BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 30 de maig de 2019,

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

El projecte objecte del present informe proposta es tramita pel procediment d'avaluació ambiental ordinària segons el grup 2 (Indústria Extractiva) de l'annex I de la Llei 21/2013 (Projectes sotmesos a l'avaluació d'impacte ambiental ordinària), de 9 de desembre , d'avaluació ambiental que inclou, al seu punt 2a:

Explotacions i fronts d'una mateixa autorització o concessió a cel obert de jaciments minerals i altres recursos geològics de les seccions A, B, C i D l'aprofitament dels qual estigui regulat per la Llei 22/1973, de 21 de juliol, de Mines i normativa complementària, quan es doni alguna de les circumstàncies següents: 1. Explotacions on la superfície de terreny afectat superi les 25 Has.

A la mateixa Llei també està inclòs a l'Annex I grup 9a.15. perquè el projecte afecta a Espais de Rellevància Ambiental (XN 2000 i Parc Natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera).

Ubicació i descripció de l'activitat

L'objecte d'aquest projecte és que Salinera Española S.A. vol actualitzar i normalitzar completament la seva labor com a empresa salinera i alhora regular-se i inscriure's al registre miner, d'acord amb la Llei 10/2014, d'1 d'octubre d'ordenació minera a les Illes Balears (LOMIB). Per tant, cal avaluar ambientalment el procés extractiu així com el projecte de restauració.

L'explotació salinera abraça tres zones adscrites les quals estan localitzades a l'extrem sud de l'illa d'Eivissa dins el TM de Sant Josep de sa Talaia. Aquestes regions salineres que ocupen una superfície aproximada de 571 Has (construccions i infraestructures associades, motes i estanys), són es Codolar, es Cavallet i sa Sal Rossa (polígon 3, parcel·les 35, 1, 3, 5, 43, 42). Actualment només són actives es Codolar i es Cavallet que funcionen de manera independent. Les salines de sa Sal Rossa varen ser adquirides a principis del S XX i es varen excavar estanys saliners, però mai han arribat a explotar-se.

Aquesta explotació salinera, que en aquesta zona es creu que té els seus orígens durant l'època de colonització fenícia entre els any 600-700 AC, va ser adquirida per Salinera Española S.A. a finals del S. XIX (1871).

Quasi tots els terrenys adscrits a l'explotació salinera es troben dins el Parc Natural de Ses Salines d'Eivissa i Formentera, el qual fou declarat amb la Llei 17/2001, de 19 de desembre, de protecció ambiental de ses Salines d'Eivissa i Formentera (BOIB núm. 156, de 29 de desembre de 2001). Aquest Parc compte amb un Pla d'Ordenació de Recursos Naturals (PORN) aprovat per Acord de Consell de Govern de 24 de maig de 2002 i un Pla Rector d'Ús i Gestió (PRUG) pel Decret 132/2005, 23 de desembre. A més, aquests terrenys, estan inclosos dins XN 2000 com Zona Especial de Conservació (ZEC) amb Pla de gestió Aprovat (Decret 48/2015, de 22 de maig) i Zona Especial de Protecció d'Aus (ZEPA). Dins l'ordenació territorial són Àrea Natural d'Especial Interès d' Alt Nivell de Protecció -AANP (art. 19 de les Llei 6/1999, de 3 d'abril de les Directrius d'Ordenació Territorial –DOT) i recollit així al PTI d'Eivissa i, a més, estan afectats per Domini Públic Marítimo-Terrestre (DPMT) i les Àrees de Prevenció de Riscos (APRs) d'inundació, erosió i incendis (zones perifèriques als estanys) i vulnerabilitat d'aqüífers mitja i alta i baixa (superfície dels estanys i motes). El poble de Sa Canal està classificat com a Sòl Urbà.

L'activitat que es dóna actualment és bàsicament introduir aigua marina mitjançant sistemes de bombeig a les dues zones des Codolar i es Cavallet, l'aigua passa per un sistema seqüencial de canals i estanys, sotmesa a processos d'evaporació fins arribar al grau de salinitat necessària per a la cristal·lització del ClNa, cosa que es produeix al estanys cristal·litzadors. La sal es recull amb mitjans mecànics i es transportada i apilada a la zona de Can Gorra (que està enmig de les dues àrees salineres). Des d'aquí es transportada fins al moll de Sa Canal, on la sal és rentada i processada per al seu envasament i embarcada cap el seu destí.

Dins el Sòl Urbà de sa Canal és on trobam les oficines, els magatzems, cotxeres i dipòsits de gasoli i altres construccions i instal·lacions industrials de la salinera i també el moll on es carrega la sal. La producció anual és molt variable i depèn de la climatologia, amb una producció estimada de 40.000-50.000 tones/any. L'explotació té una plantilla de 14 treballadors.

La indústria es proveeix d'electricitat a través de la xarxa existent. També consumeix productes petroliers lleugers. La instal·lació compta amb dos dipòsits de gasoli A de 4.700 m³ de capacitat cada un. La maquinària fixa (bombes, cintes, eines i màquines) funciona amb energia elèctrica (78.299 KWh-dades de 2014). Els combustibles lleugers s'utilitzen per a la maquinària de collita, transport de sal i manteniment de les instal·lacions.

L'aigua potable es proveeix de camions cisterna que carregen l'aljub que hi ha a Sa Canal. El consum anual es calcula en 400 m³. Les aigües residuals dels banys i vestidors (dutxes) són sanejades mitjançant fossa sèptica la qual es buida periòdicament. Els residus perillosos són lliurats a gestors autoritzats i els RSU són recollits i tractats amb la resta que es recullen dins el municipi. També hi ha un contenidor de ferralla que, una vegada a l'any, és retirat per una empresa autoritzada. Es calcula que cada dia s'efectuen 20 trajectes des de can Gorra a Sa Canal d'anada i 20 de tornada (distància 1,8 km)

L'accés a l'explotació es fa des de la carretera PM 801 ramal 802 a Sa Canal.

Es presenta un pla de restauració que només exposa textualment el següent:

Al tractar-se d'una explotació contínua i permanent d'un recurs renovable, en cicles anuals consecutius, no es pot considerar el futur cessament o abandonament de l'explotació salinera. Recurs inesgotable.

