BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 25.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 27 de juny de 2019,

DECLARACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA

L'art. 6 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental estableix els plans o programes que són objecte d'una Avaluació Ambiental Estratègica (AAE) ordinària.

1.Antecedents

El planejament vigent al t.m. de Manacor és de l'any 1980; a la Comissió de Medi Ambient s'ha iniciat el tràmit de 2 expedients els anys 2005 i 2007 que varen ser arxivats.

2.Objecte del pla

L'objecte del present Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) de Manacor és el d'adaptar el planejament a la normativa actual, incloent el Pla Territorial de Mallorca, i substituir les Normes Subsidiàries i Complementàries de Planejament de 1980.

Les principals actuacions que es duen a terme en Sòl Urbà i Urbanitzable són:

Manacor i Son Talent

1.Manteniment del sòl urbà (SU) de Manacor, plantejant algunes actuacions per millorar l'accessibilitat i les dotacions, així com per resoldre problemàtiques i contradiccions del PGOU vigent.

2.Reordenació de diversos polígons de gestió de SU de Manacor.

3.Canvis de delimitació de SU:

- Classificar directament com a SU els sistemes generals ELP (Espais Lliure Públics) i viari situats al nord de la zona assistencial.

- Àmbit de Son Fangos: bona part de la zona verda que s'hi preveia es desclassifica i passa a ser Sòl Rústic (SR); també es classifica com a SU un tram de viari que estava com a SR.

- Es classifica com a urbà el polígon urbanitzable 1-26-1.

- Passen a Sòl Urbanitzable els sectors A4 (Fartàritx) i A6 (Majórica).

- Es produeixen petits increments de SU (en detriment de SR) que queden inclosos a les UA-A07 (nous jutjats), UA-A09 (Xicamunda) i UA-A10 (assistencial) per destinar-los a viari.

4.Reordenació i redelimitació del nucli de Son Talent, reduint el SU amb desclassificacions als extrems oriental i occidental.

5.Reordenació del Puig de Son Talent

6.Reclassificació a Sòl Urbanitzable de Fartàritx (Uble A4) i Majórica (Uble A6) que al planejament vigent tenien la classificació de SU.

7.Recuperació parcial de dos urbanitzables que varen ser desclassificats per la DA 16ª de la LUIB:

- Urbanitzable A2 (hipòdrom): una part del sector urbanitzable de l'hipòdrom es classifica com a SR (AT-C i AT-H) i es manté com a Sòl Urbanitzable la zona transformada (hipòdrom i algunes parcel·les contigües).

- Ampliació Polígon Industrial (Uble. A7): ja estava previst en el planejament vigent de 1980 però amb el nou pla se'n redueix l'àmbit i es reordena.

8.Es desisteix de recuperar l'urbanitzable ordenat A2 (Polígon 1-22) que la DA 16ª de la LUIB va desclassificar, que ja comptava amb PP aprovat l'any 1991 però no s'havien iniciat les obres. Tenia una capacitat de 223 habitatges (559 habitants)

9.Desclassificació polígon urbanitzable 1-28-2 que passa a SR AT-C.

10.Classificació com a Sòl Urbanitzable ordenat el sector A1 (Auditori):

-Afecta a 63.328 m² classificats al PGOU vigent com a SR en la seva major part, la resta són ELP i viari. Anteriorment tenien la classificació de SUble i varen ser desclassificats per les DOT.

-Es manté la zona verda prevista en el PGOU vigent, es preveu una ampliació de l'equipament escolar i una gran peça de terciari (recinte firal, usos recreatius, comercials i administratius privats).

-Es preveu una zona residencial intensiva (RE-IP-1) que computa com a nou creixement: 108 habitatges (270 habitants)

11.Classificació com a Sòl Urble. ordenat el sector A3 (Tenis):

- Afecta a 24.578 m² classificats actualment com a SR AT-C.

- Ús terciari per a ampliació carretera vella de Sant Llorenç, ampliació zona esportiva existent i previsió aparcament.

