BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 25.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 26 de setembre de 2019,

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

El projecte objecte del present informe està inclòs al Grup 2 “Indústria extractiva” punt 1. “Pedreres: restauració i/o extracció” de l'Annex I “Projectes sotmesos a avaluació d'impacte ambiental ordinària” de la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental a les Illes Balears (BOIB núm. 106 de 20 d'agost de 2016).

Per tant, amb caràcter previ a la seva autorització administrativa, procedeix formular la seva declaració d'impacte ambiental, d'acord amb l'art. 41 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

Per altra banda, al projecte li és d'aplicació la DT1ª de la Llei 10/2014, d'1 d'octubre, d'ordenació minera de les Illes Balears, procediment per actualitzar i regularitzar els drets miners.

A més, l'article 12 de la Revisió del Pla Director Sectorial de Pedreres de les Illes Balears (aprovat mitjançant el Decret 61/1999, de 28 de maig) estableix que els Plans de Restauració de les pedreres requereixen informe preceptiu i vinculant de la Comissió Balear de Medi Ambient.

1.Antecedents

L'explotació minera “Rafal Amagat” està inclosa a l'Annex 4 del Catàleg de pedreres que no han tramitat el P.D.S de pedreres, segons el Decret 61/1999, de 28 de maig, d'aprovació definitiva de la revisió del Pla director Sectorial de pedreres de les Illes Balears.

Disposa d'autorització (núm. 486) per l'aprofitament del recurs miner (secció A) segons la Llei de Mines 22/1973, de 21 de juliol, signada en data 30 de març de 1992, atorgada a Bartolomé Camps Moll per a una superfície de 25.000 m² i un termini de 7 anys per explotació (fins març de 1999) i 1 any més per restauració (fins març de 2000).

Posteriorment, en data 11 de maig de 1995, la DG de Comerç i Indústria del Govern Balear va resoldre reduir la superfície de l'autorització minera a 5.000 m², prèvia sol·licitud del titular Bartolomé Camps Moll.

Finalment, en data 21 de desembre de 2018 i segons Resolució del conseller de Treball, Comerç i Indústria, s'autoritza la quarta i última paralització temporal de les tasques de l'explotació minera fins al 30 de juny de 2019. 

2.Informació del projecte

El promotor del projecte és Bartolomé Camps Moll i l'òrgan substantiu és el Servei de Mines de la Direcció General de Política Industrial del Govern Balear.

L'actuació s'ubica a la part nord de la parcel·la 22, polígon 12 (ref. cadastral 07015A012000220000OE) del terme municipal de Ciutadella de Menorca, es troba a uns 3,5 km al sud-est del nucli urbà de Ciutadella.

La superfície total de la parcel·la segons dades cadastrals és de 26.844 m² i la superfície d'explotació que consta a la resolució de la DG de Comerç i Indústria, de 11 de maig de 1985, és de 5.000 m².

S'accedeix a la pedrera pel camí de s'Hort de ses Taronges, al p.k. 3, per un vial  ubicat a la dreta (sentit sud).

A.Revisió del projecte d'explotació

Es tracta d'un recurs de la secció A (calcària) conegut localment amb el nom de "marès" que s'empra com a roca ornamental.

L'explotació es realitza mitjançant regatadores elèctriques a traves de les quals s'obtenen els blocs o "canton de marès" de dimensions 40x40x80 cm i 35x35x50 cm.

L'explotació no disposa d'establiments de benefici, no hi ha instal·lacions de tipus: oficines, bàscula pesa camions, productes petrolífers, banys...etc. Tampoc hi ha maquinària mòbil però es preveu que la necessària a utilitzar per les tasques extractives i de restauració sigui de tipus bulldozer, retroexcavadora, pala carregadora i camió.

L'estimació de recurs vendible és del 85%, la resta (15%) es correspon amb la fracció estèril, és a dir, blocs de marès no aprofitables que s'empraran en les tasques de restauració i altres residus argilosos.

Actualment el front d'explotació s'ubica a la part oest de la parcel·la on ocupa una plataforma de treball de 1.747,26 m² que es troba a cota 16,10 m. A la zona est es localitzen les zones d'acopi de material i zones sense explotació ocupant en conjunt una superfície de 3.252,74 m².

