Torna

BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Secció III. Altres disposicions i actes administratius

ADMINISTRACIÓ DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA

CONSELLERIA DE MEDI AMBIENT I TERRITORI

Núm. 1657
Resolució del president de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears per la qual es formula l’informe d’impacte ambiental sobre el projecte Parc Fotovoltaic Can Basso, T.M. Binissalem (69a/2019)

  • Contingut, oficial i autèntic, de la disposició: Document pdf  Versió PDF

Text

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 29 d'octubre de 2019, i d'acord amb l'article 10.1.a) del Decret 4/2018, de 23 de febrer, pel qual s'aproven l'organització, les funcions i el règim jurídic de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB) (BOIB núm. 26 de 27 de febrer de 2018),

RESOLC FORMULAR:

L'informe d'impacte ambiental sobre el projecte Parc Fotovoltaic Can Basso, T.M. Binissalem, en els termes següents:

-Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació

L'Annex II “Projectes sotmesos a avaluació d'impacte ambiental simplificada” de la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental a les Illes Balears inclou al grup 2.6 “Instal·lacions per a la producció d'energia elèctrica a partir de l'energia solar, incloses les esteses de connexió a la xarxa: Instal·lacions amb una ocupació total de més de 1000 m², excepte si estan situades en qualsevol tipus de coberta”.

Per tant com a projecte subjecte a avaluació ambiental simplificada li són aplicables els articles 45 a 48 del capítol II, secció 2a de la Llei 21/2013.

+Descripció i ubicació del projecte

El projecte consisteix en la construcció d'un parc fotovoltaic generador d'electricitat en mitja tensió connectat a la xarxa elèctrica a la finca anomenada «Can Basso», de titularitat privada, ubicat dins la parcel·la 28, polígon 10 (referència cadastral 07008A010000280000HR) en sòl rústic general al municipi de Binissalem a uns 400 m al nord-est del casc urbà.

El parc fotovoltaic s'ubica en sòl rústic general (SRG). Segons la revisió de les NNSS municipals de Binissalem del 2008 està qualificat com d'Interès Agrari de tipus E.

La superfície total de la parcel·la, que es llogada al propietari, és de 67.170 m2 i la ocupació del parc fotovoltaic és de 37.091 m2, un 55,22%. La instal·lació estarà formada per 13.860 panells solars de 300 W de potència, que dona en total 4.158 kW de potència total.

Els panells aniran fixats a terra directament sobre estructures d'acer galvanitzat, a una alçada màxima de 2,8 m, que aniran clavades al terreny o es cargolaran al terreny, segons les característiques del terreny. També es realitzarà un tram de 25-30 cm de línia de mitja tensió soterrada fins al centre de maniobra i mesura (CMM). Es disposaran totes les proteccions necessàries en corrent continua i alterna, convertidors, transformadors i tots els elements necessaris per fer possible el subministrament d'energia elèctrica a la xarxa.

El sistema es basa en la transformació de la corrent continua generada pels panells solars, en corrent alterna de la mateixa qualitat (tensió, freqüència,...) que la circulant per la xarxa comercial elèctrica (400 V). Aquesta transformació es realitza mitjançant l'inversor. L'energia des dels inversors es enviada als transformadors BT/MT que tenen la funció d'elevar la tensió de l'electricitat fins els 15.000 V per al seu transport fins el punt de connexió amb la xarxa de distribució, propietat d'Endesa Distribución, on es íntegrament vessada a la xarxa.

S'emprarà per l'accés a les instal·lacions el camí existent i l'entrada des del Camí Mitjans i de Can Bascai que connecta pel nord amb Binissalem.

S'instal·laran a la instal·lació els següents elements:

- Generadors fotovoltaics

- Inversors

- Conductes elèctrics interiors

- 2 Centres de Transformació

- 1 Centre de control

- 1 Centre de Maniobra i Mesura Fotovoltaica (CMM)

- 1 Línia Elèctrica d'evacuació de mitja tensió, que inclou la instal·lació d'un pal elèctric CAS Tipus A.

