BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l’assumpte de referència, i d’acord amb l’establert a l’article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, es publica l’Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 25 d’abril de 2019,

DECLARACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL

El projecte objecte del present informe es tramita segons la Llei 21/2013, de 9 de desembre d’avaluacions ambientals, i esta inclòs al Grup 2 “Indústria extractiva” punt 1. “Pedreres: restauració i/o extracció” de l’Annex I “Projectes sotmesos a avaluació d’impacte ambiental ordinària” de la Llei 12/2016, de 17 d’agost d’avaluació ambiental a les Illes Balears.

Atès que l'òrgan ambiental ha rebut l'expedient complet en data 4 d’abril de 2017 i rebuda la diversa documentació d’esmena de deficiències requerida finalment el 06 de novembre de 2018, i d'acord amb l'apartat segon, punt 3 de la Circular del Conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca (BOIB núm. 131 de 15/10/2016) es considera iniciada l'AIA desprès de l'entrada en vigor de la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears, per la qual cosa es tramitarà d'acord amb aquesta llei autonòmica i d’acord amb la Llei estatal 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

Per tant, amb caràcter previ a la seva autorització administrativa, procedeix formular la seva declaració d’impacte ambiental, d’acord amb l’art. 41 de la Llei 21/2013.

Per altra banda, al projecte és d’aplicació la DT1ª de la llei 10/2014, d’1 d’octubre, d’ordenació minera de les Illes Balears, procediment per actualitzar i regularitzar els drets miners. I també l’article 12 del Pla Director Sectorial de Pedreres de les Illes Balears (aprovat mitjançant el Decret 61/1999, de 28 de maig PDSPIB) estableix que els plans de restauració de les pedreres requereixen d’informe preceptiu i vinculant de la Comissió Balear de Medi Ambient.

2.Informació del projecte

En acompliment del que s’estableix a l’article 15è Sol·licituds de drets miners de la llei 10/2014 d’Ordenació minera de les Illes Balears, les característiques de l’activitat extractiva venen explicades en el projecte d’explotació (Tom I) en el projecte del pla de restauració (Tom II) així com els impactes ambientals (Tom V) de l’explotació pedrera Sa Carbona Morey, i també la documentació addicional i complementària relativa a seguretat i salut (tom IV).

L’objecte és la revisió del projecte d’explotació i restauració i EsIA del promotor Cantera Ses Fontanelles S.L. per complimentar la seva regularització d’acord a la DT 1era de la LOMIB de la pedrera Sa Carbona Morey, autorització minera número 117.

La pedrera està ubicada en la parcel·la 32 del polígon 10 del TM d’Artà, s’hi accedeix per la carretera Ma 15 de Palma –Artà, punt quilomètric 65. La pedrera està fora de la zona de recursos d’interès miner del pla director sectorial de pedreres de Illes Balears.

Es tracta d’una pedrera activa, que tot i que a la documentació no comenta des de quan s’explota, es comprova que disposa d’autorització minera número 117 de data 22/06/1981. Va complimentar l’adaptació al Decret 61/1999, de 28 de maig de Revisió del PDS de pedreres d’acord amb la DT primera supòsit 2 , mitjançant l’ Acord d’inclusió a l’annex 2 de pedreres incorporades al PDS publicat en el BOIB núm. 182 de 3/12/2005.

El recurs extret i existent és de calcària dolomítica del Tries superior- Juràssic inferior. La seva extracció ha estat realitzada i continuarà sent per medis mecànics per percussió amb retroexcavadora dotada de martell hidràulic. Els fronts d’extracció es conformen en talús forçat i bermes esglaonades en sentit descendent del front. Durant certes seqüències, l’explotació es va fer per voladures, s’esmenta que es podria considerar el seu ús tot i que no es concreta.

La documentació dels projectes d’explotació i pla de restauració vigents daten de l’any 1989 i AIA de l’any 1985, documentació que no fou tramitada ambientalment. La documentació que ara s’informa és d’actualització i adaptació a la normativa actualment vigent.

Però la documentació que va tramitar la informació pública ( l’IP) no relacionava en detall les característiques d’aquests projectes, ni s’indicaven les previsions dels volums d’explotació, el volum extret o la restauració prevista i realitzada en superfície. Per aquest fet, i per manca d’altra informació rellevant foren, emesos 2 informes d’esmena de deficiències esmentats en els punts 1.4 i 1.9 de l’apartat 1 d’aquest informe.

Segons documentació presentada, es comprova que la restauració no s’ha realitzat, tot i que existeixen uns fronts i plaça de la pedrera ja explotats. Al nou Pla es presenta un Pla d’explotació per fases, compaginant-lo amb la restauració, que modifica l’antic sistema de rebliment total a cota, a la proposta present per rebliment parcial amb esglaonament en perfil talús -berma.

Amb la producció anual anterior s’estima un volum de material a explotar de 312.285,27 m3. Es calcula que la vida útil de l’explotació serà de 37 anys, mentre que la restauració es prolongarà fins 46 anys.

