant, quedarà sotmès a Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària, d'acord amb l'article 17.1 de la Llei 12/2016, aquest projecte es tramita d'acord amb l'article 7.1 de la Llei 21/2013, de 9 desembre, d'avaluació ambiental, raó per la qual el projecte serà objecte d'una Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària i, per tant, s'haurà de seguir la tramitació ambiental establerta al títol II, capítol II, secció 1ª de l'esmentada Llei.

1.Informació del projecte: objecte, ubicació i descripció

L'objecte del projecte és dur a terme l'ampliació de les instal·lacions i millora del tractament de l'EDAR de Sant Lluís i solucionar els següents problemes:

1. La instal·lació es troba al límit de la seva capacitat, l'actual EDAR és insuficient per tractar els cabdals i les càrregues de la temporada alta de turisme.

2. Gran part dels elements de l'EDAR han arribat al final de la seva vida útil, essent necessària la seva actualització, millora i en alguns casos demolició. El reactor biològic presenta important fissures, els edificis actuals no cobreixen les necessitats del servei d'explotació de la planta, no compta amb vestidors ni laboratoris. A més, la planta presenta deficiències pel que fa a control i automatismes.

3. Hi ha elements amb patologies importants que desaconsellen perllongar el seu ús en el temps. L'equip dessorrador-desgreixador no funciona i només actua com a canal de pas cap al reactor biològic. El reactor biològic és l'element més afectat per aquestes patologies.

L'objecte del projecte és reformar la instal·lació sense canviar l'essència del sistema de tractament (fangs actius), però adquirint la capacitat de modular el seu funcionament per a cabals molt variables i estacionaris ( 2 línies d'aigua i fang) i incrementar enormement la seva capacitat de depuració perquè es compleixin els paràmetres d'abocament.

El projecte s'ubica al polígon 4, parcel·la 692 del T.M de Sant Lluís, Menorca. Referència cadastral 07052A004006920001KE amb una superfície de 21.587 m² . L'estudi d'Impacte Ambiental i la resta de documents indiquen que l'emplaçament correspon a la parcel·la 689, quan hauria de dir parcel·la 692. Segons l'informe del Consell, això es degut molt probablement a que la parcel·la 692 actual prové d'una parcel·la anterior 689 més gran, que la englobava.

Les actuacions per solucionar els problemes de l'EDAR són les següents:

1. Per una banda es farà una modificació del subministre elèctric a partir d'una nova línea de subministre energètic exterior a la instal·lació. El nou subministrament elèctric es canalitzaria per fer una nova alimentació subterrània en mitja tensió de 965 metres, reunificant els subministraments actuals. Això permetrà desmuntar la línea aèria existent i altres trams de línies soterrats interiors, incompatibles amb la normativa referent a distàncies entre conductors i masses d'aigua.

D'acord a l'informe del departament de Territori del Consell “Aquesta nova línea de distribució soterrada de mitja tensió i els dos centres de transformació per al subministrament elèctric hauran de tramitar-se mitjançant una declaració d'interès general.”

2. I per una altra banda tenim les actuacions interiors en la parcel·la de l'EDAR, parcel·la 692, sense cap ampliació fora d'aquesta, amb els components i edificis propis de la depuradora:

-Construcció d'un nou edifici de pretractament en la ubicació de l'actual edifici de control. L'edifici consta d'una única sala de 155 m² que serveix per allotjar el desbast, el drenatge i els equips de concentrat de greixos i de rentat de les sorres. Segons s'indica a la memòria per aquest edifici la coberta serà de xapa tipus sandwich de color teula.

-Conversió de l'actual edifici de procés en edifici de deshidratació, la sala de bufants actual passa a allotjar el grup electrogen existent i la sala dels tamisos rotatius es transforma en un magatzem.

- Instal·lació de noves bombes i agitadors en el dipòsit d'homogeneïtzació.

-Demolició de l'actual biològic.

-Construcció d'un biològic tipus carrusel amb càmera anòxica prèvia.

-Construcció d'un nou edifici de bufants d'una única sala de 54 m2 que serveix per als equips de ventilació. El tancament, tant interior com exterior, serà executat mitjançant fàbrica de blocs de formigó, en els paraments exteriors se revestirà amb morter monocapa, amb un sòcol realitzat de la mateixa manera que l'edifici de control amb pissarra en peça irregular. Per l'interior es realitzarà un arrebossat reglejat i remolinat al qual si li aplicarà una pintura plàstica llisa.