A més, la instal·lació contempla un tancat perimetral amb una longitud aproximada de 913 m, conformat per una malla metàl·lica de 2,2 m d'alçada i pals d'acer que el subjecta cada 4 m, amb una obertura inferior de 20 cm per deixar el pas de petits animals.

La vida útil de la instal·lació s'estima en 25-30 anys.

No afecta a cap espai de rellevància ambiental definits a la Llei 5/2005, de 26 de maig LECO (ENP i XN2000) ni la LEN (Llei 1/91, de 30 de gener). No es localitza cap espai Xarxa Natura 2000 a l'emplaçament del projecte o proper a aquest.

No està afectat per Àrees de Prevenció de Riscos (APRs) de cap tipus. Tampoc es veu afectat per Àrees de Risc Potencial Significatiu per Inundació, ni dins de Zona d'Alt Risc d'Incendis Forestals.

A la parcel·la es troba un pou d'aigua per a ús de regadiu, segons el cens d'aigües subterrànies.

Quant a la protecció de les aigües subterrànies, el projecte s'ubica a la Massa d'Aigua Subterrània (MAS) 1811M3 «Inca» (bon estat quantitatiu, mal estat químic, presència de nitrats, així com de substàncies prioritàries, amb estat de «manteniment». Presenta vulnerabilitat moderada a la contaminació d'aqüífers.

No afecta a cap element classificat com Bé d'Interès Cultural (BIC) o Bé Catalogat.

El paisatge que envolta la parcel·la on s'ubicara el parc fotovoltaic es troba molt antropitzat, format per un mosaic de cultius amb urbanitzacions disperses, així com infraestructures (camins, carreteres, línies elèctriques). La presència de vegetació natural es redueix a fileres entre cultius, a més de manxes sense continuïtat, constituïts principalment per ullastres i mata.

No es troba cap Hàbitat d'Importància Comunitària (HIC), ni cap espècie de fauna i flora catalogada i/o amenaçada a la parcel·la o al seu entorn, segons consulta al visor de la IDEIB.

-Avaluació dels efectes previsibles

El projecte de parc fotovoltaic es situa a un terreny agrícola en ús on hi ha una plantació d'ametlers i garrovers. Per a l'ocupació de 37.091 m2, on s'instal·laran 13.860 panells solars de 300 W de potència, que generarà 4.158 kW de potència total, serà necessari l'eliminació dels arbres, tot i que al projecte es contempla la possibilitat del trasplantament dels garrovers al perímetre de la instal·lació per l'apantallament visual, així com dels ametlers presents a la parcel·la.

L'impacte del l'estructura fotovoltaica que suportarà les plaques serà mínim sobre el terreny, a l'emprar-se un sistema de clavat mitjançant cargols de cimentació. D'aquesta manera, segons el Document Ambiental, el parc fotovoltaic podrà ser desmuntat en un futur sense deixar empremta i tornar al seu ús agrícola originari.

No obstant, seria interessant tenir en compte la possibilitat de compensar l'eliminació dels arbres agrícoles en un terreny agrícola abandonat, recuperant el seu ús agrícola, al menys en la mateixa superfície i el mateix tipus de cultiu.

Els cables de de baixa i mitja tensió, així com la línia elèctrica d'evacuació seran soterrats en rases, evitant l'afecció negativa que puguin tenir les esteses elèctriques aèries.

Quant al tipus de torre elèctrica a instal·lar per a connectar amb la línia de mitja tensió existent, no s'indica cap mesura per prevenir o evitar possibles electrocucions d'aus o les característiques de la torre per evitar-les.

Es produirà ocupació i afecció en el terreny per l'excavació i cimentació amb formigó de les instal·lacions que albergaran els 2 Centres de Transformació, el Centre de Maniobra i Mesura Fotovoltaica i el Centre de Control, amb una superfície total de 58 m2.