Els paràmetres de l'explotació són els següents:

Paràmetres fonamentals de l'explotació
Cota màxima en cap de talús	20
Cota mínima en plaça de pedrera	15
Alçada màxima de banc	3-4m
Angle del talús de cara de banc	90
Amplada de pista (1 carril)	7,50
Pendent pistes	10% (màx. 15%)
Pendent accessos	20%
Nombre de bancs	1

El pla d'explotació consta de 2 fases d'aprofitament a desenvolupar en 20 anys. La següent taula mostra les dades per a cadascuna de les fases previstes.

Fase	Superfície explotació (m²)	Volum extret (m³)	Anys
1	2.500	4.146,51	8
2	2.500	7.489,28	12
TOTAL	5.000	11.635,79	20

El desenvolupament de les fases d'explotació anteriors serà el següent:

-FASE 1: fase actual, afecta a la zona activa (0) i preveu l'apertura de una nova zona d'explotació (zona 1). La zona 0 està a cota 16 i la zona 1 a cota 18, es preveu rebaixar-les fins a una mateixa cota de 15m.

-FASE 2: Es refereix a l'explotació de la zona 2, actualment a cota 18m fins arribar a cota 15m. S'iniciarà la restauració de la zona 0 (rebliment a peu de banc a manera de falca) i la zona 1 s'utilitzarà de platja per a materials.

B.Revisió del Pla de restauració

El pla de restauració vigent (març de 1991) encara contempla la superfície inicialment autoritzada de 25.000 m².

La diferència fonamental de la revisió del pla de restauració respecte del pla vigent és que la revisió planteja realitzar una restauració per fases, és a dir, simultània amb l'explotació.

Es manté el rebliment parcial del buit excavat, atès la gran quantitat de material necessari per un rebliment a cota original.

La revisió del pla de restauració projecta realitzar un rebliment a peu de talús amb la finalitat d'eliminar l'angle de 90º existent entre la plaça i la base del talús, així es crearà una falca d'alçada màxima 5 metres i angle 37º. També es realitzarà un recrescut d'un metre de tota la plaça de la pedrera.

Posteriorment es durà a terme una revegetació en ambdues zones, per la qual cosa s'estendrà una capa de terra vegetal (pròpia i d'aportació externa) de 30-40 cm de gruix per damunt de les àrees a revegetar amb ullastre (Olea europea), llentiscle o mata (Pistacia lentiscus), trèbol i altres herbàcies.

La procedència dels materials de rebliment emprats en la restauració serà: estèrils de l'explotació, terres inerts d'excavació i desmunt, i en menor mesura residus de construcció i demolició (RCD) procedents de planta de triatge.

El pla de restauració es durà a terme d'acord amb el següent quadre:

Fase	Anys	Explotació per fase (m²)	Restauració per fase (m²)	Total Superfície explotada	Total Superfície restaurada
1	8	2.500,00	0,00	2.500,00	0,00
2	12	2.500,00	416,42	5.000,00	416,12
3.1	2	0,00	413,23	5.000,00	829,65
3.2	4	0,00	4.170,35	5.000,00	5.000,00
TOTAL	26	5.000,00	5.000,00	5.000,00	5.000,00

El pressupost total de restauració ascendeix a 85.309,11 €.

3.Elements significatius de l'entorn del projecte

La parcel·la està íntegrament dins sòl rústic general (SRG) i fora de zones qualificades d'interès miner (ZIM).

La part de la parcel·la no alterada per l'explotació està afectada per zones d'alt risc (ZAR) d'incendi forestal amb risc alt, segons el IV Pla General de Defensa contra Incendis Forestals de les Illes Balears (2015-2024).

Pel que respecta a les aigües subterrànies, la vulnerabilitat d'aqüífers a la zona és moderada i la pedrera està fora dels perímetres de protecció de pous de captació d'aigua de proveïment a poblacions.

Finalment, la zona objecte d'estudi no es troba dins espais naturals protegits ni hàbitats protegits per normativa europea, estatal o autonòmica, tampoc existeixen a l'indret espècies catalogades i/o amenaçades.