S'han presentat alternatives inclosa la 0, finalment el projecte es decanta per l'alternativa que actualitza i regularitza les activitats exposades anteriorment que actualment es realitzen en aquestes salines.

Treballs de manteniment de l'activitat salinera

Els factors atmosfèrics són el principal factor de deteriorament de les estructures de l'activitat salinera. La pluja, el vent i l'onatge als estanys erosionen les motes i les fan mal bé. A més, el funcionament dels canals i estanys, suposa que es vagin colmatant amb sediments arenes, terres i guixos. Tots això fa que l'explotació salinera requereixi d'un continu manteniment.

Es poden diferenciar quatre tipus d'operacions de manteniment:

*Reparació menors a motes salineres i reparació de comportes. Són intervencions puntuals o molt localitzades (petits trams de motes antigues) que duren poc temps i que es fan amb mètodes principalment manuals. S'utilitzen fangs, pedres, fusta o ciment.

*Remodelació de motes salineres. Es produeix quan la mota ja no és funcional i per tant es perd la estanquitat. En aquests casos cal que es repari gran part de la mota o la seva totalitat amb mitjans mecànics i vehicles de càrrega.

S'aplica material de pedrera sense classificar sobre la mota antiga com a base de la nova. Llavors s'afegeixen materials blans (fangs argilosos) al flancs de la nova mota o aplicació d' escullera, segons el casos, i finalment, s'aplana i modela la mota mitjançant pala frontal.

Això suposa que la mota guanya amb amplada respecte a la mota original. Es descarta, tal com diu l'EIA presentat, que aquestes grans remodelacions es puguin fer amb mètodes manuals pel llarg temps d'execució i, sobretot, pel seu inassumible cost econòmic. Els darrers anys la mitja anual de modificació de motes salineres ha estat en torn a 180 m lineals (cal tenir en compte que a l'explotació es calcula que hi ha 50 km lineals de motes salineres).Els tècnics de l'explotació calculen que l'ideal seria la reparació de 500 m lineals de motes a l'any.

*Dragat de canals i estanys. El material es retira mitjançant retroexcavadora o miniexcavadora i es diposita sobre la pròpia mota, si aquesta està erosionada o sobre una mota propera. També el material extret pot amuntegar-se dins la propietat de l'explotació o s'utilitza per arreglar camins, altres motes, etc.

*Condicionament i manteniment de camins. Els camins d'accés al recinte saliner i els camins interiors, a causa de la pluja, periòdicament han de ser reparats o condicionats amb grava i terra transportada mitjançant camió. Després aquest material és compactat mitjançant pala frontal i piconadora.

TRAMITACIÓ (RESULTATS DE L'EXPOSICIÓ PÚBLICA)

La DG de Política Industrial (servei de Mines) va exposar aquest projecte i l'estudi d'impacte ambiental durant un període de trenta dies (BOIB núm. 85 -05/07/2016), d'acord amb l'article 36 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre d'avaluació ambiental.

Segons ofici de la cap de Negociat V del Servei de Mines de 25 d'octubre de 2016, durant aquest període no es va presentar cap al·legació.

Al mateix temps i d'acord a l'article 37 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, des d'aquest servei també es varen realitzar les consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades següents:

- Demarcació de Costes (Ministeri d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi- Ambient)- Entrada 22/06/2016.

- Servei de Costes i Litoral (Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat)- Entrada 20/06/2016.

- Servei de Planificació al Medi Natural de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat (Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca)- Entrada 21/06/2016.

- Servei de Protecció d'Espècies de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat (Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca)- Entrada 21/06/2016.

- Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat (Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca)- Entrada 21/06/2016.

- Servei d'Aigües Superficials de la DG de Recursos Hídrics (Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca)- Entrada 21/06/2016.

- Servei d'Estudis i Planificació de la DG de Recursos Hídrics (Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca)- Entrada 21/06/2016.

- Servei d'Aigües Subterrànies de la DG de Recursos Hídrics (Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca)- Entrada 21/06/2016.

- Departament de Territori i Infraestructures del Consell d'Eivissa– Entrada 22/06/2016.

- Servei de Patrimoni del Consell d'Eivissa. Entrada 22/06/2016.

- Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia– Entrada 21/06/2016.

Des de la CMAIB es varen reiterar els dels serveis de Protecció d'Espècies, Planificació al Medi Natural (entrades 18/11/2016), Costes i Litoral (Entrada 23/11/2016) i a la Demarcació de Costes de les Illes Balears (Entrada 24/11/2016).

A data d'avui els informes que consten a l'expedient que es varen sol·licitar durant els períodes d'exposició pública per part del Serveis de Mines o que es varen reiterar per la CMAIB, són el següents:

- Informe del Servei de Costes i Litoral (Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat) de 14 de desembre de 2016. Informa favorablement amb condicions referents a esmenes quant a qüestions de manca de referències normatives de costes a l'EIA, així com manca de plànol on es marquin les línies de DPMT, de la zona de servitud i de la de trànsit aprovades. A més inclou tota una sèrie de recordatoris quant a autoritzacions administratives segons si les obres a executar afecten a DPMT o zona de servitud i trànsit, així com, que s'haurà de presentar certificat urbanístic municipal que indiqui si les obres o instal·lacions projectades compleixen amb l'ordenament urbanístic en vigor.

- Informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat (Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca) de 12 de juliol de 2016, exposa que l'activitat s'emplaça a una zona sense risc d'incendis forestals, per tant només considera que s'han de complir les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendis forestals establertes a la Directiva 98/37/CE, de 22 de juny i a l'article 8.2 c del Decret 125/2007.

