BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 28 de novembre de 2019,

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

1. Antecedents

El 2015 el Consell Insular presenta a la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears el projecte de Millora de la carretera Ma-6100 de Ses Salines a la Colònia de Sant Jordi” el qual es troba inclòs dins l'annex II, Grup 7 Altres projectes apartat m) Qualsevol canvi o modificació dels projectes que figurin a l'Annex I i II, ja autoritzats, amb afecció a àrees d'especial protecció de la Llei 11/2006, de 14 de setembre, d'avaluacions d'impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques a les Illes Balears: afecció a espais de rellevància ambiental.

L'expedient (2a/2015) es va tramitar d'acord amb el procediment d'avaluació ambiental simplificada i després de realitzar aquest procediment el Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears en sessió 21 de maig de 2015 acorda Subjectar a avaluació d'impacte ambiental el projecte de “Millora de la carretera Ma-6100 de Ses Salines a la Colònia de Sant Jordi” detallant una sèrie de consideracions i les administracions públiques a consultar.

El Departament d'infraestructures del Consell Insular de Mallorca en data 18/9/2018 i 11/10/2018 envia sol·licitud d'inici de la tramitació ambiental adjuntant en format paper:

-El projecte “Reforç del ferm i dotació d'eix cívic ctra. Ma-6100” de Juliol de 2017

-l'EsiA de Juliol de 2017

-Còpia dels oficis de consulta a l'Ajuntament, a la DI de territori i Paisatge i a la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat.

-Certificat d'exposició pública i BOIB de 3/04/2018

Es realitzaren una sèrie d'esmenes a la documentació presentada i el Consell de Mallorca en data 19 de març de 2019 (RE 346/19) adjunta:

-L'EsIA d'octubre de 2017

-Còpia de la sol·licitud dels informes al Dpt. De Patrimoni del Consell de Mallorca i a la DG de Recursos Hídrics de febrer de 2019

-Conformitat de l'Ajuntament de Ses Salines de febrer de 2019

I en data octubre de 2019 el Consell de Mallorca remet la informació següent detallada en l'apartat documentació amb una nova exposició pública de 9/04/2019 BOIB núm. 46.

Per la qual cosa, després d'haver estat sotmesa a avaluació d'impacte ambiental ordinària, amb caràcter previ a la seva autorització administrativa, procedeix formular la seva declaració d'impacte ambiental d'acord amb l'article 41 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluacions ambientals.

2. Informació del projecte

El projecte es denomina “Reforç de ferm i dotació de l'eix cívic de la carretera Ma-6100 Ses Salines – Colònia de Sant Jordi, pk 8+300 al pk 13+200”, promogut pel Departament de Territori i Infraestructures del Consell de Mallorca.

L'objecte del projecte és l'adequació de la carretera Ma-6100 entre el nucli de Ses Salines i la Colònia de Sant Jordi, que consisteix en reforçar el ferm, millora puntual de dues corbes i dues rasants i dotar d'un carril addicional per al trànsit de bicicletes i vianants, separats de la calçada per una barrera de tal manera que els diferents sistemes de trànsit vial siguin compatibles amb la seguretat vial.

Implica una ampliació del ferm per la part nord, que suposarà expropiacions i desplaçament dels murs de pedra de les finques confrontants.

El tram de la carretera objecte del projecte té una amplària d'aproximadament d'entre 6 i 7m i es troba fora dels criteris establerts a la norma de traçat 6.1 I.C, la qual cosa té afeccions directes sobre la seguretat vial dels usuaris.

Dins la franja de berma s'hi col·locaran les conduccions de drenatge, així com tela geotèxtil per garantir la correcta evacuació de l'aigua d'escorrentia.

Es tracta d'una actuació ja contemplada a la revisió del Pla Director Sectorial de Carreteres (aprovat definitivament pel Ple del Consell Insular de Mallorca el 03/12/2009), amb clau d'actuació 2.CS.01.

S'estima una IMD de 3413,5 vehicles amb un 6,03% de percentatge de pesats.

Abasta des del punt quilomètric 8+300 al 13+200. En total, la distància afectada és de 4900 m. Les actuacions del projecte són les següents:

-Modificació del traçat per millorar la seguretat en dues corbes, donant-li més radi.

-Modificació del perfil longitudinal en els trams 0+960 – 1+240 i del 2+880 al 3+300.

-Enderroc dels tancaments de pedra i construcció de parets de pedra amb tancament de les finques. A distància preceptiva de 3m.