4.Resum del procés d'avaluació

4.1.Tramitació

El projecte objecte del present informe està inclòs al Grup 2 “Indústria extractiva”, punt 1. “Pedreres: restauració i/o extracció” de l'Annex I “Projectes sotmesos a avaluació d'impacte ambiental ordinària” de la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental a les Illes Balears (BOIB núm. 106 de 20 d'agost de 2016) modificada per la llei 9/2018, de 31 de juliol.

4.2.Fase d'informació pública i de consultes

Al BOIB núm. 32 de 16 de març de 2017 es publica que l'estudi d'impacte ambiental, el projecte d'explotació i el pla de restauració de la pedrera Rafal Amagat (Ciutadella de Menorca) se sotmeten a informació pública durant un termini de trenta dies.

Durant l'exposició pública es van consultar les següents Administracions afectades:

Consell Insular de Menorca.

Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl. Departament de Medi Natural. DG d'Espais Naturals i Biodiversitat.

Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears.

Servei de Protecció d'Espècies. Departament de Medi Natural. DG d'Espais Naturals i Biodiversitat.

Servei d'Estudis i Planificació. DG de Recursos Hídrics.

Servei d'Aigües Superficials. DG de Recursos Hídrics.

Secció de Contaminació Atmosfèrica. DG d'Energia i Canvi Climàtic.

Ajuntament de Ciutadella de Menorca.

A data de realització del present informe es varen rebre informe de:

-Servei de Protecció d'Espècies, de data 29 de maig de 2017 (sentit favorable amb recomanacions).

-Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, de data 20 de novembre de 2017 (sentit favorable amb consideracions).

-Secció d'Atmosfera, de data 4 d'abril de 2017.

-Servei d'Aigües Superficials, de data 28 de juny de 2017 (sentit favorable).

-Servei d'Assessorament Ambiental, de data 10 de gener de 2018 (sentit de no afecció a APR, en relació al Decret Llei 2/2016).

A més a més, al tràmit d'avaluació s'ha tingut en compte la següent al·legació:

-Sra. Gissela Offen Cabrisas Gili (al·legant) en representació d'un grup de veïns de Torrevila i de Rafal Amagat, de data 21 de juliol de 2017, en relació a la contaminació acústica i atmosfèrica causada per l'explotació i, l'alteració del paisatge.

No s'han realitzat consultes transfronteneres al no considerar-se necessari.

5.Anàlisi tècnic de l'expedient

Les alternatives considerades a l'EIA pel desenvolupament del projecte miner han estat les següents:

-Alternativa 0. Es refereix a l'execució del pla de restauració actualment autoritzat, amb un rebliment parcial a peu de talús (d'angle indefinit) i plantacions només a la plaça de la pedrera.

-Alternativa 1. Es refereix a una actualització del pla de restauració autoritzat, consistent en realitzar un rebliment generalitzat fins a arribar a la cota del terreny circumdant. Es descarta atès l'elevat volum de material inert necessari.

-Alternativa 2. Es refereix a una actualització del pla de restauració autoritzat, consistent en la realització de rebliments localitzats a peu de banc i perfil de restauració mitjançant bancs.

De totes les anteriors, la seleccionada es correspon amb la número 2 atès que es redueix l'alçada dels talussos amb l'aportació de material a peu de talús a manera de falca, també es preveu el recrescut d'un metre la cota de la plaça de la pedrera. Les plantacions posteriors es duran a terme en els rebliments de peu de banc o talús i també en la plaça de la pedrera. 

Per a cadascuna de les anteriors alternatives s'han analitzat els impactes en funció de factors abiòtics, biòtics i antròpics (socioeconòmics i culturals), resultant l'alternativa 2 la més favorable amb un percentatge d'impactes positius lleugerament superior a l'alternativa 1. A més a més, l'alternativa 2 resulta ser la més viable d'execució dins els terminis establerts.

Es proposen mesures protectores o correctores d'impactes per tal de reduir la seva incidència sobre el factor afectat (emissions a l'atmosfera, sòl, aigües, flora i fauna, paisatge.

Hi ha apartat específic referent al Pla de Vigilància Ambiental així com un Annex d'incidència paisatgística.

