BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l’assumpte de referència, i d’acord amb l’establert a l’article 91.3 de la Llei 11/2006, de 14 de setembre, d’avaluacions d’impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques a les Illes Balears, es publica l’Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 28 de març de 2018,

DECLARACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA

L’art. 6 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental estableix els plans o programes que són objecte d’una Avaluació Ambiental Estratègica (AAE) ordinària.

1. Antecedents

La Revisió del PGOU d’Eivissa (exp. CMAIB núm. 7372/2006) es va informar favorablement amb condicions en el Ple de 31/7/2009; no obstant, la Sentència de 3/2/2015 (emesa per la Sala Contenciós-Administratiu, Secció 5ª, del Tribunal Suprem) va anul·lar l’Acord de la Comissió Insular d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric-Artístic (CIOTUPHA) del Consell Insular d’Eivissa sobre l’aprovació definitiva de la Revisió del PGOU d'Eivissa de l'any 2009.

Per aquest motiu l’Ajuntament ha decidit iniciar una nova Revisió del PGOU, la qual es tramita com a Avaluació Ambiental Estratègica Ordinària, segons el que preveuen els arts. 17 i seg. de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental.

2. Objecte del pla

El Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) d'Eivissa vigent és de l'any 1987; la present Revisió del PGOU pretén materialitzar les línies bàsiques que defineixen l'urbanisme sostenible, enfocades a millorar la qualitat de vida i el benestar de la ciutadania juntament amb la preservació i cura del medi natural, amb la finalitat última de controlar el desenvolupament urbà i econòmic del municipi baix criteris de sostenibilitat i eficàcia.

A més, la Revisió implica actualitzar la classificació de sòl urbà ajustant-la als criteris de la LOUS (que afecta principalment a les zones de Cas Mut, del Puigs dels Molins-Necròpoli i les Feixes de Vila) i al Decret Llei 2/2009 sobre l'Hospital de Can Misses.

La superfície del t.m. d'Eivissa queda classificada en:

1.Sòl Rústic (SR): mateixes categories previstes a l'art. 6 del PTI d'Eivissa (SR Protegit i Comú).

Cal destacar que les Àrees d'Especial Interès (SRP-EI) estan constituïdes per les ANEI del PTI i:

a. Tot el territori comprès entre l'ANEI i la ronda I-20 (polígon 32 i el sòl urbà de Cas Mut) que el PGOU protegeix per valoració pròpia i per raons de coherència territorial.

b. Feixes de Ses Monges: per a conservar la Platja de Talamanca

c. Feixes d'Es Prat de Vila, per a establir la continuïtat entre la Serra, la plana i el mar, i protegir un territori rural que conserva valors ambientals

d. Puig des Molins-Necròpoli-Es Soto, al sud del casc històric

2.Sòl Urbanitzable (SUble):

-Antic Sector 12:

1. Est, de propietat municipal, que inclou el Parc de Ca n'Escandell com a SG-EL

2. Oest, de propietat privada, que contribuirà al parc nou i se li assignarà un equipament de Sistema General d'ús assistencial

A la present Revisió del PGOU es proposa que les reserves d'espais lliures dels dos sectors s'incorporin a l'espai del parc, ampliant-lo cap a l'oest.

-Sector de Cas Mut, de titularitat privada, correspon al sòl que era urbà i que no pot justificar aquesta condició, sense alterar la tipologia prevista ni el model territorial dissenyat. Conforma un nucli d'habitatge unifamiliar, tal com estava previst, encara que amb menor densitat (passa de 213 a 147 habitatges)

3.Sòl Urbà (SU): es tracta del SU del PGOU vigent amb les següents peculiaritats:

-A les zones de Dalt Vila, Sa Penya i La Marina es respecte l'ordenació vigent.

-A la zona de la Necròpoli-Puig dels Molins es preveu un planejament en detall per tal d'establir unes mesures d'ordenació detallades.

-Les zones consolidades provinents de l'execució de planejaments de desenvolupament del PGOU vigent es qualifiquen com a Àrees de Planejament Incorporat (API).

-SU amb ordenació finalista via ordenança: es rebaixa la densitat edificatòria i residencial, malgrat que la major part dels terrenys ja estan consolidats amb intensitats molt altes; per tant, el marge real de disminució de la capacitat d'acolliment del PGOU és molt escàs.

L'espai que el PGOU reserva per el futur creixement urbà-residencial és el sector de Ca n'Escandell (30 ha aproximadament); es considera que no existeix una alternativa més òptima ja que suposaria depassar el límit de la Ronda I-20 (creant desenvolupament cap a la Serra Grossa), allunyar-se del casc urbà (generant disfuncions territorials i desconnexió) o bé arribar a envair els espais amb qualitats ambientals com Les Feixes.

