BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 30 de maig de 2019,

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

El projecte objecte del present informe es tramita segons la Llei 21/2013, de 9 de desembre d'avaluacions ambientals, i esta inclòs al Grup 2 “Industria extractiva” punt 1. “Pedreres: restauració i/o extracció” de l'Annex I “Projectes sotmesos a avaluació d'impacte ambiental ordinària” de la Llei 12/2016, de 17 d'agost d'avaluació ambiental a les Illes Balears.

Atès que l'òrgan ambiental ha rebut l'expedient complet en data 15 de setembre l de 2017 i d'acord amb l'apartat segon, punt 3 de la Circular del Conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca (BOIB núm. 131 de 15/10/2016) es considera iniciada l'AIA desprès de l'entrada en vigor de la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears, per la qual cosa es tramitarà d'acord amb aquesta llei autonòmica i d'acord amb la Llei estatal 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental. Tot això, vista la resolució del president de la CMAIB de 16 de maig de 2019, d'acumulació dels procediments d'avaluació d'impacte ambiental del projecte de la pedrera “Maria”.

Per tant, amb caràcter previ a la seva autorització administrativa, procedeix formular la seva declaració d'impacte ambiental, d'acord amb l'art. 41 de la Llei 21/2013.

Per altra banda, al projecte l'hi és d'aplicació la DT1ª de la llei 10/2014, d'1 d'octubre, d'ordenació minera de les Illes Balears (LOMIB), procediment per actualitzar i regularitzar els drets miners. I també l'article 12 del Pla Director Sectorial de Pedreres de les Illes Balears (aprovat mitjançant el Decret 61/1999, de 28 de maig PDSPIB) estableix que els plans de restauració de les pedreres requereixen d'informe preceptiu i vinculant de la Comissió Balear de Medi Ambient.

a) Informació del projecte i acompliment Acord CMAIB 03/03/2016

L'objecte del present tràmit és la revisió i actualització del projecte d'explotació i restauració i EsIA del promotor Sa Cimentera S.A. per complimentar la seva regularització d'acord a la DT 1era de la LOMIB de la pedrera Maria, autorització minera número 112.

En acompliment del que s'estableix a l'article 15è Sol·licituds de drets miners de la llei 10/2014 d'Ordenació minera de les Illes Balears, les característiques de l'activitat extractiva venen explicades en el projecte d'explotació (Tom I) en el projecte del pla de restauració (Tom II) així com els impactes ambientals (Tom III) de l'explotació pedrera Maria, també la documentació addicional i complementària relativa a seguretat i salut (tom IV).

També que la documentació esmentada que ara analitzem, la considerem com a d'esmena i d'acompliment de les condicions establertes pel Ple de la CMAIB en sessió de data 03/03/2016 que va adoptar l'Acord de no emetre informe fins que no s'aportés la documentació següent:

“1.Es concreti la data màxima en la qual finalitzarà la fase d'explotació de la pedrera, en base a l'autorització.

2. Es presenti el calendari de restauració.

3. Es quantifiqui el material de rebliment que serà necessari per a cada una de les diferents fases de restauració.

4. Es garanteixi la disponibilitat de material de rebliment per tal de poder completar les diferents fases de restauració de la pedrera majoritàriament amb materials inerts provinents RCDs de plantes autoritzades. En cas que no es pugui garantir la disponibilitat d'aquests materials en el temps que es determini en el calendari del Pla de restauració, s'haurà de presentar un sistema de restauració de la pedrera alternatiu.

5. S'identifiqui la procedència i volum de la terra vegetal que s'utilitzarà en la restauració.

6. S'avaluï la possibilitat de reforestar amb la vegetació natural pròpia de la zona (i no amb una plantació d'ametllers), per tal de recuperar l'antiga massa forestal de pinar que existia en la parcel·la anteriorment i donar-li continuïtat ecològica amb el bosc que limita amb aquesta.

Es suspèn el termini per emetre informe fins que s'esmenin les deficiències indicades, termini que no podrà excedir, en tot cas, de 3 mesos, d'acord amb el que disposa l'article 7 de la Llei 11/2006, en relació amb l'article 42.5 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i el procediment administratiu comú.

