BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 20 de setembre de 2019, i d'acord amb l'article 10.1.a) del Decret 4/2018, de 23 de febrer, pel qual s'aproven l'organització, les funcions i el règim jurídic de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB) (BOIB núm.26 de 27 de febrer de 2018),

RESOLC FORMULAR:

L'informe d'impacte ambiental sobre el projecte d'emmagatzematge temporal de residus perillosos, no perillosos i RAEE i la valorització de residus perillosos, promogut per Servmar Balear S.L, en els termes següents:

1.Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació

Tramitació

Des del punt de vista ambiental, el projecte es tramita pels articles 45-47 de la Llei 21/2013, d'avaluació ambiental.

D'acord a la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental a les Illes Balears està inclòs a l'Annex II (projectes subjectes a avaluació d'impacte ambiental quan així ho decideix l'òrgan ambiental), Grup 6 (Projectes de gestió de residus), epígraf 3 (Instal·lacions d'emmagatzematge de residus perillosos fora del lloc de producció (incloses operacions prèvies al tractament) que facin operacions de la D13 a la D15 de l'annex 1 o operacions R12 i R13 de l'annex 2 de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, que no es desenvolupin a l'interior d'una nau a polígon industrial.)

D'acord amb l'anterior, el projecte serà objecte d'una Avaluació d'Impacte Ambiental Simplificada i s'haurà de seguir la tramitació ambiental establerta al títol II, capítol II, secció 2ª de la llei esmentada, així com complir amb les prescripcions de l'article 17 de la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears que li siguin d'aplicació.

A més, d'acord al que preveu l'article 47.5 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, per tal de determinar si un projecte s'ha de subjectar a Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària s'han de tenir en compte els criteris descrits a l'Annex III, característiques i ubicació del projecte, així com les característiques del potencial impacte.

2.Descripció i ubicació del projecte

Segons el document ambiental presentat pel promotor, l'objecte del projecte bàsic és integrar a les autoritzacions existents les activitats d'emmagatzematge temporal de residus perillosos, no perillosos i RAEE i la valorització de residus perillosos (MARPOL I). L'empresa té autorització per a la gestió de residus perillosos RTP/G-039.98/CAIB des del 10 de març de 2008 i autorització ambiental integrada per a un centre de recepció i pretractament d'hidrocarburs, olis usats i aigües olioses al dic de l'Oest a Palma amb número d'expedient IPPC 02/2015. Les instal·lacions ocupen dues parcel·les dins del domini portuari del port de Palma. Ubicades al camí de Sant Carles-Dic de l'Oest, s/n, en el terme municipal de Palma. Amb autoritzacions temporals d'ocupació per part de l'Autoritat Portuària de Balears (APB) P-11-825-16 i P-2-F65-16 de 500.39 m² i 313 m² respectivament. A la primera s'ubiquen els dipòsits per realitzar la valorització dels olis de sentines (MARPOL I ) i l'emmagatzematge dels residus perillosos. A l'altra s'ubiquen els contenidors dels residus no perillosos i la instal·lació de casetes d'oficines.

3.Avaluació dels efectes previsibles

La recepció, trasllat, emmagatzematge i valorització dels residus MARPOL pot generar els següents impactes: emissions de gasos i sorolls, risc de contaminació de sòls i aigües (pluvials i marines del port), consum energètic, d‘aigua, combustibles fòssils i impactes sobre el paisatge.

4.Consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades

D'acord amb l'article 46 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, s'han realitzat consultes a les següents administracions previsiblement afectades per la realització del projecte: al Servei de Residus i Sòls Contaminats, a l'Ajuntament de Palma; a la Direcció General d'Emergències i Interior; al Departament de Territori i Infraestructura i Autoritat Portuària.