- Informe del Servei de Planificació al Medi Natural de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat (Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca) de 24 de novembre de 2017. Informa quant a afeccions a XN 2000 i també respecte al PRUG del PN de Ses Salines d'Eivissa i Formentera. En referència a XN 2000 conclou excloure d'afecció amb tota una sèrie de condicions a fi de preservar els hàbitats i espècies que aquesta zona humida allotja: l'aigua dels estanys no ha de superar l'alçada de les motes, el manteniment de camins i motes o la seva remodelació han de ser compatibles amb l'espai natural, les èpoques de l'any per executar les obres que no interfereixin amb l'època de cria de l'avifauna, que es compleixin les ordenances municipals en matèria de soroll i residus, que no es facin canvis d'ús de les edificacions existents d'industrials a residencials. Pel que fa al PN el mateix informe exposa: Que actualment existeixen motes ja restaurades que incompleixen reiteradament les característiques dels projectes presentats i els Acords del Subcomitè de XN 2000 i l'article 91 del PRUG. Per tant aquestes motes hauran de ser restaurades d'acord amb el prescrit per la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat i recorda el compliment del PRUG i el PORN quan es facin les accions de manteniment i els projecte d'infraestructures, obres d'edificacions i motes, els quals també hauran d'estar subjectes a avaluació ambiental.

- Informe del Servei de Protecció d'Espècies de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat (Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca) de 20 d'octubre de 2016. Informa favorablement amb condicions referents a limitar l'accessibilitat a ses Salines durant el període de reproductor de les aus, limitar la velocitat de vehicles que voregen les salines a fi d'evitar l'estrès de les aus i que s'haurà de tenir en consideració on es troben les espècies de flora rellevants per no fer-les mal bé amb els treballs de manteniment de l'explotació.

- Informes del Servei d'Aigües Superficials de la DG de Recursos Hídrics (Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca) de 8 de febrer de 2016 i de 2 de març de 2017. Ambdós informen favorablement l'EIA dins el seu àmbit competencial amb les prescripcions següents: disposar sempre a peu d'obra d'una còpia de l'autorització emesa per la Direcció General i qualsevol modificació de la documentació presentada requerirà un nou informe tècnic.

- Informe del Servei d'Estudis i Planificació de la DG de Recursos Hídrics (Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca) de 11 de setembre de 2018. Informa que si el PN autoritza l'ús de maquinària s'haurà de prevenir l'abocament d'hidrocarburs i olis dins la zona humida quan es facin els treballs de reparació de les motes salineres. A més a mesura que es reformin els estanys cristal·litzadors, aquests s'hauran d'anar impermeabilitzant, que s'haurà de comprovar si la fossa sèptica compleix amb el requisits legals vigents i s'adverteix que segons el bombeig que es realitzi, aquest pot afectar la qualitat de les aigües costaneres.

- Certificats dels Acords del Consell Executiu del Consell d'Eivissa de les sessions de 29 de gener de 2016 i 22 de juliol de 2016 (2ª exposició pública) i Addenda de 20 de setembre de 2016 a l'informe ambiental de 30 de juny de 2016.

Recull l'informe relatiu a l'EIA, l'Estudi d'Incidència Paisatgística i l'Estudi de Repercussions Ambientals de 22 de gener de 2016 (ratificat amb l'Acord de 22/07/2016). Aquest informe considera ambientalment sostenible aquest projecte si s'apliquen tant les mesures correctores de l'EIA com les consideracions tècniques que apareixen al mateix informe. Les consideracions que l'informe recull són: Aplicació de les mesures establertes a l'article 91 del PRUG a les actuacions de remodelació de motes i del 89 pel que fa al dragat dels estanys. També restabliment de les reunions de la Comissió de l'Activitat Salinera així com de disposar ja del Pla d'Ordenació de l'Activitat Salinera. A més, proposa l'elaboració i posterior execució, d'un pla de restauració de motes remodelades amb anterioritat i que presenten condicions ambientals poc sostenibles.

També hi ha una Addenda a l'informe ambiental realitzat de 20 de setembre de 2016, on exposa que a la instal·lació coneguda com a refugio núm. 3, que consisteix en una construcció que serveix com a zona de magatzem i refugi pels treballadors, ara s'ha confirmat que hi ha hagut un canvi d'ús. Aquesta edificació s'ha convertit a habitatge unifamiliar (el promotor havia sol·licitat autorització per a la seva reparació i reconstrucció i se li va atorgar, però en cap cas perquè realitzàs el canvi d'ús que s'ha realitzat). L'accés en aquesta construcció es fa a través de la mota coneguda com Sa Llangonissa.

Per tant conclou que a la doc. presentada per a aquest projecte en cap moment s'esmenta el nou ús residencial (habitatge unifamiliar) a la zona coneguda com a refugi núm. 3. Que aquest nou ús i la freqüentació de l'accés per la «Llangonissa» afecta de manera directa i molt greu al sector que presenta major riquesa ecològica i abundància d'espècies del conjunt saliner. Que l'existència d'un ús residencial suposa un ús disconforme amb l'activitat salinera i és totalment incompatible amb la realitat ambiental del conjunt de la zona.

També el Consell Executiu incorpora:

-Els informes tècnics del Departament d'Indústria del Consell d'Eivissa de 25 de gener de 2016, el qual es recull amb l'Acord de 22 de juliol de 2016. Aquests informes exposen que s'hauria de realitzar la regularització de l'activitat de l'explotació minera davant l'Ajuntament de Sant Josep i que cal aportar un projecte tècnic descriptiu de l'activitat en conformitat amb la Llei 7/2013, de 26 de novembre de règim jurídic d'instal·lació, accés i exercici d'activitats a les Illes Balears.

-Els informes del Departament de Territori i Mobilitat (Secció Territori) de 22 de gener de 2016 i Secció Infraestructures Viàries de 14 de gener de 2016, ambdós recollits amb l'Acord de 22 de juliol de 2016.

Secció Territori: Exposa que la documentació aportada no compleix amb el mínims requisits de l'article 15.1 de la Llei 10/2014, d'1 d'octubre LOMIB, ja que no està signada per tècnic competent. A més, no es preveuen tasques de restauració de l'explotació minera tot i no estar exempta. Per tant, el promotor ha de preveure les tasques de restauració simultànies a la pròpia explotació, però també, les que s'haurien de fer en el cas de cessament de l'activitat minera (tot amb la finalitat de potenciar els valors del hàbitats naturals protegits).

Secció infraestructures viàries: Informa que per a l'explotació salinera s'utilitza la carretera PM-802, amb aquest projecte no es modifica ni hi ha obres que l'afectin.

