BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l’assumpte de referència, i d’acord amb l’establert a l’article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l’Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 28 de febrer de 2019,

DECLARACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL

L’avaluador ambiental va redactar el projecte bàsic el 2012 i el presentà a l’administració el febrer de 2015. Igualment, l’informe ambiental (que no té validesa com a Estudi d’Impacte Ambiental), fou redactat el maig de 2015 i remès a la CMAIB el juliol de 2015. Durant juliol i agost de 2015 la CMAIB va realitzar les consultes pertinents a administracions i ens interessats.

Informació del projecte

a.El projecte té per nom “Ampliació nau agrícola i instal·lació activitat celler, pol. 5 parc. 22 (T. M. Pollença)”.

b.L’equipament està ubicat a una finca rústica del terme de Pollença inscrita al registre d’explotacions agràries amb el número 1457. L’accés és a través d’un camí que surt de la carretera Pollença-Sa Pobla.

c.Consisteix en legalitzar una ampliació de nau agrícola i addició d’una bodega. Les instal·lacions tenen una nau principal amb sala d’elaboració de formatge, bodega amb laboratori, celler i sala d’embotellar i una cotxeria on hi ha una petita tafona artesanal. També hi trobam una cuina, una botiga, una sala de degustació, dos despatxos per a personal i dues sales de bany. A la part exterior hi ha porxos per a maquinària agrícola, sestadors per als animals i un espai per munyir.

d.Hi ha un hivernacle i diverses parcel·les cultivades. L’activitat agrària es desenvolupa no tan sols a la parcel·la 22 sinó que inclou part de les 24 i 58 del mateix polígon, fins ocupar un total de 109 Ha.

e.Els cultius corresponen a olivera (11,2 Ha), vinya (1,62 Ha), tarongers (1,03 Ha), fruits secs (2 Ha), hortalissa en hivernacle (0,7 Ha), prats per a pastura (77 Ha) i camps de farratge (4 Ha).

f.Pel que fa als animals, hi ha ovelles (33 caps), cabres (22 caps), bous (2 caps), ases (4 caps), truges (3 caps) i gallines. El bestiar està registrat amb cartilla ramadera 42/IB/32.

g.Des de l’any 2000 la finca figura inscrita al registre del Consell Balear de Producció Ecològica (CBPAE) com a productora ecològica amb el número 125P.

h.Part de la producció agrícola i ramadera és transformada a la mateixa finca, i venuda a les seves instal·lacions i també per internet. La formatgeria pot produir 1500 kg de formatge per any, la bodega fins 7000 litres de vi i la tafona uns 700-800 litres d’oli.

i.En relació a l’estructura originària, s’ha incorporat una superfície construïda important sense comptar amb les preceptives llicències municipals. La superfície de sòl ocupada actualment per la instal·lació és de 1.312,31 m², segons l’expedient de legalització aportat per l’arquitecte. En el projecte inicial es preveia la producció de conserves i confitures, però finalment s’ha decidit subcontractar aquest servei a una empresa de Sóller.

j.Pel que fa al consum d’aigua, a la finca hi ha un pou i una sínia fins ara no registrats. Els propietaris han iniciat la tramitació per regularitzar-les. La dotació de cada un dels dos punts d’aigua és de 20000 m³/any. La major part, uns 18000 m³, es destina a usos agrícoles.

k.Les aigües residuals s’acumulen a una fossa sèptica prefabricada de tres compartiments estancs amb sistema de separació de greixos. Està soterrada devora les edificacions.

Elements significatius de l’entorn del projecte

La finca abasta terrenys amb cota baixa (60-90 msnm) que es destinen a conreu, però una part s’enfila per zona muntanyenca on s’arriba a un desnivell de 300 m. Aquesta darrera zona presenta coberta forestal i arbustiva, i està considerada ANEI. Els terrenys on s’ubiquen les edificacions tenen la qualificació d’ARIP. La intersecció entre l’ARIP i la zona boscosa de les cotes elevades té la consideració d’ARIP boscós.