Es recorda que, tal com s’estableix a l’article 36 de la llei 10/2014, les autoritzacions mineres per recursos de les seccions A i B es podran prorrogar per períodes de deu anys, amb un límit màxim de 30 anys. Per tant, d’acord a la normativa sectorial; la present avaluació ambiental es realitza per als 30 primers anys.

Quant als establiments de benefici , preveu el desmantellament dels actualment existents i la instal·lació o substitució per equips mòbils de trituració, classificació i mòlta, però no es concreta res més.

El cadastre mostra dos registres cadastrals per a la mateixa parcel·la 07006A010000320000ID i 07006A010000320001OF, un rústic amb ús agrari i l’altre amb ús industrial de 68.059 m² de superfície.

2.1.Elements significatius de l’entorn del projecte

En els plànols adjunts dels projectes d’explotació/ restauració i a l’EIA a escala 1:1.000 , 1:500, 1: 2.000, es descriu de manera bastant i suficient fases i perfils d’explotació, fases i perfils de restauració. També les característiques de distribució de la revegetació, disposició de lleres i canaletes de drenatge, conques visuals. També els de situació, cadastral i ortofoto actualitzada, de situació respecte al PT de Mallorca, plànols geològics, hidrogeològics.

La pedrera està dins sòl rústic general i no es troba inclosa com a zona de recurs d’interès miner annex 8 del PDS de pedreres de les Illes Balears.

No es troba afectada per cap espai protegit, però sí per APR de vulnerabilitat alta d’aqüífers i d’incendis. En relació als APR, l’article 2.2 del Decret llei 2/2016, de 22 de gener, de modificació del Decret llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística, estableix que els usos ubicats a les àrees de prevenció de riscos només es poden autoritzar amb l’informe previ favorable de la Administració competent en matèria de medi ambient. Queden exceptuats del citat informe preceptiu les APR d’erosió i les de contaminació o vulnerabilitat d’aqüífers. Per tant, s’ha demanat informe al Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl.

A través d’informe de 31/8/17 de la CMAIB es conclou que la pedrera NO ES TROBA A APR d’esllavissaments segons el PTI de Mallorca, però que atenent les conclusions i recomanacions de l’informe de la empresa Egma sobre l’estudi geotècnic e hidrogeològic sobre l’estabilitat dels talussos, s’hauran de tenir en compte les consideracions tècniques exposades. Aquestes són:

Pel que fa als talussos d’excavació es considera necessari que s’adoptin totes i cadascuna de les recomanacions establertes a l’estudi d’estabilitat de talussos de data gener de 2016, signat per Joan Martorell Serra (geòleg).

Pel que fa als TALUSSOS FINALS DE REBLIMENT O RESTAURACIÓ, es considera necessari que es realitzi el corresponent ESTUDI D’ESTABILITAT, ja que aquests talussos no han estat contemplats a l’estudi de data gener de 2016.

Pel que fa a la presència del nivell freàtic a la zona i en conseqüència a la vulnerabilitat de l’aqüífer, es considera necessari que s’adoptin les recomanacions establertes a l’estudi hidrogeològic en relació a la protecció del freàtic davant possibles afeccions

3.Anàlisi tècnica

A la documentació d’esmena de deficiències es concreten les instal·lacions previstes de benefici i que s’integren en el pla d’explotació que ara s’informa i es consideren els impactes associats a la instal·lació, havent adaptat les superfícies i fases d’explotació i fases de restauració.

EXPLOTACIÓ

La pedrera disposa d'un front d'explotació definit i un front de menor entitat en el qual es realitza l'extracció actualment. El primer front és un antic front de voladura en el qual l'extracció es continuarà per aquesta via o també decidir la seva explotació per mitjans mecànics. Hi ha diversos flancs definits per talussos.

Tots estan actius excepte el de NW, que està exhaurit: és el situat en el marge o flanc adjacent a la carretera de Palma-Artà i té una altura de 18 m. No s'ha restaurat.

L'extracció en l'explotació es realitza per mitjans mecànics de percussió, amb retroexcavadora dotada de martell hidràulic, en talús forçat amb esglaonament descendent del front.

La potència explotable ve marcada pel nivell freàtic existent. La cota més baixa aconseguida en l'explotació es situa a 164 m, la qual cosa ha suposat un descens de la cota d'explotació de 20 m aproximadament des de la cota de terreny original. Es presenta un estudi geotècnic i hidrogeològic. En l'estudi es conclou que la cota d'explotació a la zona nord se situa un metre per sota del freàtic, raó per la qual s'observa un aflorament del nivell freàtic. Per això el pla d'explotació no preveu l'extracció per sota del freàtic i s'estima que la cota final d'explotació sigui de 166 m.

En relació a la vida i ritme d'explotació: Sobre la base de la mitjana dels últims plans de labors, s'estima que la producció anual sigui de 9.000 Tm.

