BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l’assumpte de referència, i d’acord amb l’establert a l’article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l’Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 28 de febrer de 2019,

DECLARACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL

Es tracta d’una instal·lació fotovoltaica en sòl rústic de tipus C l'ocupació de la qual es inferior a 4 hectàrees, 39.440 m2 en sòl rústic comú, i s’ubica en zona d’aptitud fotovoltaica mitjana i alta, raó per la qual es troba inclosa al grup 3.Energia,apartat 12) Instal·lacions per a la producció d’energia elèctrica a partir de l’energia solar, incloses les esteses de connexió a la xarxa següents:

a. Instal·lacions amb una ocupació total de més de 4 ha situades en sòl rústic a les zones d’aptitud alta del PDS d’energia, excepte les que estiguin situades en qualsevol tipus de coberta.

b. Instal·lacions amb una ocupació total de més d’1 ha situades en sòl rústic fora de les zones d’aptitud alta del PDS d’energia, excepte les que estiguin situades en qualsevol tipus de coberta.

c. Instal·lacions amb una ocupació total de més de 1.000 m2 que estiguin situades en sòl rústic protegit.

Segons el projecte, és necessària la Utilitat Pública sense necessitat de declaració d’Interès General. Amb tot, i d’acord amb l’article 17.1 de la Llei 12/2016, aquest projecte es tramita d’acord amb l’article 7.1 de la Llei 21/2013, de 9 desembre, d’avaluació ambiental, raó per la qual el projecte serà objecte d’una Avaluació d’Impacte Ambiental Ordinària i, per tant, s'haurà de seguir la tramitació ambiental establerta al títol II, capítol II, secció 1ª de l’esmentada Llei.

1. Informació del projecte: objecte, ubicació i descripció

L’objecte és la construcció d’un parc fotovoltaic amb una ocupació de 39.440 m² constituït per 13.552 panells solars de 295 Wp de potència unitària (potència instal·lada total de 3.997,84 kW), per 56 inversors de 60 kW cada un, 2 centres de transformació i CMM i per línies d’evacuació de 15 kV soterrades i connexió sobre la línia de distribució mitjançant torre de conversió aèria - soterrada.

Tant el parc com el punt de connexió es trobaran sobre les parcel·les 356 i 357 del polígon 02 al T.M. Santanyí. (RC: 07057A002003560000FB i 07057A002003570000FY respectivament)

La superfície total de les parcel·les, que són llogades als propietaris, és de 88.106 m2 i la ocupació de la instal·lació serà de 21.317 m2, és a dir un 44,76% de la superfície total.

El promotor del projecte és Good Wind Entertainment i l’òrgan substantiu la Direcció General d’Energia i Canvi Climàtic de la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat.

Es realitzarà una barrera vegetal de tipus arbustiu o arbori, implementada amb espècies autòctones de baix requeriment hídric, amb una alçada mínima de 3 metres que permetrà "amagar" les plaques proposades, de 2,8 metres d'altura. A més, es realitzarà una tanca perimetral per aconseguir un tancat metàl·lic. Aquest tancat tindrà zones de pas per a la fauna local.

El sistema global es basa en la transformació del corrent continu generat pels panells solars, en corrent altern de la mateixa qualitat (tensió, freqüència,...) que la que circula per la xarxa comercial elèctrica (400 V). Aquesta transformació es realitza a través de l'inversor, element que té a més altres funcions, realitzar l’acoblament automàtic amb la xarxa i incorporar part de les proteccions requerides per la legislació vigent

L'energia des dels inversors és enviada als transformadors BT/*MT la funció dels quals és elevar la tensió de l'electricitat fins als 15.000 V per al seu transport fins al punt de connexió amb la xarxa de distribució, propietat d'Endesa Distribució, on és íntegrament abocada a la xarxa.

Les instal·lacions en mitja tensió proposades estaran formades pels següents elements:

a) Línies de Mitja tensió d'interconnexió dels centres de transformació.

b) Centre de maniobra i mesura fotovoltaic (CMM FV).

c) Línia general d'interconnexió des dels centres de transformació fins al CMM FV en el Punt de connexió.

