BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l’assumpte de referència, i d’acord amb l’establert a l’article 25.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l’Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 14 de març de 2019,

DECLARACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA

L’art. 6 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental estableix els plans o programes que són objecte d’una Avaluació Ambiental Estratègica (AAE) ordinària.

1. Antecedents

El Pla Director Sectorial de Residus vigent actualment a l’illa de Formentera és l’establert pel Decret 46/2001, de 30 de març, d’aprovació definitiva del Pla director sectorial per a la gestió de residus urbans a Eivissa i Formentera (PDSGRUEF BOIB núm. 45 de 14 d'abril de 2001).

2. Objecte del pla

Per una banda, l’objecte del pla d’infraestructures de gestió de residus és:

a)Adaptació de les noves bases del model de gestió de residus domiciliaris establerts en el Programa de Prevenció i Gestió de Residus domèstics de Formentera.

b)Determinar els criteris d’implantació de les instal·lacions de gestió de residus en l’escenari temporal previst.

c)Exposar la situació actual de les infraestructures existents i les capacitats disponibles.

d)Determinar els dèficits actuals i futurs d’infraestructures que ha de ser coberts per garantir el model de gestió de residus domèstics exigit en cada moment per l’ordenament jurídic d’aplicació.

Respecte del Pla de Prevenció, l’objectiu general és aconseguir la reducció del pes dels residus produïts el 2020 en un 10% respecte als generats al 2010, és a dir, donar compliment al que s’estableix a l’article 15.1 de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats.

3. Elements ambientals significatius afectats per el Pla i mesures proposades

Les afeccions sobre els factors ambientals que suposaria l’aplicació del Pla Director Sectorial de Residus No Perillosos de Formentera, són les següents:

1. Qualitat atmosfèrica: Tant la prevenció com la reutilització i l’eliminació dels residus són actuacions que suposen una millora important en la reducció de les emissions atmosfèriques, en tant en quant impliquen:

a)Una disminució de substàncies contaminats derivades dels productes consumits.

b)Una reducció en la utilització de matèries primes.

c)Una reducció en la quantitat de residus generats.

d)Una reducció en la fabricació de productes com a conseqüència de la seva substitució per altres reutilitzats.

2. Canvi Climàtic: Novament la prevenció, el reciclatge i la preparació per a la reutilització suposen una reducció en les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) associats a la fabricació de nous productes. Per al cas del compost, aquest substitueix els fertilitzants i, en conseqüència, s’evita la generació de GEH derivats de la seva producció.

3. Renou: operacions derivades de la gestió dels residus com poden ser el seu transport o tractament suposen una alteració del medi ambient en relació a les emissions sonores. Malgrat això, la incorporació de les MTD en les infraestructures a desenvolupar i l’establiment de mesures correctores en els projectes a autoritzar fan que els impactes ambientals es valorin com a neutres.

4. Factors com els recursos naturals i biodiversitat i, el sòl mostren impactes negatius compatibles pel que fa a la construcció d’una planta de compostatge i una planta de valorització de residus de construcció i demolició.

5. La resta de factors valorats com són la hidrologia superficial i subterrània, figures de protecció , patrimoni cultural, paisatge i medi social mostren, en la seva majoria, impactes positius o sense efectes apreciables.

En relació a les mesures preventives i correctores proposades, n’hi ha d’específiques pel que respecta a l’atenuació del canvi climàtic (qualitat de l’aire, condicions climàtiques de les edificacions i acumuladors de carboni) i també altres més comuns referides als recursos hídrics, recursos naturals i biodiversitat, paisatge i patrimoni o medi social.

4. Resum del procés d’avaluació

Fase Prèvia de Consultes

Tal com preveu l’art. 19 de la Llei 21/2013, l’òrgan ambiental va redactar el Document d’Abast, a data 11 de desembre de 2017, que va ser tramés al Consell Insular de Formentera juntament amb còpia dels informes rebuts durant la fase de consultes.

Fase d’informació pública i de consultes

El Pla Director Sectorial de Residus Urbans no Perillosos de l’Illa de Formentera es va sotmetre al tràmit (ambiental i territorial) d’informació pública, en data 9 d’agost de 2018 (BOIB núm. 98) i per a un termini no inferior a 30 dies hàbils (entre el 09/08/18 i el 21/09/18) atesa la tramitació d’urgència declarada pel Ple de la Comissió de Medi Ambient (CMAIB) en data 30 de novembre de 2017.

A més a més, es va exposar al tauler d’anuncis de la Corporació de l’anunci del Ple al BOIB, des del 09/08/18/ al 05/10/2018.

També es va publicar al Diari d’Eivissa el dilluns 20 d’agost de 2018 (pàg. 7).

Les Administracions Públiques consultades varen ser les següents:

1. Servei de Residus i Sòls Contaminats. DG d’Educació Ambiental, Qualitat Ambiental i Residus (RE núm. 4498/18 de data 08/08/18).

