BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l’assumpte de referència, i d’acord amb l’establert a l’article 24 del Reial Decret Legislatiu 1/2016, de 16 de desembre, pel què s’aprova el text refós de la Llei de prevenció i control integrats de la contaminació, es publica l’Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 28 de febrer de 2019,

ATÈS

1. Que UTE GIREF ha sol·licitat una modificació substancial de l’AAI consistent en la Planta de Triatge de RSU i tractament de matèria orgànica.

2. Que la documentació aportada justifica que es tracta d’una modificació substancial, en compliment de l’article 10.4 del Reial Decret Legislatiu 1/2016, de 16 de desembre i l’article 14 del RD 815/2013 de 18 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament d’emissions industrials i de desenvolupament de la Llei 16/2002.

3. Que, per a l’atorgament d’aquesta modificació substancial de l’autorització, s’ha de seguir la tramitació prevista a l’article 15 del RD 815/2013, de 18 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament d’emissions industrials i de desenvolupament de la Llei 16/2002.

4. Que en tots aquells aspectes no regulats al Reial Decret Legislatiu 1/2016, de 16 de desembre, el procediment s’ajustarà a la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques i la Llei 3/2003, de 26 de març, de Règim Jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, així com a la resta de disposicions que li siguin d’aplicació.

5. Que per altra banda, en relació a l’avaluació d’impacte ambiental, el present projecte està inclòs a l’annex I de la Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluacions ambientals de les Illes Balears.

Que, per tant, en compliment de l’art. 12.3 del Reial Decret Legislatiu 1/2016, de 16 de desembre, s’incorporarà a l’AAI l’Acord del Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears de data 29 de novembre de 2018 (BOIB núm. 6 de 12/01/2019), pel qual es formula la declaració d’impacte ambiental favorable a la realització de la modificació substancial de l’AAI de l’abocador de Ca Na Putxa, consistent en la Planta de Triatge de RSU i tractament de matèria orgànica, al concloure’s que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius.

6. En data de 18 de juliol de 2018 el President de la CMAIB resol aplicar la tramitació d’urgència al procediment de modificació substancial de l’AAI de Ca Na Putxa consistent en la planta de triatge de residus urbans i tractament de matèria orgànica, així com aplicar la tramitació d’urgència al procediment d’avaluació d’impacte ambiental ordinària del projecte de la planta de triatge de residus urbans i tractament de matèria orgànica de Ca Na Putxa.

7. Que d’acord a l’article 15 del RD 815/2013 de 18 d’octubre, el projecte ha estat sotmès a informació pública durant un termini mínim de vint dies. D’acord amb l’article 36 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluacions ambientals, el projecte i l’estudi d’impacte ambiental han estat sotmesos a informació pública durant un termini de quinze dies amb publicació al BOIB núm. 94 de 31 de juliol de 2018, no havent-se presentat al·legacions.

8. Que es sol·liciten informes tècnics al serveis implicats de les diferents conselleries, al Consell d’Eivissa, al Consell de Formentera i a l’Ajuntament de Santa Eulària des Riu. Tots els informes presentats són positius amb una sèrie de condicionants tècnics que es recullen a la proposta d’acord. L’Ajuntament de Santa Eulària des Riu no ha emès informe.

9. Que l’informe complementari de data 16 de gener de 2019 (RE al SAA núm. 73 de 24/01/2019 ) del Departament d’Economia, Hisenda, Medi Ambient, Medi Rural i Marí del Consell d’Eivissa fa constar “que el citat projecte en compliment de l’oferta adjudicada, desenvolupa part de les instal·lacions contemplades a l’article 12 del PDSGRUEF per al tractament dels residus.”.

10.Que d’acord amb l’annex IV del Reial Decret Legislatiu 1/2016, de 16 de desembre, s’ha efectuat el tràmit de consulta prèvia a la presa de decisió a totes les persones físiques i jurídiques interessades que compleixen els requisits establerts a l’article 3.19, a les quals se’ls hi ha atorgat un termini de 10 dies (Art. 82 de la Llei 39/2015) per fer les observacions oportunes. Les persones interessades no han presentat observacions en el termini establert.

11. Que s’admeten les al·legacions relatives als condicionants 7.3, 7.7 i 7.12 de Recursos Hídrics.

12. Que l’informe jurídic del SAA de data 12 de febrer de 2019 conclou que per tal d’emetre informe en relació al canvi de titularitat de l’AAI de l’àrea de tractament de residus de Ca Na Putxa a favor del Consell d’Eivissa, s’haurà de comptar amb l’informe dels Serveis Jurídics relatiu al recurs presentat per UTE GIREF contra l’acord del Ple de la CMAIB de 26 de juliol de 2018, de revisió d’ofici de l’AAI.

