BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

 El Ple del Consell de Mallorca, en sessió celebrada dia 23 de maig de 2019, va acordar:

«1.- Estimar parcialment l'al·legació presentada per la Direcció General de Trànsit dia 14 de juny de 2018 (registre  d'entrada 21.262), sobre la base de l'informe jurídic de data 22 de novembre de 2018.

2.- Desestimar l'al·legació presentada per l'entitat TRAMUNTANA XXI dia 29 de juny de 2018 (registre d'entrada 23.057), sobre la base de l'informe jurídic de data 22 de novembre de 2018.

3.- Estimar l'al·legació presentada per la Direcció Insular d'Igualtat del Consell de Mallorca dia 26 de juny de 2018 (registre d'entrada 23.057), sobre la base de l'informe jurídic de data 22 de novembre de 2018.

4- Aprovar definitivament el «Reglament de desenvolupament, en matèria d'activitats no permanents menors de recorregut a l'àmbit de l'illa de Mallorca, de la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d'instal·lació, accés i exercici d'activitats a les illes balears», d'acord amb el Dictamen del Consell Consultiu.

5.- Publicar el text íntegre del «Reglament de desenvolupament, en matèria d'activitats no permanents menors de recorregut a l'àmbit de l'illa de Mallorca, de la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d'instal·lació, accés i exercici d'activitats a les illes balears» el qual s'incorpora com a annex a aquest acord.

Contra aquest acord, que exhaureix la via administrativa, podeu interposar recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, en el termini de dos mesos, comptadors a partir de l'endemà de publicar aquest acord. Tot això, de conformitat amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. No obstant l'anterior, podeu exercitar, si escau, qualsevol altre recurs que considereu pertinent. »

  

Palma, 4 de juny de 2019

Per delegació del president, el secretari general

(Decret de 17 de juliol de 2015, BOIB núm. 114, de 28 de juliol de 2015)

Jeroni M Mas Rigo

 

ANNEX

Reglament de desenvolupament, en matèria d'activitats no permanents de recorregut a l'àmbit de l'illa de Mallorca, de la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d'instal·lació, accés i exercici d'activitats a les Illes Balears

PREÀMBUL

I

La categoria de les activitats no permanents de recorregut inclou una àmplia varietat d'activitats, dins la qual destaquen sens dubte les que consisteixen en desenvolupar proves esportives a l'aire lliure, tant si discorren per vies públiques com si ho fan fora d'aquestes vies.

En els darrers anys la realització de proves esportives ha augmentat d'una manera més que considerable, ja sigui pel que fa al nombre de proves organitzades com pel que fa al nombre de persones que hi participen. No cal aportar xifres per verificar la realitat d'aquesta afirmació. En efecte, tothom té ben present que cada vegada són més les proves esportives que es duen a terme a les Illes Balears, i en particular a Mallorca, i també que són cada vegada més els participants, molts vinguts de l'estranger, que es desplacen a Mallorca atrets per fer aquests tipus d'activitats.

Ningú no dubte que tot això genera importats conseqüències positives per a l'illa i els seus municipis, sobretot en termes econòmics, atès l'important impacte econòmic que té la realització d'aquestes activitats. Tanmateix, no es pot negar que el desenvolupament de les activitats esmentades comporta també alguns efectes negatius, vinculats fonamentalment al seu impacte sobre el medi ambient o a les molèsties i incomoditats que aquestes activitats provoquen sobre la vida quotidiana de les persones que no hi participen. En un territori insular que no es massa extens, on l'espai i les infraestructures disponibles per fer aquestes activitats resulten limitats, una proliferació que no vagi acompanyada d'una correcta planificació pot arribar a convertir-se en un seriós problema.

Per tant, cal assegurar una intervenció adequada de les administracions competents per fer-ne efectiva la planificació. I això implica, d'entrada, que s'hagin de dissenyar mecanismes que garanteixin la màxima coherència i coordinació en l'actuació de les diferents administracions implicades, sobretot municipal, insular i estatal. I per altra banda, que s'hagin de preveure criteris objectius, basats en la valoració de l'interès públic, que facilitin establir un ordre de prioritats, una selecció i una programació racional de les diferents activitats susceptibles de dur-se a terme. Només d'aquesta manera es podran potenciar els efectes favorables que comporta la realització d'aquesta categoria d'activitats a la vegada que s'aconsegueix reduir o minimitzar els impactes negatius que s'hi associen.