A dia d'avui dins l'expedient consten els informes següents:

i. En data 18 d'octubre de 2018, tenen entrada ofici i informe per part de l'ajuntament de Palma (RE CMAAP núm.22639), realitzant les següents consideracions:

a) Renous i vibracions: A mode d'aclariment el R.D. 1367/2007, de 19 d'octubre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del Renou, pel que fa a zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques, estableix que els objectius de qualitat acústica de les zones "f" són els "sectors del territori afectats a sistemes generals d'infraestructures o altres equipaments públics que els reclamin". Aquesta és, per tant, zona acústica en la qual està ubicada l'activitat de la consulta, segons la zonificació acústica del nostre terme municipal.

Dins aquests sectors del territori (àrees "f"), s'adoptaran les mesures adequades de prevenció de la contaminació acústica, en particular, mitjançant l'aplicació de les tecnologies de menor incidència acústica, d'entre les millors tècniques disponibles, entenent com a tals les tecnologies menys contaminants en condicions tècnicament i econòmicament viables, prenent en consideració les característiques pròpies de l'emissor acústic del qual es tracti.

Pel que respecta a l'estudi presentat per l'empresa SERVMAR, el que s'ha descrit al paràgraf anterior no es pot comprovar.

b) Contaminació de Sòls: El sòls contaminants estan regulats per la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminants i l'ordre PRA/1080/2017, de 2 de novembre, per la qual es modifica l'annex I del Reial Decret 9/2005, de 14 de gener, pel qual s'estableix la relació d'activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminants. En aplicació d'aquesta legislació, les activitats incloses en la llista d'activitats potencialment contaminants del sòl, de la qual, l'activitat que ens ocupa hi forma part amb el número de CNAE 88 "Recollida, tractament i eliminació de residus; valorització", han d'enviar a la Conselleria de Medi Ambient del Govern, com a òrgan competent en la matèria, un informe preliminar de situació per a cadascun dels sòls en els qual es desenvolupa l'esmentada activitat, amb l'abast i contingut mínim que es recull en l'annex ll del Reial Decret 9/2005.

Addicionalment, i en aplicació del mateix Reial Decret, els titulars de les activitats potencialment contaminants del sòl estaran obligats, així mateix, a remetre periòdicament a l'òrgan competent informes de situació. El contingut i la periodicitat amb els quals els informes han de ser remesos seran determinats per l'òrgan competent de les Comunitats Autònomes.

Encara que l'entrada en vigor de l'Ordre PRA/1080/2017, de 2 de novembre, per la qual es modifica l'annex l del Reial Decret 9/2005, és del 10 de novembre de l'any passat i no s'ha exhaurit el termini de 2 anys, sembla, per la revisió de la informació rebuda, que el fet descrit abans no s'ha tingut en compte.

Per altra banda, dins el pla de vigilància ambiental no es dedica cap apartat estrictament al control dels sòls contaminants. S'esmenta el control del paviment de forma diària, la qual cosa ajudaria a evitar filtracions i per tant contaminació del sòl, però no es proposa cap manera de demostrar que això s'ha fet.

c) Aigua abocada a la xarxa de clavegueram: Quan es descriu el procediment de valorització del residus MARPOL l, s'esmenta literalment dins el text del projecte el següent: "L'aigua separada és tractada en l'estació depuradora per processos físico-químics, fins que s'aconsegueixin uns paràmetres de qualitat aptes pel seu abocament a la xarxa de clavegueram, pel que s'ha trobat a faltar una anàlisi detallada de les característiques de l'efluent, per tal d'acreditar que és realment apte en el moment d'abocament a la xarxa.

Per altra banda, i encara que el Reglament sobre l'ús de la xarxa de clavegueram sanitari de l'Ajuntament de Palma no reguli res al respecte de la concentració de sal de l'efluent, es vol remarcar el següent:

El residus MARPOL I són aigües de sentines, per tant, l'aigua és aigua de la mar amb una conductivitat de més de 50.000 µs/cm. Per altra banda, la conductivitat de les aigües residuals urbanes típiques es mou entre els 500 i 1.500 µs/cm, si tenim en compte que una conductivitat de l'efluent superior a 3.000 µs/cm pot perjudicar seriosament l'etapa biològica del procediment de depuració de les aigües de clavegueram, seria convenient el control d'aquesta concentració salina abans de l'abocament a xarxa. Es pot argumentar que el volum de l'abocament a xarxa respecte al volum total d'aigua urbana depurada no és representatiu i a més, que la capacitat de dilució del volum total d'aigua abocada, és suficient com per baixar aquesta concentració quan arribi a la depuradora. Segurament els arguments són completament certs però es recomana que, d'alguna manera, s'hauria de controlar la salinitat de l'efluent en el moment de l'abocament a xarxa de clavegueram.