ACORDA

Primer.- Atorgar la modificació substancial de l’autorització ambiental integrada de l’abocador de Ca na Putxa, a sol·licitud d’UTE GIREF, consistent en la Planta de Triatge de RSU i tractament de matèria orgànica amb les condicions d’explotació, capacitat i processos indicats al projecte tècnic que acompanya la sol·licitud i amb subjecció a les següents condicions:

Substituir íntegrament el punt 1.Objecte per:

“1. Objecte

La present AAI se concedeix a l’empresa UTE GIREF (amb CIF U57209397 i NIMA 0700002393), únicament i exclusivament per a la realització de l’activitat de tractament de residus no perillosos i abocador de residus no perillosos, a les següents instal·lacions (Coordenades UTM: 368819; 4311309):

-Abocador de Ca Na Putxa.

-Planta de Triatge de RSU i tractament de matèria orgànica.

La instal·lació es categoritza dins els epígrafs 5.4.a i 5.5 de l’annex 1 del RDL 1/2016, de 16 de desembre, per el que s’aprova el text refós de la Llei de Prevenció i control integrats de la contaminació.”

Afegir al punt 2. Declaració d’impacte ambiental:

“En data 29 de novembre de 2018 el Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears acordà informar favorablement a la realització de la modificació substancial de l’AAI de l’abocador de Ca Na Putxa, consistent en la Planta de Triatge de RSU i tractament de matèria orgànica (BOIB núm. 6 de 12/01/2019), condicionat al compliment de les mesures preventives i protectores de l’estudi d’impacte ambiental i de la documentació complementària així com a una sèrie de condicionants ambientals que s’integren a la present autorització.

1.Pels enjardinaments s’utilitzaran les plantes aromàtiques romaní (Rosmarinus officinalis), frigola (Thymbra capitata) o frigola borda (Micromeria inodora) per substituir la Lavandula angustifolia, la qual s’ha proposat i que no és pròpia de les illes. Tampoc és convenient l’ús de gespes ni grama (Cynodon dactylon)

2.Per a la revegetació dels talussos s’utilitzaran plantes de les mateixes espècies de la garriga adjacent, en tot cas amb el temps es produirà una colonització natural. No s’utilitzarà per revegetar les espècies proposades Tetraclinis articulata, Sideritis lasiantha i Genista spartioides (ja que no són pròpies de les Illes). Es mirarà de poder replantar als talussos els exemplars de coscoll (Quercus coccifera), ginebró (Juniperus oxycedrus) i sabina (Juniperus phoenicea) que hi ha a la zona a desforestar.

3.Totes les plantes que s’utilitzin pels enjardinaments o per la revegetació de talussos hauran de procedir de vivers autoritzats i amb bon estat fitosanitari.

4.Per a la protecció de les rapinyaires nocturnes i evitar accidents per col·lisió, en cap cas els tancaments aniran coronats amb fil ferro espinós.

5.Per evitar la freqüentació massiva de gavines els residus en tot moment hauran d’estar resguardats, es considera adequada la mesura de utilitzar una falcó mecànic com a element dissuasori, però a la llarga aquesta mesura cal que es complementi amb altres mesures d’eradicació. Caldrà avaluar com evoluciona la situació davant aquesta problemàtica amb el temps i la gestió que es va realitzant per controlar aquestes aus.

6.L’enllumenat exterior haurà de prevenir la contaminació lumínica d’acord amb la Llei 3/2005, de 20 d’abril, de protecció del medi nocturn de les Illes Balears.

7.Instal·lar sistemes i mecanismes d’estalvi energètic i hídric a les edificacions auxiliars a la planta.

8.El que figura a l’informe de Consell Insular de Formentera de 31/08/2018.

Cal implementar mesures encaminades a prevenir la proliferació d’espècies vegetals invasores com ara el Pennisetum, el qual és molt abundant a l’abocador de Ca Na Putxa, assegurant en tot moment que el producte final que es produeixi estigui lliures de llavors o parts vives de plantes invasores que permetin la seva proliferació.

9.Els que figuren a l’informe dels Consell Insular d’Eivissa (Departament de Medi Ambient i Medi Rural i Marí) que no s’han recollit prèviament a aquesta Proposta de DIA.

- Pel que fa al pretractament l’empresa hauria de garantir la gestió separada de cada una de les fraccions.

- Les terres excavades a les quals es fa referència a la P. 114 de la memòria aniran a abocador únicament si no es poden destinar a una altra fi, com restauració de pedreres, venda per a la seva reutilització, etc. En cas d’anar a abocador, aquest serà un abocador de residus inerts.