La ubicació dels equips sobre el terreny és la següent:

a) Camp de panells solars fotovoltaics: Col·locació sobre estructures d'acer galvanitzat i alumini sobre terreny.

b) Inversors: situats cadascun sobre estructura al costat del seu conjunt de strings

c) Centres de transformació, en la parteix est del parc solar.

d) CMM FV: al costat de la xarxa de MT existent, en la part sud-est del parc solar, devora al camí públic per arribar al punt de connexió sol·licitat sobre la xarxa de MT existent.

e) Centre de control: en la zona sud-est del parc, proper al CMM FV.

Es tracta d'estructures formades per 60 panells, realitzada mitjançant perfil d'acer galvanitzat, amb la geometria i les dimensions expressades als plànols. Les estructures que suporten els panells aixequen uns 2,8 m. L'ancoratge de les estructures al sòl serà mitjançant claus o cargols d'ancoratge sense emprar formigó en cap cas.

Les estructures tenen facilitat en el desmuntatge i desmantellament,.

L'estructura estarà degudament sostinguda i ancorada, essent calculada per resistir les preceptives càrregues de vent i neu, segons s'indica en el document bàsic de Seguretat Estructural: Bases de Càlcul i Accions en l'Edificació del Codi Tècnic de l'Edificació (CTE –ES), aprovat pel Reial decret 314/2006 del 17 de març del 2006.

La línia elèctrica de Mitja tensió actual necessària per a la connexió i posterior evacuació de l'energia del parc es la LMT “Baños”, a uns 2,2 km des del punt de connexió. Es proposa un únic punt de connexió a 15.000 V, per al total de les instal·lacions del parc, a la xarxa de Mitja Tensió d'Endesa Distribució, sobre la línia de mitjana tensió, ubicat a les coordenades aproximades UTM, Datum ED50 X: 508.037, Y: 4.357.204 (FUS 31); per a això es realitzarà:

- Nou pal amb derivació, seccionador i conversió línia aeri-subterrània. (Situat a Polígon 02, Parcel·la 356).

- Tram de 45 m de Línia de Mitja Tensió soterrada des del pal de conversió aeri subterrani fins al Centre de Maniobra i Mesura, ubicat a entrada de la parcel·la 356. Discorrerà pel límit de la parcel·la, cedint aquest tram a Endesa Distribució.

- Centre de Maniobra i Mesura (d'ara endavant CMM FOTOVOLTAIC) situat a l'interior de la finca, Polígon 02, Parcel·la 356, al costat del camí existent en l'entrada de parcel·la, on es situa el seccionament de la línia, interruptor frontera, equip de proteccions comptatge, etc. (Situat íntegrament al polígon 02, Parcel·la 356 en coordenades aproximades UTM ED50, X: 508.007, I: 4.357.172, Fus 31).

- A partir del CMM, la línia serà privada de mitja tensió soterrada.

La línia de MT es realitzarà soterrada, mitjançant conductor d'alumini RHZ1 12 / 20kV de 150 mm2; seguint els preceptes de RAT i d'Endesa Distribució. Es pot apreciar en detall el seu traçat i característiques en la documentació gràfica annexa a aquest document.

Es realitzarà un tancat perimetral metàl·lic amb zones de pas per a la fauna i una barrera vegetal per ocultar el parc.

2. Elements ambientals significatius de l’entorn del projecte

Diagnòstic territorial

Segons el PTI de Mallorca el parc fotovoltaic s’ubica en sòl rústic general (SRG). La parcel·la no està afectada per cap APR ni per cap espai natural protegit, només per vulnerabilitat d’aqüífers mitjana, l'informe del qual no és necessari atès l’article 2.2 del Decret llei 2/2016 de modificació del Decret llei 1/2016 de mesures urgents en matèria urbanística.

D’acord a la classificació geogràfica d’instal·lacions fotovoltaiques del Pla Director Sectorial d’Energies Renovables de les Illes Balears (Decret 33/2015, de 15 de maig, BOIB núm. 73) es tracta d’una zona d’aptitud mitjana i alta, tractant-se d’una instal·lació de tipus C la ocupació de la qual es inferior a 4 hectàrees.

