BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En data 28 de juny de 2019, el director general de Relacions Institucionals i Acció Exterior ha formulat la proposta de resolució següent:

Fets

1. El 4 de juliol de 2018, el Col·legi Oficial d'Administradors de Finques de les Illes Balears va presentar al Registre de la Conselleria de Presidència una sol·licitud de qualificació de la modificació dels seus Estatuts, aprovada per l'Assemblea General de dia 23 de maig de 2018, la qual està sotmesa a aquest tràmit per prescripció de l'article 21.2 de la Llei 10/1998, de 14 de desembre, de col·legis professionals de les Illes Balears, i del capítol IV del Reglament de col·legis professionals de les Illes Balears, aprovat pel Decret 32/2000, de 3 de març, d'acord amb el certificat del secretari del col·legi professional de 3 de juliol de 2018. La modificació es refereix als articles 7, 34, 49, 50, 51, 54, 55, 56, 58, 59, 61, 64, i 65 dels Estatuts.

2. El 20 de desembre de 2018 es va sol·licitar un informe al Servei d'Assessoria Jurídica de la Conselleria de Presidència i al Servei Jurídic Administratiu d'Arquitectura i Habitatge, Energia i Canvi Climàtic i Obres Públiques de la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat, d'acord amb l'article 16 del Decret 32/2000, de 3 de març, pel qual s'aprova el Reglament de col·legis professionals de les Illes Balears.

3. El 15 de gener de 2019, el Servei Jurídic Administratiu d'Arquitectura i Habitatge, Energia i Canvi Climàtic i Obres Públiques de la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat va emetre un informe desfavorable a la modificació de l'article 7 dels Estatuts, atesa la redacció proposada per la corporació.

4. El 30 de gener de 2019, el Servei d'Assessoria Jurídica de la Conselleria de Presidència va emetre un informe desfavorable a la modificació de l'article 7 dels Estatuts, atesa la redacció proposada per la corporació.

5. El 8 de febrer de 2019 el director general de Relacions Institucionals i Acció Exterior va dictar una resolució per la qual s'ordenava la devolució del text dels estatuts del Col·legi Oficial d'Administradors de Finques de les Illes Balears, per tal que, en un termini no superior a seixanta dies, s'esmenassin les deficiències observades en relació amb la redacció de l'article 7 del Estatuts.

6. El 8 de març de 2019 va tenir entrada en el registre de la Conselleria de Presidència un nou certificat del secretari de la corporació, amb el vistiplau del president, en què s'indicava que s'havia acordat no modificar l'article 7 i, per tant, mantenir la redacció original prevista en els Estatuts vigents (BOIB núm. 26, de 22 de febrer de 2014).

7. Un cop examinats els articles modificats, s'observa que el seu contingut s'adequa a la Constitució, a l'Estatut d'autonomia i a la normativa reguladora de col·legis professionals.

Fonaments de dret

1. L'article 36 de la Constitució espanyola disposa que la llei ha de regular les peculiaritats pròpies del règim jurídic dels col·legis professionals i l'exercici de les professions titulades. L'estructura interna i el funcionament dels col·legis han de ser democràtics.

2. D'acord amb el que disposa l'article 31.9 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, en la redacció de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, corresponen a la Comunitat Autònoma les competències de desplegament legislatiu i d'execució en matèria de corporacions de dret públic representatives d'interessos econòmics i professionals, les quals ha d'exercir en el marc de la legislació bàsica de l'Estat i en els termes que s'hi estableixin.

3. L'article 21.1.a) de la Llei 10/1998 estableix que els col·legis professionals han de comunicar a la conselleria competent en aquesta matèria el text oficial dels estatuts i les modificacions que s'hi facin, en els termes que es determinin reglamentàriament.

4. L'article 16.4 del Reglament de col·legis professionals de les Illes Balears, aprovat pel Decret 32/2000, de 3 de març, estableix la competència per dictar la resolució sobre la qualificació dels estatuts col·legials, que recau en el conseller competent en matèria de col·legis professionals.

5. El Decret 24/2015, de 7 d'agost, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, atribueix a la Conselleria de Presidència, a través de la Direcció General de Relacions Institucionals i Acció Exterior, la competència en matèria de corporacions de dret públic.