- Es considera important, i per tant es recomana, dotar les comportes manuals d’evacuació d’emergència d’aigües pluvials d’un sistema mecànic d’accionament remot.

- Les lluminàries projectades incorporen làmpades VSAP i halogenurs metàl·lics . Donades les elevades potències instal·lades s’hauria d’instal·lar lluminàries tipus LED sempre que sigui possible.

- Vista la superfície de cobertes projectades, s’haurien d’incorporar de sistemes de captació i transformació d’energia solar per procediments fotovoltaics sempre que sigui possible.”

Substituir íntegrament els punts 6.1, 6.2 , 6.3 i 6.4 per:

“6.1. Condicionants genèrics fase explotació de les instal·lacions

a. El titular de la instal·lació haurà de fomentar la prevenció en la generació dels residus o, en el seu cas, que aquests es gestionin amb l’ordre de prioritat que disposa la jerarquia establerta a l’article 8 de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, és a dir:

-Prevenció

-Preparació per a la reutilització

-Reciclat

-Altres tipus de valorització (inclosa la valorització energètica)

-En cas de que, per raons tècniques o econòmiques, no fos possible l’aplicació d’aquests procediments, els residus s’eliminaran de forma que s’eviti o redueixi al màxim la seva repercussió al medi ambient.

En cas de no compliment d’aquesta jerarquia, s’haurà de sol·licitar una modificació de l’autorització en un termini màxim de 6 mesos. Aquesta sol·licitud anirà acompanyada d’un anàlisi del cicle de vida sobre els impactes de la generació i gestió d’aquests residus que haurà d’ésser avaluat per part del Servei de Residus i Sòls Contaminats. Aquest anàlisi del cicle de vida haurà de contemplar els principis generals de precaució i sostenibilitat en l’àmbit de la protecció mediambiental, viabilitat tècnica i econòmica, protecció dels recursos, així com el conjunt d’impactes mediambientals sobre la salut humana, econòmics i socials.

b. Complementàriament al punt a d’aquest apartat, quinquennalment es presentarà un estudi sobre les diferents fraccions rebuig i propostes de gestió.

El primer estudi es presentarà als 6 mesos de la posada en funcionament de la planta.

c. Les instal·lacions estaran sempre ordenades i netes amb els passadissos lliures perquè es pugui maniobrar amb els mitjans mecànics en el seu interior.

d. En cap cas els recipients que contenguin els residus o els acopis obstaculitzaran el trànsit de la instal·lació ni l’accés als equips de seguretat.

e. En cas d’accident o situació de funcionament anormal de la instal·lació, aquesta situació serà notificada al Servei de Residus i Sòls Contaminats.

f. Els possibles residus perillosos detectats durant el procés de selecció dels residus urbans en massa seran retirats i gestionats correctament, sempre i quan no suposi un risc per els treballadors destinats a aquesta tasca

g. De forma semestral s’haurà de realitzar una caracterització dels residus urbans recollits en massa abans de l’entrada a la planta de tractament mecànic i el rebuig destinat a abocador amb especificació concreta respecte al contingut en la fracció de residus urbans biodegradables existents a les mostres. Aquesta caracterització haurà de ser realitzada per entitat independent a l’operadora de la instal·lació i els resultats seran inclosos a la memòria anual del seguiment ambiental de les instal·lacions.

h. En cap cas es podrà realitzar la mescla de la fracció orgànica recollida separadament (FORM) de la fracció orgànica separada a la planta de selecció (MOR). Tota la fracció FORM serà destinada a operacions per obtenir compost.

i. Un cop posada en marxa la instal·lació, i en un termini no superior a un any, s’haurà de presentar davant el Servei competent en matèria de residus, un estudi sobre les característiques del material bioestabilitzat i la possibilitat de que aquest compleixi les especificacions de compost. En funció a les dades presentades als estudis es podran establir nous condicionants en el seguiment de la planta.

j. El biogàs procedent de l’abocador, cel·les segellades i en explotació, serà conduït fins a la zona de producció elèctrica/tèrmica de la planta de metanització per al seu aprofitament.

k. La memòria anual de l’Àrea de Tractament de Residus de Ca na Putxa haurà d’incloure un balanç de masses entre els material d’entrada i les diferents gestions realitzades a les diferents zones de la instal·lació on quedin justificades les sortides globals.

l. El material bioestabilitzat procedent de la planta de tractament de matèria orgànica podrà ser utilitzat com a substitut del material natural emprat com a terra de cobertura dels residus a l’abocador.

m. Els residus destinats a la cel·la d’especials s’eliminaran de forma directa, sense emmagatzematge previ.