2.1.Elements significatius de l'entorn del projecte

La pedrera està ubicada en la parcel·la 21 del polígon 3 del TM de Porreres en el paratge de Son Mora Negrí, s'hi accedeix per camí rural des de la carretera Montuïri - Porreres Ma 5030. La parcel·la rústega està classificada com a (SRG) sòl rústic general (PTM). Respecte al PDS de pedreres de les Illes Balears (PDSPIB) annex 8, està fora d'àmbit de la zona de recursos d'interès miner.

No es troba afectada per cap espai protegit, però sí parcialment per APR d'incendis (plànol PTM). En relació als APR, l'article 2.2 del Decret llei 2/2016, de 22 de gener, de modificació del Decret llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística, estableix que els usos ubicats a les àrees de prevenció de riscos

només es poden autoritzar amb l'informe previ favorable de la Administració competent en matèria de medi ambient. Queden exceptuats del citat informe preceptiu les APR d'erosió i les de contaminació o vulnerabilitat d'aqüífers.

Així consta a l'expedient 18153 l'informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de data 01/11/2012, en la fase de consultes prèvies, en sentit favorable i condicionants. A través de la diligència de data 21 de desembre de 2016, es va establir que el servei que ha d'informar sobre els APR d'esllavissades és la CMAIB.

En els plànols adjunts dels projectes d'explotació/ restauració i a l'EIA a escala 1:1.000 , 1:500, 1: 2.000, defineixen i representen de manera bastant i suficient les seqüències de les fases, perfils inicials i finals d'explotació i de restauració . També defineix les característiques fisiognòmiques i de distribució de la revegetació realitzada, de drenatge, conques visuals. També els de situació, cadastral i ortofo actualitzada, de situació respecte al PT de Mallorca, plànols geològics, hidrogeològics.

Pedrera de Maria dins àrea SRG i zona forestal.

• Superfície total de la parcel·la 15.195 m2
• Superfície total de l'explotació 13.400 m2
• Superfície extractiva 8.800 m2
• Superfície explotada 6.450 m2
• Superfície pendent d'explotar 2.350 m2

Plànols de situació estat actual projecte explotació i pla de restauració

Es tracta d'una pedrera activa, que disposa d'autorització minera número 112 de data 01/01/1966. Va complimentar l'adaptació al Decret 61/1999, de 28 de maig de Revisió del PDS de pedreres d'acord amb la DT primera supòsit 2 , mitjançant l' Acord d'inclusió a l'annex 2 de pedreres incorporades al PDS publicat en el BOIB núm. 84 de 8/7/2000.

Les reserves estimades de recurs miner de margues calcàries triàsiques (Retià) i liàsiques (Dogger) de potència màxima variable de 20 a 25 metres, amb un aprofitament de 90% i 10% d'estèrils (2.267 m3). La coberta edàfica existent presenta un horitzó de 30 cm de gruixa màxima (705 m3) . La producció es destina a la fabricació de ciment mallorquí a una cimentera de Porreres. Complement bàsic per a la fabricació de morter per a reformes en arquitectura tradicional –històrica de Mallorca.

Eel següent quadre resum mostre els principals paràmetres del projecte explotació /restauració:

Fase Volum previst (m3) Termini explotació/restauració (anys)

1 11.335 9

2 11.335 9

3 0 6

TOTAL 22.670 24

El volum de materials de desmunt , diferenciat segons la ubicació del terraplenament.

Fase Destinació Volum rebliment (m3)

1 Rebliment zona oest 2.983

2 Rebliment talús SW i zones N/S 2.810

3 Terraplenament talús NE i plataforma pedrera 6.187

Total 11.980

3.Consideracions tècniques

A la documentació de regularització es concreten les actuacions previstes que constitueixen el pla d'explotació i pla de restauració que ara s'informa. També es consideren els impactes associats amb l'activitat extractiva havent adaptat les superfícies , volums de recurs miner perfils de cada fase d'explotació i fase de restauració, així com dels volums de material inert pel rebliment i de coberta edàfica necessari per a la revegetació.

EXPLOTACIÓ

L'extracció explotació es realitza per mitjans mecànics pala carregadora, camí , amb retroexcavadora dotada de martell hidràulic, en talús forçat i esglaó descendent del front. Preveu l'ús de voladures d'arrencament que se realitzaran sempre d'acord a projecte de voladura actualitzat.

