BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

El Reial Decret 51/2019, de 8 de febrer, pel qual s’aprova el Pla Hidrològic de la Demarcació Hidrogràfica de les Illes Balears, estableix en el punt tercer. que el contingut del Pla Hidrològic, en especial la part normativa i els annexos, s’ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, atès el caràcter públic dels plans hidrològics.

Així mateix, les persones podran tenir accés a la informació pública d’acord amb l’article 13 d) de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i accedir al seu contingut en els termes que preveu la Llei 27/2006, de 18 de juliol, mitjançant la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient. així com a la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

Per tot això, dispòs que es publiquin en el Butlletí Oficial de les Illes Balears els textos que inclouen les disposicions de contingut normatiu, com també els annexos, del Pla Hidrològic de les Illes Balears, aprovat mitjançant el Reial decret 51/2019, de 8 de febrer, que s’incorporen com a annex a aquesta Resolució.

      

Palma, 27 de març de 2019

 

La directora general de Recursos Hídrics

Joana M. Garau Muntaner

      

Annex

Normativa del Pla Hidrològic de les Illes Balears

Exposició de motius

L’aigua, com la definia la Llei d’aigües de 1985, és un recurs natural escàs, indispensable per a la vida i per a l’exercici de la immensa majoria de les activitats econòmiques, irreemplaçable, no ampliable per la mera voluntat humana, irregular en la seva manera de presentar-se en el temps i en l’espai, fàcilment vulnerable i susceptible d’usos successius.

Aquestes notes característiques fan que sigui del tot necessari que l’Administració estableixi les mesures que possibilitin la seva utilització racional i una protecció del recurs adequada. L’eina per aconseguir aquesta finalitat és la planificació hidrològica, que, a partir de l’any 1985, amb rang ja legal, es concep com un instrument de racionalització i de garantia de la disponibilitat de l’aigua per satisfer les demandes i com una eina per assolir el bon estat de les aigües.

La Constitució espanyola estableix com a criteri principal per ordenar la distribució de competències en matèria de gestió de recursos hídrics la dimensió territorial de les conques hidrogràfiques, garantint-ne la gestió unitària i no fragmentària de conformitat amb el principi d’«unitat de conca». D’aquesta manera, l’article 149.1.22 de la Constitució atribueix a l’Estat «la competència exclusiva en matèria de legislació, ordenació i concessió de recursos i aprofitaments hidràulics quan les aigües discorrin per més d’una comunitat autònoma», per la qual cosa poden ser de competència exclusiva autonòmica les conques que discorrin íntegrament pel territori d’una comunitat autònoma, si així ho ha establert el seu estatut d’autonomia.

La Llei orgànica 9/1992, de 23 de desembre, de transferència de competències a les comunitats autònomes que van accedir a l’autonomia per la via de l’article 143 de la Constitució, van transferir a les Illes Balears, entre altres comunitats, la competència exclusiva en matèria d’ordenació i concessió de recursos i aprofitaments hidràulics. Aquesta competència va ser recollida posteriorment a la reforma de l’Estatut d’autonomia mitjançant l’article 30.8 de “Règim d’aigües i aprofitaments hidràulics, canals i regadius. Aigües minerals i termals. Ordenació i concessió de recursos i aprofitaments hidràulics. Mesures ordinàries i extraordinàries per garantir el subministrament. Participació dels usuaris”.

En aquest sentit, tal com ho ha anat interpretant el Tribunal Constitucional, el criteri del territori pel qual discorren les aigües és essencial dins del sistema de distribució de competències que regeix en aquesta matèria. Si bé, això no implica l’exclusió d’altres títols competencials, com succeeix en la planificació hidrològica de les demarcacions intracomunitàries, en les quals ha de compatibilitzar-se l’exercici legítim per part de l’Estat d’aquells altres títols competencials que es puguin presentar o projectar-se, en particular amb l’exercici de la competència estatal sobre bases i coordinació de la planificació general de l’activitat econòmica, en virtut de l’article 149.1.13 de la Constitució, per la rellevància especial de l’aigua com un recurs d’importància vital, imprescindible per a la realització de múltiples activitats econòmiques amb independència d’on es desenvolupin.

Per això la necessària participació estatal es materialitza en un acte final d’aprovació pel Govern mitjançant el qual es coordina la competència planificadora autonòmica —competent per a l’elaboració i revisió dels plans hidrològics de les conques intracomunitàries— amb les exigències de la política hidràulica general.

L’article 40.3 del Text refós de la Llei d’aigües (TRLA), aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, disposa que la planificació hidrològica es durà a terme a través dels plans hidrològics de conca i del Pla Hidrològic Nacional.

Recollint el criteri constitucional exposat, els articles 40.6 i 41.1 del TRLA estableixen que, a les demarcacions hidrogràfiques amb conques compreses íntegrament en l’àmbit territorial d’una comunitat autònoma, l’elaboració del Pla Hidrològic correspon a l’Administració hidràulica competent, l’aprovació de la qual és responsabilitat del Govern, mitjançant Reial decret, sempre que s’ajusti a les prescripcions dels articles 40.1, 3 i 4, i 42 del TRLA esmentat; això vol dir: que no afecti els recursos hídrics d’altres conques i, en el seu cas, s’acomodi a les determinacions del Pla Hidrològic Nacional. D’altra banda, l’article 20.1.b del TRLA disposa, al seu torn, que el Consell Nacional de l’Aigua ha d’informar sobre el pla hidrològic de conca abans que el Govern l’aprovi.

Actualment la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears està constituïda per l’arxipèlag balear i, d’acord amb l’article 2 del Decret 129/2002, de 18 d’octubre, pel qual es regula l’organització i règim jurídic de l’Administració hidràulica de les Illes Balears comprèn la zona terrestre i marina de les conques hidrogràfiques de l’arxipèlag, així com les seves aigües de transició, subterrànies i costaneres associades a aquestes conques, en els termes establerts a l’article 16 bis 1 del Reial decret 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’aigües.

Per tant, les Illes Balears constitueixen una única demarcació hidrogràfica, per la qual cosa els correspon una planificació hidrològica específica. Aquesta planificació es realitzarà per a un període temporal de sis anys. Per a la redacció d’aquest Pla s’han tingut en compte els criteris del Decret llei 1/2015, de 10 d’abril, pel qual s’aprova la Instrucció de planificació hidrològica per a la demarcació hidrogràfica intracomunitària de les Illes Balears (IPHIB).

El febrer de 2015, es va rebre un informe de Brussel·les (informe Draft Points) sobre el compliment de la Directiva Marc de l’Aigua (DMA) per part dels plans hidrològics de conca del primer cicle de planificació d’Espanya, arran del qual s’iniciaren els tràmits previs a l’obertura d’un expedient sancionador i en el qual es feia referència expressa a una sèrie d’incompliments del Pla Hidrològic de les Illes Balears (PHIB).

En aquell moment estava en tramitació el pla del segon cicle de planificació (fase de participació pública), i l’Administració hidràulica de les Illes Balears no va poder incloure tots els aspectes assenyalats en l’informe Draft Points, aspectes imprescindibles per poder implantar correctament la directiva marc de l’aigua a la nostra demarcació. Així, la informació sobre pressions significatives a les masses d’aigua, la millora de la connexió entre aquestes pressions, el disseny de programes de control, els canvis legislatius per incorporar explícitament la identificació de les masses en risc, el control garantit de les substàncies prioritàries, la resolució de les deficiències existents en les condicions de referència, la valoració de les aigües costaneres, etc., no van poder incorporar-se a la revisió del PHIB pel seu estat avançat de tramitació.

Per solucionar les deficiències assenyales a l’informe Draft Points el Consell de Govern va acordar, el 24 de juliol de 2015, la revisió del PHIB corresponent al segon cicle (2015-2021).

Basat en això i un cop verificada l’existència de desviacions importants en les hipòtesi de partida en un període molt curt de temps, en relació al risc de les masses d’aigua subterrània de la demarcació, el 7 de setembre de 2015, el Consell Balear de l’Aigua va aprovar la revisió esmentada. Aquesta decisió va quedar ratificada i informada favorablement en sessió de 31 de juliol de 2017. El mateix dia, la Junta de Govern va proposar al titular de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca l’elevació d’aquesta revisió al Consell de Govern de les Illes Balears.

En aquesta revisió del PHIB s’ha aportat informació rellevant ja actualitzada de l’anàlisi de pressions i de recuperació de costs. També s’ha revisat l’estat de les masses d’aigua subterrània i s’ha actualitzat i millorat la normativa per respondre a les necessitats de protecció del medi. .

S’ha adequat la classificació de les masses subterrànies d’acord a la DMA, aspecte que no era al Pla anterior. S’ha actualitzat el programa de mesures per permetre la recuperació dels aqüífers, s’han engegat els programes regulars de control i seguiment, especialment pel que fa a les aigües superficials, s’han pres mesures per reduir la contaminació difusa i s’han ampliat les mesures incloses al capítol de gestió de la demanda. Aquest PHIB conté el catàleg de zones humides amb una delimitació definitiva i zonificada, revisable. A més s’han declarat nou reserves fluvials en aquells trams de cursos en els quals les pressions i impactes produïts com a conseqüència de l’activitat humana no n’han alterat l’estat natural. També s’han tingut en compte les darreres modificacions de la normativa, especialment el Reial decret 817/2015, d’11 de setembre, pel qual s’estableixen els criteris de seguiment i avaluació de l’estat de les aigües superficials i les NCA, i la darrera del Reial Decret 907/2007, de 6 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Planificació Hidrològica (RPH) sobre zones inundables, així com el Reial Decret 638/2016, de 9 de desembre, pel qual es modifica el Reglament del Domini Públic Hidràulic (RDPH).

Així com s’indica a l’article 3 de la normativa, el Pla es compon de normativa i annexos a la normativa, memòria (relativa a la informació bàsica sobre la demarcació hidrogràfica) i annexos a la memòria i estudi ambiental estratègic. A la memòria del Pla s’analitza l’estat actual dels recursos hídrics de les Illes Balears per establir amb aquesta informació una política hidràulica destinada a assolir i mantenir un bon estat ecològic, quantitatiu i químic de les masses d’aigua.

També s’ha modificat l’enunciat dels títols de la normativa del Pla que ara reflecteix quines són les matèries regulades: de les masses d’aigua; dels usos i dotacions; assignació i reserva de recursos i mesures de gestió; zones protegides; objectius d’estat de les masses d’aigua; protecció contra les inundacions i sequeres; de les actuacions en domini públic hidràulic; finalment, mesures de protecció de les masses d’aigua, programes de mesures i seguiment i revisió del Pla.

Per a aquesta revisió anticipada s’ha establert l’esquema de participació següent: consulta pública, consulta a les administracions afectades del document inicial estratègic, participació activa (Juntes Insulars de l’Aigua, tallers participatius...) i informació pública de la revisió anticipada del Pla i de l’Estudi Ambiental Estratègic.

  

TÍTOL PRELIMINAR

Article 1. Objecte

És objecte del Pla hidrològic de les Illes Balears (PHIB), d’acord amb el que preveu l’article 40 del Text refós de la Llei d’Aigües (TRLA) aprovat per Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juny, aconseguir el bon estat i la protecció adequada del domini públic hidràulic i de les aigües incloses a la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears.

Article 2. Objectius

1. L’objectiu bàsic d’aquest Pla, d’acord amb el que preveu la Instrucció de planificació hidrològica vigent per a la demarcació hidrogràfica intracomunitària de les Illes Balears (IPHIB), aprovada pel Decret llei 1/2015, de 10 d’abril, és establir un marc de protecció de les masses d’aigua de la categoria dels rius, de les aigües costaneres i de transició, així com d’aigua subterrània, que permeti:

a) Assolir i mantenir el bon estat ecològic i químic de les masses d’aigua superficial i el bon estat químic i quantitatiu de les masses d’aigua subterrània.

b) La recuperació integral de costs en els serveis relacionats amb l’aigua, inclosos els costs ambientals i els relatius als recursos.

2. Els objectius mediambientals d’aquest Pla comprenen objectius generals i específics:

a) Els objectius generals d’aquest Pla són:

1) Prevenir el deteriorament de l’estat de les masses d’aigua subterrània i superficial.

2) Protegir, millorar i regenerar totes les masses d’aigua superficial, a fi d’assolir-ne un bon estat.

3) Reduir i evitar la contaminació de les masses d’aigua superficial procedent de les substàncies prioritàries i eliminar o suprimir gradualment els abocaments, emissions i pèrdues de substàncies perilloses prioritàries.

4) Protegir, millorar i regenerar totes les masses d’aigua subterrània i garantir l’equilibri entre l’extracció i la recàrrega, a fi d’aconseguir-ne un bon estat.

5) Invertir les tendències significatives i sostingudes en l’augment de la concentració de qualsevol contaminant derivada de l’activitat humana, a fi de reduir progressivament la contaminació de les masses d’aigua subterrània.

6) A les zones protegides pel Pla, complir amb les exigències establertes en les normes de protecció que resultin aplicables i assolir els objectius ambientals particulars que s’hi determinin.

7) Conservar la biodiversitat mitjançant una gestió més adequada dels hàbitats i les espècies del medi aquàtic i de les zones humides.

8) Garantir el subministrament suficient d’aigua, tal com requereix un ús del recurs sostenible, equilibrat, equitatiu i racional.

9) Mitigar els efectes de les inundacions i sequeres.

10) Incrementar l’eficiència i efectivitat de les polítiques d’aigües, gràcies a una millora en l’elecció dels objectius i en la reducció de costs.

11) Aconseguir i mantenir el bon estat de les aigües durant la vigència del Pla.

b) Els objectius específics d’aquest Pla són:

1) Definir els recursos disponibles per a una explotació sostenible.

2) Assegurar la quantitat i qualitat de l’aigua subministrada com a aigua de consum humà.

3) Harmonitzar el desenvolupament regional i sectorial assegurant la disponibilitat del recurs i protegint-ne la qualitat.

4) Fomentar l’estalvi en els consums d’aigua promovent mesures tècniques i polítiques que l’incentivin i en penalitzin l’ús desmesurat.

5) Assegurar la protecció dels recursos hídrics naturals de bona qualitat reservant zones específiques per al proveïment a poblacions.

6) Reutilitzar al màxim les aigües residuals regenerades dins els límits derivats de la racionalitat econòmica i de gestió, i dels seus requeriments sanitaris.

7) Ordenar i racionalitzar l’explotació dels sistemes hidràulics i, en particular, definir les normes a complir en l’explotació de les masses d’aigua.

8) Millorar la garantia dels subministraments d’aigua dels recursos disponibles dins d’una gestió adequada de la demanda.

9) Definir les normes d’actuació i les obres necessàries per prevenir i disminuir els danys causats en situacions de sequera i d’inundacions.

10) Definir les normes d’actuació necessàries per a la conservació o recuperació del medi ambient en tot allò relacionat amb les aigües, tant superficials com subterrànies.

3. Per a la consecució d’aquests objectius, el Pla estableix les actuacions necessàries per a la millora continuada del coneixement dels recursos hídrics, de les demandes i la seva evolució, a fi de definir les obres hidràuliques necessàries per a la satisfacció de la demanda i les accions que garanteixin la millor preservació i utilització dels recursos.

Article 3. Contingut del Pla

1. Aquest Pla està constituït pels documents següents:

a) Normativa i els seus annexos

b) Memòria i els seus annexos, relativa a la informació bàsica sobre la demarcació hidrogràfica, redactada en funció de la documentació de referència i tècnica de la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears.

c) Estudi ambiental estratègic

2. La normativa i els seus annexos es publiquen al Butlletí Oficial de l’Estat i al Butlletí Oficial de les Illes Balears; aquests annexes tenen també caràcter normatiu.

3. Tota la documentació del Pla està a disposició dels ciutadans al Portal de l’Aigua http://dma.caib.es i a les dependències de la Direcció General de Recursos Hídrics de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca.

Article 4. Àmbit territorial

L’àmbit territorial del Pla és el que correspon a la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears definida a l’article 2 del Decret 129/2002, de 18 d’octubre, pel qual es regula l’organització i règim jurídic de l’Administració hidràulica de les Illes Balears, i que comprèn la zona terrestre i marina de les conques hidrogràfiques de l’arxipèlag, així com les seves aigües de transició, subterrànies i costaneres, associades a aquestes conques. La demarcació es troba definida al mapa 1 de l’annex 1 de la normativa del Pla.

Article 5. Vigència. Horitzons temporals

La vigència d’aquest Pla s’iniciarà amb la seva publicació al Butlletí Oficial i es mantindrà fins a la seva revisió i aprovació posterior. D’acord amb l’article 13 de la DMA, els cicles de planificació són de sis anys, i aquest Pla correspon a la revisió anticipada del pla vigent de segon cicle (període 2015-2021).

Article 6. Definicions

Als efectes d’aquest Pla, es tindran en compte les definicions contingudes a la IPHIB i en tot cas a l’article 2 de la DMA i a l’article 3 del Reial Decret 907/2007, de 6 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Planificació Hidrològica (RPH), entre d’altres, les següents:

1. Aqüífer: una o més capes subterrànies de roques que tenen prou porositat i permeabilitat per permetre un flux significatiu d’aigües subterrànies o l’extracció de quantitats significatives d’aigües subterrànies.

2. Aigües continentals: totes les aigües a la superfície del sòl i totes les aigües subterrànies situades cap a terra des de la línia que serveix de base per mesurar l’amplada de les aigües territorials.

3. Aigües costaneres: categoria de massa d’aigua situada cap a terra des d’una línia la totalitat de punts del qual es troben a una distància d’una milla nàutica mar endins des del punt pròxim de la línia de base que serveix per mesurar l’amplada de les aigües territorials i que s’estén, en el seu cas, fins al límit exterior de les aigües de transició.

4. Aigües de transició: categoria de massa d’aigua superficial pròxima a la desembocadura dels torrents i que és parcialment salina com a conseqüència de la seva proximitat a les aigües costaneres, però que rep una notable influència de fluxos d’aigua dolça.

5. Aigües subterrànies: totes les aigües que es troben sota la superfície del sòl a la zona de saturació i en contacte directe amb el sòl o el subsòl.

6. Aigües superficials: les aigües continentals, excepte les aigües subterrànies; les aigües de transició i les aigües costaneres i, amb referència a l’estat químic, també les aigües territorials.

7. Aigües pluvials: aigües provinents de precipitació directa, ja sigui que circula lliurement per superfícies pavimentades o construïdes o captada directament en dipòsits, aljubs o cisternes.

8. Aigua regenerada: aigua residual depurada que ha estat sotmesa a un tractament addicional o complementari (tractament de regeneració) que permet obtenir una qualitat adequada per a l’ús a què està destinada.

9. Aigua de consum humà:

a) Totes aquelles aigües ja siguin en el seu estat original, ja sigui després del tractament, utilitzades per beure, cuinar, preparar aliments, higiene personal i per a altres usos domèstics que se subministrin al consumidor, a través de xarxes de distribució públiques o privades, de cisternes, de dipòsits públics o privats.

b) Totes aquelles aigües utilitzades en la indústria alimentària per a finalitats de fabricació, tractament, conservació o comercialització de productes o substàncies destinades al consum humà, així com les utilitzades en la neteja de les superfícies, objectes i materials que puguin estar en contacte amb els aliments.

c) Totes aquelles aigües subministrades per a consum humà com a part d’una activitat comercial o pública, amb independència del volum mitjà diari d’aigua subministrat.

10. Captació: presa, derivació o extracció, directa o indirecta, d’un cabal d’aigua en domini públic hidràulic que podrà tenir procedència superficial o subterrània i que es duu a terme en un lloc denominat punt de captació.

11. Bon estat quantitatiu de les aigües subterrànies: l’estat quantitatiu assolit per una massa d’aigua subterrània quan la taxa mitjana anual d’extracció a llarg termini no ultrapassa els recursos disponibles d’aigua i quan no està subjecta a alteracions antropogèniques que puguin impedir assolir els objectius mediambientals per a les aigües superficials associades, que puguin ocasionar perjudicis significatius a ecosistemes terrestres associats o que puguin causar una alteració del flux que generi salinització o altres intrusions.

12. Bon estat ecològic: l’estat d’una massa d’aigua superficial els indicadors de qualitat biològics del qual mostren valors baixos de distorsió causada per l’activitat humana, desviant-se només lleugerament dels valors normalment associats a condicions inalterades en el tipus de massa corresponent. Els indicadors hidromorfològics són coherents amb la consecució dels valors esmentats i els indicadors fisicoquímics es troben dins dels rangs de valors que garanteixen el funcionament de l’ecosistema específic del tipus i la consecució dels valors dels indicadors biològics especificats anteriorment. A més, les concentracions de contaminants no superen les Normes de Qualitat Ambiental establertes.

13. Bon estat químic de les aigües subterrànies: l’estat químic assolit per una massa d’aigua subterrània la composició química de la qual no presenta efectes de salinitat o altres intrusions, no excedeix les normes de qualitat establertes, no impedeix que les aigües superficials associades assoleixin els objectius mediambientals i no causa danys significatius als ecosistemes terrestres associats.

14. Bon estat químic de les aigües superficials: l’estat químic assolit per una massa d’aigua superficial que compleix les Normes de Qualitat Ambiental establertes.

15. Bon potencial ecològic: l’estat d’una massa d’aigua molt modificada o artificial els indicadors de qualitat biològics del qual mostren canvis lleus en comparació amb els valors corresponents al tipus de massa més estretament comparable. Els indicadors hidromorfològics són coherents amb la consecució dels valors esmentats i els indicadors fisicoquímics es troben dins dels rangs de valors que garanteixen el funcionament de l’ecosistema i la consecució dels valors dels indicadors biològics especificats anteriorment. A més, les concentracions de contaminants no superen les normes establertes.

16. Cabal ecològic: cabal que contribueix a assolir el bon estat o bon potencial ecològic a les masses de categoria rius o a les aigües de transició i manté o podria mantenir, com a mínim, la vida piscícola, fauna i flora que de manera natural habitaria o podria habitar en aquesta massa, així com la seva vegetació a la ribera.

17. Condicions de referència: condicions hidromorfològiques i fisicoquímiques específiques del tipus que representin els valors dels indicadors de qualitat hidromorfològics i fisicoquímics per a aquest tipus de massa d’aigua superficial en un estat ecològic molt bo.

18. Demanda d’aigua: volum d’aigua en qualitat adequada que els usuaris estan disposats a adquirir i realment adquireixen per satisfer un determinat objectiu de producció o consum. Aquest volum és funció de factors com el preu dels serveis, el nivell de renda, el tipus d’activitat, la tecnologia o d’altres. Aquesta demanda inclou el consum i les pèrdues del sistema.

19. Dotació d’aigua: Assignació per ús que s’estableix per satisfer la demanda.

20. EDAR: Estació de depuració d’aigües residuals. Conjunt d’instal·lacions destinades a reduir la contaminació continguda a l’aigua residual.

21. Estat quantitatiu de les aigües subterrànies: una expressió del grau en què les extraccions directes i indirectes afecten una massa d’aigua subterrània.

22. Estat de les aigües subterrànies: l’expressió general de l’estat d’una massa d’aigua subterrània, determinat pel pitjor valor del seu estat quantitatiu i del seu estat químic.

23. Estat de les aigües superficials: l’expressió general de l’estat d’una massa d’aigua superficial, determinat pel pitjor valor del seu estat ecològic i del seu estat químic.

24. Estat ecològic: una expressió de la qualitat de l’estructura i el funcionament dels ecosistemes aquàtics associats a les aigües superficials.

25. IDAM: Instal·lació dessalinitzadora d’aigua de mar.

26. Màxim potencial ecològic: l’estat d’una massa d’aigua molt modificada o artificial els indicadors de qualitat biològics pertinents del qual reflecteixin, en la mesura possible, els corresponents al tipus de massa d’aigua superficial més estretament comparable, ateses les condicions físiques resultants de les característiques artificials o molt modificades de la massa d’aigua. A més, els indicadors hidromorfològics són coherents amb la consecució dels valors esmentats i els indicadors fisicoquímics es corresponen totalment o gairebé totalment als de condicions inalterades del tipus de massa d’aigua més estretament comparable.

27. Molt bon estat ecològic: l’estat d’una massa d’aigua superficial els indicadors de qualitat biològics del qual mostren els valors normalment associats al tipus de massa en condicions inalterades i no mostren indicis de distorsió, o mostren indicis d’escassa importància. A més, no existeixen alteracions antropogèniques dels valors dels indicadors hidromorfològics i fisicoquímics corresponents al tipus de massa d’aigua superficial o existeixen alteracions d’importància molt escassa.

28. Normes de qualitat ambiental (NCA): concentració d’un determinat contaminant o grup de contaminants a l’aigua, els sediments o la biota, que no s’ha de superar amb l’objecte de la protecció de la salut humana i el medi ambient. Aquest llindar pot expressar-se com a concentració màxima admissible o com a mitjana  anual.

29. Potencial ecològic: una expressió de la qualitat de l’estructura i el funcionament dels ecosistemes aquàtics associats a una massa d’aigua artificial o molt modificada.

30. Pressió significativa: pressió que supera un llindar definit a partir del qual es pot posar en risc el compliment dels objectius mediambientals en una massa d’aigua.

31. Recursos disponibles d’aigües subterrànies: valor mitjà interanual de la taxa de recàrrega total de la massa d’aigua subterrània, menys el flux interanual mitjà requerit per aconseguir els objectius de qualitat ecològica de les aigües superficials associades, per evitar qualsevol disminució significativa en l’estat ecològic d’aquestes aigües, i qualsevol dany significatiu als ecosistemes terrestres associats.

32. Xarxa hidrogràfica bàsica: conjunt de torrents de la xarxa hidrogràfica principal que inclouen en el seu curs una o diverses masses d’aigua superficial tipus rius.

33. Xarxa hidrogràfica principal: conjunt de drenatges que permeten el funcionament del sistema hidràulic. Està conformada pels torrents principals del territori, és molt densa, però sense cursos permanents com és propi d’una geografia amb un gran nombre de conques generalment molt poc extenses i fonamentalment sobre terrenys calcaris.

34. Serveis relacionats amb l’aigua: totes les activitats relacionades amb la gestió de les aigües que en possibiliten la utilització, com ara l’extracció, l’emmagatzematge, la conducció, el tractament i la distribució d’aigües superficials o subterrànies, així com la recollida i depuració d’aigües residuals, que s’aboquen  posteriorment a les aigües superficials. Així mateix, s’entendran com a serveis les activitats derivades de la protecció de persones i béns davant les inundacions.

35. Sistemes urbans de drenatge sostenible: elements que integren la infraestructura hidràulica urbana la missió de la qual és captar, filtrar, retenir, transportar, emmagatzemar i infiltrar l’aigua pluvial al terreny de manera que permetin eliminar, de manera natural, la seva càrrega contaminant i intentin reproduir al màxim el cicle hidrològic natural previ al procés urbanitzador.

36. Subconca: la superfície de terreny el vessament superficial de la qual flueix en la seva totalitat a través d’una sèrie de corrents, torrents i, eventualment, llacs cap a un determinat punt d’un curs d’aigua (generalment un llac o una confluència de torrents).

37. Substància contaminant: substància nociva, els efectes de la qual es graduen segons el tipus i característiques del medi receptor afectat. Es tracta de les substàncies recollides als annexos IV i V del Reial decret 817/2015, d’11 de setembre, pel qual s’estableixen els criteris de seguiment i avaluació de l’estat de les aigües superficials i les NCA o a la normativa que el substitueixi.

38. Substància preferent: contaminant que presenta un risc significatiu per a les aigües superficials a causa de la seva toxicitat, persistència i bioacumulació especials o per la importància de la seva presència al medi aquàtic.

39. Substància prioritària: substància que presenta un risc significatiu per al medi aquàtic o a través d’aquest, inclosos els riscs d’aquesta casta per a les aigües utilitzades per a la captació d’aigua potable.

40. Ús consumptiu de l’aigua: ús de l’aigua que no es torna de manera immediata al cicle de l’aigua.

41. Usos de l’aigua: les diferents classes d’utilització del recurs, així com qualsevol altra activitat que tingui repercussions significatives en l’estat de les aigües. A efectes de l’aplicació del principi de recuperació de costs, els usos de l’aigua hauran de considerar, almenys, l’abastament de poblacions, els usos industrials i els usos agraris.

42. Zona de flux  preferent: és aquella zona constituïda per la unió de la zona o zones on es concentra preferentment el flux  durant les avingudes, o vies d’intens desguàs, i de la zona on, per a l’avinguda de 100 anys de període de retorn, es puguin produir danys greus sobre les persones i els béns i en quedi delimitat el límit exterior mitjançant l’envoltant d’ambdues zones.

43. Zona de mescla: zona adjacent a un punt d’abocament on les concentracions dels diferents constituents del qual poden no correspondre al règim de mescla  completa de l’efluent al medi receptor.

44. Zona de vulnerabilitat a  la contaminació d’aqüífers: delimitació del terreny segons la sensibilitat de l’aqüífer a una alteració de la qualitat de l’aigua subterrània originada per activitats humanes. La delimitació depèn de característiques intrínseques de l’aqüífer, referides a la porció del terreny situada sobre la superfície piezomètrica. Aquestes característiques inclouen aspectes mineralògics, nivell de consolidació, fissuració i grau de desenvolupament del sòl vegetal. A efectes d’aquest Pla, les zones de vulnerabilitat a la contaminació d’aqüífers, es troben definides al mapa X de la normativa del Pla.

  

TÍTOL I DE LES MASSES D’AIGUA

  

CAPÍTOL PRELIMINAR

Article 7. Concepte

1. Als efectes d’aquest Pla s’entén per massa d’aigua el volum d’aigua diferenciable per les característiques hidrogeològiques, geomorfològiques, fisicoquímiques, biològiques i fisiogràfiques, de manera que pot representar una unitat a efectes de gestió.

2. El compliment dels objectius mediambientals, el control de l’evolució del recurs, i l’adopció de mesures de protecció i restauració són obligacions aplicables a totes i cada una de les masses definides.

3. Les masses d’aigua apareixen delimitades a l’annex 1 de la normativa d’aquest Pla, que comprèn els mapes a escala gràfica següents:

a) Mapa 1: Àmbit del Pla

b) Mapa 2: Masses d’aigua subterrània

c) Mapa 3: Masses d’aigua de categoria rius

d) Mapa 4: Masses d’aigües de transició

e) Mapa 5: Masses d’aigües costaneres

Article 8. Sistemes d’explotació

Als efectes prevists a l’article 19 del RPH, cada illa constitueix un únic sistema d’explotació per entendre que les demandes de cada illa s’hauran de satisfer a partir dels recursos hídrics propis sense que el Pla prevegi cap obra d’interconnexió entre els diferents sistemes d’explotació.

CAPÍTOL I

MASSES D’AIGUA SUPERFICIAL

Article 9. Categories

1. Als efectes d’aquest Pla les masses d’aigua superficial es classifiquen en les categories següents:

a) Rius, equivalents a torrents a les Illes Balears

b) Aigües de transició, constituïdes per les zones humides costaneres

c) Aigües costaneres

2. Les masses d’aigua, d’acord amb el que preveu el capítol I del títol 1r del RPH, es classifiquen, d’acord a la seva naturalesa, en les classes següents:

a) Masses d’aigua naturals

b) Masses d’aigua molt modificades: masses d’aigua superficial que, com a conseqüència d’alteracions físiques produïdes per l’activitat humana, han experimentat un canvi substancial en la seva naturalesa.

c) Masses d’aigua artificials: masses d’aigua superficial creades per l’activitat humana.

Secció 1a

Masses de categoria rius

Article 10. Ecoregió

Els rius temporals o torrents de la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears pertanyen, d’acord amb l’annex I del RPH, i amb la IPHIB, a la regió ecològica ibericomacaronèsica.