-Construcció d'un nou decantador secundari amb bombeig de recirculació, excés de fangs i flotants.

-Millores en el digestor de fangs i instal·lació d'un bombament de fang digerit.

-Millores en l'espessidor de fangs.

-Nou bombament de buidats.

-Substitució de tots els equips de deshidratació a excepció de la tremuja d'emmagatzematge.

-Execució d'un nou centre de transformació i demolició del centre de seccionament i del centre de transformació actuals.

-Nou edifici de control de dues plantes. A la planta baixa se situa la sala de quadres elèctrics i la sala de control i un petit lavabo; a la planta alta s'ubiquen els vestidors i els lavabos, una sala de reunions i un petit magatzem. El tancament exterior està format per fàbrica de totxana de mig peu de gruix revestit en morter monocapa, amb un sòcol realitzat amb aplacat de pissarra en peça irregular. Per als envans interiors s'executarà un paredó de totxana, enguixat, reglejat i arrebossat pintat amb pintura plàstica llisa. La coberta es resol amb teula de ceràmica.

-Equips elèctrics.

-Jardineria i ornamentació formada bàsicament per una barreja de gespa rústica a base de tres espècies de la zona. Aquestes plantacions podran ser regades a partir de boques de reg estratègicament situades al llarg de tota la parcel·la que dominen qualsevol sector de la mateixa. Podran efectuar els regs des de la pròpia xarxa d'aigua reutilitzada.

-El tancament perimetral i accés no es modificarà amb les obres.

-Els vials interiors de l'EDAR seran de formigó i els de l'àrea del tractament terciari amb saorra.

-El vessament de l'EDAR s'efectua, previ pas per tractament terciari, a un tanc d'emmagatzematge per a la seva posterior reutilització en sistemes d'aigües no potables d'instal·lacions turístiques hoteleres dels voltants. En el cas que la demanda d'aigua reutilitzada sigui superada pel cabdal de sortida, o la capacitat de bombeig des del dipòsit sigui insuficient, es produeix el vessament lliure sobre el terreny adjacent a l'EDAR.

Paral·lelament està en tràmit finalitzar el futur emissari, el qual només es troba executat parcialment en el seu tram terrestre i resta l'execució del tram submarí.

El cost de les obres de millora de l'EDAR ascendeix a un pressupost d'execució Material de 2.936.322,62 Euro.

Per realitzar el disseny s'han fet càlculs que inclouen totes les possibilitats d'operació:

1.Situació any actual hivern en condicions mínimes que correspon amb els mesos de menor estacionalitat, de novembre a febrer, es podrà operar en condicions mínimes, generalment amb una línea de tractament biològic. En aquesta situació la població equivalent és de 6.137 hab.

2. Situació any actual hivern en condicions mitjanes, de transició entre estiu i hivern, l'operació a la planta es podrà realitzar mitjançant una línea de tractament. Generalment es tracta dels mesos de març i abril. En aquesta situació la població equivalent és de 7.423 hab.

3. Situació any actual de mitja temporada, denominada estiu mínim, es correspon amb els mesos de maig i octubre. S'ha d'operar en les dues línees de l'EDAR. En aquesta situació la població equivalent és de 14.885 hab.

4. Situació any actual de temporada alta, denominada estiu màxim, es correspon amb els mesos de juny a setembre amb els que és imprescindible operar amb totes les instal·lacions de l'EDAR. En aquesta situació la població equivalent és de 20.204 hab.

5. Situació any horitzó amb estiu, es tracta de comprovar el dimensionament considerant els cabals i càrregues d'afluents fins al valor marcat en el Plec de prescripcions tècniques, el que es tradueix en el disseny de l'EDAR per a una població equivalent de 30.000 hab.