Es planteja realitzar una explotació i restauració per fases (5), simultàniament ambdues. S'ha estimat explotar un volum de 312.285,27 m³, amb el què es calcula que la vida útil de l'explotació pot ser de 37 anys només per als treballs extractius. Les necessitats de restauració en cada fase d'explotació i fase final de restauració incrementen la vida de la pedrera fins als 46 anys.

Es fa especial incidència en què baix cap concepte es podrà començar la següent fase d'explotació sense haver realitzat la restauració prevista en la fase anterior.

A més, tal com s'indica en l’article 44 de la LOMIB s'haurà de revisar el Pla de restauració cada 5 anys o abans si es produeixen modificacions substancials, per la qual cosa cada 5 anys el promotor haurà de justificar la restauració realitzada.

La vida útil o temps d’activitat 37 anys (2062)

RESTAURACIÓ

La pedrera s’explota des de fa temps (any 1981) i no s'ha realitzat mai la restauració de manera continuada o sostinguda. En la documentació es refereix que en el pla vigent preveu una restauració mitjançant rebliment a cota en tota la superfície autoritzada i s'estén sobre tota la superfície d'explotació. Com abans s’ha indicat es preveu la simultaneïtat de fases d’explotació –restauració en 5 fases inclosa la fase 0 de restauració.

En el pla de restauració que es presenta es proposa canviar de forma de restauració, de la prevista anteriorment (rebliment en massa amb materials de diversa procedència fins a recuperar la cota de terreny original) per passar a una restauració parcial, restauració per esglaons (talús) i rebliment a peu de banc, i les zones de revegetació. Es descriuen les fases de restauració i es delimita i defineix en els diversos plànols a Escala 1:1000 i sense escala de data d’octubre de 2018 aportats amb la documentació d’esmena de deficiències.

Durada restauració 47 anys (fase 0 d’execució immediata i les altres fases en els períodes següents: fase 1 12 anys, fase 2 11 anys, fase 3 7 anys, fase 4 i 2 anys fase 5 fins a l’any 2062).

Es presenten tres alternatives, incloent la 0, només de restauració. S'han considerat com a alternatives, el rebliment a cota, el rebliment parcial a peu de banc i plataforma i la inundació de l'explotació, però només analitzen dues. Es presenta una descripció de cadascuna i una justificació de l'escollida, així com la matriu d'identificació d’impactes per a dues alternatives. Es presenten en forma de taula, els atributs establerts en la llei.

Finalment, estimen que la restauració per esglaonament / talussos i rebliment parcial permet, igual que el rebliment en massa, recuperar la qualitat del sòl, els hàbitats naturals, garanteix la seguretat dels sistemes d'aigua dolça i permet també la utilització de l'antic buit miner per al desenvolupament d'altres usos. Proposen un ús forestal i agrícola.

Segons el document, per la restauració proposada es necessita un volum de terres de rebliment notable, que procediran d'aportacions externes de terres d'excavació i desmunt, materials de les fraccions menys aprofitables de l'explotació i en últim lloc el RCD, procedent de plantes de triatge autoritzades.

En cada rebliment, especialment amb RCD’s, que es realitzi en la restauració, s'haurà de realitzar un document que indiqui el material que es diposita, la procedència d'aquest i la signatura del que ho proveeix, si és extern, i la signatura de l'enginyer de la pedrera, indicant específicament que no es dipositen materials contaminants del sòl o de l'aqüífer.

Segons el document la recuperació de la coberta vegetal sobre l'àrea de la pedrera, tindrà lloc sobre superfície de bermes i plaça de pedrera. Quan es prevegin desnivells finals elevats entre el terreny natural i la plaça de la pedrera, s'hauria de suavitzar el talús resultant mitjançant la creació de diverses terrasses o bermes que facilitin la restauració vegetal i previnguin els fenòmens erosius. S'ha de restituir una topografia el més natural possible que elimini les formes excessivament geomètriques i les arestes, per la qual cosa es recomana adoptar perfils irregulars i arrodonits.

A l'efecte d'afavorir la revegetació i prevenir l'aparició de trinxeres, quan sigui tècnicament viable, els talussos resultants seran preferentment 2H:1V, amb la finalitat de facilitar la restauració vegetal dels talussos resultants i evitar l'aparició de fenòmens erosius. En el cas de ser un pendent major, haurà de venir avalada per un estudi geotècnic.

En relació amb l'aigua necessària per al reg durant la restauració , la pedrera disposa d'un pou, amb un volum autoritzat de 3000 m3/any, autoritzat l’ús com reguiu de pedrera. D’acord amb l’informe de la DGRH de data 3 d’octubre de 2016 relaciona que el núm. d’autorització del pou és AAS_10703 .

Tal com s’estableix en l’article 44 de la llei 10/14 els explotadors han de disposar d'un pla de restauració aprovat i, en cas que s'hagi iniciat la restauració de les àrees afectades, en el primer trimestre de cada any, ha de presentar-se un informe de restauració signat pel tècnic de restauració . D'aquest informe, ha de remetre's una còpia a la Comissió de Medi ambient dels Illes Balears, perquè en prengui coneixement i a fi que, si ho considera oportú, pugui emetre l'informe corresponent sobre el compliment del pla de restauració esmentat.