Posteriorment a la informació pública i a l'informe d'esmena de deficiències, es va presentar documentació complementària a l'estudi d'impacte ambiental dins la qual s'inclouen imatges que representen una idealització de l'estat que tindrà l'explotació-restauració en cadascuna de les fases plantejades.

5.1.Consideracions tècniques

-Fins a la data i des de l'inici de l'autorització minera a l'any 1992, el pla de restauració presentat no mostra cap superfície restaurada. No obstant, a la documentació complementària es preveu una Fase 0 de restauració immediata consistent en una revegetació perimetral de la zona d'explotació.

-Actualment a la pedrera hi ha diferents zones on s'acumulen, des de temps enrere, importants quantitats de blocs de "marès" possiblement procedents del rebuig de l'explotació. 

Cal assenyalar que, al Pla de Gestió de residus miners previst consta que els aplecs d'estèril no superaran un termini de permanència superior a tres anys.

-La plaça de la pedrera actual (zona 0) es troba a cota 16,10 m i es preveu rebaixar-la fins arribar a cota 15 m per tot l'àrea d'explotació. Es justifica que, pel mètode d'explotació emprat, no es podrà començar a restaurar la zona actual fins que no s'arribi a la zona de fase 2 d'explotació, és a dir, uns 8 anys vista. 

-La morfologia dels talussos finals d'explotació serà vertical (angle de 90º) i sense bermes, amb rebliment d'inerts a peu de banc. Es preveu un sanejat sistemàtic de tots els bancs eliminant les fraccions penjades així com una tanca perimetral i la restricció dels accessos.

-Una vegada finalitzada la restauració no es defineix l'ús final del sòl (pla de restauració), no obstant això al Pla de cessament i abandonament del projecte d'explotació es fa constar que la finca serà destinada a l'ús forestal.

-Al Pla de Vigilància Ambiental no s'estableix la freqüència de control i seguiment de les emissions de gasos, pols i renou tot i la proximitat de zones habitades.

-A la documentació addicional aportada, arran d'informe d'esmena de deficiències, es fa constar que com a instal·lacions auxiliars es preveuen: oficina mòbil (tipus contenidor muntat sobre rodes), un bany químic i dipòsit de combustible (gasoil) de 1.000 litres de doble paret.

Cal assenyalar que, segons les dades cadastrals indicades de parcel·la 22, polígon 12 terme municipal de Ciutadella de Menorca, aquestes instal·lacions quedarien incloses a la parcel·la 23, es a dir fora de l'àmbit objecte d'estudi.

-Atesos els terminis previstos dels projectes d'explotació (7 anys) i restauració (1 any) que van ser aprovats a l'any 1991 per a un volum total d'extracció de 75.000 m³, atesa la resolució de reducció de la superfície autoritzada (5.000 m²), i que a data d'avui resten uns 11.000 m³ a extreure. Vist el ritme d'explotació real de la pedrera segons els darreres plans de labors, es considera que no estan suficientment justificats els terminis ara presentats per a la revisió del projecte d'explotació (20 anys) i del pla de restauració (26 anys). 

6.Conclusions

Per tot l'exposat es formula la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del projecte d'explotació i pla de restauració de l'explotació minera Rafal Amagat (486), que forma part de la parcel·la 22, polígon 12 de Ciutadella de Menorca, promogut per Bartolomé Camps Moll, al concloure's que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sempre que es compleixen les mesures incloses en l'EIA, en la documentació complementària i, els condicionants següents:

1.Abans de l'inici de les tasques d'explotació, la pedrera s'haurà de donar d'alta com a activitat potencialment contaminant de l'atmosfera (APCA).

2.La fase 0 de restauració consistent en l'establiment d'una pantalla vegetal perimetral s'haurà de realitzar de manera immediata i, perquè sigui efectiva des del moment inicial, les espècies emprades hauran de ser autòctones, de baix requeriment hídric, joves (mida de 3 a 5 anys) i de morfologia frondosa.