II

La Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d'instal·lació, accés i exercici d'activitats a les Illes Balears ha estat modificada per la Llei 6/2019, de 8 de febrer, la qual ha introduït canvis en el règim jurídic de les activitats contingudes a la Llei 7/2013, de 26 de novembre. Així, entre d'altres aspectes, es modifica la classificació de les activitats no subjectes al règim d'autoritzacions ambientals integrades de l'art. 5 de la Llei del 2013,  i passa a haver-hi quatre subcategories de les activitats no permanents:

     1. Majors

     2. Menors

     3. Innòcues

     4. De recorregut.

Com a conseqüència d'aquesta nova classificació, les activitats no permanents de recorregut passen a tenir identitat pròpia fora de la subcategoria d'activitats no permanents menors, i se'ls dedica un capítol específic (el capítol IV) dins el Títol VI amb un procediment i sol·licitud específics, i es preveu la possibilitat d'establir un calendari de periodicitat anual en el qual es determinin les dates o els períodes en els quals es poden desenvolupar aquestes activitats.

Aquesta Llei 6/2019 esmentada, què va entrar en vigor el 16 d'abril de 2019 –d'acord amb la vacatio legis de dos mesos des de la publicació en el BOIB que estableix a la disposició final cinquena- també faculta el Govern de les Illes Balears i els consells insulars per a que dictin les disposicions que el desplegament d'aquesta llei requereixi, d'acord amb el marc competencial que preveu l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears.

En aquest marc normatiu, el reglament avança a l'hora d'establir noves fórmules i mecanismes que, sense distorsionar el marc legal vigent, fan possible una millor satisfacció dels objectius que s'havien indicat anteriorment. Amb aquesta intenció, la primera tècnica que introdueix el reglament es la que afecta a la programació de les autoritzacions. O, dit d'una altra manera, es reconeix que l'autorització pugui imposar la realització de l'activitat en una data diferent de la que proposa el sol·licitant. Aquesta mesura no planteja dubtes pel que fa a la legalitat, ja que es tracta, ni més ni menys, de la imposició d'una condició en la mateixa autorització. Com és sabut, la jurisprudència ha admès àmpliament la imposició de condicions en les autoritzacions quan això constitueix una mesura menys lesiva per al sol·licitant que la denegació. És cert que aquesta jurisprudència es refereix únicament a les anomenades «condicions de legalitat» i no a les «condicions d'oportunitat». Això no obstant, en el nostre cas no hi ha cap inconvenient per poder introduir també aquest segon tipus de condicions, atès que la Llei reconeix expressament: i) d'una banda, que l'autorització constitueix un acte discrecional; i ii) de l'altra banda, que per atorgar-la ens hem de basar en raons d'interès públic valorat segons criteris socials i econòmics.

La possibilitat de programar les autoritzacions, o més ben dit, la possibilitat de programar la realització de les activitats autoritzades, és la que dona peu a la introducció dels altres dos instruments essencials del sistema d'autorització que incorpora el reglament: els criteris de prioritat i el calendari d'activitats. Un cop reconeguda la legalitat de la programació, tant els criteris com el calendari esdevenen elements necessaris i vinculants per al sistema d'autorització adoptat, garantint així que la realització de les diferents activitats promogudes pugui tenir lloc segons la seva rellevància o interès i segons la disponibilitat dels recursos personals i materials que s'exigeixin per al seu correcte desenvolupament.

Finalment, no podem oblidar que la Llei 7/2013 estableix, en matèria d'autorització, un sistema de competències compartides, en els quals aquestes corresponen tant als consells insulars com als ajuntaments, segons l'itinerari pel qual discorri l'activitat. I no s'ha d'oblidar tampoc que les corporacions municipals, com és ben sabut, gaudeixen de plena autonomia per gestionar els seus interessos. Això vol dir que no resulta admissible, i menys encara que es faci pel reglament, que el Consell Insular pugui imposar al ajuntaments uns criteris d'autorització i un calendari d'activitats únics. En conseqüència, l'objectiu d'assegurar la màxima coherència en la programació de les activitats, entre els criteris i calendaris insular i municipals, s'ha d'assolir mitjançant solucions basades necessàriament en el principi de cooperació. Aquesta és la raó de ser, justament, de l'anomenada «Comissió de Cooperació en matèria d'Activitats No Permanents Menors de Recorregut», que regula aquest Reglament de manera emparada pel que preveu l'article 28 de la Llei 7/2013. Per altra banda, és obvi que les relacions de cooperació i col·laboració s'han d'extremar encara més en els casos en què resulta preceptiva i vinculant la intervenció de l'Administració de l'Estat, per la qual cosa a les reunions d'aquesta comissió de cooperació, hi podrà assistir una persona en representació de la Prefectura Provincial de Trànsit de les Illes Balears.