Igualment, la part superior està integrada dins el LIC ES5310092 Muntanyes de Pollença i el Paratge Natural de la Serra de Tramuntana. Per a aquesta figura de protecció, la zonificació indica zones d’ús compatible i d’ús limitat dins la parcel·la.

Hi ha un alzinar protegit pel Decret 86/1992 entre les finques de Can Sureda i Can Llompart.

Pel que fa a les APRs, la part muntanyenca de la finca presenta les d’incendi, erosió i esllavissament. La zona boscosa de la parcel·la 22 figura com a ZAR (Zona d’alt risc d’incendi). En qualsevol cas es tracta d’una zona que es troba allunyada de les instal·lacions i dels terrenys on es durà a terme l’activitat agrícola.

La vulnerabilitat d’aqüífers és alta a la part muntanyenca i moderada a la part baixa, conreada. No hi ha vulnerabilitat per contaminació de nitrats.

Just a la vora de les edificacions de Can Sureda discorre el torrent de Can Roig.

Resum del procés d’avaluació

Tramitació

D’acord amb la Circular de 20/04/2015 del Conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Territori relativa a la unificació de criteris interpretatius sobre l’aplicació de la Llei 11/2006, de 14 de setembre, d’avaluacions d’impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques de les Illes Balears, després de l’entrada en vigor de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, les actuacions proposades estan subjectes a avaluació d’impacte ambiental ordinària.

En la Llei 11/2006, l’actuació es troba inclosa a l’annex I grup 6.a «Instal·lacions industrials situades a sòl rústic o a menys de 500 m d’una zona residencial» i 6.b «Indústries de qualsevol tipus quan produeixen residus líquids que no s’evacuïn a través de la xarxa de clavegueram». La tramitació és la corresponent al procediment descrit als articles 33-44 de la Llei 21/2013.

L’ajuntament de Pollença va aportar projecte i expedient administratiu el febrer de 2015. La CMAIB, el maig del mateix any, va sol·licitar resguard de pagament de la taxa i document ambiental.

El juliol, la CMAIB va sol·licitar informes en el procediment de la fase prèvia de consultes.

La taxa fou pagada el mateix any 2015 i, el resguard, degudament tramès a l’òrgan ambiental.

La documentació presentada inicialment davant la CMAIB va ser considerada com sol·licitud de document d’abast de l’estudi d’impacte ambiental. Així, la CMAIB va redactar l’informe corresponent, que determinà el contingut que havia de tenir l’estudi d’impacte ambiental (el que prescriu l’article 35.1 de la Llei 21/2013, a més de 21 punts considerats pel tècnic informant). També s’indicava la necessitat de consultar sis administracions afectades.

L’òrgan substantiu va fer aquestes consultes durant el procediment d’informació pública durant el termini establert per la Llei 21/2013.

La secretària de l’ajuntament de Pollença va emetre certificat el 29/05/2017 de què no s’havien formulat al·legacions i/o observacions durant la fase d’informació pública.

En escrit d’11/12/2017 el president de la CMAIB requerí a l’ajuntament de Pollença la sol·licitud d’inici de l’AIA així com: document tècnic del projecte, EIA i les al·legacions i informes rebuts de les administracions públiques afectades i persones interessades.

A data d’11/04/2018 l’òrgan no havia rebut aquesta documentació requerida, per a la qual s’estableix un termini de tres mesos, de tal manera que va emetre resolució de finalització de l’AIA del projecte, enviant-la tant al promotor com a l’òrgan substantiu. Ambdós van recórrer la resolució, al·legant que els requeriments de l’escrit del president de la CMAIB d’11/12/2017 havien estat completats com pertocava (i ho demostraven fefaentment), si bé era cert que l’òrgan substantiu no havia remès la informació a l’òrgan ambiental en els terminis legalment establerts. Segons l’ajuntament, això fou degut a què estaven a l’espera de rebre un informe vinculant i determinant de la DGRRHH.

Finalment, i atès les al·legacions presentades, el president de la CMAIB va resoldre estimar el recurs potestatiu del promotor, de tal manera que el procediment d’AIA del projecte no finalitza i continua la seva tramitació.