-Els Informes del Departament d'Educació, Patrimoni, Cultura i Esports quant a patrimoni, de 22 de gener de 2016, ratificat amb l'Acord de de 22 de juliol de 2016, exposa que la CIOTUPHA ha d'informar l'estudi, però avança que és preocupant la transformació total de les motes tradicionals, que a banda del seus valors intrínsecs, formen un veritable paisatge antròpic, que hi ha el perill que la major part de les motes tradicionals quedin completament soterrades i l'existència de moviments mecànics com ara rases i drenatges en un espai en el qual hi ha constància de l'existència d'elements d'interès arqueològic.

- Acord de la Junta de Govern de l'Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia de 4 de febrer de 2016 per a la qual s'aprova l'informe tècnic de medi ambient de 3 de febrer de 2016 i ratificació de 22 de juliol de 2016 d'aquest informe pel mateix tècnic amb motiu de la segona exposició pública. En aquest informe s'exposa que: és urgent i essencial l'elaboració del Pla d'Ordenació de l'Activitat Salinera, esmenta els articles del PRUG i del PORN d'aplicació quant a restauració i manteniment de motes i dragat dels estanys, que es considerin les ordenances municipals quant a gestió de residus i renous i considera que les mesures correctores proposades a l'EIA per donar compliment a l'article 91, tot i que es contempla al PRUG, estan massa condicionades a les ajudes i voluntariat.

Dins l'expedient també hi consta:

- Informe ECA de 5 de desembre de 2016, sobre el compliment dels requisits necessaris per a registrar i/o regularitzar el dret miner autoritzat o concedit de l'explotació “Salinas de Ibiza” núm. 1001.

Aquesta ECA comprova la documentació presentada per l'entitat explotadora i exposa que correspon a la CMAIB i al servei de Mines avaluar el volum anual d'extracció que pareix que actualment està en 70.000 t (mitja de 45.000 t segons el distints Plans de labors presentats). També exposa que ha de ser el Servei de Mines i la CMAIB els que han de dir quin serà el tipus de restauració més idoni, ja que el promotor no preveu cap tipus de restauració al considerar el recurs com a inesgotable. A més en el cas que cessés l'activitat, també exposa que s'hauria de mantenir el mètode tradicional d'explotació. No obstant això argumenta que aquest mètode a causa dels darrers informes de les administracions ambientals (PN i XN 2000), s'està revisant. Per tant haurà de ser la CMAIB i el Servei de Mines els que hauran d'establir la metodologia i la duració. També que el projecte haurà de sotmetre's a la pertinent avaluació ambiental i finalment, que la CMAIB i el Servei de Mines hauran de fixar una data final d'explotació i restauració tenint en compte que el promotor no preveu cap duració perquè el recurs és inesgotable.

- Informe sobre les actuacions realitzades fins a la data segons Disposició Transitòria Primera de la llei 10/2014, d'1 d'octubre LOMIB realitzat pel Servei de Mines de 4 de novembre de 2015. Aquest informe previ favorable, exposa que una vegada avaluada la documentació aportada i atès les característiques de l'explotació minera, pareix que no correspon el procediment de regularització si no el procediment de registre ( cosa que no eximeix de realitzar el procediment d'AIA). Quant a la maquinària, la qual no ha estat autoritzada per mines, s'ha de regularitzar i actualitzar segons la DT 1 de la LOMIB. Per tant l'explotació i l'establiment de benefici hauran de passar AIA.

- Informe sobre les mesures compensatòries de l'Explotació Salinas de Ibiza (1001) de 19 de febrer de 2018. Que exposa clarament que quant a la superfície i establiment de benefici no cal cap mesura compensatòria d'acord amb la DT 1 de la LOMIB. Quant a la restauració, pareix a ser que no hi ha un pla de restauració aprovat, si bé totes les explotacions mineres han de comptar amb un abandonament adequat en el sentit del RD 975/2009, de 12 de juny, sobre gestió de residus de les indústries extractives i de protecció i de rehabilitació de l'espai afectat per activitats mineres i les seves modificacions posteriors. Per tant si s'abandonàs l'explotació, correspon al titular desmantellar les instal·lacions deixant sistemes de bombeig perquè l'aigua de la mar circuli pels estanys i així mantenir els biòtops de la zona humida i, també, mantenir amb tasques manuals i personal la preservació de les motes.

-Acta de la Reunió sobre les mesures correctores i compensatòries de del projecte d'explotació minera Salines d'Eivissa (1001) i de la seva inscripció en el registre miner de les Illes Balears de 6 de març de 2019. En aquesta acta es recull la reunió que es va realitzar el dia assenyalat entre l'òrgan de gestió del PN de Ses Salines d'Eivissa i Formentera i la CMAIB. En aquesta reunió es conclou que les mesures correctores que el promotor haurà d'executar seran les següents:

-Restaurar les motes d'acord amb tota una sèrie de mesures (recollides a l'Annex II de l'acta).

-Eliminar els usos i activitats a les edificacions ubicades dins l'àmbit de l'explotació salinera que no s'adeqüen a la seva activitat (llistat annex III de l'acta).

-Regular la transitabiltat dels camins i vials, i estacionament de vehicles dins l'àmbit dels terrenys de l'explotació salinera.

També el promotor per compensar la superfície de salines ecològicament funcional alterada que s'ha anat produint durant tots aquests anys dins XN 2000, haurà de realitzar les mesures compensatòries següents:

-Creació del Museu de la Sal, com a vehiculador de la recuperació dels elements constructius (edificacions, motes, canals), maquinaria, eines, embarcacions, activitats tradicionals de l'explotació salinera.

- Restauració de les motes remodelades abans de l'any 1999 (localitzades a l'annex IV)

- Restauració dels elements constructius i la seva funcionalitat del darrer tram del torrent de ca na Parra que coincideix amb el canals de sa Sal Rossa.

CONSIDERACIONS TÈCNIQUES

Salinera Española S.A. vol actualitzar i normalitzar la seva labor com a empresa salinera i alhora regular-se i inscriure's al registre miner d'acord amb la Llei 10/2014, d'1 d'octubre, d'ordenació minera de les Illes Balears (LOMIB).

Si ens centram amb l'activitat salinera, cal a dir que, sempre que sigui tradicional, com és el cas que ens ocupa, es considera positiva tant ambientalment com paisatgísticament.