n. A les cel·les de l’abocador de Ca na Putxa no es podran rebre en cap cas residus perillosos no reactius estables.

o. En compliment de l’article 5 del Reial Decret 1481/2001 l’explotador no podrà abocar residus líquids a les cel·les de l’abocador.

p. El material de cobertura de residus serà compactat per tal de garantir la no dispersió de les partícules més fines a causa del vent.

q. Es presentarà en format electrònic, juntament amb la memòria anual del seguiment ambiental de les instal·lacions, les proves de conformitat realitzades als residus destinats a abocador segon el que estipula l’ordre AAA/661/2013.

r. Un cop finalitzi l’explotació d’una cel·la de l’abocador i si no es té previst començar els treballs de segellat de forma immediata (menys de 7 dies) s’haurà d’instal·lar un capa de terra compactada al 95% del proctor normal i permeabilitat menor al 10-7 m/s. “

“6.2. Residus admissibles

6.2.1. Tipus, quantitats i operacions

A. Plantes de tractament de residus municipals

Per a la gestió de residus no perillosos:

RESIDU	CODI LER	Operació de tractament	Quantitat màxima autoritzada (tones/any)
Residus de mercat	20 03 02	R3,R4,R5, R12, R13	500
Residu voluminós	20 03 07	R5, R12, R13	1600
Residus municipals no especificats en altres categories	20 03 99	R3,R4,R5, R12, R13	400
Residus biodegradables de cuines i restaurants	20 01 08	R3, R4,R5, R12,R13	23529
Mescla de residus municipals	20 03 01	R3, R4, R5, R12, R13	116984
Envasos mesclats	15 01 06	R4, R5, R12,R13	5000
Altres residus (incloses mescles de materials) procedents del tractament mecànic de residu, diferents dels especificats en el còdi 19 12 11	19 12 12	R12	6000

B. Planta de metanització

Per a la gestió de residus no perillosos:

RESIDU	CODI LER	Operació de tractament	Quantitat màxima autoritzada (tones/any)
Llots de tractament d’aigües residuals urbanes	19 08 05	R3	20000
Residus biodegradables de cuines i restaurants	20 01 08	R3	20000

C. Planta de compostatge

Per a la gestió de residus no perillosos:

RESIDU	CODI LER	Operació de tractament	Quantitat màxima autoritzada (tones/any)
Residus biodegradables de cuines i restaurants	20 01 08	R3, R10, R12	74284
Llots de digestió del tractament anaeròbic dels residus municipals	19 06 04	R3,R10, R13	17822
Residus de parcs i jardins	20 02 01	R3, R10, R12	5255

D. Abocador

1. Aquest abocador té la consideració d’abocador de residus no perillosos als efectes del Reial decret 1481/2001, de 27 de setembre, en el qual es regula l’eliminació de residus mitjançant dipòsit en abocador.

2. S’haurà d’incloure la següent diferenciació entre les diferents cel·les (cel·la d’especials i la resta de cel·les) existents a l’abocador.

Per a la gestió de residus no perillosos:

RESIDU	CODI LER	Operació de tractament	Quantitat màxima autoritzada (tones/any)
Cel·la d’especials
Residus de l’agricultura, horticultura, aqüicultura, silvicultura, caça i pesca. Residus de teixits animals.	02 01 02	D5	100
Residus de la preparació i elaboració de carn, peix i altres aliments d’origen animal. Residus de teixits d’animals.	02 02 02	D5	1000
Residus de materials, del diagnòstic, tractament o prevenció de malalties humanes. Residus la recollida de la qual i eliminació no és objecte de requisits especials per a prevenir infeccions	18 01 04	D5	300
Residus de la investigació, diagnosi, tractament o prevenció de malalties d’animals. Residus la recollida de la qual i eliminació no és objecte de requisits especials per a prevenir infeccions.	18 02 03	D5	300

La cel·la d’especials tindrà la consideració de bioreactor en ésser una cel·la on es destinen residus amb alt contingut de matèria orgànica.

En un termini màxim de tres mesos, des de la notificació de l’acord del Ple de data 28 de febrer de 2019, l’operador de l’abocador haurà de presentar davant el SRSC un pla d’explotació per aquesta cel·la en el qual es descriurà el sistema d’explotació i gestió dels gasos generats. A més s’haurà d’incloure la justificació tècnica sobre la valorització dels residus amb codi LER 02 01 02 i 02 02 02 a la planta de metanització.