De les 37,2 ha que es classifiquen com a SUble (31,4 ha de l'antic Sector 12 del PGOU 1987 i la resta és una part de Cas Mut), l'Ajuntament és propietari de 17,3 ha de l'antic Sector 12: 11,6 ha es destinarien a crear un gran parc, per tant només 25,6 ha seran transformades. En aquesta zona també s'implantarien uns 1000 habitatges (60 % gestionats per l'Ajuntament com a titular patrimonial, podent construir habitatges protegits i de lloguer reduït).

Cal dir que hi ha 52'70 ha de Sòl Urbanitzable (on es permetien 987 habitatges, 2.103 habitants) que passen a Sòl Rústic.

A la següent taula s'observa l'evolució de la classificació del sòl en els diferents instruments de planejament general d'Eivissa:

Instruments de planejament general.	Sòl Urbanitzable		Sòl Urbà		Sòl Rústic
	ha	%	ha	%	ha	%
PGOU 1987	316,3	29,76%	344,61	32,42%	402,11	37,83%
Adaptació a les DOT 2005	224,59	21,13%	344,61	32,42%	493,85	46,46%
Actual Revisió PGOU	37,21	3,50%	502,35	47,26%	523,49	49,24%
Variació Revisió – Adapt DOT 2005	-187,38	-17,63%	157,73	14,84%	29,64	2,79%

3. Elements ambientals significatius afectats per el Pla i mesures proposades

Territori

Dins l’àmbit urbà d’Eivissa es troben les Feixes de Vila i Prat de ses Monges, un dels espais de major singularitat i qualitat ambiental i cultural del t.m. que va veure reduïda la seva extensió a partir del segle XX pel creixement urbà, residencial i turístic.

Les Feixes estan compostes per aiguamolls i praderies-maresmes en espais propers al mar; es tracta d’un ecosistema que alberga comunitats florístiques en aigües dolces i salobres, i que conformen importants hàbitats per a avifauna; també constitueixen un interessant patrimoni cultural i etnogràfic per la presència de sèquies, conduccions, camins tradicionals, portals de pedra i argamassa, etc. que perfilen l’aprofitament passat d’aquest àmbit (cultius de regadiu, hort, ramader i cinegètic).

A més, les Feixes estan declarades com a Bé d’Interès Cultural (Feixes del Prat de Vila i Feixes del Prat de ses Monges).

Així, la present Revisió del PGOU reconeix les Feixes com a sòls no transformats de caràcter rural i lis dona la classificació de Sòl Rústic Protegit d’Especial Interès (SRP-EI) amb la qualificació com a espai lliure d’ús i domini públic, proposant mesures específiques per a la protecció del paisatge i del medi ambient, entre d’elles la redacció d’un Pla Especial específic on implementar les mesures de protecció, conservació i posada en valor de les Feixes.

A la zona de Puig des Molins-Es Soto, ubicada al casc històric de Dalt Vila, s’hi troba un dels elements de major valor patrimonial i històric de les Illes Balears com és la Necròpoli (declarada com a Monument Nacional l’any 1933 i com a BIC el 1987); també hi ha diversos molins i la zona de Es Soto, no urbanitzada de titularitat militar, que està en contacte amb les muralles renaixentistes i es troba inclosa dins del Conjunt Històric Artístic de Dalt Vila, sa Penya i la Marina. El PGOU classifica aquesta zona com a SRP-EI (quan en el PGOU vigent tenia la classificació de SU), crea/recupera ELP i estructura la trama urbana amb la finalitat de cercar solucions a la necessària continuïtat en el tram existent entre Es Soto i la Necròpoli; també preveu l’elaboració de Plans Especials de Protecció que desenvolupin la seva ordenació detallada.

El Sòl Urbà de Cas Mut limita amb una zona declarada LIC, no obstant es considera un problema assumit pel PGOU ja que aquest sector prové del planejament dels anys 80 i, en part, es troba urbanitzat i executat.

Recursos ambientals bàsics

A l'apartat 9.3.4 de la Memòria d'Ordenació de la present Revisió del PGOU d'Eivissa s'indica que a l'horitzó del pla (15 anys a partir de la seva entrada en vigor) es preveu un total de 77.804 habitants:

62.587 places residencials:

- Evolució de la població: 53.281 hab.

- Actuacions urbanístiques: 9.306 "

15.217 places turístiques.

Si bé és cert que la capacitat de població disminueix en referència al PGOU de 1987 (117.000 habitants), aquest no es pot prendre com a referència ja que fa 30 anys no s'havia de justificar la suficiència respecte a l'aigua potable i a la capacitat de depuració. Cal destacar els informes emesos per ABAQUA i el Servei d'Estudis i Planificació de la DGRH; ambdós informes plantegen la problemàtica que existeix tant al t.m. d'Eivissa com a tota la illa d'Eivissa. Per aquest motiu s'hauran de limitar el creixement previst a la present Revisió del PGOU.

