BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Es fa públic que el Ple del Consell Insular de Formentera, per majoria absoluta, en la sessió de caràcter ordinari de dia 21 de desembre de 2018, va adoptar, sobre la base de la proposta del Conseller d’Infraestructures i Mobilitat, el següent:

Acord

Primer.- Aprovar definitivament el “Pla de Mobilitat Sostenible de Formentera” (en sigles PMS de Formentera), dividit en dos parts: “Anàlisis i Diagnosi” i “Propostes” que es corresponen amb els annexos 1 i 2 que acompanyen a la proposta present.

Segon.- Estimar/Desestimar les al·legacions presentades i les consideracions realitzades als informes rebuts al PMS en el sentit expressat a l’informe tècnic de data 13 de desembre de 2018, i que el Ple d’aquest Consell Insular fa seu.

Tercer.- Fer avinent que la present aprovació definitiva del PMS implica la incorporació a aquest instrument de les concretes al·legacions que són objecte d’estimació, així com també implica la incorporació de totes les condicions incloses en els diferents informes sectorials emesos a propòsit del PMS [Delegació del Govern a les Illes Balears, Institut Balear de la Dona, Autoritat Portuària de Balears, Direcció General de Mobilitat i Transports de la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat del Govern de la CAIB], tot l’anterior en el sentit que s’indica en l’informe tècnic de data 13 de desembre de 2018, i que el Ple d’aquest Consell Insular fa seu. 

Quart.- Notificar l’acord que, al respecte, adopti el Ple d’aquesta Corporació, en la part que els afecti, als particulars que han formulat al·legacions al projecte de referència.

Cinquè.- Publicar l’acord complet i el text íntegre de l’aprovació del PMS de Formentera, inclosa la corresponent part normativa al BOIB i a la pàgina web del Consell Insular. I se’n donarà compte al Govern de les Illes Balears, a propòsit de les competències d’aqueixa administració en matèria de mobilitat.

En conseqüència amb el punt cinquè de l’acord del Ple, es publica l’acord complet i un resum del text del Pla de Mobilitat Sostenible de Formentera al BOIB, que degut a l’extensió i atributs de l’arxiu no es pot publicar en la seva totalitat. Així mateix es fa avinent que la documentació completa de l’aprovació definitiva està disponible a la següent adreça electrònica:

http://conselldeformentera.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=6308%3A2019-05-03-12-22-26&catid=409%3Aplans-i-programes&Itemid=586&lang=ca

Contra l’acord present, que esgota la via administrativa, s’hi pot interposar, pel que fa al fons (o part substantiva), recurs contenciós administratiu davant Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, amb seu a Palma (Mallorca), en el termini de dos mesos, comptadors a partir del dia següent de la notificació de la resolució present, tot de conformitat amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

També es fa avinent que, contra l’acord present, pel que fa estricament a les formalitats del propi acord (o part adjectiva), no respecte al fons, s’hi pot interposar recurs de reposició potestatiu davant l’òrgan que ha dictat (el Ple) en el termini d’un mes, comptador a partir del dia següent de la notificació de la resolució present, tot de conformitat amb els articles 123 i 124 de Llei 39/2015, d’1 d’octubre. Contra la desestimació expressa del recurs de reposició podrà interposar-se el recurs contenciós administratiu davant l’òrgan jurisdiccional a dalt esmentat, en el termini de dos mesos, comptadors a partir del dia següent al de la recepció de la notificació de la desestimació de l’esmentat recurs.

Una vegada transcorregut un mes des de la interposició del recurs de reposició sense que se n’hagi notificat la seva resolució, podrà interposar-se el recurs contenciós administratiu, contra la desestimació presumpta del recurs de reposició, sense limitació temporal, mentre no hi hagi resolució expressa.

 

RESUM DE L’ANNEX 1. – ANÀLISIS I DIAGNOSI.

El document d’Anàlisi i diagnosi consta de tres punts fonamentals.

El primer punt del document d’anàlisi i diagnosi és un punt introductori que fixa els objectius del PMS a partir dels antecedents legals existents.

