BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

La diagnosi del sector ramader de les Illes Balears és preocupant. En termes generals, el cens de vaques lleteres, d'ovelles i de truges ha disminuït al voltant d'un 30 % durant els darrers deu anys, i el nombre d'explotacions ramaderes comercials de pollastres, a causa del tancament del darrer escorxador d'aus de Mallorca l'any 2015, és testimonial. Aquesta tendència s'ha agreujat els darrers anys i no hi ha motius per pensar que es reinverteixi sense una intervenció estratègica.

En conseqüència, la disminució del cens es trasllada al nombre de sacrificis, que els darrers cinc anys mostren disminucions del 13 % quant a bous, del 5 % quant a bens i del 13 % quant a porcs. Si a aquestes dades hi afegim la desaparició del sacrifici comercial de pollastres, el descens en la producció de carn a les Illes Balears els darrers cinc anys arriba al 32 %. Des del punt de vista de la sobirania alimentària, els nivells actuals de sacrificis no arriben ni al 20 % del consum de carn de les llars de les Illes Balears.

Convé esmentar que la principal raó de l'actual situació que viu el sector ramader és la mateixa insularitat i l'absència històrica de polítiques públiques que en compensin els efectes. A les Illes Balears, la ramaderia, en comparació amb la Península, suporta unes despeses de transport més elevades, no pot aprofitar les mateixes oportunitats, ha de fer feina amb més agents intermediaris, treballa amb uns preus inferiors de mercat i, a més, ho fa en un mercat insular que es comporta de manera poc transparent. Aquesta situació no és conjuntural, sinó que ha tornat endèmica i, consegüentment, s'ha anat agreujant. Els efectes de la insularitat incideixen molt negativament en la rendibilitat de les explotacions ramaderes, que acaben desapareixent per problemes econòmics.

A les Illes Balears, la ramaderia està lligada a la terra, sosté més de tres quartes parts de la superfície agrària útil, aprofita d'una manera eficient els recursos naturals dels conreus de gra i de farratges, i gestiona amb la pastura zones que no són aptes per al conreu, ja sigui perquè són excessivament pedregoses, perquè tenen un pendent elevat o per la poca fertilitat dels sòls, entre d'altres.

A més, la ramaderia està adaptada als factors agroclimàtics de la Mediterrània occidental, inclou un patrimoni genètic —com són les races autòctones i les races millorades— amb importància reconeguda a tots els nivells, suporta un patrimoni cultural i etnològic que explica el tarannà actual de la societat balear, i té reconegut el seu paper en la mitigació del canvi climàtic i en l'adaptació dels seus efectes.

Atès el que ha estat exposat, i d'acord amb el que disposen l'article 24.2 de l'Estatut d'autonomia, que reconeix el paper social i cultural del sector primari de les Illes Balears, i l'article 1 de la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears, que declara el caràcter estratègic del sector agrari i agroalimentari, concorren raons productives, ambientals, de sobirania alimentària, socials, econòmiques i culturals que justifiquen l'elaboració d'un pla estratègic que, incloent-hi actuacions de planificació, d'ordenació i de foment, tengui com a objecte fonamental la dinamització del sector.

Per tot això, el Consell de Govern, a proposta de la consellera d'Agricultura, Pesca i Alimentació, en la sessió de 7 de febrer de 2020, adoptà, entre d'altres, l'Acord següent:

Primer. Aprovar l'elaboració del Pla Estratègic per al Manteniment del Sector Ramader i per a la Viabilitat Econòmica i Sostenible de les Explotacions Ramaderes a les Illes Balears 2020-2023 (en endavant, Pla).

Segon. Disposar que l'objecte del Pla serà el següent:

1. El Pla té com a objectiu principal el manteniment de l'activitat ramadera a les Illes Balears amb una especial consideració del seu àmbit pluriinsular.

2. Per aconseguir aquest objectiu, en termes de competitivitat, s'han de tenir en compte, entre d'altres, els factors enumerats en els punts següents:

a) La producció ramadera.

b) La indústria agroalimentària.

c) La comercialització i la valorització dels productes d'origen animal.

d) La professionalització, en termes de formació i transferència tecnològica i de coneixements.

e) La recerca, l'experimentació i la digitalització.

f) L'adaptació als efectes del canvi climàtic i la mitigació d'aquests.

g) La pluriinsularitat.

Tercer. Disposar que el Pla inclogui, almenys, els continguts següents:

1. Una diagnosi de la situació de partida del sector ramader a les Illes Balears i de la seva evolució els darrers anys.

2. Una anàlisi d'identificació de debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats.

3. Els diferents objectius estratègics perseguits.

4. Una programació que estableixi les mesures i accions concretes que s'executaran per aconseguir els objectius estratègics, incloent-hi el pressupost de cadascuna d'aquestes i el cronograma per a assolir-les.

5. Un sistema de seguiment i avaluació del Pla i els indicadors corresponents.

Quart. Establir que el procediment d'elaboració i aprovació del Pla serà el següent:

1. La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació elaborarà una diagnosi de la situació actual del sector ramader a les Illes Balears, que traslladarà a les organitzacions professionals agràries i a cooperatives agroalimentàries de les Illes Balears per tal de definir conjuntament i de forma participativa les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats del sector ramader; així com definir els objectius estratègics del Pla i les seves línies d'actuació.

2. La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació elaborarà una proposta inicial de Pla, que traslladarà als consells insulars, a les organitzacions professionals agràries i a cooperatives agroalimentàries de les Illes Balears perquè l'analitzin i hi aportin propostes.

3. La persona titular de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació elevarà la proposta del Pla al Consell de Govern perquè s'aprovi mitjançant acord.

Cinquè. Autoritzar la consellera d'Agricultura, Pesca i Alimentació per a dur a terme les actuacions necessàries en el desenvolupament i execució d'aquest Acord.

Sisè. Disposar que aquest Acord produeixi efectes l'endemà d'haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Palma, 7 de febrer de 2020

La secretaria del Consell de Govern Pilar Costa i Serra