4. Resum del procés d’avaluació

Fase Prèvia de Consultes

Tal com preveu l’art. 19 de la Llei 21/2013, l’òrgan ambiental va redactar el Document d’Abast que va ser tramés a l’Ajuntament el 15 d’octubre de 2015, juntament amb còpia dels informes rebuts de les administracions afectades.

Fase d’informació pública i de consultes

La present Revisió del PGOU i l’Estudi Ambiental Estratègic es varen sotmetre al tràmit d’informació pública durant un període de 45 dies i es presentaren 198 al·legacions (de les quals 36 es varen presentar fora de termini).

A la documentació tramesa per l’Ajuntament hi consta:

Còpia del BOIB núm. 50 de 21 d’abril de 2016

Còpia dels oficis de les consultes realitzades a les administracions afectades.

Còpia dels informes rebuts de les administracions consultades.

Còpia de les 7 al·legacions presentades de caire ambiental.

“Documento de contestación a los informes emitidos por las distintas administraciones relativos a la Aprobación Inicial de la Revisión del PGOU”, elaborat per l’equip redactor el mes de febrer de 2018.

Informe de contestacions i aclariments a les al·legacions presentades en fase d’exposició pública de l’Aprovació Inicial de la Revisió del PGOU, elaborat per l’equip redactor el mes de febrer de 2018.

Certificat de la Comissió informativa Territori i Sostenibilitat del 4/4/2018 on es va acordar l’Aprovació Provisional de la Revisió del PGOU incloent l’Estudi Ambiental Estratègic.

Dels informes rebuts i la resposta de l'Ajuntament es destaca:

1.Direcció General de la Sostenibilitat de la Costa i el Mar (13/4/2016): es manifesten una sèrie d'observacions que consideren que s'han d'incorporar al cos normatiu; l'informe de resposta de l'Ajuntament analitza les diferents observacions (indicant com s'han incorporat) i aclareix el tema referent als diversos trams de protecció.

2.Ministeri de Foment. Direcció General d'Aviació Civil (13/5/2016): s'assenyalen algunes deficiències que a l'informe resposta s'indica com s'han tengut en compte.

3.Direcció General de Política Industrial (25/5/2016): es fa referència a determinada normativa que s'hauria d'incorporar; l'informe de l'Ajuntament indica on s'ha incorporat.

4.Direcció General de Desenvolupament Tecnològic (2/6/2016): s'emet un informe favorable, no obstant es fa referència a que no lis consta l'informe del Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme en base a l'art. 35.2 de la Llei 9/2014 de Telecomunicacions; l'Ajuntament respon dient que el Ministeri va emetre un informe sobre la documentació aprovada inicialment, incorporant els aspectes considerats pel Ministeri.

5.Ministerio de Industria, Energia y Turismo. DG de Telecomunicacions y Tecnologías de la Información (24/6/2016): es fan una sèrie d'observacions que són respostes per part de l'Ajuntament.

6.Acord de la Comissió municipal de 23/6/2016 de control del PEPRI de Sa Penya, La Marina i Vara de Rei: arran d'aquest informe s'actualitza la fitxa de gestió de la UA 20 "Alt-Retir" incorporant les dades derivades de la Modificació Puntual.

7.Ministeri de Defensa (7/11/2016): informe desfavorablement ja que els terrenys ocupats per la residència militar s'han qualificat com a Sòl Rústic Protegit, no obstant l'Ajuntament considera que els usos existents a la zona de Puig des Molins no queden fora d'ordenació i sol·licita al Ministeri que informi favorablement.

8.Consell d'Eivissa:

a. Secció Territori

Aquesta Secció del Consell fa una sèrie d'observacions, una d'elles fa referència a la Llei de Renou i l'Ajuntament considera que de la lectura del Mapa Estratègic de Renous (que ha determinat Àrees de Sensibilitat Acústica i Zones de Conflicte per usos de Zonificació Acústica) s'ha complimentat l'Annex V de la Llei 37/2007.

b. .Departament Medi Ambient, Medi Rural i Marí

Bàsicament fa referència a la nova Llei Agrària i al compliment de la Llei de Sòl Rústic i les seves modificacions.

c. Departament d'Educació, Patrimoni, Cultura, Esports i Joventut

Fa referència a la protecció dels edificis històrics i catalogats d'Eivissa, elements etnogràfics, etc.

d. Departament de Mobilitat, Interior i Medi Ambient

S'estableixen una sèrie de deficiències tècniques respecte a l'avaluació ambiental proposant noves idees, mesures correctores, etc.

e. Secció d'Infraestructures viàries

Bàsicament fa referència al compliment de la Llei 5/90 de Carreteres

f. Departament de Presidència i Turisme

Es fan una sèrie d'observacions sobre l'ús turístic previst a les Normes respecte de la Llei 8/2012 de Turisme de les Illes Balears.

9.Direcció General de Recursos Hídrics:

a. Servei d'Aigües Superficials (8/3/2017 i 31/10/2018)

L'informe del 2017 fa unes observacions sobre les delimitacions del Domini Públic Hidràulic, les qual s'han tingut en compte per a l'equip redactor.