Anàlisi tècnica de l’expedient

El projecte consisteix en la legalització d’una sèrie de construccions que es varen fer sense llicència municipal. L’històric de les fotografies aèries disponibles a la IDEIB demostren que les construccions il·legals es feren entre els anys 2002 i 2006. Segons el projecte tècnic signat per l’arquitecte Andreu Ferrer Pascual, les obres il·legals es feren l’any 2003. Anteriorment, el terreny era de tipus agrícola.

Tota la concentració edificatòria de Can Sureda es troba sobre sòl qualificat com ARIP. Per tant, es tracta de terrenys tradicionalment usats per al conreu, i que configuren el paisatge típic de la ruralia mallorquina.

No sembla que al lloc directament afectat pel desenvolupament del projecte s’hi trobàs cap hàbitat rellevant. En ser terrenys agrícoles, les espècies que hi havia eren les que es conreaven aleshores. No existien comunitats vegetals naturals.

La fauna present era la pròpia de l’indret. És previsible que estàs adaptada a la presència freqüent de persones i als impactes que, de manera habitual, es produeixen durant el decurs de l’activitat agrària (emissions de gasos, aixecament de pols, renous, etc.). No consta a la consulta realitzada al Bioatles (13/02/2019) la presència d’espècies catalogades i amenaçades a l’indret. Tampoc hi ha cap hàbitat dels que apareixen a la capa del visor de la IDEIB (2005). Els més rellevants els podem localitzar a les faldes de la muntanya, dins la finca, i corresponen a Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae (cobertura de 65%) i Hypochoerido-Brachypodietum retusii (cobertura de 15%). Aquest darrer hàbitat és considerat prioritari per la Directiva Hàbitats (92/43/CEE). Tanmateix, l’activitat es troba prou enfora d’ells com per a que hi pugui haver cap tipus d’afectació tal i com indica l’escrit de la direcció general competent en matèria d’hàbitats i XN2000.

L’EIA presenta un estudi d’alternatives, totes elles relacionades amb l’activitat i no d’ubicació. En total, hi ha quatre alternatives, inclosa la zero.

L’alternativa zero, no realitzar cap actuació, implicaria l’abandonament de l’activitat agrària i el progressiu deteriorament de les cases. Suposaria perdre el valor paisatgístic de l’ARIP, i incrementar el risc d’incendi com a conseqüència de la successió ecològica que es produiria.

L’alternativa a proposada suposa la realització únicament de les activitats agràries. Per tant, només seria necessari rehabilitar una part de l’edifici de Can Sureda i es reduiria la producció de residus i el consum de recursos. Com a aspecte negatiu, els promotors haurien de vendre la matèria primera a tercers, i disminuiria el rendiment econòmic de l’explotació.

L’alternativa c consistiria en l’elaboració de vi, formatge i oli amb els productes provinents d’altres explotacions. Implicaria la rehabilitació de les instal·lacions on es realitza aquesta activitat, mentre que els usos estrictament agraris serien abandonats. Igual que a l’alternativa zero, el terreny s’aniria cobrint progressivament d’arbres i arbusts. El consum de materials i recursos s’incrementaria com a conseqüència del necessari transport des d’altres indrets.

L’alternativa d és la del projecte, consistent en el manteniment de l’activitat agrària, juntament amb l’aprofitament i transformació dels recursos generats a la mateixa finca. D’aquesta manera s’integren al mateix espai activitats del sector primari, secundari i terciari.

De les alternatives proposades, realment la «d» sembla ser la més adequada des del punt de vista ambiental i de sostenibilitat econòmica de la finca.

Les produccions previstes de vi, oli i formatge són reduïdes. La tafona és artesanal, amb una capacitat de mòlta de 50 kg d’oliva per hora. La previsió és obtindre 700-800 litres d’oli anuals. Pel que fa al vi, s’espera una producció de 7000 litres (6000 de vi negre i 1000 de vi blanc). La producció estimada de formatge és de 1500 kg per any.

Tot el procediment de producció de materials elaborats es farà de manera artesanal. La finca es dedica a l’agricultura ecològica.