El procés d'extracció de sal de l'aigua de la mar, la circulació pels diferents estanys i la creació de motes, són accions que afavoreixen la biodiversitat. També ajuden a preservar les comunitats vegetals que s'assenten, així com els elements etnològics d'interès.

El procés d'extracció de sal fa que l'aigua de la mar durant el seu recorregut per canals i estanys (condensadors, cristal·litzadors), abans d'evaporar-se, vagi creant diferents gradients de salinitat. Això fa que diferents poblacions, tant faunístiques com vegetals, cerquin el biòtops més favorables per créixer segons les seves adaptacions als diferents graus d'halofília. A més aquests ambients són favorables perquè hi niïn els ocells o siguin visitats com a lloc de descans i d'alimentació (stop-overs) durant les seves migracions.

Totes aquestes bondats ambientals que aporta l'activitat tradicional salinera són reconegudes i recollides tant a la normativa de creació del Parc natural (Llei 17/2001 de 19 de desembre, de protecció ambiental de Ses Salines d'Eivissa i Formentera), com als seus instruments d'ordenació i gestió (Acord de Consell de Govern de 24 de maig de 2002, sobre l'aprovació definitiva del Pla d'Ordenació de Recursos Naturals (PORN) de Ses Salines d'Eivissa i Formentera; Decret 132/2005, 23 de desembre, pel qual s'aprova el Pla Rector d'Ús i Gestió (PRUG) del Parc natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera i, també, al Decret 48/2005, de 22 de maig, pel qual s'aprova el Pla de Gestió Natura 2000 de Ses Salines d'Eivissa i Formentera.

Malgrat és obligatori d'acord amb l'article 15 de la LOMIB, el promotor no presenta cap pla de restauració. Tant sols dins la documentació presentada es recull el següent:

Al tractar-se d'una explotació contínua i permanent d'un recurs renovable, en cicles anuals consecutius, no es pot considerar el futur cessament o abandonament de l'explotació salinera. Recurs inesgotable.

Cal a dir ambientalment que l'activitat salinera tradicional mentre es mantengui, al mateix temps, n'és el projecte de restauració. Això sempre i quan les obres pel manteniment de les instal·lacions, no creïn elements artificials (motes industrials, materials de dragats dels estanys acumulats...) que rompin el paisatge o no permetin l'assentament de les poblacions de fauna i flora.

En el cas que cessés l'activitat salinera, si es vol conservar el paisatge i sobretot la biodiversitat biològica, la proposta seria desmantellar les instal·lacions correctament des del punt de vista ambiental, però mantenint els bombeigs i els circuïts d'aigua salada existents. Alhora hi hauria d'haver un manteniment per part dels titulars dels terrenys. Una altra solució seria que els estanys es convertissin amb esteros per poder dur a terme pràctiques d'aqüicultura extensiva d'espècies piscícoles adaptades o també el cultiu de la gamba d'esca (Palaemonetes elegans).

Pel que fa als treballs de manteniment que ha dut a terme Salinera Espanyola S.A. quant a la restauració de les motes i altres elements tradicionals així com condicionament de camins, dragaments dels canals... , cal a dir el següent:

Sembla, tal com recullen els informes del Servei de Planificació al Medi Natural de 24 de novembre de 2017 i l'informe del Departament de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (Biodiversitat) de 22 de gener de 2016 (ratificat amb l'Acord del Consell Executiu del Consell d'Eivissa de 22 de juliol de 2016), que existeixen motes ja restaurades, que incompleixen les característiques dels projectes presentats, els Acords del Subcomitè de XN 2000 i l'article 91 del PRUG.

Prova d'aquesta afirmació la trobam a la Resolució del President de la CMAIB per la qual es formula l'informe d'impacte ambiental del projecte de reparació de les motes salineres dels estanys concentradors 5, 6, 7, 8, en el TM de Sant Josep de Sa Talaia promogut per Salinera Española S.A,- Exp. 214a/2016 (BOIB 144, 25/10/2017).

Aquesta Resolució recull un informe de 28/04/2017 del Parc Naural de Ses Salines d'Eivissa i Formentera per a aquest projecte de restauració que indica, entre altres qüestions, que: les obres es troben parcialment executades i no compleixen amb els requisits de l'Acord de 28/06/2016 del Subcomitè de XN 2000 ni tampoc els que es presenten al document ambiental (...) i que existeix un incompliment reiterat de les característiques del projecte en el moment de la seva execució.

En aquesta mateixa Resolució també es recull: Cal indicar que en el document ambiental s'han avaluat uns impactes d'un projecte que no coincideixen en l'actuació realitzada (segons informes de visites que consten a l'expedient del Director del PN que inclouen actes d'Agents de Medi Ambient (AMAs). A més es constata que les actuacions s'han realitzat durant el període de juliol a febrer sense tenir en compte les molèsties i prejudicis que es podrien ocasionar al període de cria de les aus. L'impacte de les actuacions realitzades tenen un caràcter irreversible si no es torna a l'estat original o al proposat pel PRUG.

Per mor de l'exposat la Resolució del president de la CMAIB subjecta aquest projecte de reparació a AIA ordinària ja que preveu que pot tenir efectes significatius sobre el medi ambient d'acord amb els criteris de l'Annex III de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental.

Per tant, sense perjudici de les mesures disciplinàries que escaiguin, és necessari tal com recullen els informes del Servei de Planificació al Medi Natural i del Departament de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (Biodiversitat) esmentats, que l'autorització/registrament d'aquesta explotació minera per la DG de Política Industrial, s'haurà de condicionar a què el promotor restauri, d'acord amb l'art. 91 del PRUG, les motes ja remodelades que presenten condicions ambientals poc sostenibles.

En referència a aquesta qüestió dins l'expedient consta una Acta de Reunió de 6 de març de 2019 entre l'òrgan de gestió del PN de Ses Salines d'Eivissa i Formentera i la CMAIB. En aquesta reunió es varen establir quines haurien de ser les mesures correctores i compensatòries a executar perquè la àrees de les salines que han deixat de ser ecològicament funcionals ho puguin tornar a ser, i alhora, revertir els impactes paisatgístiques que actualment generen.

