BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

A hores d'ara tothom sap que el 31 de desembre de 2019 les autoritats sanitàries de la ciutat xinesa de Wuhan —província de Hubei— varen informar de la identificació d'un seguit de casos d'una pneumònia d'etiologia desconeguda que havien començat a presentar simptomatologia el 8 de desembre i que incloïa set casos greus. Tots presentaven una exposició comuna en un mercat majorista de marisc, peix i animals vius de la ciutat esmentada. El mercat va ser clausurat el dia 1 de gener de 2020, i el dia 7 de gener de 2020 les autoritats xineses identificaren com a agent causant del brot un nou tipus de virus de la família Coronaviridae, que va ser denominat aleshores nou coronavirus 2019-nCoV. Les autoritats xineses en varen compartir la seqüència genètica el 12 de gener. Actualment, la denominació que ha establert l'Organització Mundial de la Salut (OMS) per a aquest tipus de coronavirus és SARS-CoV-2 i per a la malaltia, COVID-2019.

En la sessió de 20 de gener de 2020 el Comitè d'Emergències del Reglament Sanitari Internacional (RSI, 2005) va declarar el brot actual del nou coronavirus SARS-CoV-2 una emergència de salut pública d'importància internacional (ESPII).

Aquesta declaració d'emergència ens ha de fer recordar que  en els darrers anys s'ha fet palès que brots de malalties infeccioses —com ara la síndrome respiratòria aguda greu (SARS), la grip aviària o l'Ebola—, inicialment localitzades de manera molt concreta, han tengut unes capacitats de dispersió geogràfica inicial molt més àgil que la tradicional, la qual cosa ha reduït molt els terminis de resposta de què disposaven habitualment les autoritats i els sistemes sanitaris d'arreu del món per fer front a aquestes situacions.

Aquestes noves condicions per a la propagació de malalties infeccioses tenen probablement i paradoxalment la causa en la millora de la mobilitat global derivada del creixement exponencial del transport aeri de persones, el qual, alhora, ha tengut com a conseqüència que, de cada vegada, majors contingents de passatgers duguin a terme en poc temps llargs desplaçaments geogràfics.  Així, i a tall d'exemple, la declaració del coronavirus SARS-CoV-2 com a ESPII per part del Comitè d'Emergències del Reglament Sanitari Internacional ha coincidit amb un dels esdeveniments que provoquen un dels desplaçaments humans massius i voluntaris més importants d'arreu del món, com és l'Any Nou Xinès (el passat 25 de gener) i les festes associades a aquesta efemèride.

Evidentment aquestes situacions obliguen a activar arreu del món els mecanismes i instruments de prevenció i control sanitari del contagi disponibles. En el cas de l'Estat espanyol, i en relació amb la darrera ESPII, el Ministeri de Sanitat actualitza cada dia la informació en relació amb el nombre de casos i el procediment d'actuació per detectar-lo, etc. Amb la finalitat de fer efectiva la implementació d'aquests procediments d'actuació compta amb la col·laboració d'associacions científiques, comunitats autònomes, associacions i entitats de l'àmbit sanitari.

Ara bé, atès que com s'ha fet palès el nombre de malalties infeccioses que pot causar una situació d'emergència o una epidèmia és molt elevat i amb la finalitat de donar una resposta ràpida, eficaç i coordinada, com també oferir informació a la comunitat amb les garanties màximes de fiabilitat, es considera oportú crear un comitè autonòmic, coordinat per la Direcció General de Salut Pública i Participació de la Conselleria de Salut i Consum, que s'activarà a proposta de la directora general, quan es produeixi una alerta o emergència de salut pública, tant si és en l'àmbit local com en el nacional o internacional.

Per tot això, d'acord amb el que disposen els articles 17 a 19 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i els articles 15 a 19 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, dict la següent

Resolució

1. Crear el Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses de les Illes Balears com a òrgan col·legiat adscrit a la Conselleria de Salut i Consum.

2. Disposar que l'objecte i funció d'aquest Comitè és informar la població i  assessorar i coordinar l'acció de les unitats assistencials del sistema sanitari públic i privat de les Illes Balears, amb la finalitat de garantir l'aplicació correcta dels procediments d'actuació establerts pel Ministeri de Sanitat, l'Organització Mundial de la Salut o de la mateixa Conselleria de Salut i Consum, quan s'activi una alerta o emergència de salut pública local, nacional o internacional que afecti un gran nombre de ciutadans o que tengui prou entitat per provocar la mobilització de recursos de prevenció, assistencials i de coordinació per damunt dels considerats ordinaris.

3. Establir que el Comitè s'ha d'activar i reunir, a convocatòria de la presidenta o de qui la supleixi, les vegades que sigui necessari mentre es mantingui la situació concreta d'emergència de salut pública declarada que l'hagi motivat.

4. Disposar que són membres permanents d'aquest Comitè les persones següents:

• Patricia Gómez Picard, consellera de Salut i Consum, que n'exerceix la Presidència.

• Maria Antònia Font Oliver, directora general de Salut Pública i Participació,  que n'exerceix la Vicepresidència.

• Juli Fuster Culebras, director general del Servei de Salut de les Illes Balears.

• Eugenia Carandell Jäger, directora assistencial del Servei de Salut de les Illes Balears.

• Francesc Albertí Homar, subdirector d'Atenció Hospitalària i Salut Mental del Servei de Salut de les Illes Balears.

• José Maria Álvarez Franco, cap del Servei d'Urgències del SAMU 061.

• Javier Murillas Angoiti, cap del Servei de Medicina Interna de l'Hospital Universitari Son Espases.

• Antoni Nicolau Riutort, cap del Servei d'Epidemiologia de la Direcció General de Salut Pública i Participació.

• Jaume Giménez Duran, epidemiòleg del Servei d'Epidemiologia de la Direcció General de Salut Pública i Participació.

• Jordi Reina Prieto, coordinador de la Unitat de Virologia de l'Hospital Universitari Son Espases.

• Javier Arranz Izquierdo, assessor expert en medicina infecciosa.

• Pedro Macías Rodríguez, cap del Gabinet de la Conselleria de Salut i Consum.

Hi assistirà, amb veu però sense vot, la senyora Nuria Togores Fernández, responsable de comunicació de la Conselleria de Salut i Consum.

Així mateix, en funció dels temes que s'hi hagin de tractar i a proposta de qualsevol membre del Comitè, es pot convidar altres professionals experts en la matèria objecte de la convocatòria.

5. Disposar que el funcionament del Comitè s'ha de regir per les normes de la subsecció primera de la secció tercera del capítol segon del títol preliminar de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, i pel capítol cinquè del títol II de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i en tot allò que no s'hi oposi per les normes de règim intern que aprovi el Comitè mateix.

6. Publicar aquesta resolució en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Interposició de recursos

Contra aquesta resolució, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el mateix òrgan que la dicta, en el termini d'un mes comptador des que publiqui, d'acord amb els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, o, alternativament, un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, en el termini de dos mesos comptadors des que es publiqui, de conformitat amb el que disposen els articles 10.1.a) i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Palma, 14 de febrer de 2020

La consellera de Salut i Consum,

Patricia Gómez Picard