Proposta de resolució

Propòs a la consellera de Presidència que dicti una resolució en els termes següents:

1. Qualificar positivament la modificació dels articles 34, 49, 50, 51, 54, 55, 56, 58, 59, 61, 64 i 65 dels Estatuts del Col·legi Oficial d'Administradors de Finques de les Illes Balears, annexos a aquesta Resolució.

2. Ordenar la inscripció d'aquesta modificació del text dels Estatuts en el full registral corresponent del Registre de Col·legis Professionals de les Illes Balears.

3. Ordenar la publicació d'aquesta Resolució en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

4. Notificar aquesta Resolució a la corporació sol·licitant.

Per tot això, dict la següentResolució

Manifestar la conformitat amb la proposta de resolució i dictar-ne resolució en els mateixos termes.

Interposició de recursos

Contra aquesta Resolució, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant la consellera de Presidència, en el termini d'un mes comptador des de l'endemà d'haver-ne rebut la notificació, d'acord amb l'article 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i l'article 57 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

També es pot interposar directament un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears en el termini de dos mesos comptadors des de l'endemà d'haver rebut la notificació de la Resolució, d'acord amb l'article 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

 

Palma, 1 de juliol de 2019

La consellera de Presidència Pilar Costa i Serra

El director general proposant Josep Enric Claverol i Florit

 

ANNEX

Article 34. Gerència

El càrrec de la Gerència és facultatiu i la seva designació correspon, en tot cas, a la Junta de Govern.

Correspon a la Gerència del Col·legi:

a. L'organització i la coordinació de les activitats que el Col·legi dugui a terme a la seva seu col·legial i a les Illes Balears, així com les que es duguin a terme en col·laboració amb el Consell General dins i fora del territori espanyol.

b. La supervisió i coordinació del personal d'administració i serveis.

c. La coordinació i el suport als membres de la Junta de Govern i als coordinadors de grups de treball del Col·legi.

d. La recerca i gestió de recursos.

e. La representació del Col·legi per delegació.

f. Altres tasques inherents a les funcions pròpies de gerència que es considerin oportunes.

g. La remissió i la comunicació, amb la seva signatura, de les notificacions i els acords dels òrgans col·legials.

h. Totes les funcions que s'han assenyalat, en absència o eliminació de la Gerència, podran ser assumides pel personal laboral del Col·legi.

Article 49. Principis generals

a. Aquestes normes s'encaminen a conformar l'actitud dels administradors de finques, en l'acompliment de la seva activitat com a tals, i constitueixen el codi moral i professional en les relacions amb els seus clients, companys o amb el Col·legi.

b. Amb independència de la tècnica professional, l'administrador de finques ha d'exercir la seva activitat, d'essencial caràcter humanista, amb un seny i una professionalitat irreprotxables, subjecte als imperatius de la bona fe, la confiança, el respecte i la responsabilitat, anteposant els interessos legítims que té encomanats a qualsevol altre, i combinant en l'exercici professional la ciència amb la consciència.

c. En el desenvolupament de la seva activitat professional, l'administrador de finques està obligat a actuar aplicant la tècnica professional i relativa al cas, per la qual cosa ha d'atendre la seva permanent i adequada formació mitjançant l'estudi i el coneixement de les matèries, doctrines i experiències imprescindibles per dur a terme l'exercici professional de manera correcta.

d. Independentment de l'actuació tècnica, l'administrador de finques ha d'acomodar la seva actitud professional a les normes ètiques i morals, i a la realitat social, i en qualsevol cas ha de tenir present l'actuació amb consciència i ha d'aplicar lliurement i raonablement les solucions més adequades a la moral usual, i més respectuoses per als interessos individuals i socials, i qualssevol altres que tengui encomanats.

e. L'administrador de finques ha de respectar el principi de la probitat professional, i les seves actuacions han d'estar basades en la rectitud, la integritat i l'honestedat, i han de conformar una actitud i conducta ordenades i irreprotxables que no minvin l'honor i la dignitat professionals.

f. En la seva actuació, l'administrador de finques ha de rebutjar qualsevol pressió o ingerència alienes que puguin limitar la seva llibertat professional i procurar beneficis a uns clients en perjudici d'uns altres.

g. L'exercici de la professió l'ha de prestar personalment el titular, sens perjudici de les col·laboracions i ajudes administratives o d'una altra classe necessàries per al bon funcionament del seu despatx. Cap administrador de finques no ha de permetre que s'usi el seu nom o els seus serveis professionals de cap manera que faci possible la pràctica professional a persones que no estiguin legalment autoritzades.

h. No acceptar cap encàrrec que sobrepassi la seva àrea d'experiència, sens perjudici —i amb acord previ amb el seu mandant— d'aconseguir la participació d'un especialista, els límits d'intervenció del qual  han d'estar clarament definits.

i. Informar-se de tots els fets essencials relatius a cadascuna de les propietats immobiliàries la gestió de les quals li ha estat encomanada en l'exercici professional, i vetllar per la defensa dels interessos del seu client amb criteri, rigor tècnic i honestedat professional.

