BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 19 de novembre de 2019, i d'acord amb l'article 10.1.a) del Decret 4/2018, de 23 de febrer, pel qual s'aproven l'organització, les funcions i el règim jurídic de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB) (BOIB núm. 26 de 27 de febrer de 2018),

RESOLC FORMULAR:

L'informe d'impacte ambiental sobre el projecte d'urbanització UE 15-02 Camí Gènova-Cala Major, T.M.Palma, en els termes següents:

1.Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació

El projecte es tramita com una avaluació d'impacte ambiental simplificada ja que l'article 14 de la llei 12/2016, de 17 d'agost d'avaluació ambiental a les Illes Balears, indica al seu punt 2.a que

Han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental simplificada els projectes següents, públics o privats:

Els projectes inclosos en l'annex II

En el cas concret del projecte que s'avalua, s'ajusta prou bé al grup 4 punt 2 de l'annex II, que inclou els Projectes d'urbanització.

2.Descripció i ubicació del projecte

L'objecte del projecte és la urbanització de la UE 15-02 del municipi de Palma. Les actuacions consisteixen en executar un vial que acaba en cul de sac i que connectarà amb el Carrer de Joan de Saridakis, a més, de la dotació de serveis. La UE 15-02 se situa en sòl urbà a la zona de Cala Major, a un àmbit d'aproximadament 2,4 ha, entre el camí de Cala Major i el Carrer Joan de Saridakis, de Palma.

Es projecten les següents xarxes:

-Xarxa d'aigua potable i xarxa d'hidrants contra incendis.

-Xarxa d'aigües pluvials, connectada al torrent de Sant Agustí

-Xarxa de Clavegueram connectada a la xarxa general d'aigües residuals que discorre pel camí de Cala Major.

-Xarxa d'energia elèctrica consistent amb un únic transformador de mitja tensió i la xarxa de baixa tensió que s'alimenta d'aquest.

-Xarxa de gas canalitzat.

-Xarxa de telecomunicacions.

-Xarxa d'enllumenat públic, amb lluminàries LED tipus Salvi/Basic 490.

A l'àmbit del projecte no existeixen zones verdes, només s'ha d'executar la infraestructura viaria i els serveis urbanístics.

3.Avaluació dels efectes previsibles

L'execució del projecte generarà els següents impactes: pèrdua de sòl, emissions de pols i altres materials, emissions de gasos de combustió, sorolls i vibracions, generació de residus, risc de contaminació de sòls i aigües, impacte paisatgístic, consum energètic, d‘aigua i combustibles fòssils.

4.Consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades

D'acord amb l'article 46 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, s'han realitzat consultes a les següents administracions previsiblement afectades per la realització del projecte a: Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, Departament de Territori Infraestructures i Mobilitat i al Servei d'Estudis i Planificació. A dia d'avui dins l'expedient consten els informes següents:

i. Dia 13 de desembre de 2018 té entrada amb núm. de registre 1502 del SAA ofici per part del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl informant el següent:

1.Caldrà incloure específicament al projecte objecte del present informe, que totes aquelles edificacions, incloses o vinculades al projecte d'urbanització (el qual no es disposa), hauran d'adequar una franja d'autoprotecció de les següents característiques, sense perjudici que també ho facin els futurs volums dels solars actualment buits.

Aquesta consistirà en una franja de 30 metres d'amplada al voltant del volum edificat, amb baixa càrrega de combustible vegetal respecte a la matriu forestal.

Aquesta franja, la qual és a partir del límit construït, tindrà les següents característiques:

-Arbrat: distància entre peus mínim 6 m i esporgats a un terç de la seva alçada.

-Matolls: fracció de cabuda coberta per matolls inferior al 40%. Els matolls tindran una distancia entre ells d'un mínim de 3 m.

-Restes vegetals; s'hauran de retirar o tractar les restes vegetals generades en un termini màxim de 20 dies.

Totes les actuacions silvícoles hauran de tenir un manteniment periòdic per garantir el compliment de les seves funcions preventives durant tot l'any, especialment durant la època de risc.