- Es considera creixement NO residencial

12.Classificació com a Sòl Urble. ordenat el sector A5 (Son Fangos):

- Afecta a 44.695 m² amb la classificació de SU ELP.

- Barriada anterior a les NS de 1980 però en aquell moment es va classificar tota l'àrea com SU ELP sense tenir en compte les edificacions existents.

- Es considera creixement residencial: 96 habitatges (328 habitants).

13.Classificació com a Sòl Urbanitzable ordenat el sector A8 (zona assistencial):

-Afecta a 24.578 m² de SR AT-C

-Es tracta de creixement terciari, NO residencial

Son Macià

14. Al Nord-Oest del nucli es produeix un increment de SU per poder incloure el Centre Cívic municipal ja construït.

15.Classificació com a Sòl Urbanitzable ordenat el sector A9

- Afecta a 3.550 m² de SR AT-C

- Objectiu: obtenir SG-ELP i un equipament annex

- Es tracta de creixement residencial: 9 habitatges (22 habitants)

S'Illot – Cala Morlanda

16.Delimitació del Sòl Urbanitzable sector B1 (camp de futbol)

- Afecta a SU per les NS de 1980 amb un increment de 900 m² de SR AT-H que (solar que separa el camp de futbol i l'escola) que es classificarà com a ELP.

- Es considera creixement NO residencial

17.S'elimina un sector urbanitzable destinat a serveis (aferrat a la Ma-4025) que en 35 anys no s'ha desenvolupat

Porto Cristo

Bàsicament es mantén la classificació del PGOU vigent amb petites variacions per tal d'ajustar els límits a les parcel·les cadastrals o incorporar algun vial i/o equipament. No hi ha creixement residencial.

Cala Magrana, Cala Mendia, Cala Anguila i s'Estany d'en Mas

Es manté el SU dels nuclis i es mantenen els dos Urbanitzables amb Pla Parcial aprovat: Uble B6 (Polígon 6-22) i Uble B8 (Polígon 6-23, Terrapolis).

Es qualifica com a SE-IS l'aparcament que hi ha devora la platja de s'Estany d'en Mas, que actualment estava qualificat com a viari .

Cales de Mallorca

Aquest nucli mai ha estat planificat pel planejament municipal i s'ha executat amb el Pla de Promoció del Centre Turístic d'Interès Nacional de 1965, ja obsolet; s'han revisat totes les parcel·les i s'han fixat els paràmetres ajustats a les realitats edificades i autoritzades. L'Hotel Los Canarios queda fora del SU ja que la seva parcel·la va ser declarada zona protegida.

També es proposa canviar la qualificació d'unes parcel·les residencials municipals a equipament municipal.

Cala Murada

Es manté el SU i el sector Uble C1 (Polígon 10-3) amb Pla Parcial i Projecte Urbanització aprovats, no obstant encara no s'han realitzant les cessions a l'Ajuntament ja que les obres no han finalitzat.

Les principals actuacions que es duen a terme en Sòl Rústic són:

-Adaptació al PTM de les categories de Sòl Rústic.

-Es creen diverses qualificacions de sòl rústic municipal.

-Es regulen els àmbits afectats per usos extractius

-Es recullen els Sistemes Generals existents i se'n creen de nous.

-S'incorporen mesures de protecció del medi ambient i el paisatge.

-S'incorporen les zones de protecció de servituds provinents de normativa supramunicipal: costes, torrents, pous de proveïment, etc.

-S'estableix una zona de protecció de la XN 2000.

3. Elements ambientals significatius afectats per el Pla i mesures proposades

Positius

Les àrees de desenvolupament urbà es redueixen en un 25'22 % respecte les NS 1980 i també es redueixen les altures de les alçades permeses al nucli antic de Manacor.

En el Sòl Rústic Forestal municipal s'ha incrementat la superfície mínima per a l'habitatge aïllat.