Article 11. Tipus de rius

Als efectes d’aquest Pla, i d’acord amb els criteris establerts a l’annex II del RPH i a la IPHIB, a la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears es distingeixen tres tipus de la categoria rius:

a) Rius de muntanya de les Illes Balears (R-B01). Es caracteritzen per tenir un pendent mig i uns valors de precipitació mitjà-alts. Són conques de mida petita a mitjana. Només estan representats a l’illa de Mallorca.

b) Rius de canó  de les Illes Balears (R-B02). Es caracteritzen pels seus pendents elevats i nivells alts de precipitació. Estan representats només a la Serra de Tramuntana de Mallorca.

c) Rius de planura de les Illes Balears (R-B03). Pertanyen a conques de mida petita a mitjana, amb pendents  baixos i nivells de precipitació baixos. És el tipus més representat a totes les Illes Balears.

Article 12. Definició, delimitació i identificació de les masses de la categoria rius

1. La definició i delimitació de les masses d’aigua de la categoria rius s’ha fet partint de la definició de trams dels cursos d’aigua de la xarxa hidrogràfica bàsica i a la permanència d’aigua en el curs. Són torrents amb una permanència d’aigua superior a 150 dies.

2. A les Illes Balears s’han identificat 91 masses d’aigua superficial naturals de la categoria rius:

QUADRE 1. Masses de LA categoria RIUs

Illa	Nombre de masses de la categoria rius
Mallorca	72
Menorca	12
Eivissa	7
Formentera	0
TOTAL	91

3. Les masses d’aigua de la categoria rius són les que apareixen, per illes, al quadre següent:

QUADRE 2. LLISTAT DE Masses de LA categoria RIUs

MALLORCA

Codi	Nom	Longitud (Km)
11010301	Sant Vicenç	2,84
11010401	Mortitx	3,47
11010701	Gorg Blau	2,01
11010702	Lluc	0,78
11010703	Lluc Aubarca	5,06
11010704	Lluc Pareis	5,13
11010801	Na Mora	1,85
11010901	Biniaraix	3,31
11010902	Sóller	3,94
11010903	Sóller poble	4,12
11010904	Major de Sóller	2,07
11011001	Major de Deià 1	0,36
11011002	Major de Deià 2	1,76
11011101	Sa Marina	1,43
11011301	Estellencs	0,81
11011901	Son Boronat	3,03
11011902	Galatzó	6,56
11011903	Santa Ponça	13,44
11012801	Puigpunyent 1	0,40
11012802	Puigpunyent 2	6,65
11012803	Puigpunyent 3	9,50
11013001	Coanegra 1	3,00
11013002	Coanegra 2	9,00
11013003	Coanegra 3	6,58
11013004	Bunyola	0,90
11013005	Valldemossa	8,53
11013006	Tres Fonts	2,32
11013007	Esporles	11,64
11014001	Piquets	3,00
11015801	Ses Planes	10,45
11016001	Son Jordi	2,56
11016101	Cocons	4,41
11016102	Revolts	2,69
11016103	Canyamel 1	10,05
11016104	Canyamel 2	13,19
11016301	Sa Mesquida	5,38
11016401	Ses Voltes	3,14
11016501	Matzoc	1,99
11016801	Hortella	5,73
11016802	Na Borges 1	53,97
11016803	Borges Manacor	24,38
11016804	Son Cifre	1,99
11016805	Son Llulls	2,50
11016806	Na Borges 2	18,21
11016901	Son Real	6,00
11017001	Son Bauló	14,53
11017101	Font de Sant Joan	0,45
11017201	Almadrava 1	9,99
11017202	Solleric 1	3,00
11017203	Solleric 2	3,00
11017204	Solleric 3	5,08
11017205	de Pina 1	18,75
11017206	de Pina 2	6,72
11017207	de Pina 3	12,10
11017208	de Pina 4	5,75
11017301	Comafreda	5,68
11017302	Campanet	15,82
11017303	Can Llobina	3,55
11017304	Selva	1,84
11017305	Massanella 1	2,23
11017306	Massanella 2	4,16
11017307	Moscari	3,34
11017308	Sant Miquel	13,38
11017601	Font del Mal Any	0,45
11017602	Can Roig o des Gros	6,35
11017701	Sitges Son Brull	5,14
11017702	Almadrava 2	0,97
11017901	Ternelles	4,12
11017902	Mortitxet	0,91
11017903	Vall Marc	6,16
11017904	Sant Jordi	6,11
11018001	Cala Tuent	1,91
Total Mallorca		454,97

MENORCA

Codi	Nom	Longitud (Km)
11020101	Binimel·là	4,61
11021701	Algendar	10,04
11021901	Trebalúger	6,76
11021902	Sa Cova	4,42
11022401	Des Bec	1,47
11022701	Cala Porter	14,94
11023201	Binissafúller	0,44
11024101	Biniaixa	3,78
11024401	Na Bona	0,79
11024501	Son Biró	5,72
11024502	Puntarró	1,88
11025301	Mercadal	6,74
Total Menorca		59,88

EIVISSA

Codi	Nom	Longitud (Km)
11030701	Benirràs	2,79
11030801	Sant Miquel	5,18
11031701	Buscastell	10,19
11033201	Sant Josep	3,83
11033501	Codolar	3,49
11034401	Llavanera	12,98
11034901	Santa Eulària	26,00
Total Eivissa		64,46

Article 13. Masses de la categoria rius molt modificades

A les Illes Balears s’han identificat tres masses molt modificades de la categoria rius, que figuren al quadre següent:

QUADRE 3. LLISTAT DE MASSES de categoria rius molt modificades

Codi	Nom	Longitud (Km)	Àrea (km2)
11010402M	Embassament de Mortitx	0,54	0,01
11010705M	Embassament de Gorg Blau	1,78	0,57
11017209M	Embassament de Cúber	1,02	0,53

Article 14. Estacions de referència de la categoria rius

Les condicions de referència de les masses d’aigua de la categoria rius es determinen, segons els diferents tipus, a les estacions següents:

a) Rius de muntanya de les Illes Balears (R-B01): 110173061 font des Prat, 110179012 Ternelles 3 i 110104011 ses Comes.

b) Rius de canó de les Illes Balears (R-B02): 110173011 Comafreda-Guix, 110107011 Gorg Blau-Pareis i 110109012 Biniaraix-camí de l’Ofre.

c) Rius de planura de les Illes Balears (R-B03): 11016501 Matzoc i 11016101 Cocons.

Secció 2a

Masses d’aigües de transició

Article 15. Ecoregió

Les masses d’aigües de transició a la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears pertanyen, d’acord amb el que preveu l’annex I del RPH i la IPHIB, a l’ecoregió de la Mediterrània occidental.

Article 16. Tipus d’aigües de transició

D’acord amb els criteris establerts a l’annex II del RPH i a la IPHIB, les masses d’aigües de transició es classifiquen, en funció del gradient de salinitat, en els tipus següents:

a) Euhalí (AT-T14): amb salinitat alta (≥ 30 ‰).

b) Mesohalí (AT-T15): amb salinitat mitjana (6-30 ‰).

c) Oligohalí (AT-T16): amb salinitat baixa (< 6 ‰).

Article 17. Definició, delimitació i identificació de les masses d’aigües de transició

1. La definició i delimitació de les masses d’aigües de transició s’ha realitzat en funció de la presència de vegetació hidròfila i de sòls hidromorfs.

2. A les Illes Balears s’han identificat trenta masses d’aigües de transició naturals:

QUADRE 4. Masses d’aigües de transició

Illa	Nombre de masses aigües de transició
Mallorca	14
Menorca	13
Eivissa	1
Formentera	2
TOTAL	30

3. Les masses d’aigües de transició són les que apareixen relacionades al quadre següent:

QUADRE 5. LLISTAT DE Masses d’aigües de transició

MALLORCA

Codi	Nom	Àrea (km2)
MAMT01	La Gola	0,02
MAMT04	Albufereta de Pollença	2,60
MAMT05	Prat de Maristany	0,99
MAMT07	Albufera de Mallorca	20,98
MAMT08	Estany de Son Bauló	0,02
MAMT09	Estany de Son Real	0,09
MAMT10	Estany de na Borges	0,09
MAMT11	Estany de Canyamel	0,06
MAMT15	Bassa de Cala Magraner	0,01
MAMT16	Bassa de Cala Murada	0,01
MAMT19	Estany de sa Font de n’Alis	0,02
MAMT20	S’Amarador	0,02
MAMT25	Prat de ses Dunes de sa Ràpita	0,02
MAMT27	Ses Fontanelles	0,30

MENORCA

Codi	Nom	Àrea (km2)
MEMT01	Port de Sanitja	0,01
MEMT02	Prats de Tirant i Lluriac	0,85
MEMT05	Prat de Cala Roja	0,02
MEMT06	Albufera des Mercadal	0,33
MEMT09	Prat de Morella	0,23
MEMT11	Albufera des Grau	1,32
MEMT15	Cala en Porter	0,10
MEMT16	Prat de Son Bou	0,87
MEMT17	Gola del torrent de Trebalúger	0,14
MEMT18	Aiguamolls de cala Galdana	0,16
MEMT20	Prat de Bellavista-Son Saura (sud)	0,14
MEMT21	Gola del torrent d’Algaiarens	0,02
MEMT22	Gola i maresma de Binimel·là	0,06

EIVISSA

Codi	Nom	Àrea (km2)
EIMT01	Riu de Santa Eulària	0,02

FORMENTERA

Codi	Nom	Àrea (km2)
FOMT03	Estany Pudent	4,10
FOMT04	Estany des Peix	1,11

Article 18. Masses d’aigües de transició molt modificades

Les masses d’aigües de transició molt modificades són sis i apareixen detallades al quadre següent:

QUADRE 6. Masses d’aigües de transició molt modificades

Codi	Nom	Àrea (km2)
MAMTM23	Salines de la Colònia de Sant Jordi	0,27
MAMTM24	Es Salobrar de Campos	3,45
MEMTM08	Prat i Salines de Mongrofe-Addaia	0,35
EIMTM02	Ses Feixes de Vila i Talamanca	0,65
EIMTM03	Ses Salines d’Eivissa	4,51
FOMTM02	Ses Salines de Formentera	0,45

Article 19. Estacions de referència de la categoria aigües de transició

Les condicions de referència de les masses d’aigües de transició es determinen, segons els seus tipus, a les següents estacions:

a) Tipus Euhalí (AT-T14): FOZH01, Estany de s’Espalmador (Formentera).

b) Tipus Mesohalí (AT-T15): MEZH11, Albufera des Grau (Menorca).

c) Tipus Oligohalí (AT-T16): MEZH09, Prat de Morella (Menorca) i MEZH06, Albufera des Mercadal-Son Saura Nord (Menorca).

Secció 3a

Masses d’aigües costaneres

Article 20. Ecoregió

Les masses d’aigües costaneres de la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears pertanyen, d’acord amb l’annex I del RPH, i a la IPHIB, a l’ecoregió Mediterrani occidental.

Article 21. Tipus de masses d’aigües costaneres

1. Als efectes d’aquest Pla, i d’acord amb els criteris establerts a l’annex II del RPH, les masses d’aigües costaneres corresponen al mar Mediterrani.

2. En aquesta categoria s’han diferenciat quatre tipus de massa d’aigües costaneres en funció del substrat (rocós/sedimentari) i la profunditat (major o menor de 40 metres):

a) Aigües costaneres rocoses profundes (AC-T22)

b) Aigües costaneres sedimentàries profundes (AC-T23)

c) Aigües costaneres sedimentàries superficials (AC-T24)

d) Aigües molt profundes (AC-T30)

Article 22. Definició, delimitació i identificació de les masses d’aigües costaneres

1. La definició i delimitació de les masses d’aigües costaneres s’ha duit a terme en funció dels criteris utilitzats per definir els tipus a què es refereix l’article anterior, així com les pressions més significatives en aigües costaneres de les Illes Balears, segons s’indica en la memòria d’aquest Pla.

2. A les Illes Balears s’han identificat 36 masses d’aigües costaneres naturals:

QUADRE 7. MASSES D’AIGÜES COSTANERES

Illa	Nombre de masses d’aigües costaneres
Mallorca	18
Menorca	4
Pitiüses (Eivissa i Formentera)	14
TOTAL	36

3. Les masses d’aigües costaneres apareixen per illes, relacionades al quadre següent:

QUADRE 8. LLISTA DE Masses d’aigües costaneres

MALLORCA

Codi	Nom / Àmbit	Àrea (km2)
MAMC01M2	Cala Falcó a punta Negra	83,9
MAMC02M3	Badia de Santa Ponça	10,2
MAMC03M2	Punta Negra a l’illa de Formentor	208,5
MAMC04M2	Badia de Sóller	3,6
MAMC05M3	Badia de Pollença	40,3
MAMC06M2	Cap Pineda a l’illa d’Alcanada	21,5
MAMC07M3	Badia d’Alcúdia	39,1
MAMC08M3	Colònia Sant Pere a cap de Capdepera	53,3
MAMC09M3	Cap de Capdepera a Portocolom	125,8
MAMC10M2	Punta des Jonc a cala Figuera	26,7
MAMC11M3	Cala Figuera a cala Beltran	81,5
MAMC12M2	Cabrera	67,7
MAMC13M2	Cala Beltran a cap de Regana	23,2
MAMC14M3	Cap de Regana a cap Enderrocat	14,6
MAMC15M3	Cap d’Enderrocat a cala Major	21,3
MAMC16M3	Cala Major a cala Falcó	21,8
MAMCp01	Cabrera i sud de Mallorca	909,5
MAMCp02	Nord de Mallorca	275,9
Total Mallorca		2025,3

MENORCA

Codi	Nom / Àmbit	Àrea (km2)
MEMC01M2	Cap de Bajolí a punta Prima	231,4
MEMC02M3	Badia de Fornells	4,9
MEMC04M4	Punta Prima a punta de na Bruna	174,5
MEMC05M2	Punta de na Bruna a cap de Bajolí	60,1
Total Menorca		470,9

PITIÜSES

Codi	Nom / Àmbit	Àrea (km2)
EIMC01M2	Punta Jondal a Cap Mossons	131,3
EIMC02M4	Badia de Sant Antoni	9,9
EIMC03M4	Cap des Mossons a punta Grossa	62,5
EIMC04M4	Punta Grossa a cala Llenya	33,0
EIMC05M3	Cala Llenya a punta Blanca	22,6
EIMC06M4	Punta Blanca a punta des Andreus	20,0
EIMC07M3	Punta des Andreus a punta de sa Mata	11,5
EIMCp01	Es Vedrà a illes de s’Espartar i ses Bledes	28,3
EIMCp02	Illes Bledes i Conillera a Ses Torretes	30,8
EFMC08M4	Es Freus d’Eivissa i Formentera	122,1
EFMCp03	Illa Tagomago a punta Far de la Mola	415,3
EFMCp04	Cap Barbaria as Vedrà	203,3
FOMC09M3	Punta sa Gavina a punta ses Pesqueres	74,9
FOMC10M2	Punta ses Pesqueres a punta ses Pedreres	29,6
Total Eivissa i Formentera		1195,7

Article 23. Masses d’aigües costaneres molt modificades

Les masses d’aigües costaneres molt modificades són les que corresponen a les zones I i II de les aigües dels ports de l’Estat i que figuren al quadre següent:

QUADRE 9. Masses d’aigües costaneres molt modificades

Codi	Nom	Àrea (km2)
MAMCM01	Port de Palma	24,1
MAMCM02	Port d’Alcúdia	6,2
MEMCM01	Port de Maó	7,6
EIMCM01	Port de Vila	9,1
FOMCM01	Port de la Savina	0,6

Article 24. Estacions de referència de la categoria aigües costaneres

Les condicions de referència de les masses d’aigües costaneres es determinen a les estacions següents:

a) Aigües costaneres rocoses profundes (AC-T22): MAMC121 Es Castell (Cabrera), MAMC122 cala Santa Maria (Cabrera) i MEMC012 cap Pentinat (Menorca).

b) Aigües costaneres sedimentàries profundes (AC-T23): EFMC081 Es Pujols (Eivissa i Formentera).

Article 25. Màxim potencial ecològic i límits de classe d’estat de les masses d’aigua superficial molt modificades

1. El màxim potencial ecològic i els límits de classe d’estat són els definits al RD 817/2015, d’11 de setembre, pel qual s’estableixen els criteris de seguiment i avaluació de l’estat de les aigües superficials i les NCA, o en la normativa que la substitueixi.

2. En el cas de les aigües de transició, la massa d’aigua MAMTM23, Salines de la Colònia de Sant Jordi (Mallorca), representa el màxim potencial ecològic de les aigües de transició de tipus euhalí molt modificades.

CAPÍTOL II

MASSES D’AIGUA SUBTERRÀNIA

Article 26. Definició, delimitació i identificació

1. D’acord amb els criteris establerts als articles 9 i 10 del RPH i a la IPHIB, la definició i delimitació de les masses d’aigua subterrània s’ha realitzat atenent els aspectes hidrogeològics següents:

a) Contactes geològics entre materials de diferent permeabilitat

b) Divisòries hidrogeològiques i hidrogràfiques

c) Límits de zones salinitzades o contaminades

d) Límits d’àrees d’influència de captacions

e) Relació amb ecosistemes terrestres associats

f) Altres criteris de gestió que s’han considerat en particular per a una massa concreta

2. A les Illes Balears s’han identificat 87 masses d’aigua subterrània, que apareixen a l’annex 1 d’aquesta normativa.

QUADRE 10. Masses d’aigua subterrània

Illa	Nombre de masses d’aigua subterrània
Mallorca	64
Menorca	6
Eivissa	16
Formentera	1
TOTAL	87

3. Les masses d’aigua subterrània, per sistemes d’explotació, són les que apareixen al quadre següent:

QUADRE 11. Masses d’aigua subterrània per Sistema d’explotació

SISTEMA D’EXPLOTACIÓ MALLORCA
Codi	Nom	Àrea (km2)	Perímetre (km)
ES110MSBT1801M1	Coll Andritxol	9,17	21,73
ES110MSBT1801M2	Port d’Andratx	20,72	29,03
ES110MSBT1801M3	Sant Elm	12,13	20,92
ES110MSBT1801M4	Ses Basses	14,26	18,97
ES110MSBT1802M1	Sa Penya Blanca	12,99	19,22
ES110MSBT1802M2	Banyalbufar	39,45	41,84
ES110MSBT1802M3	Valldemossa	34,69	31,18
ES110MSBT1803M1	Escorca	84,22	54,83
ES110MSBT1804M1	Ternelles	35,00	31,90
ES110MSBT1804M2	Port de Pollença	43,03	58,68
ES110MSBT1804M3	Alcúdia	47,03	51,51
ES110MSBT1805M1	Pollença	43,36	34,32
ES110MSBT1805M2	Aixartell	22,28	23,44
ES110MSBT1805M3	L’Arboçar	8,12	13,91
ES110MSBT1806M1	S’Olla	48,44	38,14
ES110MSBT1806M2	Sa Costera	28,15	28,89
ES110MSBT1806M3	Port de Sóller	16,73	29,09
ES110MSBT1806M4	Sóller	13,21	18,07
ES110MSBT1807M1	Esporles	71,29	36,76
ES110MSBT1807M2	Sa Fita del Ram	36,59	30,07
ES110MSBT1808M1	Bunyola	47,78	39,08
ES110MSBT1808M2	Massanella	29,71	33,52
ES110MSBT1809M1	Lloseta	34,82	27,47
ES110MSBT1809M2	Penya Flor	44,82	32,01
ES110MSBT1810M1	Caimari	51,93	40,37
ES110MSBT1811M1	Sa Pobla	130,47	68,32
ES110MSBT1811M2	Llubí	89,44	83,33
ES110MSBT1811M3	Inca	97,72	43,66
ES110MSBT1811M4	Navarra	9,11	16,12
ES110MSBT1811M5	Crestatx	9,13	18,54
ES110MSBT1812M1	Galatzó	31,80	29,74
ES110MSBT1812M2	Capdellà	56,21	47,23
ES110MSBT1812M3	Santa Ponça	48,61	51,77
ES110MSBT1813M1	Sa Vileta	18,90	18,47
ES110MSBT1813M2	Palmanova	43,22	34,43
ES110MSBT1814M1	Xorrigo	126,67	69,68
ES110MSBT1814M2	Sant Jordi	68,61	45,20
ES110MSBT1814M3	Pont d’Inca	105,82	70,87
ES110MSBT1814M4	Son Reus	66,94	46,40
ES110MSBT1815M1	Porreres	50,65	30,59
ES110MSBT1815M2	Montuïri	83,08	45,62
ES110MSBT1815M3	Algaida	45,89	30,87
ES110MSBT1815M4	Petra	154,89	107,92
ES110MSBT1816M1	Ariany	37,84	32,65
ES110MSBT1816M2	Son Real	133,84	69,38
ES110MSBT1817M1	Capdepera	59,50	55,71
ES110MSBT1817M2	Son Servera	25,76	28,69
ES110MSBT1817M3	Sant Llorenç	83,74	59,87
ES110MSBT1817M4	Ses Planes	49,30	47,72
ES110MSBT1817M5	Ferrutx	36,21	41,28
ES110MSBT1817M6	Es Racó	43,28	43,86
ES110MSBT1818M1	Son Talent	55,76	38,26
ES110MSBT1818M2	Santa Cirga	38,15	30,07
ES110MSBT1818M3	Sa Torre	32,11	25,72
ES110MSBT1818M4	Justaní	40,87	38,20
ES110MSBT1818M5	Son Macià	21,93	24,32
ES110MSBT1819M1	Sant Salvador	99,32	50,72
ES110MSBT1819M2	Cas Concos	24,91	21,43
ES110MSBT1820M1	Santanyí	49,12	45,01
ES110MSBT1820M2	Cala d’Or	40,73	49,71
ES110MSBT1820M3	Portocristo	48,79	54,27
ES110MSBT1821M1	Marina de Llucmajor	295,28	78,00
ES110MSBT1821M2	Pla de Campos	253,56	81,15
ES110MSBT1821M3	Son Mesquida	61,97	33,92

  

SISTEMA D’EXPLOTACIÓ MENORCA
Codi	Nom	Àrea (km2)	Perímetre (km)
ES110MSBT1901M1	Maó	117,15	62,23
ES110MSBT1901M2	Migjorn Gran	111,09	62,17
ES110MSBT1901M3	Ciutadella	157,48	83,96
ES110MSBT1902M1	Sa Roca	69,44	54,07
ES110MSBT1903M1	Addaia	18,95	44,54
ES110MSBT1903M2	Tirant	3,07	11,13

      

SISTEMA D’EXPLOTACIÓ EIVISSA
Codi	Nom	Àrea (km2)	Perímetre (km)
ES110MSBT2001M1	Portinatx	45,31	55,46
ES110MSBT2001M2	Port de Sant Miquel	39,18	46,40
ES110MSBT2002M1	Santa Agnès	37,10	34,00
ES110MSBT2002M2	Pla de Sant Antoni	15,17	23,59
ES110MSBT2002M3	Sant Agustí	44,10	38,92
ES110MSBT2003M1	Cala Llonga	18,22	26,61
ES110MSBT2003M2	Roca Llisa	15,48	20,79
ES110MSBT2003M3	Riu de Santa Eulària	61,95	52,61
ES110MSBT2003M4	Sant Llorenç de Balàfia	40,73	33,42
ES110MSBT2004M1	Es Figueral	21,10	21,91
ES110MSBT2004M2	Es Canar	38,69	39,16
ES110MSBT2005M1	Cala Tarida	41,99	46,56
ES110MSBT2005M2	Porroig	22,57	33,94
ES110MSBT2006M1	Santa Gertrudis	21,58	21,32
ES110MSBT2006M2	Jesús	44,95	51,05
ES110MSBT2006M3	Serra Grossa	60,46	46,16

    

SISTEMA D’EXPLOTACIÓ FORMENTERA
Codi	Nom	Àrea (km2)	Perímetre (km)
ES110MSBT2101M1	Formentera	80,56	78,71

Article 27. Modificació de les masses d’aigua subterrània

1. L’Administració hidràulica podrà, d’ofici o a instància de part, modificar la delimitació de les masses d’aigua subterrània, d’acord amb els criteris tècnics bàsics següents:

a) S’hauran de definir en tot l’àmbit de la demarcació hidrogràfica, encara que no cobreixin estrictament la totalitat del territori insular.

b) Els límits de les masses d’aigua subterrània hauran de coincidir, sempre que sigui possible, amb barreres hidrogeològiques.

c) Quan l’estructura d’una massa d’aigua subterrània no permeti tancar-la mitjançant barreres hidrogeològiques, els seus límits s’establiran mitjançant divisòries hidrogràfiques o altres que es considerin adequades.

2. Les modificacions en la delimitació de les masses d’aigua subterrània seran elaborades per l’Administració hidràulica i aprovades pel conseller competent en matèria d’aigües, amb la consulta prèvia al Consell Balear de l’Aigua.

3. Malgrat l’anterior, a efectes de gestió, aquelles masses d’aigua que presentin característiques similars i el mateix estat, així com les mateixes pressions, podran rebre un tractament unitari sense necessitat de modificar-les.

Article 28. Classificació de les masses d’aigua subterrània

1. Als efectes d’aquest Pla, les masses d’aigua subterrània es classifiquen segons el seu estat actual (2015) i segons el risc de no assolir el bon estat.

2. L’estat de les masses d’aigua subterrània queda determinat pel pitjor valor del seu estat quantitatiu i del seu estat químic.

3. La classificació segons l’estat actual és la següent:

a) Masses d’aigua subterrània en bon estat. Estan en bon estat quantitatiu i químic. El bon estat quantitatiu s’aconsegueix si l’explotació actual no supera el 100 % del recurs disponible. El bon estat químic s’aconsegueix si la concentració de clorurs i nitrats no supera el llindar establert en les normes de potabilitat de l’aigua: 250 mg/L [Cl-] i 50 mg/L [NO3].

b) Masses d’aigua subterrània en mal estat. Són aquelles que no estan en bon estat quantitatiu o no estan en bon estat químic.

4. La classificació de les masses d’aigua subterrània segons el risc de no assolir el bon estat és la següent:

a) Masses d’aigua subterrània sense risc. Són les que compleixen les condicions següents:

- L’explotació és inferior al 80 % del recurs disponible.

- No hi ha tendència de descens en els nivells piezomètrics.

- La concentració de clorurs no supera el 75 % del llindar establert en les normes de potabilitat de l’aigua; no supera la concentració de 187,5 mg/L Cl.

- La concentració de nitrats no supera el 75 % del llindar establert en les normes de potabilitat de l’aigua; no supera la concentració de 37,5 mg/L NO3.

- No contenen substàncies prioritàries, emergents o altres contaminants.

b) Masses d’aigua subterrània en risc. Són les que no compleixen almenys alguna de les condicions establertes a l’apartat anterior. Per a aquestes masses en risc es fixen diferents horitzons per a assolir-ne el bon estat:

b1. Masses que poden assolir el bon estat en l’horitzó 2021. Han de complir almenys una de les condicions següents, sempre que les altres condicions tinguin valors inferiors:

• Tenir una explotació superior al 80 % i inferior o igual al 100 % del recurs disponible.

• Presentar una tendència de descens dels nivells piezomètrics.

• Tenir valors compresos entre 187,5 mg/L [Cl-] i 500 mg/L [Cl-]

• Tenir valors compresos entre 37,5 mg/L [NO3-] i 75 mg/l [NO3].

b2. Masses prorrogables al 2027: Han de complir almenys una de les condicions següents, sempre que les altres condicions tinguin valors inferiors:

• Tenir una explotació superior al 100 % i inferior o igual al 120 % del recurs disponible.

• Tenir valors compresos entre 500 mg/L [Cl-] i 750 mg/L [Cl].

• Tenir valors compresos entre 75 mg/L [NO3-] i 100 mg/l [NO3].

b3. Masses prorrogables a 2033: Han de complir almenys una de les condicions següents:

• Tenir una explotació superior al 120 % del recurs disponible.

• Tenir valors superiors a 750 mg/L [Cl-].

• Tenir valors superiors a 100 mg/l [NO3].

b4. Masses exemptionables: són aquelles en què les condicions de l’apartat anterior són conseqüència de les condicions naturals o de l’important afecció de l’activitat humana, i és inviable tècnicament i econòmicament aconseguir un bon estat en els horitzons plantejats anteriorment.

5. Les masses exemptionables i prorrogables a 2033 corresponen a les masses d’aigua amb objectius menys rigorosos segons l’article 4.5 de la DMA.

6. La classificació de les masses d’aigua subterrània segons aquests criteris es pot consultar en la memòria del Pla i a l’annex 2 de la normativa.

  

TÍTOL II DELS uSOS I DOTACIONS

CAPÍTOL I

DELS USOS

Article 29. Classes d’usos

Es diferencien les classes d’usos següents:

a) Urbà: aigua la distribució o abocament de la qual es realitza a través de xarxes municipals o supramunicipals. Així mateix, tenen aquest caràcter els usos de l’aigua a urbanitzacions i altres nuclis de població, quan la seva distribució es dugui a terme a través de xarxes privades.

b) Agrojardineria (habitatges aïllats): aigua utilitzada per atendre les necessitats en habitatges rústics aïllats. Inclou el reg d’horts petits, els usos domèstics i altres usos turístics (hotels rurals i agroturismes).

c) Industrial: Majoritàriament activitats industrials, comercials o professionals instal·lades a sòl rústic.

d) Regadiu: aigua utilitzada per a la producció agrícola.

e) Ramaderia: aigua utilitzada per a la producció ramadera.

f) Usos no consumptius consistents en ancoratges, usos ludicorecreatius, transport, o qualsevol altra activitat que impliqui usos o ocupació.

Article 30. Ordre de prioritat entre usos

1. A tots els efectes, d’acord amb el previst a l’article 98 del RDPH i especialment en el cas de competència de projectes, s’estableix l’ordre de prioritat següent:

1r. Usos de la població, incloses les indústries de baix consum, situades a nuclis de població i connectades a les xarxes municipals.

2n. Regadius i altres usos agraris existents.

3r. Usos industrials no inclosos en els apartats anteriors.

4t. Aqüicultura.

5è. Usos recreatius.

6è. Altres aprofitaments.

2. En tots els casos es valoraran les exigències de qualitat requerida davant la mera disponibilitat de recursos.

3. D’acord amb la IPHIB, els cabals ecològics no tenen el caràcter d’ús, i s’han de considerar com una restricció que s’imposa amb caràcter general als sistemes d’explotació. En tot cas, s’aplicarà també als cabals ecològics la regla sobre supremacia de l’ús per a abastament de poblacions recollida al TRLA.

Article 31. Ordre de preferència d’aprofitaments dins del mateix ús

Dins d’un mateix ús, es consideraran preferents els aprofitaments següents:

a) Els aprofitaments de més utilitat pública davant els d’interès particular.

b) Els aprofitaments que introdueixin tècniques de menor consum d’aigua i, entre els del mateix tipus d’aprofitament, els que siguin més favorables per a l’estat de les masses d’aigua.

c) A les masses en risc, els aprofitaments que implantin pràctiques per a la prevenció contra la contaminació difusa i la millora de l’eficiència de reg.

d) Els aprofitaments que no disposin d’una font alternativa de subministrament, o en sigui dificultosa l’obtenció, davant els que en disposin. En l’aspecte químic, el recurs alternatiu haurà de complir les condicions mínimes de qualitat per a l’ús a què es destini.

e) Els aprofitaments més compatibles amb altres usos, o que tinguin un efecte regulador més gran o causin efectes ambientals negatius menors.

f) Dins l’ús de regs, seran preferents els regadius preexistents que estiguin infradotats.

Article 32. Compatibilitat d’usos

En aplicació d’aquest Pla es fomentaran els projectes que permetin el màxim aprofitament simultani o successiu dels recursos hídrics, d’acord amb els objectius mediambientals del Pla.