RESIDU	CODI LER1	Operació de tractament	Quantitat màxima autoritzada (tones/any)
Resta de cel·les - Procedents de la planta de triatge i compostatge
Fracció no compostada de residus municipals i assimilats	19 05 01	D5	4.342
Compost fora d’especificació o bioestabilitzat	19 05 03	D5	63.540
Altres residus (inclús mescles de materials) procedents del tractament mecànic de residus, diferents dels especificats al codi 19 12 11	19 12 12	D5	66.931
Resta de cel·les - Procedents de depuradora pública
Residus de garbellat de plantes de tractament d’aigües residuals	19 08 01	D5	2.000
Residus de desarenat de plantes de tractament d’aigües residuals	19 08 02	D5	2.000
Residus no especificats en una altra categoria de plantes de tractament d’aigües residuals	19 08 99	D5	500

¹ Aquestes quantitats s’entenen com a limitadores havent-se de considerar com una modificació substancial a afectes del RDL 1/2016, de 16 de desembre quan existeixi una variació de més del 25% en un dels tres grans grups.

3. Cada any, en funció de la capacitat restant de l’abocador i de l’històric d’abocaments, el promotor avaluarà la vida útil restant de l’abocador.

4. A causa que no hi ha dades de les quantitats reals de residus sanitaris i animals, les xifres seran actualitzades en tot cas, amb la remissió d’informació anual que exigeix el RD 1481/2001. Les quantitats que es redueixen a l’apartat anterior, s’estima que seran aplicables a l’apartat de Residus Urbans mesclats.

6.2.2. Capacitat màxima de tractament de residus de cada operació que s’autoritza

Operació de tractament de residus autoritzada	Codi (1)	Capacitat màxima de tractament (tones/any)
Abocador de residus no perillosos mitjançant cel·les diferenciades	D5	149313 t/any
Compostatge de FORM i bioestabilització de la MOR	R3	97361 t/any
Recuperació mitjançant selecció mecànica i manual de metalls i compostos metàl·lics	R4	2690 t/any
Recuperació mitjançant selecció mecànica i manual d’altres materials inorgànics	R5	12034 t/any
Producció de compost i bioestabilitzat	R10	14189 t/any
Pretractament bossa rebuig i altres	R12	159869 t/any
Emmagatzematge de residus a l’espera de qualsevol de les operacions numerades de R1 a R12	R13	15124 t/any

⁽¹⁾Codificació segons Annex I i II de la Llei 22/2011, de 28 de juliol.

La capacitat màxima d’emmagatzematge de residus no perillosos autoritzada és: 2800 Tn.”

“6.3. Residus generats

Codi LER	Residus	Quantitat
19 07 03	Lixiviats (*)	6.500 m3/any
13 02 06	Olis usats procedents de la maquinària d’explotació	519 litres/any
16 01 07	Filtres d’oli de la maquinària d’explotació	20 uts/any
12 01 02	Ceres i greixos usats	800 kg/any
13 02 05	Olis minerals de motor no clorats, de transmissió mecànica i lubricants	450 kg/any
13 01 10	Olis hidràulics minerals no clorats	850 kg/any
13 01 11	Olis hidràulics sintètics	2.000 kg/any
13 07 03	Altres combustibles (incloses mescles)	200 kg/any
15 01 10	Envasos que contenguin restes de substàncies perilloses o estan contaminats per elles	165 kg/any
15 02 02	Absorbents, materials de filtració (inclosos els filtres d’oli no especificats a d’altres categories), draps de neteja i robes substàncies perilloses	410 kg/any
16 01 14	Anticongelants que contenguin substàncies perilloses	40 kg/any
16 01 07	Filtres d’oli	150 kg/any
16 06 01	Bateries de plom	100 kg/any
16 06 04	Piles alcalines	3 kg/any
20 01 21	Tubs fluorescents i altres residus que contenguin mercuri	10 kg/any
20 01 35	Equips elèctrics i electrònics	20 kg/any
16 10 01	Residus líquids aquosos que contenguin substàncies perilloses	90 Tones/any
16 10 03 16 10 04	Concentrats aquosos que contenguin substàncies perilloses	1.613 Tones/any

(*) Els lixiviats de l’abocador es tractaran a la planta de triatge situada a la mateixa parcel·la, on també es tractaran els lixiviats de la mateixa planta. Es prendran les mesures necessàries per a que no es mesclin ambdós fluxes en cap moment.”

“ 6.4. Emmagatzematge dels residus

1.Segons l’article 18.1. de la Llei 22/2011, de Residus i Sòls Contaminats es podrà efectuar un emmagatzematge temporal dels residus no perillosos durant un període màxim de dos anys quan es destinen a valorització i un any quan es destinen a eliminació; en el cas dels residus perillosos, en els dos supòsits, el termini màxim serà de sis mesos, des de que es comenci a iniciar el dipòsit dels mateixos i s’han de lliurar a gestor autoritzat, en les condicions i amb els mitjans prevists en el projecte.