3.Perquè el procés de revegetació sigui el més efectiu possible i es dugui a terme una bona integració paisatgística amb l'entorn, es considera necessari que:

a.S'incloguin exemplars de Pinus halepensis amb la mateixa densitat de plantació prevista per a les altres espècies arbòries.

b.La mida inicial de les espècies arbòries a plantar sigui com a mínim de 0,50 metres d'alçada, s'instal·lin tubs protectors davant fauna depredadora així com també l'establiment de garangoles per retenir l'aigua de reg o pluja.

c.S'utilitzen tècniques que garanteixen la pervivència de les espècies a llarg termini.

d.No s'utilitzin espècies al·lòctones o invasores.

e.Es realitzi un seguiment periòdic mensual per tal de prendre les mesures corresponents en el cas que el projecte de revegetació no estigui obtenint els resultats previstos (substitució de peus morts).

4.Les emissions de pols i renou, tant al camí d'accés a la finca com a la pròpia parcel·la, hauran d'estar dins els llindars establerts per la normativa vigent. A més a més, el seu control i seguiment haurà de quedar reflectit al Pla de Vigilància Ambiental amb una periodicitat anual mínima.

5.Atesa la reducció de superfície autoritzada (5.000 m²), els ritmes històrics reals d'explotació ponderats (700 m³/any) obtinguts a partir dels darrers plans de labors i, les estimacions actuals d'explotació presentades (500-650 m³/any). L'autoritat minera haurà d'ajustar, de manera proporcional, els terminis finals a autoritzar per al projecte d'explotació i pla de restauració.

6.Abans de l'inici de cadascuna de les fases d'explotació previstes s'haurà de justificar la disponibilitat del volum de rebliment (material inert) necessari per dur a terme la restauració de les fases corresponents.

7.Tan aviat s'arribi a la cota final de 15 metres s'haurà de començar amb les tasques de restauració (rebliment a peu de talús, rebliment de plaça i revegetació) en aquelles zones on explotació i restauració puguin ser simultànies.

8.Per dur a terme la restauració s'haurà de prioritzar per tot el material estèril acumulat actualment a l'explotació.

9.Els RCD procedents de planta de triatge utilitzats en la restauració hauran de tenir la consideració d'inerts nets.

10.Una vegada finalitzada l'explotació de cadascuna de les fases s'haurà de justificar l'estabilitat dels talussos residuals d'explotació mitjançant estudi signat per tècnic competent.

11.Les instal·lacions auxiliars previstes s'hauran d'ubicar dins la parcel·la 22, objecte del tràmit ambiental. Els dipòsits de combustible disposaran de cubeta de retenció, a efectes de contenir vessaments accidentals i la gestió de les aigües sanitàries derivades del vàter químic es realitzarà mitjançant gestor de residus autoritzat. 

12.En el cas que les inspeccions anuals de l'autoritat competent o del  organisme de control a les quals es refereix l'article 44 del Reial Decret 975/2009 no siguin favorable, l'autoritat minera haurà d'establir les actuacions immediates que corresponguin per assolir el compliment efectiu del pla de restauració.

13.Segons el Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl:

a.És necessari tenir en compte la cartografia del IV Pla de Defensa Contra Incendis Forestals (PDCIF), aprovat per Decret 22/2015, de data 17 d'abril (BOIB núm. 056)

b.S'incorporarà a la normativa del Pla Forestal de les Illes Balears (2015-2035), aprovat per Decret 22/2015, de 20 de març, i la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de forests, modificada per la Llei 21/2015, de 21 de juliol.

c.Durant las fases d'explotació i restauració de la pedrera, es compliran les mesures preventives establertes a l'article 8.2.c, del Decret 125/2007, de 5 d'octubre, especialment pel que fa a les mesures conjunturals de prevenció durant l'època de perill d'incendis forestals, en relació a la utilització de maquinària i equips en terreny forestal i àrees contigües de prevenció, el funcionament dels quals generi deflagració, espurnes o descàrregues elèctriques susceptibles de provocar incendis forestals.

d.La maquinària, depòsits i demés materials, estaran situats a una distància mínima de terreny forestal de 10 metres, i es tindrà en compte un adequat manteniment de la maquinària i els equips, especialment durant l'època de risc: tubs d'escapament, bloqueig de corretges, guspires per a l'impacte de metalls, roques, circuits elèctrics.