Negatius

Riscos

Els urbanitzables A6 (Majórica-Manacor) i B5 (es Riuet-Porto Cristo) estan afectats per planes geomorfològiques d'inundació i l'urbanitzable B7 (Coves del Drach) està afectar per risc d'incendi; l'EAE preveu que qualsevol proposta d'intervenció ha d'incorporar, als seus criteris de disseny i localització, la necessitat de reduir els efectes d'aquests riscos i ha d'incorporar les mesures necessàries per a evitar l'augment de la seva incidència en el territori.

Per altre part, la zona inundable del Torrent de Ses Talaioles que afecta a l'urbanitzable B5 es qualifica com a ELP i els canvis que es preveuen a l'urbanitzable B7 no afecten a la zona amb risc d'incendi.

Hàbitats

L'hàbitat prioritari Thero-Bracypodietea, vinculat als torrents de Manacor i Ses Talaioles, es veu afectat en els Sectors Urbanitzables A6 (Majórica) i B5 (es Riuet de Porto Cristo) i a l'ampliació de la depuradora. Com a mesura correctora es preveu que s'afectúi una inspecció botànica a l'execució de les obres d'urbanització i edificació; també en el sector A6 s'haurà de triar una ubicació per l'ELP amb la finalitat de no afectar a aquest hàbitat.

Xarxa Natura 2000

Al t.m. de Manacor existeixen diverses zones incloses dins la XN 2000, entre d'elles cal destacar les nombroses Coves declarades Zones d'Especial Conservació (ZEC) que han estat delimitades en els plànols d'ordenació de Sòl Rústic de la sèrie PO-XN, juntament amb la corresponent zona de protecció; així les Normes preveuen la necessitat d'informe previ de l'administració competent quan s'hagi d'autoritzar un pla, projecte o instal·lació.

L'art. 17.3 de les Normes Urbanístiques, en referència als àmbits territorials inclosos en el Pla de Gestió Natura 2000 Coves indica:

«a) Per autoritzar noves edificacions en les zones on la categoria de sòl ho permeti, sense perjudici de la corresponent avaluació de repercussions ambientals establert a l'art. 39 de la llei 5/2005 LECO, s'ha d'aportar un informe geotècnic previ per a garantir que no hi hagi risc geològic de col·lapse dels terrenys i la garantia d'execució de les instal·lacions d'evacuació d'aigües residuals.

b) Els projectes que s'hagin d'executar fora de l'àmbit de protecció de les coves, però que impliquin una excavació del terreny o suposin risc de vessament de substàncies contaminants al subsòl proper a aquests LIC subterranis, també requereixen informe previ de l'administració competent, tret que es vegi clarament que no hi produiran cap tipus d'afectació»

Quan al ZEC Cova d'en Bessó, que es troba dins el nucli urbà de s'Estany d'en Mas (plànol PO-XN06), es modifica l'ordenació a la UA-B03: es qualifica com a inedificable l'àrea de la cova (ELP) i s'ordena el sòl lucratiu a l'avinguda Marco Polo.

En els plànols també s'han delimitat els espais declarats LIC: ES5310029 Na Borges, ES5310098 Cales de Manacor, ES5310030 Costa de Llevant, ES5310097 Àrea Marina de la Costa de Llevant i ESZZ16002 Canal de Menorca.

Recursos ambientals bàsics

L'increment de població prevista en els sectors urbanitzables comporten tota una sèrie d'efectes relacionats: increment del trànsit, del consum d'aigua i energia, renous, necessitats de serveis, etc.

La capacitat de població prevista en el PGOU que ara es tramita és de 74.782 habitants:

-Manacor + Son Talent + Son Macià: 36.579 hab.

-Porto Cristo + S'Illot + Cala Mandia: 25.363 «

-Cales de Mallorca + Cala Murada: 11.659 «

-Sector Urbanitzable A4 (Fartàritx): 783 «

-Sector Urbanitzable A6 (Majórica): 393 «

Cal tenir en compte que actualment tota el subministrament d'aigua potable prové d'aigües subterrànies i que les aigües residuals produïdes al t.m. de Manacor són tractades per 4 estacions depuradores (EDAR): 2 gestionades per ABAQUA (Cales de Mallorca i Cales de Manacor) i 2 municipals, 1 de gestió directe (Manacor) i l'altre de gestió indirecte (Porto Cristo).