Diagnòstic ambiental

S’ha realitzat una caracterització de la zona, un inventari ambiental, on es descriu el medi abiòtic (climatologia, geologia, hidrologia) i biòtic (flora i fauna, espais naturals) i patrimoni.

En relació a la topografia, la zona es troba en un àrea amb pendents molt suaus. Això implica que els moviments de terres seran mínims (pràcticament nuls).

En relació a l’aigua, no es troben fonts ni sondejos en la parcel·la d'actuació. L'aqüífer presenta Vulnerabilitat moderada. A més, a la zona d'actuació no transcorren torrents i no s'identifica cap zona susceptible de sofrir inundacions de manera natural.

En relació a la flora, les parcel·les estudiades destaquen pel seu caràcter agrícola i la seva vegetació té un important component nitròfil-ruderal. Es troben majoritàriament garrovers, ametllers i matoll. Els peus arboris es troben principalment a la parcel·la 356 a prop del marges de pedra en sec (5 garrovers), mentre que els 16 ametllers es troben escampats per tot. A la parcel·la 357 només es troben dos peus arboris.

La fauna present a la zona d'actuació és l'habitual d'aquelles zones naturals amb una diversificació d'hàbitats limitada per l'activitat agrícola. Les espècies que potencialment poden aparèixer a la zona d'estudi són les que es presenten a zones amb una forta pressió antròpica.

En relació al patrimoni, a la zona d'actuació no apareix cap element d'interès arqueològic ni etnogràfic.

En relació als espais naturals, la zona no està afectada per cap.

3. Resum del procés d’avaluació

Fase d’informació pública i de consultes

El 5 de maig de 2018 es va publicar en el BOIB núm. 56 la informació pública d’autorització administrativa, declaració d’utilitat pública i AIA del Parc fotovoltaic de Na Rectora. NO HI HA HAGUT AL·LEGACIONS. Durant al IP han estat consultades les següents administracions:

1. Servei de Reforma i Desenvolupament Agrari de la DG de Medi Rural

2. Departament de Mobilitat, Interior i Medi Ambient i Departament de Territori del Consell de Mallorca

3. Ajuntament de Santanyí

4.GOB, Terraferida i Amics de la Terra

5.Endesa i Red Elèctrica d'Espanya

S’han rebut els següents informes:

1. Informe favorable del Servei de Reforma i Desenvolupament Rural (21/5/18) informa favorablement la instal·lació des del punt de vista de desenvolupament agrari tot indicant que la finca NO està inscrita al Registre General d'Explotacions Agràries.

2. Informe del Departament de Territori i Infraestructures del Consell de Mallorca que, considerant la necessitat per al model de progrès energètic insular cabdal per a la sostenibilitat territorial i la lluita contra el canvi climàtic, no es detecta cap inconvenient per a la implantació del projecte, informant favorablement amb el condicionant de que l'edificació destinada a centre de maniobra i mesura situada a la parcel·la 357, es situï mantenint la separació de 10 m a mitgeres que defineixen les NNSS de Santanyí.

Avaluació d’impacte ambiental

Les Illes Balears generen únicament un 2,3% de la seva energia elèctrica mitjançant fonts d’energia renovable eòliques i fotovoltaiques mentre que l’objectiu que estableix la Unió Europea per a l’any 2020 és del 20%. La resta prové principalment del carbó, fuel, gas natural i residus, així com de diverses fonts (renovables, nuclear i fòssils) mitjançant l’enllaç elèctric amb el sistema peninsular. Aquest fet situa les Illes en darrer lloc entre les comunitats autònomes pel que fa a la proporció de renovables.

Per pal·liar-ho el Govern de les Illes Balears està desenvolupant una estratègia de generació d’energies renovables i de preservació del medi ambient, en la qual destaca la implantació de l’energia fotovoltaica i l’estalvi i l’eficiència energètica, que és on s’emmarca aquest projecte.

Alternatives

S’estudien diferents alternatives, inclosa la zero, en relació a diferents paràmetres. Com s’ha comentat abans, la classificació de la parcel·la es realitza d’acord a la classificació geogràfica d’instal·lacions fotovoltaiques del Pla Director Sectorial d’Energies Renovables de les Illes Balears (Decret 33/2015, de 15 de maig, BOIB núm. 73): es tracta d’una zona d’aptitud mitjana i alta, instal·lació de tipus C l'ocupació de la qual es inferior a 4 hectàrees.