d) Vessaments accidentals: Pel que respecta a la possibilitat que es doni un vessament o abocament accidental, si que es descriu dins el Pla de Vigilància Ambiental que: "es disposarà de material absorbent per a la recollida de possibles abocaments accidentals. També es disposarà de barreres de contenció i mantes lipofíliques per a la recollida d'abocaments accidentals en la dàrsena procedents de les aigües pluvials".

Pel que respecta a aquest punt, tenint en compte que la activitat ja està funcionant, s'haurien de tenir tots els materials que es descriuen i aportar proves (fotos, llocs d'emmagatzematge, etc) d'aquesta existència dins l'estudi que ens afecta. També es troba a faltar, dins el Pla de vigilància ambiental, un pla d'actuació, amb responsabilitats establertes, en cas d'abocament accidental i un registre del manteniment de tot el material esmentat.

e) Actuacions en cas de situacions d'anormal funcionament: No s'ha valorat en l'estudi presentat la possibilitat d'una situació d'anormal funcionament com el foc, per exemple. I els impactes associats a aquesta situació. Tenint en compte que l'empresa SERVMAR tracta residus perillosos, alguns dels quals són inflamables, s'hauria d'avaluar ambientalment aquesta possible situació i a més, seria recomanable establir dins el Pla de Vigilància Ambiental, un procediment d'actuació, igualment amb responsabilitats establertes pel seu control, en el cas que s'hi donés.

ii. En data 27 de setembre de 2018, tenen entrada ofici i informe per part del Servei de Residus i Sòls Contaminats (RE SAA núm.1148), considerant que s'han d'incloure al document ambiental les següents correccions:

a) En el document “Proyecto de Almacenamiento temporal de residuos peligrosos, no peligrosos y RAEE. Valorización de residuos peligrosos”, pel que fa a les taules de dades referents als residus no perillosos, residus perillosos i RAES de les pàgines13-29, s'escau la presentació de la mateixa manera en què apareixen en el models de sol·licitud d'autorització de les instal·lacions de residus que es poden trobar a residus.caib.es, les quals ja en el seu moment s'establiren perquè en una mateixa taula apareguessin el codi LER, descripció del residu, tones/any i operació de tractament, de cara a la seva simplificació i facilitat de lectura i control.

b) En el document “Proyecto” i el document “Estudio de Impacto Ambiental”, tant en la versió en paper com la versió de la web, no hi consten els plànols de distribució dels residus en planta: ubicació dels tancs, dipòsits, contenidors i la ubicació dels codis LER o agrupació de codis LER.

c) Del text del document no se'n desprèn si la zona d'emmagatzematge de RAEEs perillosos es troba dins el Magatzem de residus perillosos (que és una zona coberta i disposa d'una solera de formigó. Les aigües pluvials i les possibles fuites són dirigides a un decantador separador d'hidrocarburs) o si s'ubica en una altra part de les instal·lacions, únicament s'esmenta que "l'emmagatzematge temporal de RAEEs es realitzarà en els contenidors destinats a tal fi". Tampoc no s'explica si els RAEEs no perillosos s'emmagatzemen en el Magatzem de residus no perillosos (que s'emmagatzemen el contenidors metàl·lics i que se situen en la parcel·la 2 i que tota ella està asfaltada).