Formatge: la formatgeria es troba a unes instal·lacions ja equipades que tenen una entrada (4,1 m²), una sala d’elaboració (30,6 m²) i una sala de maduració (6,8 m²). La previsió és obtindre uns 250 litres de llet a la setmana de les cabres i vaques, amb la qual es pot fer uns 30 kg de formatge. Així, la producció estimada de formatge és de 1500 kg a l’any. La cartilla ramadera parla de dos bous, però pel que es dedueix de la lectura de l’EIA, sembla que fa referència a dues vaques.

Els impactes que genera aquesta activitat són reduïts: les emissions són gairebé inexistents, i corresponen al mateix metabolisme dels animals; el consum d’aigua és baix en el procés de producció, si bé es calcula que, per a la neteja, es fan servir uns 5 litres per cada kg de formatge produït (per tant, uns 7,5 m³ anuals amb la previsió de producció). Aquestes aigües tenen una important concentració de subproductes orgànics que, si no es gestionen de manera adequada, podrien arribar a l’aqüífer, contaminant-lo. Segons l’EIA, tots aquests residus líquids d’elevada DBO són recollits a fossa sèptica i tractats per gestor autoritzat.

Vi: Es preveu una producció anual de 6000 litres de vi negre i 1000 de vi blanc. El procés inclou les fases de maceració, fermentació i criança. La bodega es situa a un edifici que antigament es feia servir com magatzem agrícola. La recollida de raïm prevista és de 10000 kg anuals. La fermentació del vi suposa una emissió important de CO₂, calculada en 88 g per cada mòlta de glucosa. També es poden generar 1-2 tones de restes sòlides orgàniques, que es preveu utilitzar per alimentar els animals i com esmena per a fertilitzar els camps de conreu. Si es composta, s’haurà de tenir en compte en la generació de lixiviats contaminants i, per tant, caldrà dipositar-los sobre una superfície encimentada. Les restes corresponen a rapa (300 kg anuals), pinyolada (1000-1200 kg anuals) i llots (300-500 kg de sediments). El consum d’aigua està vinculat a processos de neteja. L’estima, per a la producció vitícola prevista, és de 21-42 m³ anuals. Totes les tasques de neteja es faran sobre terreny encimentat i amb canaletes per conduir l’aigua bruta cap a la fossa sèptica. El consum elèctric previst és de 2000 kWh. Pel que fa a la producció de renou, el càlcul és que podria arribar als 35 dB fora de les instal·lacions, nivell prou baix com per no causar molèsties.

Oli: Les instal·lacions són simples, i consten d’un petit molí artesanal d’acer inoxidable, una premsa i tres dipòsits de 200 litres. Les olives provindran de la mateixa finca. La producció agrícola prevista és de 5-6 tones d’oliva a partir de les quals es podria obtenir 700-800 litres d’oli. En cas de collites superiors, es contractarien els serveis d’una tafona externa. S’estima una producció de 400 kg de residus vegetals durant la fase de retirada de fulles i altres restes vegetals. En la mòlta s’obtindran uns 1500-2100 kg de sansa o pinyolada. En la decantació de l’oli es pot produir fins a 3300 kg d’oliasses any, que suposen aproximadament el 50% del resultat de la mòlta. La producció estimada és de 700-800 litres d’oli verge per any. Per a la neteja es preveu un consum de 2100 litres d’aigua anuals per a tasques de neteja de la maquinària, uns 500-720 litres per al rentat de l’oliva. Les aigües s’acumulen a la fossa sèptica que, recordem-ho, disposa de separador de greixos. El consum energètic total previst per a un any és de 225-270 kWh. En ser una tafona tradicional, és molt possible que el consum sigui prou inferior. Les aigües de neteja de la maquinària tenen un elevat contingut de matèria orgànica. El volum podria arribar a ser de 2,7 m³ anuals.

L’EIA primigeni, presentat l’any 2014, indicava que es preveia realitzar la transformació d’alguns productes agrícoles i fer conserves i confitures. La darrera versió, però, indica que finalment aquesta activitat no es durà a terme a Can Sureda i que, si de cas, es contractaria a empreses externes.

Per al conjunt d’aquestes tres activitats industrials, també es podrien generar altres residus com cartons, plàstics i papers. En qualsevol cas, una quantitat gairebé insignificant que pot ser gestionada com a residu domèstic, separant els materials reciclables.