Es planteja realitzar una explotació i restauració en fases (3 ), simultaniejant ambdues. S'ha estimat explotar un volum de 22.670 m³, amb el què es calcula que la vida útil de l'explotació previst de 18 anys per als treballs extractius i restauració. Les necessitats de restauració en cada fase d'explotació i fase final de restauració incrementen la vida de la pedrera fins als 24 anys.

El ritme anual d'extracció 2.160 m3/any de recurs miner.

Es recorda que, tal com s'estableix a l'article 36 de la llei 10/2014, les autoritzacions mineres per recursos de les seccions A i B es podran prorrogar per períodes de deu anys, amb un límit màxim de 30 anys

A més, tal com s'indica en l'article 44 de la LOMIB s'haurà de revisar el Pla de restauració cada 5 anys o abans si es produeixen modificacions substancials, per la qual cosa cada 5 anys el promotor haurà de justificar la restauració realitzada.

RESTAURACIÓ

En el pla de restauració que es presenta es proposa 3 fases i canviar el sistema i morfologies de restauració, passant de la prevista anteriorment (rebliment en massa amb materials de diversa procedència fins a recuperar la cota inicial a una restauració parcial per esglaons (talús) i rebliment a peu de banc, i les zones de revegetació . Es descriuen les fases de restauració i es delimita i defineix en els diversos plànols a Escala 1:1000 i sense escala de data d'octubre de 2016 aportats amb la documentació de regularització considerada.

Fase Procedència Volum previst restauració (m3)

1 Frente SE y NW 2.983

2 Frente SE y NW 2.810

3 6.187

TOTAL 11.980

El projecte d'explotació i pla de restauració preveu una extracció de 22.670 m³. El 10% (2.000 m³ ) d'aquest volum es destinarà en la formació de terraplens a peu de talús en els diferents punts que s'indiquen en la memòria i plànols. La resta de material 20.403 m³ .

Preveu que la restauració sigui per esglaonament / talussos i rebliment parcial que permet, recuperar la qualitat del sòl, els hàbitats naturals (revegetació) garanteix la seguretat de les persones i permet també la utilització de l'antic buit miner per al desenvolupament d'altres usos. Proposen un ús forestal d'acord amb la revegetació proposada a l'EsIA. Aquestes característiques de detall es defineixen en els perfils d'explotació – restauració i plànols de situació i d'estat final explotació i restauració exposats a continuació:

Segons el document del projecte, per la restauració proposada es necessita un volum de terres de rebliment, que procediran d'aportacions externes de terres d'excavació i desmunt, materials de les fraccions menys aprofitables de l'explotació i en últim lloc els RCD, procedent de plantes de triatge autoritzades.

La revegetació serà mitjançant les espècies forestals de l'entorn pí blanc, alzina, ginebró, llentiscle i estepes amb densitat de 50 arbres/ha i 25 arbustives/ha i 20 kg/ha de gramínies. Preveu una potència de coberta edàfica de 30 cm per la sembra/plantació.

A l'efecte d'afavorir la revegetació i prevenir l'aparició de trinxeres, quan sigui tècnicament viable, els talussos resultants seran preferentment 2H:1V, amb la finalitat de facilitar la restauració vegetal dels talussos resultants i evitar l'aparició de fenòmens erosius.

Preveu l'adequació de canaletes de drenatge en la coronació dels talussos per reduir la infiltració de l'aigua d'escorrentia. L'aigua canalitzada serà conduïda fora de la zona d'extracció i evacuades aprofitant el rost natural de la zona.

El subministrament d'aigua es farà mitjançant camions, destinat exclusivament per reguiu periòdics per reduir o evitar les emissions de pols. La pedrera com a APCA està inscrita en el registre amb el número APCA-0091.

El subministrament d'aigua per consum humà serà amb agua envasada.

Tal com es estableix en l'article 44 de la llei 10/14 els explotadors han de disposar d'un pla de restauració aprovat i, en cas que s'hagi iniciat la restauració de les àrees afectades, en el primer trimestre de cada any, ha de presentar-se un informe de restauració signat pel tècnic de restauració . D'aquest informe, ha de remetre's una còpia a la CMAIB pel seu coneixement i a fi que, si ho considera oportú, pugui emetre l'informe corresponent sobre el compliment del pla de restauració esmentat.