2. Pel que fa als hidrants, es considera suficient la previsió, sempre i quan estiguin senyalitzats i estiguin normalitzats, en base a la normativa vigent.

3. Respecte als vials, s'inclouran al projecte les següent consideracions:

- En tots els vials existents que limitin amb terreny forestal, caldrà establir una franja de prevenció d'incendis d'almenys el 10% de l'amplada de la via, i han de tenir com a mínim un metre, comptador des de cadascun dels límits exteriors. Durant l'època de perill d'incendi forestal, les franges de prevenció s'han de mantenir permanentment lliures de matoll, vegetació herbàcia i qualsevol tipus de residu que pugui afavorir la propagació del foc.

- A l'entrada del vial urbanitzat s'adequarà un panell indicant que es tracta d'un cul de sac i alertant del risc d'incendi forestal existent.

4. Els operaris participants en les obres seran instruïts en l'existència de risc d'incendi forestal, en les mesures de prevenció a adoptar, en les actuacions immediates a efectuar davant un connat d'incendi i coneixeran el número telefònic de comunicació en cas d'incendis forestal (112).

ii. Dia 02 d'octubre de 2019 té entrada amb núm. de registre 1286 del SAA ofici per part del Servei d'Estudis i Planificació informant el següent:

1.S'haurà de presentar certificat del gestor que s'encarregarà del subministrament d'aigua (Emaya) que certifiqui la disponibilitat de recursos per assumir aquest increment de cabal i les fonts disponibles o previstes del recurs.

2.Les dotacions màximes per a l'abastiment d'aigua potable no poden superar els 250 litres per habitant i dia.

3. L'estudi d'impacte ambiental ha d'indicar per a quantes persones i quants d'habitatges es dissenya la xarxa de proveïment i de sanejament.

4. S'hauran de prendre mesures per a l'aprofitament de les aigües pluvials o fomentar la infiltració. L'ideal seria que ja es doni compliment als següents apartats de l'article 60 del PHIB 2019:

- 60.3 "Sempre que sigui viable, les noves edificacions disposaran de sistema de recollida de pluja, on l'objectiu d'emmagatzemar-la per a un ús posterior. Aquesta mesura serà obligatòria als nous habitatges unifamiliars".

- 60.6 "Els nous desenvolupaments urbanístics adoptaran tècniques o sistemes urbans de drenatge sostenible. Els projectes d'urbanització incorporaran mesures per fomentar la infiltració de les superfícies dels aparcaments, vials, centres de rotondes, escocells i jardins. Es proposa l'ús de solucions amb paviments permeables o el rebaixament de vorades en aquelles situacions en què es pugui redirigir el vessament superficial cap a zones on se'n faciliti la infiltració (escocells, zones verdes...). Tot això sense perjudici de l'ús d'altres possibles solucions que s'englobin dins d'aquest conjunt de tècniques de drenatge sostenible".

- 60.8 "Les noves grans superfícies tradicionalment impermeables, com ara aparcaments, instal·lacions esportives i de lleure, adoptaran sistemes de drenatge sostenible que minimitzin l'impacte de les aigües pluvials a les xarxes de sanejament i drenatge i, al seu torn, permetin l'emmagatzement per a un ús posterior o la reincorporació al medi".

- 63.1 i 63.2 " 1. El reg de parcs, jardins i zones verdes urbanes, com ara les zones verdes púbiques d'urbanitzacions, polígons industrials i nuclis urbans, es durà a terme mitjançant la utilització d'aigües pluvials i aigües regenerades, excepte per raons de salut pública acreditades degudament', "2. En el disseny i execució de projectes de noves zones verdes urbanes, així com en la remodelació de les existents, s'utilitzaran preferentment espècies vegetals autòctones i de baix requeriment hídric".

5. En relació a la capacitat de sanejament no consta a l'expedient certificat en vigor ni informe de l'entitat responsable de la depuració que asseguri que els volums generats d'aigua residual, tant en cabal com en concentració de contaminants, podran ser tractats en la seva totalitat per l'EDAR existent i no interferiran amb el compliment dels valors límit d'emissió imposats en l'autorització d'abocament al domini públic hidràulic o al domini públic marítim terrestre.