El segon punt del document d’anàlisi i diagnosi fa una anàlisi profunda de la mobilitat en la situació de partida. En concret s’analitza:

- Marc territorial. S’estudia: la zonificació del territori establint dos grups de zones de transport (vendes i nuclis de població), les característiques socioeconòmiques que permeten obtenir una primera imatge de l’illa (població i distribució, ja sigui territorial, per edats, per nacionalitats, població escolar i jubilada; pressió poblacional del turisme a partir de l’índex de pressió humana que permet estimar la variació al llarg de l’any de la població; motorització diferenciant els diferents tipus de vehicles, d’on s’obté que Formentera disposa d’un nombre molt elevat de motocicletes i ciclomotors, així com la importància del parc de vehicles de lloguer; equipaments i la seva distribució; mercat laboral on s’analitzen les xifres d’ocupació al llarg de l’any i per sectors; activitats econòmiques on es defineixen les principals àrees industrials i les principals característiques de l’activitat turística -països d’origen dels turistes, tipus d’allotjament utilitzat, durada de l’estància, etc.-; centres d’atracció de viatges, de caràcter turístic per a la població flotant i equipaments i comerços per a la població resident ), la integració de la mobilitat en les polítiques urbanístiques.

-Pautes generals de la mobilitat. Es descriuen els resultats del treball de camp realitzat i es fa el tractament de les dades obtingudes presentant els resultats en funció de diversos paràmetres (nacionalitat, edat, tipus de vehicle, etc.) obtenint una caracterització de la mobilitat en quant al nombre de desplaçaments per persona, nombre d’etapes dels desplaçaments, distribució horària dels desplaçaments, divisió modal dels desplaçaments, motiu dels desplaçaments, ús del transport privat, ús del transport públic, ús de la bicicleta, etc; es descriuen les relacions origen-destí que permeten determinar els principals fluxos de desplaçament.

-Mobilitat dels vianants. Es fa una descripció teòrica dels factors que tenen influència en la mobilitat dels vianants (factors rellevants per la mobilitat a peu, espais per a vianants, problemàtica de l’adequació oferta-demanda, potencial per a ús de vianants) que s’aplica a cadascun dels nuclis urbans de Formentera per tal d’analitzar les àrees per a vianants, les àrees d’activitat comercial elevada, itineraris recomanables de connexió entre infraestructures i la identificació de punts on poden existir dificultats i problemes des del punt de vista de l’accessibilitat. Així mateix es defineixen els principals fluxos de desplaçaments a peu i les infraestructures existents pels desplaçaments a peu (rutes verdes, xarxa camins). També es descriuen els resultats obtinguts en les enquestes realitzades en 6 punts d’accés a platges i zones turístiques de la xarxa de camins.

-Mobilitat ciclista. Es descriuen els principals fluxos de desplaçament amb bicicleta tant generats per residents com per turistes. S’analitza també la infraestructura ciclista existent (carrils bici, zona 30, rutes verdes, estacionaments, etc.) i les problemàtiques que presenta.

-Mobilitat en transport públic. S’analitza l’oferta i la demanda de transport públic en quant a les línies regulars d’autobús establint per a cada línia d’hivern i d’estiu els principals fluxos de passatgers a partir del comptatge d’usuaris que pugen i baixen a les parades. També es realitza l’estudi de les línies de bus turístic existents a l’estiu, del bus d’excursions a la platja i del transport escolar i TAD. Pel servei de taxi s’analitza la suficiència del nombre de llicències existents en funció del rati de llicències per cada 1000 habitants i del treball de camp realitzat per avaluar la demanda. Es descriu de forma breu el transport de passatgers per via marítima entre Eivissa i Formentera.

-Mobilitat en vehicle privat. Es realitza una anàlisi de la oferta viària (xarxa viària principal, xarxa de camins secundaris i rurals, zones 30 als nuclis urbans) i dels sentits de circulació del viari dels nuclis urbans, a partir de les dades obtingudes dels aforament realitzats es determinen les principals dades de trànsit per la xarxa viària i s’estudia l’estat d’implantació del vehicle elèctric.

-Estaionament. Es caracteritza l’espai d’estacionament disponible a cadascun dels nuclis urbans. A partir de les dades de camp obtingudes s’avalua el percentatge d’ocupació de cadascuna de les zones d’estacionament així com altres variables que permeten descriure la rotació existent als mateixos. Així mateix s’estudien els resultats que ha donat la regulació de l’estacionament al nucli urbà de la Savina.

-Seguretat viària. A partir de les dades de la DGT s’obtenen els accidents ocorreguts a cada via i la seva distribució anual.

-Anàlisi dels fluxos de mercaderies. S’estudia la situació actual dels punts de càrrega i descàrrega.

-Balanç energètic / avaluació dels aspectes mediambientals, emissions i contaminants / GEI.

-Estudi del Port de la Savina. Es dona una visió del flux dels desplaçaments al Port de la Savina tant de passatgers, com de vehicles, com de mercaderies.

-Estudi dels espais especialment sensibles. Es realitza una descripció de la situació de l’accés a les zones des Cap de Barbaria, del Far de la Mola i del Parc Natural de ses Salines.