-Rebliment de cunetes i condicionament de la xarxa de drenatge.

-Neteja i desbrossa del terreny en el tram de l'eix cívic i zones de millora de les corbes.

-Construcció d'un carril cívic per vianants i bicicletes.

+Secció de 8m de calçada, 2 carrils de 3,2m i vorals de 0,8m

+Col·locació d'una barrera tipus “new jersey” per separà la calçada i el carril de bicicletes

+L'eix cívic de 3m i berma de 0,9m

-Es substituiran les bombetes de sodi per LED. Substitució de les 12 faroles existents a la intersecció.

La superfície total afectada és de 6,219ha. Es preveu la utilització de 5.000m² de terreny per a les instal·lacions auxiliars dels quals 400m² s'impermeabilitzaran amb solera de formigó. Es presenten tres propostes de parcel·les que són aptes per a la ubicació d'aquestes instal·lacions.

Es veuran afectades 75 finques i s'expropiaran uns 23.841,65m² de terreny.

S'estima una durada de les obres de nou mesos. Les obres s'executaran mantenint el trànsit de la carretera, sempre que sigui possible.

El pressupost total és de 4.215.896'04 € que, a més del pressupost d'execució de contracta (3.977.730'38 €) també inclou 39.777'30 € per a foment del patrimoni històric i 198.388'36 € destinats a expropiacions

3. Elements ambientals significatius a l'entorn del projecte

El projecte es pretén desenvolupar a sòl classificat amb diferents categories:

-0,140km Sòl urbà: a l'inici del projecte al poble de Ses Salines i al final al nucli de la Colònia de Sant Jordi (pk 4+500 al pk 4+640 al costat esquerra)

-0,645km Àrea de Transició d'Harmonització (AT-H) al costat dret arribat al nucli de la colònia i una petita part devora el nucli urbà de ses Salines.

-Sòl rústic general del pk 0+050 al pk 4+000 al costat dret de la carretera. I al costat esquerra direcció Sa Colònia de Sant Jordi i del pk 0+050 al pk 2+775, aproximadament 4km i 2,7km respectivament.

-0,950km per Sòl rústic - Àrea Rural d'interès Paisatgístic (ARIP) al costat esquerra

-0,790km per Sòl rústic – Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI) al costat esquerra.

Uns 1,7km es desenvolupen i transcorren paral·lelament a l'espai XN2000 “LIC-ZEPA ES0000228 Cap de Ses Salines” (al costat esquerra direcció Colònia Sant Jordi).

La major part del projecte es desenvoluparà a zona amb vulnerabilitat d'aqüífers alta i una petita part moderada, el projecte transcorre fora d'àrees de prevenció de riscs, dins l'àrea de protecció territorial de carreteres.

A l'Ideib s'observen 5 pou de regiu molt propers a la zona d'actuació que es podrien veure afectats per les obres. No s'observen torrents propers però sí dues síquies o canals pel reg. També s'observa una zona d'alt risc d'incendi forestal d'uns 18m².

Respecte a la vegetació s'indica que la carretera discorre per zones agrícoles i amb ús de vivenda, amb ametllers, ullastres, oliveres, garrovers,... als marges de la carretera destaca la vegetació ruderals, amb abatzers, porrasses, diverses gramínies,... també s'observen espècies introduïdes que s'utilitzen per a jardineria com palmeres, xiprers, figueres de moro,...entre d'altres.

Les parcel·les coincidents amb el LIC-ZEPA la vegetació que predomina són els cultius de garrovers (Ceratonia siliqua), de figueres (Ficus carica), ametllers (Prunus dulcis) i de cereals.

Mentre que a les parcel·les amb vegetació natural trobam gramínies (Brachypodium retusum), pins, ullastres, mates, esparregueres, llampúdol,..destacant l'associació vegetal Hypochoerido-Brachypodietum retusi.

L'hàbitat d'interès comunitari present a la zona és el 6220 zones subestèpiques de gramínies i anuals de Thero-braquipodietea (hàbitat prioritari).

Respecte a la fauna cal destacar que la zona ha estat declarada com a ZEPA (zona d'especial protecció per a les aus) per la presència entre d'altres d'aus incloses a l'annex I de la Directiva 79/409/CE com poden ser Burhinus oedicnemus (Sebel·li), Sylvia balearica (Buscaret coallarga), Galerida theklae (cucullada), Arpella (Circus aeruginasus), Hieraaetus pennatus (Àguila calçada), el corb (Corvux corax), la terrola (Calandrella brachydactyla), totes elles incloses al llistat d'espècies silvestres en règim de protecció especial o en perill

Amb les dades del Bioatles s'observa la presència segura a la zona del projecte de Testudo hermanni i del Bufo viridis balearica (calàpet subsp. endèmica) a la zona i la sargantana (Podarcis lifordi), espècies vulnerables.