Pel que fa a les activitats agràries, es consideren positives des del punt de vista ambiental, atès que la qualificació del sòl i el manteniment que suposa d’una activitat tradicional incrementen el valor paisatgístic i natural de l’indret. Tanmateix, l’ús de maquinària pesada genera gasos, a l’igual que les cremes controlades de biomassa. El metabolisme dels animals també genera gasos d’efecte hivernacle. El bestiar pastura en extensiu pels camps, desplaçant-se per ells en funció de la disponibilitat de recursos tròfics. La finca, tanmateix i com ja hem comentat, té una part forestal (que inclou pinar i garriga) a la part muntanyenca de la mateixa. Aquesta zona concreta té importants valors naturals, i està inclosa a la XN2000 i dins l’àmbit del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana. Segons l’EIA, el ramat també pastura per allà, i de fet considera la seva actuació positiva pel fet que controlen la vegetació, reduint el risc d’incendis. A les rodalies també hi trobam un alzinar protegit per Decret. Respecte al ramat, cal fer especial menció a les cabres. Aquesta espècie és considerada per UICN com una de les 100 espècies exòtiques invasores més nocives del món. És un element biològic que amenaça la biodiversitat, especialment a les illes. Afecta comunitats vegetals i les estructures forestals. Afavoreixen l’erosió i la nitrificació del substrat. La seva rusticitat fa que estiguin capacitades per menjar gairebé qualsevol cosa, de tal manera que estan afectant el reclutament dels boscos, especialment els alzinars. En no existir renovació, els boscos estan esdevenint progressivament senescents, i amb un estat sanitari molt precari. És un efecte que s’ha evidenciat durant els darrers decennis a la Serra de Tramuntana. Per tant, i considerant els valors ambientals de la part muntanyenca de la finca, sembla recomanable evitar que els 22 caps de ramat caprí que, segons la fitxa ramadera de l’explotació existeixen a Can Sureda, puguin pasturar per aquesta zona. Per tant, el promotor haurà de posar els mitjans per evitar que les cabres hi puguin accedir.

La majoria dels residus orgànics resultat de l’activitat agrària es faran servir a la mateixa explotació, de manera que es compostaran o s’empraran com a aliment per als animals. És el cas del sèrum, la pinyolada, residus de llet, sansa, oliassa, fulles, etc. Les femtes, segons l’EIA, s’usaran per adobar els terrenys. L’EIA indica que l’explotació és ecològica i es fa en extensiu. També diu que el nombre de caps de ramat per hectàrea és molt inferior al que permet el Reglament Europeu per a la ramaderia ecològica (CE 834/2007). Els animals habitualment estan a lloure, i romanen estabulats molt poc temps. La producció de femtes pot arribar a 120 tones anuals. Segons l’estudi, es fa una rotació dels animals per l’interior de la parcel·la per assegurar una adequada distribució de les femtes. No parla, emperò, del destí de les que s’acumulen als estables. En aquest cas, caldrà compostar-les adequadament abans de disposar-les sobre el terreny. Cal recordar que la Llei 12/2014, agrària de les Illes Balears (actualment derogada per la Llei 3/2019, de 31 de gener de 2019, agrària de les Illes Balears), indica les quantitats que es poden aplicar per superfície anualment en funció de quins animals la produeixen, amb l’objectiu d’evitar la contaminació per nitrogen del substrat i dels aqüífers subterranis. L’annex de la Llei en parla específicament, i cal aplicar-lo amb rigor. Els estables i sestadors hauran de estar encimentats i disposar de sistemes de recollida dels purins i les aigües de neteja. Es podran utilitzar com a fertilitzants, si bé caldrà extremar les precaucions en la zona de protecció del torrent de Can Roig. Els productes derivats d’origen agrari (com els que s’obtenen en els processos de producció d’oli, formatge i vi) no tenen la consideració de subproductes o residus (article 33 de la Llei 12/2014) però sí tenen una gran càrrega orgànica i són, per tant, potencialment contaminants. S’hauran de fer servir per alimentar el bestiar o compostar.