Quant a la fase de desmantellament de la instal·lació una vegada finalitzada la seva vida útil no es detalla al projecte ni els impactes sobre el medi ambient ni com es farà la restitució i restauració dels terrenys afectats ni el seu cost. Tampoc inclou cap protocol referent al desmuntatge i gestió dels residus un cop finalitzada la vida útil de la instal·lació, del tractament com a residu de les 13.860 plaques solars que han de formar part d'aquest projecte. Les plaques fotovoltaiques han de ser gestionats com a RAEEs (Residus d'Aparells Elèctrics i Electrònics), tal com s'estableix al Reial Decret 110/2015, de 20 de febrer, sobre residus d'aparells elèctrics i electrònics.

Atesa la natura de l'activitat a desenvolupar es preveu que els efectes sobre el medi ambient siguin mínims, sense afectació significativa, si s'apliquen les mesures preventives i correctores de l'estudi d'impacte ambiental.

- Consultes a les administracions públiques afectes i persones interessades

D'acord amb l'article 46 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, s'han realitzat consultes a les següents administracions previsiblement afectades per la realització del projecte: Direcció Insular d'Infraestructures i Mobilitat, de Territori i Paisatge, d'Urbanisme del Departament de Territori i Infraestructures del Consell Insular de Mallorca i Ajuntament de Binissalem.

Posteriorment es va fer consultes a: Terraferida, GOB, Amics de la Terra i Servei d'Agricultura de la Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació.

A continuació es relacionen i resumeixen els aspectes més importants dels informes rebuts a les consultes fetes sobre el projecte:

1. Segons informe de la Direcció Insular d'Urbanisme del Consell de Mallorca, de data 07/05/2019 indicant el seu desconeixement sobre si s'ha iniciat el procediment d'utilitat pública de la instal·lació. A més, recorda que l'informe emès no es tracta de l'informe previst a l'article 3 de la Llei 13/2012, de 20 de novembre, de mesures urgents per a l'activació econòmica en matèria d'indústria i energia, noves tecnologies, residus, aigües, altres activitats i mesures tributàries, que indica que en el cas d'admissió a tràmit de la sol·licitud de la declaració d'utilitat pública s'ha de sol·licitar en tot cas, informe al Consell Insular.

2. Segons informe del Departament de Territori i Infraestructures de la Direcció Insular de Territori i Paisatge del Consell de Mallorca, de data 23/05/2019, informa favorablement la proposta, sempre que es tinguin presents les següents condicions:

- Reduir la separació entre el tancament de la parcel·la proposat i el terra, de 20 cm a 10 cm, per tal d'evitar que puguin sortir ovelles i poder compatibilitzar l'activitat ramadera amb el parc fotovoltaic.

- Plantar i mantenir una pantalla vegetal arbòria i arbustiva d'espècies autòctones de baix requeriment hídric en tot el perímetre de la instal·lació per tal de reduir l'impacte paisatgístic de tot l'entorn proper, no només en les zones on no sigui suficient l'apantallament actual. A més, seria convenient utilitzar espècies existents en l'entorn més proper, per tal de millorar la integració d'aquestes barreres vegetals amb l'entorn.

- Complir les condicions d'integració paisatgística i ambiental recollides a la norma 22 del Pla Territorial Insular de Mallorca (PTIM), en totes les edificacions projectades.

3. Segons informe del Departament de Mobilitat i Infraestructures de la Direcció Insular d'Infraestructures del Consell de Mallorca, de data 19/09/2019, informa que no és preceptiva l'autorització del Departament, per trobar-se a distàncies superiors a la zona d'afectació de carreteres (ctra Ma-13A).

4. Segons informe del Servei d'Agricultura de la Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, de data 7/10/2019, informa favorablement el projecte des del punt de vista de desenvolupament agrari.

A data d'elaboració d'aquest informe no s'ha rebut resposta a les consultes de la resta d'entitats i organismes.

-Anàlisi dels criteris de l'annex III de la Llei 21/2013

S'han analitzat el criteris de l'annex III de la Llei 21/2013, d'avaluacions ambientals, i no es preveu que el projecte pugui tenir efectes significatius sobre el medi ambient, en concret:

1. Característiques del projecte: El projecte consisteix en la construcció d'un parc fotovoltaic generador d'electricitat en mitja tensió de 4,158 MW, connectat a la xarxa elèctrica a la finca anomenada «Can Basso», de titularitat privada, ubicat dins la parcel·la 28, polígon 10 en sòl rústic general al municipi de Binissalem a uns 400 m al nord-est del casc urbà.