Les condicions d'emmagatzematge dels RAEEs s'especifiquen en l'Annex VIII del RD 110/2015, de 20 de febrer, i estableix en el punt 1.C) que les instal·lacions de recollida han de disposar de superfícies impermeables amb instal·lacions per a la recollida de vessaments, almenys o les zones on es dipositin les fraccions de recollida 1, 2 i 3, i no fa diferències entre residus perillosos i no perillosos, per tant les condicions d'emmagatzematge són les mateixes per ambdues tipologies de residus. S'escau una explicació més acurada de la zona d'emmagatzematge dels RAEEs i de les condicions d'emmagatzematge.

d) Seguint l'Annex VIII ja esmentat, en el punt 1.D), les instal·lacions de recollida han de disposar de prestatgeries, palets i contenidors d'una mida adequada que permetin separar el RAEE destinats a la preparació per a la reutilització dels restants, a fi d'evitar trencament dels equips". Cal definir aquest aspecte en el projecte.

e) De la taula específica per a RAEEs de la pàgina 24 i 25, la capacitat d'emmagatzematge (6,05 tones) no és coherent amb la capacitat de tractament, 1,8 tones/any (d'elles 0,6 responen a residus no perillosos i 1,2 tones corresponen a residus perillosos). Cal redimensionar aquestes dades. Si prenem en consideració les dades sobre capacitat màxima d'emmagatzematge i la capacitat de tractament dels residus perillosos i no perillosos, les xifres referents a la capacitat d'emmagatzematge són sempre inferiors a la capacitat de tractament.

f) Pel que fa al codi LER RAEE 20 01 21* 31* (esmentat en la Taula que té per nom Residuos de aparatos eléctricos y electrónicos de la pag. 16 del Proyecto Almacenamiento de residuos peligrosos, no peligrosos y RAEE. Valorización de residuos peligrosos) apareixen unificats les làmpades de descàrrega, no LED i fluorescents d'origen domèstic i professional i cal que les tones/any comptin de manera separada.

iii. En data 03 d'octubre de 2018, tenen entrada ofici i informe per part del Servei d'Ordenació d'Emergències (RE SAA núm.1183), indicant que hi ha un Pla d'Autoprotecció enregistrat a la Direcció General d'Emergències i Interior pendent de revisió i informació, que no fan esment que l'activitat disposa del mateix ni al projecte ni a l'estudi d'impacte ambiental.

iv. En data 08 d'octubre de 2018, tenen entrada ofici i informe de ports de Balears (RE SAA núm.1200), l'autoritat portuària considera que el document ambiental hauria de tenir en compte els següents punts:

a) El proyecto que se encuentra en la web de la CMAIB no dispone de los anexos 1 y 2 planos de situación ni de distribución tal como se indica.

b) Se tendrán que aportar planos de detalle de las instalaciones y de los contenedores.

c) En el documento ambiental se hace referencia al Real Decreto 1073/2002 que está derogado por el Real Decreto 102/2011 relativo a la mejora de la calidad del aire.

d) El Real decreto 1131/1988 de 30 de septiembre está derogado por la Ley 21/2013, de 9 de diciembre de evaluación ambiental.

e) Se considera que se deben evaluar los impactos y plantear las medidas correctoras de las operaciones de recepción de residuos a los buques (MARPOL).

f) Se considera necesario incluir el proyecto técnico de la depuradora, características, capacidad,...y el plan de mantenimiento y actuación en caso de mal funcionamiento.

g) Se deberá contar con un plano de detalle de la red de recogida de derrames, de alcantarillado de aguas pluviales y ubicación de los canales, depósitos de decantación de hidrocarburos.

h) Se indica que los residuos de aceites de sentina se estiman volumétricamente, sería conveniente que los residuos sean pesados y obtener los datos en toneladas o kilogramos de los residuos recogidos y gestionados (MARPOL I).

i) Se considera necesario disponer y presentar un plan de contingencia en la instalación para hacer frente a posibles derrames y vertidos. Se tendrá que asegurar la contención del 100% de la capacidad de la instalación para evitar vertidos de residuos peligrosos a la lámina de agua.

j) Se considera necesario describir como se almacenan los diferentes tipos de residuos recogidos (cubetas, contenedores, bidones,...).

k) Las aguas residuales provenientes de la instalación de depuración serán vertidas a los depósitos de decantación (APB) situados frente a la instalación por su posterior vertido a red.