El director facultatiu serà el responsable que es compleix el pla de restauració i que es va assolint la restauració prevista. S’haurà de revisar el pla de restauració aprovat cada cinc anys, o abans si es produeixen modificacions substancials, segons la tramitació prevista en la legislació estatal i autonòmica aplicables.

A part de la revisió cada cinc anys, s'haurà de fer un seguiment periòdic i, en el cas que no estigui arribant a bon terme la restauració, s'hauran de revisar les causes i proposar les mesures necessàries, informant tant al servei de mines com a la CMAIB.

Quant als establiments de benefici, es preveu el desmantellament dels actuals i la instal·lació d'equips mòbils de trituració, classificació i mòlta, però no es concreten quins seran ni es valoren els seus impactes, raó per la qual s'adverteix que quan es vagin a instal·lar s'haurà de tramitar ambientalment el projecte, on s'haurà de valorar la viabilitat ambiental concreta de la instal·lació sobre la base dels seus impactes associats (pàg. 3 Annex 2 informe esmena deficiències CBMA).

S'haurà d'assegurar un manteniment i reg posterior necessari fins que s'asseguri que les espècies no necessiten aportacions extres per poder sobreviure.

PRESSUPOST:

En el pla d'explotació es presenta el pressupost d'explotació, que es planteja per al primer any d'activitat després de la seva autorització. El pressupost per al proper any d'activitat és de 42.000,00 €, impostos inclosos. En el pla de restauració es presenta el pressupost de restauració, que ascendeix a 278.434 euros i que comprèn la totalitat de l'explotació incloent les zones ja explotades en l'actualitat i que encara no han estat restaurades.

4.Resum del procés d’avaluació

4.1 Actuacions prèvies (art. 23 de la Llei 11/2006)

Es realitza informe tècnic, de data 6 de febrer de 2014, en fase prèvia de consultes segons el que establia els articles 22 i 23. Secció 1ª. Capítol I. Títol II. De la Llei 11/2006, de 14 de setembre, d’avaluacions d’impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques en les Illes Balears.

4.2 Tramitació

El projecte objecte del present informe està inclòs al Grup 2 “Indústria extractiva”, punt 1. “Pedreres: restauració i/o extracció” de l’Annex I “Projectes sotmesos a avaluació d’impacte ambiental ordinària” del la Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluació ambiental a les Illes Balears (BOIB núm. 106 de 20 d’agost de 2016).

Així que l’òrgan ambiental ha rebut l’expedient complet el 7/08/2017 i d’acord amb l’apartat segon, punt 3 de la Circular del Conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca (BOIB núm. 131 de 15/10/2016) es considera iniciada l’AIA desprès de l’entrada en vigor de la Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluació ambiental de les Illes Balears, per la qual cosa es tramitarà d’acord amb aquesta llei autonòmica i d’acord amb la Llei estatal 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental.

Fase d’informació pública i de consultes

En el BOIB núm. 123 de 27 de setembre 2016 es publica que el projecte i l’EIA se sotmeten a informació pública per l’òrgan substantiu durant un termini de trenta dies.

Durant l’exposició pública s’han consultat les administracions següents:

-Departament de Territori, Carreteres i Infraestructures de Consell de Mallorca.

-Departament de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca.

-Servei d’Estudis i Planificació. DG de Recursos Hídrics.

-Servei d’Aigües Superficials. DG de Recursos Hídrics.

-Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl. DG d’Espais Naturals i Biodiversitat.

-Secció Contaminació Atmosfèrica. DG Energia i Canvi Climàtic.

-Ajuntament d’Artà.

En data 21 de desembre de 2016, se signa diligència en relació a la designació del Servei encarregat de la redacció dels informes afectats per APR’s i ZPR’s dins el procediment d’avaluació ambiental, per tal d’agilitzar dits procediments i evitar contradiccions i duplicitat d’informes.

A data de realització del present informe es va rebre informe de:

-Informe del Consell de Mallorca de data 6 d’octubre de 2016: fa referència a l’autorització de les obres del projecte d’explotació minera i expressament a les afeccions a terrenys de titularitat del Consell de Mallorca, d’acord amb la Llei 5/1990, de 24 de maig , de carreteres de la CAIB.

-Informe de la Direcció General de Recursos Hídrics de 3 d’0ctubre 2016: fa referència a l’autorització del pou existent ASS_10703 en els terrenys de l’autorització minera de 3000m³/any i destinació del dret o ús de l’aigua per reguiu de la pedrera.

Al·legacions: el Servei de Mines, en el seu ofici de data d’11 de maig de 2017, indica que no té constància de la presentació d’al·legacions durant el tràmit d’exposició pública del projecte de referència.

No s’han realitzat consultes transfrontereres al no considerar-se necessari.