En relació a les alternatives es presenta l'alternativa 0, alternatives d'ubicació i alternatives en funció del sistema d’ancoratge.

En relació a les alternatives d'ubicació es presenten diferents parcel·les, totes a Santanyí: parcel·la 390 del polígon 2, parcel·la 168 del polígon 5 i parcel·les 398 i 399 del polígon 4. Se descarten per diferents motius, APR, saturació de la línia per altres parcs, etc.

Segons el document, la ubicació de l'alternativa definitiva per a aquest tipus de projectes no depèn únicament de criteris ambientals. El projectista proposa diverses ubicacions vàlides (des d'un punt de vista operatiu) per a la instal·lació del parc fotovoltaic, totes elles igual de vàlides des del punt de vista energètic. Les negociacions econòmiques amb els propietaris de les finques o la protecció ambiental de les mateixes solen ser els factors condicionants a l'hora de determinar finalment l'emplaçament definitiu.

En relació al sistema d’ancoratge: amb testos (macetas) de formigó, cargols o estaques de fixació directa al sòl o sistema mixt, es presenta una valoració en funció de la introducció d'elements no propis, de la compactació del sòl i la permeabilitat del terreny d'elements antròpics. L'alternativa que obté menys puntuació és la que finalment es realitzarà: cargols o estaques de fixació directa al sòl.

En relació a l'alçada de les plaques respecte al sòl, no es presenten alternatives atès que es pretén utilitzar un sistema basculant unidireccional (en un únic plànol) i no existeix possibilitat de diferents altures. L'alçada màxima és de 2,8 metres, que permet que les estructures utilitzades siguin "ocultades" després d'una barrera vegetal de manera més fàcil.

La barrera vegetal a implantar serà de tipus arbustiu o arbori, implementada amb espècies autòctones de baix requeriment hídric, amb una alçada mínima de 3 m.

Principals impactes de l’alternativa escollida i la seva correcció

Es presenta una descripció de les accions del projecte en fase de construcció i en fase de d'explotació i desmantellament, així com dels elements del medi susceptibles de ser afectats pel projecte i es presenta la matriu d'interaccions. Es valoren qualitativament els impactes.

Després es presenta la descripció i valoració dels impactes, així com la metodologia utilitzada. S’identifiquen els elements generadors d’impacte i els elements receptors d’aquest.

S'inclouen unes fitxes per a cadascun dels impactes, explicant els criteris de valoració, la caracterització de l’impacte, la intensitat, al tipificació (abans i després de les mesures), les mesures correctores o moderadores i les sinergies. Es valoren els impactes en funció de diferents atributs establerts a la llei (signe, intensitat,incidència, etc). Tot i que no concreta les valoracions realitzades com a compatible 1 i 2, i moderat 3, 4 i 5, es troba que els impactes finals són correctes.

De manera general, els impactes es poden donar a les fases de construcció, explotació i desmantellament de les instal·lacions del projecte, essent les més destacables: destrucció de la vegetació per les obres de preparació del terreny, desaparició d'espècies o comunitats animals a la zona per la degradació o destrucció de l'hàbitat, alteració de BIC’s o jaciments arqueològics o uns altres d'interès etnològic, disminució i/o pèrdua del valor naturalístic i/o paisatgístic de la zona i ocupació i degradació del sòl i la generació de residus durant l’obra i en el desmantellament (residus d’obra, RCS, voluminosos metàl·lics, etc i residus elèctrics i electrònics, plaques que no serveixen). En relació als materials utilitzats per a la subjecció de les plaques, s’haurà de garantir que s’utilitzen materials correctes i preparats per a la intempèrie que no generen impactes sobre el sòl.

En efecte, els impactes severs són majoritàriament la generació de residus i els impactes sobre el paisatge. El document comenta que els residus creats durant la fase de construcció es gestionaran com a residus de construcció i demolició es realitzarà segons la normativa: Pla director sectorial per a la gestió dels residus de construcció, demolició, voluminosos i Fora d'Ús de l'illa de Mallorca (2002), Reial Decret 105/2008, paper qual és regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició, i Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i Sòls contaminats. Els residus es separaran en fraccions dintre de la pròpia obra, raó per la qual es crearà un punt verd.