L’informe del 2018 ha detectat algunes deficiències que s’incorporen com a condicionants de la present DAE.

b. Servei d’Estudis i Planificació (16/10/2018 i 19/3/2019)

L'apartat de conclusions de l'informe emes pel Servei de 16 d’octubre consta de 16 ítems; els ítems 1 i 2 es transcriuen a continuació:

1. No hi ha recursos hídrics naturals suficients per fer front ni al proveïment actual ni el creixement futur. De mitjana amb aigües subterrànies només es poden proveir 1.878 persones del municipi d’Eivissa.

2. La resta de proveïment de la població actual i la projecció de la població de dret prevista i les places turístiques del municipi d’Eivissa del sòl urbà actual s’haurà de realitzar amb aigua dessalinitzada. No obstant, amb les infraestructures previstes en el PHIB vigent i a la revisió anticipada aprovada inicialment (dessalinitzadores d’Eivissa, Sant Antoni i Santa Eulària i la interconnexió entre aquestes dessaladores) no és possible assegurar la disponibilitat d’aigua potable per els nous creixements prevists a la Revisió del PGOU d’Eivissa. El proveïment per a l’illa d’Eivissa (aigües subterrànies més aigües dessalinitzades) està assegurat per unes 234.685 persones, i es prioritza el proveïment de la projecció de la població de dret prevista a l’illa i el manteniment del mateix número de places turístiques de l’illa enfront al proveïment dels nous creixements urbanístics.

Arran de la documentació que va trametre l’Ajuntament d’Eivissa tramesa a la CMAIB el 27 de febrer de 2019, el SEP ha emes un nou informe tècnic el 14 de març de 2019; d’aquest informe, en referència a la suficiència de recursos hídrics, s'extreuen les següents conclusions:

-Actualment l'Ajuntament d'Eivissa té la següent disponibilitat:

Aigua dessalada:15.700 m³/dia

Aigua subterrània: (66.930 m³/any) / 365 dies = 183'34 m³/dia

-Aplicant la dotació màxima de 250 l/persona i dia:

[(15.700.000 + 183.340) l/dia] / [250 l/pers i dia] = 63.533 persones

Aquestes són les dades que hem d'utilitzar; a l'informe del SEP es fan diverses hipòtesis a proposta de l’Ajuntament entre les quals es destaca:

1.Poder utilitzar l'aigua subterrània només els mesos de mes demanda (juny, juliol, agost i setembre: 122 dies):

(66.930 m³/any) / 122 dies = 548'61 m³/dia

[(15.700.000 + 548.610) l/dia] / [250 l/pers i dia] = 64.994 persones

Aquesta hipòtesi no es considera molt rigorosa ja que és difícil controlar que els mesos de menys consum no es consumeixi aigua subterrània.

2.Que la DGRH atorgués la concessió sol·licitada per part de l'Ajuntament de 258.070 m³/any (a més dels 69.930 m³/any ja autoritzats):

(66.930 + 258.070) m³ = 325.000 m³ / 122 dies = 2.663'93 m³/dia

[(15.700.000 + 2.663.930) l/dia] / [250 l/pers i dia] = 73.456 persones

Una de les conclusions de l'estudi hidrogeològic (redactat per HIDROMA el 21 de febrer de 2019) és:

“L'extracció que es produiria en temporada alta, que es preveu que sigui d'uns 81.000 m³/mes, és assumible sempre i quan no es faci una explotació forçada, ........”

Aquesta xifra s'obté considerant la previsió de l'Ajuntament de utilitzar l'aigua subterrània per els 4 mesos d'estiu de més demanda:

325.000 m³ / 4 mesos = 81.250 m³ / mes

A continuació es transcriu una taula que consta a l'informe del SEP que sembla bastant clarificadora:

MESOS	Dotació esperada millora xarxa (m3 dia / persona) (1)	Capacitat total població PGOU (2)	m3 dia	m3 dia dessalada	Aigua subterrània necessària per dia	Aigua subterrània necessària per mesos (m³)
Gener	0,155	76.502	11.821,57	15.700	0	0
Febrer	0,159	76.502	12.181,70	15.700	0	0
Març	0,161	76.502	12.279,13	15.700	0	0
Abril	0,179	76.502	13.713,84	15.700	0	0
Maig	0,204	76.502	15.599,45	15.700	0	0
Juny	0,228	76.502	17.408,53	15.700	1.708,53	52.964,35
Juliol	0,243	76.502	18.563,97	15.700	2.863,97	85.919,17
Agost	0,254	76.502	19.444,86	15.700	3.744,86	116.090,57
Setembre	0,231	76.502	17.653,97	15.700	1.953,97	58.619,03
Octubre	0,198	76.502	15.169,46	15.700	0,00	0,00
Novembre	0,163	76.502	12.445,30	15.700	0,00	0,00
Desembre	0,158	76.502	12.081,81	15.700	0,00	0,00
TOTAL						313.593,12