2. Agència Balear de l’Aigua i de la Qualitat Ambiental (ABAQUA) (RE núm. 4560/18 de data 10/08/18)

3. Servei de Planificació. Departament de Medi Natural. DG d’Espais Naturals i Biodiversitat (RE núm. 4494/18 de data 08/08/18).

4. Servei d’Espais Naturals. Departament de Medi Natural. DG d’Espais Naturals i Biodiversitat (RE núm. 4493/18 de data 08/08/18).

a)Servei d’Aigües Superficials. DG de Recursos Hídrics (RE núm. 4495/18 de data 08/08/18).

b)Servei d’Estudis i Planificació. DG de Recursos Hídrics (RE núm. 4497/18 de data 08/08/18).

c)Servei de Mines. DG de Política Industrial (RE núm. 4503/18 de data 08/08/18).

d)Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera. DG d’Energia i Canvi Climàtic (RE núm. 4500/18 de data 08/08/18).

e)Consell Insular d’Eivissa. Departament de Medi Ambient i Medi Rural (Evidència de notificació de data 13/08/18).

f)Servei d’Ordenació del Territori i Servei d’Urbanisme. DG d’Ordenació del territori. (RE núm. 4502/18 de data 08/08/18).

g)Servei de Costes i Litoral . DG d’Ordenació del Territori (RE núm. 4501/18 de data 08/08/18).

h)Demarcació de Costes de les Illes Balears (Evidència de notificació de data 10/08/18).

i)Comissió de Coordinació de Política Territorial (RE núm. 4499/18 de data 08/08/18).

j)Delegació de Govern de les Illes Balears. Direcció Insular de l’Administració (Evidència de notificació de data 16/08/18).

Com a entitats interessades i persones de dret privat, es va consultar:

1. Amics de la Terra. Eivissa

2. GEN-GOB Eivissa.

3. Associació de veïns de l'lla de Formentera (AVIF).

4. Grup Balear d'Ornitologia i defensa de la Natura.

5. Club de pescadors esportius.

6. Associació de caça de Porto-Salè.

7. Club de caçadors federats de La Mola.

8. Plataforma d'afectats pel "deslinde de costes" de Formentera.

9. Amigos del Perro.

10. Club Busseig Sota s'Aigua.

11. Qué Celeste. Dilettsa Carmellini. Venda de Sa Punta.

Dins el termini de consultes, es presentaren 6 al·legacions d'Administracions públiques i 3 al·legacions de persones de dret privat. D'altra banda i fora de termini es presentaren 4 al·legacions d'Administracions públiques, les quals també es van tenir en compte.

De totes les al·legacions rebudes, es varen acceptar un total de 16 consideracions, 14 varen ser parcialment acceptades i 16 rebutjades.

5. Conclusions

Per tot l’anterior, es formula la declaració ambiental estratègica favorable respecte el Pla Director Sectorial de Residus Urbans no Perillosos de l’illa de Formentera atès que, previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin les mesures preventives i correctores de l’estudi ambiental estratègic i els condicionats següents:

1. Els projectes derivats de l'execució del Pla, hauran de ser sotmesos al tràmit ambiental quan els sigui aplicable l'establert per la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental modificada per la Llei estatal 9/2018 i, per la Llei 12/2016, de 17 d'agost d'avaluació ambiental de les Illes Balears modificada també per la Llei autonòmica 9/2018.

A més a més, els projectes objecte de tràmit ambiental, hauran d'incloure entre d'altres:

- Mesures que evitin la captura accidental d'espècies d'interès comunitari com la sargantana pitiüsa i la proliferació de poblacions d'espècies depredadores d'espècies d'interès comunitari (rosegadors, cans, gats, etc).

- Mesures per al control i seguiment de les emissions de gasos, olors i renous.

- Mesures destinades a la mitigació del canvi climàtic.

2. No serà objecte del Pla el tractament de residus perillosos. El nom que ha de tenir el pla director a tot el document és el de «Pla Director Sectorial de Residus no Perillosos de Formentera»

3. La taula que mostra els residus que són àmbit d'aplicació del Pla, haurà de:

a) Adaptar la nomenclatura dels RAEE a l'establerta pel RD 110/2015, de 20 de febrer sobre residus d'aparells elèctrics i electrònics (taula 1, Equivalències entre categories de AEE, fraccions de recollida (FR) i de RAEE i codis LER-RAEE).

b) Excloure els residus considerats com a perillosos segons la Decisió de la Comissió Europea (2014/955/UE) per la qual es modifica la Decisió 2000/532/CE, sobre la llista de residus, de conformitat amb la Directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i del Consell, el RD 110/2015 de 20 de febrer sobre residus d’aparells elèctrics i electrònics, així com també el codi erroni 19 02 16.

c) Incloure el codi LER 15 01 02 (referent a envasos de plàstic).