En relació a la vegetació, el document informa que es durà a terme la restauració ambiental de les zones que puguin haver quedat afectades durant la fase d'obres, mitjançant espècies preexistents i autòctones de la zona.

D'altra banda, les plaques fotovoltaiques tenen materials contaminants perillosos i han de ser gestionats com a RAE’S. Per tant, el promotor o el propietari han d'assegurar que les plaques seran gestionades de forma correcta, tant durant la vida del parc com durant el desmantellament, tractant-los a com a residu perillós i gestionant-los com a RESIDUS D’APARELLS ELÈCTRICS I ELECTRÒNICS (RAEE), tal com s’estableix al Reial Decret 110/2015, de 20 de febrer, sobre residus d'aparells elèctrics i electrònics (codi LER-RAEE 160213*-13* 4. Aparats electrònics i de consum i panells fotovoltaics).

En relació a això el document indica que la retirada de la instal·lació genera residus que han de ser gestionats adequadament segons la seva naturalesa i perillositat. Tot i això es troba que no es valora l'acumulació dels residus de les plaques d'aquest projecte i de tots els que s'estan implementant.

Segons el document el projecte contindrà un Pla de Gestió de Residus. Aquest haurà de garantir el correcte tractament dels residus mitjançant una declaració responsable de la gestió correcta de les plaques, que hauran de signar el promotor i/o el propietari. S’hauran de preveure mesures com la realització d’un aval amb el cost del desmantellament per a que el propietari pugui desmantellar-ho si fos necessari.

Atesa la gran quantitat de parcs i panells fotovoltaics que s’estan instal·lant és previsible que d’aquí uns anys hi hagi un volum de residus de plaques important raó per la qual s’ha de preveure, per estar preparats, i poder gestionar-los i tractar-los correctament.

En relació a la neteja de les plaques, en la mesura del possible es realitzarà "en sec", sense ús d’aigua, amb la finalitat d'estalviar aquest recurs.

En relació amb l’impacte visual, es presenta un Estudi d'Impacte Paisatgístic realitzat amb la eina ArcGis, amb l'objectiu de valorar la visibilitat de les futures instal·lacions. S'han analitzat les conques visuals, la distància al Parc Solar, els punts d'observació i les unitats de paisatge afectades. S'ha tingut en compte una àrea d'influència de 3,5 km, s'han calculat les superfícies i percentatges de territori afectat. Es presenten les sortides del programa amb les mesures proposades, amb la barrera vegetal instal·lada. Segons l'estudi, l'impacte paisatgístic és compatible.

Segons l'estudi es realitzarà una tanca perimetral metàl·lica amb zones de pas per a la fauna, tot i que no comenta cada quants metres. Es troba que tot el tancament s'haurà d'aixecar uns cm del terra per a deixar passar la fauna.

Segons el document, la barrera vegetal a implantar serà de tipus arbustiu o arbori, d'espècies autòctones i de baix requeriment hídric (ullastres, pins, arbustives ...), amb una alçada mínima de 3 metres que permetrà "amagar" les plaques proposades que són de 2,8 metres de alçada.

Es presenta un fotomuntatge amb la barrera vegetal i les plaques instal·lades. Tot i que no especifica quin tipus d'arbre utilitzaran, es pot observar com la barrera vegetal sembla estar només en unes zones, al voltant de tot el perímetre.

Per tal de que el resultat de la valoració de l'estudi d'impacte paisatgístic sigui real i efectiu, és necessari que la pantalla vegetal estigui implementada a tot el perímetre de les parcel·les afectades i que l’alçada de 3 m, assolida en pocs mesos, es mantingui durant tota la vida del parc, raó per la qual s’haurà de fer un manteniment constant, substituint amb arbres o bardisses a aquelles zones on no s'han arrelat correctament o s'han fet malbé.

La barrera vegetal haurà de ser una combinació d'arbres de port mitjà i bardisses amb mates i llampúdols a la part inferior. Els arbres de gran port existents a la zona d'instal·lació del projecte s'haurien de poder aprofitar i trasplantar.