S'haurà de revisar el pla de restauració aprovat cada cinc anys, o abans si es produeixen modificacions substancials, segons la tramitació prevista en la legislació estatal i autonòmica aplicables.

S'haurà d'assegurar un manteniment i reg posterior necessari fins que s'asseguri que les espècies no necessiten aportacions extres per poder sobreviure.

PRESSUPOST:

En el pla d'explotació es presenta el pressupost d'explotació, que es planteja per al primer any d'activitat després de la seva autorització. El pressupost per al 5 anys propers d'activitat és de 34.361.23 €, impostos inclosos.

4.Resum del procés d'avaluació

4.1 Actuacions prèvies (art. 23 de la Llei 11/2006)

Es realitza informe tècnic, de data 29/06/2012 de febrer de 2014, en fase prèvia de consultes segons el que establia els articles 22 i 23. Secció 1ª. Capítol I. Títol II. De la Llei 11/2006, de 14 de setembre, d'avaluacions d'impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques en les Illes Balears.

4.2 Tramitació

El projecte objecte del present informe està inclòs al Grup 2 “Indústria extractiva”, punt 1. “Pedreres: restauració i/o extracció” de l'Annex I “Projectes sotmesos a avaluació d'impacte ambiental ordinària” del la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental a les Illes Balears (BOIB núm. 106 de 20 d'agost de 2016).

Així que l'òrgan ambiental ha rebut l'expedient complet el 7/08/2017 i d'acord amb l'apartat segon, punt 3 de la Circular del Conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca (BOIB núm. 131 de 15/10/2016) es considera iniciada l'AIA desprès de l'entrada en vigor de la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears, per la qual cosa es tramitarà d'acord amb aquesta llei autonòmica i d'acord amb la Llei estatal 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

1.3.Fase d'informació pública i de consultes

En el BOIB núm. 11 de 26 de setembre 2017 es publica que els projectes i l'EIA se sotmeten a informació pública per l'òrgan substantiu durant un termini de trenta dies.

Resultat de les consultes efectuades durant tramitació l'exposició pública i consultades les administracions següents:

Informe rebut Departament de Territori, Carreteres i Infraestructures de Consell de Mallorca en data d'entrada 20 de juliol de 2017, en el que conclou:

“D'acord amb les consideracions exposades i les determinacions que fixa el PTIM, l'àmbit on es troba la pedrera que es pretén regularitzar té les següents consideracions paisatgístiques: SRG, APR-I, Fora de ZIM, UP 9 menor protecció i ART6, Grau valoració PTIM Moderat, Alteració notable del paisatge, modificació substancials del perfil i recuperació del paisatge suficient.

-Una vegada revisada la documentació del projecte s'ha comprovat que l'estudi d'impacte ambiental aportat inclou algunes mesures correctores:

Mesures per evitar la formació de pols: regs freqüents amb aigua. L'aigua serà subministrada amb camions.

Mesures per a minimitzar el resic d'incendis: realitzar un correcte manteniment de la maquinària i tenir extintors d'incendis.

I. Mesures que caldria incorporar al projecte d'explotació:

-Incorporació de més sistemes de reducció de pols: transport de material amb camions la càrrega protegida amb una lona, limitació de la velocitat a les zones de feina...

Establir un control de sorolls i vibracions per tal de minimitzar l'efecte del sistema d'explotació que eventualment es farà per mitjans d'explosius: limitació treballs sorollosos a hores diürnes i disseny del processos de treball amb la detecció de punts de major impacte acústic, disseny d'un pla de control del soroll que inclogui l'elaboració de mapes de soroll i augmentar l'eficiència en el transport de materials degut a la mobilitat generada).

El projecte de restauració es considera insuficient, caldria afegir les següents mesures de correcció de l'impacte paisatgístic:

-Afegir barreres de vegetació arbòria autòctona i frondosa en els límits de la pedrera de de la primera fase de restauració, per tal de minimitzar l'impacte visual. Seria aconsellable triar per aquesta barrera arbòria la mateixa espècie que a la resta de la restauració.