5.Anàlisi dels criteris de l'annex III de la Llei 21/2013

S'han analitzat el criteris de l'annex III de la Llei 21/2013, d'avaluacions ambientals, i es preveu que el projecte pugui tenir efectes significatius sobre el medi ambient, en concret:

1. Característiques del projecte: Es tracta d'un projecte bàsic d'urbanització dins un àmbit urbà a la zona de Cala Major, d'aproximadament 2,4 ha, les actuacions consisteixen en executar un vial que acaba en cul de sac i que connectarà amb el Carrer de Joan de Saridakis, a més, de la dotació de serveis.

2. Ubicació del projecte: la UE 15-02 se situa en sòl urbà a la zona de Cala Major, a un àmbit d'aproximadament 2,4 ha, entre el camí de Cala Major i el Carrer Joan de Saridakis, de Palma. Un 70% del seu perímetre es troba enclavat dins espai urbà i la resta a sòl rústic no protegit classificat com AT-Harmonització (AT-H). No s'afecta a cap espai de rellevància ambiental dels que defineix la Llei 5/2005, de 26 de maig, LECO. No es localitza cap espai Xarxa Natura 2000 a l'emplaçament del projecte o proper a aquest. Ni cap àrea de prevenció de riscos (APR). Referent al paisatge, s'emmarca en un espai forestal, que fou una antiga àrea de cultiu de garrovers, colonitzada per pinar i garriga,. Segons la documentació presentada no hi ha elements del patrimoni cultural que es vegin afectats.

Des del punt de vista de la protecció de les aigües subterrànies, el projecte s'ubica a la massa d'aigua subterrània (MAS) 1814M3 Pont d'Inca (aqüífer profund, presència de clorurs i nitrats, mal estat quantitatiu i químic amb estat de deteriorament reversible), de vulnerabilitat moderada i fora de les zones vulnerables a la contaminació per nitrats. No es troba afectat per domini públic hidràulic ni per les seves zones de protecció (servitud i policia), ni en zona inundable o potencialment inundable.

Segons la cartografia d'Habitats de les illes Balears (2005) de l'Ideib, no hi trobem cap hàbitat a la zona d'execució del projecte.

Al bioatles, a la casella d'1x1 només hi trobem 1 espècie catalogada i amenaçada, el corb marí “Phalacrocorax aristotelis desmaresti”. Queda descartada la presència d'aquesta espècie per tractar-se d'ocells costaners i l'àrea d'estudi és un àrea forestal periurbana. Per la mateixa raó, també es descarta que hi pugui haver presència de fonoll marí Crithmum maritimum i de Limonium leonardi-llorensii.

3. Característiques del potencial impacte: durant la fase constructiva es produirà l'eliminació de la vegetació existent, demolició de les edificacions, restes de murs de pedra i instal·lacions existents a l'àmbit del projecte; moviments de terra, desmunts que no superaran els 3,90 metres i terraplens d'un màxim de 5,5 metres, creació de murs de contenció a l'inici del vial, soterrament de la dotació de serveis, explanació, col·locació del material del ferm i pavimentació de la zona peatonal. Es generaran emissions de pols i altres materials, emissions de gasos de combustió, sorolls i vibracions, generació de residus (RCDs), risc de contaminació de sòls i aigües, impacte paisatgístic, consum energètic, d‘aigua i combustibles fòssils.

Durant la fase de funcionament es generaran residus, consum d'aigua, energia i combustibles fòssils, producció d'aigües residuals... No s'aporten dades de què hi hagi disponibilitat de recursos per poder assumir els increments en el consum d'aigua, o si la xarxa de sanejament podrà assumir la depuració de les aigües residuals. Tampoc s'aporten mesures per tal de plantejar una penetració d'energies renovables.