Al tercer punt del document d’anàlisi i diagnosi es realitza el diagnòstic que posa de manifest les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats més importants per assolir la mobilitat sostenible a l’illa, tot això a partir del que s’ha estudiat a la fase d’anàlisi. Seguint els punts analitzats anteriorment es realitza una diagnosi dels sectors socioeconòmic, territorial i urbanístic, de la caracterització de la mobilitat en general, de la mobilitat dels vianants, de la mobilitat ciclista, del transport públic, del sistema viari i del transport privat, del vehicle elèctric, de la seguretat vial, de l’aparcament, de la distribució de mercaderies, dels aspectes mediambientals i externalitats i d’estudis específics del Port de la Savina, del Parc Natural d’es Cap de Barbaria, del Far de la Mola i del Parc Natural de ses Salines. A partir d’aquesta diagnosi es realitza una anàlisi DAFO que permet estudiar de forma conjunta totes les àrees per poder prendre decisions i jerarquitzar actuacions i prioritats

 

RESUM DE L’ANNEX 2.- Propostes.

El document de propostes consta de set punts fonamentals.

El primer punt, de la mateixa manera que al document d’anàlisi i diagnosi, es tracta un punt introductori que fixa els objectius del PMS a partir dels antecedents legals existents.

Al segon punt es marquen els 8 grans objectius d’actuació:

- Que el vianant es converteixi en el protagonista de la mobilitat.

- Consolidar i afavorir l’expansió de la bicicleta com a mode de transport general i quotidià dels ciutadans.

- Tenir una quota de participació més alta del transport públic en els desplaçaments.

- Organitzar l’espai destinat a l’estacionament en superfície, definint una política tarifària adequada.

- Afavorir la descarbonització del sistema de transport, per a reduir la contaminació, disminuir el soroll i millorar la qualitat ambiental, aconseguint una mobilitat més respectuosa amb el medi ambient i més eficient energèticament.

- Millorar la seguretat viària i la convivència pacífica i calmada entre totes les persones usuàries de la via.

- Tenir una Illa accessible per a tota la ciutadania, de manera que totes les persones puguin fer les seves activitats en condicions d’igualtat.

- Aconseguir un turisme més accessible i respectuós amb el territori.

I les línies estratègiques d’actuació per aconseguir assolir els objectius:

- Potenciar els desplaçament a peu.

- Recuperar i posar en valor els espais públics urbans i els paratges naturals.

- Gestionar l’accés dels vianants per minimitzar els impactes que generen tant en les infraestructures com en punts específics.

- Garantir una infraestructura ciclista adequada.

- Redefinir el transport públic.

- Millorar la mobilitat i accessibilitat als disseminats.

- Racionalitzar i gestionar l’ús i presència del vehicle privat.

- Millorar la seguretat viària.

- Reorganitzar i gestionar l’espai destinat a l’estacionament.

- Millorar les condicions de càrrega i descàrrega.

- Descarbonitzar el sistema de transport.

- Foment, comunicació i promoció de la mobilitat sostenible.

El tercer punt presenta les propostes d’actuació. Per cadascuna de les 12 línies estratègiques definides al punt segon es desenvolupen una sèrie de programes (35 en total) per cadascun dels quals es desenvolupen les propostes d’actuació (145 propostes).

El quart punt presenta un llistat de les propostes d’actuació indicant les àrees de l’illa que afecta cadascuna i una sèrie de plànols per ubicar-ne cadascuna d’elles.

El punt cinquè mostra el cronograma d’implantació de les propostes, determinant per cadascuna d’elles si es desenvoluparà a curt termini (2019-2021), a mig termini (2022-2023) o a llarg termini (2024-2026). S’ha prioritzat a la implantació de les propostes referents a vianants, ciclistes i transport públic. En aquest punt també es fa una estimació dels costos d’implementació de les propostes en funció de la distribució temporal de la implantació de les mateixes.

El punt sisè estableix els indicadors que serviran per avaluar l’èxit de l’aplicació de les mesures proposades al PMS. Els indicadors s’han seleccionat segons els resultats obtinguts de la fase de diagnosi per tal que siguin representatius de les propostes d’actuació. A més s’ha intentat que siguin paràmetres accessibles, senzills d’obtenir, significatius, comprensibles i sensibles als canvis, tant si són negatius com positius. S’indica en cada cas quina ha de ser la font de procedència de les dades.

Al punt setè s’exposen les conclusions del document.

 

Formentera, a 6 de maig de 2019

El President del Consell Insular de Formentera Jaume Ferrer Ribas.