La superfície total de la parcel·la, que es llogada al propietari, és de 67.170 m2 i la ocupació del parc fotovoltaic és de 37.091 m2, un 55,22%.

La vida útil de la instal·lació s'estima en 25-30 anys.

2. Ubicació del projecte: El parc fotovoltaic s'ubica en sòl rústic general (SRG). Segons la revisió de les NNSS municipals de Binissalem del 2008 està qualificat com d'Interès Agrari de tipus E.

No afecta a cap espai de rellevància ambiental ni espai Xarxa Natura 2000, Hàbitat d'Interès Comunitari, ni hi ha presència d'espècies catalogades i amenaçades. Presenta vulnerabilitat moderada a la contaminació d'aqüífers. Tampoc es veu afectat per cap zona amb risc, ni hi ha elements del patrimoni cultural afectat.

3. Característiques del potencial impacte: Els principals impactes són el consum de territori rústic amb ús agrari, l'impacte visual damunt el paisatge i els residus generats en les fases de construcció i desmantellament de la planta fotovoltaica. Al tractar-se d'una instal·lació temporal es considera que el consum de territori i l'impacte visual serien impactes reversibles. En el cas dels residus es tracta d'un impacte que es pot mitigar mitjançant la correcta gestió.

Si s'apliquen adientment les mesures preventives i correctores establertes al projecte, no s'espera que hi hagi impactes significatius.

Cal tenir en compte els efectes sinèrgics que la planta podria tenir juntament a altres parcs fotovoltaics propers, sobretot en allò relacionat amb l'impacte paisatgístic.

Conclusions de l'informe d'impacte ambiental

Primer: No subjectar a avaluació d'impacte ambiental ordinària el projecte Parc Fotovoltaic Can Basso, T.M. Binissalem atès que no es preveu que pugui tenir efectes significatius sobre el medi ambient d'acord amb els criteris de l'annex III de la Llei 21/2013, sempre que es compleixin les mesures preventives i correctores proposades a l'Estudi d'Impacte Ambiental Simplificat i les següents condicions i recomanacions:

-Les construccions previstes destinades a Centre de Control CC, Centre de Transformació CT i Centre de Maniobra i Mesura CMM són prefabricades en formigó que no s'adapten a les normes d'ordenació establertes al PTIM que prohibeix explícitament a la norma 22 els acabats vistos com el bloc de formigó. Aquesta norma també estableix que la fusteria exterior ha de ser de tipus tradicional, de fusta o metàl·lica, i les cobertes inclinades i de teula àrab, Per la qual cosa cal que es modifiquin els acabats exteriors d'aquestes construccions, per tal de donar compliment a la normativa.

-S'haurà de garantir que les subjeccions de les plaques es realitzen de materials correctes i preparats per a la intempèrie que no generen impactes sobre el sòl.

-Referent a l'apantallament perimetral, estarà constituïda per una combinació d'estrat arbori i arbustiu i es crearà en la totalitat del perímetre de la parcel·la d'actuació. L'estrat arbori estarà format per exemplars autòctons de port mitjà o gran (entre 1,5 i 2,5 metres), amb baixos requeriments hídrics, a ser possible dels exemplars presents a la pròpia parcel·la (ametlers i garrovers). L'estrat arbustiu estarà format principalment per Pistacia lentiscus (mata). La separació entre els peus sembrats estarà compresa entre 1 i 2,5 metres atès el volum que pot ocupar cada individu arbori i a la possibilitat de desenvolupament de la part aèria. Hauran de disposar d'un sistema de rec, ja sigui automàtic o manual durant els 3 primers anys, especialment durant els mesos estivals en horari de menor intensitat lumínica.

-L'aigua utilitzada per als regs serà regenerada i es realitzarà preferentment o bé a la fi de la tarda o a primera hora del matí, abans de la sortida del sol, amb la finalitat d'evitar la pèrdua de recurs per evaporació.