 

	ACTUAL				HORITZÓ
	Hivern mínim	Hivern mig	Estiu mínim	Estiu màxim	Estiu
Població eq de disseny	6137	7.423	14.485	20.204	30.000	Hab-eq
Dotació calculada per hab-eq	162	175	148	127	133	l/hab/dia
Cabdals considerats
Volum diari d'aigua	992	1.296	2.137,13	2.567,87	4.000,00	m3/d
Cabdal mitja horari (Qm)	41,33	53,99	89,05	106,99	166,67	m3/h
Cabdal punta horari (2Qm)	82,66	107,99	178,09	213,99	333,33	m3/h
Cabdal màxim	123,99	161,98	267,14	320,98	500,00	m3/h

 

	ACTUAL				HORITZÓ
	Hivern mínim	Hivern mig	Estiu mínim	Estiu màxim	Estiu
DBO5
Càrrega de DBO5	368	445	869	1.212	1.800	Kg/dia
Concentració mitja	371	344	407	472	450	mg/l
Concentració Punta	557	516	610	708	675	mg/l
DQO
Càrrega de DQO	699,45	840,54	1.489,76	2.026,80	3.000,00	Kg/dia
Concentració mitja	705	649	697,08	789,29	750,00	mg/l
Concentració Punta	1.058	973	1.046	1.184	1.125	mg/l
SS
Càrrega de SS	250,95	284,99	475,69	667,00	1.000,00	Kg/dia
Concentració mitja	253	220	222,58	259,75	250,00	mg/l
Concentració punta	380	330	333,88	389,63	375,00	mg/l
Fracció volàtil de SS	70	70	70,00	70,00	70,00	%
NTK
Càrrega de NTK	69,07	80,95	164,76	201,55	300,00	Kg/dia
Concentració mitja	69,63	62,47	77,09	78,49	75,00	mg/l
Concentració Punta	104,45	93,70	115,64	117,74	112,50	mg/l
PT
Càrrega de PT	7,74	9,81	15,65	18,45	30,00	Kg/dia
Concentració mitja	7,80	7,57	7,33	7,18	7,50	mg/l
Concentració punta	11,70	11,35	10,99	10,78	11,25	mg/l

Resultats que s'han d'obtenir a l'efluent:

DBO5 < 25 mg/l

DQO <125 mg/l

S.S. < 35 mg/l

NTK < 15 mg/l

Resultats al fang:

Sequedat > 20%

Fracció de volàtils >45%

2.Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte

Diagnòstic territorial

Segons el PTI de Menorca, el terreny de l'EDAR està catalogat com ús industrial i comercial i s'ubica en Sòl Rústic Protegit i en àrea Natural d'Interès Territorial (ANIT) i envoltada per Sòl Rústic d'Alt Nivell de Protecció, Alzinar (AANP-ALZ). Una part de l'actual recinte, la corresponent al tractament terciari, s'ubica en aquesta àrea de protecció, es van fer les obres d'ampliació del tractament terciari l'any 2001, abans que es publiqués el RD 130/2001, de 23 de novembre que delimita l'àrea de protecció.

La instal·lació no està afectada per risc de despreniments, risc d'erosió o risc d'inundacions. Es troba a una zona de risc moderat de contaminació d'aqüífers i baix risc d'incendis.

Vora la instal·lació de l'EDAR hi ha un jaciment arqueològic que consta en el Catàleg del patrimoni històric del terme municipal de Sant Lluís amb el codi BIX-01. Es tracta de les restes d'un assentament talaiòtic i trams d'un mur ciclopi. Una paret seca s'adossa a ell. Fragments de ceràmica talaiòtica i romana en superfície.

No afecta a cap espai Xarxa Natura 2000 ni a cap espai natural protegit.

Diagnòstic ambiental

S'ha realitzat una caracterització de la zona, un inventari ambiental, on es descriu el medi abiòtic (climatologia, geologia, hidrologia), biòtic (vegetació i fauna) i socioeconòmic (territori, demografia, activitat econòmica, mercat de treball, indústria turística i salut).

En relació a l'aigua, la parcel·la se situa sobre la Massa d'Aigua Subterrània 1901M1 – Maó. Aqüífer poc profund, amb presència de clorurs i de nitrats. Mal estat quantitatiu i químic. La vulnerabilitat d'aqüífers és moderada i és una massa vulnerable per contaminació de nitrats. El projecte no es troba en zona inundable o potencialment inundable. No hi ha pous d'abastiment propers.

El projecte es desenvolupa a la parcel·la de l'EDAR ocupant espais lliures de vegetació, a excepció de la modificació del subministre elèctric a partir d'una nova línea de subministre energètic exterior a la instal·lació. El nou subministrament elèctric es canalitzaria per fer una nova alimentació subterrània en mitja tensió de 965 metres, reunificant els subministraments actuals. Això permetrà desmuntar la línea aèria existent i altres trams de línies soterrats interiors existents. Aquesta línea aèria a desmuntar es troba a Sòl Rústic d'Alt Nivell de Protecció, Alzinar (AANP-ALZ), per tant, els treballs de desmuntatge s'hauran de realitzar per camins existents, fora d'època de nidificacions, de forma manual i en cas d'afeccions a la vegetació s'haurà de restaurar al seu estat natural.