Article 50. Relació amb els clients

1. En el marc de les relacions amb els clients, l'administrador de finques col·legiat ha de tenir com a objectius:

a. Protegir i promoure els interessos legítims dels seus mandants. Els deures d'assessorament i fidelitat absoluta respecte a ells no exoneren el professional de tractar equitativament totes les parts interessades, i respectar els seus drets.

b. Protegir el consumidor contra el frau, la presentació errònia o les pràctiques incorrectes en el sector immobiliari, i esforçar-se per eliminar dins les finques que gestioni qualsevol pràctica susceptible de causar perjudicis als seus propietaris o a tercers.

c. Considerar-se subjecte, en qualsevol circumstància, al secret professional pel que fa a la seva comesa respecte als seus clients i tercers, i procurar que els seus col·laboradors actuïn amb la mateixa reserva.

d.  Justificar, si escau, la capacitació professional necessària per a l'exercici de la professió.

e. Exercir la seva activitat amb la deguda transparència i amb respecte absolut a totes les disposicions vigents en matèria de protecció de dades.

2. En consideració als interessos específics que comporta l'exercici d'aquesta professió, l'administrador de finques ha d'afavorir, entre d'altres, les normes de conducta següents:

1a. Evitar adquirir, en tot o en part, o fer adquirir pel seu cònjuge, o una persona amb anàloga relació d'afectivitat o amb relació de parentiu, o mitjançant qualsevol classe d'entitat en la qual posseeixi una participació, cap propietat immobiliària que li hagi estat encomanada, llevat que informi prèviament el seu mandant d'aquesta intenció.

2a. Procurar no comprometre despeses per compte del client sense la seva autorització, fins i tot en el cas que es puguin obtenir condicions més bones que les que inicialment varen ser objecte de l'encàrrec, sens perjudici dels supòsits en què es faci en compliment d'una obligació legal, com la d'atendre despeses urgents, o qualsevol altra que li correspongui, i amb els requisits establerts en la llei.

3a. Abstenir-se de rebre comissions, descomptes o beneficis per les despeses compromeses derivades del compte d'un mandant sense haver obtingut abans el consentiment d'aquest.

4a. Les modalitats d'elecció de proveïdors i la facturació dels seus productes o serveis han de ser completament transparents. En aquest sentit, ha de vetllar també perquè l'exercici de les activitats annexes o connexes s'efectuï  amb total transparència i evitar que es generi qualsevol conflicte d'interessos.

5a. Evitar encarregar a compte d'un mandant treballs, subministraments o prestacions a un afí o una entitat en la qual tengui interessos sense haver informat el seu mandant sobre aquest tema.

6a. Abstenir-se de posar en venda, llogar o gestionar una propietat immobiliària sense que li hagi estat encomanat degudament per escrit.

7a. Dur a terme totes les gestions encarregades i proporcionar al client la informació requerida.

8a. Actuar amb plena transparència en l'encàrrec professional respecte del client, i comprometre's a transmetre al mandant totes les informacions o propostes relatives a aquest.

9a. Vetllar perquè les obligacions financeres i els compromisos resultants dels contractes immobiliaris quedin fixats per escrit amb prou claredat, explicant els acords aconseguits per les parts, i assegurant-se que cadascuna rebi un exemplar del document en el moment de la signatura.

10a. Valorar adequadament el treball que es duu a terme, per encàrrec del client, i informar-lo amb exactitud dels honoraris professionals corresponents als serveis prestats. Si escau, desglossar les diferents activitats relacionades amb l'encàrrec efectuat.

11a. En l'administració de comunitats, l'administrador ha de procurar mantenir la millor relació i convivència entre els propietaris, i amb aquesta finalitat ha d'exhaurir les gestions i solucions amistoses, i evitar quan sigui possible l'aplicació d'altres mesures coactives.