 

(1) La dotació que apareix en aquesta columna s'ha obtingut realitzant una mitjana de les dades de subministrament aportades per FCC AQUALIA dels anys 2017 i 2018, la mitjana població de fet dels anys 2017 i 2018 que apareix a l’informe dels tècnics de l’Ajuntament d’Eivissa de 22/2/2019 i aplicant una reducció del 8 % ja que l'informe del cap de Servei d'AQUALIA de 17 de gener de 2019 diu que amb les actuacions que té previst executar “se espera una mejora del rendimiento hidráulico de la red de un 8 %”

(2) La capacitat de població s'obté de les dades aportades per l'Ajuntament el mes de febrer de 2019:

Habitants previsió PGOU: 61.285

Places turístiques previsió PGOU: 15.217

TOTAL: 61.285 + 15.217 = 76.502

NOTA: a la documentació aprovada provisionalment hi consten 77.804 hab (62.587 places residencials + 15,217 places turístiques)

Dels càlculs realitzats a l'informe del SEP s'observa que els mesos de juliol i agost es supera la xifra d’extracció que l’estudi hidrogeològic considera assumible (81.000 m³/mes).

Per tant, es considera que no es pot afirmar que hi ha suficiència d’aigua basant-se amb una possible futura concessió d'aigua subterrània i que, a més, superaria el màxim d'extracció previst per l'estudi hidrogeològic presentat.

10.ABAQUA (30/8/2018)

Les conclusions de l'informe són les següents:

"Atès que:

1.A dia d'avui l'EDAR d'Eivissa presenta un cabal de disseyn de 20.000 m³/dia i una capacitat per a 93.333 h.e..

2.Als darrers anys (2016-2017) va tractar un cabal mitjà de 15.494 m³/dia, el que representa un 77'5 % de la seva capacitat. El cabal màxim tractat durant la temporada turística d'aquests anys ha estat de 19.366 m³/dia i de 193.499 h.e., superant els paràmetres de disseny de la planta.

3.Actualment, l'EDAR d'Eivissa no té capacitat suficient per gestionar la totalitat de les aigües residuals associades al creixement de població previst (en sòl urbà i urbanitzable) als municipis d'Eivissa, Santa Eulària des Riu i Sant Antoni de Portmany, per als nuclis que conformen l'àmbit d'influència de l'EDAR d'Eivissa.

4.El Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí està executant les instal·lacions (cabal de disseny de 25.200 m³/dia i una població equivalent de 150.000 h.e.) per fer front a les necessitats futures, si bé no es preveu que entri en funcionament abans de l'any 2020.

5.S'informa favorablement la Revisió del PGOU d'Eivissa (aprovat inicialment el 14 d'abril de 2016) amb les següents condicions:

-La connexió efectiva dels creixements i/o consolidació previstos al sistema general de sanejament i depuració associat a l'EDAR d'Eivissa no es podrà realitzar fins que no entri en funcionament la nova EDAR d'Eivissa (que executa el MAPAMA).

-L'Ajuntament d'Eivissa haurà d'elaborar un Pla Municipal de Millora de Sanejament i Drenatge.

-S'hauran de reflectir al planejament municipal les infraestructures de sanejament i depuració en alta, qualificant com a SG totes les instal·lacions considerades a l'annex I del present informe."

5. Conclusions

Per tot l’anterior, es formula la declaració ambiental estratègica favorable respecte a la Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana, Eivissa (documentació aprovada provisionalment el 9 d’abril de 2018 i la modificació de diversos aspectes aprovades en el Ple de l’Ajuntament del 29 de novembre de 2018) amb les següents condicions:

1. No es poden dur a terme els nous creixements prevists a la present Revisió donat que no està assegurat el proveïment d’aigua; actualment es disposa de 15.700 m³/dia d'aigua dessalada i 183'34 m³/dia d'aigua subterrània que pot proveir a 63.533 persones tenint en compte la dotació màxima que preveu el PHIB de 250 litres/persona i dia.

2. A les Normes de la Revisió del PGOU que s'aprovin definitivament:

a) Als habitatges existents que disposin de sistemes tradicionals de recollida d’aigua de pluja (cisternes o aljubs), s’ha de fomentar la seva recuperació amb l’objectiu de mantenir l‘antiga cultura de l’aigua a les Illes Balears. Sempre que sigui viable, les noves edificacions disposaran de sistemes de recollida d’aigües pluvials, amb l’objectiu d’emmagatzemar-les per al seu ús posterior. Aquesta mesura serà obligatòria als nous habitatges unifamiliars i els situats en sòl rústic.

b) S’han d’incloure mesures preventives i correctores sobre afecció a XN 2000:

1. En l’àmbit dels espais de la Xarxa Natura 2000 només es podran desenvolupar els usos i activitats que siguin compatibles amb la preservació de la coherència i integritat ecològica dels valors naturals (hàbitats i espècies) objecte de conservació d’aquests espais, d’acord amb el pla de gestió de l’espai.