Es recomana:

1.Mantenir la situació dels exemplars vegetals més notables, encara que això suposi una redistribució dels panells

2.Respectar les formacions vegetals i exemplars de gran port de la zona perifèrica de la parcel·la (situades fora de la superfície tancada de la instal·lació) i tenir especial cura en no danyar-les durant les obres.

Quan no sigui possible trasplantar, s’utilitzaran espècies vegetals autòctones de port mitjà-gran (mínim 1.5-2 metres), amb baixos requeriments hídrics: ullastres, pins, garrovers i alzines (aquestes darreres a zones amb una pluviometria mitjana). La separació entre peus sembrats d’un metre com a màxim.

No s'utilitzaran xiprers (Cupressus sempervirens), espècie que tot i que es fa servir com a ornamental i profusament per fer bardisses, no és pròpia de les Illes Balears.

S'hauran de realitzar regs de reforçament, sobretot durant la fase de sembra i els dos primers anys, en els mesos estivals, quan l’estrès hídric és més elevat. Es realitzarà reg preferentment amb aigua depurada, en horari de menor intensitat lumínica.

Durant la construcció de les rases, cal prendre mesures per evitar la caiguda de fauna, raó per la qual, si aquestes han de romandre obertes fora de la jornada laboral, s’haurà de disposar llistons per permetre la seva sortida i realitzar revisions diàries per alliberar els animals que hi hagin pogut caure.

Totes aquestes qüestions, s'hauran d'incloure al PVA.

En relació a l’impacte per acumulació de projectes, la tècnica que subscriu l’informe s’ha realitzat una anàlisis de tots els parcs construïts i pendents de tramitació al nucli, constatant que no existeixen parcs devora del previst al projecte.

Es presenten mesures protectores i correctores durant la construcció, funcionament i desmantellament de la instal·lació. Es presenta també un Pla de Vigilància ambiental que garantirà el compliment d'aquestes.

Amb tot, no es preveu que es generin impactes crítics o severs, raó per la qual s’entén que la realització del projecte és compatible amb el manteniment de la qualitat ambiental de la zona, a condició de que s’implementin totes les mesures proposades.

El projecte té un pressupost de gairebé 2.888.000 d’euros raó per la qual d’acord amb l’article 29 de la Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluació ambiental de les Illes Balears, el document preveu la designació d'un auditor ambiental. El document informa que també es designarà un director d'obra. Es realitzaran informes mensuals i un final, la responsabilitat i vigilància del qual serà del director ambiental. S’haurà de realitzar un seguiment estricte del compliment de les mesures, especialment les pantalles visuals i la gestió dels residus.

Al pressupost no detallen les partides mediambientals raó per la qual s'hauran d'incloure aquestes, principalment la pantalla vegetal i el seguiment ambiental.

Al PVA s'inclou el desmantellament de la instal·lació amb la finalitat que el terreny recuperi el seu estat original i es prendran les mesures correctores necessàries per tal d’eliminar o disminuir l’impacte ambiental associat. El responsable del correcte desmantellament serà el promotor. Al EIA s’haurà de garantir la correcta gestió dels panells fotovoltaics, tant en la fase d’explotació com de desmantellament mitjançant una declaració responsable de la gestió correcte de les plaques, que hauran de signar el promotor i/o el propietari, sense perjudici de que l’òrgan substantiu valori l’aplicació potestativa de l’article 31 de la Llei 12/2016 d’avaluació ambiental relatiu a fiances i/o assegurances per garantir dit desmantellament.

Una vegada finalitzada la vida útil de la instal·lació fotovoltaica (que es preveu en 25-30 anys) es recuperarà el terreny al seu estat original i es prendran les mesures correctores necessàries per tal d’eliminar o disminuir l’impacte ambiental associat. Això no obstant, si en el termini de 30 anys es vol seguir explotant com a parc, s’haurà de sotmetre a un nou procediment d’Avaluació d’Impacte Ambiental.