En aquest punt es vol destacar l'informe favorable emès pel Servei d'Estudis i Planificació (SEP) de la Direcció General de Recursos Hídrics l'11 d'abril de 2019 (veure conclusions apartat 4) fent les següents observacions:

+Proveïment d'aigua: a l'informe es considera que la disponibilitat d'aigua quedarà garantida sempre que es duguin a terme les accions proposades al Pla de Gestió de la Demanda (PGD).

Cal dir al respecte que el PGD s'ha informat favorablement per la DGRH i aprovat definitivament pel Ple de l'Ajuntament de 8 d'abril de 2019. A més, les actuacions urbanístiques en el PGOU es programen en dos quadriennis, donant temps a poder dur a terme les accions proposades en el PGD i a regularitzar les concessions dels pous de proveïment que estan en tramitació.

A les fitxes de planejament i gestió (abril 2019) hi consten les següents actuacions aïllades no sistemàtiques:

-Codi AA-11: projecte de sectorització de la xarxa d'aigua potable dels barris de Manacor de la franja central.

-Codi AA-12: projecte de sectorització de la xarxa d'aigua potable dels barris de Manacor de la franja ponent.

A més, s'indica que ambdós projectes s'executaran durant el primer quadrienni com a actuació urbanística derivada del manteniment del servei de proveïment d'aigua potable.

+Capacitat de depuració: l'informe emès pel SEP es bassa amb els següents informes:

-Informe de l'empresa municipal d'aigües de Manacor (SAM) el 14 de febrer de 2019.

L'EDAR del nucli de Manacor està dissenyada per a un cabal de 5.000 m³/dia; si bé a l'actualitat no es supera el cabal de disseny, sí que els principals paràmetres que afecten al procés de depuració són superiors als de disseny. A l'informe s'esmenta un projecte d'ampliació de l'EDAR per arribar a una cabal de 6.000 m³/dia; la superfície que es necessita s'ha previst a la Revisió del PGOU com a SG-03.

L'EDAR de Portocristo està dissenyada per a un cabal de 5.000 m³/dia, el qual no es superat durant tot l'any; no obstant s'indica que en el PDG es preveuen obres de reforma i millora que no requereixen nous terrenys.

-Informe de l'Agència Balear de l'Aigua i la Qualitat Ambiental (ABAQUA) el 26 de febrer de 2019.

L'EDAR de Cales de Mallorca presenta un cabal de disseny de 5.500 m³/dia i una capacitat de 22.917 habitants equivalents; aquesta infraestructura es considera suficient per gestionar tot l'augment de les aigües residuals associat a la consolidació i creixement previst en el PGOU.

L'EDAR Cales de Manacor presenta un cabal de disseny de 4.000 m³/dia i una capacitat de 16.000 habitants equivalents. De les dades disponibles a ABAQUA (cabals i càrregues 2018) es dedueix que la població real és significativament superior a la contemplada en el document del PGOU. El futur cabal d'entrada a l'EDAR de Cales de Manacor s'ha estimat en 4.018 m³/dia, per la qual cosa, es considera que aquesta infraestructura no té capacitat suficient per gestionar tot l'augment de les aigües residuals associat a la consolidació i creixement previst en el PGOU.

No obstant, s'ha de tenir en compte que la Revisió del PGOU que es presenta no suposa increment de població a la zona costanera del t.m. de Manacor.