2. Prèvia a la realització de qualsevol pla o projecte que pogués afectar de forma directa o indirecta als valors de declaració dels espais naturals protegits, independentment de la classificació del sòl i del tipus d’actuació, s’haurà de remetre el document de detall de la pretesa actuació a l’administració competent a fi de valorar la seva repercussió i, si escau, emeti el corresponent informe de conformitat

c) S’ha de substituir el text de l’apartat 59.4 de les Normes Urbanístiques per el següent:

“Els immobles situats en una zona sense accés a la xarxa de clavegueram hauran de disposar de sistemes autònoms de tractament de les aigües residuals que produeixin. Es consideren sistemes autònoms de tractament aquells en els quals s’efectua in situ la recollida, el pretractament, la depuració i l’evacuació de les aigües residuals de tipus domèstic. Aquests sistemes autònoms hauran de complir els requisits i els rendiments de depuració establerts en el PHIB vigent. El titular del sistema autònom de depuració haurà de presentar declaració responsable davant l’Administració hidràulica de la instal·lació d’aquest sistema juntament amb la resta de la documentació exigida en el PHIB vigent”.

d) A la norma urbanística 61, o en un altre article o apartat de contingut similar del PGOU, s’haurà d’afegir un nou apartat amb el següent contingut:

-Per a l’aprofitament de les aigües regenerades, tal i com s’exigeix a l’article 63 del PHIB 2019: “El manteniment de zones verdes i la neteja viària es realitzarà amb aigües regenerades, tret que per raons de salut pública acreditades degudament es puguin exceptuar”.

e) El capítol 3 “Red de saneamiento y drenaje de aguas pluviales” de la secció 7 de les Normes d’Urbanització s’haurà de modificar per incloure que:

“Els nous desenvolupaments urbanístics adoptaran tècniques o sistemes urbans de drenatge sostenible. Els projectes d’urbanització incorporaran mesures per fomentar la infiltració de les superfícies dels aparcaments, vials, centres de rotondes, escocells i jardins. Es proposa l’ús de solucions amb paviments permeables o el rebaixament de vorades en aquelles situacions en què es pugui redirigir el vessament superficial cap a zones on se’n faciliti la infiltració (escocells, zones verdes...). Tot això sense perjudici de l’ús d’altres possibles solucions que s’englobin dins d’aquest conjunt de tècniques de drenatge sostenible.

En els desenvolupaments urbanístics existents, les corporacions locals establiran mesures per a la implantació de sistemes de drenatge sostenible i de xarxes separatives de pluvials i residuals, així com la construcció de tancs o basses de tempesta que permetin la minimització dels impactes de les aigües pluvials sobre els sistemes de sanejament.

Les noves grans superfícies tradicionalment impermeables, com ara aparcaments, instal·lacions esportives i de lleure, adoptaran sistemes de drenatge sostenible que minimitzin l’impacte de les aigües pluvials a les xarxes de sanejament i drenatge i, al seu torn, permetin l’emmagatzemament per a un ús posterior o la reincorporació al medi”.

Al marge de prendre en consideració la instal·lació de sistemes de drenatge sostenible, que faran infiltrar aigua al terreny, aquestes normes d’urbanització plantegen enviar les aigües pluvials a la mar. Es recomana plantejar un destí final diferent a aquest volum d’aigua, ja que una vegada emmagatzemat i tractat als tancs de tempesta es pot fer servir per reg de jardins públics, neteja de carrers, etc.

f) En el capítol 8 “Riego de zonas verdes” de la secció 7 de les Normes d’Urbanització aprovades provisionalment s’ha d’afegir:

“El reg d’aquestes zones es durà a terme mitjançant la utilització d’aigües pluvials i aigües regenerades, excepte per raons de salut pública acreditades degudament”.

g) Modificar el capítol 2 “Red de abastecimiento” de la secció 7 de les Normes d’Urbanització. On s’estableix:

“En suelos residenciales se garantizará el consumo interno de agua potable con una dotación de 300 litros/habitante y día”

ha de dir que

“En suelos residenciales se garantizará el consumo interno de agua potable con una dotación de 250 litros/habitante y día”.

3. El PGOU s'ha d'adaptar al règim de protecció de les zones humides previst al PHIB:

Prat de Vila. A fi de dar compliment a l’article 93.2 del PHIB de 2015 que obliga les administracions públiques i el propietaris de les zones humides privades a conservar-les, com a primera opció, s’hauria de modificar el plànol O3-9 Feixes aprovat provisionalment i

ampliar l’àmbit del Pla Especial del Prat de Vila a la totalitat de l’aiguamoll actual i “reblits posteriors a l’any 1985” cartografiats en el PHIB 2015.