Respecte als elements patrimonials cal indicar que no s'observen Béns d'interès Cultural - BIC ni Bens catalogats afectats per les obres, però cal destacar la presència de marges als dos costats de la carretera i l'existència de nombrosos molins de vent per a l'extracció d'aigua, alguns d'ells molt propers a la zona d'actuació o dins l'àrea de protecció territorial de carreteres.

4. Resum del procés d'avaluació

4.1. Actuacions prèvies

Tal com s'ha indicat anteriorment a la base de dades de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears hi consta l'expedient 2a/15 “projecte de millora de la ctra. Ma-6100 de Ses Salines a la Colònia de Sant Jordi” el qual compte amb acord del Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears de 21 de maig de 2015 de subjecció a avaluació d'impacte ambiental ordinària amb una sèrie de consideracions que l'EsIA haurà d'incorporar, entre d'altres ampliar l'estudi d'alternatives, incloure en el pressupost l'aplicació de mesures correctores, definir les mesures de prevenció d'incendis, definició dels camins auxiliars (si escau).

El projecte de millora Ma-6100 proposava l'ampliació de la carretera a ambdós costats, amb un total de 16m d'amplada.

El Consell de Mallorca vist la tramitació de l'expedient 2a/15, l'acord del Ple i els diferents informes, decideix modificar el projecte. I presenta en data abril de 2018 el projecte “reforç de ferm i dotació d'eix cívic ctra. Ma-6100 Ses Salines – Colònia de Sant Jordi pk 8+300 al pk 13+200” el qual segueix la tramitació art. 36 i següents de la Llei 21/2013.

4.2. Tramitació

El promotor redacta l'estudi d'impacte ambiental de data octubre de 2017 i tramita l'expedient com projecte inclòs al capítol II secció 1ª de la Llei 21/2013 d'avaluació d'impacte ambiental ordinària.

Presenta en data abril de 2018 el projecte “reforç de ferm i dotació d'eix cívic ctra. Ma-6100 Ses Salines – Colònia de Sant Jordi pk 8+300 al pk 13+200” de juliol de 2017.

4.3. Fase d'informació pública i consultes

El projecte i l'estudi d'impacte ambiental s'han publicat al BOIB dues vegades el 3 d'abril de 2018 i el 9 d'abril de 2019, per tal donar compliment al període de mínim de 30 dies de l'exposició pública que indica la Llei d'Avaluacions ambientals.

a) Consultes

En data abril de 2018 s'envia consultes a:

- L'Ajuntament de Ses Salines

- A la Direcció Insular de Territori i Paisatge del Consell de Mallorca

- A la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat.

En data febrer de 2019 s'envia ofici de consultes a:

-Al Dpt. de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca

-A la DG de Recursos Hídrics

Transcorregut el termini s'han rebut les següents respostes:

-El Servei d'Ordenació del Territori del Consell de Mallorca emet informe en data 18 de febrer de 2019, en el qual informa favorablement amb les observacions següents:

-en la mesura que sigui viable es recomana donar un tractament cromàtic d'integració en l'entorn a les barreres tipus New jersey (colors ocres o difuminats)

-espècies pròpies de l'entorn amb baix requeriment hídric

-caldrà afectar el mínim possible el trams de mur de pedra en sec del tancament de la finca núm. 53 i si ne's el cas procedir a la seva reconstrucció amb tècnica similar.

-En data 13 de febrer de 2019 El Servei de Planificació de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat Resol informar favorablement sobre l'exclusió d'afectació a la XN200 i de l'informe preceptiu de repercussions ambientals.

-En data 20/02/2019 l'Ajuntament de Ses Salines expressa la conformitat total amb el projecte de referència, a l'espera que es puguin finalitzar tots els tràmits i s'executi al més aviat possible.

-En data 11 d'abril de 2019 el Servei d'Aigües Superficials de la DG de Recursos Hídrics emet informe en el qual conclou que el projecte no presenta afeccions al DPH de les aigües superficials, ni a les zones de protecció, ni a zones inundables ni potencialment inundables.

b) Al·legacions

Durant l'exposició pública publicada al BOIB el 3 d'abril de 2018, es veren rebre cinc al·legacions referents especialment a les expropiacions i a l'estudi d'alternatives.