La parcel·la es troba rodejada per una massa boscosa formada per alzinar i ullastrar. La massa arbòria formada principalment per ullastres “Olea europaea var. sylvestris” i alzines “Quercus ilex” i la massa arbustiva formada per mata “Pistacia lentiscus”, lletrera “Euphorbia dendroides”, l'aladern de fulla estreta “Phillyrea angustifolia”... És un entorn bastant homogeni, a excepció en la densitat (més dens a l'Est).

La Fauna destacable a l'àmbit del projecte: tortuga mediterrània (Testudo hermanni), eriçó (Atelerix algirus), ratapinyada de ferradura grossa (Rhinolophus ferrumequinum) i sargantana (Podarcis lilfordi ), espècies incloses al Llistat d'espècies en Règim de Protecció Especial (RD 139/2011).

Ratapinyada de muntanya (Hypsugo savii),ratapinyada de vores clares (Pipistrellus kuhlii).

Donat que tots els treballs de desballestament parcial i d'execució de nous elements es portaran a terme dins la mateixa parcel·la de l'EDAR, en terrenys d'ús industrial, no és de preveure afeccions de consideració sobre aquestes espècies protegides o altres presents a la zona.

3. Resum del procés d'avaluació

Fase d'informació pública i de consultes

TRAMITACIÓ (RESULTATS DE L'EXPOSICIÓ PÚBLICA)

L'Agència Balear de l'Aigua i de la Qualitat Ambiental va exposar aquest projecte i l'estudi d'impacte ambiental durant un període de trenta dies (BOIB núm. 69 23/05/2019), d'acord amb l'article 36 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre d'avaluació ambiental.

Segons ofici d'ABAQUA, de 28 d'agost de 2019, durant aquest període no es va presentar cap al·legació.

Al mateix temps i d'acord a l'article 37 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, des d'aquest servei també es varen realitzar les consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades següents:

1.Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat, Departament de Medi Natural, Servei de Protecció d'Espècies.

2.Direcció General de Recursos Hídrics, departament de Coordinació i Gestió de l'Aigua.

3.Comissió Balear de Medi Ambient.

4.Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat. Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic. Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera i Servei de Transport i Distribució d'Energia i Generació Tèrmica.

5.Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat .Direcció General d'Ordenació del Territori. Servei de Costes i Litoral.

6.Conselleria d'Hisenda i Administracions Públiques. Direcció General d'Emergències i Interior. Servei de Planificació.

7.Conselleria de Salut. Direcció General de Salut i Patrimoni. Departament de Protecció de Salut.

8.Consell Insular de Menorca. Direcció Insular d'Ordenació Territorial.

9.Consell Insular de Menorca. Direcció Insular de Cultura i Patrimoni.

10.Consell Insular de Menorca. Direcció Insular Medi Rural i Marí. Departament de Medi Ambient i Reserva de Biosfera.

11.Ajuntament de Sant Lluís.

12.GOB i Amics de la Terra.

S'han rebut els següents informes:

- Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera (05/06/19) va emetre les següents consideracions i/o al·legacions:

1.Amb l'ampliació l'EDAR adquireix la capacitat de modular el seu funcionament per a cabals molt variables i estacionaris (2 línies d'aigua i fang) i incrementa la seva capacitat de depuració. Això comporta una millora tant de l'aigua amb tractament terciari com la de tractament secundari que s'abocarà mitjançant un emissari cap a la mar.

2. Respecte a l'execució de l'obra, per tal de minimitzar l'emissió de pols s'haurien de implementar més mesures correctores com són :

- Limitació de la velocitat a 20 km/h al recinte de l'obra

- Evitar moviments de terra en dies de fort vent

3. Pel que fa a l'emissió d'olors durant la fase de funcionament per tant de minimitzar-la es podria dur a terme la instal·lació de sistemes de desodorització.

4. S'hauria d'aprofitar l'ampliació de l'EDAR, d'acord amb la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, per tal de plantejar una penetració de renovables, bé sigui amb aprofitament de biogàs o amb generació de fotovoltaica, i en definir la màxima eficiència energètica per als sistemes nous a incorporar.