12a. Quan l'administrador de finques cessi en la prestació dels seus serveis professionals, per remoció o renúncia, ha de fer lliurament al nou administrador col·legiat nomenat per la Junta de Propietaris de la documentació de la comunitat de propietaris que tengui en el seu poder, així com practicar la liquidació a la comunitat.

Article 51. Relacions amb la resta d'administradors de finques

a. Les relacions de qualsevol classe entre administradors de finques s'han de desenvolupar amb respecte, honorabilitat i cortesia, i s'han de prestar, si és possible, les màximes facilitats per al compliment de les obligacions professionals.

b. Els administradors de finques estan obligats a facilitar-se informació general mútuament, sempre que no afecti el secret professional, i a prestar-se ajuda i col·laboració.

c. Abstenir-se de pràctiques que perjudiquin el bon nom de la professió.

d. Evitar qualsevol conflicte amb un company que pugui perjudicar els interessos dels clients.

e. Evitar que un conflicte amb un altre professional de diferent ram pugui perjudicar els interessos dels clients, i anteposar sempre en aquestes situacions els interessos del consumidor als seus propis.

Article 54. Règim disciplinari

1. El règim disciplinari dels administradors de finques s'ha de regir pel que disposen aquests Estatuts i altres normes aplicables i, amb caràcter supletori, per la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic.

2. El règim disciplinari serà aplicable, sens perjudici, en tot cas, de les possibles responsabilitats en les quals pugui incórrer el col·legiat en l'exercici de la seva activitat professional i que siguin objecte de retret o sanció per part d'organismes públics o de la jurisdicció corresponent.

Article 55. De les faltes i sancions

Les faltes disciplinàries es qualifiquen de molt greus, greus i lleus, i són sancionades per la Junta de Govern d'acord amb el que estableixen aquests Estatuts.

1. Són faltes lleus:

a. Faltar al respecte degut o formular imputacions injustificades als seus companys.

b. El retard injustificat en el compliment dels seus deures professionals o col·legials.

c. Ocultar al Col·legi la seva situació d'exercent, estant com a no exercent.

d. La utilització de qualsevol tipus de publicitat que tengui les condicions conjuntes de massiva i directa, com són les comunicacions, les cartes, els fullets i similars, adreçades a propietaris de béns immobles, empreses relacionades amb la propietat o la promoció immobiliària, comunitats, excepte en aquelles en què l'administrador tengui constància fefaent que no hi ha ja administrador col·legiat, sempre que s'incorri en competència deslleial.

e. Rebutjar la comesa que li encarreguin els òrgans del Col·legi.

f. L'incompliment reiterat de les instruccions corporatives de caràcter general sobre enquestes, estadístiques i informes, o qualsevol altra actitud que demostri una manca de col·laboració col·legial persistent.

g. No donar compte dels canvis de domicili o de qualsevol altra circumstància que pugui tenir interès legítim per al Col·legi.

h. En general, l'incompliment per distracció o negligència excusable dels deures professionals o col·legials que no tenguin una altra qualificació disciplinària més greu.

2. Són faltes greus:

a. Els actes realitzats en l'exercici de la professió que constitueixin competència deslleial d'acord amb la legislació vigent en aquesta matèria.

b. Les faltes de respecte, els insults i les injúries tant verbals, escrites, com la seva possible difusió mitjançant xarxes socials cap a altres companys, en relació tant amb la seva activitat de caràcter col·legial com professional.

c. Les faltes de respecte, els insults i les injúries tant verbals, escrites, com la seva possible difusió mitjançant les xarxes socials cap als membres dels òrgans de govern, així com formular imputacions injustificades sobre aquests.

d. El falsejament o la inexactitud greu de la documentació professional, i l'ocultació o la simulació de dades que el Col·legi ha de conèixer per exercitar les seves funcions d'ordenació professional.

e. La incompareixença davant els òrgans col·legials, quan sigui requerit per a això, o el fet de desatendre els terminis de contestació concedits per qualsevol òrgan d'aquest Col·legi.

f. L'acompliment dels càrrecs col·legials i de les comeses que li siguin encarregats amb negligència greu.

g. La cessió onerosa i/o gratuïta del títol per a l'exercici de la professió.

h. No respectar els drets dels particulars o les entitats contractants dels seus serveis o dels destinataris del seu exercici professional.