Durant el període d'exposició pública de l'anunci publicat el 09/04/2019 no s'ha presentat cap al·legació d'acord amb el certificat expedit pel Consell de Mallorca.

El cap de Servei d'Expropiacions realitza informe de quatre de les 5 al·legacions que fan referència a les expropiacions.

I el Dpt. De territori i infraestructures remet informes d'agost de 2018 de les al·legacions del Sr. Mas i la Sra. Garí, en els quals entre d'altres s'indica que: a l'EsIA hi ha un estudi de renou que conclou que es compleixen els objectius de qualitat acústica i que l'EsIA recull 4 alternatives inclosa la proposada pel Sr. Mas.

c) No s'han realitzats consultes transfronteneres al no considerar-se necessari.

5. Anàlisi tècnica de l'expedient

5.1. Alternatives

A l'EsIA es presenten 4 alternatives:

- Alternativa 0: de no actuació, no es considera una alternativa adequada atès que no disposa de voravies i es considera perillosa pel trànsit de bicicletes.

- Alternativa 1: ampliació de la secció de la Ma-6100, hi ha tres subalternatives;

Alternativa 1C l'eix central és la carretera existent i ampliant a ambdós costats, o ampliant a un dels dos costats de la carretera (1A i B).

- Alternativa 2: reducció de la secció, no es considera realista atès que no dona compliment a la normativa.

- Alternativa 3: reforç del ferm i millora puntual de dues corbes i de la rasant a dos llocs, a més de la dotació d'un carril per a bicicletes.

Les superfícies afectades són:

	Alt. 1A (ha)	Alt. 1B (ha)	Alt. 1C (ha)	Alt. 3 (ha)
Superf. Matollar/Bosc	0,580	0,385	0,434	0,149
Superf. Agrícola	2,935	3,343	2,841	1,309
Superf. Urbà	0,138	1,049	0,415	0,585
Superf. Actual vials	4,850	3,757	5,080	4,177
Superf. Nova ocupació	3,654	4,777	3,691	2,042
Superfície total	8,503	8,535	8,775	6,219
Superf. XN2000	1,559	1,296	0,664	0,000
Longitud de marges afectats	5,36km	6,098km	7,669km	4,364km

L'alternativa 3 representa menor ocupació total i menor superfície de nova ocupació.

Totes les alternatives excepte l'alternativa 3 afecten a XN2000 i a hàbitats d'interès comunitari.

L'alternativa 3 és la que afecta a menys metres de marge existent.

Es justifica l'elecció de l'alternativa 3 atès que resol les necessitats de seguretat, incorpora un eix cívic, no afecta a terrenys de Xarxa Natura 2000, presenta una menor superfície total d'afecció i de nova afecció i menys metres de paret seca.

Respecte a l'enllaç es presenten alternatives a nivell tipus rotonda (com l'actual) les quals no suposen una ocupació significativa respecte de l'actual.

Respecte a la ubicació de la zona d'aplec de materials i maquinària es realitza una classificació de les zones amb zones admissibles (terrenys afectats directament per l'obra), zona restringida (fora de XN2000 ), i zones excloses (dins XN, zones de vivendes i urbanes). Es presenten tres parcel·les dins zones restringides que es possible que puguin ser ocupades per les instal·lacions.

Les zones 1 i 2 s'ubiquen a zona limítrof amb espai Xarxa Natura o enfront, mentre que la zona 3 s'ubica propera al nucli urbà de Ses Salines.

5.2. Principals impactes de l'alternativa escollida i la seva correcció

L'alternativa escollida és la 3 i es realitza una anàlisi del impactes en el medi ambient a la fase d'execució i a la de funcionament.

Per tal de valorar els possibles impactes ambientals s'ha aplicat el sistema de valoració qualitativa mitjançant la matriu d'importància descrita per Conesa, mitjançant la qual la importància de l'impacte es valora mitjançant sis paràmetres: signe, extensió, intensitat, moment, persistència, reversibilitat i recuperació.

La valoració es realitza a la fase d'execució i de funcionament.

a) Sòl i subsol

Els impactes sobre el sòl es consideren moderats atès que l'ocupació de nous terrenys per l'eix cívic és irreversible a curt termini s'estima unes 2,042Ha, mentre que l'ocupació de sòl a les zones auxiliars si que és reversible i finalitzarà un cop acabin les obres.