- Es considera necessari exigir més alt grau de precissió del projecte presentat que justifiqui la integració paisatgística de la pedrera restaurada en l'entorn amb imatges tipus render, per tal de justificar que es recupera la cohesió del paisatge i es redueix la fragmentació actual.

-No es considera adient ampliar el termini de restauració fins a 2040, perquè la pedrera està situada dins l'ART 6 (connector paisatgístic lineal na Borges Massís de Randa), àrea en la qual es pretén reforestar i recuperar paisatgísticament la part de Mallorca que separa el Pla de la zona de Llevant per tal d'aconseguir un connector paisatgístic. Per tan es considera important afavorir quan més aviat millor la reforestació de la pedrera per tal de permetre la creació d'aquest connector paisatgístic..

-Es considera necessari incloure a l'EIA un Programa de vigilància ambiental (PVA) (requerit a l'art. 41 de la Llei 21/2013 d'Avaluació Ambiental) com a garantia de restauració de la pedrera des de l'inici mateix de l'explotació així com indicar qui és el responsable de dur a terme el PVA per tal de garantir el control i seguiment de l'aplicació d'aquestes mesures”.

Informe rebut, de la DG de Recursos Hídrics en data d'entrada 9 de juny de 2017, en el que conclou:

“S'informa que l'àmbit de les actuacions previstes en el document denominat //........//, subscrit a l'agost de 2016 per l'enginyer tècnic de mines Daniel Correa Vázquez, no està afectat pel domini públic hidràulic de les aigües superficials, per les zones de protecció (servitud, policia), ni per zones inundables o potencialment inundables.

Informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl. DG d'Espais Naturals i Biodiversitat en data 01/11/2012, en la fase de consultes prèvies, en sentit favorable amb els següents condicionants:

“Pel que fa al risc d'incendi forestal:

1.Durant l'execució del projecte es prendran les mesures establertes a l'article 8.2.c del Decret 125/2007.

2.Els dipòsits de material i maquinària estaran sempre a una distància mínima de 10 m del terreny forestal existent.

3.Els operaris vinculats a l'explotació i restauració de la pedrera seran instruïts en l'existència de risc d'incendi forestal, en les mesures de prevenció a adoptar, en les actuacions immediates a efectuar davant un connat d'incendi i coneixeran el número telefònic de comunicació en cas d'incendi forestal (112).

II.Pel que fa a les mesures de restauració forestal: La documentació aportada no exposa l'aplicació d'accions de restauració de la coberta vegetal i de control de l'erosió i per tant, cal que com a mínim, el projecte de restauració o l'estudi d'impacte ambiental vinculat a l'explotació, faci una previsió i definició clara de les accions de restauració vegetal a realitzar.”

Còpia de l'informe de la cap de Secció de Contaminació Atmosfèrica de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic en data 2 de febrer de 2017, on conclou que:

“1. El titular de la instal·lació, a l'hora de tramitar la inscripció com activitat potencialment contaminadora de l'atmosfera (APCA) de la pedrera, així com les seves modificacions, ha d'incloure tant les operacions d'explotació com les de restauració, identificant tots els focus d'emissions, canalitzades i difuses, i les mesures correctores a aplicar per minimitzar les emissions de partícules.

També consta a l'expedient 18153/2012 que durant la fase d'informació pública (28/12/2015) la Secció d'Atmosfera va emetre informe que conclou el següent:

1.“S'informa que la pedrera Maria disposa de la preceptiva resolució d'inscripció en el registre d'activitats potencialment contaminadores de l'atmosfera de les Illes Balears, número de expedient APCA-0091, emesa pel director general d'Energia i Canvi Climàtic en data 2 de juny de 2015.(...)”

2.“Aquesta pedrera està sotmesa a controls periòdics, cada 5 anys s'ha de realitzar un control d'emissions difuses per part d'un organisme de control autoritzat (OCA) per a l'atmosfera. Aquest control consistirà en la comprovació del manteniment i de l'eficàcia de les mesures correctores i preventives implantades per disminuir les emissions de partícules. El seguiment dels controls es fa per part de la Secció de Contaminació Atmosfèrica, adscrita a la DG d'Energia i Canvi Climàtic.”