Paisatge

La incidència paisatgística de les propostes del PGOU s'analitzen a l'Estudi d'Incidència Paisatgística (Annex I EAE) i s'arriba a la conclusió que, donat que l'execució dels diferents urbanitzables modificarà el paisatge actual, en els futurs Plans Parcials que es redactin, s'hauran de preveure mesures d'integració paisatgística; es tindrà especial atenció en el Sectors Urbanitzables l'execució dels quals pot alterar les visuals del nucli de Manacor.4. Resum del procés d'avaluació

Fase Prèvia de Consultes

Tal com preveu l'art. 19 de la Llei 21/2013, l'òrgan ambiental va redactar el Document d'Abast que va ser tramés a l'Ajuntament el 6 d'agost de 2015, juntament amb còpia dels informes rebuts de les administracions afectades.

Fase d'informació pública i de consultes

El PGOU i l'Estudi Ambiental Estratègic es varen sotmetre al tràmit d'informació pública durant un període de 60 dies en el BOIB núm. 87 de 9 de juliol de 2016, en el Diari Ultima Hora de 13 de juliol de 2016 i en la pàgina web de l'Ajuntament de Manacor.

Durant l'esmentat termini es presentaren 34 informes de departaments i/o organismes i 945 al·legacions (de les quals 5 es varen presentar fora de termini).

Conclusions informes rebuts que poden afectar a la DAE

1.Serveis Ferroviaris de Mallorca (23/8/2016)

L'informe és favorable amb una sèrie de condicions/observacions, de les quals es des taquen:

-Es troben a faltar mesures per afavorir el transport públic; per aquest motiu l'Ajuntament ho ha incorporat en el Document 01b. Mesures per a la mobilitat sostenible.

-Incloure places d'aparcament properes a l'estació com a zones habilitades amb punt de recàrrega de vehicles elèctrics. A l'art. 218.5 s'ha afegit que els projectes d'urbanització han de preveure, respecte de les zones d'aparcament de vehicles a la via pública, que hi hagi un 5 % de les places d'aparcament que disposin de punt de recàrrega elèctrica

2.Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme. Subdirecció general de xarxes i operadors de telecomunicacions. Direcció General de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (1/9/2016).

L'informe emès és desfavorable mentre no s'incorporin les esmenes plantejades a les conclusions.

3.Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic (12/9/2016)

«... es pot continuar la tramitació del PG de Manacor sempre que s'introdueixen en el PG les modificacions per adaptar-se al PDSE de les Illes Balears i es tengui en compte les recomanacions indicades en el present informe»

A la documentació presentada per l'Ajuntament es comenten les modificacions que s'han introduït per donar compliment a l'informe i, quan s'ha considerat que no s'havia de realitzar cap modificació s'ha justificat el motiu; atès que determinades prescripcions de l'informe l'Ajuntament ha decidit no incorporar-les, tot i que l'informe de la DG indicava que no s'adaptava al PDSE, es posarà com a condicionant de la presenta DAE.

4.Servei de Planificació. Direcció General d'Emergències i Interior (7/8/2017)

Es va emetre informe favorable, respecte de les zones inundables i de les zones amb risc d'incendi forestal, amb una sèrie de condicionants que ja han estat incorporats a la documentació que s'ha d'aprovar provisionalment.

5.Servei de Gestió Forestal (2/10/2017)

A la documentació tramesa per a l'aprovació provisional s'han realitzat alguns canvis per a incloure les observacions d'aquest informe.

6.Direcció Insular d'Infraestructures i Mobilitat (18/12/2017)

L'informe comenta que en els plànols d'ordenació del PGOU s'han recollit les franges de reserva viària corresponents a les previsions del PDS Carreteres de Mallorca del 2009.

Respecte de l'Estudi Acústic presentat s'adverteix que els usos prevists en el nou Urbanitzable Auditori (Urble-A1) podrien no ser compatibles amb els nivells sonors existents.

A més també s'indica que el PP que desenvolupi el nou urbanitzable de Fartàritx (Urble-A4) haurà d'elaborar un estudi de mobilitat que analitzi la influència del sector sobre la Ma-4015, que també tindrà en compte la mobilitat a peu i en bicicleta prevista al PGOU; la necessitat d'elaborar aquest s'ha incorporat a la fitxa d'aquest sector.