L'eix cívic que es presenta té unes dimensions de 4,40m d'amplada, es considera que l'amplada d'aquest eix ha se ser la mínima possible per a garantir la seguretat dels usuaris.

Es presenten una serie de mesures per a la protecció destacant; que s'estima una disponibilitat de 4.048m³ de terra vegetal i per a la restauració es necessiten uns 2.400m³ que es destinaran a la rotonda, a la restauració dels desmunts generats i a la restauració de la zona auxiliar. Aquesta terra s'emmagatzemarà al llarg del traçat amb una alçada màxima de 1,5m. Es realitzarà la sembra de lleguminoses autòctones de ràpid creixement que quan es produeix l'estesa de la terra serviran com a d'adob natural.

b) Emissions

Les emissions que es produiran a la fase d'execució són principalment les emissions de pols i partícules pel moviment de terres i el desbrossament de vegetació, emissió de contaminants atmosfèrics pel trànsit de maquinària i vehicles, s'indica que l'impacte serà compatible sobre la qualitat de l'aire.

Durant l'execució de les obres es produirà un increment del nivell sonor que es considera temporal i reversible un cop acabin les obres.

S'indica que no es treballarà en període nocturn. Respecte al període diürn s'estableix una franja d'afecció on es representa el pitjor escenari possible, el qual produirà una alteració del confort sonor a les poblacions pròximes.

A la fase de funcionament es realitza un estudi de la contaminació acústica i s'indica que es comprova que es compleixen els objectius de qualitat acústica de l'annex II del RD 1367/2007, de 19 d'octubre de zonificació acústica.

Respecte a l'afecció a l'espai Xarxa Natura s'indica que a una distància de 195m de la via els nivells de renou es troben per davall els 55dB, i si tenim en compte la barrera acústica generada pels marges de la carretera aquesta distància es redueix a 30m.

S'adjunta a l'EsIA com a annex II l'estudi de renou en el qual s'han identificat 52 receptors corresponents a vivendes o construccions agrícoles i un centre educatiu (tipus d'àrea acústica A i E respectivament). Si es considera l'existència de marges que han de ser de més de 80cm, els quals actuen de barrera acústica, es compleixen els objectius de qualitat acústica inclús per a l'horitzó 2026.

Cal tenir en compte que la Llei 1/2007, de contaminació acústica de les IB l'àrea d'actuació es podria classificar com a àrea acústica de tipus G) Espais naturals que requereixin una especial protecció contra la contaminació acústica. Comprenen les àrees de silenci o les zones d'alta sensibilitat acústica, que integren els sectors del territori d'un espai protegit que requereixen una especial defensa contra el soroll. En ells s'inclouen les categories definides en l'article 11 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació de els espais de rellevància ambiental, així com els llocs de la xarxa ecològica europea Natura 2000. El RD 1367/2007 indica que els objectius de qualitat acústica als espais de tipus g), s'establiran per a cada cas en particular, tenint en compte les necessitats específiques dels mateixos que justifiquin la seva qualificació, les quals no han estat establertes. També indicar que correspon als ajuntaments l'elaboració de mapes de renou, i no es té constància de l'elaboració del mapa de renou.

Es presenten mesures protectores per tal de disminuir els possibles impactes com per exemple; la reconstrucció dels marges amb més de 80cm, establiment de sistemes d'humectació i neteja de rodes abans d'accedir a les vies de comunicació públiques, cada 15 dies es realitzaran mesures del nivell de renou amb sonòmetre homologat,...

c) Hidrologia

Durant les fases d'execució i funcionament no s'observen impactes sobre la hidrologia superficial, atès que no s'observa cap curs de torrents propers.

Respecte a la hidrologia subterrània cal indicar que els principals impacte es podran produir per contaminació d'olis, hidrocarburs, substàncies químiques si no es prenen les mesures protectores adequades.

S'indica que s'impermeabilitzaran 400m² de sòl a la zona auxiliar i que les matèries primeres i residus sòlids s'ubicaran dins contenidors o bidons i dins cubetes amb una capacitat d'emmagatzematge dues vegades la quantitat emmagatzemada de l'envàs amb major capacitat.

Com a mesura protectora destaca la construcció d'una bassa excavada en el terreny i impermeabilitzada per a la neteja de cubes, no es realitzaran abocaments de substàncies al terreny , es redactarà un pla d'actuació per fer front a les emergències que puguin afectar a la hidrologia i a altres factors ambientals.

d) Flora

L'impacte sobre la flora es produirà principalment a la fase d'execució del projecte que consisteixen en l'ocupació del sòl, pèrdua de la cobertura vegetal i eliminació d'exemplars.