l) Deberían llevarse a cabo analíticas bimensuales de las aguas residuales por parte de SERVMAR notificando previamente a la APB la realización de las mismas, para determinar el cumplimiento del Reglamento municipal sobre el uso de la red de alcantarillado. Se remitirán informes de las mismas al Departamento de calidad, medio ambiente e innovación de la APB.

m) El plan de vigilancia ambiental debería contemplar todas las medidas protectoras y correctoras, establecer la periodicidad de las inspecciones, analíticas, controles,... con indicación de los umbrales que se tienen que cumplir y las medidas a adoptar si no se cumplen los umbrales. Además tendrá que recoger todas las medidas preventivas, correctoras indicadas en el proyecto que no aparecen al documento ambiental.

n) Los residuos gestionados por SERVMAR a las parcelas 1 y 2 indicadas en este proyecto ref. TEC.SB de marzo de 2018, deberían ser exclusivamente de la recogida de desechos generados por buques a los que debe dar servicio portuario la APB.

o) Se debería dar traslado al APB, Departamento de calidad, medio ambiente e innovación, del control externo de las emisiones difusas y partículas en suspensión, realizado por OCA, el cual se tendrá que añadir al Plan de seguimiento ambiental. Realizando el primer control dentro de los seis meses posteriores a la finalización de la tramitación de la autorización de gestor de residuos.

p) Las parcelas deberían estar en todo momento cerradas y llevar un control de las entradas y salidas de los vehículos, para evitar el tránsito de personas ajenas a la actividad.

q) Se debería dar traslado a la APB (Departamento de Calidad, Medio Ambiente e Innovación), de copia de los informes correspondientes a las inspecciones ambientales realizados por el organismo ambiental competente en la Autorización Ambiental lntegrada.”

v. En data 11 juliol de 2019, tenen entrada ofici i documentació addicional per part del promotor (RE SAA núm.864), donant contestació a les consideracions aportades pel Servei de Residus i Sòls Contaminats, a l'ajuntament de Palma i a l'Autoritat Portuària.

vi. En data 06 d'agost de 2019, tenen entrada ofici i informe per part del Servei de Residus i Sòls Contaminats (RE SAA núm.1018), informant:

-Per tal d'obtenir l'informe de condicionants favorable, el Servei de Residus i Sòls Contaminats considera que s'han d'incloure al document ambiental les següents correccions:

El promotor, en resposta a les esmenes del Servei de Residus i Sòls Contaminats, presenta tres taules de residus, la primera anomenada “Residuos no peligrosos a tratar (Pag.1 ); la segona, "Residuos peligrosos a tratar (Pàg.2-4) i la tercera "RAES's peligrosos y no peligrosos a tratar (Pàg. 6).

Pel que fa a la primera taula i la segona, s'hi inclou la nomenclatura dels residus d'aparells elèctrics i electrònics prèvia a la que s'estableix en el RD 110/2015, de 20 de febrer, sobre residus d'aparells elèctrics i electrònics, posteriorment aquests mateixos residus apareixen desglossats en la tercera taula.

A fi d'evitar duplicitats i dades que puguin induir a confusió, cal que en la primera i segona taula s'excloguin els residus d'aparells elèctrics i electrònics (codis 16 02 14, 20 01 36, 16 02 11*,16 02 13*,...) i s'aporti la dada del sumatori de la capacitat de tractament de residus (t/any), tant pel que fa als residus perillosos i no perillosos.

Pel que fa a la tercera taula (elaborada únicament i exclusivament amb els residus d'aparells elèctrics i electrònics), cal afegir el sumatori específic de la capacitat de tractament t/any) del RAEEs i cal modificar les operacions de tractament en base a les que s'estableixen en l'Annex XVI del RD esmentat, i no en base a les operacions descrites en els annexos I i II de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats.

vii. En data 13 d'agost de 2019, tenen entrada ofici i informe per part de l'ajuntament de Palma (RE CMAT núm. 17573), indicant que el document addicional rebut dona resposta, punt per punt, a totes les mancances detectades a l'informe de data 18 d'octubre, sense realitzar cap observació addicional.

viii. En data 12 de setembre de 2019, tenen entrada ofici i documentació addicional per part del promotor (RE SAA núm.1179), en resposta a les observacions fetes pel segon informe del Servei de Residus i Sòls Contaminats.