i. L'incompliment greu de les obligacions d'informació que estableix la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici.

j. L'incompliment greu de les obligacions previstes en els estatuts, els reglaments i altres disposicions professionals, tret que expressament tengui una altra qualificació disciplinària diferent.

k. L'incompliment de les lleis que siguin aplicables per raons professionals, així com les obligacions i els deures continguts en aquests Estatuts, especialment quan se'n derivin perjudicis reals a clients o tercers.

l. La reincidència o reiteració en la comissió de faltes lleus, que té lloc per la imposició de tres sancions o més per faltes lleus, en el període d'un any.

m. Els actes realitzats personalment o en representació d'un tercer per desprestigiar o perjudicar indegudament el treball professional d'un altre administrador col·legiat en el desenvolupament de la seva funció.

3. Són faltes molt greus:

a. La condemna per delicte dolós, en qualsevol grau de participació, en matèria professional.

b. L'exercici de la professió d'administrador de finques sense complir els requisits establerts en aquests Estatuts generals, o per condemna o sanció disciplinària fermes.

c. L'incompliment greu, per culpa o negligència inexcusables, del secret professional, amb perjudici a tercer.

d. L'omissió amb dol, culpa o negligència inexcusables de la diligència deguda en el desenvolupament de les funcions professionals.

e. El trencament greu, per acció o omissió, dels deures de fidelitat i lleialtat en l'exercici de la professió.

f. Encobrir l'intrusisme, en qualsevol supòsit.

g. L'incompliment de les seves obligacions professionals i econòmiques pel que fa als propis clients, suficientment acreditat, així com la manca de rendició de comptes periòdics en els terminis convinguts quan en resulti un perjudici greu per a aquests clients.

h. L'embriaguesa o el consum de drogues, estupefaents o substàncies psicotròpiques quan afectin greument l'exercici de la professió.

i. La reincidència de faltes greus. A aquest efecte, s'entén per reincidència la comissió de més de dues faltes greus en el termini de dos anys.

Article 56. Sancions

Les sancions poden ser les següents:

1. En cas de faltes lleus:

a. Amonestació privada verbal.

b. Amonestació per escrit.

c. Multa fins a una anualitat de la quota de col·legiat, amb amonestació per escrit.

2. En cas de faltes greus:

a. Multa d'entre 2 i 10 anualitats de la quota de col·legiat, amb amonestació per escrit.

b. Suspensió provisional de la professió fins a tres mesos.

3. En cas de faltes molt greus:

a. Suspensió de la condició de col·legiat per un termini superior a tres mesos i inferior a dos anys.

b. Expulsió de la corporació.

La imposició de les sancions corresponents a les infraccions molt greus i greus a un col·legiat que sigui membre de la Junta de Govern comporta automàticament el cessament en el càrrec. Les sancions d'inhabilitació permanent i de suspensió de l'exercici professional impliquen l'accessòria de suspensió de drets electorals pel temps de durada i la retirada del carnet professional. Quan per l'especial rellevància del cas es consideri necessària, es podrà acordar la suspensió cautelar a fi de preservar les garanties dels possibles usuaris respecte del professional denunciat. Aquesta mesura excepcional l'ha d'acordar la junta de govern, a proposta de la comissió deontològica o, si no n'hi ha, l'instructor.

Article 58. Extinció de la responsabilitat disciplinària i prescripció

La responsabilitat disciplinària s'extingeix:

a. Per mort de l'inculpat.

b. Per compliment de la sanció.

c. Per prescripció de les infraccions o de les sancions.

d. Per acord de l'òrgan competent o del Consell General.

Prescripció:

a. El termini de prescripció de les infraccions és de tres anys per a les molt greus, de dos anys per a les greus i de sis mesos per a les lleus. Els terminis de prescripció comencen a comptar des de la data de la comissió de les faltes, i queden interromputs des del moment en què s'iniciï el procediment administratiu disciplinari.

b. Les sancions imposades per infraccions molt greus prescriuen al cap de tres anys; les imposades per faltes greus, al cap de dos anys, i les imposades per infracció lleu, al cap d'un any. El termini de prescripció de les sancions comença a comptar a partir de l'endemà del dia en què la resolució per la qual s'imposa la sanció sigui executable.