2.Els residus hauran d’estar sempre disposats en contenidors completament separats uns tipus dels altres i diferenciades de les distintes zones d’emmagatzematge.

3.L’emmagatzematge i envasat dels residus perillosos es farà com s’indica en els articles 13 i 15 del Reial Decret 833/1988 i la normativa aplicable en cada cas particular. El codi i la descripció dels residus perillosos s’haurà de realitzar d’acord amb la llista establerta en la Decisió 2014/955/UE; i el codi i la descripció de les característiques de perillositat d’acord amb l’annex III de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, modificat pel Reglament 1357/2914, de 18 de desembre pel qual es modifica l’annex III de la Directiva 2008/98/CE.

4.En el cas de desaparició, pèrdua o fuita de residus perillosos de l’explotador de les instal·lacions ha de prendre les mesures que pertoquin per corregir-ho i s’ha d’informar al servei competent en matèria de residus en un termini màxim de 24 hores. “

On diu:

“6.6.Procediment general d’admissió de residus

1. A les instal·lacions únicament s’admetran els residus que figurin al condicionant 6.3, amb els límits de quantitat expressat al mateix.”

Ha de dir:

“6.6.Procediment general d’admissió de residus

1. A les instal·lacions únicament s’admetran els residus que figurin al condicionant 6.2, amb els límits de quantitat expressat al mateix.”

Suprimir el punt següent del punt 6.7. Programa detallat de l’Explotació

“- El producte procedent de la separació de matèria orgànica dels residus urbans (MOR) de la planta de compostatge, no es pot considerar compost si no material bioestabilitzat i s’utilitzarà com a material de cobertura del residu a l’abocador, de forma que es minimitzarà l’ús de terres.”

Modificar íntegrament el punt 7. Condicionants Hídrics:

“7. Condicionants hídrics

7.1. Balanç d’aigua de la planta de triatge

En general, l’entrada d’aigua externa (pluja, aigua potable, humitat continguda a la matèria entrant) compensa les pèrdues netes (evaporació en el reg de túnels, reg de jardins i depuració), per tant, l’aigua recirculada coincideix amb l’aigua efectiva que s’utilitza al procés.

Depenent de les condicions meteorològiques (pluja), i segons l’estudi d’impacte ambiental del projecte, a la Fase I hi ha un excedent de 14,02 m³/dia, i a la Fase II hi ha un dèficit de 15,61 m³/dia. En cas que l'entrada d'aigua externa a la planta no compensi les pèrdues de la planta serà deficitària i es requerirà aconseguir aigua per altres mitjans. En cas que les entrades externes per aigua de pluja i altres siguin suficients la bassa d'emmagatzematge d'aigua tendirà a vessar i de tant en tant s’alleujarà l'aigua sobrant.

7.2. Aigua potable

L’aigua potable per a ús domèstic per al conjunt de les instal·lacions es comprarà a camions cisterna i s’emmagatzemarà a un dipòsit de 24 m³.

7.3. Aigües residuals

Les aigües negres procedents de les zones de serveis i els lixiviats generats a la Planta es tractaran a una única estació de depuració amb una capacitat de 120 m³/dia (600 habitants equivalents (h – e)).

L’efluent d’aquesta planta haurà de complir, per al seu abocament a domini públic hidràulic, els paràmetres següents:

Paràmetre Paràmetres concentració % Reducció

Demanda biològica d'oxigen (mg O2/l) 25 mg / l 70-90

Demanda química d'oxigen (mgO2/l) 125 mg / l 75

Sòlids en suspensió (mg / l) 35 mg / l 70

En el cas d’abocament a la xarxa de sanejament es tindrà en compte l’OM de Sanejament de l’Ajuntament de Santa Eulària des Riu o en el seu defecte, el que estableix el Pla Hidrològic de les Illes Balears.

Tant per l’abocament a domini públic hidràulic com a la xarxa de sanejament es farà un control trimestral dels paràmetres següents: DBO₅, DQO, SS, Hg, Cd, Cu, Cr, Ni, Pb, AOx, Nt, pH, TOC i Clorurs.

En cas de reutilització de les aigües depurades, es conduiran a la bassa d’aigües netes i es procedirà segons el punt 7.7. de l’AAI.

7.4. Pluvials

7.4.1. Infraestructures de control d'aigües pluvials interiors de la parcel·la

1.Per a l’emmagatzematge de les aigües pluvials interiors de la Planta es comptarà amb una bassa de pluvials netes (cobertes) i una bassa de pluvials brutes (vials i plataformes).

