BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

El Ple de l'Ajuntament, en sessió celebrada el 31 d'octubre de 2019, va acceptar el requeriment fet per l'Autoritat Portuària de Balears i va rectificar l'acord plenari de 25 d'abril de 2019 de la Modificació del Pla general d'ordenació urbana (PGOU) de Palma en relació al Catàleg de protecció d'edificis i elements d'interès històric, artístic, arquitectònic i paisatgístic, amb la supressió del Club Nàutic del Molinar del Catàleg de protecció del Pla General de Palma, mitjançant el següent acord:

“INFORME DE LA TAG CAP DE SERVEI. En data 25/04/2019 el Ple de l'Ajuntament va informar les al·legacions presentades en relació a l'aprovació inicial de la Modificació del PGOU de Palma, referida a la modificació del seu Catàleg de protecció d'edificis i elements d'interès històric, artístic, arquitectònic i paisatgístic, i va aprovar definitivament dita Modificació del PGOU. Entre les al·legacions presentades figurava la de l'Autoritat Portuària de Balears, oposant-se a la catalogació del Club Nàutic del Molinar. Aquesta al·legació es va estimar parcialment, en el sentit de no catalogar tota la parcel·la, sinó no més l'edificació afectada, i es va fixar un entorn de protecció.

L'acord d'aprovació definitiva es va notificar a l'Autoritat Portuària en data 16/05/19.

En data 07/06/19 té entrada en l'Ajuntament  escrit presentat per l'Autoritat Portuària de Balears, als efectes de formular requeriment previ previst en l'article 44 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciós -Administrativa i article 65 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases de Règim Local. L'APB requereix formalment a l'Ajuntament de Palma per que deixi sense efecte l'acord de 25 d'abril de 2019, en allò relatiu a la inclusió del Club Nàutic del Molinar en el Catàleg.

Entre les consideracions exposades per l'APB destaquem les següents:

- El Port de Palma està inclòs en el llistat de “ports d'interès general” de l'Annex I del RDL 2/2011, de 5 de setembre, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei de Ports de l'Estat i de la Marina Mercant. El Club Nàutic del Molinar forma part de la zona de servei del Port de Palma.

- L'Ajuntament no té competència per catalogar el CNM, ja que es tracta d'un bé adscrit a un servei públic gestionat per l'Administració de l'Estat. Segons doctrina jurisprudencial, qualsevol mesura de protecció patrimonial sobre un bé immoble afecte a un servei públic estatal correspon a l'Administració de l'Estat. L'APB invoca, entre d'altres, la Sentència del tribunal Suprem de 26 de juny de 2006, que va anul·lar l'acord del Consell Insular de Menorca que va declarar Bé d'Interès Cultural el port de Maó i Es Castell, ja que dita Sentència resol el problema de les zones de fricció o solapament entre les competències autonòmiques en matèria de protecció del patrimoni històric, i determinats títols competencials de l'Estat. I així, al Fonament de Dret Tercer es diu: “...el problema se suscita cuando, como aquí sucede, la declaración de bien de interés cultural se refiere a un conjunto histórico que incluye el Puerto de Mahón, que tiene la consideración legal de puerto de interés general, lo que significa que su gestión y explotación son competencia exclusiva de la Administración del Estado.....cuando se trata de bienes adscritos a servicios públicos gestionados por la Administración del Estado....la competencia para proceder a la oportuna declaración...ha de recaer en los órganos estatales según resulta de los artículos 6.b de la Ley de patrimonio histórico....”

I al Fonament de Dret Cinquè diu: “Queda así de manifiesto que la atribución de competencias en materia de protección del patrimonio histórico a los órganos de la Administración del Estado cuando se trata de bienes afectos a un servicio público estatal, lejos de ser tachada como una vulneración del orden competencial en la materia, es respaldada por el Tribunal Constitucional como una consecuencia derivada de la plenitud de ejercicio de las competencias de dichos órganos estatales en la gestión del servicio público y por la consideración de que de no ser así la gestión del servicio público se vería condicionada o perturbada.”

- L'Ajuntament no pot incloure a través del Pla General determinacions que suposin una pertorbació en l'exercici de les competències d'explotació portuària; amb la catalogació del CNM es produeix una limitació dels usos que impediria l'intercanvi d'usos necessari per donar satisfacció a les necessitats del tràfic i l' evolució de l' operació portuària.