5. Aquesta ampliació de l'EDAR suposa una modificació substancial de la planta per tant s'ha de sol·licitar una modificació de la Resolució com a Activitat Potencialment Contaminant de l'Atmosfera (APCA). Per això cal fer la << sol·licitud activitats grup C) >>que apareix a la web http://atmosfera.caib.es

(accés directe a

http://www.caib.es/sites/atmosfera/ca/activitats_potencialment_contaminadores_ de_latmosfera_apca-3200/) i abonar la taxa corresponent que apareix al mateix web.

- Informe, de data 19/06/19, del Servei de Planificació de la Direcció d'Emergències i Interior al·legant la impossibilitat de comptar amb un informe tècnic a la data de signatura del mateix.

- Informe, de data 08/07/19, del Servei de Salut Ambiental, informant favorablement condicionat al compliment de les mesures correctores, protectores o compensatòries establertes al document “Estudio de Impacto Ambiental”.

- Informe, de data 9/07/19 del Servei de Patrimoni Històric que va informar favorablement amb les següents prescripcions:

 

1-Abans de l'inici de les actuacions els promotors encarregaran a un arqueòleg/a professional la delimitació de la zona arqueològica i el seu entorn de protecció que s'elaborarà d'acord amb les normes del catàleg municipal i s'haurà de presentar al departament de Cultura del CIM per a la seva aprovació.

2-La vigilància dels treballs de moviments de terres la realitzarà un arqueòleg/a professional in situ d'acord amb l'establert en el Decret 14/2011pel qual s'aprova el Reglament d'intervencions arqueològiques i paleontològiques a les Illes Balears.

- Ajuntament de Sant Lluís (10/06/2019) informa favorablement amb les següents consideracions:

Si bé com s'indica tant la memòria del projecte d'ampliació com a l'estudi d'impacte ambiental, amb posterioritat a l'execució de les obres d'ampliació del tractament terciari l'any 2001, el Decret 130/2001 de 23 de novembre, delimita una part de l'actual recinte de l'EDAR com a sòl rústic protegit d'alt nivell de protecció, alzinar (AANP-ALZ), delimitació recollida tant al Pla Territorial de Menorca com a les NN.SS. de Planejament de Sant Lluís, aquesta delimitació afecta de forma important i contradictòria la zona de tractament terciari.

- Departament d'Economia i Territori del Consell Insular Menorca (14/10/19) informa favorablement amb les següents consideracions:

1. La parcel·la on s'emplaça l'EDAR és actualment la 692.

2. Tota la parcel·la està prevista pel planejament municipal com a EDAR, per tant no caldrà formalitzar cap declaració d'interès general per desenvolupar aquesta activitat encara que la zona està qualificada com a ANEI Alzinar pel PTI.

3. Tal i com es contempla, la futura línia de distribució soterrada de mitja tensió i els dos centres de transformació per al subministre elèctric hauran de tramitar-se mitjançant una declaració d'interès general. (No forma part d'aquest projecte).

4. Atenent a la normativa municipal:

​​​​​​​

-Totes les cobertes han de ser de teula àrab amb acabat envellit. L'edifici de pretractament s'ha resolt amb coberta de xapa segurament per evitar les càrregues de l'obra de teula, però existeixen sistemes de taulell lleuger de xapa i amb inèrcia suficient per a disposar teules a sobre.

- No poden disposar-se sòcols de pissarra en tant aquest sistema de revestiment amb pedra no és pròpiament autòcton de la zona i el material forani tampoc.

- D'existir la necessitat de talls de terreny els bancals s'acabaran amb pedra vista o amb un talús natural.

-Per a la gespa prevista i altres que hi puguin haver es tindrà en compte que les plantes ornamentals sembrades a l'entorn de l'edificació hauran de ser les pròpies del clima mediterrani.

AVALUACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

Alternatives

Les alternatives presentades:

Alternativa 0: La no execució del projecte es descarta. El no realitzar l'ampliació i millora suposaria un risc ambiental perquè es troba al límit de la seva capacitat, les patologies d'algun dels seus elements i la seva necessitat de renovació.