CAPÍTOL II

DE LES DOTACIONS

Article 33. Dotacions per a abastament a la població

1. Les dotacions considerades per al càlcul de la demanda urbana s’establiran cas per cas en funció de factors com la tipologia d’habitatges i les infraestructures existents, en cap cas es podrà superar la dotació màxima de  250 litres per persona i dia, tenint en compte la població total equivalent (es comptabilitza la part estacional), i incloent les pèrdues en conduccions, dipòsits i xarxes de distribució. Aquestes dotacions han de ser aplicables tant per a expedients de concessió com per a la quantificació de demandes associades a nous desenvolupaments urbans que es prevegin als instruments de planificació urbana i ordenació territorial.

2. El terme abastament urbà inclou els aprofitaments municipals, domèstics, comercials, industrials, de serveis i, en general, tots els connectats a les xarxes municipals.

Article 34. Dotacions per a ús industrial

1. Les dotacions màximes d’aigua previstes per aquest Pla per a ús i demanda d’indústries no connectades a la xarxa urbana es determinaran d’acord amb la documentació aportada i contrastada per l’Administració, segons les millors tècniques disponibles.

2. En cas de no ser possible determinar la dotació, es tindrà en compte, segons el tipus d’activitat industrial, les dotacions per m3/emprat i any i m3/1000 € de valor afegit brut (VAB) indicades a la IPHIB.

Article 35. Dotacions per a ús agrari

1. Les dotacions d’aigua per a usos en regadiu seran les necessàries per satisfer les necessitats hídriques dels diferents cultius i els requeriments funcionals associats a les tècniques de reg.

2. A efectes d’avaluació de la demanda i de l’atorgament o revisió de concessions i de les autoritzacions a què fa referència l’article 54.2 del TRLA, les dotacions màximes de reg per als diferents cultius i zones, així com els consums diaris i dotacions anuals d’aigua per a ramaderia són les establertes en la IPHIB. Aquestes dotacions s’indiquen als quadres següents:

QUADRE 13. DOTACIONS MÀXIMES PER CULTIUS I PER ZONES

MALLORCA

Cultiu	Dotació màxima (m3/ha*any)
Cereal	3.000
Tubercles	8.000
Lleguminoses	2.500
Farratgeres	9.000
Hortícoles	8.000
Cítrics	6.000
Fruiters	5.000
C. industrials	5.000
Ametller	3.000
Olivera	2.500
Vinya	3.000

EIVISSA

Cultiu	Dotació màxima (m3/ha*any)
Cereal	2.000
Tubercles	8.000
Lleguminoses	1.500
Farratgeres	8.000
Hortícoles	8.000
Cítrics	6.000
Fruiters	5.000
C. industrials	5.000
Ametller	3.000
Olivera	2.500
Vinya	3.000

MENORCA

Cultiu	Dotació màxima (m3/ha*any)
Tubercles	6.000
Lleguminoses	1.000
Farratgeres	4.000
Hortícoles	6.000
Cítrics	4.000
Fruiters	3.500
C. industrials	5.000
Olivera	2.000
Vinya	2.500

FORMENTERA

Cultiu	Dotació màxima (m3/ha*any)
Cereal	2.000
Tubercles	8.000
Lleguminoses	1.500
Farratgeres	8.000
Hortícoles	8.000
Cítrics	6.000
Fruiters	5.000
C. industrials	5.000
Olivera	2.500
Vinya	3.000

QUADRE 14. dotacions màximes per a ramaderia

Animal i fase productiva	Càrrega ramadera UGM	Aigua (l/dia)		Dotació (m3/any)
		Beguda	Servei
Boví Reproductors lactants Reproductors Vedell Anyenc Vaca	1 1 0,7 0,6 0,3	78 56 22 48 33	22 22 11 11 2	42,9 33,5 14,2 25,3 15,0
Porcí Truja amb garrins Reposició Garrins de 6 a 20 kg Porcs de 20 a 100 kg Verro	0,25 0,14 0,02 0,12 0,3	26,0 10,5 1,6 6,0 16,0	7,2 0,7 0,35 1 1,7	14,3 4,8 0,8 3,0 7,6
Aus Gallines Recria de gallines Reproductors Recria reproductors Pollastres engreixament	0,009 0,004 0,01 0,006 0,004	0,22 0,12 0,25 0,13 0,16	0,15 0,01 0,15 0,01 0,09	0,2 0,1 0,2 0,1 0,1
Equí Reproductors	0,9	32,5	5	16,1
Oví – caprí Reproductors Reproductors lactants Be o cabrit	0,15 0,15 0,05	5,8 7,0 1,0	0,6 0,6	2,7 3,2 0,4

3. La dotació necessària s’haurà de justificar mitjançant informe agronòmic durant la tramitació de l’expedient de concessió d’aigües de reg. No s’autoritzaran dotacions majors a les establertes anteriorment.

Article 36. Cabals i volums ecològics

1. Els requeriments estacionals d’aigua per al manteniment de les zones humides i torrents es determinaran de manera individualitzada per l’Administració hidràulica en col·laboració amb l’administració competent en matèria de biodiversitat.

2. A les masses d’aigua subterrània es considera cabal ecològic o de manteniment aquell necessari per evitar o corregir problemes d’intrusió marina o de sobreexplotació.

3. L’Administració hidràulica realitzarà els estudis corresponents per determinar els cabals ecològics als brolladors amb aprofitaments.

4. Els volums calculats per establir el cabal ecològic s’aniran actualitzant d’ofici. Si de l’actualització esmentada es genera un excedent, es considerarà recurs disponible, als efectes prevists a l’article 37 d’aquest Pla. Si el nou cabal ecològic calculat resulta superior, les assignacions corresponents s’hauran de modificar en conseqüència.

TÍTOL III ASSIGNACIÓ I RESERVA DE RECURSOS I MESURES DE GESTIÓ

CAPÍTOL I

DISPOSICIONS GENERALS

Article 37. Recursos hídrics disponibles

1. Als efectes d’aquest Pla es diferencien recursos dessalinitzats, recursos regenerats i recursos naturals superficials i subterranis (captats per extracció o aprofitament de brolladors).

2. Els recursos dessalinitzats i regenerats són els produïts per les infraestructures existents o previstes en aquest Pla, tal com les dessalinitzadores d’aigua de mar i les depuradores amb tractament adequat.

Es pot considerar també com a recurs la reutilització d’aigües de drenatge d’infraestructures urbanes.

4. Els recursos subterranis disponibles corresponen al valor mitjà interanual de la taxa de recàrrega total de la massa d’aigua subterrània, menys el flux interanual mitjà requerit per mantenir el cabal ecològic. A l’article 38 es desenvolupen per massa d’aigua subterrània.

5. Els recursos superficials disponibles són els prevists en el sistema d’explotació de Mallorca, captats als embassaments de Cúber i Gorg Blau.

6. Els recursos disponibles a la demarcació s’estableixen per al primer horitzó 2021 i són els que s’indiquen en el següent quadre:

QUADRE 15. RECURSOS HÍDRICS DISPONIBLES 2021

Illa/Sistema d’explotació	RECURSOS HÍDRICS DISPONIBLES 2021 (hm3)
	Superficials	Subterranis	Dessalinitzats	Regenerats	TOTAL
Mallorca	6,90	260,79	30,50	63,66	361,85
Menorca	0,00	17,48	3,30	5,35	26,13
Eivissa	0,00	19,49	14,50	7,07	41,05
Formentera	0,00	0,30	1,70	0,52	2,52
ILLES BALEARS	6,90	298,05	50,00	76,59	431,55

7. Al capítol II d’aquest títol es desenvolupa l’assignació i la reserva de recursos naturals disponibles i la previsió d’usos dels recursos dessalinitzats i regenerats.

Article 38. Recursos subterranis disponibles per sistema d’explotació i massa

1. Els recursos hídrics subterranis disponibles per sistema d’explotació i massa d’aigua subterrània són els prevists en el quadre següent:

QUADRE 16. RECURSOS HÍDRICS SUBTERRANIS DISPONIBLES

SISTEMA D’EXPLOTACIÓ MALLORCA
Massa d’aigua subterrània		Recursos subterranis disponibles 2021 (hm3)
Codi	Nom
ES110MSBT1801M1	Coll Andritxol	0,118
ES110MSBT1801M2	Port d’Andratx	0,357
ES110MSBT1801M3	Sant Elm	0,454
ES110MSBT1801M4	Ses Basses	0,981
ES110MSBT1802M1	Sa Penya Blanca	1,069
ES110MSBT1802M2	Banyalbufar	4,178
ES110MSBT1802M3	Valldemossa	5,733
ES110MSBT1803M1	Escorca	10,747
ES110MSBT1804M1	Ternelles	4,345
ES110MSBT1804M2	Port de Pollença	0,805
ES110MSBT1804M3	Alcúdia	0,410
ES110MSBT1805M1	Pollença	8,772
ES110MSBT1805M2	Aixartell	7,103
ES110MSBT1805M3	L’Arboçar	0,638
ES110MSBT1806M1	S’Olla	10,902
ES110MSBT1806M2	Sa Costera	6,802
ES110MSBT1806M3	Port de Sóller	1,233
ES110MSBT1806M4	Sóller	3,444
ES110MSBT1807M1	Esporles	9,123
ES110MSBT1807M2	Sa Fita del Ram	3,524
ES110MSBT1808M1	Bunyola	12,356
ES110MSBT1808M2	Massanella	4,902
ES110MSBT1809M1	Lloseta	2,026
ES110MSBT1809M2	Penya Flor	5,792
ES110MSBT1810M1	Caimari	13,342
ES110MSBT1811M1	Sa Pobla	9,454
ES110MSBT1811M2	Llubí	14,428
ES110MSBT1811M3	Inca	10,856
ES110MSBT1811M4	Navarra	1,328
ES110MSBT1811M5	Crestatx	2,286
ES110MSBT1812M1	Galatzó	2,638
ES110MSBT1812M2	Capdellà	3,790
ES110MSBT1812M3	Santa Ponça	0,373
ES110MSBT1813M1	Sa Vileta	3,390
ES110MSBT1813M2	Palmanova	0,875
ES110MSBT1814M1	Xorrigo	8,717
ES110MSBT1814M2	Sant Jordi	3,630
ES110MSBT1814M3	Pont d’Inca	13,478
ES110MSBT1814M4	Son Reus	5,823
ES110MSBT1815M1	Porreres	2,356
ES110MSBT1815M2	Montuïri	1,666
ES110MSBT1815M3	Algaida	2,156
ES110MSBT1815M4	Petra	5,308
ES110MSBT1816M1	Ariany	2,874
ES110MSBT1816M2	Son Real	1,582
ES110MSBT1817M1	Capdepera	3,135
ES110MSBT1817M2	Son Servera	3,212
ES110MSBT1817M3	Sant Llorenç	2,533
ES110MSBT1817M4	Ses Planes	1,979
ES110MSBT1817M5	Ferrutx	0,474
ES110MSBT1817M6	Es Racó	0,840
ES110MSBT1818M1	Son Talent	3,095
ES110MSBT1818M2	Santa Cirga	2,434
ES110MSBT1818M3	Sa Torre	1,472
ES110MSBT1818M4	Justaní	1,361
ES110MSBT1818M5	Son Macià	0,272
ES110MSBT1819M1	Sant Salvador	6,578
ES110MSBT1819M2	Cas Concos	1,415
ES110MSBT1820M1	Santanyí	0,787
ES110MSBT1820M2	Cala d’Or	0,839
ES110MSBT1820M3	Portocristo	0,471
ES110MSBT1821M1	Marina de Llucmajor	5,120
ES110MSBT1821M2	Pla de Campos	4,021
ES110MSBT1821M3	Son Mesquida	4,593
TOTAL		260,790

   

SISTEMA D’EXPLOTACIÓ MENORCA
Massa d’aigua subterrània		Recursos subterranis disponibles 2021 (hm3)
Codi	Nom
ES110MSBT1901M1	Maó	4,869
ES110MSBT1901M2	Migjorn Gran	2,827
ES110MSBT1901M3	Ciutadella	4,749
ES110MSBT1902M1	Sa Roca	4,948
ES110MSBT1903M1	Addaia	0,076
ES110MSBT1903M2	Tirant	0,010
TOTAL		17,479

   

SISTEMA D’EXPLOTACIÓ EIVISSA
Massa d’aigua subterrània		Recursos subterranis disponibles 2021 (hm3)
Codi	Nom
ES110MSBT2001M1	Portinatx	0,552
ES110MSBT2001M2	Port de Sant Miquel	1,100
ES110MSBT2002M1	Santa Agnès	0,496
ES110MSBT2002M2	Pla de Sant Antoni	0,754
ES110MSBT2002M3	Sant Agustí	1,661
ES110MSBT2003M1	Cala Llonga	1,519
ES110MSBT2003M2	Roca Llisa	0,653
ES110MSBT2003M3	Riu de Santa Eulària	2,638
ES110MSBT2003M4	Sant Llorenç de Balàfia	1,658
ES110MSBT2004M1	Es Figueral	0,775
ES110MSBT2004M2	Es Canar	2,361
ES110MSBT2005M1	Cala Tarida	0,260
ES110MSBT2005M2	Porroig	0,122
ES110MSBT2006M1	Santa Gertrudis	1,193
ES110MSBT2006M2	Jesús	0,790
ES110MSBT2006M3	Serra Grossa	2,954
TOTAL		19,487

   

SISTEMA D’EXPLOTACIÓ FORMENTERA
Massa d’aigua subterrània		Recursos subterranis disponibles 2021 (hm3)
Codi	Nom
ES110MSBT2101M1	Formentera	0,308
TOTAL		0,308

2. El previst en aquest article és sense perjudici dels títols habilitants actuals per als usos i aprofitaments de les aigües tant públiques com privades existents a l’horitzó d’aquest Pla.

Article 39. Les aigües costaneres i de transició com a recurs hídric

1. Les masses d’aigües costaneres i de transició es poden considerar un recurs hídric per a tots els usos associats o dependents i poden donar suport, sempre que això no comporti afecció al medi ambient, als usos següents:

a) Usos no consumptius com els turístics i recreatius: navegació, pesca, bany, transport i refrigeració amb retorn a la mateixa massa.

b) Usos consumptius, com la captació directa per a dessalinització i producció d’aigua de consum humà, l’aqüicultura, etc.

2. En el cas de les masses d’aigües de transició, els recursos esmentats només es poden utilitzar de manera consumptiva en situacions d’emergència per a subministrament a poblacions.

CAPÍTOL II

DE L’ASSIGNACIÓ I RESERVA DE RECURSOS

  

Secció 1a

Disposicions generals

Article 40. Classes de recursos a l’efecte de la seva assignació o reserva i previsió d’ús

1. Els recursos naturals disponibles (subterranis i superficials) són objecte d’assignació o reserva.

2. Els recursos dessalinitzats i regenerats disponibles són objecte de previsió d’ús.

Article 41. Assignació de recursos

1. De conformitat amb l’article 91 del RDPH, es determina l’assignació de recursos hídrics subterranis per massa d’aigua i per sistema d’explotació que figura als articles de les seccions següents d’aquest capítol.

2. Si dels treballs d’actualització del càlcul de disponibilitats de recursos hídrics naturals subterranis (balanç hídric de masses d’aigua), dels drets d’aprofitament i altres factors significatius resultassin quantitats significativament diferents, la Direcció General de Recursos Hídrics podrà modificar els volums assignats, informant-ne el Consell Balear de l’Aigua.

Article 42. Reserva de recursos naturals a favor de l’Administració

1. Mitjançant aquest Pla, d’acord amb l’article 43.1 del TRLA i el 92.1 del RDPH, es reserven a favor de l’Administració hidràulica els recursos que figuren als articles de les seccions següents d’aquest capítol. Per a cada un dels sistemes d’explotació s’indica el volum d’aquesta reserva i la seva procedència.

2. Els recursos necessaris per al compliment de les demandes que correspon atendre amb aquest Pla que no hagin estat objecte de concessió, es reserven a favor de l’Administració hidràulica.  Així mateix, els excedents de recurs natural disponible que no són explícitament assignats en els horitzons temporals d’aquest PHIB constitueixen reserves estratègiques de recurs que es destinaran a creixements eventuals de la demanda no inclosos en les previsions del PHIB, a millorar l’estat de les masses d’aigua, a mantenir els cabals de brolladors i per afrontar els possibles efectes de canvi climàtic. En aquest Pla s’han establert reserves estratègiques per a creixements eventuals no prevists (reserva d’extraccions) i per al manteniment de brolladors (reserva estratègica de brolladors).

3. Així mateix, s’estableix la reserva a favor de l’Administració hidràulica dels recursos subterranis que es poden obtenir mitjançant recàrrega artificial d’aqüífers, tant amb els recursos superficials reservats com amb altres que puguin utilitzar-se en la recàrrega.

Article 43. Previsió d’usos de recursos dessalinitzats i regenerats

1. L’Administració hidràulica ha de fomentar la utilització d’aigües residuals regenerades que tinguin la qualitat adequada per atendre, per aquest ordre, els usos següents:

a) Usos agrícoles existents (segons els seus requeriments) que actualment es duen a terme amb recursos subterranis o la implantació de regadius nous.

b) Manteniment de zones verdes i neteja viària, tret que per raons de salut pública es puguin exceptuar, acreditats degudament.

c) Camps de golf, polo i altres instal·lacions esportives.

2. L’aigua de mar dessalinitzada es pot utilitzar per atendre les demandes de proveïment urbà que no siguin possibles de satisfer mitjançant altres recursos o com una millora de la gestió de la demanda amb l’objectiu de millorar de l’estat de les masses d’aigua subterrània.

3. En l’assignació de recursos naturals per massa d’aigua subterrània s’inclou l’alliberament de cabals d’aigua subterrània per la previsió d’utilització d’aigua dessalinitzada i aigua regenerada.

Secció 2a

Sistema d’explotació de Mallorca

Article 44. Assignació de recursos naturals subterranis

Els recursos subterranis disponibles el 2021, per al sistema d’explotació Mallorca, es desglossen a continuació per massa d’aigua subterrània.

QUADRE 17. ASSIGNACIÓ DE RECURSOS SUBTERRANIS 2021 MALLORCA.

SISTEMA D’EXPLOTACIÓ DE MALLORCA
Massa d’aigua subterrània		ASSIGNACIÓ (hm3)
		EXTRACCIONS PER USOS						BROLLADORS (proveïment urbà)	TOTAL ASSIGNACIÓ
Codi	Nom	Proveïment urbà	Agrojardineria, habitatges aïllats, venda en camions	Indústria	Regadiu	Ramaderia	TOTAL
ES110MSBT1801M1	Coll Andritxol	0,000	0,062	0,000	0,000	0,006	0,068		0,068
ES110MSBT1801M2	Port d’Andratx	0,000	0,280	0,000	0,072	0,005	0,357		0,357
ES110MSBT1801M3	Sant Elm	0,000	0,104	0,000	0,000	0,010	0,114		0,114
ES110MSBT1801M4	Ses Basses	0,000	0,065	0,000	0,002	0,014	0,081		0,081
ES110MSBT1802M1	Sa Penya Blanca	0,000	0,018	0,000	0,021	0,000	0,039		0,039
ES110MSBT1802M2	Banyalbufar	0,777	0,208	0,000	0,016	0,008	1,008	0,400	1,408
ES110MSBT1802M3	Valldemossa	0,292	0,133	0,001	0,000	0,007	0,433	0,100	0,533
ES110MSBT1803M1	Escorca	0,021	0,042	0,000	0,173	0,011	0,247	0,100	0,347
ES110MSBT1804M1	Ternelles	0,877	0,223	0,000	0,074	0,011	1,185		1,185
ES110MSBT1804M2	Port de Pollença	0,437	0,344	0,000	0,018	0,006	0,805		0,805
ES110MSBT1804M3	Alcúdia	0,132	0,159	0,000	0,116	0,003	0,410		0,410
ES110MSBT1805M1	Pollença	0,000	0,332	0,000	0,119	0,021	0,472		0,472
ES110MSBT1805M2	Aixartell	0,289	0,413	0,000	0,189	0,012	0,903		0,903
ES110MSBT1805M3	L’Arboçar	0,068	0,135	0,000	0,035	0,000	0,238		0,238
ES110MSBT1806M1	S’Olla	0,000	0,202	0,000	0,000	0,000	0,202	0,900	1,102
ES110MSBT1806M2	Sa Costera	0,047	0,078	0,000	0,066	0,011	0,202	3,500	3,702
ES110MSBT1806M3	Port de Sóller	0,298	0,127	0,000	0,000	0,008	0,433	0,300	0,733
ES110MSBT1806M4	Sóller	0,220	0,627	0,000	0,540	0,006	1,394		1,394
ES110MSBT1807M1	Esporles	0,315	0,291	0,107	0,311	0,019	1,043	7,500	8,543
ES110MSBT1807M2	Sa Fita del Ram	0,181	0,134	0,004	0,003	0,012	0,334		0,334
ES110MSBT1808M1	Bunyola	9,325	0,214	0,000	0,010	0,007	9,556		9,556
ES110MSBT1808M2	Massanella	0,094	0,042	0,000	0,016	0,000	0,152	0,100	0,252
ES110MSBT1809M1	Lloseta	0,851	0,422	0,001	0,038	0,015	1,326	0,100	1,426
ES110MSBT1809M2	Penyaflor	4,969	0,490	0,007	0,218	0,008	5,692		5,692
ES110MSBT1810M1	Caimari	0,224	0,107	0,000	0,000	0,012	0,342		0,342
ES110MSBT1811M1	Sa Pobla	2,423	0,744	0,063	6,198	0,026	9,454		9,454
ES110MSBT1811M2	Llubí	7,128	0,895	0,000	1,655	0,030	9,708		9,708
ES110MSBT1811M3	Inca	1,224	1,572	0,576	2,897	0,037	6,306		6,306
ES110MSBT1811M4	Navarra	0,415	0,028	0,000	0,034	0,000	0,478		0,478
ES110MSBT1811M5	Crestatx	1,748	0,020	0,000	0,162	0,006	1,936		1,936
ES110MSBT1812M1	Galatzó	0,820	0,059	0,000	0,001	0,007	0,888		0,888
ES110MSBT1812M2	Capdellà	1,533	0,240	0,000	0,010	0,007	1,790		1,790
ES110MSBT1812M3	Santa Ponça	0,000	0,123	0,000	0,243	0,007	0,373		0,373
ES110MSBT1813M1	Sa Vileta	2,957	0,072	0,006	0,350	0,005	3,390		3,390
ES110MSBT1813M2	Palmanova	0,000	0,108	0,000	0,163	0,014	0,285		0,285
ES110MSBT1814M1	Xorrigo	3,765	1,366	0,000	0,250	0,016	5,397		5,397
ES110MSBT1814M2	Sant Jordi	1,458	0,754	0,165	0,000	0,703	3,080		3,080
ES110MSBT1814M3	Pont d’Inca	8,983	1,255	0,444	2,327	0,070	13,078		13,078
ES110MSBT1814M4	Son Reus	0,179	1,170	0,029	1,058	0,027	2,463		2,463
ES110MSBT1815M1	Porreres	0,252	0,283	0,117	0,290	0,014	0,956		0,956
ES110MSBT1815M2	Montuïri	0,150	0,674	0,003	0,163	0,025	1,016		1,016
ES110MSBT1815M3	Algaida	0,135	0,414	0,000	0,200	0,007	0,756		0,756
ES110MSBT1815M4	Petra	0,411	0,966	0,062	3,851	0,018	5,308		5,308
ES110MSBT1816M1	Ariany	0,441	0,271	0,001	0,724	0,037	1,474		1,474
ES110MSBT1816M2	Són Real	1,191	0,179	0,004	0,199	0,009	1,582		1,582
ES110MSBT1817M1	Capdepera	2,393	0,372	0,012	0,246	0,012	3,035		3,035
ES110MSBT1817M2	Son Servera	2,601	0,436	0,000	0,167	0,008	3,212		3,212
ES110MSBT1817M3	Sant Llorenç	1,310	0,795	0,003	0,172	0,052	2,333		2,333
ES110MSBT1817M4	Ses Planes	1,257	0,340	0,000	0,107	0,020	1,724		1,724
ES110MSBT1817M5	Ferrutx	0,041	0,077	0,000	0,000	0,006	0,124		0,124
ES110MSBT1817M6	Es Racó	0,000	0,102	0,000	0,022	0,006	0,130		0,130
ES110MSBT1818M1	Son Talent	1,221	0,298	0,009	1,555	0,012	3,095		3,095
ES110MSBT1818M2	Santa Cirga	1,350	0,304	0,000	0,324	0,027	2,004		2,004
ES110MSBT1818M3	Sa Torre	0,688	0,222	0,000	0,148	0,014	1,072		1,072
ES110MSBT1818M4	Justaní	0,000	0,180	0,000	1,161	0,010	1,351		1,351
ES110MSBT1818M5	Son Macià	0,062	0,156	0,000	0,047	0,007	0,272		0,272
ES110MSBT1819M1	Sant Salvador	4,373	0,698	0,119	0,382	0,037	5,608		5,608
ES110MSBT1819M2	Cas Concos	0,897	0,303	0,071	0,033	0,010	1,315		1,315
ES110MSBT1820M1	Santanyí	0,553	0,204	0,000	0,017	0,014	0,787		0,787
ES110MSBT1820M2	Cala d’Or	0,496	0,182	0,002	0,151	0,008	0,839		0,839
ES110MSBT1820M3	Portocristo	0,000	0,332	0,000	0,126	0,013	0,471		0,471
ES110MSBT1821M1	Marina de Llucmajor	1,101	1,131	0,001	1,832	0,055	4,120		4,120
ES110MSBT1821M2	Pla de Campos	0,412	0,937	0,003	2,575	0,095	4,021		4,021
ES110MSBT1821M3	Son Mesquida	1,245	0,254	0,000	1,845	0,029	3,373		3,373
TOTAL		74,631	23,768	1,809	33,720	1,711	135,640	13,000	148,640

Article 45. Reserva de recursos naturals subterranis

La reserva dels recursos subterranis per a l’horitzó 2021 en el sistema d’explotació de Mallorca es desglossa a continuació per massa d’aigua subterrània:

QUADRE 18. RESERVA DE RECURSOS SUBTERRANIS 2021 MALLORCA

SISTEMA D’EXPLOTACIÓ DE MALLORCA
Massa d’aigua subterrània		RESERVA (hm3)
Codi	Nom	Reserva d’extraccions	Reserva estratègica de brolladors	TOTAL RESERVA
ES110MSBT1801M1	Coll Andritxol	0,000	0,050	0,050
ES110MSBT1801M2	Port d’Andratx	0,000		0,000
ES110MSBT1801M3	Sant Elm	0,040	0,300	0,340
ES110MSBT1801M4	Ses Basses	0,600	0,300	0,900
ES110MSBT1802M1	Sa Penya Blanca	0,080	0,950	1,030
ES110MSBT1802M2	Banyalbufar	0,170	2,600	2,770
ES110MSBT1802M3	Valldemossa	1,200	4,000	5,200
ES110MSBT1803M1	Escorca	1,500	8,900	10,400
ES110MSBT1804M1	Ternelles	0,160	3,000	3,160
ES110MSBT1804M2	Port de Pollença	0,000		0,000
ES110MSBT1804M3	Alcúdia	0,000		0,000
ES110MSBT1805M1	Pollença	4,600	3,700	8,300
ES110MSBT1805M2	Aixartell	0,200	6,000	6,200
ES110MSBT1805M3	L’Arboçar	0,400		0,400
ES110MSBT1806M1	S’Olla	1,000	8,800	9,800
ES110MSBT1806M2	Sa Costera	0,000	3,100	3,100
ES110MSBT1806M3	Port de Sóller	0,000	0,500	0,500
ES110MSBT1806M4	Sóller	0,350	1,700	2,050
ES110MSBT1807M1	Esporles	0,080	0,500	0,580
ES110MSBT1807M2	Sa Fita del Ram	1,690	1,500	3,190
ES110MSBT1808M1	Bunyola	2,300	0,500	2,800
ES110MSBT1808M2	Massanella	2,750	1,900	4,650
ES110MSBT1809M1	Lloseta	0,100	0,500	0,600
ES110MSBT1809M2	Penya Flor	0,000	0,100	0,100
ES110MSBT1810M1	Caimari	2,000	11,000	13,000
ES110MSBT1811M1	Sa Pobla	0,000		0,000
ES110MSBT1811M2	Llubí	4,720		4,720
ES110MSBT1811M3	Inca	3,650	0,900	4,550
ES110MSBT1811M4	Navarra	0,600	0,250	0,850
ES110MSBT1811M5	Crestatx	0,350		0,350
ES110MSBT1812M1	Galatzó	0,250	1,500	1,750
ES110MSBT1812M2	Capdellà	1,000	1,000	2,000
ES110MSBT1812M3	Santa Ponça	0,000		0,000
ES110MSBT1813M1	Sa Vileta	0,000		0,000
ES110MSBT1813M2	Palmanova	0,500	0,090	0,590
ES110MSBT1814M1	Xorrigo	3,320		3,320
ES110MSBT1814M2	Sant Jordi	0,550		0,550
ES110MSBT1814M3	Pont d’Inca	0,400		0,400
ES110MSBT1814M4	Son Reus	2,660	0,700	3,360
ES110MSBT1815M1	Porreres	0,800	0,600	1,400
ES110MSBT1815M2	Montuïri	0,650		0,650
ES110MSBT1815M3	Algaida	0,550	0,850	1,400
ES110MSBT1815M4	Petra	0,000		0,000
ES110MSBT1816M1	Ariany	1,400		1,400
ES110MSBT1816M2	Son Real	0,000		0,000
ES110MSBT1817M1	Capdepera	0,000	0,100	0,100
ES110MSBT1817M2	Son Servera	0,000		0,000
ES110MSBT1817M3	Sant Llorenç	0,200		0,200
ES110MSBT1817M4	Ses Planes	0,055	0,200	0,255
ES110MSBT1817M5	Ferrutx	0,050	0,300	0,350
ES110MSBT1817M6	Es Racó	0,000	0,710	0,710
ES110MSBT1818M1	Son Talent	0,000		0,000
ES110MSBT1818M2	Santa Cirga	0,430		0,430
ES110MSBT1818M3	Sa Torre	0,400		0,400
ES110MSBT1818M4	Justaní	0,010		0,010
ES110MSBT1818M5	Son Macià	0,000		0,000
ES110MSBT1819M1	Sant Salvador	0,500	0,470	0,970
ES110MSBT1819M2	Cas Concos	0,100		0,100
ES110MSBT1820M1	Santanyí	0,000		0,000
ES110MSBT1820M2	Cala d’Or	0,000		0,000
ES110MSBT1820M3	Portocristo	0,000		0,000
ES110MSBT1821M1	Marina de Llucmajor	1,000		1,000
ES110MSBT1821M2	Pla de Campos	0,000		0,000
ES110MSBT1821M3	Son Mesquida	1,220		1,220
TOTAL		44,585	67,570	112,155

Article 46. Assignació de recursos naturals superficials

Els recursos superficials disponibles als embassaments del Gorg Blau i Cúber s’assignen al proveïment del municipi de Palma, excepte en situació d’emergència per sequera, d’acord amb allò establert a l’article 58 del TRLA.

Article 47. Reserves de recursos naturals superficials

1. S’estableix la reserva a favor de l’Administració hidràulica dels recursos superficials obtenibles mitjançant captació o derivació dels cabals circulants pels torrents d’Almadrà, Solleric i Sant Miquel, en el sistema d’explotació de Mallorca. Aquests recursos podran aplicar-se, directament o mitjançant recàrrega artificial d’aqüífers, al proveïment de poblacions que ho necessitin.

2. Als efectes d’aquest article, s’entén per recursos obtenibles els que resultin d’aplicar a les infraestructures corresponents unes regles d’operació que no afectin la preservació de masses d’aigua superficials i dels seus ecosistemes associats, ni minorin la disponibilitat dels recursos actualment aprofitats de les masses.

Article 48. Previsió d’ús de recursos dessalinitzats i regenerats

1. La disponibilitat d’aigua dessalinitzada és de 30,5 hm3 per a l’horitzó 2021, tal com es mostra en el quadre 15 de disponibilitats. L’any 2015 s’utilitzen 4,3 hm3.