En aquesta acta s'han inclosos varis Annexes que ens grafien i calculen el següent:

- Les motes, canals i places d'apilament que des del 7/08/1999 (Acord de Consell de Govern d'inici de tramitació del PORN de Ses Salines) fins al mes de març de 2019 se'n deriva una afecció ambiental (Annex I). En aquest Annex s'adjunta una taula que ens indica que els metres lineals de motes modificades a la regió del Codolar són 12.092,72 ( el que implica una superfície de 78.711,22 m²) i a la regió des Cavallet 8.563,13 m ( el que implica un superfície de 44.265,14 m²). Per tant si sumam els dos paràmetres surt com a resultat 20.655 m lineals afectats de motes (el que implica una superfície de 122.976, 36 m²).

També hi figura un altra taula que ens indica que en aquest període s'han suprimit un total de 44 places d'apilament de sal (24 en es Codolar i 20 en es Cavallet), el que implica que s'han perdut 12.050,63 m² d'uns elements tradicionals ja no funcionals per a l'explotació però ecològicament importants ja que hi creixia vegetació halòfila i hi niaven les aus.

A l'Annex II d'aquest Acta es grafia un relació de motes modificades entre el període esmentat a les quals s'hauran d'aplicar mesures de restauració. S'adjunta una taula que descriu per a cada mota, on està situada, de quin tipus és (tradicional, mixta o industrial), la longitud, l'amplada, l'àrea a restaurar i quines actuacions s'han de realitzar a cada mota perquè torni a ser ecològicament funcional i alhora no provoqui impactes visuals (reducció d'amplada, altura, eliminació de crestes o material, recuperació original i adequació de talussos).

Per tant, pel que fa a la restauració de motes, l'acta conclou que s'han de restaurar les motes d'acord amb tota una sèrie de mesures (recollides a l'Annex II). Sense perjudici de la vigilància ambiental pertinent, aquesta restauració haurà de ser supervisada, en tot moment, per l'Òrgan de Gestió del PN de ses Salines d'Eivissa i Formentera (indicant quines actuacions de restauració cal realitzar perquè aquestes motes ja remodelades siguin favorables ecològicament per l'assentament de comunitats vegetals adaptades i per a les aus, així com per minimitzar els impactes paisatgístics que ara produeixen).

També, la DG de Política Industrial haurà de condicionar l'autorització/registrament d'aquesta explotació minera, a què el promotor presenti mesures compensatòries per compensar la superfície de salines ecològicament funcional alterada dins els terrenys de XN 2000.

Les mesures compensatòries a executar pel part del promotor seran les que s'han recollit a l'acta de 6 de març de 2019:

-Creació del Museu de la Sal, com a vehiculador de la recuperació dels elements constructius (edificacions, motes, canals), maquinària, eines, embarcacions, activitats tradicionals de l'explotació salinera, en sentit amb les línies d'actuació que preveu el PRUG.

-Restauració de les motes remodelades abans de l'any 1999 (localitzades a l'annex IV) a les quals s'hauran d'aplicar mesures compensatòries de remodelació paisatgística i ambiental (incloses a la taula que figura en aquest Annex).

-Restauració dels elements constructius i la seva funcionalitat del darrer tram del torrent de ca na Parra que coincideix amb el canals de sa Sal Rossa, també en sentit amb les línia d'actuació 4.2.4.1 que preveu el PRUG de Recuperació Integral dels estanys de sa Sal Rossa.

Un altra qüestió a tenir en compte és el canvi d'ús a habitatge unifamiliar que s'ha realitzat a la instal·lació salinera coneguda com a refugio núm. 3. A l'Addenda de 20 de setembre de 2016 de l'informe ambiental realitzat pel Departament de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (Biodiversitat) de 22 de gener de 2016, s'exposa que:

Aquesta construcció serveix com a zona de magatzem, refugi pels treballadors i les activitats salineres i és on s'ubiquen les bombes d'impulsió de l'aigua de la mar i on s'inicia el circuit de les aigües salines.

El promotor va sol·licitar i se li va atorgar autorització per a la seva reparació i reconstrucció donades les deteriorades condicions estructurals de la mateixa. En cap cas ni a la sol·licitud ni a les autoritzacions es feia cap tipus de referència al canvi de l'ús de zona de refugi magatzem a habitatge d'ús residencial com a habitatge unifamiliar.

Conclou que:

-Ni a la memòria del projecte ni a l'estudi d'impacte ambiental es menciona la presència d'aquest nou ús residencial a la zona coneguda com refugi núm. 3, nou ús determinat per la utilització d'aquestes instal·lacions salineres com a habitatge unifamiliar.

-La nova activitat residencial no declarada i la freqüentació de l'accés determinada pel nou ús, afecta de manera directa i molt greu al sector que presenta major riquesa ecològica i abundància d'espècies del conjunt saliner.

-Es considera que l'existència d'un ús residencial determinat pel nou canvi d´'ús d'instal·lació refugi magatzem a habitatge unifamiliar, suposa un ús disconforme amb l'activitat salinera i és totalment incompatible amb la realitat ambiental del conjunt de la zona.

A l'acta esmentada hi figura l'Annex III Relació d'edificacions incloses din l'àmbit de l'explotació que actualment tenen un ús residencial o relacionat amb altres activitats de les quals es deriva un impacte ambiental. En aquest Annex es grafien un total de 6 edificacions (on a més del refugi núm. 3 esmentat, també hi ha el refugis núms. 1 i 2 , el magatzem del Pantano, Sa Nave i es Triturador)

Per tant, es conclou que s'han d'eliminar els usos i activitats a les edificacions ubicades dins l'àmbit de l'explotaci´ó salinera que no s'adeqüen a la seva activitat (Llistat annex III de l'acta). I que dins l'àmbit de l'explotació minera les edificacions només podran tenir ús industrial.

També com a mesura correctora per disminuir els impactes ecològics i paisatgístics s'inclou a l'acta que s'han de regular la transitabiltat dels camins i vials, i estacionament de vehicles dins l'àmbit dels terrenys de l'explotació salinera. Aquesta actuació haurà de ser supervisada per l'òrgan de gestió del PN.