Alternativa 1: és l'alternativa triada i consisteix en ampliar reformar la instal·lació sense canviar l'essència del sistema de tractament (fangs actius), però adquirint la capacitat de modular el seu funcionament per a cabals molt variables i estacionaris ( 2 línies d'aigua i fang) i incrementar enormement la seva capacitat de depuració perquè es compleixin els paràmetres d'abocament.

S'han presentat alternatives al sistema de tractament per fangs actius:

Alternativa I: reutilització dels recintes i construcció de nous amb reactor biològic seqüencial.

Alternativa II: Reactor biològic tipus flux de pistó dividit en dos reactors.

Alternativa III: Reactor biològic tipus carrusel més selectors. És l'alternativa escollida, aporta millor resultats i és pràcticament la solució de tractament actual, per tant, no s'haurà d'instruir intensivament el personal.

Alternatives al tipus d'airejador:

Alternativa a: èmbol Rotatiu.

Alternativa b: graelles de difusors de bombolla fina, és l'opció més avantatjosa.

Alternatives d'implantació, no s'han pogut donar alternatives per dues raons:

 

1-L'únic espai lliure per als nous reactors es troba a l'est de la parcel·la.

2-Durant la fase d'obres l'EDAR ha d'estar en funcionament, cosa que impossibilita reduir la superfície ocupada i els recorreguts de les canonades, així com una unificació d'edificis.

Principals impactes de l'alternativa escollida i la seva correcció

En primer lloc es presenta una identificació i descripció dels impactes que produirà el projecte sobre l'entorn, i en segon lloc, l'avaluació i valoració d'aquells més significatius.

Una vegada identificats, es determina quins són significatius i s'avaluen i valoren, en funció de diferents atributs, en compatible, moderat, sever o crític. Es presenta una taula final amb els impactes significatius valorats.

A la fase de construcció es valoren:

- Alteració de l'estructura edàfica, avaluat com a compatible.

- Impactes a l'atmosfera (renous, pols i gasos), avaluat com a moderat.

- Contaminació d'aigua, avaluat com a moderat.

- Molèsties a la fauna, avaluat com a moderat.

- Paisatge, avaluat com a moderat.

- Medi socioeconòmic (molèsties a la població afecció viària i infraestructures) avaluat com a compatible (creació de llocs de feina) avaluat com efecte lleugerament positiu.

A la fase de funcionament es valoren:

- Impactes a l'atmosfera (renous, olors, pols i gasos), avaluat com a compatible.

- Alteració de l'estructura edàfica (ocupació de sòl), avaluat com a compatible.

- Millora de la qualitat de l'aigua, avaluat com lleugerament positiu.

- Paisatge, avaluat com a moderat.

- Medi socioeconòmic (creació de llocs de feina i millores a la població) avaluats com a lleugerament i notablement positius.

Una vegada identificats i valorats els impactes, es defineixen una sèrie de mesures correctores i preventives per tal d'evitar o reduir els efectes negatius. Es proposen 31 mesures per a la fase d'execució, per reduir els impactes sobre l'atmosfera, el sòl, les aigües, la fauna i vegetació, els hàbitats, el patrimoni cultural i el paisatge.

Vuit mesures a la fase de funcionament per tal de reduir els efectes sobre l'atmosfera, el sòl, les aigües i el paisatge.

També s'han afegit les mesures a incorporar segons els criteris establerts per la Direcció General de Medi forestal i protecció d'Espècies i pel Servei de protecció de la Salut de la Conselleria de Salut i Consum del Govern Balear per aquests tipus de projectes. A més, de mesures correctores de caràcter general d'obligat compliment per part del contractista.

En referència als impactes més severs, són majoritàriament la generació de residus i els impactes sobre l'atmosfera i el paisatge. En relació als residus es realitzarà una adequada gestió dels residus de construcció i demolició generats durant la fase de construcció.

Les principals accions que es duran a terme:

-Demolició: del Dessorrador-desgreixador, del reactor biològic-decantador, bombeig de fangs a deshidratació, edifici de control i CCM, el centre de transformació, l'edifici del grup electrogen i el centre de transformació.

-Execució: d'un edifici de pre-tractament dessorrador-desgreixador, arqueta cabalímetre aigua a biològic, càmera anòxica, reactor biològic, decantador secundari i bombeigs recirculació i fangs en excés i flotants, arqueta reunió aigua tractada, arqueta cabalímetre aigua tractada, bombament de buidats, edifici bufants, edifici de control i centre de transformació.