2. La disponibilitat d’aigua regenerada és de 63,66 hm3 per a l’any 2021, tal com es mostra en el quadre 15 de disponibilitats. L’any 2015 s’utilitzen 31,21 hm3.

Secció 3a

Sistema d’explotació de Menorca

Article 49. Assignació de recursos naturals subterranis

Els recursos subterranis disponibles el 2021 per al sistema d’explotació de Menorca es desglossen, a continuació, per massa d’aigua subterrània:

QUADRE 19. ASSIGNACIÓ DE RECURSOS SUBTERRANIS 2021 MENORCA

SISTEMA D’EXPLOTACIÓ DE MENORCA
Massa d’aigua subterrània		ASSIGNACIÓ (hm3)
		EXTRACCIONS PER USOS						BROLLADORS (Proveïment urbà)	TOTAL ASSIGNACIÓ
Codi	Nom	Proveïment urbà	Agrojardineria, habitatges aïllats, venda en camions	Indústria	Regadiu	Ramaderia	TOTAL
ES110MSBT1901M1	Maó	3,301	0,559	0,418	0,500	0,091	4,869		4,869
ES110MSBT1901M2	Migjorn Gran	1,739	0,223	0,000	0,514	0,102	2,577		2,577
ES110MSBT1901M3	Ciutadella	2,674	0,438	0,064	1,383	0,190	4,749		4,749
ES110MSBT1902M1	Sa Roca	1,578	0,182	0,057	0,552	0,079	2,448		2,448
ES110MSBT1903M1	Addaia	0,034	0,002	0,000	0,040	0,000	0,076		0,076
ES110MSBT1903M2	Tirant	0,007	0,001	0,000	0,001	0,002	0,010		0,010
TOTAL		9,332	1,405	0,539	2,989	0,464	14,729	0,000	14,729

Article 50. Reserva de recursos naturals subterranis

La reserva dels recursos subterranis per a l’horitzó 2021 a les masses d’aigua del sistema d’explotació Menorca és el següent:

QUADRE 20. RESERVA DE RECURSOS SUBTERRANIS 2021 MENORCA

SISTEMA D’EXPLOTACIÓ DE MENORCA
Massa d’aigua subterrània		RESERVA (hm3)
Codi	Nom	Reserva d’extraccions	Reserva estratègica de brolladors	TOTAL RESERVA
ES110MSBT1901M1	Maó	0,000		0,000
ES110MSBT1901M2	Migjorn Gran	0,250		0,250
ES110MSBT1901M3	Ciutadella	0,000		0,000
ES110MSBT1902M1	Sa Roca	1,000	1,500	2,500
ES110MSBT1903M1	Addaia	0,000		0,000
ES110MSBT1903M2	Tirant	0,000		0,000
TOTAL		1,250	1,500	2,750

Article 51. Previsió d’ús de recursos dessalinitzats i regenerats

1. La disponibilitat d’aigua dessalinitzada és de 3,30 hm3 per a l’horitzó 2021, tal com es mostra en el quadre 15 de disponibilitats. L’any 2015 no s’utilitza cap volum.

2. La disponibilitat d’aigua regenerada és de 5,35 hm3 per a l’horitzó 2021, tal com es mostra en el quadre 15 de disponibilitats. L’any 2015 s’utilitzen 1,23 hm3.

Secció 4a

Sistema d’explotació d’Eivissa

Article 52. Assignació de recursos naturals subterranis

Els recursos subterranis disponibles el 2021 assignats al sistema d’explotació d’Eivissa es desglossen, a continuació, per massa d’aigua subterrània:

QUADRE 21. ASSIGNACIÓ DE RECURSOS SUBTERRANIS 2021 EIVISSA

SISTEMA D’EXPLOTACIÓ D’EIVISSA
Massa d’aigua subterrània		ASSIGNACIÓ (hm3)
		EXTRACCIONS PER USOS						BROLLADORS (Proveïment urbà)	TOTAL ASSIGNACIÓ
Codi	Nom	Proveïment urbà	Agrojardineria, habitatges aïllats, venda en camions	Indústria	Regadiu	Ramaderia	TOTAL
ES110MSBT2001M1	Portinatx	0,317	0,227	0,000	0,007	0,002	0,552		0,552
ES110MSBT2001M2	Port de Sant Miquel	0,132	0,300	0,000	0,166	0,002	0,600		0,600
ES110MSBT2002M1	Santa Agnès	0,220	0,206	0,000	0,067	0,003	0,496		0,496
ES110MSBT2002M2	Pla de Sant Antoni	0,418	0,195	0,000	0,139	0,002	0,754		0,754
ES110MSBT2002M3	Sant Agustí	0,139	0,624	0,000	0,140	0,009	0,911		0,911
ES110MSBT2003M1	Cala Llonga	1,180	0,221	0,000	0,116	0,001	1,519		1,519
ES110MSBT2003M2	Roca Llisa	0,493	0,119	0,000	0,040	0,001	0,653		0,653
ES110MSBT2003M3	Riu de Santa Eulària	0,906	1,014	0,001	0,709	0,008	2,638		2,638
ES110MSBT2003M4	Sant Llorenç de Balàfia	0,033	0,452	0,001	0,394	0,018	0,898		0,898
ES110MSBT2004M1	Es Figueral	0,064	0,201	0,107	0,100	0,002	0,475		0,475
ES110MSBT2004M2	Es Canar	1,263	0,770	0,025	0,300	0,004	2,361		2,361
ES110MSBT2005M1	Cala Tarida	0,069	0,173	0,000	0,017	0,001	0,260		0,260
ES110MSBT2005M2	Porroig	0,000	0,118	0,002	0,002	0,001	0,122		0,122
ES110MSBT2006M1	Santa Gertrudis	0,776	0,339	0,001	0,074	0,004	1,193		1,193
ES110MSBT2006M2	Jesús	0,086	0,178	0,001	0,341	0,004	0,610		0,610
ES110MSBT2006M3	Serra Grossa	2,828	0,123	0,001	0,001	0,001	2,954		2,954
TOTAL		8,922	5,259	0,139	2,613	0,062	16,996	0,000	16,996

Article 53. Reserva de recursos naturals subterranis

La reserva de recursos subterranis per a l’horitzó 2021 del sistema d’explotació d’Eivissa per masses d’aigua subterrània és la següent:

QUADRE 22. RESERVA DE RECURSOS SUBTERRANIS 2021 EIVISSA

SISTEMA D’EXPLOTACIÓ D’EIVISSA
Massa d’aigua subterrània		RESERVA (hm3)
Codi	Nom	Reserva d’extraccions	Reserva estratègica de brolladors	TOTAL RESERVA
ES110MSBT2001M1	Portinatx	0,000		0,000
ES110MSBT2001M2	Port de Sant Miquel	0,500		0,500
ES110MSBT2002M1	Santa Agnès	0,000		0,000
ES110MSBT2002M2	Pla de Sant Antoni	0,000		0,000
ES110MSBT2002M3	Sant Agustí	0,600	0,150	0,750
ES110MSBT2003M1	Cala Llonga	0,000		0,000
ES110MSBT2003M2	Roca Llisa	0,000		0,000
ES110MSBT2003M3	Riu de Santa Eulària	0,000		0,000
ES110MSBT2003M4	Sant Llorenç de Balàfia	0,760		0,760
ES110MSBT2004M1	Es Figueral	0,300		0,300
ES110MSBT2004M2	Es Canar	0,000		0,000
ES110MSBT2005M1	Cala Tarida	0,000		0,000
ES110MSBT2005M2	Porroig	0,000		0,000
ES110MSBT2006M1	Santa Gertrudis	0,000		0,000
ES110MSBT2006M2	Jesús	0,180		0,180
ES110MSBT2006M3	Serra Grossa	0,000		0,000
TOTAL		2,340	0,150	2,490

Article 54. Previsió d’ús de recursos dessalinitzats i regenerats

1. La disponibilitat d’aigua dessalinitzada és de 14,50 hm3 per a l’horitzó 2021, tal com es mostra en el quadre 15 de disponibilitats. L’any 2015 s’utilitzen 7,91 hm3.

2. La disponibilitat d’aigua regenerada és de 7,07 hm3 per a l’horitzó 2021, tal com es mostra en el quadre 15 de disponibilitats. L’any 2015 s’utilitzen 0,58 hm3.

Secció 5a

Sistema d’explotació de Formentera

Article 55. Assignació de recursos naturals subterranis

Els recursos subterranis disponibles el 2021 assignats al sistema d’explotació de Formentera es desglossen, a continuació, per massa d’aigua subterrània:

QUADRE 23. ASSIGNACIÓ DE RECURSOS SUBTERRANIS 2021 FORMENTERA

SISTEMA D’EXPLOTACIÓ DE FORMENTERA
Massa d’aigua subterrània		ASSIGNACIÓ (hm3)
		EXTRACCIONS PER USOS						BROLLADORS (Proveïment urbà)	TOTAL ASSIGNACIÓ
Codi	Nom	Proveïment urbà	Agrojardineria, habitatges aïllats, venda en camions	Indústria	Regadiu	Ramaderia	TOTAL
ES110MSBT2101M1	Formentera	0,000	0,290	0,000	0,016	0,002	0,308	0,000	0,308
TOTAL		0,000	0,290	0,000	0,016	0,002	0,308	0,000	0,308

Article 56. Reserva de recursos naturals subterranis

En el sistema d’explotació de Formentera no es preveu la reserva de recursos subterranis.

Article 57. Previsió d’ús de recursos dessalinitzats i regenerats

1. La disponibilitat d’aigua dessalinitzada és d’1,70 hm3 per a l’horitzó 2021, tal com es mostra en el quadre 15 de disponibilitats. L’any 2015 s’utilitzen 0,65 hm3.

2. La disponibilitat d’aigua regenerada és de 0,52 hm3 per a l’horitzó 2021, tal com es mostra en el quadre 15 de disponibilitats. L’any 2015 no s’utilitza cap volum.

CAPÍTOL III

DE LA GESTIÓ DE LA DEMANDA

Article 58. Objectius generals

1. Als efectes d’aquest Pla, són objectius generals de gestió de la demanda d’aigua, els següents:

a) Assegurar a llarg termini la quantitat i qualitat de subministrament als ciutadans, promovent l’estalvi i l’eficiència en el consum d’aigua amb l’aplicació de les millors tecnologies disponibles, així com promoure la reducció del consum d’aigua i assegurar-ne el control per als diferents usuaris (domèstics, urbans, agrícoles, industrials i de serveis).

b) Fomentar la gestió integrada dels recursos hídrics.

c) Fomentar l’eficiència en l’ús de l’aigua en les activitats industrials, comercials i de serveis.

d) Determinar les mesures per a una gestió eficaç dels recursos hídrics que s’han d’incloure als instruments urbanístics.

e) Fomentar la conscienciació i sensibilització ciutadanes sobre l’ús racional de l’aigua.

f) Augmentar el control sobre el reg de zones verdes públiques i privades a fi d’optimitzar el consum d’aigua i aconseguir així un ús més racional dels recursos hídrics.

g) Establir els criteris necessaris per a la protecció del sanejament municipal contra abocaments nocius per a la xarxa de clavegueram i/o els processos de depuració.

h) Fomentar la implantació de nous regadius amb aigües regenerades, així com la substitució dels regadius amb aigües subterrànies per aigües regenerades.

Article 59. Pla de gestió sostenible de l’aigua

1. D’acord amb l’establert al Pla Especial d’Actuació en Situacions d’Alerta i Eventual Sequera (PESIB), els ajuntaments han de redactar un pla de gestió sostenible de l’aigua abans del 20 de desembre de 2021.

2. Aquests plans han de preveure un conjunt d’actuacions i activitats que permetin reduir la demanda d’aigua, millorar-ne l’eficiència i evitar el deteriorament dels recursos hídrics disponibles en el futur. El contingut mínim dels plans de gestió sostenible de l’aigua és:

a. Un programa d’eficiència de captació en el sistema de proveïment que inclogui:

- La identificació dels pous de proveïment urbà i les masses d’aigua subterrània d’origen.

- El control d’extraccions, els nivells, la facturació, l’anàlisi de l’evolució i les previsions de creixement.

- La millora de la caracterització hidrogeològica dels pous o les captacions per a un sistema d’explotació més eficient: aspectes constructius i d’explotació relatius a l’aqüífer explotat i plantejament, en el seu cas, de la reordenació de les captacions.

- La revisió i la regularització dels volums assignats segons el PHIB per a cada una de les masses d’aigua subterrània utilitzades, d’acord amb la caracterització i les necessitats.

b. El plantejament de fonts de garantia amb connexions a nous pous de proveïment o xarxes de distribució en alta o compra d’aigua en camions procedent d’aigua subterrània o dessalinitzada.

c. El plantejament de la connexió de xarxes de distribució d’àmbit municipal o, si no és possible, la justificació de la impossibilitat.

d. Un programa d’eficiència en la distribució i el consum, que inclogui:

- La previsió d’instal·lar comptadors individuals d’aigua i fontaneria de baix consum i d’estalvi d’aigua en habitatges, establiments turístics, industrials, comercials i agrícoles, i instal·lacions urbanes de nova construcció que requereixin subministrament.

- Mesures de detecció i reducció de fuites.

- La substitució de xarxes amb fuites i la sectorització adequada.

- La reutilització d’aigües regenerades per al reg de zones verdes, neteja de carrers, etc., d’acord amb els usos permesos.

e. L’establiment de tarifes que gravi els consums sumptuaris i abusius i compleixi les exigències de la DMA respecte de la recuperació de costs del cicle integral de l’aigua.

f. Campanyes de conscienciació ciutadana i assessorament a l’usuari.

g. L’establiment de mesures per a la millora de les xarxes de sanejament i/o la implantació escalonada de xarxes separatives de pluvials i residuals.

h. La implantació de sistemes urbans de drenatge sostenible.

3. Una vegada redactat aquest Pla, i desprès de la seva aprovació inicial, se sol·licitarà un informe a l’Administració hidràulica. L’aprovació definitiva del Pla la farà l’Ajuntament corresponent.

Article 60. Gestió d’aigües pluvials

1. Les aigües pluvials són un recurs natural que s’ha d’aprofitar. Les administracions públiques de les Illes Balears, en l’àmbit de les competències pròpies, en fomentaran la recollida per a la infiltració o utilització posteriors.

2. Les aigües pluvials es podran aprofitar per a qualsevol ús sense perjudici del tractament previ que sigui necessari per a l’ús d’aquestes, d’acord amb l’establert a la normativa aplicable.

3. Als habitatges existents que disposin de sistemes tradicionals de recollida d’aigua de pluja (cisternes o aljubs), se’n fomentarà la recuperació amb l’objectiu de mantenir la cultura antiga d’aigua a les Illes Balears. Sempre que sigui viable, les noves edificacions disposaran de sistemes de recollida de pluja, amb l’objectiu d’emmagatzemar-les per a un ús posterior. Aquesta mesura serà obligatòria als nous habitatges unifamiliars i les edificacions situades en sòl rústic.

4. Les instal·lacions industrials recolliran de manera separada les pluvials netes de les teulades (que seran reutilitzades a la pròpia instal·lació) i les potencialment hidrocarburades. Es fomentarà l’emmagatzemament i reutilització de les primeres. Les pluvials potencialment hidrocarburades s’hauran de sotmetre a un tractament prèviament a l’abocament a la xarxa corresponent o a la utilització a les mateixes instal·lacions o a la reincorporació al medi. El tractament previ esmentat serà aquell necessari per aconseguir la qualitat adequada per a l’ús posterior. En el cas de la reincorporació al medi s’haurà d’obtenir autorització de l’Administració hidràulica.

5. Els desenvolupaments urbans que representin increment de la impermeabilització del sòl i, per tant, del vessament, i per no condicionar la capacitat de desguàs dels llits, han d’estudiar i adoptar actuacions de correcció hidrològica forestal que minimitzin l’impacte derivat de les esmentades actuacions sobre la capacitat de desguàs dels canals.

6. Els nous desenvolupaments urbanístics adoptaran tècniques o sistemes urbans de drenatge sostenible. Els projectes d’urbanització incorporaran mesures per fomentar la infiltració de les superfícies dels aparcaments, vials, centres de rotondes, escocells i jardins. Es proposa l’ús de solucions amb paviments permeables o el rebaixament de vorades en aquelles situacions en què es pugui redirigir el vessament superficial cap a zones on se’n faciliti la infiltració (escocells, zones verdes...). Tot això sense perjudici de l’ús d’altres possibles solucions que s’englobin dins d’aquest conjunt de tècniques de drenatge sostenible.

7. En els desenvolupaments urbanístics existents, les corporacions locals establiran mesures per a la implantació de sistemes de drenatge sostenible i de xarxes separatives de pluvials i residuals, així com la construcció de tancs o basses de tempesta que permetin la minimització dels impactes de les aigües pluvials sobre els sistemes de sanejament.

8. Les noves grans superfícies tradicionalment impermeables, com ara aparcaments, instal·lacions esportives i de lleure, adoptaran sistemes de drenatge sostenible que minimitzin l’impacte de les aigües pluvials a les xarxes de sanejament i drenatge i, al seu torn, permetin l’emmagatzemament per a un ús posterior o la reincorporació al medi.

Article 61. Comptadors d’aigua i fontaneria de baix consum

1. Els nous edificis d’oficines, hotels, habitatges turístics de vacances i altres edificis d’ús públic hauran d’instal·lar obligatòriament aixetes o grifons electrònics en els quals l’obertura i tancament es faci mitjançant sensors de presència o altres sistemes que permetin un estalvi equivalent d’aigua.

2. Les edificacions assenyalades anteriorment que ja existien abans de l’entrada en vigor d’aquest Pla en les quals es dugui a terme una reforma o rehabilitació que n’afecti la fontaneria, hauran d’implantar, preceptivament, fontaneria de baix consum.

3. La instal·lació de dispositius d’estalvi d’aigua en edificacions existents es considerarà, a efectes fiscals i de foment, una millora ambiental.

Article 62. Recuperació de costos en la prestació del servei de subministrament d’aigua

L’administració competent en matèria de subministrament d’aigua, en virtut del principi de recuperació de costs i tenint en compte les projeccions econòmiques a llarg termini, establirà els mecanismes oportuns per fomentar-ne el consum responsable i fer repercutir els costs dels serveis relacionats amb la gestió de l’aigua als diferents usuaris finals, incloent-hi els costs ambientals i del recurs. L’Administració hidràulica avaluarà el grau de recuperació de costs en aquests serveis almenys una vegada cada sis anys i posarà aquesta informació a disposició del públic.

Article 63. Reg de parcs, jardins i zones verdes urbanes

1. El reg de parcs, jardins i zones verdes urbanes, com ara les zones verdes públiques d’urbanitzacions, polígons industrials i nuclis urbans, es durà a terme mitjançant la utilització d’aigües pluvials i aigües regenerades, excepte per raons de salut pública acreditades degudament.

2. En el disseny i execució de projectes de noves zones verdes urbanes, així com en la remodelació de les existents, s’utilitzaran preferentment espècies vegetals autòctones i de baix requeriment hídric.

3. En el disseny, remodelació i execució de jardins i zones verdes privades se fomentarà la utilització d’espècies vegetals de baix requeriment hídric, així com l’ús d’aigües pluvials i/o regenerades.

Article 64. Xarxes de distribució d’aigua potable i pèrdues admissibles

1. És objectiu d’aquest Pla que el percentatge màxim de pèrdues admissibles en els proveïments urbans existents actuals no superi el 25 % del volum d’aigua subministrada el 2021 i el 17 % el 2027.

2. Per aconseguir aquests objectius els ajuntaments establiran mesures en el pla de gestió sostenible de l’aigua. En el cas de pèrdues inferiors a aquest percentatge, els ajuntaments hauran d’aplicar els plans de gestió esmentats com a eina de millora i protecció del domini públic hidràulic.

3. Les actuacions de millora de la xarxa i gestió integral de l’aigua considerades necessàries es desenvoluparan per l’administració local corresponent, sense perjudici de la col·laboració de les administracions insular, autonòmica i estatal.

Article 65. Campanyes de conscienciació ciutadana

1. Les administracions públiques de les Illes Balears, en l’exercici de les competències pròpies i en la mesura de les disponibilitats pressupostàries, desenvoluparan campanyes de conscienciació ciutadana per reduir la demanda d’aigua, millorar-ne l’eficiència en l’ús i evitar el deteriorament dels recursos hídrics disponibles actuals i futurs.

2. Les campanyes de conscienciació ciutadana es podran instrumentar mitjançant programes educatius i formatius, anuncis o campanyes de sensibilització als mitjans de comunicació, convenis de col·laboració amb altres administracions públiques o particulars, contractes en els termes prevists en la legislació vigent en matèria de contractació o a través d’altres mitjans que l’administració consideri convenients i adequats.

Article 66. Informe de suficiència de recursos hídrics i capacitat de sanejament.

1. Els instruments d’ordenació territorial, el planejament urbanístic i la resta d’instruments d’ordenació urbanística que impliquin un increment de la demanda de recursos hídrics a atendre requeriran un informe vinculant de l’Administració hidràulica. Aquest informe es pronunciarà sobre l’existència de recursos hídrics suficients i reconeguts legalment per atendre l’increment de les demandes hídriques i la suficiència de la xarxa de sanejament i depuració.

2. S’entendrà que un pla urbanístic comporta noves demandes quan prevegi un increment de la població permanent o estacional o la implantació de noves activitats consumptives o l’ampliació o intensificació de les existents. Per a la determinació de la demanda hídrica, el planejament o l’instrument urbanístic utilitzaran les dotacions d’aigua establertes en aquest Pla.

3. La documentació remesa a l’Administració hidràulica per a l’emissió de l’informe corresponent indicarà com a mínim la informació següent:

1. Població, consums i demandes actuals i futures. Per a la demanda futura es tindrà en compte el creixement previst quant a població, indústria, sector serveis, etc., i l’estimació o quantificació de la nova demanda.

2. Recursos hídrics disponibles i propostes per atendre la nova demanda. Origen de les fonts de subministrament que atendran la futura demanda, fonts disponibles o previstes del recurs.

3. Informe de les empreses subministradores d’aigua que asseguri una gestió integral i sostenible del cicle de l’aigua, així com l’existència d’infraestructures per atendre la nova demanda. En cas contrari, en el planejament s’hauran de definir les noves infraestructures necessàries per atendre aquesta demanda.

4. Títol concessional atorgat per l’Administració hidràulica que autoritza l’aprofitament de les aigües públiques. En el seu cas, sol·licitud del títol concessional.

5. Certificat en vigor de l’entitat responsable de la depuració que asseguri que els volums generats d’aigua residual, tant en cabal com en concentració de contaminants, podran ser tractats en la seva totalitat per l’EDAR existent i no interferiran amb el compliment dels valors límit d’emissió imposats en l’autorització d’abocament al domini públic hidràulic o al domini públic marítim terrestre. En cas contrari, l’instrument d’ordenació territorial haurà de preveure les actuacions de depuració necessàries per atendre els nous abocaments.

6. Autorització d’abocament.

7. Infraestructures del cicle integral de l’aigua i altres obres hidràuliques necessàries per atendre les propostes.

8. Estudi econòmic i financer de les infraestructures de l’aigua.

4. Els recursos disponibles per a previsions de creixement als diferents instruments d’ordenació urbanística no podran ser acreditats més enllà de la vigència d’aquest Pla. Quan se realitzi l’informe previst en aquest article se comprovarà que no es superin els  percentatges màxims de pèrdues admissibles previstos a l’article 64.1.

5. L’Administració hidràulica informarà amb el màxim detall els instruments de planejament general i ajornarà per als planejaments de desenvolupament aquells condicionants que només es poden assolir en la fase esmentada.

CAPÍTOL IV

DE LA REUTILITZACIÓ D’AIGÜES REGENERADES

Article 67. Normativa aplicable

La reutilització d’aigües regenerades a la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears es regirà per l’establert al Reial Decret 1620/2007, de 7 de desembre, pel qual s’estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades, o en la normativa que la substitueixi.

Article 68. Normes especials per a la reutilització d’aigües regenerades per a ús de regadius

1. L’objectiu fonamental d’aquest Pla en matèria de regadius és aconseguir que els nous regadius siguin amb aigües regenerades, millorar l’eficiència en l’ús de l’aigua, substituir en la mesura possible el consum de recursos hídrics convencionals per a reg amb aigües regenerades, així com posar a disposició del sector agrari prou tecnologia per a l’aprofitament de les aigües regenerades.

2. Amb caràcter general es potenciarà l’ús d’aigua regenerada. Les inversions en béns materials realitzades per a estalvi i reducció de càrrega contaminant es podran considerar inversions ambientals a efectes d’aplicació de la legislació mercantil i fiscal.

3. Les actuacions bàsiques d’aquest Pla en matèria de regadius són:

a) La substitució d’aigües subterrànies per aigües regenerades, d’acord amb el programa d’actuacions 5 de definició de les prioritats d’actuació i les obres a realitzar per la mateixa Administració.

En el programa d’infraestructures 5 es relacionen les EDAR on és recomanable i aprofitable, des del punt de vista hidrogeològic, la reutilització d’aigües residuals regenerades amb finalitats agrícoles. En qualsevol cas, es podran dur a terme estudis hidrogeològics i agronòmics de detall que en justifiquin la viabilitat.

b) Els estudis per a la delimitació dinàmica de les superfícies de regadiu, distribució de cultius, dotacions reals, consums, origen de l’aigua i control periòdic dels volums i del consum real d’aigua a cada massa d’aigua subterrània.

4. En els projectes de regadiu amb aigua regenerada sobre una determinada zona, l’Administració hidràulica i l’agrícola promouran la inclusió dels regants que explotin aigües subterrànies i que estiguin inclosos en aquesta àrea, en una comunitat de regants d’aigües regenerades. La inclusió dels regants en la comunitat de regants tindrà sempre caràcter voluntari.

Les concessions o autoritzacions per a regadiu es mantindran amb el mateix volum concedit, però l’explotació quedarà en suspens i només podrà utilitzar-se per a ús domèstic i per a abeurador de bestiar, en cas d’avaria del sistema d’aigua regenerada o mala qualitat puntual d’aquesta. Aquesta suspensió, en cap cas, no implicarà la pèrdua de drets ni l’abandonament de la captació.

En el cas que a l’àrea hi hagi cultius o rotació de cultius que no admetin la qualitat de l’aigua regenerada subministrada per qualsevol causa justificada, podran mantenir l’explotació amb les aigües subterrànies.

El projecte de regadiu amb aigües regenerades inclourà la instal·lació de comptadors a fi de comptabilitzar mensualment l’aigua utilitzada i remetre els resultats recollits a l’Administració hidràulica amb periodicitat mínima anual.

5. L’Administració hidràulica podrà denegar l’execució de projectes de reg amb aigües residuals regenerades que puguin afectar negativament captacions pròximes destinades a proveïment de poblacions o que impliquin risc de deteriorament de la qualitat general de l’aigua de l’aqüífer o masses d’aigua superficial i d’incompliment dels objectius d’aquest Pla per als diferents tipus de masses d’aigua.

6. En els casos de transformació de regadius actuals en altres que comportin un consum d’aigua menor o l’alliberament de recursos subterranis, les administracions competents en matèria de recursos hídrics i d’agricultura podran establir mesures de foment, habilitar crèdits bonificats o altres ajuts econòmics, oferir cursos de capacitació i donar assistència tècnica.

Article 69. Camps de golf i de polo de qualsevol superfície, així com altres instal·lacions esportives amb superfície de reg igual o superior a 3 ha

1. Els camps de golf i de polo, a més d’altres instal·lacions esportives amb superfície de reg igual o superior a 3 Ha, sols podran satisfer les seves demandes d’aigua per reg amb la utilització d’aigües regenerades.

2. Tots els projectes o avantprojectes d’aquestes infraestructures hauran de justificar la suficiència d’aigua adequada per regar.

3. Excepcionalment, i únicament en els casos en què el titular d'una concessió d'aigua regenerada compleixi amb ella i no pugui assolir els requisits de qualitat que preveu la normativa de reutilització d'aigües regenerades vigent per causes provades i imputables a la qualitat de l'aigua depurada, es podran utilitzar aigües dessalinitzades de mar per al reg en camps de golf. En aquests casos, les concessions d'aigües dessalinitzades s'atorgaran a precari, per un màxim de 2 anys, renovable, i el volum màxim autoritzat correspondrà a l'estrictament necessari per al reg dels greens.

CAPÍTOL V

DE LA RECÀRREGA ARTIFICIAL, EMMAGATZEMATGE-RECUPERACIÓ I BARRERES CONTRA LA INTRUSIÓ

Article 70. Disposicions generals

L’Administració hidràulica fixarà les àrees de recàrrega dels aqüífers, sota les directrius següents:

a) Qualsevol projecte de recàrrega artificial, emmagatzematge-recuperació o barrera contra la intrusió, haurà d’indicar, com a mínim, la informació següent:

1) Objectius concrets

2) Origen, volum i qualitat de l’aigua a utilitzar

3) Àrea per a la recàrrega

4) Característiques hidrogeològiques de l’aqüífer a recarregar

5) Dispositiu proposat al projecte

6) Qualitat de la mescla resultant a l’aqüífer

7) Percentatge recuperable

8) Viabilitat econòmica

9) Avaluació de l’impacte ambiental sobre les aigües subterrànies i masses d’aigua associades

b) Els recursos aplicats per a la recàrrega artificial podran obtenir-se de qualsevol aigua superficial, subterrània, regenerada o dessalinitzada, sempre que l’ús de la font no comprometi la consecució dels objectius mediambientals establerts per a la font o la massa d’aigua recarregada ni pugui generar situacions de risc per a la salut pública.

c) Es consideraran prioritàries, per aquest ordre, les actuacions encaminades a:

1) Pal·liar problemes de sobreexplotació previsibles.

2) Resoldre o millorar el proveïment a poblacions.

3) Resoldre problemes de sobreexplotació o salinització en aqüífers que ja han assolit un grau notable de deteriorament.

4) Millora de zones humides.

Article 71. Recàrrega artificial amb aigües regenerades

1. La recàrrega d’aqüífers amb aigua residual regenerada, mitjançant injecció o percolació a les masses d’aigua subterrània, s’autoritzarà si els estudis hidrogeològics i de qualitat química, realitzats per un tècnic competent, garanteixen la innocuïtat de la recàrrega, i s’ajustarà al que disposa la normativa relativa a reutilització d’aigües regenerades.

2. La recàrrega d’aqüífers amb aigua regenerada mitjançant percolació haurà de justificar, així mateix, mitjançant un estudi hidrogeològic fet per un tècnic competent, que el temps de trànsit fins a l’aqüífer i la resta de les condicions hidrogeològiques garanteixen que no hi haurà afecció.

Article 72. Barreres de recàrrega contra la intrusió

1. La qualitat de l’aigua a infiltrar en barreres de recàrrega d’aqüífers contra la intrusió es determinarà cas per cas i, com a mínim, haurà de ser la prevista en la legislació vigent en matèria d’aigües regenerades.

2. L’aigua a recarregar no podrà sobrepassar en volum el 30 % de la recàrrega natural de l’aqüífer o de la zona d’aquest limitada per les línies de flux que englobin l’àrea de recàrrega.

3. Les instal·lacions de recàrrega es disposaran de manera lineal, paral·leles a la costa.

CAPÍTOL VI

DEL TRACTAMENT DE LES AIGÜES RESIDUALS I DE L’ORDENACIÓ D’ABOCAMENTS

  

Secció 1a

Del tractament de les aigües residuals

Article 73. Disposicions generals

1. A la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears serà d’aplicació el que preveu el Reial decret llei 11/1995, de 28 de desembre, pel qual s’estableixen les normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes i la seva normativa de desenvolupament, continguda al Reial decret 509/1996, de 15 de març.