4. L'àrea prevista per a la guarda i custòdia de vehicles de recollida haurà d’estar reflectida a la planimetria del Pla.

5. El Pla haurà d'incloure una ampliació de la deixalleria atesa l'amenaça que suposa actualment el seu infradimensionament per dur a terme una correcta gestió dels residus, segons el que estableix la normativa vigent.

En general, les instal·lacions noves previstes al Pla hauran dimensionar-se tenint en compte dades actualitzades de la generació de residus, una previsió pel que fa a la seva evolució i, el període de vigència del Pla.

6. Segons informe del Servei de Costes i Litoral, l'alternativa per a la ubicació de les instal·lacions de la planta de compostatge, en la part que afecta a la zona de servitud de protecció de costes, no estaria permesa amb caràcter ordinari, en no reunir els requisits establerts per la legislació de costes, tal com contempla l’informe del Servei de Litoral.

7. El text normatiu haurà d'incloure:

a) La realització d’avaluacions i revisions almenys cada 6 anys, tal i com estableix actualment la Llei 22/2011 (art. 14.5) i la Llei 8/2019 de Residus i Sòls contaminats de les Illes Balears.

b) Les definicions de: RCD's, àrids lliures d'impropis i residu voluminós.

8. El Pla ha de preveure la modificació d’urgència en els casos següents:

a) Que alguna de les instal·lacions externes (Eivissa), de les quals depèn directament l’illa de Formentera, hagi de revisar-se.

b) Que el dimensionament previst de les instal·lacions actuals i previstes resulti insuficient per donar cobertura a les demandes en l’escenari temporal del Pla.

9. A la segona fase prevista per a la recollida de matèria orgànica, s'haurà de prioritzar, en els nuclis urbans, pel sistema de recollida porta a porta (PaP) davant el contenidor específic.

10. El número de contenidors destinats a les diferents fraccions de recollida selectiva haurà de ser el suficient perquè es garanteixi el sistema de gestió previst, especialment pel que fa a la fracció d’envasos lleugers.

11. Segons la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat es prohibeix l'abocament de llots de depuradora dins l'àmbit de la Xarxa Natura 2000.

12. Segons l’informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, s’hauran d’establir vies d’informació i participació ciutadana durant la execució i seguiment ambiental del Pla.

13. El Pla haurà d’incorporar totes les observacions acceptades que consten al Certificat de l’Acord del Ple del Consell Insular de Formentera de data 31 de gener de 2019.

Es recorda que:

1. Quan es prevegi l’adquisició de nous vehicles per a la recollida selectiva de residus, aquests hauran de complir amb la vigent normativa europea d’emissions (actualment EURO VI).

2. Segons l’informe de la DG de Recursos Hídrics, Servei d’Aigües Superficials, les obres que es vulguin desenvolupar en domini públic hidràulic, en les seves zones de protecció (servitud i policia), i/o en zones inundables o potencialment inundables, precisaran d’autorització administrativa prèvia de la Direcció General de Recursos Hídrics.

3. Segons l’informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, les noves plantes que es volen dur a terme (compostatge i tractament de RCD’s) estan classificades com a Activitats Potencialment Contaminants de l’Atmosfera (APCA) segons el Real Decret 100/2011, i per tant sotmeses a tràmit de notificació i/o autorització per part de l’autoritat competent.

4. L'ús previ d'àrids de segona generació, obtinguts de la planta de valorització de RCD's, s’haurà de comunicar al Servei de Residus i Sòls Contaminats (DG d'Educació Ambiental Qualitat Ambiental i Residus), per tal, d’entre altres, determinar si es consideren aptes o no aptes a efectes mediambientals.

Si els àrids es destinen a la rehabilitació d’un espai afectat per activitat minera, s’haurà de complir amb el que estableix l’article 13 del Reial Decret 975/2009, de 12 de juny, sobre gestió dels residus en les indústries extractives i de protecció i rehabilitació de l’espai afectat per activitats mineres. Així mateix es tendrà en consideració el que disposa al llei 8/2019 de residus i sòls contaminats de les Illes Balears.

Igualment, si els espais degradats a restaurar afecten a la Xarxa Natura 2000, també s'haurà de comptar amb el corresponent informe previ de l'òrgan gestor.

Es recomana que:

Segons l'informe de l'Agència Balear de l'Aigua i la Qualitat Ambiental (ABAQUA), el Pla pot preveure una reserva d'espai per a la instal·lació d'una eventual planta específica per al tractament i gestió dels fangs de depuració (codi LER 19 08 05) dins la parcel·la núm. 5 del polígon 1 del T.M. de Formentera.

  

Palma, 1 d’abril de 2019

El presidente de la CMAIB

Antoni Alorda Vilarrubias