5. Anàlisi dels criteris de l'annex III de la Llei 21/2013

S'han analitzat el criteris de l'annex III de la Llei 21/2013, d'avaluacions ambientals, en concret:

a) Característiques del projecte: l'objecte del projecte és integrar a les autoritzacions existents les activitats d'emmagatzematge temporal de residus perillosos, no perillosos i RAEE i la valorització de residus perillosos (MARPOL I).

L'empresa té autorització per a la gestió de residus perillosos RTP/G-039.98/CAIB des del 10 de març de 2008 i autorització ambiental integrada per a un centre de recepció i pretractament d'hidrocarburs, olis usats i aigües olioses al dic de l'Oest a Palma amb número d'expedient IPPC 02/2015.

b) Ubicació del projecte: el projecte s'ubica al camí de Sant Carles-Dic de l'Oest, s/n, en el terme municipal de Palma. Les instal·lacions ocupen dues parcel·les dins del domini portuari del port de Palma. Amb autoritzacions temporals d'ocupació per part de l'Autoritat Portuària de Balears (APB) P-11-825-16 i P-2-F65-16 de 500.39 m2 i 313 m2 respectivament. A la primera s'ubiquen els dipòsits per realitzar la valorització dels olis de sentines (MARPOL I ) i l'emmagatzematge dels residus perillosos. A l'altra s'ubiquen els contenidors dels residus no perillosos i la instal·lació de casetes d'oficines. El sòl és considera urbà i qualificat urbanísticament en el Pla Especial del Port de Palma de Mallorca, on els usos industrials i d'emmagatzematge estan admesos.

c) Característiques del potencial impacte: els principals impactes considerats són el risc de contaminació d'aigües pluvials, d'aigües marines i d'aigües procedents del procés de decantació que es vessen al clavegueram, el risc de contaminació del sòl, emissions a l'atmosfera, renous i l'impacte paisatgístic.

Atesa la natura de l'activitat a desenvolupar, si s'apliquen adientment les mesures preventives i correctores, el pla de contingència davant possibles fuites i el pla de vigilància ambiental, no s'espera que hi hagi impactes significatius.

6.Conclusions de l'Informe d'impacte ambiental

Primer: No subjectar a avaluació d'impacte ambiental ordinària el projecte d'emmagatzematge temporal de residus perillosos, no perillosos i RAEE i la valorització de residus perillosos, promogut per Servmar Balear S.L, atès que es preveu que no tindrà efectes significatius sobre el medi ambient d'acord amb els criteris de l'annex III de la Llei 21/2013, sempre i quan es compleixin els següents condicionants:

-Es comprovarà periòdicament que es compleixen totes les mesures preventives i correctores del document ambiental i les observacions fetes en els informes emesos per les administracions consultades. Aquestes comprovacions les durà a terme l'òrgan substantiu que les inclourà dins el pla d'inspeccions establerts a l'autorització ambiental integrada.

Segon.- Es publicarà el present informe d'Impacte Ambiental a la seu electrònica de la CMAIB i al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 47.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental. A més , es donarà compte al Ple de la CMAIB i al subcomitè d'AIA.

Tercer. L'informe d'impacte ambiental perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s'hagués procedit a l'aprovació del projecte en el termini màxim de quatre anys des de la publicació, d'acord amb el que disposa l'article 47.4 de la Llei 21/2013.

Quart.- L'informe d'Impacte Ambiental no serà objecte de cap recurs, sense perjudici del que escaigui en via administrativa o judicial davant de l'acte, si és el cas, d'autorització del projecte, d'acord amb el que disposa l'article 47.6 de la Llei 21/2013.

Cinquè.- Aquesta proposta de resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'obtenció de l'autorització.

 

Palma, 4 de novembre de 2019

El president de la CMAIB Antoni Alorda Vilarrubias