S'indica que a la zona d'actuació no s'observen espècies de flora protegida, destacant la no presència de Heliantemun caput-felis. Les espècies presents a la zona d'actuació són espècies de cultius agrícoles i ornamentals.

Com a mesura protectora s'indica que durant la preparació i marcatge del terreny i desbrossament es disposarà d'un biòleg a peu d'obra per a supervisar les actuacions.

e) Fauna

Els principals impactes es produiran durant la fase de construcció, a destacar la possible afecció sobre les aus provocades pels renous, emissions de partícules, el trànsit de persones i maquinària, el moviment de terres, la pèrdua d'hàbitat,...

Durant la fase de funcionament l'impacte es considera compatible, cal destacar el possible impacte de les lluminàries de la zona de la rotonda, i les lluminàries dels vehicles. Respecte a la fragmentació de l'hàbitat i l'atropellament de vehicles s'indica que no es veurà incrementada per a la realització del projecte i l'impacte a la fase de funcionament es considera compatible.

A l'EsIA s'indica que l'impacte sobre la fauna es considera compatible atès que només és probable l'existència a la zona de Testudo hermanni l'actuació es desenvolupa fora de l'àrea de distribució de l'espècies segons el Bioatles.

Respecte a l'impacte sobre les aus a l'EARA s'indica que de les espècies que s'indiquen que es troben a l'espai Xarxa Natura, a les proximitats de l'àrea d'estudi les espècies que es troben presents són Burhinus oedicnemus (sebel·lí), Hieraaetus pennatus (Àguila calçada), Sylvia balerica (Buscaret), Himantopus himantopus ( Avisador).

Com a mesura protectora per tal de tenir en compte l'època de cria i reproducció del Buscaret (Sylvia balearica), de l'àguila calçada i de la tortuga mediterrània (Testudo hermanni) es proposa que els treballs de desbrossament, marcatge, moviment de terres, s'hauran de dur a terme entre els mesos de setembre i febrer, quedant restringits aquests treballs a la resta de mesos, excepte autorització expressa de l'òrgan ambiental.

A més, durant l'època de marcatge, desbrossament i moviments de terra es contarà amb la presència d'un biòleg a peu d'obra, per a vigilar la presència de fauna i establir les mesures oportunes.

El tancament de l'obra es realitzarà deixant un espai d'uns 50cm des del sòl per tal de permetre el pas de fauna; això també es realitzarà al tancament de la zona auxiliar.

f) Àrees protegides

Tal com s'ha comentat anteriorment l'actuació es desenvolupa fora d'espai natural protegit i espai de rellevància ambiental, però sí que molt proper al LIC/ZEPA. A l'EsIA s'indica que l'impacte és compatible.

No s'afecta a cap hàbitat ni dins el LIC Cap de Ses Salines ni fora, atès que no s'efectua cap actuació sobre ells i no es troben limítrofs a les zones d'actuació.

Es prenen mesures per a la protecció d'espècies de flora i fauna que s'han descrit en els apartats anteriors.

Cal indicar que es proposen tres zones on és admissible instal·lar les instal·lacions auxiliars, cal indicar que les zones 1 i 2 es troben properes o limítrofs al LIC/ZEPA, per la qual cosa es considera que la ubicació a la zona 3 és l'ambientalment amb menys impactes sobre la flora i fauna.

g) Residus

La generació de residus es produirà principalment durant la fase de construcció i seran principalment residus de construcció-demolició que es classificaran per nivells. S'indica que seran gestionats correctament i es realitzarà una separació en origen de la resta de residus.

Es reutilitzarà el total de les quantitats estimades de terra, pedres d'excavació i els materials provinents del trillat i escarificat pel reompliment de cunetes, terraplens,...

S'indica que es realitza una correcta gestió dels residus generats, no es preveu la generació de residus perillosos atès que es prohibeix realitzar tasques de manteniment i reparació a l'obra i es sol·licitarà a les subcontractes la inscripció en el registre de productors.

h) Paisatge

S'indica que l'impacte és compatible ja que considera que la infraestructura és molt poc visible des de les zones properes, i que l'ampliació no suposarà una diferència significativa entre la conca visual actual i la futura.