- Amb la catalogació del CNM a través d'una determinació del PGOU s'ha obviat el mecanisme de col·laboració interadministrativa previst a l'article 56 del Text Refós de la Llei de Ports de l'estat i de la Marina Mercant  (RDL 2/2011, de 5 de setembre) per a l'articulació urbanística dels ports. L'eventual catalogació del CNM s'hauria de produir, en el seu cas, en el context de la tramitació del Pla especial previst a dit article, el qual atribueix un paper decisiu  a l'Estat en la determinació del contingut de dit planejament especial. La mateixa Sentència anteriorment esmentada, al seu Fonament de Dret Cinquè, es refereix al deure general de col·laboració entre Administracions i als diversos mecanismes legals previstos per a la conciliació d'àmbits competencials contraposats. I conclou referint-se al sistema previst a l'article 18 de la Llei de Ports de l'Estat de l'any 1992, on s'articula la necessària coordinació entre Administracions amb competències concurrents (la portuària i la urbanística) en ordre a la tramitació i aprovació del pla especial de l'espai portuari i la seva conciliació amb el planejament urbanístic de la ciutat.

Vists els arguments anteriors, es considera que queda justificat que la competència per a la protecció patrimonial d'un bé estatal adscrit a un servei públic és de l'Administració de l'Estat i que, en el cas específic dels béns integrants d'un port d'interès general com és el de Palma, una eventual catalogació a través de l'instrument de planejament urbanístic s'hauria de produir en el marc del Pla especial previst a l'article 56 del Text Refós de la Llei de Ports de l'estat i de la Marina Mercant  (RDL 2/2011, de 5 de setembre).

Vista la jurisprudència esmentada per l'APB en el seu escrit, així com la regulació continguda a l'article 56 del Text Refós de la Llei de Ports de l'estat i de la Marina Mercant  (RDL 2/2011, de 5 de setembre); vist els articles 44 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciós -Administrativa i article 65 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases de Règim Local, es considera que es pot proposar a la Junta de Govern l'aprovació del següent acord per tal que sigui elevat a l'ajuntament Ple, previ dictamen de la Comissió Informativa.

Es fa constar que es recavarà sol·licitud d'informe a la Secretaria General en virtut de les seves funcions d'assessorament legal al Ple i les Comissions atribuïdes en l'article 122.5.e) apartat 2n. de la Llei 7/85, de 2 d'abril, reguladora de les Bases del Règim Local, en relació a l'article 123.2 del mateix text legal, que tendrà caràcter preceptiu per què es tracta d'assumptes que exigeixen una majoria especial. Dit informe se preveu també a l'article 85 de la Llei 20/2006, Municipal i de Règim Local de las Illes Balears, de 15 de desembre.

Vist el que s'ha exposat i atesos els articles 172 i 175 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals; els art. 123.1.i), 123.2 i amb el “quòrum” establert a l'article 123.2 de la Llei 7/85 de 2 d'abril; l'article 99 i següents del Reglament Orgànic del Ple; 4-1-e) i 12-a) del Reglament de la Gerència d'Urbanisme, la cap de Servei que subscriu considera que el Consell de la Gerència pot proposar a la Junta de Govern l'aprovació del següent acord, per tal que sigui elevat a l'ajuntament Ple, previ dictamen de la Comissió Informativa:

ACORD

1. Acceptar el requeriment fet per l'AUTORITAT PORTUÀRIA DE BALEARS mitjançant escrit amb data d'entrada de 07/06/19, i rectificar l'acord del Ple de l'Ajuntament de 25 d'abril de 2019, d'aprovació definitiva de la Modificació del Pla General d'Ordenació Urbana de Palma relatiu a la modificació del seu Catàleg de protecció d'edificis i elements d'interès històric, artístic, arquitectònic i paisatgístic, en el sentit de suprimir el Club Nàutic del Molinar del Catàleg de protecció del Pla General de Palma.

D'acord amb això, s'aproven les següents rectificacions en el document de Modificació del Pla General d'Ordenació Urbana de Palma relatiu a la modificació del seu Catàleg de protecció d'edificis, aprovat definitivament per acord del Ple de l'Ajuntament de 25/04/2019: es deixen sense efecte les referències contingudes en la Memòria i relatives al manteniment de la catalogació del Club Nàutic del Molinar; es deixa sense efecte la Fitxa de Catàleg amb codi 76-18, que es suprimeix; es deixa sense efecte el darrer paràgraf de l'apartat 3 de l'article 197 del PGOU “ARE núm. 88-01. Port”, article que torna a la seva redacció vigent abans de l'aprovació de la Modificació del Catàleg;  i es deixen sense efecte els fulls números K22 i K23 dels plànols de la sèrie D:01 a escala 1:1000 aprovats definitivament el 25/04/2019, i s'aproven els nous fulls  números K22 i K23 dels plànols del Pla general de la sèrie D:01 a escala 1:1000, en els qual s'elimina el grafisme de Catàleg sobre l'edifici del Club Nàutic del Molinar, així com el seu entorn de protecció (arxius electrònics I:\DOC TECNICA ORIGINAL\PA DOC TECNICA ORIGINAL\PA2016-0006-AMPLIACIÓ CATÀLEG\PA2016-0006-ESTIMACIÓ RECURS AD).