IMPACTES:

Informe acústic

Aporta Estudi “Avaluació sonomètrica del nivell d’immissió sonora generat per la maquinària d’una pedrera respecte a l’entorn exterior “. Descriu i relaciona les accions associades al projecte, en alguna de les quals ja descriu l'impacte. En les accions s'han d'identificar aquelles que provoquen impactes. A l'apartat d'identificació dels impactes, es barregen descripció d'impacte amb la valoració i les mesures propostes. Després presenta les mesures proposades.

Amb tot la identificació i valoració d'impactes es corregeixen i aporten informació ad hoc de resposta a l’informe d’esmena de deficiències, presenta el document d’avaluació de la sonometria del nivell d’immissió sonora generat per la maquinària de la pedrera respecte a l’entorn exterior. Aplica els criteris de l’Annex IV de RD 1367/2007 i l’Ordenança municipal d’Artà, a l’efecte d’establir o definir una zonificació acústica adequats als nivells de referència de l’Annex III que estableix els valors límit d’immissió sonora que han de respectar totes les instal·lacions, activitats o comportament segons tipus d’àrea acústica receptora (I- e: sanitari, docent, cultural, II- a: residencial V- b industrial) i l’índex de renou: 40,50,55,60,65.

Exposa el mètode, estacions o punts i tècniques de control /mesura realitzades i també les condicions ambientals ( meteorològiques adverses pluja, vent). Exposa de manera descriptiva els diversos emplaçaments dels punts de mostreig i planificació prèvia per a poder avaluar el major nivell d’immissió tal i com estableix la normativa. Fase I, de funcionament de tota l’activitat maquinària en les condicions més desfavorables durant el temps d’avaluació (duració estimada és 30 minuts cada hora) Fase II de funcionament de tota l’activitat maquinària en les condicions normals de funcionament picadora, retroexcavadora, matxucadora, etc, durant el temps d’avaluació (duració estimada és 30 minuts cada hora).

Presenta: plànols de simulació acústica estat actual (març 2018) P1 Període diürn LD. Període vespertí LE i plànols de simulació d’estat futur 1 període diürn i període nocturn i futur 2 període diürn i període nocturn, a zona sud 3 dB (A) nivell d’emissió.

El document indica que, almenys hi ha 2 habitatges propers, a una distància de 900 i 400 m. Segons dades IDEIB, hi ha diverses cases properes, fins i tot un Hotel Rural. S'haurà de realitzar modelització del soroll generat pel treball de la pedrera, presentant mapes de renou realitzats amb les mesures de l'explotació sense activitat i en els hores de més activitat, tenint en compte totes els instal·lacions de benefici i maquinària que es fa servir. S'haurà d'informar qui efectua les intervencions de renou, on, quan i cada quant, assegurant que no es produeix renou per sobre dels nivells permesos.

Els renous provenen de la maquinària en funcionament durant l’explotació, extracció transport interior i funcionament planta de benefici. Considera mínimes les afeccions per renous localitzats dins la zona de treball interior de la pedrera, també que no són aleatòries, només durant l’horari laboral de 8-17 h. Durant la restauració no es produeix increment de renous , mantenint-se el mateix nivell en la zona extractiva quan acabi la restauració de la zona SRG . No hi ha voladures, i els treballs es generen dins la zona interior i per davall de la cota inicial o natural del terreny.

Així podem considerar que els nivells de renous de l’explotació es troben dins nivells establerts per la normativa vigent (el màxim de 65 dB es presentaria al voltant de la zona productiva) i disminueixen a les zones perimetrals, per tornar a pujar als voltants de la carretera Ma -15 Palma-Artà

Mesures correctores, protectores i compensatòries

Els projectes d’explotació i restauració ja inclouen mesures dirigides a:

Reduir impactes derivats de l’emissió de pols, vibracions i renou.

Reduir la visibilitat de la pedrera.

Reduir impactes sobre els factors biòtics.

El tractament de residus. S’indica que no és necessari un Pla de gestió de residus miners donat que no es produeixen.

Es proposen també a l’EIA les mesures complementàries següents:

Respecte a la pols, renou i vibracions

Aporta l’Estudi de sonometria els impactes per pols, renou i vibracions. Es tracta d'impactes sobre la qualitat física i impactes sobre la qualitat sonora, per la qual cosa no s'han de barrejar i han de tractar-se de forma separada.

En relació a la pols, només comenta que els efectes de la pols queden reduïts a dies amb efectes meteorològics adversos i que queden fixades amb regs periòdics.

En relació a les vibracions, es comenta quines màquines les produeixen (martell picador, planta de trituració o capolament, si escau, sedassos, etc.). No concreten si es realitzaran finalment voladures, que és el que produeix majors vibracions.

Respecte a l'aflorament freàtic

Es presenta un estudi geotècnic i hidrogeològic en el qual es conclou que la cota d'explotació a la zona nord se situa un metre per sota del freàtic, raó per la qual s'observa un aflorament d'aquest. Per això el pla d'explotació no preveu l'extracció per sota del freàtic i s'estima que la cota final d'explotació sigui de 166 m. En l'estudi es realitza una anàlisi dels talussos i es conclou que l'estat inestable de la majoria fa necessari aplicar tot un seguit de mesures.