2. La depuració de les aigües residuals, urbanes i no urbanes, es pot dur a terme mitjançant sistemes col·lectius i mitjançant sistemes autònoms.

Article 74. Objectius en matèria de sanejament i depuració d’aigües residuals

En matèria de sanejament i depuració d’aigües residuals, els objectius fonamentals d’aquest Pla són:

a) La consecució dels objectius de qualitat de les aigües subterrànies i superficials establerts als articles 100 i 101 d’aquesta normativa.

b) Donar compliment als requisits establerts al Reial decret llei 11/1995, de 28 de desembre, i el Reial decret 509/1996, de 15 de març.

c) Promoure el desenvolupament dels mecanismes necessaris per assolir el ple compliment de totes les normes legals a què estan subjectes els abocaments i, especialment, l’establert en el TRLA.

d) Aconseguir un repartiment equitatiu de les càrregues econòmiques entre tots els agents implicats, suficients per a l’assoliment i manteniment dels objectius de qualitat establerts, i d’acord amb la legislació vigent.

e) Promoure la reutilització de les aigües regenerades.

f) Fomentar l’ús d’energies renovables per al funcionament de les instal·lacions de sanejament.

Article 75. Requisits de les xarxes de sanejament

1. Els sistemes col·lectors tindran les condicions tècniques establertes al Reial decret 509/1996, de 15 de març, de desenvolupament del Reial decret llei 11/1995, de 28 de desembre, pel qual s’estableixen les normes aplicables al tractament d’aigües residuals.

2. El projecte, construcció i manteniment dels sistemes col·lectors s’hauran de dur a terme tenint present el volum i característiques de les aigües residuals urbanes i utilitzant les tècniques adequades que garanteixin l’estanquitat dels sistemes i impedeixin la contaminació de les aigües receptores i, en tot cas, la de les aigües subterrànies.

3. Els municipis hauran d’avaluar l’estat de les seves xarxes de sanejament i prioritzar la millora o reparació d’aquells trams que es trobin en mal estat, establint en el pla de gestió sostenible de l’aigua les actuacions ordenades segons la seva prioritat.

4. Els projectes de nous desenvolupaments urbanístics hauran d’establir xarxes de sanejament separatives d’aigües residuals i pluvials o bé mesures alternatives que minimitzin l’impacte derivat de l’existència de xarxes unitàries de sanejament i pluvials d’acord amb allò previst al capítol III de gestió de la demanda.

5. La xarxa de sanejament en xarxes separatives i unitàries, el funcionament hidràulic de les quals sigui per gravetat, haurà de tenir capacitat mínima suficient per evacuar el màxim xàfec de freqüència decennal i durada igual al temps de concentració associat a la xarxa.

6. Els sobreeixidors del sistema col·lector de sanejament, així com els d’entrada a la depuradora, hauran de disposar d’un sistema que permeti reduir els sòlids gruixats i flotants.

7. Les xarxes de sanejament són serveis urbanístics bàsics, d’acord amb l’article 22 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d’urbanisme de les Illes Balears. Les seves característiques i el seu traçat han d’estar continguts en els plans d’ordenació detallada corresponents.

Article 76. Requisits de disseny de les estacions depuradores d’aigües residuals

1. Les estacions depuradores d’aigües residuals s’ajustaran com a mínim, tret de causa justificada, a les condicions següents:

a) El disseny i dimensionament serà l’adequat a les característiques de cabal i càrrega contaminant específiques de l’influent, amb la previsió de l’evolució temporal d’aquest amb un horitzó mínim de 9 anys.

b) La reserva d’espai es farà tenint en compte la població real i la previsió dels possibles creixements i no la capacitat màxima de població prevista en el planejament.

Aquesta previsió de possibles creixements es calcularà tenint en compte un horitzó, com a mínim de 10 anys, a partir dels índexs de creixement igual observats en els nuclis de població del municipi en un nombre d’anys anteriors igual o superior del que es considera com a horitzó de previsió.

c) Tindran com a mínim una capacitat de tractament igual a la càrrega, estimada o mesurada, de l’influent corresponent al valor mitjà diari de la setmana de màxima càrrega de l’any, incrementada en un 10 % i sense tenir en compte circumstàncies excepcionals.

2. En aquells casos en què el nombre d’habitants equivalents de les aglomeracions urbanes variï substancialment en funció de l’època de l’any, el disseny de la instal·lació s’haurà de fer tenint en compte aquest aspecte, i l’autorització d’abocament podrà preveure diferents valors temporals dels paràmetres exigits.

Secció 2a

De l’ordenació d’abocaments

Article 77. Disposicions generals

1. D’acord amb l’article 100 del TRLA es consideraran abocaments els que es realitzin directament o indirectament en el domini públic hidràulic, sigui quin sigui el procediment o tècnica utilitzada.

2. No es permet l’abocament d’aigües residuals sense tractar, independentment del tipus d’abocament, directe o indirecte, o del punt d’abocament.

3. Tot abocament ha de complir les característiques d’emissió establertes en la normativa vigent que li siguin d’aplicació i que permetin complir les NCA i no comprometin la consecució dels objectius mediambientals fixats per a la massa d’aigua en què es realitza l’abocament.

4. Els límits de concentració dels abocaments a una massa d’aigua s’establiran partint dels objectius de qualitat i el seu ús principal. Les normes de qualitat de les aigües segons l’ús i les NCA són les estipulades al Reial decret 817/2015, d’11 de setembre, pel qual s’estableixen els criteris de seguiment i avaluació de l’estat de les aigües superficials i les NCA.

5. No obstant això, excepcionalment i amb caràcter marcadament temporal, l’Administració hidràulica podrà reduir els requisits establerts per a l’abocament en casos de força major i situacions d’emergència, sempre que l’operador de l’activitat que provoca l’abocament adopti les mesures pertinents.

Article 78. Aglomeracions urbanes i zones sense accés a la xarxa de clavegueram

1. A efectes d’aquest Pla, s’entén per aglomeració urbana una zona geogràfica formada per un o diversos municipis, o per part d’un o alguns d’aquests, que per la seva població o activitat econòmica constitueixi un focus de generació d’aigües residuals que justifiqui la seva recollida i conducció a una instal·lació de tractament o a un punt d’abocament final.

2. Es consideraran petites aglomeracions urbanes aquelles la població de les quals sigui igual o inferior a 2.000 habitants equivalents, sempre que disposin de xarxa de sanejament.

3. Sempre que sigui viable des d’un punt de vista tècnic, econòmic i mediambiental, els nuclis de població dispersos hauran d’agrupar-se i constituir una aglomeració urbana, conduint les aigües residuals d’aquests a un mateix punt per a depurar-les i compartint els costs associats. Si això no és possible, es regiran pel que disposa l’article 80.

Article 79. Abocaments procedents de petites aglomeracions urbanes

1. Les petites aglomeracions urbanes hauran de dur a terme un tractament adequat de les aigües residuals que produeixin; s’entén com a tal el que permeti assolir els valors indicats a les taules següents:

QUADRE 24. PARÀMETRES DE QUALITAT D’AIGÜES RESIDUALS PROCEDENTS D’AGLOMERACIONS URBANES ENTRE 250 I 2000 H-E

Paràmetre	Concentració	Reducció
Demanda bioquímica d’oxigen (DBO5)	25 mg O2/L	70 %
Demanda química d’oxigen (DQO)	125 mg O2/L	75 %
Sòlids en suspensió	35 mg/L	70 %

QUADRE 25. PARÀMETRES DE QUALITAT D’AIGÜES RESIDUALS PROCEDENTS D’AGLOMERACIONS URBANES IGUALS o INFERIORS A 250 H-E

Paràmetre	Concentració	Reducció
Demanda bioquímica d’oxigen (DBO5)	70 mg O2/L	70 %
Demanda química d’oxigen (DQO)	300 mg O2/L	75 %
Sòlids en suspensió	90 mg/L 150 mg/L*	70 %

*Sistemes de depuració per llacunatge.

S’aplicarà el valor de concentració o el percentatge de reducció.

2. Aquests valors constitueixen mitjanes anuals. Les mostres podran ser puntuals o compostes. No es computaran els valors extrems per a la qualitat de l’aigua quan aquests siguin conseqüència de situacions inusuals, com les ocasionades per les pluges intenses.

3. El nombre mínim anual de mostres a prendre per comprovar el compliment dels requisits esmentats serà de quatre, recollides a intervals regulars durant l’any. Es considerarà que les aigües residuals s’ajusten als paràmetres corresponents quan, com a màxim, una mostra de cada quatre no compleixi els requisits indicats en els quadres 24 o 25, segons correspongui, sempre que la DBO5 i la DQO no es desviïn dels valors paramètrics de concentració més del 100 % i els sòlids en suspensió més del 150 %.

Article 80. Tractament de les aigües residuals procedents de zones sense accés a la xarxa de clavegueram

1. Els immobles situats en una zona sense accés a la xarxa de clavegueram hauran de disposar de sistemes autònoms de tractament de les aigües residuals que produeixin.

2. Són sistemes autònoms de tractament aquells en els quals s’efectua in situ la recollida, el pretractament, la depuració i l’evacuació de les aigües residuals de tipus domèstic.

3. El titular del sistema autònom de depuració haurà de presentar declaració responsable davant l’Administració hidràulica de la instal·lació d’aquest sistema, que acompanyarà amb un document acreditatiu d’adquisició i instal·lació, característiques tècniques, rendiment, així com el pla de manteniment d’aquest. La direcció general competent en matèria de recursos hídrics facilitarà el model de declaració responsable.

4. La declaració responsable prevista en l’apartat anterior és independent de la comunicació prèvia prevista en la disposició transitòria quarta de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d’urbanisme de les Illes Balears. La direcció general competent en matèria de recursos hídrics facilitarà el model de comunicació prèvia. Una vegada presentada aquesta comunicació s’haurà de presentar la declaració responsable prevista en l’apartat anterior en el termini màxim de dos anys.

5. L’Administració hidràulica portarà un registre de declaracions responsables i comunicacions prèvies i vigilarà el compliment de l’obligació de protecció del domini públic hidràulic.

6. Els sistemes de sanejament autònom han de complir els requisits següents:

a) Han de concebre’s, implantar i mantenir de tal manera que garanteixin la no contaminació de les aigües superficials i subterrànies, en particular les dirigides al consum humà o a usos particulars com la pesca o el bany.

b) Les característiques tècniques i el dimensionament s’han d’adaptar a les característiques de l’immoble i a les seves instal·lacions, així com a les característiques genèriques del lloc on s’implanta, considerant l’orografia, la hidrologia, la hidrogeologia i la climatologia. No es permet la construcció de dipòsits d’aigües residuals o sistemes autònoms d’obra civil.

c) El lloc d’implantació del conjunt d’elements del sistema de sanejament autònom ha de tenir en compte les característiques particulars del terreny, de la naturalesa, del pendent i de la situació relativa respecte a l’emplaçament de l’activitat generadora de les aigües residuals.

d) En cap cas no poden servir per recollir aigües pluvials.

e) En el cas de sistemes de sanejament autònom d’instal·lacions d’hostaleria, com ara agroturismes o restaurants, hauran de disposar obligatòriament d’un pretractament per a l’eliminació d’olis i greixos.

f) S’haurà d’efectuar el buidatge dels fangs segons la periodicitat establerta pel fabricant i conservar els comprovants corresponents.

7. En els casos en els quals el planejament municipal prevegi la dotació de xarxa de sanejament per a un nucli de població, d’acord amb l’establert en la disposició addicional quarta de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d’urbanisme de les Illes Balears, els habitatges o els establiments situats en aquest nucli estaran obligats a dur a terme les obres corresponents de connexió de servei al clavegueram en el termini màxim d’un any des que la infraestructura estigui en funcionament, és a dir, des de la data de recepció de les obres per part de l’ajuntament.

En aquests casos, i fins que es faci efectiva la connexió a la xarxa de clavegueram, es recomana instal·lar un dipòsit estanc de buidatge periòdic en lloc d’un sistema autònom de depuració. En el moment de fer la connexió, s’hauran de desinstal·lar o tancar els sistemes previs.

8. Els efluents procedents dels sistemes autònoms de depuració es podran reutilitzar a la mateixa parcel·la. Es recomana dur-hi a terme un tractament addicional de desinfecció, com ara cloració, filtració o un altre sistema similar que asseguri l’eliminació de microorganismes patògens. S’ha de disposar d’una zona verda d’evacuació de 25 m2 per habitant-equivalent com a mínim. En el cas d’establiments hotelers que disposin de zones verdes que puguin entrar en contacte amb els clients, l’efluent es podrà utilitzar com a complement del reg de l’explotació, sempre que es depuri convenientment i s’obtingui autorització de l’Administració hidràulica.

9. Els rendiments de depuració exigits per als sistemes autònoms, els tractaments addicionals posteriors i els sistemes d’evacuació de l’efluent seran els que es mostren en els quadres següents:

QUADRE 26. CONDICIONS DE DEPURACIÓ PER A HABITATGES PARTICULARS

Zona de vulnerabilitat a la contaminació d’aqüífers alta
Pretractament	Percentatges de reducció (efluent del sistema autònom)			Tractament addicional posterior	Evacuació d’efluent final
	DBO5	DQO	SS
Desbast	70 %	75 %	70 %	DN	ZV
Perímetre de restriccions màximes de pous de proveïment urbà
Pretractament	Percentatges de reducció (efluent del sistema autònom)			Tractament addicional posterior	Evacuació d’efluent final
	DBO5	DQO	SS
Desbast	70 %	75 %	70 %	DS + DN	ZV o ZI(1)
Zona de vulnerabilitat a la contaminació d’aqüífers moderada o baixa i fora del perímetre de restriccions màximes de pous de proveïment urbà
Pretractament	Percentatges de reducció (efluent del sistema autònom)			Tractament addicional posterior	Evacuació d’efluent final
	DBO5	DQO	SS
Desbast	70 %	75 %	70 %	DS(2)	ZV o ZI(1)

QUADRE 27. CONDICIONS DE DEPURACIÓ PER A ESTABLIMENTS D’HOSTALERIA >12 H-E I ALTRES ACTIVITATS ECONÒMIQUES

Zona de vulnerabilitat a la contaminació d’aqüífers alta o perímetre de restriccions màximes de pous de proveïment urbà
Pretractament	Percentatges de reducció (efluent del sistema autònom)			Tractament addicional posterior	Evacuació d’efluent final
	DBO5	DQO	SS
Desbast + Desgreixatge	70 %	75 %	70 %	DS + DN	ZV(1)
Zona de vulnerabilitat a la contaminació d’aqüífers moderada o baixa i fora del perímetre de restriccions màximes de pous de proveïment urbà
Pretractament	Percentatges de reducció (efluent del sistema autònom)			Tractament addicional posterior	Evacuació d’efluent final
	DBO5	DQO	SS
Desbast + Desgreixatge	70 %	75 %	70 %	DS	ZV(1) o ZI(1)

(1) Han de menester informe favorable de la DGRH.

(2) Desinfecció recomanada en cas que l’efluent evacuat per zona verda (ZV) pugui entrar en contacte amb l’ésser humà.

Abreviatures:

DBO5: demanda bioquímica d’oxigen en 5 dies (mg O2/l)

DQO: demanda química d’oxigen (mg O2/l)

SS: Sòlids en suspensió (mg/l)

DS: desinfecció (generalment, cloració).

DN: sistema de desnitrificació, com les zones humides artificials de flux subsuperficial especificats a l’annex 3 de la normativa.

ZV: infiltració per zona verda

ZI: infiltració per rasa drenant

Els quadres 26 i 27 són requisits mínims, per la qual cosa es poden instal·lar sistemes de depuració de més bon rendiment i fer tractaments addicionals de l’efluent.

10. Tant els sistemes autònoms de depuració instal·lats com els dipòsits estancs de buidatge periòdic han d’estar homologats i disposar de marcatge CE. Els sistemes prefabricats han de complir el conjunt de normes UNE-EN 12566 (instal·lacions petites de depuració d’aigües residuals per a poblacions de fins a 50 habitants equivalents).

11. Les disposicions addicionals, els tipus de sistemes autònoms de depuració i els requisits tècnics i d’ubicació requerits per aquests, s’especifiquen en profunditat a l’annex 3 de la normativa.

Article 81. Abocament a zones sensibles

Els abocaments procedents d’instal·lacions de tractament d’aigües residuals urbanes que, sense que es duguin a terme directament en zones sensibles ho facin en conques que desemboquin a zones sensibles, quedaran també subjectes a la normativa vigent relativa a zones sensibles.

Article 82. Abocaments a sistemes col·lectors i clavegueram

1. Queda totalment prohibit l’abocament als sistemes col·lectors de composts, matèries i residus en estat sòlid, líquid o gasós, que per raó de la seva naturalesa, propietats o quantitat puguin causar, per si sols o per interacció amb altres, danys i inconvenients que afectin els recursos hídrics i processos biològics associats, la conservació de la xarxa de sanejament i els processos de depuració duts a terme a les EDAR.

2. Sense perjudici de l’anterior, queda prohibit l’abocament a la xarxa de sanejament d’aigües residuals que continguin les substàncies enumerades a l’annex 4, relatiu a substàncies, materials i productes l’abocament dels quals a la xarxa de sanejament està prohibit.

En qualsevol cas, en absència de normativa municipal a aquest efecte, l’abocament d’efluents industrials a la xarxa de clavegueram haurà de complir els límits establerts al quadre 28.

QUADRE 28. VALORS LÍMITS D’ABOCAMENTS a xarxa de clavegueram

PARÀMETRES QUÍMICS	UNITATS	LÍMITS PERMESOS
pH (interval permissible)	Unitats de pH	6 - 9
Conductivitat a 25 ºC	µS/cm	≤ 3.000
Temperatura	ºC	≤ 40
DBO5	mg O2/L	≤ 750
DQO	mg O2/L	≤ 1.500
Sòlids en suspensió	mg/L	≤ 750
Material sedimentable	mL/L	≤ 15
Nitrogen amoniacal (NH3, NH4+)	mg N/L	≤ 75
Nitrogen total	mg N/L	≤ 100
Fòsfor total	mg P/L	≤ 30
Clorurs (Cl-)	mg/L	≤ 1.500
Sulfats (SO42-)	mg/L	≤ 1.000
Sulfurs (S2-)	mg/L	≤ 5
Sulfits (SO32-)	mg/L	≤ 2
Fluorurs (F-)	mg/L	≤ 9
Cianurs (CN-)	mg/L	≤ 0,2
Alumini	mg/L	≤ 10
Arsènic	mg/L	≤ 0,05
Bari	mg/L	≤ 1
Bor	mg/L	≤ 2
Cadmi	mg/L	≤ 0,01
Cobalt	mg/L	≤ 0,2
Coure	mg/L	≤ 0,1
Crom (III)	mg/L	≤ 0,2
Crom (VI)	mg/L	≤ 0,05
Crom total	mg/L	≤ 0,25
Estany	mg/L	≤ 2
Ferro	mg/L	≤ 10
Magnesi	mg/L	≤ 10
Manganès	mg/L	≤ 2
Mercuri	mg/L	≤ 0,1
Níquel	mg/L	≤ 0,1
Plata	mg/L	≤ 0,05
Plom	mg/L	≤ 0,05
Seleni	mg/L	≤ 0,01
Zinc	mg/L	≤ 0,3
Fenols	mg/L	≤ 2
Aldehids	mg/L	≤ 2
Formaldehids	mg/L	≤ 5
Olis i greixos	mg/L	≤ 150
Olis minerals	mg/L	≤ 100
Detergents biodegradables	mg/L	≤ 10
Toxicitat	U.T. (equitox/m3)	≤ 15
Color	mg/L Pt/Co	Inapreciable a una dilució 1/40

3. L’administració local evitarà l’abocament de les substàncies contaminants del quadre 28 per sobre de les concentracions indicades a les xarxes de clavegueram o sistemes col·lectors gestionats per aquesta, atorgant l’autorització corresponent en els termes indicats en la legislació vigent i exercint el control efectiu sobre aquests abocaments.

4. Queda prohibida la descàrrega de camions dedicats a la neteja de fosses sèptiques o de qualsevol altra procedència en els sistemes col·lectors. Aquests abocaments només podran dur-se a terme directament a l’EDAR amb l’autorització prèvia del titular de la instal·lació. La manera de realitzar la descàrrega s’establirà per a cada EDAR, en funció de les característiques de cada instal·lació de recepció i a l’horari establert prèviament. La descàrrega es farà evitant cabals instantanis excessius que puguin col·lapsar les instal·lacions de recepció.

Article 83. Abocaments industrials

1. Les aigües residuals industrials hauran de rebre un tractament in situ per adequar la seva composició a la requerida per a l’abocament a sistemes de sanejament o al punt d’abocament que reculli l’autorització corresponent.

2. Els paràmetres requerits per a aquest tipus d’abocaments seran els que estableixi l’autorització corresponent. Els valors màxims permesos seran els establerts en la normativa específica, si n’hi ha, en la qual es poden establir límits més restrictius a criteri de l’Administració. En els casos en què no hi hagi normativa específica, els valors màxims d’emissió s’establiran tenint en compte els objectius de qualitat i NCA d’aquesta substància al medi aquàtic, establertes al Reial decret 817/2015.

  

TÍTOL IV ZONES PROTEGIDES

  

CAPÍTOL I

DE LES ZONES PROTEGIDES PEL PLA

Article 84. Concepte i classes

1. En compliment del que disposa la secció 4a del capítol I del títol I del RPH, s’identifiquen les següents conques o trams de conques, aqüífers, fonts, masses d’aigua o part d’aquestes com a zones protegides pel Pla:

a) Zones amb una captació d’aigua de consum humà sempre que el volum mitjà d’extracció sigui de, com a mínim, 10 m3/dia o proveeixi més de 50 persones, així com els perímetres de protecció delimitats.

b) Perímetres de protecció de les aigües minerals o termals, d’acord amb la seva legislació específica.

c) Zones que d’acord amb el Pla s’hagin de destinar, en el futur, a la captació d’aigua per a consum humà.

d) Zones de protecció d’espècies aquàtiques significatives des del punt de vista econòmic (peixos, mol·luscs).

e) Zones d’ús recreatiu de les aigües i zones de bany (incloses zones sensibles pel fet de ser aigües de bany).

f) Zones vulnerables a la contaminació per nitrats.

g) Zones sensibles per eutrofització en aplicació de les normes del tractament d’aigües residuals urbanes.

h) Zones de protecció d’hàbitats o espècies amb relació directa o indirecta amb masses d’aigua, en especial les incloses a la Xarxa Natura 2000 d’ambient aquàtic, i les masses d’aigua càrstiques.

i) Zones humides.

j) Reserves naturalss.

2. Durant la vigència d’aquest Pla, l’Administració hidràulica podrà establir objectius de qualitat química per a cada una de les zones protegides, de manera que les masses relacionades assoleixin l’estat que els correspongui segons el tipus de massa i segons l’ús previst.

CAPÍTOL II

DELS PERÍMETRES DE PROTECCIÓ

Article 85. Objectius i supòsits

1. Els perímetres de protecció tenen per objectiu la protecció del domini públic hidràulic i de les masses d’aigua contra el seu deteriorament, amb referència als extrems següents:

a) Aconseguir i mantenir un nivell adequat de la qualitat de les aigües i del seu estat ecològic.

b) Impedir l’abocament i acumulació de substàncies tòxiques i perilloses i residus de tot tipus al subsòl o en superfície, capaços de contaminar les aigües subterrànies o les aigües superficials.

c) Evitar qualsevol altra acumulació que pugui ser causa de la seva degradació.

d) Assegurar la protecció dels recursos hídrics naturals de bona qualitat, reservant zones específiques per al proveïment a poblacions, entre aquestes els perímetres de protecció de captacions de proveïment a poblacions.

2. Els perímetres de protecció s’aplicaran als pous o captacions de proveïment  a poblacions i a masses superficials.

Article 86. Limitacions i directrius generals dels perímetres de protecció

1. Les limitacions per a usos i activitats en els perímetres de protecció, una vegada definits, hauran de ser tinguts en compte en la primera modificació o revisió dels instruments de planejament territorial o urbanístic.

2. Fins a la delimitació efectiva d’aquests perímetres s’haurà de tenir en compte el compliment dels usos i activitats prohibits i autoritzables prevists en aquest Pla.

Article 87. Perímetres de protecció de captacions de proveïment  a població

1. L’Administració hidràulica de les Illes Balears, d’acord amb l’article 99 del TRLA i l’article 173 del RDPH, ha de dur a terme la delimitació hidrogeològica dels perímetres de protecció de captacions (pous i brolladors) de proveïment  a població.

2. Els perímetres de protecció tenen per finalitat la preservació química i quantitativa dels recursos de l’aqüífer en l’àmbit de l’àrea de captació. Si aquesta preservació no és possible a causa de la presència de múltiples fonts potencials de contaminació, degudament acreditades, s’han d’extremar les mesures de control i vigilància. En aquests casos, es fomentarà el trasllat de les captacions a àrees sense riscs en substitució de la ubicació actual d’aquestes captacions.

3. La delimitació dels perímetres de protecció s’efectuarà basant-se en criteris hidrogeològics de tipus hidrodinàmic i hidroquímic que fixin els temps de trànsit i transferència i, per tant, permetin la delimitació d’àrees de protecció en funció de les distàncies a la captació protegida. El resultat final serà una figura geomètrica més o menys extensa, dins de la qual es definiran almenys les àrees següents:

a) Zona 0 de protecció sanitària, corresponent a la zona d’ubicació de la captació. Aquesta zona s’haurà de tancar mitjançant un recinte amb tanques. Es prohibeix qualsevol ús i activitat, excepte els relacionats amb el manteniment i operació de la captació.

b) Zona I de protecció contra la contaminació microbiològica, corresponent a la delimitada entre la zona de protecció sanitària i el límit de la isòcrona de 50 dies, en les quals s’estableixen limitacions d’ús màximes per prevenir la contaminació derivada de bacteris i virus patògens.

c) Zona II de dilució i control de contaminants, corresponent a l’envoltant de la zona I, fins a un temps de trànsit de 5 anys, en el qual s’estableixen limitacions per prevenir la contaminació química.

d) Zona III de captació, corresponent a la definició del límit de la zona de captació, que s’estén des de la captació fins al límit d’influència d’aquesta en condicions d’explotació mitjanes.

La Zona III s’estén fins al límit de l’àrea màxima de captació de la font de subministrament per al cabal d’extracció objectiu. El règim de protecció s’estendrà fins al límit de la poligonal del perímetre de protecció.

4. Transitòriament, i fins que l’Administració hidràulica aprovi la delimitació hidrogeològica dels perímetres de protecció de les captacions de proveïment  seran d’aplicació les directrius provisionals següents:

a) Zona de restriccions absolutes; equivalent a la zona 0 prevista en l’apartat 3a d’aquest article, que es fixa en un cercle de radi de 10 metres al voltant de l’eix de la captació de proveïment a la població.

El titular o el concessionari de l’explotació del servei ha de vigilar el manteniment de la tanca i ha de complir les normes de control establertes en la normativa en matèria sanitària vigent.

b) Zona de restriccions màximes; equivalent a la zona I prevista a l’apartat 3b d’aquest article, que s’estableix en una corona circular d’entre 10 i 250 metres de radi al voltant de l’eix de la captació. Dins aquesta àrea queden prohibits els usos i activitats següents:

1. Emmagatzematge i tractament de residus.

2. Tractament d’hidrocarburs i el seu emmagatzemament en instal·lacions amb capacitat superior a 4 m3.

3. Emmagatzematge de substàncies inflamables, productes químics, productes farmacèutics i productes radioactius.

4. Injecció de residus i substàncies contaminants.

5. Sondejos petrolífers.

6. Enterrament de cadàvers d’animals (no inclou els cementiris).

7. Estacions de servei.

Els usos i activitats que es relacionen a continuació necessiten un informe favorable de l’Administració hidràulica, sense perjudici de les autoritzacions sectorials preceptives:

1. Emmagatzematge, transport i tractament d’aigües residuals, excepte les de sistemes autònoms de depuració que provenen d’habitatges unifamiliars i altres edificacions amb capacitat de tractament inferior a 12 habitants equivalents, que s’han d’ajustar a allò establert a l’article 80.

2. Ramaderia intensiva.

3. Pous i sondejos.

4. Indústries i activitats que utilitzin substàncies potencialment contaminants.

5. Pedreres, mines i extraccions d’àrids.

6. Cementeris.

7. Dipòsits de fertilitzants i plaguicides amb capacitat superior a 5 m3.

8. Reg amb aigües regenerades.

9. Indústries alimentàries i escorxadors.

Les activitats no incloses en els apartats anteriors s’entenen com a permeses, sense perjudici de les autoritzacions sectorials preceptives.

c) Zona de restriccions moderades; equival a les zones II (de dilució) i III (de captació) previstes a l’apartat 3c i 3d d’aquest article, i comprèn una corona circular de radi entre 250 i 1000 metres al voltant de l’eix del pou.

Dins l’àrea delimitada sota aquesta designació queden prohibits els usos i activitats següents:

1. Injecció de residus i substàncies contaminants al subsòl.

2. Emmagatzemament i tractament de productes radioactius.

Els usos i activitats que es relacionen a continuació requereixen un informe favorable de l’Administració hidràulica:

1. Emmagatzematge i tractament de residus (inclosos tots els abocadors de qualsevol naturalesa).

2. Tractament d’hidrocarburs, líquids i sòlids inflamables, productes químics i productes farmacèutics i el seu emmagatzematge, i amb capacitat superior a 4 m3.

3. Sondejos petrolífers.

4. Enterrament de cadàvers d’animals (no inclou els cementeris).

5. Estacions de servei.

6. Emmagatzematge, transport i tractament d’aigües residuals, excepte les de sistemes autònoms de depuració que provenen d’habitatges unifamiliars i altres edificacions amb capacitat de tractament inferior a 12 habitants equivalents, que s’han d’ajustar a allò establert a l’article 80.

Les activitats no incloses en els apartats anteriors s’entenen com a permeses, sense perjudici de les autoritzacions sectorials preceptives.

QUADRE 29. Activitats VERSUS perímetres de protecció de pous PROVEÏMENT A població

Activitat		Zona de restriccions absolutes (10 m)	Zona de restriccions màximes (10-250 m)	Zona de restriccions moderades (250-1000 m)
Emmagatzematge i tractament de:	Residus sòlids i líquids	Prohibit, excepte manteniment i operació de la captació	Prohibit	Informe favorable
	Productes farmacèutics
	Hidrocarburs líquids i sòlids inflamables amb capacitat > a 4 m3
	Productes químics
	Productes radioactius		Prohibit
Injecció de residus i substàncies contaminants
Sondejos petrolífers			Prohibit	Informe favorable
Enterrament de cadàvers d’animals
Estacions de servei
Cementiris			Informe favorable
Emmagatzemament i tractament d’aigües residuals (≥12 H-E)
Ramaderia intensiva				Permès
Pous i sondejos
Indústries i activitats potencialment contaminants
Pedreres, mines i extraccions d’àrids
Dipòsits de fertilitzants i plaguicides amb capacitat superior a 5 m3
Reg amb aigües regenerades
Indústries alimentàries i escorxadors

Article 88. Perímetres de protecció en masses d’aigües superficials

1. L’Administració hidràulica, en col·laboració amb l’administració competent per raó de la matèria, podrà establir perímetres de protecció a les masses d’aigües superficials, d’acord amb l’establert a l’article 278 del RDPH, als efectes del manteniment o millora del funcionament hídric del sistema, de la seva qualitat química i del seu estat ecològic.

2. En els perímetres de protecció d’aquestes masses s’establiran les activitats permeses, prohibides i condicionades.

3. A les masses d’aigües de transició i zones humides s’estableix, amb caràcter provisional, i fins que es delimitin els perímetres de protecció, una franja de protecció de 500 m al voltant d’aquests espais. Tota actuació susceptible d’afectar l’estat químic o ecològic del medi aquàtic que es realitzi en aquesta franja exigirà informe favorable de l’Administració hidràulica.