Però es produirà una alteració del paisatge durant la fase d'execució degut a la maquinària i les pròpies obres, d'acord amb el model digital la carretera serà visible especialment a les zones agrícoles existents al voltant de la mateixa.

i) Patrimoni

L'impacte sobre el patrimoni es considera compatible atès que no es veuen afectats béns d'interès culturals ni béns catalogats, tampoc es veuran afectats els molins de vent per a l'extracció d'aigua existents als costat de la carretera.

A la fotografia aèria s'observen uns set molins, els quals sembla que es poden veure afectats per les actuacions, s'haurà de determinar com es protegeixen aquest béns.

Respecte a la pared seca que hi ha als dos costats de la carretera, aquesta es veurà afectada en un dels costats, s'indica que es reconstruirà com a nou límit de la carretera.

Es considera necessari que per a la reconstrucció dels marges es realitzi amb la mateixa tècnica constructiva; pedra en sec i es realitzi per margers especialitzats.

j) Població

Es considera un impacte positiu atès que es tracta d'una millora de la infraestructura, mobilitat i seguretat vial.

No es fa referència a les molèsties que pot sofrir la població durant l'execució de l'obra.

​​​​​​​k) Àrees amb risc

Propera a la zona d'actuació existeix una petita zona amb risc d'incendi alt que s'ubica dins els LIC/ZEPA. S'indica que es redactarà i implementarà un Pla de prevenció i extinció d'incendis i a més s'estableixen una seria de mesures preventives, com prohibició de fumar a les zones de rics, col·locació de mesures de protecció,...

5.3. Seguiment ambiental

S'indica que es disposarà d'un Director Ambiental de l'Obra (DAO) que s'encarregarà de la correcte execució de les mesures proposades, l'execució del Pla de Vigilància Ambiental (PVA) i el contractista nomenarà un responsable tècnic de medi ambient que serà el responsable de complir les prescripcions del PVA.

La realització del seguiment consisteix en la comprovació dels paràmetres que proporcionen una estimació del grau de realització de les mesures previstes i dels seus resultats, per la qual cosa s'utilitzen dos tipus d'indicadors de seguiment i realització i d'eficàcia.

Es presenten unes fitxes per a cada un dels paràmetres a controlar (per exemple emissions de pols, minimització de l'ocupació, gestió de residus vegetals, seguiment de la hidrosembra, ...), a cada una es detalla:

Actuacions	Indicador de seguiment
Lloc d'inspecció	Periodicitat
Personal tècnic, mètode de treball	Valor llindar
Mesures prevenció/correcció	Informació necessària
Documentació generada

En el marc del PVA es redactaran una sèrie d'informes pel DAO que seran remesos a l'òrgan ambiental competent. S'indica que es presentaran diferents informes:

-Informe previ, abans de l'inici de les obres: manual de bones pràctiques, programa de vigilància ambiental, informe de diagnosi preoperacional,...

-Informe paral·lel a l'acta de replanteig: mapa de delimitació definitiva, informe de no afecció a les zones excloses,...

-informe trimestral durant la fase d'obres

-informe previ a l'emissió de l'acta de recepció: informes per a cada un dels aspectes ambientals que s'han controlat,...

-Informes especials: davant qualsevol situació que pugui suposar un risc per a qualsevol factor ambiental.

No es presenta el cost que suposa la implantació de les mesures protectores i correctores, ni l'execució del Pla de vigilància ambiental i ni el seguiment ambiental proposat.

5.4. Altres consideracions

La llei 21/2013 d'Avaluació ambientals indica que les mesures compensatòries són mesures excepcionals que s'apliquen enfront d'impactes residuals.

La RAE defineix impacte residual com el conjunt de pèrdues o alteracions dels calors naturals, quantificats en número, superfície, qualitat, estructura i funció, que no poden ser evitades ni reparades, un cop aplicades in situ totes les possibles mesures de prevenció i correcció.

L'impacte que l'execució d'aquest projecte té sobre el consum de sòl i territori es pot considerar impacte residual, per la qual cosa es considera necessari establi mesures compensatòries.

Tal com s'ha indicat en apartats anterior l'actuació suposa l'ocupació de nous terrenys per la construcció de l'eix cívic que s'estimen en unes 2,042 ha.

6. Conclusions

Per tot el exposat es proposa, formular la declaració d'impacte ambiental favorable sobre el projecte “Reforç del ferm i dotació d'eix cívic a la carretera Ma-6100 Ses Salines – Colònia de Sant Jordi pk 8+300 al pk 13+200” en el terme municipal de Ses Salines, promogut per la Direcció General de infraestructures i mobilitat del Consell Insular de Mallorca, al concloure's que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sempre que es compleixen les mesures incloses en l'EIA i, els condicionants següents:

-A les zones d'aplec de material s'utilitzaran mesures per evitar l'emissió de partícules.