2.A la bassa d'aigües pluvials netes, abocaran les pluvials dels vials i plataformes quan el mesurador de carboni orgànic total (COT) consideri que es apta (s'estima que del total de l'aigua que cau, l'analitzador determina que un 80% és aigua neta), les aigües depurades de la depuradora de lixiviats i les aigües de recollida de tres zones de les cobertes de la Planta (26.170 m²) les xarxes de les quals s'han independitzat.

3.Les aigües pluvials de cobertes s'emmagatzemaran en una bassa (fa de dipòsit d’aigua industrial) d'uns 3.550 m³ útils, i s'utilitzaran per al reg de zones verdes, neteja de naus, proveïment de biofiltre i humidificador, omplert de dipòsit de PCI i dipòsit de lixiviats. Es tracta de una bassa rectangular amb talús 1:1 i de 7 m de profunditat, amb el fons refinat amb una capa de sorra de 5-10 cm de gruix, geotèxtil i làmina d'impermeabilització de PEAD de 2 mm soldada per extrusió. Per prevenir el seu desbordament/vessament (per exemple per un episodi de pluja intensa), s’ha previst una canonada que connectarà per gravetat el vessament de la bassa de recollida de pluvials amb el pou 1 del tram de canalització entubada de la recollida de pluvials externes (conques exteriors) de la Planta.

4.La bassa de pluvials semibrutes dels vials i plataformes de la Planta, té un volum total de 1000 m³ i un volum útil de 600 m³, amb les mateixes característiques constructives que la bassa de pluvials netes. En l'últim tram de la xarxa es col·locarà un mesurador de carboni orgànic total (COT), que analitzarà la càrrega contaminant en l'aigua abans d'entrar a aquesta bassa, de tal manera que la desvia a la bassa de pluvials netes quan el mesurament és per sota d'un valor límit per sota del qual s’entén que les aigües no són contaminants.

5.Les aigües potencialment hidrocarburades dels vials i plataformes (art. 58 del Pla Hidrològic de les Illes Balears 2015), s’hauran de tractar amb una decantació i separació de hidrocarburs. Les 2 basses de pluvials hauran de disposar d’un sistema de detecció de fuites.

7.4.2 Infraestructures de control d'aigües pluvials exteriors de la parcel·la

1.Respecte a les pluvials de la zona externa a la Planta, amb objecte d’evitar el contacte d’aquestes aigües amb qualsevol part interior de la Planta, s’ha dissenyat una instal·lació de canalització de les aigües pluvials exteriors als terrenys d’actuació (conca nord i conca sud), composta fonamentalment per cunetes revestides de formigó, baixants de formigó prefabricats i canonades de PEAD o formigó. Es comptarà amb la conducció sud-nord com a element de seguretat i alleujament per a pluges extremes.

2.En cas que el sistema de recollida de les pluvials externes a la planta desviï les pluvials fins al llit d’un torrent s’haurà de sol·licitar autorització d’abocament a la Direcció General de Recursos Hídrics.

7.5 Lixiviats

1.Els lixiviats es generen a la planta de triatge i a l’abocador.

2.Els lixiviats de planta de triatge provenen de:

a. Les aigües de neteja de: zona de recepció i fossats, zona de pretractament, zona de túnels de compostatge, zona de maduració, afinament i magatzem de compost, magatzem de subproductes, zona de premsa de rebuig, nau de llots, voluminosos, taller i aparcament.

b. Procés de maduració.

c. Biofiltres.

3.Aquestes aigües seran conduïdes per gravetat gràcies a les pendents de solera, cap a la xarxa d'evacuació, per finalment arribar fins al dipòsit de lixiviats de planta, que són emprats en el reg de compost.

4.El dipòsit de lixiviats de planta es divideix en 3 seccions segons el tipus de lixiviat recollit: llots (118,7 m³), FORM (73,9 m³) i MOR i resta (144,2 m³), divisions que es deuen a la diferent qualitat de cada un dels lixiviats.

En cas d’haver-hi un excés de producció de lixiviats, el dipòsit de llots rebosa en el de FORM i el de FORM en el de MOR.

Previ a l’abocament de cada tipus de lixiviat a la seva secció s’instal·la un garbell de sòlids. S'han de realitzar tasques de manteniment i neteja del sedàs amb periodicitat per evitar que es colmati.

El dipòsit disposa de doble impermeabilització i de un sistema de detecció de fuites. En el cas que es produeixi un dèficit de lixiviat de llots es disposa d’una escomesa d'aigua neta per emplenar la secció del dipòsit.