2. Sol·licitar a l'Autoritat Portuària de Balears que pugui tenir en consideració la catalogació del Club Nàutic del Molinar en el marc del Pla especial de l'espai portuari previst a l'article 56 del Text Refós de la Llei de Ports de l'Estat i de la Marina Mercant.

3. Notificar el present acord a l'Autoritat Portuària de Balears.

4. Comunicar el present acord a la Comissió de Patrimoni del Consell Insular de Mallorca.

5. Comunicar el present acord a tots els Serveis municipals que es puguin trobar afectats, així com a l'Oficina de la Revisió del PGOU.

6. Donar trasllat al Consell Insular de Mallorca i al Govern de les Illes Balears del present acord dins el termini de quinze dies des de la seva adopció, tot adjuntant un exemplar degudament diligenciat de la documentació aprovada.

7. Publicar el present acord, juntament amb la normativa adient, al Butlletí Oficial de les Illes Balears.”

Complint amb l'art. 181 del Reglament general de la Llei 2/2014, de 25 de març, d'ordenació i ús del sòl, per a l'Illa de Mallorca, es publica perquè es prengui general coneixement i als efectes pertinents.

Contra aquesta resolució que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu de conformitat amb l'article 114 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, de procediment administratiu comú, i els articles 45 i ss. de la Llei 29/98, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdic­ció contenciosa administrativa, modificada per la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, davant la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, en el termini de dos mesos, comptats des de l'endemà de la seva publicació. Tot això sense perjudici de qualsevol altre recurs o acció que es consideri pertinent.

Així mateix i d'acord amb l'art. 70 de la Llei 7/85, de 2 d'abril, es publica tot seguit el text complet de l'article modificat de les ordenances del Pla General:

“Article 197. A.R.E. núm. 88-01. Port.

1. Descripció. A la zona de serveis del Port, l'àmbit del qual apareix grafiat en els plànols d'ordenació, hauran de redactar-se Plans Especials per procedir al seu desenvolupament i ordenació.

Inclourà l'àmbit d'aquests plans especials tant les actuacions en terra ferma com aquelles que se situïn en terreny guanyat al mar, pontons, esculleres, etc.

2. Criteris per a la redacció dels Plans Especials.

2.1. L'actuació prevista haurà d'adequar-se a les necessitats reals de creixement o ordenació, les quals hauran de ser degudament justificades.

2.2. Amb caràcter general s'estableix que l'altura màxima de les edificacions serà de tres (3) plantes i deu metres (10 m.) d'altura. En el cas d'equipaments especials es permetrà augmentar l'altura màxima, a desenvolupar. Els Plans Especials estudiaran si escau la ubicació d'aquestes instal·lacions a l'efecte de respectar les condicions paisatgístiques de la façana de la ciutat.

2.3. Les edificabilitats les establiran els Plans Especials d'acord amb els apartats 1 i 2 d'aquest article.

2.4. S'haurà de tenir en compte tant en la creació de la superfície portuària i molls, com en les construccions que es prevegin l'adequació a les condicions paisatgístiques que ofereix el conjunt urbà de Palma.

2.5. S'haurà de tenir en compte en la redacció del Pla Especial, els grans objectius generals a nivell de ciutat, així com totes les circumstàncies particulars que concorrin en cada situació.

A títol d'exemple assenyalem els objectius i actuacions més importants:

a) Intenció d'augmentar l'obertura de la ciutat cap al mar en tots els aspectes, tant visuals, com recreatius, culturals, d'imatge, ordenant les activitats ciutadanes de tipus cultural, recreatives i comercials, així com les esportives al llarg de l'eix del Passeig Marítim i la recuperació del Passeig de la Riba.

b) Revaloració del perfil urbà de la Catedral i de les seves murades.

c) Propostes de viari encaminades a la disminució del tràfic en el Passeig Marítim mitjançant solucions alternatives: Via de Cintura, etc.

2.6. El Pla Especial podrà proposar el trasllat de l'Edifici de Duanes i la Comandància de Marina a un altre lloc a fi de recuperar completament la façana noble de la Ciutat.

3. Normes transitòries d'edificació. En tant no es redacti i aprovi definitivament el/els Plan/s Especial/s, regirà la següent normativa transitòria:

3.1. S'admetran tots els usos permesos en la Llei de Ports de l'Estat i de la Marina Mercant.

3.2. Es permetran les obres d'infraestructures.

3.3. La regulació de les zones serà la continguda en el Pla Especial aprovat definitivament el 30 de gener de 1997.”

Palma,15 de novembre de 2019

El cap del Departament

(Signat mitjançant signatura electrònica)

p.d. Decret de batlia núm 3000/2014, de 26/02/2014

(BOIB núm. 30 de  4-03-2014)

Jaume Horrach Font