IMPACTES:

Informe acústic

Els renous provenen de la maquinària en funcionament durant l'explotació, extracció transport interior i funcionament planta de benefici. Considera mínimes les afeccions per renous localitzats dins la zona de treball interior de la pedrera, també que no són aleatòries, només durant l'horari laboral de 8-17 h. Durant la restauració no es produeix increment de renous , mantenint-se el mateix nivell en la zona extractiva quan acabi la restauració de la zona SRG . No hi ha voladures, i els treballs es generen dins la zona interior i per davall de la cota inicial o natural del terreny.

Així podem considerar que, els nivells de renous de l'explotació es troben dins nivells establerts per la normativa vigent, (el màxim de 65 dB es presentaria al voltant de la zona productiva) i disminueixen a les zones perimetrals.

Mesures correctores, protectores i compensatòries

Els projectes d'explotació i restauració ja inclouen mesures dirigides a:

1. Reduir impactes derivats de l'emissió de pols, vibracions i renou.

2. Reduir la visibilitat de la pedrera.

3. Reduir impactes sobre els factors biòtics.

4. El tractament de residus. S'indica que no és necessari un Pla de gestió de residus miners donat que no es produeixen.

Es proposen també a l'EIA tot un seguit de mesures complementàries dirigides a:

Respecte a la pols, renou i vibracions

Descriu al mateix apartat els impactes per pols, renou i vibracions. Es tracta d'impactes sobre la qualitat física i impactes sobre la qualitat sonora, per la qual cosa no s'han de barrejar i han de tractar-se de forma separada.

En relació a la pols, només comenta que els efectes de la pols queden reduïts a dies amb efectes meteorològics adversos i que queden fixades amb regs periòdics. Fa una referència mínima sobre les fonts d'emissió de pols ni diferència entre l'extracció, transport interior i vers l'exterior. S'haurà de considerar aquestes qüestions en els informes i/o control anuals de l'activitat extractiva.

En relació a les vibracions, no es comenta quines màquines els produeix (martell picador, planta de trituració o capolament, si escau, sedassos, etc.) les esmentades a l'aparat d'explotació . Tampoc concreten si es realitzaran finalment les voladures puntuals, que és el que produeix majors vibracions. Es recorda que si finalment se realitzessin, en cada cas s' han d'actualitzar i adaptar a la normativa bàsica i sectorial de seguretat.

En relació al tràfic de camions, no s'informa de la quantitat de camions que reben o surten diàriament de la pedrera.

Respecte als residus

Durant totes les fases d'explotació i de restauració es generaran residus tals com a pneumàtics usats, filtres, olis, envasos, etc. que hauran de ser gestionats com s'estipula en la legislació.

Si existissin residus perillosos s'haurien de gestionar correctament d'acord a la normativa aplicable. Respecte als residus perillosos, no especifica quins són, només que són recollits per un gestor autoritzat.

Respecte a l'aigua utilitzada en les instal·lacions

La pedrera no disposa de pou. S'haurà dem considerar que la pedrera disposi de dipòsit suficient per emmagatzemar aigua i un grup de pressió per realitzar els regs preventius de la pols i també del volum necessari per al reg de la vegetació de les zones restaurades durant la restauració.

Haurà de disposar d'instal·lació adequada en relació a l'aigua de consum humà adaptada a la normativa de Salut Pública, concretament amb el RD 140/2003, de 7 de febrer, per la qual es estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l'aigua de consum humà.

S'haurà de disposar de les instal·lacions adequades de tractament de les aigües residuals domèstiques (fossa sèptica) i de l'empresa autoritzada que realitza els buidatges periòdics.

Segons el document els residus tòxics de qualsevol naturalesa seran recollits en contenidors preparats a aquest efecte per al seu posterior lliurament a gestor autoritzat.

Respecte als abocaments

S'haurà de definir la ubicació dels dipòsits de gasoil en el plànol, i que la superfície sobre la que se situen està impermeabilitzada.

Respecte a les aigües residuals industrials de la neteja de la instal·lació i camions amb aigua a pressió, que conté àrids, ciments i additius, indicar on i com es recullen i on s'aboquen.