Atès que hi ha hagut afloraments en diverses ocasions, tal com es pot observar en les fotografies aèries de diversos anys que es troben en la IDEIB, es creu necessari que es realitzi un control de l'aigua de l'aqüífer.

S'hauran de fer analítiques anuals d'hidrocarburs i qualsevol de les substàncies que s'utilitzen en la pedrera amb potencial contaminant, tant de l'aigua del(els) aflorament (s) com del pou. D'altra banda, no es comenta que es realitza amb l'aigua de les basses quan es necessita treballar a la zona. En el cas que es bombegin les aigües, s'haurà d'aclarir que fan amb l'aigua.

Com s'ha comentat, en relació a les recomanacions realitzades per l'estudi geotècnic i hidrogeològic, l'informe de 31 d’agost de 2017 realitzat per la CMAIB obliga al promotor el seu compliment, raó per la qual no es torna a reiterar al present informe, però es demana que al pla d'explotació s'indiqui expressament que es compliran totes les mesures.

Respecte als residus

Durant totes les fases d’explotació i de la restauració es van a generar residus tals com a pneumàtics usats, filtres, olis, envasos, etc. que hauran de ser gestionats com es preveu en la legislació aplicable. Quan als residus perillosos, no especifica quins són, només que són recollits per un gestor autoritzat.

Respecte a l'aigua utilitzada en les instal·lacions

La pedrera disposa d'un pou, ASS_10703 amb aprofitament autoritzat de 3000 m³ volum autoritzat /any. No explica abastament si la pedrera disposa de dipòsit per emmagatzemar aigua i un grup de pressió per realitzar els regs preventius de la pols.

En relació amb l'aigua necessària per al reg de la vegetació durant la restauració , s'haurà d'informar del volum previst per a la restauració , indicant si serà necessari ampliar el volum.

En relació a l'aigua de consum, s'haurà d'indicar si l'aigua de consum humà compleix amb la normativa de Salut Pública, concretament amb el RD 140/2003, de 7 de febrer, per la qual s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l'aigua de consum humà.

Respecte a les aigües residuals

No s’indica el sistema com s'evacuen les aigües residuals domèstiques, ni s’informa sobre si es disposa de fossa sèptica i de l'empresa autoritzada que realitza els buidatges periòdics.

En documentació presentada els residus RNP o RP de qualsevol naturalesa seran recollits en contenidors preparats a aquest efecte per al seu posterior lliurament a gestor autoritzat.

Respecte als abocaments

No s’ha indicat la ubicació dels dipòsits de gasoil en el plànol, ni si la superfície sobre la que se situen està impermeabilitzada.

Respecte a les aigües residuals industrials de la neteja de la instal·lació i camions amb aigua a pressió, que conté àrids, ciments i additius, indicar on i com es recullen i on s'aboquen.

Es disposarà de sepiolita o un altre absorbent perquè ajudi a controlar i contenir els efectes d'un abocament. Els residus generats hauran de ser gestionats per gestor autoritzat.

En relació a l'impacte paisatgístic

En la darrera documentació d’esmena deficiències presenta l’Annex 2 que consta d’ Estudi d'incidència paisatgística, en el qual analitza de manera adequada i suficient les conques visuals i d’emplaçament de la pedrera. Indica i explica el sistema d’ anàlisi i mètode seguit en la realització de l'estudi d’incidència paisatgística.

En la llei autonòmica el paisatge pren una especial importància, per la qual cosa s'ha inclòs la necessitat de presentar, a més del contingut mínim que estableix la llei bàsica, una referència particular a la integració paisatgística, concretament al compliment de les normes d'aplicació directa en matèria paisatgística que preveuen la legislació territorial i urbanística, tenint present tant l'actiu que representa el paisatge en els Illes Balears com la vigència del Conveni europeu del paisatge, aprovat pel Consell d'Europa el 20 d'octubre de 2000.

La finalitat de l'estudi de visibilitat és determinar la visibilitat del projecte des dels punts d'observació que alberguin potencials observadors, amb la finalitat de valorar la potencial afecció visual del projecte sobre el territori.

L'objecte d'una anàlisi visual del paisatge és determinar la visibilitat del projecte des dels punts d'observació, per avaluar la mesura en què cada àrea contribueix a la percepció del paisatge: valorar la potencial afecció visual del projecte sobre el territori a través de l'obtenció de paràmetres que caracteritzen un territori en termes visuals. Els aspectes visuals del territori es determinen en funció de l'anàlisi d'un aspecte fonamental: càlcul de conques visuals. Una conca visual és la porció de terreny que es veu des d'un determinat punt, que es denomina punt d'observació. De forma inversa, es podria definir una conca visual com la superfície des de la qual es veu un determinat punt. L'impacte visual està relacionat amb els canvis que sofreixen les possibles vistes del paisatge, i els efectes que aquests canvis exerceixen en els observadors. Els punts d'observació, aquells llocs del territori des dels quals es percep principalment el paisatge, poden ser els carreteres, els assentaments urbans i edificacions aïllades i els elements patrimonials i d'interès natural existents a l'àrea d'influència visual que s'obtenen de cartografies oficials, per exemple del IDEIB. Si és el cas, s'haurien de tenir en compte les dimensions i les alçades de les instal·lacions de les plantes de benefici .