Conclusions

Per tot l’anterior, es formula la declaració d’impacte ambiental favorable a la realització del projecte de Parc fotovoltaic Na Rectora, polígon 2, parcel·les 356 i 357, TM Santanyí, promogut per Good Wind Entertainment, S.L., atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin totes les mesures previstes a l’EIA, el projecte bàsic, a més dels següents condicionants:

1) L'edificació destinada a centre de maniobra i mesura situada a la parcel·la 357, es situarà mantenint la separació de 10 m a mitgeres que defineixen les NNSS de Santanyí. La tanca perimetral metàl·lica s'aixecarà uns 20 cm del terra per a deixar passar la fauna (tortugues, marts, eriçons, etc). La barrera vegetal haurà de ser una combinació d'arbres de port mitjà i bardisses amb mates i llampúdols a la part inferior. S’utilitzaran espècies vegetals autòctones de port mitjà-gran (mínim 1.5-2 metres), amb baixos requeriments hídrics: ullastres, pins, garrovers i alzines (aquestes darreres a zones amb una pluviometria mitjana). La separació entre peus sembrats d’un metre com a màxim. No s'utilitzaran xiprers (Cupressus sempervirens), espècie que tot i que es fa servir com a ornamental i profusament per fer bardisses, no és pròpia de les Illes Balears.

2) S'hauran de realitzar regs de reforçament, sobretot durant la fase de sembra i els dos primers anys, en els mesos estivals, quan l’estrès hídric és més elevat. Es realitzarà reg preferentment amb aigua depurada, en horari de menor intensitat lumínica. La pantalla vegetal estarà implementada a tot el perímetre de les parcel·les afectades. L’alçada de 3 m, assolida en pocs mesos, s'haurà de mantenir durant tota la vida del parc, raó per la qual s’haurà de fer un manteniment constant, substituint amb arbres o bardisses a aquelles zones on no s'han arrelat correctament o s'han fet malbé.

3) Durant la realització de les rases, caldrà prendre mesures per evitar la caiguda de fauna raó per la qual, si aquestes han de romandre obertes fora de la jornada laboral, s’haurà de disposar llistons per permetre la seva sortida i realitzar revisions diàries per alliberar els animals que hi hagin pogut caure.

4) S’haurà de garantir que les subjeccions de les plaques es realitzen de materials correctes i preparats per a la intempèrie que no generen impactes sobre el sòl

5) La neteja dels panells fotovoltaics es realitzarà, en la mesura del possible, "en sec", sense ús d’aigua, amb la finalitat d'estalviar aquest recurs

6) Els panells fotovoltaics tenen materials contaminants perillosos raó per la qual s'hauran de tractar com a residu d'aparells elèctrics i electrònics, tal com s’estableix al Reial Decret 110/2015, de 20 de febrer, sobre residus

7) S’haurà de garantir la correcta gestió dels panells fotovoltaics, tant en la fase d’explotació com de desmantellament mitjançant una declaració responsable de la gestió correcte de les plaques, que hauran de signar el promotor i/o el propietari, sense perjudici de que l’òrgan substantiu valori l’aplicació potestativa de l’article 31 de la Llei 12/2016 d’avaluació ambiental relatiu a fiances i/o assegurances per garantir dit desmantellament.

8) S'hauran d'incloure, al pressupost del projecte i l'EIA, les partides mediambientals de les mesures a aplicar, principalment la pantalla vegetal i el seguiment ambiental.

9) Una vegada finalitzada la vida útil de la instal·lació fotovoltaica (que es preveu en 25-30 anys) es recuperarà el terreny al seu estat original i es prendran les mesures correctores necessàries per tal d’eliminar o disminuir l’impacte ambiental associat. Això no obstant, si en el termini de 30 anys es vol seguir explotant com a parc, s’haurà de sotmetre a un nou procediment d’Avaluació d’Impacte Ambiental.

Es recomana aprofitar els arbres de gran port existents a la zona d’instal·lació del projecte, tot i que això suposi una redistribució dels panells així com respectar i tenir especial cura en no danyar durant les obres les formacions vegetals i exemplars de gran port existents a la parcel·la i a les zones perifèriques.

Aquesta Declaració d’impacte ambiental s’emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l’obtenció de l’autorització.

 

Palma, 8 d’abril de 2019

El presidente de la CMAIB

Antoni Alorda Vilarrubias