III

Del contingut d'aquest reglament, se n'observa l'adequació als principis de bona regulació que preveu a l'art. 129 de la Llei 39/2015: principi de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica i transparència.

La competència del Consell insular de Mallorca per elaborar i aprovar aquest reglament deriva directament del que preveu l'Estatut d'Autonomia, que, per una banda, defineix com a matèria de competència pròpia dels consells insulars la relativa a ‹‹activitats classificades›› (art. 70.7), i per l'altra, atribueix als consells insulars la potestat reglamentària executiva respecte de les matèries de competència pròpia (art. 72). Tot l'anterior, tanmateix, s'ha d'entendre sense perjudici de la potestat reconeguda al Govern per establir els principis generals que regulen les matèries pròpies dels consells insulars (art. 58.3).

TÍTOL I

DISPOSICIONS GENERALS

Article 1. Objecte

1. Aquest reglament té per objecte el desplegament, en matèria d'activitats no permanents de recorregut, de la Llei 7/2013, de 26 de juny, de règim jurídic d'instal·lació, accés i exercici d'activitats a les Illes Balears.

2.  El reglament regula el règim jurídic i el procediment d'intervenció administrativa per autoritzar l'exercici de les activitats no permanents de recorregut.

Article 2. Àmbit d'aplicació

Les disposicions d'aquest reglament són aplicables a totes les activitats no permanents de recorregut que es desenvolupen en l'àmbit de l'illa de Mallorca, siguin quines siguin les persones titulars o promotores de l'activitat, físiques o jurídiques, públiques o privades.

Article 3. Definició

1.  S'entén per «activitat no permanent de recorregut» la que resulta de les definicions establertes per la Llei 7/2013.  En tot cas, les activitats no permanents de recorregut es caracteritzen per les notes següents:

-  Es desenvolupen de manera puntual o eventual, encara que es puguin produir amb caràcter periòdic o repetitiu en el temps.

-  Tenen lloc a l'aire lliure o en espais oberts, sense necessitat de disposar d'un establiment físic.

-  La durada està predeterminada i limitada al temps imprescindible perquè l'activitat es dugui a terme.

-  Es desenvolupen al llarg d'un itinerari o traçat definit i acotat de manera anticipada, que pot ser de titularitat pública o privada, i que pot transcórrer per més d'un terme municipal

2.  Sense caràcter exhaustiu, són exemples d'activitats no permanents de recorregut, entre d'altres, les romeries i determinades proves esportives a l'aire lliure, com ara els ral·lis, les marxes ciclistes o les curses de muntanya.

Article 4. Règim d'autorització

1.  La realització de qualsevol activitat no permanent de recorregut exigeix que el titular obtingui autorització prèvia de l'administració competent, llevat dels casos en què aquesta  mateixa administració sigui la titular de l'activitat, aquest supòsit darrer requereix l l'acord de l'òrgan competent, sense perjudici del compliment de la normativa sectorial que hi resulti d'aplicació.

2.  L'autorització s'ha d'atorgar de manera singular per a cada activitat que es pretengui dur a terme.

3.  L'obtenció de l'autorització de l'activitat no eximeix la persona titular del deure de sotmetre's a qualsevol altre règim d'autorització o de complir qualsevol altre tràmit o requisit que la normativa sectorial aplicable estableixi per desenvolupar l'activitat, ja sigui presentar una declaració responsable, una comunicació prèvia, obtenir un informe favorable o, en general, obtenir qualsevol document, públic o privat, o decisió administrativa, expressa o presumpta, que s'imposi com a requeriment previ a l'inici de l'activitat.