Respecte a les fonts de l’aigua, cal indicar que a la finca hi ha una sínia i un pou antic. Per a ambdues instal·lacions el promotor ha presentat sengles sol·licituds d’inclusió en el catàleg d’aigües privades. Aquestes tengueren entrada al registre de la CMAAP el 21/07/2016 amb números 15946 i 15948, respectivament. L’abastiment sol·licitat és de 19700 m³/any per a ús agrícola i 300 m³/any per a ús ramader.

Segons la capa de sondeigs del visor de la IDEIB, a les edificacions de Can Sureda on es desenvolupa l’activitat no hi ha cap punt d’aigua. Però a les cases situades a les faldes de la muntanya i que tenen el topònim de Can Sureda d’Alt sí que n’hi ha dos. Un d’ells està registrat amb el codi AAS_9705_Vigent-AAS_9705 per a ús domèstic. El segon ja no té codi vigent i seria el CAT_12929_NoVigent-CAT_12929. Tot i que l’EIA no en fa referència, sembla que el sondeig autoritzat per a ús domèstic de Can Sureda d’Alt és el que es fa servir per omplir el safareig que hi ha a la vora de les edificacions de Can Sureda i que després es deu emprar per a les activitats agràries i industrials del projecte que ara s’avalua. Cal que tant la sínia com el pou regularitzin la seva situació administrativa.

Les previsions de consum d’aigua total serien de 41980 m³ anuals, segons el document d’abast, si bé aquestes dades estan sobredimensionades, atès que l’estima s’ha fet considerant que tot el conreu és de reguiu, cosa que com sabem no és certa. D’altra banda, segons indica l’EIA, es preveu fer un sistema de recollida i emmagatzematge de l’aigua de les pluvials, la qual cosa redundaria en una menor extracció de l’aigua de l’aqüífer. Tanmateix, s’ha de dir que la sol·licitud de regularització administrativa del pou vell i la sínia és per a un cabal màxim anual de 40000 m³.

La previsió és que la instal·lació sigui visitada per unes 20 persones diàries, entre treballadors i visitants. D’aquests darrers, un percentatge important correspon a cicloturistes o bé a persones (normalment estrangeres) que visiten el municipi de Pollença.

Pel que fa a les qüestions urbanístiques, les edificacions ultrapassen els paràmetres permesos en sòl rústic si bé l’informe favorable del Servei de Reforma i Desenvolupament agrari en permet l’exoneració.

Respecte als aspectes paisatgístics i d’integració ambiental, cal indicar que les cases estan fetes amb materials tradicionals. Els color són suaus i compatibles amb el paisatge rural. Els sostres estan coberts de teules, les parets folrades de pedra i també hi ha acabats de fusta. Hi ha arbres al voltant de les naus, que naturalitzen l’indret. Per tant, s’acompleix amb el que indica la norma 22 del PTIM respecte a aquestes qüestions. Aquesta norma també fa referència a les característiques que han de tenir les tanques, a l’apartat c.3. Caldrà tenir-ho en compte.

A les fotografies aèries es pot comprovar com a les teulades de tres edificacions de Can Sureda hi ha instal·lacions fotovoltaiques, de tal manera que una part important del consum elèctric de la instal·lació queda cobert amb energia renovable.

Igualment, el fet de què la finca estigui inclosa dins el registre del Consell Balear de Producció Ecològica (CBPAE) com a productora ecològica fa palès una sensibilitat especial del promotor, que pretén defugir de sistemes agrícoles intensius, contaminants i poc integrats dins el teixit rural tradicional de Mallorca.

L’informe de document d’abast de la CMAIB de 09/10/2015 indicava la necessitat que l’EIA inclogués el contingut de l’article 35.1 de la Llei 21/2013 i fins a 21 punts addicionals a criteri tècnic. Aquests aspectes han estat degudament tractats a la versió de l’EIA de 2016.