e.Durant l'època de perill d'incendis, i en qualsevol cas, quan hi hagi una emergència, ha d'estar garantit el pas a la cantera per als serveis d'emergències, tal i com s'especifica a l'article 7 del Decret 125/2007.

f.Els operaris vinculats a l'explotació i restauració de la cantera seran instruïts en l'existència de risc d'incendi forestal, en les mesures de prevenció a adoptar, en les actuacions immediates a efectuar davant un connat d'incendi i coneixeran el número telefònic de comunicació en cas d'incendis forestals.

g.Es tindrà en compte al Pla de Vigilància Ambiental l'adopció de mesures de control i seguiment pel que fa al compliment de les mesures preventives de minimització del risc d'incendi forestal, així com la protecció contra incendis forestals.

h.En relació a la restauració de les àrees excavades, és necessari especificar com es durà a terme la plantació (marc de plantació, densitat final i mides dels forats). Les plantes emprades hauran de provenir de material forestal de reproducció de Menorca. El límit admissible de marres (plàntules mortes) serà entre un 5 i un 10% passat un any des de la plantació, per damunt el qual caldrà tornar a plantar.

Es recorda que:

1.En base al que estableix l'article 52.2 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, s'haurà d'informar a la CMAIB respecte a la finalització de cadascuna de les fases de restauració a fi de realitzar les comprovacions que es consideren necessàries per tal de verificar el compliment del condicionat de la DIA.

2.D'acord amb l'article 40 de la Llei 10/2014, de 1 d'octubre, d'ordenació minera de les Illes Balears, no es podrà autoritzar cap fase d'explotació fins que no estigui degudament restaurada la fase anterior.

Així mateix i d'acord amb l'article 44. c de l'esmentada, el primer trimestre de cada any s'haurà de presentar un pla de labors perquè l'autoritat minera competent ho aprovi amb un informe favorable d'una entitat col·laboradora de l'administració.

3.Segons l'article 44 del Reial Decret 975/2009, de 12 de juny, sobre la gestió dels residus de les indústries extractives i de protecció i rehabilitació de l'espai afectat per activitats mineres, l'autoritat competent inspeccionarà, al manco amb periodicitat anual des del començament de les activitats, l'explotació, preparació, concentració i benefici dels recursos minerals, per assegurar-se que es compleixin les condicions de l'autorització del pla de restauració al respecte.

4.L'ús de desmunts i terres no contaminades, s'haurà de comunicar davant l'òrgan ambiental competent segons l'establert a l'article 5 de l'ordre APM/1007/2017, de 10 d'octubre (BOE núm. 254 de 21 d'octubre de 2017).

5.D'acord amb l'article 53.1 de la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears, les actualitzacions, revisions o modificacions de plans de restauració aprovats que duguin a terme una restauració amb residus de construcció i demolició o d'altres, i que no hagin estat informats amb anterioritat, requereixen d'informe previ i vinculant de l'òrgan competent en matèria de residus del Govern de les Illes Balears.

6.Tal i com estableix l'article 18.1 del Decret 61/1999, de 28 de maig, d'aprovació definitiva de la revisió del Pla director sectorial de pedreres de les Illes Balear, la devolució de la fiança se formalitzarà per la DG d'Indústria previ informe de la CBMA (Comissió Balear de Medi Ambient), sempre que els treballs de restauració hagin complert els objectius previstos al pla de restauració).

7.El compliment del que estableix l'article 13 del Decret 61/1999 i, l'article 33 de la Llei 10/2014, pel que fa a la vinculació del planejament municipal.

8.Segons l'informe del Servei de Protecció d'Espècies es recomana aprofitar l'estoc del banc de llavors de sols propers, per tal de recuperar la massa vegetal herbàcia de la zona a restaurar de manera natural.

Aquesta DIA s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'obtenció de l'autorització, a més a més compleix el que estableix l'article 12 del PDS de Pedreres de les Illes Balears (aprovat mitjançant Decret 61/1999, de 28 de maig).“  

    

Palma, 7 d'octubre de 2019

El president de la CMAIB,

Antoni Alorda Vilarrubias