4.  L'acte d'atorgar l'autorització de l'activitat queda supeditat, pel que fa al seus efectes, a obtenir les autoritzacions o a la realització dels tràmits sectorials esmentats en el paràgraf anterior, si aquests no s'han d'acreditar juntament amb la sol·licitud d'autorització de l'activitat o no s'exigeixen amb caràcter previ abans d'obtenir-la.

5.  En compliment de la normativa en matèria d'igualtat de dones i homes, les administracions públiques i les federacions, les associacions i les entitats esportives de les Illes Balears han de vetllar pel respecte al principi d'igualtat d'oportunitats en relació a:  l'organització i les característiques de les proves esportives (duració, distàncies, modalitats, entre altres), convocatòries públiques de premis esportius, i també han de vetllar per tractar en igualtat les esportistes i els esportistes d'elit.

Article 5. Competències administratives

1.  Als ajuntaments els pertoca la intervenció administrativa sobre les activitats no permanents de recorregut quan es desenvolupen íntegrament dins els seus termes municipals respectius, i al Consell Insular, quan es tracta d'activitats l'itinerari o traçat de les quals transcorre per més d'un terme municipal.

2.  La intervenció administrativa sobre l'activitat comprèn la potestat d'autoritzar-la, com també les de control i inspecció i, si escau, la sanció de les accions o omissions tipificades com a infracció, en els termes previstos en els títols VIII i IX de la Llei 7/2013.

Article 6. Comissió de Cooperació en matèria d'Activitats No Permanents de Recorregut

1.  Per fer efectiva la cooperació entre les diferents administracions, l'estatal, la insular i les municipals, en l'exercici de les seves competències, i per assegurar la màxima coherència i coordinació entre les actuacions, es crea la «Comissió de Cooperació en matèria d'Activitats No Permanents de Recorregut».

2.  Aquesta comissió es concep com un grup de treball permanent, sense facultats resolutòries, amb la funció d'assessorar, elaborar estudis, informes o propostes, i dur a terme qualssevol altre funció dirigida a facilitar, al Consell Insular i als ajuntaments, l'exercici de les seves competències en matèria d'activitats no permanents de recorregut. A la comissió li pertoca, en particular, participar en l'elaboració dels criteris d'autorització i calendaris d'activitats als quals fa referència aquest reglament, i en els termes que s'hi preveuen.

3.  Les reunions de la comissió han d'estar presidides pel conseller executiu o consellera executiva titular del departament al qual correspongui la competència en matèria d'activitats classificades, o bé per la persona en qui delegui. Hi poden assistir, segons el contingut de la reunió, una persona en representació de la Prefectura Provincial de Trànsit de les Illes Balears, una persona en representació de cadascun dels ajuntaments afectats, com també una persona en representació de les diferents federacions esportives implicades i altres entitats constituïdes que promoguin la realització d'activitats no permanents de recorregut. Aquesta Comissió pot convidar, segons el contingut de la reunió, les administracions i entitats que cregui pertinents.

TÍTOL II

AUTORITZACIÓ DE LES ACTIVITATS

 

Capítol I

Disposicions comunes

Article 7. Procediment d'autorització

1.  La sol·licitud d'autorització ha d'anar adreçada a l'administració competent per tramitar-la i resoldre-la, acompanyada de tota la documentació que exigeix la Llei 7/2013.

2.  La sol·licitud d'autorització s'ha de presentar amb una antelació mínima d'un mes a la data prevista per a la realització de l'activitat.

3.  Durant la tramitació del procediment, l'administració competent ha de sol·licitar tots els informes que siguin oportuns o preceptius segons la normativa sectorial aplicable, en particular els de caràcter mediambiental i, en tot cas el que ha d'emetre la persona titular de la via, quan l'activitat discorri per vies públiques, i el que ha d'emetre la Prefectura Provincial de Trànsit, quan l'itinerari de l'activitat hagi de discórrer per vies on la regulació, ordenació i gestió del trànsit li estigui atribuïda la competència. El fet que l'administració competent pugui sol·licitar els informes que siguin preceptius o es consideren adients no eximeix el promotor de l'activitat de demanar les autoritzacions sectorials que corresponguin i d'haver de tenir-les abans del seu inici.

4.  Pel que fa a l'emissió d'aquest darrer informe, s'ha de tenir en compte que es poden establir fórmules de cooperació o delegació amb les entitats locals perquè aquestes participin en la regulació, ordenació i gestió del trànsit quan l'activitat discorri per travessies.