Per al càlcul i definició de les conques visuals s’utilitza, com a cartografia base, un model digital d'elevacions (MDE: modelització del terreny tenint en compte l'altura dels elements del mateix d'una zona terrestre). La superposició dels conques visuals i els punts d'observació existents a l'àrea d'influència visual permet determinar l'afecció visual del projecte en el seu conjunt. Després d'implementar les mesures correctores com les pantalles vegetals, es genera de nou el model, obtenint la conca visual per al conjunt del projecte tenint en compte aquestes.

Considerem amb tot, que s'ha presentat un estudi d'incidència paisatgística adequat i suficient, basat en una metodologia de bibliografia existent. L'annex aporta la simulació 3D realitzada amb el resultat final de la restauració , fase per fase.

Es presenten mesures com evitar els núvols de pols i mantenir la cobertura vegetal. Com a mesura també s'esmenta el propi pla de restauració ja que el pla de restauració forma part del projecte que s'avalua. En relació a la cobertura vegetal, exposa que en la part de la carretera la visibilitat és discontínua i que en el perímetre la pedrera és visible en funció de si hi ha o no vegetació.

Això és obvi, però no es concreta si la vegetació existent és la natural o sí s'ha realitzat expressament un apantallament amb vegetació del perímetre de la pedrera. En les zones amb absència de vegetació s'haurà de preveure la plantació dels peus arboris amb el port necessari per crear una veritable pantalla vegetal.

MESURES CORRECTORES i PROTECTORES:

Es proposen mesures protectores o correctores i de caràcter general: el reg per evitar la pols, maquinària en perfecte estat i passada la ITV. Parla que l'emmagatzematge de combustible i lubrificant es realitzarà en zones condicionades per a això, però no especifica quines són ni on estan ja que se suposa que han d’existir en la actualitat.

Proposa com a mesura correctora la realització de dues de les recomanacions realitzades per l'estudi hidrogeològic. Això són mesures que s'han d'executar perquè s'ha explotat massa i s'ha arribat al nivell freàtic i al fet que no s'han acabat bé els talussos, no es tracta de mesures compensatòries.

Es presenta un Pla de Vigilància Ambiental en el qual es defineixen les activitats objecte de vigilància ambiental i els treballs que implicaran. Es presenten una sèrie de fitxes on es defineixen les tasques que es duran a terme. Després de la fase de restauració es portarà un programa de seguiment i control, encara que no descriu com es durà a terme ni durant quant de temps.

Conclusions

Per tot l’anterior, es proposa

1. Formula la DECLARACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL FAVORABLE a la realització del projecte: “Projectes d’explotació i restauració de l’explotació Sa Carbona Morey (núm 117)” que forma part de la parcel·la 32 del polígon 10, terme municipal d’Artà promogut per Cantera Ses Fontanelles S.L., al concloure que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius, sempre que es compleixen les mesures incloses en l’EIA i els condicionants següents:

- El procés de revegetació s’haurà de realitzar amb espècies autòctones i mitjançant tècniques que garanteixen la pervivència de les plantes a llarg termini. En cap cas s’utilitzaran espècies al·lòctones o exòtiques invasores.

- La fase 0 de restauració té caràcter immediat i ha d’incloure la densificació de revegetació perimetral del marge o flanc de la carretera PM 15 Palma -Artà.

- Les morfologies romanents d’excavació i amuntegaments existents en la zona nord de la parcel·la en els projectes d’explotació/restauració i en els plànols adjunts, han de ser considerades com a zones de restauració immediata seguint els mateixos criteris de revegetació considerats per a la zona de plataforma de la pedrera o bé de les zones pròximes de SRG-F.

- Durant les fases d’explotació i restauració s’hauran de mantenir els paràmetres establerts a l’estudi d’estabilitat de talussos per tal d’evitar el risc d’esllavissaments.

- Actualitzar els controls de mesures de vibracions i renous de l’explotació.

- La restauració de cadascuna de les fases projectades s’haurà de realitzar de manera immediata, un cop s’hagi finalitzat la fase d’explotació corresponent i complint els terminis previstos.

- Quan als talussos finals de rebliment, s’haurà de realitzar el corresponent estudi d’estabilitat d’acord amb els paràmetres del terreny corresponents, ja que aquests talussos no han estat contemplats a l’estudi de data juliol de 2016.