Article 59. Règim sancionador

1. El règim sancionador previst en aquesta norma s'ha d'exercitar d'acord amb els principis següents:

a. Legalitat.

b. Irretroactivitat.

c. Tipicitat.

d. Proporcionalitat.

2. No es pot imposar cap sanció sense la incoació de l'expedient oportú. En l'expedient administratiu s'han de garantir, com a mínim, els principis següents:

a. Presumpció d'innocència.

b. Audiència a l'afectat.

c. Motivació de la resolució final.

d. Separació de l'òrgan instructor i decisori.

e. En la tramitació de l'expedient sancionador es poden aplicar les mesures cautelars necessàries per assegurar tant l'interès públic lesionat com la bona fi de l'expedient.

Article 61. Procediment disciplinari

Quan es tramiti un procés penal pels mateixos fets o per uns altres que sigui racionalment impossible separar dels fets sancionables conformement a aquest reglament, el procediment se suspendrà en la seva tramitació fins que recaigui un pronunciament ferm de l'autoritat judicial.

Una vegada iniciat el procediment, en qualsevol moment en què l'instructor apreciï que la presumpta infracció pot ser constitutiva d'una conducta delictiva n'ha d'informar la Junta de Govern perquè decideixi sobre la comunicació dels fets al Ministeri Fiscal i resolgui la suspensió del procediment fins que recaigui un pronunciament judicial ferm.

Una vegada represa la tramitació de l'expedient disciplinari, la resolució que es dicti ha de respectar l'apreciació dels fets que es contingui en aquest pronunciament judicial.

Els col·legiats respecte dels quals se segueixin procediments disciplinaris tenen els drets següents:

a. La presumpció d'innocència.

b. De ser notificats dels fets que se'ls imputin.

c. D'utilitzar els mitjans de defensa de l'ordenament jurídic que resulti procedent.

Article 64. Iniciació del procediment sancionador

La iniciació dels procediments sancionadors s'ha de formalitzar amb el contingut mínim següent:

a. La identificació de la persona o les persones presumptament responsables.

b. Els fets succintament exposats que motiven la incoació del procediment, la seva possible qualificació i les sancions que hi puguin correspondre, sens perjudici del que resulti de la instrucció.

c. L'instructor de l'expedient disciplinari.

d. L'òrgan competent per a la resolució de l'expedient i la norma que li atribueixi aquesta competència, amb indicació de la possibilitat que el presumpte responsable pugui reconèixer voluntàriament la seva responsabilitat.

e. Les mesures de caràcter provisional que hagi acordat l'òrgan competent per iniciar el procediment sancionador, sens perjudici de les que es puguin adoptar durant aquest, per assegurar l'eficàcia de la resolució i la bona fi d'aquest procediment.

Les mesures provisionals podran ser alçades o modificades durant la tramitació del procediment, d'ofici o instància de part, en virtut de circumstàncies sobrevingudes o que no es varen poder tenir en compte en el moment d'adopció. En tot cas, s'extingeixen amb l'eficàcia de la resolució final del procediment disciplinari.

f. La indicació del dret de formular al·legacions i d'audiència en el procediment en el termini de 15 dies.

Article 65. Període de prova

A) Una vegada rebudes les al·legacions o transcorregut el termini assenyalat de 15 dies, si es considera convenient o ho sol·licita qualsevol de les parts, l'òrgan instructor pot acordar l'obertura d'un període de prova per un termini no superior a dos mesos i/o prendre declaració al col·legiat, al denunciant o als testimonis.

B) La pràctica de les proves de qualsevol classe que es considerin pertinents —s'entenen com a pertinents les que siguin diferents dels documents que els interessats puguin aportar en qualsevol moment de la tramitació del procediment— s'ha de dur a terme mitjançant la comunicació als interessats, amb antelació suficient per a la realització de les proves que hagin estat admeses. En la notificació s'ha de consignar el lloc, la data i l'hora en què es practicaran les proves, amb l'advertiment, si escau, que l'interessat pot nomenar tècnics perquè l'assisteixin.

Quan la prova consisteixi en l'emissió d'un informe d'un òrgan administratiu o d'una entitat pública, i sigui admesa a tràmit, s'entendrà que té caràcter preceptiu, i es podrà entendre que té caràcter determinant per a la resolució del procediment. En aquest cas, es podrà interrompre, amb audiència i comunicació de l'interessat, per un període màxim de 30 dies, el termini dels tràmits successius, fins a l'emissió d'aquest informe.