A més, seria recomanable que ja s’inclogui a l’àmbit del Pla especial la zona humida i la zona humida potencial cartografiada ens els plànol EIMTM02 Ses Feixes de Vila de l’Annex 5 “Catàleg de zones humides de les Illes Balears” de la revisió anticipada del PHIB aprovat per el Reial Decret 51/2019, de 8 de febrer.

En el cas que no s’opti per ampliar l’àmbit del Pla Especial, s’haurà de complir amb el proposat a l’informe dels tècnics de l’Ajuntament d’Eivissa de 22 de febrer de 2019. És a dir, les actuacions urbanístiques “UA Es Pratet” (en el cas que aquesta no estigui inclosa en la prohibició de nous creixements del punt 1 d’aquest dictamen), “UA Jaume Serra” i “UA ca na Glaudis” hauran de:

a) Realitzar una avaluació prèvia de la incidència ecològica d’acord a l’establert a l’article 279 del Reial Decret 849/1986, d’11 d’abril, pel que s’aprova el Reglament de Domini Públic Hidràulic (RDPH),

b) Realitzar una proposta de compensació de la superfície afectada de les zones humides del PHIB amb la restauració d’una zona degradada i la creació d’un nou aiguamoll que es connecti amb l’espai principal d’acord a l’establert a l’article 95.3 de la Normativa del PHIB 2015.

Mentre no s’acompleixin aquests dos requisits aquestes UA no es poden acabar de materialitzar. Es recomana que la proposta de compensació s’inclogui a la fitxa de la unitat d’actuació corresponent.

Prat de ses Monges. Pel que fa a l’àmbit del Pla especial del Prat de ses Monges seria recomanable que ja s’inclogués en els plànol O.3.11 Talamanca i O.3.12 Illa Plana la zona humida i la zona humida potencial cartografiada ens els plànol EIMTM02 Ses Feixes de Talamanca de l’Annex 5 “Catàleg de zones humides de les Illes Balears” de la revisió anticipada del PHIB aprovat per el Reial Decret 51/2019, de 8 de febrer.

Pel que fa als terrenys inclosos en el Pla especial dictaminat per la CMAIB, s'han d’incorporar els condicionats establerts a l’Acord del Ple de la CMAIB de 28 de març de 2018 sobre el pla especial de conservació, protecció i recuperació de ses Feixes.

Pel que fa als terrenys inclosos en la delimitació provisional de zones humides del PHIB 2015 que no foren objecte del dictamen de la cmaib, s'ha de tenir present que per a l’execució de l’aparcament i el centre d’interpretació s’haurà de complir amb l’establert als articles 92 "Règim de protecció i gestió de zones humides" i 93 “Règim de protecció i gestió de zones potencials” del PHIB aprovat pel Reial Decret 51/2019, de 8 de febrer, i per l’article 9 bis “Limitacions als usos en la zona de flux preferent en sòl rural” del Reial Decret 638/2016, de 9 de desembre, pel qual es modifica el Reglament del domini públic hidràulic aprovat pel Reial decret 849/1986, d’11 d’abril, el Reglament de Planificació Hidrològica, aprovat per el Reial Decret 907/2007, de 6 de juliol, i altres reglaments en matèria de gestió de riscos d’inundació, cabdals ecològics, reserves hidrològiques i abocaments d’aigües residuals”.

4. No tots els àmbits cartografiats en el mapa EIMT02 Ses Feixes de Vila i Talamanca s’han declarat SRP-EI ni espai lliure públic. L’article 92.5 de la Revisió anticipada del Pla hidrològic de les Illes Balears aprovat mitjançant el Reial Decret 51/2019, de 8 de febrer, estableix que a l’àmbit de les zones humides “Mitjançant les fórmules pertinents, els instruments d’ordenació territorial o el planejament urbanístic hauran de preveure la protecció i el manteniment de la funcionalitat hidrològica i ecològica de les zones humides. En sòls urbans o urbanitzables es poden requalificar els àmbits cartografiats com a zona humida com a parcs públics que mantinguin els valors ecològics de zona humida”. En el mateix sentit a l’àmbit de les zones potencials l’article 93.7 estableix que “A sòl urbà o urbanitzable, els instruments d’ordenació territorial o el planejament urbanístic poden requalificar els àmbits

cartografiats com a zona potencial com a parcs públics amb l’objectiu d’impulsar la transformació de les zones potencials en zones humides”. Per tant, es recomana que els àmbits no declarats com a SRP-EI es declarin parcs públics que mantinguin els valors ecològics de zona humida.