En relació a l'impacte paisatgístic

Els impactes visuals i paisatgístics són considerats de baixa incidència a més de temporals, addueix que el model de restauració previst tindrà efectes de millora respecte a la situació existent actualment aconseguint una major integració amb l'entorn.

En la llei autonòmica el paisatge pren una especial importància, per la qual cosa s'ha inclòs la necessitat de presentar, a més del contingut mínim que estableix la llei bàsica, una referència particular a la integració paisatgística, concretament al compliment dels normes d'aplicació directa en matèria paisatgística que preveuen la legislació territorial i urbanística, tenint present tant l'actiu que representa el paisatge en els Illes Balears com la vigència del Conveni europeu del paisatge, aprovat pel Consell d'Europa el 20 d'octubre de 2000.

La finalitat de l'estudi de visibilitat és determinar la visibilitat del projecte des dels punts d'observació que alberguin potencials observadors, amb la finalitat de valorar la potencial afecció visual del projecte sobre el territori.

L'objecte d'una anàlisi visual del paisatge és determinar la visibilitat del projecte des dels punts d'observació, per avaluar la mesura en què cada àrea contribueix a la percepció del paisatge: valorar la potencial afecció visual del projecte sobre el territori a través de l'obtenció de paràmetres que caracteritzen un territori en termes visuals. Els aspectes visuals del territori es determinen en funció de l'anàlisi d'un aspecte fonamental: càlcul de conques visuals. Una conca visual és la porció de terreny que es veu des d'un determinat punt, que es denomina punt d'observació. De forma inversa, es podria definir una conca visual com la superfície des de la qual es veu un determinat punt.

L'impacte visual està relacionat amb els canvis que sofreixen les possibles vistes del paisatge, i els efectes que aquests canvis exerceixen en els observadors. Els punts d'observació, aquells llocs del territori des dels quals es percep principalment el paisatge, poden ser les carreteres, els assentaments urbans i edificacions aïllades i els elements patrimonials i d'interès natural existents a l'àrea d'influència visual que s'obtenen de cartografies oficials, per exemple del Ideib.

MESURES CORRECTORES i PROTECTORES:

Es proposen mesures protectores o correctores i de caràcter general: el reg per evitar la pols, maquinària en perfecte estat i passada la ITV. Parla que l'emmagatzematge de combustible i lubrificant es realitzarà en zones condicionades per a això, però no especifica quines són ni on estan ja que se suposa que han d'existir en la actualitat.

No presenta un Pla de Vigilància Ambiental en el qual es defineixen les activitats objecte de vigilància ambiental i els treballs que implicaran. La documentació que s'informa explica de manera suficient les actuacions d'integració paisatgística i de terraplenament adequant-se amb les característiques bioclimàtiques de l'entorn immediat i dels paratges pròxims.

Ha d'incloure els diversos sistemes de control de fitxes en les que es defineixen les tasques que es duran a terme. Després de la fase de restauració es portarà un programa de seguiment i control, encara que no descriu com es durà a terme ni durant quant de temps.

Consideracions tècniques d'acompliment Acord CMAIB 03/03/2016

La documentació presentada i revisada en la redacció del present informe tècnic per a la regularització dels drets miners de la pedrera Maria d'acord amb la DT primera de la LOMIB, PDS de pedreres i normativa d'avaluació ambiental. A l'hora que considerades les condicions establertes en l'Acord del Ple de la CMAIB esmentades en l'apartat 2 del present informe.

Es comprova que la documentació revisada en la nostra opinió es pot considerar d'acompliment i d'esmena en els termes establerts i conceptes descrits en les condicions de l'Acord i s'hi dona resposta adequada mitjançant la informació continguda en els documents Tom I, II i III esmentats en el punt 1.10 de l'apartat 1 Documentació antecedents d'aquest informe.

Així en els plànols adjunts dels projectes d'explotació/ restauració i a l'EsIA a escala 1:1.000 , 1:500, 1: 2.000, defineix i representa de manera bastant i suficient les seqüències de fases i perfils inicials i finals d'explotació i de restauració . També defineix les característiques fisiognòmiques i de distribució de la revegetació realitzada. de drenatge, conques visuals. També els de situació, cadastral i ortofoto actualitzada, de situació respecte al PT de Mallorca, plànols geològics, hidrogeològics.