Conclusions de l'informe d'impacte ambiental

Primer: Subjectar a avaluació d'Impacte Ambiental ordinària, el projecte d'urbanització UE 15-02 Camí Gènova-Cala Major, T.M.Palma, d'acord amb els criteris de l'annex III de la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

L'estudi d'impacte ambiental contindrà com a mínim el que estableix l'article 35 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, en els termes desenvolupats a l'annex VI, així com pel que s'estableix als apartats de l'article 17 de la Llei 12/2016, de 17 d'agost d'avaluació ambiental de les Illes Balears. S'hauran d'incloure  els aspectes mencionats al present informe i els indicats als informes rebuts de les administracions afectades.

L'EIA ha d'incloure, en base a l'art. 17.4 de la Llei 12/2016 d'avaluació ambiental de les Illes Balears, un annex d'incidència paisatgística que identifiqui el paisatge afectat pel projecte, els efectes del seu desenvolupament i, si escau, les mesures protectores, correctores o compensatòries. A més, haurà d'anar signat per la persona redactora i per tots els redactors del diferents treballs presentats, així com les consideracions següents:

-S'haurà de presentar certificat del gestor que s'encarregarà del subministrament d'aigua (EMAYA) que certifiqui la disponibilitat de recursos per poder assumir aquest increment de cabal i les fonts disponibles o previstes del recurs.

- S'haurà de presentar certificat o informe de l'entitat responsable de la depuració que asseguri que els volums generats d'aigua residual, tant en el cabal com en concentració de contaminants, podran ser tractats en la seva totalitat per l'EDAR existent i no interferiran amb el compliment dels valors límit d'emissió imposats en l'autorització d'abocament al domini públic hidràulic o al domini públic marítim terrestre.

-Complir els condicionants del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl.

- Analitzar les repercussions ambientals d'eliminar una gran àrea forestal i presentar mesures per protegir les àrees forestals pròximes al projecte.

-L'estudi ambiental hauria de proposar mesures correctores i protectores sobre els diferents factors ambientals, a més, el Pla de Vigilància Ambiental hauria d'incloure la definició d'uns indicadors clars i específics per fer el seguiment objectiu i documentat.

- S'han de tenir en compte els objectius de la llei 10/2019, de 22 de Febrer de Canvi climàtic i transició energètica i els del Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic.

-Complir els condicionants del Servei d'Estudis i Planificació.

D'acord amb l'article 36 de la Llei 21/2013 l'òrgan substantiu sotmetrà el projecte i l'estudi d'Impacte Ambiental a informació pública per un termini no inferior a trenta dies, mitjançant la publicació en el BOIB i a la seva seu electrònica. A més, tal com es preveu a l'article 37 de la Llei 21/2013, simultàniament al tràmit d'informació pública, l'òrgan substantiu consultarà les administracions públiques afectades i a les persones interessades. Es considera que les administracions públiques afectades i les persones interessades a consultar com a mínim són les següents:

Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat, Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl.

Direcció Insular Infraestructures i Mobilitat.

Direcció General de Recursos Hídrics, Servei d'Estudis i planificació.

Direcció Insular de Territori i Paisatge.

Direcció Insular d'Urbanisme.

Direcció General de Salut Pública i Participació, Conselleria de Salut.

Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic.

Associació de veïnats, si n'hi hagués.

Gob.

Amics de la terra.

Terraferida.

Segon.- Aquesta Resolució actua com a document d'abast de l'estudi d'impacte ambiental previst a l'article 34 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

Tercer.- Es publicarà el present informe d'Impacte Ambiental a la seu electrònica de la CMAIB i al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 47.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental. A més , es donarà compte al Ple de la CMAIB i al subcomitè d'AIA.

Quart- L'informe d'Impacte Ambiental no serà objecte de cap recurs, sense perjudici del que escaigui en via administrativa o judicial davant de l'acte, si és el cas, d'autorització del projecte, d'acord amb el que disposa l'article 47.6 de la Llei 21/2013.

Cinquè.- Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'obtenció de l'autorització.

 

Palma, 22 de novembre de 2019

El president en funcions de la CMAIB

Antoni Alorda Vilarrubias