-Durant la realització de les rases, caldrà prendre mesures per evitar la caiguda de fauna raó per la qual, si aquestes han de romandre obertes fora de la jornada laboral, s'haurà de disposar llistons per permetre la seva sortida i realitzar revisions diàries per alliberar els animals que hi hagin pogut caure.

-La neteja dels panells fotovoltaics es realitzarà, en la mesura del possible, "en sec", sense ús d'aigua, amb la finalitat d'estalviar aquest recurs, i si no fos possible, que sigui amb aigua regenerada. Per a l'ús d'aigües regenerades s'haurà de complir amb el RD 1620/2007, de 7 de desembre, pel qual s'estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades.

-Donat que el projecte no aporta informació sobre la gestió dels residus durant el desmantellament de la planta cal donar compliment al que estableix al Reial Decret 110/2015, de 20 de febrer, sobre residus d'aparells elèctrics i electrònics i la resta de normativa en matèria de residus.

-S'haurà de garantir la correcta gestió dels panells fotovoltaics, tant en la fase d'explotació com de desmantellament mitjançant una declaració responsable de la gestió correcte de les plaques, que hauran de signar el promotor i/o el propietari, sense perjudici de que l'òrgan substantiu valori l'aplicació potestativa de l'article 31 de la Llei 12/2016 d'avaluació ambiental relatiu a fiances i/o assegurances per garantir dit desmantellament.

-A la seva finalització el terreny ha de quedar lliure de les totes les infraestructures que preveu instal·lar el projecte, per la qual cosa i, tenint en compte el punt anterior, cal que s'indiqui en el projecte la partida pressupostària corresponent al desmuntatge i gestió d'aquests residus.

-Una vegada finalitzada la vida útil de la instal·lació fotovoltaica (que es preveu en 25 anys) es recuperarà el terreny al seu estat original i es prendran les mesures correctores necessàries per tal d'eliminar o disminuir l'impacte ambiental associat. Això no obstant, si en aquest termini es vol seguir explotant com a parc fotovoltaic, s'haurà de sotmetre a un nou procediment d'Avaluació d'Impacte Ambiental.

-Assignar un responsable mediambiental durant la fase d'obres encarregat de vigilar i fer complir el Pla de Vigilància Ambiental.

-Atès que el pressupost del projecte supera el milió d'euros, es designarà un auditor ambiental. S'hauran d'incloure, al pressupost del projecte i l'EIA, les partides mediambientals de les mesures a aplicar, principalment la pantalla vegetal i el seguiment ambiental.

-Complir els condicionants del Departament de Territori i Infraestructures de la Direcció Insular de Territori i Paisatge del Consell de Mallorca.

-Es recomana fer l'estudi sobre l'impacte directe i induït sobre el consum energètic, la punta de demanda i les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, i també la vulnerabilitat davant del canvi climàtic, segons l'article 17.4 de la Llei 12/2016, d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

-Es recomana la possibilitat de compensar l'eliminació dels arbres agrícoles (ametlers i garrovers), amb la recuperació d'un terreny agrícola abandonat equivalent, recuperant el seu ús agrícola, al menys en la mateixa superfície i el mateix tipus de cultiu a l'existent a la parcel·la del projecte.

-Es recorda allò indicat a l'informe de la Direcció Insular d'Urbanisme del Consell Insular de Mallorca de data 07/05/2019, que en cas d'admissió a tràmit de la sol·licitud de declaració pública del projecte, s'ha de sol·licitar, en tot cas, informe al Consell Insular.

Segon.- Es publicarà el present informe d'Impacte Ambiental a la seu electrònica de la CMAIB i al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 47.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

Tercer.-L'informe d'impacte ambiental perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s'hagués procedit a l'aprovació del projecte en el termini màxim de quatre anys des de la publicació, d'acord amb el que disposa l'article 47.4 de la Llei 21/2013.

Quart.- Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'obtenció de l'autorització.

 

Palma, 7 de gener de 2020

El president de la CMAIB

Antoni Alorda Vilarrubias