Pel que fa al resultat de les consultes efectuades a administracions afectades, a continuació es fa un extracte del contingut de les que contestaren:

Tal i com indica l’informe de 15/10/2015 del Departament de territori i Infraestructures del Consell de Mallorca, la matriu d’ordenació de sòl rústic de la Llei 6/1999, de les Directrius d’Ordenació Territorial, indica que les activitats complementàries de transformació agrària com les que són objecte del projectes s’han de considerar un ús admès.

En l’acord de la Comissió Insular d’Ordenació del Territori i Urbanisme, en sessió de 30/06/2017, i referent al projecte, s’acordà declarar que no pertoca la tramitació de declaració d’interès general sempre que es mantengui el caràcter preferent de l’explotació, per tractar-se d’usos admesos.

L’informe del Servei d’Aigües Superficials de 02/10/2015 indicava que l’àmbit es trobava dins zona de policia de torrents i que per a les obres que s’haguessin de dur a terme dins ella caldria l’autorització administrativa prèvia de la DGRRHH. En conclusió informa favorablement el projecte amb el condicionant de què a la sol·licitud d’autorització s’ha d’adjuntar el projecte tècnic.

Figura a l’expedient resolució de la Direcció General de Recursos Hídrics, de 02/02/2018, autoritzant de manera prèvia el projecte de legalització amb una sèrie de condicionants i prescripcions.

La Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat informà, en data 11/04/2017, que el projecte no es troba dins XN2000 i que discorre prou allunyat de qualsevol espai de la Xarxa per a que sigui previsible cap tipus d’afecció. Per tant, no és preceptiu l’informe d’EARA.

El Servei de Residus i Sòls Contaminats, en informe de 18/04/2017, indicà que el projecte no era un tema de les seves competències i recordava que cal donar compliment a la normativa vigent en matèria de residus.

Conclusions

Per tot l’anterior, es formula la declaració d’impacte ambiental favorable de la Ampliació nau agrícola i instal·lació activitat celler, pol. 5 parc. 22 (T. M. Pollença), promogut per Fincas Can Sureda S. L., al concloure’s que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius, sempre que es compleixen les mesures incloses en l’EIA i la condició de què cal disposar els mecanismes necessaris per evitar que les cabres de l’explotació agrària accedeixin a la part de la finca inclosa dins l’àmbit del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana i XN2000.

Segons l’informe tècnic de la Secció de l’atmosfera de la Direcció General d’Energia i Canvi Climàtic, de 07/09/2015:

1.Les activitats realitzades a la instal·lació són activitats potencialment contaminadores de l’atmosfera (APCA) incloses dins l’àmbit d’aplicació de la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera, i del Reial Decret 100/2011, de 28 de gener, pel qual s’actualitza el catàleg d’activitats potencialment contaminadores de l’atmosfera i s’estableixen les disposicions bàsiques per a la seva aplicació, per les possibles emissions a l’atmosfera de compostos orgànics volàtils (COV) produïts a la fermentació del vi, a l’extracció d’oli i per les olors.

2.La producció d’oli, activitat qualificada amb el codi 04 06 05 18 i amb el grup C, sí està sotmesa a notificació, d’acord amb el disposat a l’article 13 de la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera. La notificació s’ha de dirigir a la Direcció General d’Energia i Canvi Climàtic, d’acord amb els formats i models indicats a la pàgina web: http://atmosfera.caib.es.

Recordatoris:

1.És necessari tenir regularitzat administrativament almenys el subministrament de l’aigua de la finca amb l’ús agrari per poder utilitzar-la amb aquesta finalitat i només el cabal permès.

2.Cal acomplir tots els condicionants que indica la resolució de la DGRRHH, de 02/02/2018 (RS CMAAP núm. 1977) respecte a la zona de policia de torrents.

3.Cal estar al que diu la norma 22 del PTIM (apartat c.3) pel que fa als tancaments de la finca.

4.Les instal·lacions hauran de complir la normativa referent a les aigües de consum humà i de control i prevenció de la legionel·losi i, en cas de voler utilitzar els pous per a ús domèstic, sol·licitar la seva pertinent autorització a la Conselleria de Salut,

Aquesta Declaració d’impacte ambiental s’emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l’obtenció de l’autorització.

 

Palma, 8 de març de 2019

El presidente de la CMAIB

Antoni Alorda Vilarrubias