4. A les masses de categoria rius (torrents) s’estableix, amb caràcter provisional, una franja de protecció de 100 m a ambdós marges de la llera en els quals no es podrà realitzar cap activitat susceptible de contaminar les aigües o afectar el vessament, tant difús com concentrat. S’exceptuen d’aquesta regla les activitats agropecuàries de caràcter extensiu.

CAPÍTOL III

 DE LA PROTECCIÓ DE ZONES HUMIDES

  

Secció 1a

Disposicions generals

Article 89. Concepte

1. Als efectes d’aquest Pla, es consideren zones humides les zones pantanoses o entollades, fins i tot les creades artificialment, de conformitat amb l’establert a l’article 111.1 del TRLA.

2. S’entenen com a compreses a les zones humides les maresmes, torberes o aigües rases, ja siguin permanents o temporals, estiguin integrades per aigües estancades o corrents i ja es tracti d’aigües dolces, salabroses o salines, naturals o artificials, d’acord amb l’article 275.2 del RDPH.

Secció 2a

Protecció i gestió de les zones humides de les Illes Balears

Article 90. Règim general de protecció

1. Es considera d’interès públic, la conservació, recuperació, millora i l’ús racional de les zones humides de les Illes Balears.

2. L’Administració responsable de la gestió de zones humides de titularitat pública, així com els propietaris de les zones humides privades, estan obligats a la seva conservació, sense perjudici de la possible col·laboració tècnica i/o econòmica de l’administració hidràulica.

3. A més de les determinacions específiques establertes en aquest Pla, les zones humides estan regulades al TRLA i al RDPH, així com en el seu cas, a les normes de protecció ambiental, urbanística o territorial. Les zones humides incloses en el domini públic maritimoterrestre també estan regulades per la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes.

Article 91. Catàleg de zones humides de les Illes Balears

1. Es crea el Catàleg de zones humides de les Illes Balears, que consta a l’annex 5.

2. Aquest catàleg inclou un llistat i una cartografia on es delimiten:

Les zones humides d’origen natural o artificial.

Les zones potencials, enteses com aquelles zones que potencialment es podrien transformar en zona humida.

3. L’administració ambiental podrà actualitzar, revisar o modificar el Catàleg de zones humides o la seva cartografia a la pròxima revisió del PHIB.

Article 92. Règim de protecció i gestió de les zones humides

1. D’acord amb l’establert a l’article 279 del RDPH, tota activitat que afecti les zones humides requerirà autorització o concessió administrativa de l’Administració hidràulica, sense perjudici d’altres autoritzacions preceptives de caràcter ambiental.

a. Estan subjectes a prèvia autorització o concessió administrativa:

Les obres, activitats i aprofitaments que pretenguin dur-se a terme a la zona. Quan aquestes obres o activitats puguin perjudicar sensiblement la integritat d’una zona humida es requerirà avaluació prèvia de la incidència ecològica d’aquestes.

b. L’aprofitament dels recursos existents a la zona o dependents d’aquesta.

2. En les zones cartografiades com a zona humida al Catàleg de zones humides de les Illes Balears, les actuacions i aprofitaments que es podran autoritzar o concedir tindran com a resultat la conservació o el manteniment o l’increment de la superfície total de la zona humida i els seus valors ambientals.

3. A tal efecte, a sòl urbà o urbanitzable, quan es presenti el projecte d’actuacions o activitats previstes a l’Administració hidràulica per a la seva autorització o concessió, s’adjuntarà una proposta concreta de mesures compensatòries. Aquesta proposta consistirà en la restauració o recuperació de les superfícies cartografiades com a zona potencial que, mitjançant les actuacions corresponents, adquiriran la condició de zones humides o la creació de noves zones humides mantenint la connectivitat amb l’espai principal. La superfície a recuperar o restaurar tindrà, com a mínim, la superfície de la zona humida afectada. Aquestes actuacions donaran lloc a un canvi en la zonificació d’acord amb l’article 91.

4. Els projectes no hauran d’adjuntar la proposta de mesures compensatòries previstes en l’apartat anterior quan aquestes hagin estat incloses als instruments de planejament vigents i ja n’hagi informat l’Administració hidràulica. En aquests casos el projecte haurà d’anar acompanyat del certificat de l’ajuntament corresponent.

5. Mitjançant les fórmules pertinents, els instruments d’ordenació territorial o el planejament urbanístic hauran de preveure la protecció i el manteniment de la funcionalitat hidrològica i ecològica de les zones humides. En sòls urbans o urbanitzables es poden requalificar els àmbits cartografiats com a zona humida com a parcs públics que mantinguin els valors ecològics de zona humida.

Article 93. Règim de protecció i gestió de les zones potencials

1. Es consideren zones potencials les superfícies que, mitjançant les adaptacions corresponents, poden recuperar o adquirir la condició de zona humida. Es tracta d’antigues zones humides que actualment es troben omplertes, urbanitzades, amb infraestructures, ocupades per espais agrícoles, etc., i que, de manera natural o amb intervenció humana, podrien arribar a recuperar o adquirir la condició de zona humida que tenien anteriorment.

2. Amb caràcter general, en l’àmbit cartografiat com a zona potencial es podran mantenir les activitats o aprofitaments físicament i legalment existents al territori.

3. Els canvis en els instruments urbanístics que impliquin modificacions en els  aprofitaments físicament i legalment existents requeriran informe favorable de l’Administració hidràulica. Aquest informe valorarà que els canvis d’activitats o aprofitaments no posin en risc el funcionament hidrològic, hidràulic i la qualitat de les aigües de la zona humida propera i que millorin la situació de la zona potencial.

4. A sòl urbà o urbanitzable no serà necessari sol·licitar l’informe previst en l’apartat anterior quan les noves activitats o aprofitaments estiguin permesos en els corresponents instruments de planejament urbanístics vigents sempre que tals instruments urbanístics hagin estat informats favorablement per l’Administració hidràulica.

En cap cas es requerirà l’informe previst a l’apartat anterior per projectes d’edificació.

5. En el cas que es vulgui realitzar un aprofitament o activitat en una zona potencial amb presència de reblits subjecta a informe de l’administració hidràulica de conformitat amb els apartats anteriors, el promotor n’haurà d’acreditar la legalitat i la data en què es van realitzar. En cas de reblits posteriors a l’entrada en vigor de la Llei 29/1985, de 2 d’agost, d’aigües, fets sense autorització, els seran d’aplicació les determinacions establertes als articles 92.2 i 92.3.

6. L’abandonament prolongat dels usos agraris a les zones potencials (més de 6 anys), que permeti la recuperació natural de les condicions pròpies de zona humida implicarà el pas a la condició de zona humida. La comprovació de l’abandonament i de la seva recuperació natural es realitzarà a cada revisió del PHIB.

7. A sòl urbà o urbanitzable, els instruments d’ordenació territorial o el planejament urbanístic poden requalificar els àmbits cartografiats com a zona potencial com a parcs públics amb l’objectiu d’impulsar la transformació de les zones potencials en zones humides.

Article 94. Programa de manteniment hídric de zones humides

Els projectes redactats en el marc del programa d’actuacions número 10 de l’annex 8 del Pla, relatiu al manteniment hídric de zones humides, han de tenir, com a mínim, el contingut següent:

1. 1. Funcionament hidràulic i hidrogeològic.

   2. Mecanismes i quantificació de la recàrrega i descàrrega.

   3. Cabal de demanda ambiental.

   4. Qualitat requerida.

   5. Restriccions a què s’ha de sotmetre l’explotació d’aqüífers o torrents que els alimenta.

   6. Restriccions de les accions antròpiques.

   7. Xarxes de control de piezometria, hidrometria i qualitat i efecte hidrològic i hidrogeològic del canvi climàtic.

  

CAPÍTOL IV

DE LA PROTECCIÓ DE LES BASSES TEMPORALS

Article 95. Definició                                    

1. Les basses temporals d’interès científic són basses petites ocupades per aigües molt superficials, només durant una part de l’any, però on es desenvolupen processos ecològics i fauna i flora molt singular d’alt valor científic i estan associades a petites conques endorreiques, aïllades de la influència de cursos o d’aigües subterrànies, i amb una superfície inferior a 0,5 ha.

2. El llistat i la ubicació de les basses temporals de les Illes Balears està recollit a l’annex 6.

Article 96. Règim de protecció

Sense perjudici de les limitacions que es puguin establir des de la Direcció General competent en matèria de Biodiversitat, a les basses temporals d’interès científic es podran dur a terme les activitats i aprofitaments compatibles amb la seva conservació que a l’entrada en vigor d’aquest Pla ja es feien, d’acord amb les previsions normatives que les afectin.

CAPÍTOL V

DE LES CAVITATS INUNDADES

Article 97. Definició i classificació

1. Es consideren cavitats inundades les coves o sistemes càrstics inundats totalment o parcialment per aigua dolça, salabrosa o salada, en la qual es desenvolupen processos morfogenètics. Aquestes cavitats acullen fauna específica d’alt interès científic.

2. A efectes d’aquest Pla, es classifiquen en dos grups:

a) Coves amb ambients anquihalins del litoral balear.

b) Coves de drenatge actiu amb hàbitats dulciaqüícoles no litorals.

El llistat i ubicació d’aquestes cavitats està recollit a l’annex 6.

Article 98. Règim de protecció

1. A les cavitats inundades estan prohibides les actuacions següents:

a) La destrucció o modificació substancial de l’estructura física de la cavitat.

b) Les activitats que puguin implicar la destrucció o deteriorament de les formacions càrstiques (espeleotemes) i de les propietats fisicoquímiques de l’aigua.

c) Les activitats que puguin implicar modificacions substancials de l’estratificació del medi aquàtic i de la seva situació oligotròfica i oligòxica.

d) Les actuacions que puguin implicar modificació substancial de la circulació de l’aigua i de l’aire a la cavitat.

2. Es permeten, sense perjudici de l’establert en una altra normativa sectorial, la investigació científica i l’activitat esportiva no comercial, sempre que no s’hi duguin a terme cap de les activitats declarades com a prohibides a l’apartat anterior.

3. Les actuacions no previstes a l’apartat anterior requereixen una autorització de l’Administració hidràulica sense perjudici d’altres llicències, autoritzacions o permisos. En concret són autoritzables els nous usos turístics o esportivocomercials, així com l’ampliació dels que ja existeixen.

CAPÍTOL VI

DE LES RESERVES NATURALS FLUVIALS

Article 99. Definició, declaració i règim de protecció

1. D’acord amb l’article 244 bis del RDPH, les reserves naturals fluvials són aquells cursos, o trams de cursos de corrents naturals, continus o discontinus, en els quals les pressions i impactes produïts com a conseqüència de l’activitat humana no han alterat l’estat natural.

2. Es declaren reserves naturals fluvials les masses de categoria rius següents:

QUADRE 30. RESERVES NATURALS FLUVIALS

Illa/sistema d’explotació	Codi UE Zona Protegida	Denominació zona protegida	Codi UE MASup associada	Tipus IPH	Longitud (m)
Mallorca	ES110ZPROTRNF01	Lluc Pareis	ES110MSPF11010704	R-B02	5131
	ES110ZPROTRNF02	Biniaraix	ES110MSPF11010901	R-B02	3315
	ES110ZPROTRNF03	Matzoc	ES110MSPF11016501	R-B03	1986
	ES110ZPROTRNF04	Comafreda	ES110MSPF11017301	R-B02	5684
	ES110ZPROTRNF05	Massanella 2	ES110MSPF11017306	R-B01	4164
	ES110ZPROTRNF06	Ternelles	ES110MSPF11017901	R-B01	4118
	ES110ZPROTRNF07	Mortitx	ES110MSPF11010401	R-B01	3471
Menorca	ES110ZPROTRNF08	Binimel·là	ES110MSPF11020101	R-B03	4612
Eivissa	ES110ZPROTRNF09	Sant Josep	ES110MSPF11033201	R-B03	3825

3. El règim de protecció d’aquestes reserves fluvials serà el previst en la legislació vigent i en concret a l’apartat quart de l’article 244 del RDPH.

  

TÍTOL V OBJECTIUS D’ESTAT DE LES MASSES D’AIGUA

Article 100. Objectius de qualitat de masses d’aigua superficial

1. L’objectiu general de qualitat és assolir el bon estat químic i ecològic a totes les masses d’aigua superficial indicades en aquest títol. I en qualsevol cas, no arribar al deteriorament addicional de la qualitat actual d’acord amb l’establert a l’article 4 de la DMA.

Es consideren objectius de qualitat química les NCA establertes al Reial decret 817/2015 o en la normativa que el modifiqui.

2. A les masses d’aigua categoria rius molt modificades (embassaments de Cúber, Gorg Blau i Mortitx), l’objectiu de qualitat és assolir el bon potencial ecològic i el bon estat químic, d’acord amb l’article 4 de la DMA, tenint en compte l’establert a l’annex I del RPH.

El grau mínim de qualitat serà, des del punt de vista de les característiques fisicoquímiques i biològiques pròpies, el mesotròfic.

Article 101. Objectius de qualitat de masses d’aigua subterrània

1. A les masses d’aigua subterrània, l’objectiu general de qualitat d’aquest Pla és assolir el bon estat químic i el no deteriorament addicional de la qualitat actual, d’acord amb el que disposa el Reial decret 1514/2009, de 2 d’octubre, que regula la protecció de les aigües subterrànies contra la contaminació i el deteriorament.

2. Mentre no es fixin límits concrets per a les aigües subterrànies es considerarà bon estat químic aquell en què, a més de complir els requisits establerts en la legislació vigent, no es detectin les substàncies prioritàries i altres contaminants, i les substàncies preferents recollides al Reial decret 817/2015.

3. Totes les masses d’aigua subterrànies hauran de complir els requisits de bona qualitat química establerts al Reial decret 1514/2009, tret de les masses d’aigua classificades com a exemptionables o prorrogables de l’annex 2 de la normativa d’aquest Pla.

Article 102. Control de qualitat de les aigües

1. El control de qualitat de les masses d’aigua natural superficial i subterrània es realitzarà a partir de les dades obtingudes per les xarxes de control establertes i gestionades per l’Administració hidràulica.

2. A les masses d’aigua classificades com a molt modificades, el control de qualitat es realitzarà per l’administració responsable de la seva gestió i d’acord amb els paràmetres indicadors establerts a l’apartat f de l’annex II del Reial decret 817/2015 o modificacions posteriors d’aquest.

3. En situacions d’emergència relacionades amb problemes de qualitat de les aigües degudament acreditades, l’Administració hidràulica podrà modificar de manera transitòria els límits dels paràmetres de qualitat establerts pel Pla, tant per iniciativa pròpia com a petició d’altres administracions, d’acord amb l’article 4.6 de la DMA.

  

TÍTOL VI PROTECCIÓ CONTRA LES INUNDACIONS I SEQUERES

  

CAPÍTOL I 

DE LA PROTECCIÓ CONTRA INUNDACIONS

Article 103. Zones inundables

1. Es consideren zones inundables els terrenys que puguin resultar inundats pels nivells teòrics que assolirien les aigües a les avingudes el període estadístic de retorn del qual sigui de 500 anys, atenent a estudis geomorfològics, hidrològics, hidràulics, així com sèries d’avingudes històriques i documents o evidències històriques d’aquestes als llacs, llacunes, embassaments, rius o rierols.

2. L’Administració hidràulica en col·laboració amb les autoritats de Protecció Civil de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i Administració General de l’Estat, d’acord amb el que disposa el RD 903/2010, de 9 de juliol, d’avaluació i gestió de riscs d’inundació, haurà de dur a terme la delimitació de les zones inundables.

3. Per a la delimitació d’aquestes zones inundables, l’Administració hidràulica realitzarà:

a) L’avaluació preliminar de risc d’inundació.

b) Els mapes de perillositat d’inundació i els mapes de risc d’inundació.

3. Partint dels resultats de les anàlisis precedents s’elaborarà el Pla de gestió de riscs d’inundació, en col·laboració amb les administracions

afectades i, en concret, les competents en ordenació territorial i protecció civil.

4. Als mapes de perillositat d’inundació es delimitaran les zones de flux preferent d’acord amb l’establert al RDPH.

Article 104. Zones potencialment inundables

1. Transitòriament i fins que no s’hagin delimitat totes les zones inundables i als efectes d’aquest Pla, es consideren zones potencialment inundables les planes geomorfològiques d’inundació la delimitació de la qual es troba disponible al visor de la IDEIB en les quals no hi hagi la delimitació de zona inundable d’acord amb l’establert a l’article anterior.

2. Les administracions competents en ordenació territorial i urbanisme podran efectuar els estudis hidrologicohidràulics i remetre’ls a l’Administració hidràulica perquè en faci l’informe. Si n’informa favorablement, aquests estudis es podran utilitzar pels promotors urbanístics que ho vulguin.

En absència del previst al paràgraf anterior els promotors urbanístics podran elaborar aquests estudis. En ambdós casos, els estudis s’elaboraran d’acord amb els criteris següents:

a) En els trams amb risc potencial de patir inundacions provocades per avingudes d’origen natural, s’avaluaran els nivells assolits per les aigües per a avingudes amb període de retorn de 10, 50, 100 i 500 anys i es delimitaran cartogràficament les zones inundables corresponents a l’avinguda de període de retorn de 500 anys, així com les zones de flux preferent.

b) L’avaluació dels nivells assolits per les aigües, per a cada període de retorn, es durà a terme amb ajuda de models matemàtics de simulació hidràulica. Si les característiques del tram així ho aconsellen, les anàlisis preveuran el règim transitori per a la propagació de l’ona d’avinguda.

c) La delimitació cartogràfica de les superfícies ocupades per les aigües, per a cada nivell de probabilitat, anirà acompanyada d’un inventari dels béns afectats i de la valoració econòmica corresponent; informació que serà de gran valor per promoure una proposta de restriccions d’usos del sòl en aquestes zones.

3. L’estudi hidrologicohidràulic, tindrà com a mínim el contingut següent:

a) Memòria descriptiva de l’estudi amb les condicions de contorn, dades fetes servir i descripció de la metodologia escollida.

b) Plànol de la conca afectada fins al punt on s’elabora l’estudi.

c) Plànols de planta i alçat on es delimiti i es representi gràficament la llera més pròxima que inclogui la zona objecte d’estudi.

d) Plànols a escala adequada de la làmina d’inundació per a diferents períodes de retorn indicant velocitats i altures de làmina d’aigua.

e) Plànols de definició de zones de risc d’inundació anterior i posterior a la proposta d’actuació.

f) Plànols de definició de les zones de flux preferent, a escala adequada.

g) Proposta de mesures correctores, si escau.

h) Anàlisi dels resultats i conclusions amb propostes d’actuació, si escau.

4. En qualsevol cas, l’Administració hidràulica haurà de delimitar i aprovar les zones inundables d’acord amb la normativa vigent.

Article 105. Limitacions als usos en zones inundables i zones potencialment inundables

1. Les edificacions que es vulguin efectuar en una zona inundable o en una zona potencialment inundable d’acord amb aquest Pla, i especialment les que es vulguin executar en zones de flux preferent, es regiran pel que disposa el RDPH i requeriran autorització administrativa.

2. Amb caràcter general les noves edificacions i usos associats es duran a terme fora de les zones inundables i potencialment inundables. En aquells casos en els quals no sigui viable, se sotmetran a les condicions següents:

a) Les edificacions es dissenyaran tenint en compte el risc d’inundació existent i els nous usos residencials es disposaran a una cota tal que no estiguin afectats per l’avinguda amb període de retorn de 500 anys, i s’han de dissenyar tenint en compte el risc i el tipus d’inundació existent. Podran disposar de garatges subterranis i de soterranis, sempre que es garanteixi l’estanquitat del recinte per a l’avinguda de 500 anys de període de retorn, es realitzin estudis específics per evitar el col·lapse de les edificacions, tot això tenint en compte la càrrega sòlida transportada, i a més es disposi de respiradors i vies d’evacuació per sobre de la cota d’aquesta avinguda. S’haurà de tenir en compte la seva accessibilitat en situació d’emergència per inundacions.

b) S’evitarà l’establiment de serveis o equipaments sensibles o infraestructures públiques essencials, com ara hospitals, centres escolars o sanitaris, residències de persones grans o de persones amb discapacitat, centres esportius o grans superfícies comercials on puguin produir-se grans aglomeracions de població, acampades, zones destinades a l’allotjament als càmpings i edificis d’usos vinculats, parcs de bombers, centres penitenciaris, depuradores, instal·lacions dels serveis de Protecció Civil, o similars. Excepcionalment, quan es demostri que no existeix cap altra alternativa d’ubicació, se’n podrà permetre l’establiment, sempre que es compleixi l’establert a l’apartat anterior i s’asseguri la seva accessibilitat en situació d’emergència per inundacions.

3. Queden excloses de l’autorització prevista en l’apartat primer d’aquest article:

a) Les actuacions de conservació, manteniment i rehabilitació de construccions i edificis existents que no s’executin en soterranis i les que s’executin en edificacions vinculades a un ús públic essencial quan no comportin un augment del risc per a les persones.

b) Les obres que no requereixin un projecte tècnic quan no estiguin incloses en zones de policia o servitud i no modifiquin la circulació lliure de les aigües o no representin obstacles per al flux del vessament, el desguàs o les avingudes de les aigües.

c) Les obres de construcció, rehabilitació o reparació de safarejos, piscines o aljubs, sempre que la part més alta es trobi a la cota del terreny.

d) Les obres de conservació i manteniment de camins existents.

e) Les obres de manteniment o reparació de serveis soterrats, com ara canonades d’aigua, gas, sanejament, fibra òptica, electricitat o similars.

f) Obres i activitats l’execució de les quals no impliqui un obstacle per a les aigües, en concret la celebració d’esdeveniments culturals i esportius.

g) La instal·lació de plaques solars fotovoltaiques en teulades d’edificacions existents.

4. El promotor de les obres haurà de subscriure una declaració responsable en la qual expressi clarament que coneix i assumeix el risc existent i les mesures de protecció civil aplicables al cas, comprometent-se a traslladar aquesta informació als possibles afectats, amb independència de les mesures complementàries que estimi oportú adoptar per a la seva protecció. Aquesta declaració responsable haurà d’estar integrada, al seu cas, en la documentació de l’expedient d’autorització. En els casos en què no hagi estat inclosa en un expedient d’autorització de l’Administració hidràulica, s’haurà de presentar davant d’aquesta amb una antelació mínima d’un mes abans de l’inici de l’activitat.

5. A més de l’establert en l’apartat anterior, amb caràcter previ a l’inici de les obres, el promotor haurà de disposar del certificat del Registre de la Propietat en el qual s’acrediti que existeix anotació registral i indiqui que la construcció es troba en zona inundable.

6. A les zones inundables o potencialment inundables de baixa probabilitat d’inundació (per a avingudes amb període de retorn superior a 100 anys) es prohibeixen les instal·lacions o activitats d’emmagatzemament de substàncies prioritàries, tret que disposin d’un informe favorable de l’AH i amb les mesures preventives necessàries, per garantir la no afecció al domini públic hidràulic.

7. Les limitacions als usos en zona de flux preferent es regiran per l’establert al RDPH i les seves modificacions.

Article 106. Criteris per al desenvolupament d’obres i actuacions en matèria de defensa i minimització de danys per avingudes i inundacions

1. L’Administració hidràulica, partint dels mapes de perillositat i de risc d’inundació redactats, i d’acord amb el RD 903/2010, planificarà les infraestructures necessàries per minimitzar els riscs detectats i establirà la prioritat d’execució basant-se en els mapes redactats i en els possibles avantprojectes i estudis previs de què disposi l’Administració hidràulica.

2. A les zones rústiques no es podrà alterar el traçat dels llits, excepte aquelles intervencions per a la prevenció d’inundacions que pogués disposar l’Administració hidràulica. En aquestes zones es prohibeix la cobertura dels cursos, excepte en casos d’interès públic quan no existeixi cap altra alternativa viable.

3. A les zones urbanes o urbanitzables es podrà autoritzar l’alteració del traçat dels llits quan es presentin les quatre condicions següents:

a) Que estiguin justificades per raons de seguretat o salubritat públiques.

b) Que no comportin destrucció o alteració d’ecosistemes naturals.

c) Que les actuacions no dificultin de manera significativa el manteniment del llit.

d) Que les actuacions no produeixin increment del risc d’inundació en cap punt de la conca.

4. En tot cas aquestes infraestructures s’hauran d’integrar ambientalment amb l’entorn.

5. En les infraestructures lineals es minimitzarà el nombre d’encreuament en els cursos. En el cas d’haver d’executar-se, hauran d’estar justificats com l’única alternativa viable de les presentades en l’estudi previ.

6. En el cas que es consideri oportú executar obres noves de canalització o cobriments, la secció haurà de ser visitable, disposar dels elements necessaris per al manteniment correcte i, en qualsevol cas, permetre el desguàs del cabal per a una avinguda de 500 anys de període de retorn.

7. En el cas d’obres de reparació i/o manteniment en infraestructures i canalitzacions ja existents en què no es pugui garantir el desguàs del cabal per a una avinguda de 500 anys de període de retorn, el promotor prendrà les mesures necessàries per ampliar al màxim la secció existent a fi de minimitzar el risc d’inundació. En cap cas no s’autoritzaran actuacions que augmentin el risc d’inundació respecte a la situació inicial.

8. En les actuacions en lleres com a mesura de lluita contra las inundacions, amb el fi de potenciar la connectivitat biològica i la recuperació dels espais fluvials, se prioritzaran les actuacions d’enginyeria que incorporin aspectes ambientals i els sistemes naturals de retenció d’aigua (NWRS).

Article 107. Coordinació amb altres plans

1. Els instruments d’ordenació territorial i urbanística, en l’ordenació, que facin dels usos del sòl no podran incloure determinacions que no siguin compatibles amb el contingut dels plans de gestió del risc d’inundació, ni amb la normativa aplicable relativa a inundacions.

2. Els plans de protecció civil d’inundacions ja existents s’adaptaran de manera coordinada per considerar la inclusió en aquests dels mapes de perillositat i risc, i al contingut dels plans de gestió del risc d’inundació. Els plans de protecció civil a elaborar es redactaran de manera coordinada i mútuament integrada als mapes de perillositat i risc i al contingut dels plans de gestió del risc d’inundació.

3. Els plans de desenvolupament agrari, de política forestal, d’infraestructura del transport i altres que tinguin incidència sobre les zones inundables hauran de ser també compatibles amb els plans de gestió del risc d’inundació.

Article 108. Seguretat de preses, embassaments i basses

Els titulars de la gestió dels embassaments de Cúber, Gorg Blau i Mortitx hauran de complir l’establert als articles 356 a 367 del RDPH referent a seguretat de les preses, embassaments i basses.

​​​​​​​CAPÍTOL II

DE LA PROTECCIÓ CONTRA LA SEQUERA

Article 109. Planificació

1. D’acord amb l’article 27 de la Llei 10/2001, de 5 de juliol, del Pla Hidrològic Nacional, l’Administració hidràulica ha de redactar plans especials de sequera, amb l’objectiu de minimitzar els impactes ambientals, econòmics i socials de situacions de sequera eventuals.

2. Els objectius específics d’aquests plans són garantir la disponibilitat d’aigua necessària per assegurar la salut i el benestar de la població; evitar o minimitzar els efectes negatius de la sequera sobre l’estat de les masses d’aigua, en especial sobre el règim de cabals ecològics i de sortides mínimes a la mar, evitant, en tot cas, efectes permanents sobre la mar; minimitzar els efectes negatius sobre el proveïment urbà i minimitzar els efectes negatius sobre les activitats econòmiques.

3. A tal efecte els plans especials establiran mesures preventives i mesures operatives a cada un dels escenaris de sequera.

4. També es podran establir les mesures organitzatives necessàries per a la gestió i seguiment d’aquesta gestió en situació de sequera.

5. Els plans especials de sequera es revisaran cada 6 anys.

Article 110. Indicadors, índexs i fixació de llindars de sequera

1. A efectes de determinar les diferents situacions de gestió de la sequera es consideren indicadors de sequera els definits al Pla Especial d’Actuació en Situacions d’Alerta i Eventual Sequera de les Illes Balears (BOIB número 155, de 19 de desembre de 2017) i a les seves posteriors revisions.

2. Els valors que proporcionen els indicadors s’han de concretar a un índex d’estat (Ie) per a cada massa d’aigua l’expressió de la qual en funció de la relació del valor de l’indicador obtingut el mes en curs, amb el valor mitjà del valor històric registrat, és la següent:

Si Vi ≥ Vmed;   Iei=1/2[1+(Vi-Vmed/Vmax-Vmed)]

Si Vi <Vmed;   Iei=Vi-Vmin/2(Vmed-Vmin)

Sent:

Vi: Valor de l’indicador obtingut el mes i de seguiment

Vmed : Valor mitjà de l’indicador en el període històric registrat

Vmax (i): Valor màxim de l’indicador en el període històric registrat

Vmin (i): Valor mínim d’explotació o mínim absolut de l’indicador

3. A efectes de diagnòstic de situacions de sequera s’estableixen els llindars dels índexs d’estat de sequera següents:

Ie	Nivell	Situació
≥0,5	verd	estable o de normalitat
≥0.30-0.5	groc	prealerta
≥0.15-0.30	taronja	alerta
<0.15	vermell	emergència

Article 111. Mesures principals de prevenció

Les mesures principals de prevenció previstes al PESIB consisteixen, a grans trets, en les següents:

a) Seguiment i avaluació de dades relatives a l’inventari de recursos hídrics i demandes, així com l’assignació i reserva, l’inventari de captacions, l’anàlisi de pressions i les mesures d’explotació de les masses per part de l’Administració hidràulica.

b) Avaluació quantitativa de l’estat de les masses d’aigua subterrània per part de l’Administració hidràulica.

c) Posada al punt de les línies de producció de les dessalinitzadores per part de l’Administració hidràulica.

d) Redacció dels plans de gestió sostenible de l’aigua per part dels ajuntaments.

e) Elaboració dels plans d’emergència per part dels ajuntaments que proveeixin poblacions de més de 20.000 habitants.

f) Foment de la implantació de sistemes de reg més eficients i la utilització d’aigües regenerades per part de les administracions competents en matèria d’agricultura.

g) Realització d’un pla d’ús de parcel·les agrícoles regades en el qual s’estableixin les limitacions de consum, així com limitacions de cultiu, segons els requeriments hídrics, per a cadascun dels estats de sequera, per part de les administracions competents en matèria d’agricultura.

h) Obligatorietat per a tots els camps de golf de disposar de la instal·lació per al reg amb aigües regenerades.

Article 112. Mesures principals de mitigació

1. El PESIB preveu les mesures de mitigació, que són les operatives en cadascun dels estats definits a l’article 110.3.

2. El seu nivell d’intensificació ha de ser conforme amb el nivell de sequera, i fer referència, bàsicament, a:

a) Campanyes de conscienciació d’estalvi de l’aigua.

b) Diversificació de les fonts de subministrament.

c) Instal·lació, posada en servei i ús de les infraestructures existents.

d) Augment progressiu de l’ús d’aigua dessalinitzada.

e) Restriccions d’ús.

f) Qualsevol altra mesura que es consideri aplicable, d’acord amb els coneixements adquirits i les millors tècniques disponibles.

Article 113. Nous aprofitaments en situació d’alerta o d’emergència

En aquelles unitats de demanda en situació d’alerta o d’emergència no s’autoritzaran nous aprofitaments mentre duri aquesta situació. Excepcionalment i de manera justificada, es podrà autoritzar l’extracció per a proveïment a la població.

 

TÍTOL VII de les actuacions en domini públic hidràulic

Article 114. Criteris per al desenvolupament d’obres en domini públic hidràulic i minimització del risc d’inundació

1. El disseny de les obres de ponts, passarel·les i obres de drenatge transversal a les autopistes, autovies, vies ràpides i noves carreteres convencionals i de la xarxa ferroviària, així com d’aquelles altres vies de comunicació que donin accés a instal·lacions i serveis bàsics per a la planificació de protecció civil, es projectaran i executaran complint les instruccions de drenatge incloses en la normativa específica de cada infraestructura i no podran modificar sensiblement la superfície de drenatge existent per al cabal d’avinguda de 500 anys de retorn.