Conclusions

Per tot l'anterior, es formula la declaració d'impacte ambiental favorable del projecte d'explotació minera “Salinas de Ibiza” (1001) i de la seva inscripció en el registre miner de les Illes Balears (TM de Sant Josep de Sa Talaia), promogut per Salinera Española S.A,. al concloure's que previsiblement no es produiran impactes ambientals adversos significatius, sempre i quan es compleixen les mesures preventives, protectores i correctores incloses a la documentació ambiental presentada que no contradiguin o entrin en conflicte amb els condicionants següents:

1. Tal com recullen els informes del Servei de Planificació al Medi Natural i del Departament de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (Biodiversitat) del Consell d'Eivissa, la DG de Política Industrial haurà de condicionar l'autorització/registrament d'aquesta explotació minera, a què el promotor restauri d'acord amb l'art. 91 del PRUG, les motes ja remodelades que presenten condicions ambientals poc sostenibles.

La restauració de les motes s'haurà de realitzar d'acord amb les mesures correctores incloses a l'Annex II de l'Acta de Reunió de 6 de març de 2019 entre l'òrgan de gestió del PN de Ses Salines d'Eivissa i Formentera i la CMAIB.

Sense perjudici de la vigilància ambiental pertinent i d'acord amb l'article 21 de la LOMIB, la legislació sectorial en matèria d'espais de rellevància ambiental o del propi Parc Natural, aquesta restauració haurà de ser supervisada en tot moment per l'Òrgan de Gestió del PN de ses Salines d'Eivissa i Formentera (indicant quines actuacions de restauració cal realitzar perquè aquestes motes ja remodelades siguin favorables ecològicament, per l'assentament de comunitats vegetals adaptades i per a les aus, així com, per minimitzar els impactes paisatgístics que ara produeixen). El Servei de Mines establirà a l'autorització el termini per a l'execució de l'actuació.

2. També, la DG de Política Industrial haurà de condicionar l'autorització/registrament d'aquesta explotació minera, a què el promotor presenti mesures compensatòries per compensar la superfície de salines ecològicament funcional alterada dins els terrenys de XN 2000.

Les mesures compensatòries a executar pel part del promotor seran les que s'han recollit a l'acta de 6 de març de 2019:

-Creació del Museu de la Sal, com a vehiculador de la recuperació dels elements constructius (edificacions, motes, canals), maquinaria, eines, embarcacions, activitats tradicionals de l'explotació salinera, en sentit amb les línies d'actuació que preveu el PRUG.

- Restauració de les motes remodelades abans de l'any 1999 (localitzades a l'annex IV) a les quals s'hauran d'aplicar mesures compensatòries de remodelació paisatgística i ambiental (incloses a la taula que figura en aquest Annex).

-Restauració dels elements constructius i la seva funcionalitat del darrer tram del torrent de ca na Parra que coincideix amb el canals de sa Sal Rossa, també en sentit amb la línia d'actuació 4.2.4.1 que preveu el PRUG de Recuperació Integral dels estanys de sa Sal Rossa.

El Servei de Mines establirà a l'autorització el termini per a l'execució d'aquestes actuacions.

3. S'han d'eliminar els usos i activitats a les edificacions ubicades dins l'àmbit de l'explotaci´ó salinera que no s'adeqüen a la seva activitat (Llistat annex III de l'acta). I dins l'àmbit de l'explotació minera les edificacions només podran tenir ús industrial, prohibint en tot cas l'ús residencial i/o el residencial tur´ístic.

4. També com a mesura correctora per disminuir els impactes ecològics i paisatgístics s'ha de regular la transitabilitat dels camins i vials, i estacionament de vehicles dins l'àmbit dels terrenys de l'explotació salinera. Sense perjudici de la vigilància ambiental pertinent i d'acord amb l'article 21 de la LOMIB, la legislació sectorial en matèria d'espais de rellevància ambiental o del propi Parc Natural, les actuacions que es realitzaran al respecte hauran de ser supervisades per l'òrgan de gestió del PN. El Servei de Mines establirà a l'autorització el termini per a l'execució de l'actuació.

5. Per tal d'evitar nous impactes sobre els hàbitats i espècies de la zona humida i evitar també nous impactes paisatgístics i visuals, en cap cas les feines de manteniment es faran creant elements artificials (motes industrials, material de dragats dels estanys acumulats...) que rompin el paisatge o no permetin l'assentament de flora i fauna. Les actuacions de manteniment s'hauran de realitzar d'acord amb el que preveu el PORN i el PRUG del Parc Natural o altres plans derivats del mateixos.

6. En el cas que cessés l'activitat salinera s'hauran de desmantellar les instal·lacions correctament des del punt de vista mediambiental (excepte elements i edificacions tradicionals u altres que sigui necessari conservar), per la qual cosa s'haurà de sol·licitar prèviament informe a l'administració competent en matèria de patrimoni. En tot cas s'haurà de mantenir el bombeig i els circuits d'aigua salada existents a fi de preservar el distints biòtops i la flora i fauna associada i alhora hi haurà d'haver un manteniment per part dels titulars dels terrenys.

Una altra solució seria per exemple que els estanys es convertissin amb esteros per poder dur a terme pràctiques d'aqüicultura extensiva d'espècies piscícoles adaptades o també el cultiu de la gamba d'esca (Palaemonetes elegans), sempre sense perjudici de la pertinent autorització de l'administració competent.

7. Els que figuren a l'informe del Servei de Planificació al Medi Natural de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat (Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca) de 24 de novembre de 2017, no recollits a altres condicionants:

- Mentre no s'aprovi el Pla d'Ordenació de l'Activitat salinera, les accions puntuals de manteniment de l'explotació es podran autoritzar sempre i quan compleixin les mesures establertes als articles 89 i 91 del PRUG.

-Els projectes d'infraestructures o obres d'edificacions, motes, instal·lacions, etc. de l'explotació salinera, hauran de passar avaluació ambiental tal i com esmenta l'article 73.2 del PORN.

- Amb el bombeig i circulació de l'aigua (accions d'explotació), el nivell d'aigua dels estanys no superi l'alçada de les motes.

- Les tasques de manteniment dels camins s'han de dur a terme entre els mesos de juliol i febrer (fora època de cria de les aus aquàtiques).No s'augmenti ni l'amplada, ni l'alçada de la mota, ni es facin crestes laterals a sobre la mota. El material que ho recobreixi tot ha de ser fi, amb una granulometria inferior a 25 mm. No es pot actuar fora dels trams indicats pel Parc.