Les mesures de restauració previstes en el projectes han de ser considerades con a elements que formen part del PVA atès que garanteixen certament el control i vigilància en la realització del pla de restauració de la pedrera Maria (112).

Conclusions

Per tot l'anterior, es

1. Formula la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del projecte: “Projectes d'explotació i restauració de l'explotació “Maria” (núm 112)” que forma part de la parcel·la 3 del polígon 11, terme municipal de Porreres promogut per Sa Cimentera S.A. al concloure que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius, sempre que es compleixen les mesures incloses en l'EIA i els condicionants següents:

- El procés de revegetació s'haurà de realitzar amb espècies autòctones i mitjançant tècniques que garanteixen la pervivència de les plantes a llarg termini. En cap cas s'utilitzaran espècies al·lòctones o exòtiques invasores.

- Durant les fases d'explotació i restauració s'hauran de mantenir els perfils i paràmetres establerts en el projecte d'explotació /restauració d'estabilitat de talussos per tal d'evitar el risc d'esllavissaments.

-Actualitzar els controls de mesures de vibracions i renous de l'explotació.

- La restauració de cadascuna de les fases projectades s'haurà de realitzar de manera immediata, un cop s'hagi finalitzat la fase d'explotació corresponent i complint els terminis previstos.

- Pel que fa al risc d'incendi forestal durant l'execució del projecte es prendran les mesures establertes a l'article 8.2.c del Decret 125/2007 sobre mesures conjunturals de prevenció durant l'època de perill d'incendis forestals.

- Els dipòsits de material i maquinària estaran sempre a una distància mínima de 10 m del terreny forestal existent.

- En base al que estableix l'article 52.2 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, s'haurà d'informar a la CMAIB respecte a la finalització de cadascuna de les fases de restauració, a fi de realitzar les comprovacions que es consideren necessàries per tal de verificar el compliment del condicionat de la DIA.

- D'acord amb l'informe del Servei de Protecció d'Espècies, de 9 de juny de 2017, referits a d'altres explotacions de la contrada de migjorn pel que fa a la possible presència d'exemplars de tortuga de terra (Testudo hermanni), s'haurà de:

a.“Fer una prospecció prèvia a l'entrada de la maquinària pesada a zona no explotada, i retirar les tortugues que es detectin, disposant-les a parcel·les annexes inalterades amb condicions ambientals semblants”.

-Es considera que s'ha d'implementar com a fiança de restauració el pressupost de 34.361.23 € del projecte de restauració durant la fase 0 de restauració.

Es recomana:

a)No ampliar el termini de restauració fins a 2040, perquè la pedrera està situada dins l'ART 6 (connector paisatgístic lineal na Borges Massís de Randa), àrea en la qual es pretén reforestar i recuperar paisatgísticament la part de Mallorca que separa el Pla de la zona de Llevant per tal d'aconseguir un connector paisatgístic. Per tan es considera important afavorir quan més aviat millor la reforestació de la pedrera per tal de permetre la creació d'aquest connector paisatgístic.

b)En cas que l'aigua del pou s'utilitzi per a consum humà haurà de complir el RD 314/2016, de 29 de juliol, pel qual es modifiquen el Reial decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s'estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l'aigua de consum humà, el Reial decret 1798/2010, de 30 de desembre, pel qual es regula l'explotació i comercialització d'aigües minerals naturals i aigües de brollador envasades per al consum humà, i el Reial decret 1799/2010, de 30 de desembre, pel qual es regula el procés d'elaboració i comercialització d'aigües preparades envasades per al consum humà.

Es recorda que:

a) S'haurà de comunicar al Consell de Mallorca l'ús de residus de construcció–demolició amb caràcter d'inerts nets (desmunts i terres no contaminades) per a la restauració de la pedrera.

Aquesta DIA s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'obtenció de l'autorització, a més a més compleix el que estableix l'article 12 del PDS de Pedreres de les Illes Balears (aprovat mitjançant el Decret 61/1999, de 28 de maig).“

 

Palma, 22 de juliol de 2019

El president de la CMAIB Antoni Alorda Vilarrubias