5.  Sense perjudici de la resta d'informes exigits per la normativa sectorial aplicable, l'assenyalat en el paràgraf anterior té caràcter vinculant per a l'Administració que ha de resoldre la sol·licitud d'autorització, sempre que el sentit de l'informe sigui contrari a la realització de l'activitat, o també quan condicioni la realització al compliment de determinades prescripcions tècniques. Entre aquestes prescripcions tècniques, hi pot figurar la que fa referència al nombre màxim de participants, quan la limitació vengui justificada per la necessitat d'assegurar la cobertura adequada de l'activitat o la seguretat de les persones que hi  participin i les espectadores.

6.  La sol·licitud d'autorització s'ha de resoldre en un termini màxim de trenta dies a partir d'haver presentat la sol·licitud. Un cop transcorregut aquest termini sense que s'hagi dictat i notificat la resolució, l'autorització s'ha d'entendre atorgada per silenci administratiu.

No obstant això, l'Administració competent pot suspendre el termini màxim per resoldre el procediment i notificar la resolució en els casos i en els termes que preveu la Llei de procediment administratiu comú de les administracions públiques. I, en particular, en el supòsit que s'hagin de sol·licitar informes a un òrgan de la mateixa o d'una altra administració, a causa del temps que passi entre la petició, que s'ha de comunicar a les persones interessades, i la recepció de l'informe, que també se'ls ha de comunicar. En aquest supòsit, la suspensió no pot ultrapassar en cap cas els tres mesos.

7.  La  persona responsable, ha de portar l'autorització durant l'execució i ha d'assumir la responsabilitat sobre el control, i ha de tenir a disposició de la inspecció les còpies de l'expedient, les autoritzacions, els contractes de tercers i els certificats tècnics corresponents.

Article 8. Caràcter i criteris de l'autorització

1.  L'autorització de l'activitat té caràcter discrecional, excepte en el casos d'informes vinculants, i ha d'estar motivada conforme a les circumstàncies expressades pels diferents informes emesos.

L'atorgament o denegació s'ha de basar en la valoració de l'interès públic determinat segons criteris econòmics i socials.

2.   A la vista dels informes emesos i de la valoració de l'interès públic, l'Administració competent, quan no sigui escaient la denegació, pot atorgar l'autorització amb subjecció a condicions, especialment pel que fa a les dates de desenvolupament de l'activitat i a l'itinerari del recorregut.

3.  A efectes del que s'ha exposat a l'apartat anterior, les administracions competents, mitjançant acord del ple, han d'aprovar la relació dels criteris econòmics i socials que s'han de tenir en compte i han d'establir un ordre de prioritat de les diferents activitats susceptibles de ser autoritzades en funció del seu impacte positiu sobre l'interès públic, valorat segons els criteris fixats. En l'ordre de prioritat, han d'ocupar un lloc preferent les activitats que, d'acord amb els criteris establerts, seguin expressament qualificades per l'Administració corresponent com a activitats d'especial interès insular o municipal.

Per facilitar l'adopció de l'acord esmentat, la Comissió de Cooperació en matèria d'Activitats No Permanents Menors de Recorregut s'ha d'encarregar d'elaborar i posar a disposició de les administracions competents un document-proposta dels criteris d'autorització i de priorització d'activitats, en el qual s'hi han d'incorporar i reunir adequadament els interessos de les diferents administracions.

Article 9. Programació i calendari d'activitats

1. D'acord amb els criteris i l'ordre de prioritat esmentats a l'article anterior, l'Administració competent pot, a mode de condició imposada a l'autorització de l'activitat, programar-ne la data de realització quan resulti que la data més idònia hagi de ser diferent de la que es proposa a la sol·licitud d'autorització.

Per programar l'activitat, l'administració ha de tenir en compte la justificació que conté la sol·licitud d'autorització.

2.  L'autorització de l'activitat, en la data proposada pel promotor o en la programada per l'Administració, s'ha de concedir sobre la base de les previsions del calendari d'activitats que es regula en el capítol següent.