Les mesures de protecció de l'atmosfera proposades són mesures per protegir contra els renous, emissions de pols, de gasos i olors.

L'annex I, “Estudi paisatgístic” conclou que el projecte resulta compatible amb l'entorn i el seu desenvolupament una vegada finalitzades les obres i aplicades les mesures correctores, que no modifica les característiques del paisatge existent, els factors de visibilitat, les components del paisatge i la relació entre les components del paisatge. A més, indica que les característiques del paisatge intrínsec romanen invariables.

Es presenta un Pla de Vigilància Ambiental (PVA) on es detallen els controls i es defineixen els indicadors de compliment a utilitzar per cada una de les fases. El projecte té un PEM (pressupost d'execució material) de 2.936.322,62 d'euros raó per la qual, i d'acord amb l'article 29 de la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears, es designarà un auditor ambiental.

4. Conclusions

Per tot l'anterior, es proposa formular la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del projecte d'ampliació i millora de l'EDAR de Sant Lluís, parcel·la 692, polígon 4, TM Sant Lluís, Menorca, promogut per ABAQUA, atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin les mesures preventives previstes a l'EIA, a més dels següents condicionants:

1.Atès que el pressupost del projecte supera el milió d'euros, es designarà un auditor ambiental. Serà responsable de vigilar que es compleixin les mesures preventives i correctores a aplicar, el seguiment ambiental i l'elaboració d'informes.

2.A l'hora de desmuntar la línea aèria elèctrica que es troba a Sòl Rústic d'Alt Nivell de Protecció Alzinar (AANP-ALZ), els treballs de desmuntatge s'hauran de realitzar per camins existents, fora d'època de nidificacions, de forma manual i en cas d'afeccions a la vegetació s'haurà de restaurar la superfície afectada al seu estat natural.

3.Atès que la línea elèctrica necessita declaració d'interès general aquesta declaració d'impacte ambiental serà tramesa al Consell Insular perquè es tinguin en compte les consideracions ambientals referents al desmuntatge de la línea elèctrica aèria. Que si és el cas, s'haurà de tramitar d'acord a la llei 12/2016.

4.Atès que l'ampliació de l'EDAR suposa una modificació substancial de la planta, s'haurà de sol·licitar una modificació de la Resolució com a Activitat Potencialment Contaminant de l'Atmosfera (APCA).

5.Ateses les consideracions fetes per l'arquitecte tècnic del Consell Insular de Menorca:

 

- Totes les cobertes han de ser de teula àrab amb acabat envellit.

- No poden disposar-se sòcols de pissarra.

- D'existir la necessitat de talls de terreny els bancals s'acabaran amb pedra vista o amb un talús natural.

- Per a la gespa prevista, i altres que hi puguin haver, es tindrà en compte que les plantes ornamentals sembrades a l'entorn de l'edificació hauran de ser autòctones.

6.Ateses les consideracions fetes pel Servei de Canvi Climàtic, s'hauria d'aprofitar l'ampliació de l'EDAR, d'acord amb la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, per tal de plantejar la màxima eficiència energètica per als sistemes nous a incorporar. A més, d'instal·lar sistemes de desodorització i minimitzar l'emissió de pols implementant les següents mesures correctores:

- Limitació de la velocitat a 20 km/h al recinte de l'obra.

- Evitar moviments de terra en dies de fort vent.

7.Ateses les consideracions fetes pel Servei de Patrimoni Històric, abans de l'inici de les actuacions els promotors encarregaran a un arqueòleg/a professional la delimitació de la zona arqueològica i el seu entorn de protecció que s'elaborarà d'acord amb les normes del catàleg municipal i s'haurà de presentar al departament de Cultura del CIM per a la seva aprovació.

La vigilància dels treballs de moviments de terres la realitzarà un arqueòleg/a professional in situ d'acord amb l'establert en el Decret 14/2011pel qual s'aprova el Reglament d'intervencions arqueològiques i paleontològiques a les Illes Balears.

Es recorda:

-S'ha de realitzar la gestió dels llots de depuració de l'aigua residual d'acord amb la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats i amb la normativa específica que sigui d'aplicació en funció del seu tractament o destí final.

Aquesta Declaració d'impacte ambiental s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'obtenció de l'autorització.

 

Palma, 30 de gener de 2020

El president de la CMAIB Antoni Alorda Vilarrubias