- S’haurà d’informar a la CMAIB respecte a la finalització de cadascuna de les fases de restauració, a fi de realitzar les comprovacions que es consideren necessàries per tal de verificar el compliment del condicionat de la DIA, segons el que estableix l’article 52.2 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental

- D’acord amb l’informe del Servei de Protecció d’Espècies, de 9 de juny de 2017, referits a d’altres explotacions de la contrada de migjorn pel que fa a la possible presència d’exemplars de tortuga de terra (Testudo hermanni), s’haurà de:

a. “Fer una prospecció prèvia a l’entrada de la maquinària pesada a zona no explotada, i retirar les tortugues que es detectin, disposant-les a parcel·les annexes inalterades amb condicions ambientals semblants”.

- En cas que l’aprofitament i cabals no corresponguin amb l’autorització ASS_10703, s’haurà de justificar amb les autoritzacions necessàries l’origen del proveïment de l’aigua tan pel consum i ús humà (vestuaris, higiene, ) com per a l’ús industrial necessari durant l’activitat extractiva.

- S'hauran de fer analítiques anuals d'hidrocarburs i de qualsevol de les substàncies que s'utilitzen en la pedrera amb potencial contaminant, tant de l'aigua del aflorament com del pou.

- Els dipòsits de gasoil, han d’estar situats en una superfície impermeabilitzada.

- Les aigües residuals industrials de la neteja de la instal·lació i camions amb aigua a pressió, que conté àrids, ciments i additius, seran gestionades d’acord a normativa aplicable indicant on i com es recullen i on s'aboquen.

- Es disposarà de sepiolita o un altre absorbent perquè ajudi a controlar i contenir els efectes d'un abocament. Els residus generats hauran de ser gestionats per gestor autoritzat.

- S’ha de nomenar un responsable tècnic pel seguiment del PVA durant les fases d’explotació i de restauració.

- Es considera que s’ha d’implementar com a fiança de restauració el pressupost de moviment de terres de 43.758 € i de revegetació 44.168 del projecte de restauració durant la fase 0 de restauració.

Segons l’informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sól:

1.- Durant l’execució del projecte es prendran les mesures establertes a l’article 8.2.c del Decret 125/2007 sobre mesures conjunturals de prevenció durant l’època de perill d’incendis forestal. Referent a utilitzar maquinària i equips, en terreny forestal i àrees contigües de prevenció, el funcionament dels quals generi deflagració, espurnes o descàrregues elèctriques susceptibles de provocar incendis forestals, s’ha de tenir en compte el següent:

- S’ha de complir allò que estableixi la Directiva 98/37/CE, de 22 de juny, relativa a l’aproximació de les legislacions dels estats membres sobre màquines, pel que fa a les determinacions en relació al risc d’incendi.

- Les màquines que es facin servir a terrenys forestals o menys de 500 metres dels mateixos s’utilitzaran extremant les precaucions en el seu ús i adequat manteniment (s’hi aplicaran mètodes de treball que evitin la provocació d’espurnes). El proveïment de benzina d’aquesta maquinària s’ha de realitzar a zones de seguretat aclarides de combustible vegetal.

- En tots els treballs que es realitzin a terrenys forestals o en aquells que es trobin condicionats per les mesures preventives anteriorment referides s’ha de disposar, per a ús immediat, d’extintors de motxilla carregats i de les eines adequades que permetin sufocar qualsevol conat que es pogués provocar.

2.- Els dipòsits de material i maquinària estaran sempre a una distància mínima de 10 m del combustible forestal existent, quedant lliures de residus.

3.- Els operaris vinculats a l’execució del projecte i als usuaris posteriors seran instruïts en l’existència de risc d’incendi forestal, en les mesures de prevenció a adoptar, en les actuacions immediates a efectuar davant un connat d’incendi i coneixeran el número telefònic de comunicació en cas d’incendis forestals (112).

Es recorda que:

Els futurs establiments de benefici miner hauran de ser sotmesos a la tramitació ambiental corresponent.

S’haurà de comunicar al Consell de Mallorca l’ús de residus de construcció–demolició amb caràcter d’inerts nets (desmunts i terres no contaminades) per a la restauració de la pedrera, tal i com estableix la Disposició addicional 3ª del Pla Director Sectorial per a la Gestió dels Residus de Construcció–Demolició, Voluminosos i Pneumàtics Fora d’Ús de l’Illa de Mallorca (BOIB núm. 141 de 23 de novembre de 2002).

Es recorda que en cas que l’aigua del pou que s’utilitzi per a consum humà haurà de complir el RD 314/2016, de 29 de juliol, pel qual es modifiquen el Reial decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà, el Reial decret 1798/2010, de 30 de desembre, pel qual es regula l’explotació i comercialització d’aigües minerals naturals i aigües de brollador envasades per al consum humà, i el Reial decret 1799/2010, de 30 de desembre, pel qual es regula el procés d’elaboració i comercialització d’aigües preparades envasades per al consum humà.

Aquesta DIA s’emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l’obtenció de l’autorització, a més a més compleix el que estableix l’article 12 del PDS de Pedreres de les Illes Balears (aprovat mitjançant el Decret 61/1999, de 28 de maig).

  

Palma, 10 de maig de 2019

El presidente de la CMAIB

Antoni Alorda Vilarrubias