5. Els dos àmbits del Pla Especial de Ses Feixes han de preveure actuacions per mantenir o incrementar la superfície de l’aiguamoll existent i la vegetació pròpia de zones humides, consistent en espècies hidròfites. En cap cas es poden plantar altres espècies vegetals. També s’han d’eliminar les espècies presents que no siguin pròpies de zona humida. A més, els Plans especials hauran d’incloure, entre d’altres actuacions, la retirada de runes amb l’objectiu de recuperar superfícies d’aiguamoll a les zones cartografiades com a “Reblits posteriors a l’any 1985” que apareixen en el mapa “EIMT02 Ses Feixes de Vila i Talamanca”.

6. S’haurà de mantenir la referència al perímetres de protecció dels pous d’abastiment a les Normes Urbanístiques però es podria suprimir la cartografia (plànol O.6.1) i consultar a la pàgina de l’IDEIB els pous d’abastiment amb concessió legal a cada moment.

7. L’Ajuntament d’Eivissa ha de sol·licitar la baixa dels següents pous (ARE_3677_Vigent-DI-_10461, ARE_3801_Vigent-DI-_8211 i DEN_16_Vigent-DI-_19758) no citats a la documentació del PGOU ni contemplats a l’Estudi hidrogeològic per a l’abastiment del municipi.

8. S'hauran d'esmenar les següents deficiències detectades:

a) Falten plànols, a escala 1:2.000 (DIN A1), en els que estiguin grafiats, sobre la base de la CLASSIFICACIÓ I QUALIFICACIÓ DEL SÒL URBÁ, les zones de servitud, les zones de flux preferent, i el calat associat a una avinguda corresponent a un període de retorn de 500 anys, que figuren en el document denominat: “ELABORACIÓN DE CARTOGRAFÍA DE MAPAS DE PELIGROSIDAD Y DE RIESGO DE INUNDACIÓN DE ACUERDO CON EL REAL DECRETO 903/2010 PARA LA DEMARCACIÓN HIDROGRÁFICA DE LES ILLES BALEARS Y PLAN DE GESTIÓN DE RIESGOS DE INUNDACIÓN”, subscrit al juny de 2016 per getinsa-payma.

9. Segons l'Agència Balear de l'Aigua i Qualitat Ambiental (ABAQUA):

-L'Ajuntament d'Eivissa haurà d'elaborar un Pla Municipal de Millora de Sanejament i Drenatge, que inclourà un programa d'actuacions amb els següents objectius:

+Fer efectiva la connexió de la totalitat de les aigües residuals generades dins el sòl urbà a la xarxa de clavegueram.

+La separació de les aigües pluvials de les residuals urbanes, o actuacions substitutòries que permetin reduir els impactes sobre el medi derivats de l'existència de xarxes unitàries.

-S'hauran de reflectir al planejament municipal les infraestructures de sanejament i depuració en alta (EDAR, EBAR, xarxa de sanejament i sistema de restitució al medi), qualificant com a Sistema General totes les instal·lacions considerades a l'annex I de l'informe emès per ABAQUA el 30 d'agost de 2018.

10. A més, com a mínim, s’hauran de dur a terme les següents mesures de gestió de la demanda:

1.- El PGOU recollirà el compromís d’executar la millora del rendiment de la xarxa prevista a l’informe de FFC Aqualia de 17 de gener de 2019 que s’adjunta com a Annex a l’informe dels tècnics municipals de l’Ajuntament d’Eivissa de 22 de febrer de 2019.

2.- Així mateix, l'Ajuntament ha d’adoptar mesures per disminuir la dotació real actual de manera que no superi la dotació màxima de 250 litres per habitant i dia,una ràtio que s’haurà d’acreditar en el supòsit de futures modificacions de planejament que comportin nous creixements. En aquest sentit,

Es recorda que ha de redactar un pla de gestió sostenible de l’aigua abans del 20 de desembre de 2021 i un pla d’emergència davant de situacions de sequera abans de desembre de 2019 d’acord a l’establert a l’article 13 del Decret 54/2017, de 15 de desembre, pel qual s’aprova el Pla Especial d’Actuació en Situacions d’Alerta i Eventual Sequera (PESIB), que haurà d'incloure mesures d'estalvi com les apuntades en l'informe del SEP de 14 de març de 2019.

Es recomana l’adopció de mesures per a l’estalvi d’aigua a les piscines i jacuzzis, com per exemple la prohibició de noves piscines o jacuzzis o la prohibició del buidatge total.

Per a la conscienciació ciutadana de la necessitat d’estalvi d’aigua, es recomana que ens els edificis d’ús públic s’hagin d’instal·lar cartells perfectament visibles, que adverteixin de l’escassetat de l’aigua i de la necessitat d’un ús responsable de la mateixa.

Així mateix se recomana l'adopció de mesures fiscals com una ordenança municipal d’estalvi d’aigua o revisar les tarifes de l’aigua i aplicar tarifes progressives que penalitzin els consums elevats.

Aquesta Declaració d’impacte ambiental s’emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de la resta d’autoritzacions o informes necessaris per a la seva aprovació.

 

Palma, 2 d’abril de 2018

El president de la CMAIB

Antoni Alorda Vilarrubias