7.Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat (28/9/2018)

“Atès que es donen per esmenades totes les deficiències esmentades als anteriors informes del Servei de Planificació al Medi Natural (que varen impedir l'emissió del corresponent informe favorable respecte la XN 2000), sobre les quals l'arquitecta municipal, al seu informe, indica quines han estat les propostes adoptades, que han quedat correctament reflectides tant a la part normativa com a les cartografies i a l'Estudi Ambiental Estratègic.

Per això, s'informa favorablement l'Estudi Ambiental Estratègic del PGOU de Manacor.”

8.Direcció General de Recursos Hídrics:

1.Servei d'Estudis i Planificació (11/4/2019)

L'informe s'emet en referència a la disponibilitat d'aigua potable i capacitat de depuració, tenint en compte l'informe d'ABAQUA emès el mes de febrer de 2019 en relació a les EDAR que gestiona (Cales de Mallorca i Cales de Manacor) i la documentació tramesa per l'Ajuntament el març de 2019 en relació a les EDAR de Manacor i Porto Cristo.

La conclusió de l'informe és favorable considerant que:

-La nova redacció del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) de Manacor corregeix les deficiències indicades en darrers informes emesos pel Servei d'Estudis i Planificació en quant a planimetria i normativa.

-El Pla de Gestió de la Demanda (PGD) i altre documentació presentada per l'ajuntament de Manacor, informat favorablement pel Servei d'Estudis i Planificació, ha permès establir les necessitats d'aigua per a cadascuna de les zones urbanes del municipi de Manacor per als diferents horitzons de creixement establerts al PGOU.

-Els informes en quan a la capacitat de depuració emesos per ABAQUA i el Servei d'Aigües Municipal de Manacor posen de manifest certes deficiències en el sistema que seran corregides amb les mesures proposades en el PGOU i PGD.

-La disponibilitat d'aigua potable per assumir els desenvolupaments proposats al PGOU estarà garantida sempre i quan es duguin a terme les accions proposades al Pla de Gestió de la Demanda.

2.Servei d'Aigües Superficials (23/5/2019)

Conclusions

..... Els canvis normatius succeïts disposen que la futura ordenació no podrà incloure determinacions que no siguin compatibles amb la normativa aplicable a cadascun dels orígens d'avingudes i amb el Pla de Gestió de Riscos per Inundació.

Així, els instruments d'ordenació han d'incloure, com a mínim, les zones d'afecció hidràulica-hidrològica i les limitacions als usos del sòl que es plantegin en els diferents escenaris de perillositat, adaptant el planejament urbanístic vigent als criteris plantejats en el pla de gestió del risc d'inundació

Per la qual cosa, l'informe finalitza realitzant una sèrie d'observacions, in cloent prescripcions que s'han d'incorporar al planejament.

Finalitzat el termini d'informació pública el promotor redacta un Document Resum on es descriu la integració en la proposta definitiva del pla dels aspectes ambientals, de l'EAE i de la seva adequació al document d'abast, del resultat de les consultes realitzades i com aquestes s'han pres en consideració; detallant a quins articles de les Normes Urbanístiques s'han incorporat les mesures ambientals proposades a l'EAE.

5. Conclusions

Per tot l'anterior, es formula la declaració ambiental estratègica favorable respecte al Pla General d'Ordenació Urbana, Manacor, sempre i quan es compleixin les mesures correctores proposades a l'Estudi Ambiental Estratègic i les següents condicions:

1.Els projectes d'urbanització dels àmbits urbanitzables A4 (Fartàritx) dins el segons quadrienni del PG i A6 (Majòrica) dins el primer quadrienni del PG hauran d'acreditar, en aplicació de l'article 198.3 del Reglament de la Llei 2/2014 d'ordenació i ús del sòl per a l'illa de Mallorca, que l'estació depuradora de Manacor té la capacitat suficient per fer front a les aigües residuals generades per cadascun dels sòls urbanitzables a què s'ha fet referència. En el supòsit que la EDAR no tengui aquesta capacitat, no podran entrar en funcionament les xarxes de clavegueram dels polígons mentre no hagi entrat en funcionament l'ampliació de l'EDAR de Manacor. S'ha d'incloure aquesta condició en cadascuna de les fitxes de gestió dels dos sectors referenciats.