Capítol II

El calendari d'activitats

Article 10. El calendari d'activitats

1.  El calendari d'activitats és el document que conté la indicació dels dies disponibles cada any per organitzar activitats no permanents de recorregut. I, en aquest sentit, és el document que serveix de guia als promotors d'activitats per conèixer les dates en què poden ser autoritzades.

Davant la sol·licitud de proves esportives de recorregut no previstes en el calendari, l'Administració competent ha de resoldre segons la disponibilitat de dies, i de recursos personals i materials exigits per al correcte desenvolupament.

2.  El calendari s'ha d'elaborar a partir dels criteris d'autorització i l'ordre de prioritat d'activitats aprovats, i s'han de tenir en compte, així mateix, qualssevol altres circumstàncies que puguin tenir una incidència rellevant sobre el desenvolupament de les activitats. Quan es tracti d'activitats que han de ser informats per la Prefectura Provincial de Trànsit, s'han de tenir en compte els criteris que estableix la Direcció General de Trànsit per elaborar el seu calendari d'esdeveniments esportius.

3.  Al Consell Insular i als ajuntaments, a través de l'òrgan competent, els pertoca aprovar el calendari d'activitats, això és, aprovar el calendari d'activitats l'autorització de les quals estigui atribuïda a la seva competència. L'aprovació del calendari ha de tenir lloc dins dels tres mesos anteriors a l'inici de l'anualitat a la qual es refereixi el calendari.

4.  Un cop aprovat, i en el mateix termini indicat anteriorment, el calendari s'ha de fer públic a través de la pàgina web institucional de l'Administració corresponent. Així mateix, el Consell Insular, també a través de la seva pàgina web, ha de publicar un calendari unificat, és a dir, un calendari que contingui les dates disponibles per a les diferents activitats que hagin de ser autoritzades, tant pel Consell Insular com per cadascun dels ajuntaments.

Article 11. Elaboració del calendari d'activitats

1. Per elaborar el calendari, s'ha de tenir en consideració la previsió d'activitats corresponent a l'anualitat de què es tracta, o el que és el mateix, les propostes que els promotors d'aquestes activitats decideixen presentar voluntàriament a les administracions competents per què les autoritzin.

A aquest efecte, en el segon trimestre de l'any anterior al del calendari, les federacions esportives i altres entitats organitzadores d'activitats no permanents de recorregut poden presentar a cadascuna de les diferents administracions competents una comunicació en la qual manifestin la intenció de promoure la realització d'alguna activitat i hi han d'indicar la data en què pretenen dur-la a terme.

2.  A la vista de les comunicacions que s'hagin presentat, i atenent sempre els criteris d'autorització i ordre de prioritat d'activitats aprovats i altres circumstàncies que puguin tenir una incidència rellevant sobre el desenvolupament de les activitats, la Comissió de Cooperació en matèria d'Activitats No Permanents de Recorregut, d'acord amb el que disposa l'art. 60.2 de la Llei 7/2013, ha d'elaborar, en el tercer trimestre de l'any anterior al de l'anualitat corresponent, una proposta de calendari per a cadascuna de les diferents administracions competents. I alhora ha d'elaborar també una proposta de calendari unificat. 

Aquestes darreres propostes han de tenir el pronunciament favorable de la persona titular de la via i de la Prefectura Provincial de Trànsit respecte de tot allò que pertoca a les seves competències i a l'informe preceptiu que els correspongui emetre, si escau, com a part del procediment d'autorització de l'activitat.

3. Les propostes respectives han de ser enviades a les administracions municipals i insular competents perquè aprovin, si escau, el calendari.

Disposició transitòria

Sense perjudici del que estableix el primer paràgraf de la disposició final segona, les sol·licituds d'autorització referides a activitats que es vulguin fer l'any 2019 s'han de tramitar i resoldre d'acord amb la normativa anterior a aquest reglament.

Disposició final primera

Les referències a la Llei 7/2013 i a altres disposicions que se citen en aquest reglament s'ha d'entendre que inclouen també totes les modificacions que s'hi puguin fer en el futur o, si escau, a la normativa que les substitueixi, sempre que les disposicions d'aquest reglament siguin compatibles amb la nova regulació.

Disposició final segona

Aquest reglament entra en vigor l'endemà d'haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Això no obstant, les seves disposicions i, particularment les que recull el títol II, només són aplicables, pel que fa a l'autorització, a les activitats que s'hagin de dur a terme a partir de l'any 2020.