BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

La península del Llevant de Mallorca constitueix un dels espais naturals més singulars i interessants de les Illes Balears a causa de la presència d’una gran diversitat d’hàbitats en un espai relativament petit, on conflueixen una zona muntanyosa i costanera amb nombrosos endemismes botànics i amb un important patrimoni etnològic. S’hi troben també nombrosos hàbitats mediterranis, com alzinars, ullastrars, pinars, penya-segats marins, sistemes dunars i zones humides associades a torrents, i el mateix entorn marí, els quals, combinats amb els extensos ecosistemes agraris creats per l’activitat agrària tradicional al llarg dels segles, configuren una bona representació de la costa mallorquina, la muntanya balear i el manteniment de les activitats tradicionals de l’illa.

Una part important del territori d’aquest singular espai natural es va declarar àrea d’especial protecció (àrea natural d’especial interès i àrea rural d’interès paisatgístic) per mitjà de la Llei 1/1991, de 30 de gener, d’espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d’especial protecció de les Illes Balears.

D’altra banda, per tal de garantir la conservació dels valors de la península del Llevant de Mallorca, la Conselleria de Medi Ambient, mitjançant un acord del Consell de Govern de 15 d’octubre de 1999, va iniciar la tramitació del Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals, que es va aprovar definitivament en el Consell de Govern de 9 de novembre de 2001. El Parc Natural i les reserves naturals de Cap Ferrutx i Cap des Freu es declararen mitjançant el Decret 127/2001, de 9 de novembre, pel qual es declaren el Parc Natural de la Península de Llevant i les reserves naturals de Cap Ferrutx i Cap des Freu (BOIB núm. 140, de 22 de novembre). En aquell moment, el Parc disposava d’una superfície aproximada de 21.507 ha (16.232 ha terrestres i 5.275 ha marines) i es trobava situat als termes municipals d’Artà, Capdepera, Son Servera, Sant Llorenç des Cardassar i Santa Margalida (Mallorca).

Posteriorment, mitjançant la disposició addicional setzena de la Llei 10/2003, de 22 de desembre, de mesures tributàries i administratives, la superfície del parc quedà limitada a les finques públiques de s’Alqueria Vella, es Verger i Albarca. També es mantenien les reserves naturals de Cap Ferrutx i Cap des Freu, d’acord amb la delimitació i el règim jurídic establerts en el Decret 127/2001, de 9 de novembre, pel qual la superfície quedava limitada a una extensió total de 1.658 ha terrestres.

L’àmbit territorial de la proposta d’ampliació del Parc Natural de la Península de Llevant abasta la part terrestre del LIC i ZEPA ES0000227 Muntanyes d’Artà; la part del LIC ES5310029 Na Borges, situada al nord de la carretera d’Alcúdia a Artà; la finca pública de Son Real, que forma part de la ZEPA ES0000544 Son Real, i la part autonòmica de la Reserva Marina de Llevant, que inclou una part de l’àmbit marí del LIC ES5310005 Badies de Pollença i Alcúdia.

Amb aquesta proposta d’ampliació, la superfície del Parc Natural serà de 16.855 ha, de les quals poc menys d’11.000 (10.960 ha) són terrestres i 5.895 ha són marines.

En vista de tots aquests fets, l’article 7 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO), estableix que, per tal d’adequar la gestió d’aquests espais als principis inspiradors de la Llei, el Govern de les Illes Balears ha de planificar els recursos naturals mitjançant plans d’ordenació d’aquests recursos. Així ho indica també la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, segons la qual els recursos naturals, i en especial els espais naturals que s’han de protegir, han de ser objecte de planificació amb la finalitat d’adequar-ne la gestió als principis inspiradors assenyalats en la Llei.

L’àmbit inicial que es proposa del Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals que es comença és el que consta en l’annex cartogràfic, que s’adjunta a aquest Acord com a document núm. 1, atès l’estudi dels valors ambientals, etnològics i d’altres tipus, que s’inclou com a annex 2 i que queda a disposició de la ciutadania a la web de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca.

L’inici d’aquest procediment comporta que no es poden dur a terme actes que impliquin una transformació sensible de la realitat física i biològica que pugui arribar a fer impossible o dificultar de manera important la consecució dels objectius del Pla, i que, fins a l’aprovació d’aquest, no es pot atorgar cap autorització, llicència o concessió que habiliti per dur a terme actes de transformació sensible de la realitat física o biològica sense un informe favorable de l’Administració ambiental (tal com estableixen l’article 23 de la Llei 42/2007 i l’article 8 de la Llei 5/2005). Tot això, sens perjudici que s’estableixi qualsevol altre règim de protecció preventiva, de caràcter addicional, amb el compliment previ del tràmit d’audiència als interessats, informació pública i consulta de les administracions afectades (article 24 de la Llei 42/2007).

El procediment d’elaboració d’un pla d’ordenació dels recursos naturals està regulat en l’article 9 de la Llei 5/2005, el qual determina que l’inici del procediment correspon al Consell de Govern, mitjançant un acord pres a proposta del conseller competent en matèria de medi ambient. Així mateix, cal tenir en compte l’article 25 de la mateixa Llei pel que fa a la modificació del Decret 127/2001, quant a l’ampliació del Parc actual.

Per tot això, d’acord amb l’article 9.2.a) de la Llei 5/2005, el Consell de Govern, a proposta del conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, en la sessió de dia 12 d’abril de 2019 adoptà, entre d’altres, l’Acord següent:​​​​​​​