-Les lluminàries que s'instal·laran a la rotonda han de ser de baix consum, eficients i que evitin la contaminació lumínica.

-El paviment que s'utilitzi haurà de ser eficient acústicament, mitigador del renou, i si és possible, en l'eix cívic s'utilitzaran ecomaterials.

-S'haurà d'estudiar i justificar la possibilitat d'instal·lar una barrera vegetal amb espècies arbustives autòctones en lloc de la barrera New jersey que es proposa, i/o deixar els marges actuals que delimiten la carretera.

Si l'estudi conclou que s'ha d'instal·lar barrera artificial aquesta haurà de tenir el menor impacte visual possible, per la qual cosa s'haurà de pintar de colors terrosos o imitació marge.

-L'eix cívic haurà de tenir les dimensions mínimes per a garantir la seguretat dels diferents usuaris. Consultades diverses guies aquestes estableixen una amplada de seguretat de 3m, incloent en aquesta mesura una amplada de 0,5m a cada costat e resguard/protecció, on poden ubicar-se altres usuaris com vianants. Els carrils per a bicicleta s'estimen en 1m.

-Abans de l'inici de les obres (marcatge, desbrossament,...) es comunicarà al Servei de protecció d'espècies per tal que determinin si són necessàries altres mesures protectores sobre la flora i fauna.

-En la mesura del possible les cubetes de neteja es situaran a sòl amb vulnerabilitat d'aqüífers baixa.

-La zona auxiliar es situarà a l'alternativa 3 al situar-se allunyada d'espais de rellevància ambiental, a àrea de transició d'harmonització, amb vulnerabilitat d'aqüífers baixa o moderada, a llocs sense vegetació rellevant, si és possible a llocs antropitzats i sempre amb les mesures de seguretat necessàries per evitar la contaminació del sòl i/o dels aqüífers.

-Es realitzarà una reposició de la terra vegetal i una hidrosembra a les zones fora de XN2000 on s'ha alterat la flora, com pot ser la zona on s'ubicarà les instal·lacions auxiliars. Es realitzarà una senyalització de les zones amb vegetació potencial que no es podrà traspassar

-Les espècies que s'utilitzaran per a la revegetació i hidrosembra seran espècies autòctones, de baix requeriment hídric

-La reconstrucció del marge s'ha de realitzar amb la mateixa tècnica constructiva pedra en sec i s'ha de realitzar per margés especialitzats. S'utilitzaran les mateixes pedres

-S'hauran de soterrar les esteses de servei aèries que actualment transcorren a la vora de la carretera, sempre i quan les infraestructures ho permetin.

-Al finalitzar les obres els terrenys que s'han vist afectats, zones auxiliars,... s'hauran de restituir al seu estat natural.

-En cap cas el projecte suposarà un augment de la superfície de la calçada atès que es tracta d'un reforç del ferm.

-S'haurà de contractar un auditor ambiental.

-D'acord amb l'informe del Servei d'Ordenació del Territori del Consell de Mallorca “caldrà afectar el mínim possible el trams de mur de pedra en sec del tancament de la finca núm. 53 i si és el cas procedir a la seva reconstrucció amb tècnica similar.

Es recorda que:

-A la base de dades de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears no es té constància de l'avaluació del Pla de vies ciclistes per l'illa de Mallorca que es menciona a la documentació del projecte.

-D'acord amb l'article 8 de la Llei 3/2005 de 20 d'abril, de protecció del medi nocturn de les Illes Balears, on regulen les característiques fotomètriques dels paviments:

+Sempre que les característiques constructives, composició i sistema d'execució resultin idonis respecte a la textura, resistència a l'esllavissament, drenatge de la superfície, etcètera, a les calçades de les vies de trànsit es recomana utilitzar paviments les característiques i propietats reflexants dels quals resultin adequades per a les instal·lacions d'enllumenat públic.

+En conseqüència, sempre que resulti factible, a les calçades de les vies de trànsit es recomana implantar paviments amb un coeficient de luminància mitjà o grau de lluminositat el més elevat possible i amb factor especular que sigui baix i el règim estacional i horari d'usos de l'enllumenat.

Aquesta DIA s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'obtenció de l'autorització.

 

Palma, 7 de gener de 2020

El president de la CMAIB

Antoni Alorda Vilarrubias