- Les reparacions i remodelacions de la resta de motes salineres i el dragat d'estanys i canals, i la resta d'accions de manteniment hauran de presentar un projecte específic per a cadascuna de les actuacions perquè es pugui valorar el seu grau d'afecció, fins que no s'aprovi el Pla d'Ordenació Salinera.

- S'ha de realitzar el correcte manteniment de la maquinària utilitzada per evitar vessaments.

- No s'abocaran els fangs de dragat dels estanys i canals fora dels llocs autoritzats.

- Les embarcacions que es trobin en espera per entrar al moll saliner, que no fondegin mai sobre posidònia.

- Es continuï sense permetre reposar combustible ni fer actuacions de manteniment d'embarcacions al moll saliner.

8. Les recomanacions que figuren a l'informe el Servei de Protecció d'Espècies de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat (Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca) de 20 d'octubre de 2016, no incloses als condicionants anteriors:

- Mesures per limitar de velocitat dels vehicles als vials que voregen les Salines

- Tenir en consideració la distribució geogràfica de les espècies de flora rellevants que apareixen a l'EIA per evitar fer-les malbé en el decurs de les obres de manteniment.

9. El que figura a l'informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat (Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca) de 12 de juliol de 2016:

- Es compliran les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendis forestals establertes a la Directiva 98/37/CE, de 22 de juny i a l'article 8.2 c del Decret 125/2007. Aquest article fa referència a la utilització de maquinària i equips en terrenys forestals i àrees contigües de prevenció, que puguin generar deflagració, espurnes o descàrregues elèctriques susceptibles de provocar incendis forestals, en aquests casos s'ha de disposar, per a ús immediat, d'extintors de motxilla carregats i de les eines adequades que permetin sufocar qualsevol conat que es pogués provocar. Així mateix, les obres es realitzaran preferentment fora de l'època de risc d'incendis, és a dir, per norma general entre el 16 d'octubre i el 30 d'abril, quedant en tot cas paralitzades els dies de màxim risc d'incendis.

10. Les prescripcions del Servei d'Aigües Superficials de la DG de Recursos Hídrics (Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca) de 8 de febrer de 2016 i de 2 de març de 2017:

- Es disposarà sempre a peu d'obra d'una còpia de l'autorització emesa per aquest DG.

- Qualsevol modificació de la documentació presentada, requerirà un nou informe tècnic.

11. Dels que figuren a l'informe del Servei d'Estudis i Planificació de la DG de Recursos Hídrics (Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca) de 11 de setembre de 2018 no recollits als condicionants anteriors, el següents:

-S'hauran d'adoptar les precaucions màximes per evitar l'abocament de substàncies contaminants (olis, hidrocarburs,etc.)a les motes i estanys. Al voltant de l'àmbit de la zona humida no es podrà dur cap tasca de manteniment de la maquinària.

-S'haurà de comprovar si la fossa sèptica compleix amb els requisits exigits a l'Annex del PHIB aprovat per RD 701/2015, de 17 de juliol.

- Pel que fa a la massa d'aigua costanera el bombeig que es realitzi no pot afectar-ne la qualitat de les aigües.

I es recorda que les obres de reparació i manteniment de les motes necessitaran autorització administrativa d'acord amb l'establert als punt 1 i 2 de l'art. 279 del RD 849/1986, de 11 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament del Domini Públic Hidràulic que desenvolupa el títols preliminars I, IV, VI i VII de la Llei 29/1985, de 2 d'agost d'Aigües.

12. Els que figuren als informes a l'Acord del Consell Executiu del Consell d'Eivissa de 22 de juliol de 2016 quant a qüestions de tramitació, documentació i contingut mínim de la documentació presentada els qual hauran de ser valorats pel Servei de Mines. També hi ha altres condicionants ambientals els quals ja s'han recollits als condicionants anteriors.

13. Dels que figuren, no recollits als condicionants anteriors, a l'Acord de la Junta de Govern de l'Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia de 4 de febrer de 2016 per a la qual s'aprova l'informe tècnic de medi ambient de 3 de febrer de 2016 i ratificació de 22 de juliol de 2016.

- Pel que fa a la gestió de residus, caldrà considerar les ordenances municipals de residus (BOIB 141 de 2015) i l'ordenança de residus de construcció i demolició (BOIB 74 de 2012). Així mateix, caldrà donar compliment, en matèria de contaminació acústica a l'ordenança de remors (BOIB 143 de 2013)

14. Els que figuren a l'informe del Servei de Costes i Litoral (Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat) de 14 de desembre de 2016:

-S'ha d'incloure a la documentació escrita, a més a més de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes, modificada per la Llei 2/2013, de 29 de maig, de protecció i ús sostenible del litoral i de modificació de la llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes, el RD 876/2014, de 10 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament general de costes.

- També un plànol de l'explotació on es marquin les línies de DPMT, la zona de servitud de trànsit i la línia de zona de servitud de protecció aprovades per OM de data de 04/03/1999.

En aquest informe també es recorda que:

- Per realitzar les obres descrites en el projecte situades dintre de la zona de servitud de protecció i zona de servitud de trànsit, és necessària l'obtenció de l'autorització d'obres en zona de servitud de protecció en sòl rústic emesa per la DG d'Ordenació del Territori.

- Per realitzar les obres situades dintre de DPMT, si fos el cas, és necessària l'obtenció de l'autorització o concessió de competència de la Demarcació de Costes de les Illes Balears d'acord amb l'art. 110 b) de la Llei 22/1988, de Costes.

- A fi de donar compliment a l'article 49.3 del Reglament de Costes, s'haurà de presentar en el transcurs de la tramitació de l'expedient d'autorització en zona de servitud de protecció, certificat urbanístic municipal de condicions urbanístiques aplicables a l'actuació que indiqui que les obres o instal·lacions projectades compleixen amb l'ordenament urbanístic en vigor.

Aquesta DIA s'emet sense perjudici de les mesures disciplinàries que escaiguin i de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris.“

 

Palma, 7 de juny de 2019

El president de la CMAIB

Antoni Alorda Vilarrubias