Aquestes obres es realitzaran de manera que no s’ocupi la via de desguàs intens amb terraplens o estreps de l’estructura de pas i no es produeixin alteracions significatives de la zona de flux preferent, per a la qual cosa l’obra de pas es complementarà amb possibles obres de drenatge addicionals i passos inferiors.

2. Els ponts en camins veïnals, vies i camins de servei i altres infraestructures de baixa intensitat de trànsit rodat, hauran de tenir, almenys, la mateixa capacitat de desguàs que el curs en els trams immediatament aigua amunt i aigua avall. Així mateix, es dissenyaran per tal de no comportar un obstacle a la circulació dels sediments i de la fauna.

3. En tot cas, els titulars d’aquestes infraestructures hauran de realitzar les tasques de conservació necessàries que garanteixin el manteniment de la capacitat de desguàs d’aquesta, per a la qual cosa els particulars facilitaran l’accés dels equips de conservació a les seves propietats, sense poder dur a terme actuacions que disminueixin la capacitat de drenatge de les infraestructures.

4. Totes les obres a executar en el domini públic hidràulic, zona de servitud i zona de policia han de ser autoritzades per l’Administració hidràulica. Aquesta Administració determinarà les condicions a les quals s’hauran de subjectar les autoritzacions, els drets i les obligacions que assumeix el subjecte autoritzat, el termini de durada de l’autorització, si escau, el cànon d’ocupació que, en el seu cas, es fixi i els supòsits de revocació.

5. S'exceptuen de l'autorització prevista en el punt anterior les actuacions menors següents de conservació en zona de domini públic hidràulic i zona de policia, sempre que es realitzin fora d'espais protegits, no siguin objecte d'autorització en els termes que preveu l'article 53 del RDPH i no estiguin prohibides expressament. En concret s’exceptuen:

a) Retirada d'arbres morts i podes d'arbres que impedeixin accessos a la llera o a la seva servitud de pas, sempre que no impliquin pèrdua del substrat arbori de la ribera.

b) Retirada d'arbres morts i podes d'arbres que minven la capacitat de desguàs de la llera.

c) Retirada d'elements arrossegats pel corrent que obstrueixin la llera (especialment en les obres de pas) o que constitueixin un element de degradació o contaminació del Domini Públic Hidràulic.

d) Manteniment de les seccions d'aforament de les xarxes oficials d'estacions d'aforament.

e) Actuacions dels Ajuntaments en parcs urbans i periurbans.

f) Retirada d’espècies vegetals al·lòctones invasores i de mal comportament hidràulic, i plantació d’espècies autòctones i de bon comportament hidràulic.

g) Plantacions en terrenys cultivats tradicionalment per particulars.

h) Actuacions menors de conservació en construccions en sòl no urbanitzable fora de la zona de flux preferent o de la làmina inundable teòrica produïda pel cabal màxim corresponent a un període de retorn de cent anys, en trams en què hi hagi delimitació d'aquestes zones provinent d'estudis d'inundabilitat validats per l'organisme de conca.

i) Tasques de petita reparació exigides per la normal conservació de béns immobles existents.

L'execució d'aquestes actuacions es realitzarà prèvia presentació, davant la Direcció General de Recursos Hídrics amb trenta dies d'antelació, de la declaració responsable per la qual el promotor es comprometi al compliment dels requisits establerts. La Direcció General de Recursos Hídrics facilitarà el model de declaració responsable i es reserva la facultat de comprovar la veracitat i exactitud de les dades consignades en la declaració.

Les actuacions exceptuades no eximeixen al beneficiari de l'obligació d'obtenir per a aquestes actuacions menors les autoritzacions que poguessin ser necessàries d'altres administracions.

6. Les actuacions assenyalades en l'apartat anterior s'han de dur a terme complint amb els requisits següents:

 a) S'han de respectar les finalitats i la integritat del domini públic hidràulic i, en particular, la qualitat i el cabal de les aigües.

b) Amb caràcter general, amb les actuacions a realitzar no s’afectarà a la vegetació de ribera ni a la de la zona de servitud.

c) L'accés a la llera es realitzarà per les zones més alterades, minimitzant l'afecció a la vegetació de ribera, a la zona de servitud i als talussos de la llera.

d) Els treballs dins de la llera es realitzaran, preferentment, en època d'estiatge.

e) Es limitarà al mínim l'ús de maquinària de la llera.

f) S'han d'adoptar les mesures necessàries per evitar qualsevol tipus d’enterboliment o degradació de les aigües i en cas de produir-se aquest tipus de situacions, suspendre els treballs pel temps necessari i prendre les mesures oportunes.

g) Les podes es realitzaran en parada vegetativa, i amb eines o maquinàries adequades perquè els talls siguin nets.

h) Es retiraran dels voltants de la llera tant les restes procedents de les podes com el material retirat de la llera, queda expressament prohibit l’aplec en forma de cordons o qualsevol altra forma al llarg dels marges de la llera.

Article 115. Integració i coordinació amb els instruments d’ordenació territorial i urbanístics

1. L’Administració hidràulica informarà sobre els instruments d’ordenació territorial i urbanístics amb incidència en el territori que afectin o es refereixin al règim i aprofitament de les aigües continentals, superficials o subterrànies, als perímetres de protecció, a les zones protegides o als usos permesos en terrenys de domini públic hidràulic i a les seves zones de servitud i policia.

2. El planejament urbanístic donarà un tractament respectuós al curs, a les seves riberes i marges, així com a les aigües que circulen per aquests, de manera que el medi ambient hídric no sigui alterat i en els casos que existeixi una degradació d’aquest s’adoptin les mesures necessàries per a la seva recuperació.

3. D’acord amb l’establert en l’article 4.3 de la Llei 6/1999, de 3 d’abril de les Directrius d’Ordenació Territorial de les Illes Balears i de Mesures Tributàries, els instruments de planejament general s’hauran d’adaptar, a la seva següent revisió, a les determinacions establertes en el Pla Hidrològic.

Article 116. Conservació de lleres i vegetació de ribera

1. L’Administració hidràulica, amb la col·laboració de l’administració competent en matèria de biodiversitat, promourà la conservació i recuperació dels ecosistemes naturals associats als torrents i prestarà atenció especial a la vegetació de ribera, ja que la conservació i recuperació d’aquesta es considera un objectiu d’aquest Pla pels beneficis hidràulics que comporta.

2. Es defineix com a vegetació de ribera o ripària aquella que limita el seu hàbitat a una franja estreta al costat del llit dels cursos superficials d’aigua. Està formada per espècies que requereixen un grau alt d’humitat al sòl i adaptades a les avingudes d’aigua provocades pel règim de pluges del clima mediterrani i a la dinàmica dels rius i torrents. Aquestes condicions ambientals particulars motiven que la major part d’espècies d’aquesta comunitat biològica siguin molt rares en altres ambients i, per tant, siguin pròpies dels marges i riberes dels cursos superficials d’aigua.

3. Les espècies que pertanyen a la vegetació de ribera són, principalment, les indicades en el quadre següent:

QUADRE 31. ESPÈCIES QUE PERTANYEN A LA VEGETACIÓ DE RIBERA

Tipus de vegetació	Nom	Comentaris
Arbres autòctons o naturalitzats	Om (Ulmus minor)	Té un interès especial per la seva escassetat a les Illes Balears
	Freixe (Fraxinus angustifolia)
	Pollancre i àlber (Populus nigra, P. alba i híbrids)
	Plataner (Platanus ssp.)
Comunitats arbustives	Morera (Rubus ulmifolius i R. caesius)	Si no se’n destrueixen les arrels o s’altera el substrat on vegeten, les podes periòdiques no els resulten necessàriament nocives
	Aranyoner (Prunus spinosa)	A causa del seu creixement lent se n’hauria d’evitar la tala
	Arç blanc (Crataegus monogyna)
	Murta (Myrtus communis)
	Baladre (Nerium oleander)	Només autòctona a les Pitiüses
	Roldor (Coriaria myrtifolia)	Només a Eivissa
Desembocadures o zones d’influència marina	Aloc (Vitex agnus-castus)
	Tamariu (Tamarix ssp.)
Altres espècies d’interès botànic menys abundants	Assa (Leucojum aestivum)	Mallorca-Menorca
	Hypericum hircinum ssp. cambessedesii	Mallorca
	Polygonum ssp.
	Potamogeton ssp.
	Baldellia ranunculoides	Mallorca-Menorca
	Alisma plantago-aquatica	Mallorca-Menorca
	Damasonium bourgaei	Mallorca-Menorca
	Viola de bruixa (Vinca difformis) Esbarzer (Rubus ulmifolius) Cicuta (Conium maculatum) Smyrnium olusatrum	Eivissa – Mallorca - Menorca
		Eivissa - Mallorca - Menorca
		Eivissa - Mallorca - Menorca
		Eivissa – Mallorca - Menorca

4. La vegetació de ribera pròpia dels torrents es troba amenaçada per determinades espècies invasores. L’Administració hidràulica tindrà per objectiu l’eradicació de les espècies invasores quan se’n detecti la presència prèviament a qualsevol actuació que promogui.

5. Les espècies invasores que amenacen la vegetació de ribera són les indicades en el quadre següent:

QUADRE 32.  ESPÈCIES INVASORES QUE AMENACEN LA VEGETACIÓ DE RIBERA

Espècie

Ailant (Ailanthus altissima)

Ricí (Ricinus communis)

Campanetes de jardí (Ipomoea indica)

Chasmanthe floribunda

Caputxina (Tropaeolum majus)

Paspalum paspalodes

Papir (Cyperus alternifolius)

Canya (Arundo donax)

Iris (Iris germanica)

Cotula (Cotula coronopifolia)

Elodea canadensis

Clemàtide (Clematis vitalba)

Flor de nit (Mirabilis jalapa)

Belladona borda (Phytolacca americana)

Ginesta (Spartium junceum)

6. Als boscs de ribera es procurarà eliminar els arbres morts o greument afectats per fongs, insectes i altres patògens, ja que poden causar embussos al llit. En les restauracions hidrologicoforestals s’ha de controlar el material vegetal a utilitzar mitjançant el passaport sanitari o altres mesures encaminades a evitar la introducció de malalties i plagues.

7. Es farà una atenció especial  a les espècies de flora invasora que puguin colonitzar completament els cursos d’aigua, que n'afectin el règim hídric i  modifiquin les condicions ambientals del lloc. Aquest seria el cas del jacint d’aigua (Eichhornia crassipes), espècie inclosa en el Catálogo Español de Especies Exóticas  Invasoras, que tradicionalment s'utilitzava en peixeres i safareigs i de la qual ja ha estat necessari fer actuacions importants d’erradicació en  el medi natural de les Illes Balears.

Article 117. Conservació de terres i correcció hidrologicoagroforestal

1. El PHIB preveu actuacions específiques de conservació de sòls i correcció hidrologicoagroforestal davant els problemes d’erosió, desertització i fenòmens extrems. Són recollides en el programa d’actuacions 11, referent a previsió i defensa d’avingudes, amb l’objectiu d’aturar en origen la producció i transport d’al·luvions i atenuar les puntes d’avingudes, que s’incrementen com a conseqüència de la impermeabilització del territori i eliminació de vegetació natural.

2. El PHIB considera com a prioritàries les actuacions de conservació de sòls a les conques vessants als embassaments de Cúber i Gorg Blau i en les àrees amb pèrdues de sòl superiors a 50 t/ha/any (16,6 % del territori).

En una segona fase s’actuarà sobre les àrees amb pèrdues de sòl compreses entre 12 i 50 t/ha/any (10,6 % del territori) i també a les zones de recàrrega d’aqüífers amb actuacions que afavoreixin la infiltració.

Es consideren actuacions bàsiques, en coordinació amb el Pla Nacional de Lluita contra la Desertificació, les que es duguin a terme a les conques fixades en aquest Pla.

3. Les actuacions en els cursos, siguin o no en espais naturals protegits, estaran subjectes al control de l’Administració hidràulica. En el cas que es puguin produir danys greus sobre les persones i els béns, prevaldran els criteris hidrogeològics en aquestes actuacions. Si les esmentades actuacions es duen a terme dins dels espais naturals protegits, s’actuarà en coordinació amb l’administració competent en matèria d’espais naturals protegits.

  

TÍTOL VIII MESURES DE PROTECCIÓ DE LES MASSES D’AIGUA

  

CAPÍTOL I

DISPOSICIONS GENERALS

Article 118. Criteris bàsics

1. Ja que la gran majoria de les demandes són satisfetes amb l’aprofitament d’aqüífers, les mesures d’ordenació d’aquests aprofitaments, tant en quantitat com en qualitat, es refereixen fonamentalment a les masses d’aigua subterrània.

2. En la gestió d’extraccions dels aqüífers s’ha de prioritzar la conservació de la quantitat i qualitat del recurs, provant d’evitar l’explotació sistemàtica de les reserves mobilitzables amb el consegüent descens indefinit dels nivells piezomètrics i, en el seu cas, la salinització i contaminació dels aqüífers.

3. Les extraccions totals màximes en un any mitjà s’han d’ajustar als recursos renovables estimats, minorats en aquelles sortides naturals necessàries per evitar la salinització de l’aqüífer o altres efectes ambientals negatius i garantir la pervivència i el bon estat ecològic dels ecosistemes associats a aquests.

4. En el cas d’extraccions que produeixin un deteriorament greu en la qualitat de l’aigua, de manera que es posi en perill la subsistència dels aprofitaments, s’hauran d’adoptar les mesures adequades de protecció; entre aquestes, la definició de perímetres de protecció, la substitució i adequació de les captacions i, en cas que hi tinguin accés, la connexió a la xarxa en alta del Govern de les Illes Balears. Aquestes possibles mesures són d’especial importància en aqüífers costaners amb risc de salinització.

CAPÍTOL II   

DE LES CONCESSIONS I AUTORITZACIONS D’AIGÜES SUBTERRÀNIES

Article 119. Normes generals

1. Tot aprofitament d’aigües subterrànies o modificació d’un d’existent necessita autorització o concessió administrativa.

2. S’entén per autorització cada aprofitament nou d’aigües subterrànies o modificació d’un d’existent amb volum màxim anual inferior o igual a 7.000 m3/any i cabal màxim instantani inferior o igual a 1 l/s per a utilitzar-lo a la parcel·la on es trobi.

3. S’entén per concessió cada aprofitament nou d’aigües subterrànies o modificació d’un d’existent amb volum màxim anual superior a 7.000 m3/any o amb cabal màxim instantani superior a 1 l/s o per a emprar-lo fora de la parcel·la en què es trobi.

4. Si en una parcel·la hi ha diverses captacions subjectes a autorització o concessió, el volum màxim anual atorgat serà la suma dels volums assignats a cada una de les captacions i el cabal màxim instantani s’assignarà per a cada captació.

5. El volum atorgable total per massa d’aigua subterrània serà en funció de la seva disponibilitat total d’acord amb l’article 38 d’aquest Pla.

6. Amb caràcter general les profunditats de perforació no sobrepassaran la base de l’aqüífer a explotar.

En aqüífers amb connexió a la mar la profunditat màxima de les perforacions no podrà sobrepassar la cota del terreny més la distància resultant de la relació següent:

Profunditat de perforació = (0.005 x distància a la mar en metres) + cota del terreny sobre el nivell de la mar.

Si l’aqüífer no té connexió hidràulica amb la mar podrà justificar-se una altra profunditat diferent.

7. La distància entre captacions, tret d’autorització escrita del propietari de l’aprofitament preexistent, serà la següent:

QUADRE 33. DISTÀNCIA MÍNIMA ENTRE CAPTACIONS ALIENES

Cabal (c, en l/s)	Distància mínima entre captacions alienes (m)
c ≤ 0,15	10 (sòl urbà) 20 (a sòl rústic)
0,15 >  c ≤ 0, 5	100
0,5 > c ≤ 1,0	200
1,0 > c ≤ 2,0	350
2,0 > c ≤ 5,0	500
c > a 5,0	S’haurà de calcular amb un estudi d’afeccions a altres captacions

Excepcionalment, se podran atorgar concessions a menor distància si l’interessat acredita la no afecció als aprofitaments anteriors legalitzats. Si, un cop atorgada la concessió en les condicions senyalades en aquest paràgraf, resulten afectats els aprofitaments anteriors, se clausurarà el nou sense dret a indemnització.

8. Tant per a l’execució i equipament com per a clausura i l’abandonament de pous s’haurà de presentar el projecte corresponent. Els projectes hauran de recollir els mínims establerts a l’article 130 del Pla.

9. Durant la perforació, la persona directora de l’obra controlarà que els treballs realitzats s’ajustin als prevists i autoritzats, que l’empresa de perforació disposi a l’obra dels mitjans materials per al compliment de les normes tècniques d’execució de captacions i que aquestes normes es compleixin.

S’haurà de caracteritzar la litologia travessada, incloent-hi la descripció i el registre fotogràfic.

10. Com a regla general, la profunditat màxima de col·locació de la bomba a totes les masses d’aigua serà la cota menys un metre sobre el nivell del mar.

En el cas d’aqüífers sense connexió hidràulica amb la mar es podrà col·locar a cotes inferiors, però s’haurà de justificar degudament.

En tot cas, la profunditat de col·locació de la bomba s’haurà de dissenyar en funció de la variació estacional del nivell freàtic o en funció de la profunditat del tram aqüífer.

11. Per tal de millorar el rendiment d’una captació que disposi de títol legal, amb l’autorització prèvia de l’Administració hidràulica, es podrà reparar, modificar o fins i tot construir una nova captació en substitució de la inicial, en una àrea de radi màxim de 10 m d’aquella; també, en una àrea de radi de fins a 40 m, sempre que no impliqui afecció a tercers ni se situï a distància menor de la permesa d’altres captacions preexistents.

La captació original haurà de ser, en el seu cas, clausurada i segellada. L’Administració hidràulica podrà adaptar-la a fi de realitzar-hi mesuraments piezomètrics, presa de mostres o registres geofísics.

La nova captació no podrà sobrepassar les dimensions, profunditat i diàmetre de l’anterior.

S’aplicaran els mateixos criteris en el cas de captacions per a un volum anual superior a 7.000 m3 que no disposin de concessió i que estiguin emparades per títol legal. La nova captació estarà subjecta a concessió.

Article 120. Normes per a l’atorgament d’autoritzacions

1. Les autoritzacions s’ajustaran a les condicions següents:

a) Per a ús domèstic en habitatges aïllats, a sòl rústic, el volum màxim anual atorgable serà de 400 m3 i el cabal màxim instantani, de 0,5 l/s. Es requerirà cèdula d’habitabilitat.

b) Per a usos de regadiu, a sòl rústic, s’haurà de justificar el volum màxim anual mitjançant estudi agronòmic basat en les dotacions d’aquest Pla.

c) Per a usos industrials, social o d’equipament, les dotacions màximes atorgables seran les indicades a l’article 34 del Pla. S’haurà de justificar documentalment la legalitat de l’activitat a sòl rústic.

2. Les autoritzacions per a ús domèstic en sòl urbà només es poden atorgar quan es justifiqui adequadament la impossibilitat de connectar-se a una xarxa de subministrament públic i pel temps que romangui aquesta circumstància.

Article 121. Normes per a l’atorgament de concessions

Les concessions s’adequaran a les condicions següents:

a. Justificació del volum sol·licitat.

A la sol·licitud de concessió d’un aprofitament es comunicarà el volum modulat mensualment i el volum total anual.

El volum màxim anual que se sol·liciti s’haurà de justificar, sigui quin sigui l’ús sol·licitat.

En el cas de concessions per a proveïment urbà s’haurà de justificar el volum segons les previsions de creixement poblacional en el cicle de planificació corresponent i segons les dotacions d’aquest Pla.

b. Cabal màxim instantani per captació i afeccions.

En el cas de superar 1 l/s, el concessionari estarà obligat a fer un assaig de bombatge que permeti la fixació del cabal.

Els assajos de bombatge hauran de dissenyar-se en funció de les característiques de l’obra de captació i del cabal sol·licitat inicialment, i en tot cas hauran de demostrar l’estabilitat de l’explotació i la no afecció a tercers.

Article 122. Concessions i autoritzacions per a la captació subterrània d’aigua de mar

1. Es podrà autoritzar la captació d’aigua subterrània amb contingut salí equivalent al de l’aigua de mar per a la seva dessalinització o altres usos, tals com la geotèrmia, usos directes (piscines, balnearis), sempre que es garanteixi que els sondejos no perjudiquen l’aigua subterrània dolça.

2. L’eliminació del rebuig de la dessalinització (salmorra) es pot dur a terme mitjançant emissari amb una autorització prèvia de l’administració competent o mitjançant injecció, sempre que es garanteixi que els sondejos no perjudiquen l’aigua subterrània dolça.

3. Tant l’extracció d’aigua de mar com la infiltració de salmorra s’hauran de realitzar a una distància igual o inferior a 200 m des de la línia de costa i a cotes inferiors de la interfase aigua dolça-aigua salada. S’hauran de presentar les sol·licituds conjuntament, si és el cas.

4. Per a l’extracció d’aigua de mar s’hauran de complir les condicions següents:

a) En el moment de l’execució del sondeig hauran de prendre mostres d’aigua a diferents profunditats, amb un nombre mínim de dues. La conductivitat de la mostra es prendrà en laboratori o es mesurarà in situ, per tal de comprovar que la mostra més profunda correspon a una aigua de salinitat equivalent a la de la mar.

b) Quan la conductivitat de l’aigua sigui com a mínim de 50 mS/cm es perforaran 5 metres més per sota de la interfase aigua dolça-aigua salada.

c) Una vegada realitzada aquesta comprovació s’hauran de posar tubs a tot el pou amb canonada cega i cimentar l’espai anular entre la canonada i el terreny natural a fi d’assegurar que l’extracció es realitzarà a la zona d’aigua salada.

d) La cimentació s’haurà de fer amb ciment resistent a l’aigua de mar i serà necessari col·locar un tap de bentonita a la part inferior de la cimentació per aïllar els aqüífers. Per aquesta raó, la longitud del tram cimentat dependrà de la profunditat a què es localitzi l’aigua de mar. La gruixa mínima de la corona de cimentació serà de 5 cm, tret que la Direcció General de Recursos Hídrics n’imposi una altra.

e) A partir d’aquest punt es continuarà perforant fins a assolir la profunditat adequada i autoritzada per aconseguir la columna d’aigua necessària per extreure el cabal instantani aprovat en cada cas.

f) El sondeig estarà protegit amb tubs totalment mitjançant canonada de material resistent a la corrosió de l’aigua de mar i no podrà tenir més obertures que les de la zona de ranures.

g) S’haurà de presentar un full de final d’obra on s’indiqui la profunditat final del sondeig, esquema del pou (part cimentada i part ranurada), profunditat del nivell piezomètric, profunditat de la interfase aigua dolça-aigua salada i una columna estratigràfica dels materials travessats.

h) Una vegada finalitzada la perforació, es realitzarà un assaig de bombatge de 24 h de durada com a mínim. Les dades d’aquest assaig, juntament amb la seva interpretació de paràmetres hidràulics, es remetran a la Direcció General de Recursos Hídrics. Durant aquest assaig s’analitzaran mostres d’aigua recollides cada 6 hores per determinar possibles variacions.

5. Per a la infiltració de salmorra s’hauran de complir les condicions del punt anterior i les següents:

a) L’abocament de salmorra es farà a la zona d’aigua de mar i sempre a una cota inferior de l’extracció de com a mínim 5 m.

b) S’haurà de realitzar un segon assaig de bombatge-injecció per comprovar el funcionament d’aquest abocament i comprovar l’evolució de la qualitat.

c) El pou d’injecció s’efectuarà a una distància i en una ubicació respecte al pou de captació que hi eviti el retorn de salmorra.

6. En general, el rebuig de la dessalinització no podrà incorporar-se a la xarxa de clavegueram. Excepcionalment, l’Administració hidràulica, amb l’informe previ de l’ajuntament respectiu i dels gestors de la instal·lació de depuració, podrà autoritzar expressament abocaments a les xarxes en aquells casos que es justifiqui motivadament que l’abocament no afecta el procés de depuració ni l’efluent.

7. Per a l’autorització de les captacions/infiltracions referides en els punts 4 i 5 se seguirà la tramitació prevista per a les concessions i autoritzacions, a més de les condicions que figuren en aquests punts.

8. Les captacions d’aigua de mar per presa directa es regiran per la seva legislació específica. A fi de garantir el bon estat ecològic de les masses, l’administració responsable vetllarà perquè les concessions o autoritzacions garanteixin el no deteriorament de l’estat ecològic previ i, en el seu cas, que no impedeixin o dificultin la seva millora, així com el seu seguiment.

Article 123. Concessions i autoritzacions per a aprofitaments geotèrmics de baixa entalpia

1. Els sondejos per a aprofitament geotèrmic de baixa entalpia que impliquin extracció o injecció d’aigua necessitaran la concessió de l’Administració hidràulica, sense perjudici de les autoritzacions necessàries segons la normativa sectorial en matèria de mines.

2. La tramitació i les normes tècniques de les concessions s’ajustaran al previst en aquest Pla per a concessions.

3. Els sondejos que no impliquin extracció ni injecció d’aigua (sistemes tancats) només requereixen autorització de perforació de l’Administració hidràulica, sense perjudici de la resta d’autoritzacions que sigui necessari obtenir.

Article 124. Autorització de sondejos d’injecció

1. Es prohibeixen amb caràcter general els sondejos d’injecció d’abocaments. L’Administració hidràulica podrà autoritzar en casos excepcionals aquests sondejos, sempre que la caracterització de l’abocament i un estudi hidrogeològic garanteixi la no afecció de les aigües subterrànies per l’abocament.

2. Podran autoritzar-se sondejos d’injecció de pluvials per resoldre problemes de drenatge justificats en urbanitzacions, polígons industrials, desenvolupaments urbans o altres infraestructures.

S’haurà de presentar un estudi hidrogeològic que analitzi els aqüífers que poguessin veure’s afectats i que proposi la millor alternativa d’entre les propostes. En tot cas els sondejos no podran assolir cotes inferiors al nivell freàtic.

Article 125. Autorització de sondejos d’investigació

Els sondejos d’investigació, sense perjudici de les autoritzacions necessàries segons la normativa sectorial en matèria de mines i a efectes de la protecció del domini públic hidràulic, de la seva gestió i de la millora del seu coneixement, estaran subjectes a autorització de perforació de l’Administració hidràulica.

Article 126. Tramitació administrativa de concessions i autoritzacions

1. Amb caràcter general el procediment per a la tramitació d’una autorització o concessió d’aigües subterrànies consta de tres fases, que són:

a) Fase 1. Aprovació de la realització dels sondejos. Cadascuna d’aquestes pot estar formada per un o diversos sondejos.

b) Fase 2. Autorització de l’aflorament i explotació d’aigües subterrànies o atorgament de concessió i explotació d’aigües subterrànies.

c) Fase 3. Autorització de les instal·lacions d’extracció i/o impulsió (bombes).

En el cas de les autoritzacions, la fase 1 i la fase 2 es realitzaran simultàniament, i s’obtindran ambdós permisos en una resolució conjunta.

Una vegada obtinguda l’aprovació del sondeig, el termini per a l’acabament de la totalitat de les obres i, per tant, per a la sol·licitud de les respectives autoritzacions (fases 2 i 3) serà d’un any.

2. Tramitació d’una autorització d’aflorament i explotació d’aigües subterrànies.

Inclou la tramitació d’aprovació del sondeig (fase 1) i la tramitació de l’autorització de l’aflorament i explotació de les aigües subterrànies (fase 2).

Es presentarà el model normalitzat de sol·licitud, i anirà acompanyat de:

a) Document acreditatiu del pagament de la taxa (model 046), concepte autorització d’aflorament i explotació.

b) Fotocòpia del NIF, CIF o equivalent del titular.

c) Fotocòpia del NIF o equivalent i poder de qui signa la sol·licitud, si és diferent del titular.

d) Escriptura de constitució de l’empresa en el cas que el sol·licitant sigui una empresa i poder de qui signi la sol·licitud, si escau.

e) Inscripció actualitzada en el Registre de la Propietat o document que acrediti la propietat de la finca (escriptures o documentació oficial suficient que acrediti la titularitat i que permeti identificar clarament la finca).

f) Documents justificatius de l’ús de l’aigua (segons art. 120).

g) Projecte de tasques subterrànies a realitzar, subscrit i signat en cada una de les seves parts per tècnic competent, i segons el Reial decret 863/85, de 2 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament general de normes bàsiques de seguretat minera i el seu ITC 06.0.07 "Prospecció i explotació de les aigües subterrànies.”

El contingut d’aquest projecte ha de ser com a mínim el següent:

1. Memòria descriptiva que inclogui:

• Els paràmetres d’explotació que se sol·licita (volum màxim anual i cabal màxim instantani), així com l’ús que es pretén de les aigües.

• Identificació de la massa d’aigua subterrània que es pretén explotar.

• Geologia i hidrogeologia de la zona, descripció dels terrenys a travessar, nivell estàtic previst.

• Inventari de punts d’aigua en un cercle del radi d’acord amb l’article 119.7.

• Profunditat total de l’obra, mètode de perforació triat, diàmetre de perforació, dels trams filtrants i d’entubament prevists, operacions de cimentació a realitzar, característiques de les canonades de revestiment.

• Característiques de la capçalera de pou: placa o llosa de ciment superficial i tancament d’aquest.

• Procediment de desinfecció i el mètode de desenvolupament triat.

• Prescripcions per al segellament d’aqüífers i abandonament de sondejos negatius.

2. El projecte pròpiament dit inclourà les normes de seguretat d’acord amb el Reglament general de normes bàsiques de seguretat minera, el document d’avaluació i prevenció de riscs i les disposicions mínimes de seguretat.

3. Pressupost.

4. Plànols

• De situació, 1/25.000, amb delimitació de la finca i situació de l’obra.

• D’emplaçament, 1/5.000, amb situació exacta del sondeig a la finca i accés a aquesta.

• Elements al voltant del radi previst d’acord amb l’article 119.7

• Plànol geològic de la zona, 1/5.000, amb la llegenda del mateix.

• Plànol del cadastre amb delimitació de la finca.

5. Nomenament de la persona directora facultativa per part del sol·licitant i acceptació d’aquest nomenament.

En el cas que la persona directora facultativa de la perforació sigui diferent de la persona projectista, la primera haurà de presentar la seva conformitat amb les obres proposades.

6. Designació de l’empresa de sondejos que realitzarà la perforació, el representant de la qual haurà de manifestar la conformitat amb les obres projectades i el seu coneixement de la normativa d’execució de captacions a les Illes Balears.

Els canvis d’empresa perforadora hauran de ser notificats per la persona titular i per la persona directora a l’Administració hidràulica.

Una vegada obtinguda l’autorització d’enllumenament i explotació d’aigües subterrànies i aprovació per realitzar el sondeig, l’empresa encarregada de la perforació haurà d’exigir al titular, abans de l’inici de les obres, la presentació d’aquesta autorització i haurà de disposar d’una còpia en el lloc de treball. En cas que s’incompleixi aquesta obligació i es realitzi un sondeig sense l’autorització exigida, l’empresa de sondejos serà considerada responsable de la infracció, en el sentit indicat a l’art. 318.2 del RDPH.

La persona directora de la perforació serà responsable del compliment de les normes generals contingudes en el projecte i de les condicions imposades a l’autorització d’enllumenament i explotació de les aigües subterrànies i aprovació de la realització del sondeig, així com de comunicar a l’Administració hidràulica les incidències que poguessin produir-se durant l’execució dels treballs.