2.El PGOU que s'aprovi definitivament, necessàriament haurà de contenir les actuacions aïllades no sistemàtiques amb els codi AA-11 i AA-12 que figuren a la documentació tramesa per l'Ajuntament el mes d'abril de 2019.

3.S'hauran de prendre les mesures correctores pertinents en el nou Urbanitzable Auditori (Urble-A1) ja que, segons l'Estudi Acústic presentat, els usos prevists podrien no ser compatibles amb els nivells sonors existents.

4.S'ha d'eliminar de la normativa tots els apartats que contradiuen el Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (Decret 33/2015, de 15 de maig, d'aprovació definitiva del PDSEIB, BOIB núm. 73 de 16/5/2015), admetent els que siguin més restrictius per motius exclusivament ambientals.

5.Segons la Direcció General de Recursos Hídrics:

a. Al Pla General s'ha d'incorporar un plànol d'informació dels terrenys en situació bàsica de sòl rural on es dibuixin les lleres de domini públic i les seves afeccions per servitud i policia de torrents, per a que les afeccions allà establertes (amb inclusió en els plànols de la figura de l'article 26 de les Normes Urbanístiques) siguin conegudes pels ciutadans interessats. S'han d'incloure també les planes geomorfològiques d'inundació.

b. S'han d'incloure les prescripcions i condicionants numerats als articles 9 i 14 del RDPH. I s'ha d'establir a la normativa que per a l'afecció o no de futurs projectes a la zona de domini públic hidràulic i les seves zones de protecció (servitud i policia) es tindrà a més en compte la informació disponible a l'IDEIB.

​​​​​​​6.Segons l'Agència Balear de l'Aigua i la Qualitat Ambiental (ABAQUA):

a.L'Ajuntament serà l'encarregat de que les connexions al sanejament en baixa (xarxa de clavegueram) es realitzin de manera que no perjudiquin el funcionament del sistema de sanejament i depuració en alta, en quant a cabal i càrregues contaminants.

b.L'Ajuntament haurà d'elaborar un Pla Municipal de Millora de Sanejament i Drenatge, i que inclourà un programa d'actuacions amb els següents objectius:

-Fer efectiva la connexió de la totalitat de les aigües residuals generades dins el sòl urbà a la xarxa de clavegueram.

-La separació de les aigües pluvials de les residuals urbanes, o actuacions substitutòries que permetin reduir els impactes sobre el medi derivats de l'existència de xarxes unitàries.

c.S'hauran de reflectir al planejament municipal les infraestructures de sanejament i depuració (EDAR, EBAR, xarxa de sanejament i sistema de restitució al medi), qualificant com a sistema general totes les instal·lacions existents.

d.En cas que les previsions de creixement i/o consolidació de sectors de població facin recomanable l'ampliació de la capacitat de qualsevol infraestructura de sanejament i depuració, l'Ajuntament iniciarà els tràmits i negociacions per sol·licitar-ho formalment a ABAQUA, prèviament a l'assoliment del llindar màxim de capacitat de les infraestructures afectades.

e.Les propostes definitives dels sistemes generals de sanejament i depuració s'hauran de plasmar en els corresponents Convenis de Col·laboració entre les Administracions afectades.

Respecte de les pedreres cal recordar que, en compliment de la LOMIB, la planimetria actualitzada (amb registre) està al Registre Miner de les Illes Balears (Https://apps.cabi.es/siiweb/mines/MinasListReport.jsp).

Es recorda que, abans de l'aprovació definitiva, s'ha de comptar amb l'informe favorable de:

-Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i la Mar del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient.

-Direcció General de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació del Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme.“

 

Palma, 5 de juliol de 2019

El president de la CMAIB

Antoni Alorda Vilarrubias