3. Tramitació de concessió i explotació d’aigües subterrànies.

En el cas de les concessions es tramitarà primer l’aprovació de sondeig (fase 1) i posteriorment la concessió (fase 2), ja que a priori no se sap si es podrà concedir el volum i cabal sol·licitats.

Fase 1. Per a la tramitació de l’aprovació del sondeig es presentarà sol·licitud segons model normalitzat acompanyat de:

a) Documentació del punt 2 b al 2 g d’aquest article.

b) Document justificatiu de la disponibilitat del terreny, si el sol·licitant és diferent del propietari.

c) En funció de l’ús que es pretengui per a la concessió d’aigua subterrània s’hauran d’aportar altres documents exigits a la normativa vigent.

Una vegada obtinguda l’aprovació per realitzar el sondeig per a una concessió d’aigües subterrànies, l’empresa encarregada de la perforació d’aquest haurà d’exigir a la persona titular abans de l’inici de les obres la presentació de l’autorització i haurà de disposar d’una còpia en el lloc de treball. En cas que s’incompleixi aquesta obligació i es realitzi un sondeig sense l’autorització exigida, l’empresa de sondejos serà considerada responsable de la infracció, en el sentit indicat a l’art. 318.2 del RDPH.

La persona directora de la perforació serà la responsable del compliment de les normes generals contingudes en el projecte i de les condicions imposades en l’autorització de la realització del sondeig per a la concessió d’aigües subterrànies, així com de comunicar a l’Administració hidràulica les incidències que poguessin produir-se durant l’execució dels treballs.

Fase 2. Per a l’atorgament de concessió i explotació d’aigües subterrànies, es presentarà sol·licitud segons model normalitzat, els documents necessaris propis de cada ús que disposen el TRLA i del RDPH i la documentació següent:

a) Document acreditatiu del pagament de la taxa (model 046), concepte concessió d’aigües subterrànies.

b) Document justificatiu de l’ús i del volum màxim anual a sol·licitar, si no s’ha presentat a la sol·licitud de sondeig o aquest no és suficient.

c) Certificat de la direcció d’obra per part de la persona responsable que indiqui que en l’execució del sondeig s’han complert les normes tècniques del projecte.

d) Full de característiques del sondeig amb caracterització de la litologia travessada, que inclogui descripció i registre fotogràfic d’aquesta, aqüífers trobats i nivells estàtics.

e) Nivells dinàmics, cabal punta i cabal mitjà d’explotació previstos.

f) Plànol de la zona amb la distància a l’aprofitament més proper i amb un inventari de punts d’aprofitament d’aigua.

g) En el cas d’estar en condicions de prendre una mostra d’aigua, analítica de l’aigua per laboratori acreditat amb determinació, com a mínim, de conductivitat, clorurs, sulfats i nitrats, s’haurà d’acompanyar de la identificació del punt de mostreig. En cas contrari es presentarà en la fase 3.

La persona directora facultativa serà responsable legal de la veracitat de les dades del punt de mostreig.

Fase 3. Autorització de les instal·lacions d’extracció o impulsió (bombes).

Aquesta última fase és comuna tant per a la tramitació d’una autorització d’aflorament i explotació d’aigües subterrànies com per a la tramitació d’una concessió d’aigües subterrànies.

Es presentarà sol·licitud segons model normalitzat i anirà acompanyada de:

a) Document acreditatiu del pagament de la taxa (model 046), concepte posada en servei de les instal·lacions d’elevació.

b) Certificat de la direcció d’obra subterrània subscrit per la persona directora facultativa.

c) Fulls de característiques del sondeig subscrita per la persona anterior. Aquesta serà responsable legal de la veracitat de les dades del full de característiques.

d) Model normalitzat de memòria tècnica de disseny que ha de contenir:

1. Descripció de les instal·lacions amb ubicació definitiva (UTM ETRS89 Fus 31 N).

2. Esquema delimitat en planta tant de la instal·lació elèctrica com de la hidràulica.

3. Esquema elèctric unifilar.

4. Justificació de la selecció de la bomba, fotocòpia de la placa de la bomba i de les seves característiques (incloent les corbes).

e) En el cas de no haver-la presentat prèviament, analítica de l’aigua per laboratori acreditat amb determinació, com a mínim, de conductivitat, clorurs, sulfats i nitrats. S’haurà d’acompanyar de la identificació del punt de mostreig.

El director facultatiu serà responsable legal de la veracitat de les dades del punt de mostreig.

f) Certificat d’adequació emès per la persona directora facultativa.

g) Certificat de persona instal·ladora elèctrica autoritzada.

5. L’execució i equipament de sondejos haurà de complir el mínim de condicions tècniques previstes a l’article 130 amb l’objectiu de garantir la protecció del domini públic hidràulic. De la mateixa manera, les captacions negatives, les captacions abandonades i/o les captacions caducades s’hauran de clausurar de manera temporal o definitiva, en funció de la seva intenció d’ús, i, així mateix, atenir-se al condicionant mínim de l’article 130. La clausura definitiva haurà de garantir una restitució del domini públic hidràulic a la seva situació original.

6. Per a l’execució d’un pou és necessari presentar en el projecte adjunt a la sol·licitud d’autorització o concessió el disseny constructiu segons les condicions tècniques de l’article 130.

7. Per a la clausura d’un pou és necessari presentar un projecte de clausura amb els requisits mínims de l’article 130 i a més acompanyar-lo de:

a) Nom de la persona propietària de la parcel·la on se situa el pou.

b) Característiques geogràfiques i hidrogeològiques de la captació: coordenades, cota i massa d’aigua subterrània on es localitza.

c) Característiques tècniques de la captació: diàmetre, profunditat del pou, profunditat del nivell piezomètric, tipus d’entubament, tipus de cimentació i una altra informació disponible (columna litològica, qualitat de l’aigua,…).

d) Normes de seguretat per a l’execució dels treballs.

Del compliment de les previsions del projecte aprovat en serà responsable legal l’empresa perforadora i la persona directora, en el seu cas.

Una vegada finalitzats els treballs de clausura s’haurà de presentar un certificat final d’obra subscrit per la persona facultativa directora.

En cas que es produeixi un accident o contaminació que puguin atribuir-se a l’existència d’un pou abandonat sense segellar o segellat sense seguir el procediment establert, les conseqüències seran responsabilitat del titular de l’aprofitament.

Article 127. Legalització de sondejos

Sense perjudici de les sancions administratives que corresponguin, per legalitzar aquells sondejos o captacions realitzats sense autorització o concessió que siguin legalitzables, s’haurà d’acreditar davant l’Administració hidràulica que no s’ha produït deteriorament al domini públic hidràulic durant la seva execució o que s’adoptaran mesures correctores per minimitzar-ne el dany. En cas contrari, s’haurà de tancar el sondeig i restituir el domini públic hidràulic a la situació original.

Article 128. Modificació i revisió de les concessions i autoritzacions

1. La revisió de les concessions es realitzarà d’acord amb la normativa vigent en matèria d’aigües, especialment segons el que disposen el TRLA i el RDPH.

2. En aquells casos en què la captació existent, sigui quin sigui el seu títol legal, afecti la qualitat de les aigües de l’aqüífer (contaminació a través del pou per aïllament o salinització deficients, per excés de profunditat o d’extraccions), l’Administració hidràulica podrà imposar les mesures correctores necessàries (obres d’aïllament, disminució d’extraccions, etc.) per restituir la qualitat de les aigües de l’aqüífer a les previsions de qualitat del Pla i evitar el perjudici ocasionat. En aquests casos les obres s’hauran de realitzar amb càrrec al titular de la captació i ni aquestes ni, en el seu cas, la disminució de cabals i volums explotats donaran lloc a cap indemnització. En els casos de proveïment públic, l’Administració hidràulica podrà substituir el cabal concessional per un altre de diferent origen, i el concessionari assumirà l’increment del cost del recurs, si és el cas, que haurà de repercutir en les tarifes corresponents.

3. L’Administració hidràulica podrà autoritzar la substitució de captacions en el cas de proveïments públics, qualsevol quin sigui el seu títol legal, quan aquestes captacions presentin qualitat de l’aigua inadequada, amb l’informe hidrogeològic previ. Aquest informe haurà de justificar la necessitat i la ubicació de la nova captació proposada.

Article 129. Limitacions

1. Es prohibeix expressament la concessió d’autoritzacions o concessions d’aigües subterrànies per a camps de golf i camps de polo. També es prohibeix per a altres instal·lacions esportives amb superfície de reg igual o superior a 3 ha.

2. A efectes de protegir les masses d’aigua subterrània de la intrusió salina es prohibeixen les autoritzacions o concessions d’aigua subterrània amb contingut en sal inferior a la de l’aigua de mar a la franja costanera de 800 m a l’illa de Mallorca i de 500 m a la resta d’illes, mesurats des de la línia de costa i en perpendicular a aquesta.

Si l’aqüífer no té connexió hidràulica amb la mar, podrà justificar-se una altra distància sempre que es garanteixi mitjançant un estudi hidrogeològic que no produirà afecció a la massa d’aigua en relació amb la intrusió salina.

3. Així mateix, amb el mateix objectiu de protegir les masses d’aigua subterrània contra la intrusió salina, independentment de la seva distància a la costa, es prohibeixen les noves autoritzacions o concessions d’aigua subterrània salabrosa en aqüífers en contacte amb la mar o que el contingut salí dels quals procedeixi d’un procés d’intrusió marina.

4. No es podran atorgar noves autoritzacions i concessions a les masses d’aigua subterrània en mal estat quantitatiu. Només es podran autoritzar a la resta de masses, independentment del seu estat químic. En el quadre següent es detallen les masses d’aigua en mal estat quantitatiu:

QUADRE 34. Masses d’aigua subterrània EN MAL ESTAT QUANTITATIU

Sistema d’explotació MALLORCA
Codi	Nom
ES110MSBT1801M2	Port d’Andratx
ES110MSBT1804M2	Port de Pollença
ES110MSBT1804M3	Alcúdia
ES110MSBT1811M1	Sa Pobla
ES110MSBT1812M3	Santa Ponça
ES110MSBT1813M1	Sa Vileta
ES110MSBT1815M4	Petra
ES110MSBT1816M2	Son Real
ES110MSBT1817M1	Capdepera
ES110MSBT1817M2	Son Servera
ES110MSBT1818M1	Son Talent
ES110MSBT1818M5	Son Macià
ES110MSBT1820M1	Santanyí
ES110MSBT1820M2	Cala d’Or
ES110MSBT1820M3	Portocristo
ES110MSBT1821M2	Pla de Campos

  

Sistema d’explotació MENORCA
Codi	Nom
ES110MSBT1901M1	Maó
ES110MSBT1901M3	Ciutadella
ES110MSBT1903M1	Addaia
ES110MSBT1903M2	Tirant

  

Sistema d’explotació EIVISSA
Codi	Nom
ES110MSBT2001M1	Portinatx
ES110MSBT2002M1	Santa Agnès
ES110MSBT2002M2	Pla de Sant Antoni
ES110MSBT2003M1	Cala Llonga
ES110MSBT2003M2	Roca Llisa
ES110MSBT2005M1	Cala Tarida
ES110MSBT2005M2	Porroig
ES110MSBT2006M1	Santa Gertrudis
ES110MSBT2006M3	Serra Grossa

  

Sistema d’explotació FORMENTERA
Codi	Nom
ES110MSBT2101M1	Formentera

No obstant això, podran atorgar-se autoritzacions o concessions a aquestes masses quan es produeixi un dels supòsits següents:

a) Que impliquin la reordenació de captacions existents legalment inscrites sense augment de volum. Per atorgar aquestes autoritzacions o concessions es requerirà la renúncia expressa als drets preexistents, siguin concessionals o d’aigües privades, tal com indiquen les disposicions transitòries 3 a i 4 a del TRLA.

b) Que siguin sol·licituds per a explotacions agràries preferents fins a un volum màxim de 10.000 m3/any.

c) Que siguin sol·licituds d’empreses de joves agricultors que tinguin la formació exigida per l’administració agrària per a la primera instal·lació de joves agricultors o que hagin exercit l’activitat agrària per compte propi o d’altri durant més de tres anys i ja hagin sol·licitat inscripció en el registre insular agrari de les Illes Balears.

d) Que es tracti de sondejos per a aprofitament geotèrmic de baixa entalpia que no impliquin un ús consumptiu.

5. A fi de garantir la dotació per satisfer la demanda actual de proveïment urbà de nuclis legalment existents i infradotats, i mentre no puguin aportar-se recursos d’altres fonts, l’Administració hidràulica podrà autoritzar captacions a la massa d’aigua subterrània corresponent que fins i tot superin les limitacions d’aquesta normativa. Per a això serà necessari que l’ajuntament corresponent aporti un estudi justificatiu de la necessitat, informe hidrogeològic i Pla de gestió sostenible de l’aigua. La concessió s’atorgarà a precari, fins que es pugui dotar de fonts alternatives.

6. Si a causa de l’actualització de dades o de nous estudis alguna de les masses d’aigua subterrània canviàs un mal estat quantitatiu, li serà d’aplicació aquest article, amb informe previ favorable del Consell Balear de l’Aigua.

CAPÍTOL III

DE L’EXECUCIÓ I CLAUSURA DE POUS I SONDEJOS

Article 130. Condicions tècniques per a l’execució, equipament, clausura i abandonament de pous i sondejos

1. L’annex 7.1 de la normativa del Pla presenta una guia de prescripcions tècniques per a l’execució i equipament de pous adequats. Tot dubte, aclariment, ampliació o referència en relació amb aquest article està referit en aquest annex. Les condicions mínimes obligatòries d’execució i equipament d’un pou són les següents:

a) Posar tubs a la perforació. Es recomanen canonades que puguin unir-se mitjançant rosca i han de seguir els criteris de protecció del domini públic hidràulic.

b) Cimentar l’espai anular entre l’entubament i el terreny natural. La profunditat mínima de cimentació és de 5 metres. En el cas d’aqüífers superposats, els aqüífers que no seran explotats s’aïllaran de la resta i, segons la massa d’aigua subterrània a explotar, se’n cimentaran les profunditats corresponents.

c) Tancar la boca del pou.

d) Desinfectar el pou una vegada acabada la perforació i, en el seu cas, l’assaig de bombatge.

e) Instal·lar un tub piezomètric, comptador volumètric i aixeta de mostreig. El manteniment d’aquests elements serà responsabilitat del titular.

2. L’annex 7.2 de la normativa del Pla presenta una guia de prescripcions tècniques per a l’adequada clausura i abandonament de pous. Tot dubte, aclariment, ampliació o referència en relació amb aquest article està referit en aquest annex. Les condicions mínimes obligatòries de tancament i abandonament d’un pou són les següents:

a) Extreure els elements introduïts al terreny (canonada, bomba, etc.).

b) Desinfectar el pou.

c) Omplir l’espai obert amb materials que no tinguin interacció amb el medi i impedeixin la modificació d’aquest per factors externs. Els procediments i materials de tancament es determinaran en funció del tipus de pou, les característiques geològiques i la situació ambiental de possible contaminació.

d) Clausurar el tram més superficial.

e) El tancament temporal d’un pou es duu a terme tapant-ne la boca amb una tapa de ferro i amb cadenat.

​​​​​​​CAPÍTOL IV

DE LA PROTECCIÓ DE MASSES D’AIGUA SUBTERRÀNIA

Article 131. Masses d’aigua subterrània amb sobreexplotació

1. Si les mesures previstes en el Pla es mostrassin insuficients per resoldre els problemes d’estat quantitatiu i salinització, l’Administració hidràulica podrà declarar la sobreexplotació d’aquelles masses d’aigua subterrània o sectors d’aquestes que així es considerin, d’acord amb els criteris del RDPH.

2. L’Administració hidràulica prendrà les mesures necessàries perquè no es produeixin situacions de sobreexplotació a les masses d’aigua subterrània en risc de no complir els objectius.

Article 132. Mesures de gestió en masses d’aigua subterrània utilitzades per a proveïment urbà

1. Els sistemes de subministrament d’aigua a poblacions que no compleixin els requisits de qualitat per a consum humà indicats en la normativa sanitària hauran de donar el tractament adequat per aconseguir la qualitat exigida. Quan això no sigui possible, i si tenen accés a la xarxa en alta del Govern de les Illes Balears, hauran de connectar-se a aquesta xarxa i utilitzar la quantitat d’aigua adequada per a subministrar aigua de qualitat a la població, sempre que hi hagi disponibilitat del recurs.

2. Amb aquesta finalitat, les entitats locals afectades podran subscriure convenis de col·laboració amb el Govern de les Illes Balears per a l’execució de les infraestructures necessàries, que hauran de complir el principi de recuperació dels costs del servei.

3. A aquest efecte i per millorar la recuperació dels aqüífers, l’Administració hidràulica promourà l’ús d’aigua dessalinitzada en temporada baixa mitjançant una política de preus adequada.

CAPÍTOL V

MESURES DE SEGUIMENT I CONTROL D’APROFITAMENTS

Article 133. Control d’aprofitaments

1. A la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears li serà d’aplicació allò previst a l’Ordre ARM/1312/2009, de 20 de maig, per la qual es regulen els sistemes per realitzar el control efectiu dels volums d’aigua utilitzats pels aprofitaments d’aigua del domini públic hidràulic, dels retorns a aquest domini públic hidràulic i dels abocaments en aquest.

2. Les captacions per a proveïment públic s’hauran de dotar dels elements següents:

a) Comptador volumètric, accessible al personal al servei de l’Administració hidràulica.

b) Tub piezomètric annex, que permeti el pas d’una sonda de mesurament de nivell, de diàmetre interior no inferior a 25 mm i que ha d’arribar, com a mínim, fins a la zona d’aspiració de la bomba.

c) Aixeta per a presa de mostres.

Article 134. Mesurament dels cabals d’aigua consumits i subministrament d’informació

1. Els titulars de les concessions administratives d’aigües i tots aquells que per qualsevol títol en tinguin dret a l’ús privatiu, estaran obligats a instal·lar i mantenir els sistemes de mesurament corresponents que garanteixin informació precisa sobre els cabals d’aigua en efecte consumits o utilitzats i, en el seu cas, retornats, d’acord amb l’establert a l’article 55.4 del TRLA.

2. Sobre la base del principi de col·laboració entre administracions públiques, l’entitat pública o privada que subministri aigua per a proveïment a població, qualsevol quin sigui el títol habilitant propi, facilitarà periòdicament a l’Administració hidràulica la informació següent:

a) Volum d’aigua extret en origen, desagregat per a cada un dels punts d’aportació d’aigua.

b) Volum d’aigua subministrat total i desagregat per nuclis.

c) Volum d’aigua subministrat i facturat desagregat per nuclis.

d) Volum d’aigua subministrat i no facturat, desagregat per nuclis.

e) Auditoria anual del sistema d’acord amb estàndards internacionals.

Aquesta informació es facilitarà en els formats que proporcioni l’Administració hidràulica i donant prioritat als sistemes informatitzats de transferència d’informació.

Article 135. Inspecció tècnica d’aprofitaments

1. A efectes de control de grans consumidors, els aprofitaments superiors a 20.000 m3 anuals concedits o de cabals iguals o superiors a 5 l/s hauran de realitzar triennalment una inspecció tècnica d’aprofitaments (ITA). La primera inspecció s’haurà de fer abans del 31 de desembre de 2021.

2. Els titulars dels aprofitaments hauran de presentar davant l’Administració hidràulica una declaració responsable en què s’adjunti una ITA redactada per un tècnic competent. La no presentació d’aquesta comportarà la penalització i sanció econòmica corresponent.

3. A efectes d’aplicació del règim sancionador previst al TRLA, la inexactitud, falsedat o omissió de les dades de la ITA serà responsabilitat del tècnic competent que dugui a terme la inspecció.

4. La ITA haurà de comprovar que el pou compleix amb les condicions mínimes obligatòries d’equipament detallades a l’article 130 del PHIB i a més presentar:

1. Una anàlisi química de l’aigua. Ha d’incloure com a mínim les concentracions de clorurs, sulfats, nitrats i conductivitat. Es poden admetre analítiques de fins a 6 mesos d’antiguitat.

2. Fotografia i lectura (amb data) del comptador volumètric o cabalímetre. En cas de fonts, un cabalímetre del volum total de la font i un altre de l’aprofitament.

3. Diàmetre de la perforació i diàmetres interior i exterior de l’entubament, en el seu cas.

4. Profunditat del nivell estàtic i dinàmic de l’aigua al pou.

5. Descripció de l’estat general de la instal·lació.

5. La ITA detectarà les possibles irregularitats de construcció del pou que s’hauran de reparar per obtenir el certificat corresponent per part de l’Administració. Aquest certificat tindrà una validesa de 3 anys.

6. L’Administració hidràulica haurà de posar a disposició de l’administrat els mitjans telemàtics necessaris per al registre i comunicació de les declaracions responsables amb les ITA previstes en aquest article.

CAPÍTOL VI

ALTRES MESURES DE PROTECCIÓ

Article 136. Protecció del recurs contra la contaminació difusa d’origen agrari

1. Sense perjudici del que estableixi l’administració competent en matèria agrària, la utilització de dejeccions ramaderes per a finalitats agrícoles a la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears haurà de complir allò previst al Reial decret 261/1996, de 16 de febrer, sobre protecció contra la contaminació produïda pels nitrats procedent de fonts agràries o normativa que el substitueixi, a fi d’evitar o minimitzar aquesta contaminació. Aquesta utilització de dejeccions ramaderes no té caràcter d’abocament, sempre que es gestionin d’acord amb la normativa vigent.

2. Amb caràcter general, només es permet la utilització de les dejeccions ramaderes en terres de cultiu, prats i pastures. No es permet la utilització de dejeccions ramaderes en:

a) Els perímetres de protecció de captacions de proveïment: zona de restricció absoluta (0-10 m al voltant de l’eix de la captació) i zona de restriccions màximes (fins a 250 m de l’eix de la captació).

b) A la franja de 10 m a ambdós marges del curs d’un torrent.

c) En una franja de 50 m al voltant de les masses d’aigües de transició i resta de zones humides.

3. Les explotacions ramaderes disposaran d’un sistema d’emmagatzematge de dejeccions ramaderes que s’ajustarà a les condicions i a la capacitat establerta a la Llei 12/2014, de 16 de desembre, agrària de les Illes Balears o normativa que la substitueixi. Igualment la utilització dels fems com a fertilitzant s’ajustarà a l’establert a la Llei 12/2014 i al programa d’actuació a les zones vulnerables de contaminació per nitrats procedents de fonts agràries.

Article 137. Col·laboració entre administracions per a la protecció del recurs contra la contaminació difusa d’origen agrari

En cas que l’Administració hidràulica o l’administració responsable de la gestió agrícola i ramadera detectin episodis de contaminació per nitrats de les aigües subterrànies d’origen agrícola o ramader, es duran a terme les inspeccions oportunes.

Article 138. Utilització de llots d’estacions depuradores amb finalitats agràries

1. Els titulars de les explotacions agràries que utilitzin els llots de depuració hauran de complir els requisits exigits pel Reial decret 1310/1990, de 29 d’octubre, pel qual es regula la utilització dels llots de depuració al sector agrari, o normativa que el substitueixi, i qualsevol altra disposició aplicable.

2. La utilització dels llots es podrà realitzar a les zones següents:

a) Zones amb vulnerabilitat a la contaminació d’aqüífers baixa i no afectades per perímetres de restriccions màximes de pous de proveïment urbà (fins a 250 m de l’eix de la captació).

b) Zones amb vulnerabilitat a la contaminació d’aqüífers moderada no afectades per perímetres de restriccions moderades de pous de proveïment.

3. La utilització dels llots no es podrà realitzar a les zones següents:

a) Zones amb vulnerabilitat a la contaminació d’aqüífers alta.

b) Zones afectades per perímetres de restriccions màximes de pous de proveïment urbà.

c) Zones amb vulnerabilitat a la contaminació d’aqüífers moderada afectades per perímetres de restriccions moderades de pous de proveïment.

d) Franja de 10 m de l’eix de la captació de la resta de captacions.

e) Franja de 10 m a ambdós marges del curs d’un torrent.

f) Franja de 50 m al voltant de les masses d’aigües de transició i resta de zones humides.

4. Les persones responsables de les aplicacions dels llots hauran de tenir les autoritzacions corresponents de la conselleria competent en matèria de residus com a gestor de residus i hauran de comunicar prèviament la relació de parcel·les destinatàries, així com els titulars d’aquestes, de manera que aquesta conselleria pugui sol·licitar a la conselleria competent en matèria agrària l’informe que acrediti la idoneïtat de les parcel·les. L’Administració hidràulica comunicarà a l’administració competent en gestió agrícola i ramadera les zones potencialment vulnerables als efectes de contaminació d’aqüífers, així com propostes de condicionalitat, per tal que aquesta última les tingui en compte als informes d’idoneïtat.

Article 139. Protecció del recurs contra la contaminació derivada de fuites o dipòsits d’instal·lacions industrials o hidrocarburs

Quan qualsevol administració o particular detecti episodis de contaminació derivada de fuites o males pràctiques en instal·lacions industrials o activitats potencialment contaminants que puguin afectar la qualitat de les aigües, ho posarà en coneixement de l’Administració hidràulica, que al seu torn el posarà en coneixement de la resta d’administracions afectades amb la finalitat de prendre les mesures oportunes per a la restauració del medi.

  

TÍTOL IX. PROGRAMES DE MESURES

  

CAPÍTOL I

INVESTIGACIÓ I DESENVOLUPAMENT

Article 140. Línies preferents d’investigació i desenvolupament (I+D)

A efectes d’aquest Pla es consideren línies preferents d’investigació i desenvolupament les següents:

1. Mesures i modelització de processos hidrològics i hidrogeològics per a la quantificació dels recursos hídrics.

2. Estimació de les demandes i usos de recursos hídrics, sobretot en regadius.

3. Increment de disponibilitat de recursos mitjançant programes integrals de gestió de l’aigua.

4. Situacions hidrològiques extremes.

5. Anàlisi, coneixement i control de la qualitat dels recursos.

6. Tractaments per a la recuperació del recurs i adequació de la seva qualitat a l’ús.

7. Demanda ambiental.

8. Evolució erosiva i sedimentària de conques i cursos.

9. Monitoratge automatitzat de la intrusió.

10. Seguiment dels efectes del canvi climàtic sobre les masses d’aigua subterrània i aigües de transició.

11. Recuperació integral de costs, amb el cost ambiental del recurs inclòs.

12. Valor ambiental dels ecosistemes.

13. Patrimoni hidrogeològic, hidràulic i geològic.

14. Les relacionades amb l’agricultura de regadiu, especialment les que prevegin noves tècniques que incrementin l’eficàcia potenciant la producció.

15. Les que permetin l’ús d’aigua regenerada per als diferents tipus de cultiu i sistemes de reg (aspersió, degoteig superficial o subterrani, inundació).

16. Les que tendeixin a promoure que les aigües regenerades tinguin prou qualitat per a la infiltració i regeneració d’aqüífers amb garanties sanitàries i ambientals suficients.

CAPÍTOL II

PROGRAMES D’ACTUACIONS

Article 141. Programes d’actuacions

Als efectes d’aquest Pla, els programes d’actuacions comprenen una sèrie d’estudis i actuacions descrites a l’annex 8 de la normativa d’aquest Pla, relatiu a programes d’actuació i infraestructures hidràuliques, a fi de permetre un coneixement i seguiment millor del medi i la consegüent definició d’una sèrie d’actuacions complementàries a les obres hidràuliques actualment previstes.

Les actuacions incloses a l’annex 8 de la normativa s’entenen sense perjudici que se’n puguin dur a terme altres de previstes en plans o programes de diferents administracions públiques o ens instrumentals.

​​​​​​​CAPÍTOL III

PROGRAMES D’INFRAESTRUCTURES

Article 142. Obres hidràuliques del Pla

1. A efectes d’aquest Pla, es consideren obres hidràuliques d’acord amb l’article 122 del TRLA, les que s’especifiquen a l’annex 8 de la normativa d’aquest Pla relatiu al programa de mesures.

2. Les obres hidràuliques d’aquest Pla es consideren d’interès autonòmic i es poden agrupar, en funció de l’objectiu principal, en els grups següents:

a) Infraestructures per al control i millora del coneixement del domini públic hidràulic.

b) Noves captacions o substitucions per a la correcció del dèficit hídric.

c) Interconnexió d’infraestructures.

d) Sanejament i depuració.

e) Reutilització d’aigües regenerades.

f) Plantes dessalinitzadores.

g) Gestió de la demanda.

h) Prevenció i defensa d’avingudes.

i) Protecció, restauració i rehabilitació de zones humides i regeneració hídrica d’aquestes.

Article 143. De les infraestructures bàsiques

1. Les obres hidràuliques previstes en aquest Pla, així com els treballs, estudis, investigacions i actuacions inclosos en aquest i en els seus programes d’actuació, que dugui a terme l’Administració hidràulica o per mitjà d’una entitat instrumental, es consideren:

a) D’utilitat pública, als efectes prevists a l’article 44 del TRLA.

b) Activitats relacionades amb les infraestructures públiques, d’acord amb allò previst a l’article 24.1 apartats b i d de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, de sòl rústic de les Illes Balears, que a aquests efectes es considera que són usos admesos.

2. Les infraestructures bàsiques previstes en aquest Pla, d’acord amb l’article 60 del RPH, així com totes les obres i actuacions hidràuliques d’àmbit supramunicipal previstes en el mateix Pla que no exhaureixin la seva funcionalitat en el terme municipal on s’ubiquin, amb el grau de definició del qual es disposa en aquest moment d’acord amb el previst a l’article 127 del TRLA, no estan subjectes a llicències ni a qualsevol acte de control preventiu municipal, en relació amb l’article 146.3 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d’urbanisme de les Illes Balears.

En tot cas, pel fet de tractar-se d’actes promoguts per l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, serà d’aplicació el previst a l’article 149 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d’urbanisme de les Illes Balears.

Article 144. Manteniment, reposició i millora d’infraestructures hidràuliques

Es consideren, així mateix, actuacions bàsiques del Pla el manteniment, reposició i millora de totes les infraestructures hidràuliques públiques existents i previstes en aquest Pla, incloses les actuacions en torrents i les de correcció hidrologicoagroforestal i de lluita contra l’erosió i desertització.

  

TÍTOL X. seguiment i revisió del pla

Article 145. Seguiment del Pla

1. Correspon a l’Administració hidràulica el seguiment del Pla d’acord amb allò especificat a l’article 87 del RPH.

2. En particular, d’acord amb allò previst a l’article 88 del RPH, seran objecte de seguiment específic, entre d’altres, els aspectes següents:

a) Evolució dels recursos hídrics naturals i disponibles i la seva qualitat.

b) Evolució de les demandes d’aigua.

c) Grau de compliment dels cabals ecològics o ambientals.

d) Estat de les masses d’aigües superficials i subterrànies.

e) Aplicació dels programes de mesures i efectes sobre les masses d’aigua.

Article 146. Prevalença en cas de contradiccions i interpretacions

En cas de contradiccions entre la normativa d’aquest Pla, els seus annexos i plans, i entre la memòria i els seus annexos, prevaldrà la normativa, i dins aquesta, els quadres davant el text. En cas de contradiccions entre aquest Pla, la IPHIB i el RPH, s’atindrà a la versió més actualitzada.

Article 147. Revisió del Pla

1. Correspon a l’Administració hidràulica, d’acord amb l’article 41 del TRLA i en relació amb els articles 71 a 83 del RPH, l’elaboració i la proposta de revisió d’aquest Pla, segons el procediment previst en aquests.

2. La revisió d’aquest Pla es durà a terme en els supòsits següents:

a) Abans del 31 de desembre de 2021.

b) Quan els canvis o desviacions que s’observin en les dades i hipòtesi del Pla així ho aconsellin, amb l’acord previ del Consell Balear de l’Aigua.

c) Quan s’aprovi el Pla Hidrològic Nacional, sempre que en sigui necessària l’adaptació.