5.A més del dipòsit de lixiviats de planta, hi ha el dipòsit de control de lixiviat que té una capacitat mínima de 712 m³ (figura amb una superfície construïda de 1.257m³). Aquest dipòsit servirà per emmagatzemar l'aigua residual procedent de neteges, excés de lixiviats del dipòsit de fermentació i lixiviats. El contingut del dipòsit de control es bombejarà mitjançant una bomba submergible fins a la depuradora, per al seu tractament.

6.El dipòsit de control de lixiviat de la Planta ha d’estar connectat a la bassa de lixiviats situada a l’antic abocador.

7.Per emmagatzemar els lixiviats procedents de l’antic abocador (procés del lixiviat produït pel got de cua), hi ha un dipòsit de 1.000 m³ i s’ha dissenyat i pressupostat una bassa de lixiviats, situada a prop de la depuradora, amb una capacitat aproximada de 6.559,58 m^3. Per al seu tractament, les aigües lixiviades de la bassa, seran bombejades a la depuradora i retornades a la Planta (bassa d’aigües netes) per a la seva reutilització com a aigua industrial.

8.La bassa de lixiviats disposa de doble impermeabilització i de un sistema de detecció de fuites. En cas de detectar fuites a la bassa de lixiviats s’ha de comunicar la incidència i es procedirà de forma immediata a buidar la bassa i a reparar-la.

9.En cas de detectar fuites a través del sistema de control de fuites de les cel·les de l’antic l’abocador i que el sistema d’alarma de les bombes d’extracció de lixiviats del fons de les cel·les detectin nivells elevats de lixiviats (nivells superiors a 60 cm), s’haurà de comunicar la incidència i es procedirà de forma immediata per detectar el problema i solucionar-ho.

10.Per limitar l'acumulació de lixiviats al fons de l’antic l'abocador es compta amb una escullera al peu del talús frontal amb un sistema d'evacuació de lixiviats. S’ha de controlar el nivell de lixiviats en l'acumulació de lixiviats al fons de l'abocador tant en l'obra de construcció del nou abocador com en la seva posterior explotació i comunicar qualsevol incidència i les mesures preses per solucionar-la.

11.En situacions normals s’haurà de mantenir la bassa de lixiviats amb els nivells mínims tècnicament possible per tal d’assegurar la seva capacitat màxima.

12.Es notificarà a l’òrgan substantiu la fi de la vida útil de la bassa de lixiviats.

13.Per a la conducció dels lixiviats i de les aigües depurades mitjançant les bombes d’impulsió, s’ha previst utilitzar una canonada de polietilè d’alta densitat (PEAD), PN10 D90. Per a la conducció del lixiviat de la bassa de lixiviats a la depuradora, s’utilitza una canonada de diàmetre 63 enterrada de PEAD amb recobriment de PVC, al igual que la que s’utilitza pe a la conducció dels concentrats de la depuradora a la bassa de concentrats i per a la conducció dels destil·lats a la bassa de lixiviats.

6. Control climatològic de l’abocador

S’hauran d’efectuar aquests controls

Controls	Fases d’explotació	Fase de manteniment
Volum de precipitació	Diàriament	Diàriament i valors mensuals
Temperatura ambient (mínim i màxim, 14:00 h)	Diàriament	Mitja mensual
Direcció i Velocitat del vent dominant	Diàriament
Evaporació (lisímetre)	Diàriament	Diàriament i mitja mensual
Humitat atmosfèrica (14:00)	Diàriament	Mitja mensual

L’entitat explotadora haurà d’aportar la documentació justificativa relativa a l’homologació i estandardització dels equips de presa de dades meteorològiques instal·lats. A més, haurà de redactar i donar compliment a un pla de calibratge i manteniment dels sensors meteorològics durant la seva vida útil.

7.7 Control d’aigües de reutilització

Les aigües depurades i les pluvials es podran conduir a la bassa d’aigües netes per a la seva reutilització (s'utilitzaran per a reg de zones verdes, neteja de naus, proveïment de biofiltre i humidificador, omplert de dipòsit de PCI i dipòsit de lixiviats).

S'estableixin taules de valors específics de control d'acord amb cada un dels usos prevists al RD 1620/2007:

a)1.2. Serveis (reg de zones verdes, neteja de carrers, sistemes contra incendis i rentatge industrial de vehicles):

Paràmetre	Qualitat	VMA	Freqüència	VLE (mg/l)
DBO			Trimestral	25
DQO			Trimestral	125
SS	1.2	20 mg/L	Setmanal
Nemàt. int.	1.2	1 ou/10 L	Quinzenal
E. Coli	1.2	200 UFC/100mL	2 per setmana
Terbolesa	1.2	10 UNT	2 per setmana
Hg, Pb			Trimestral	0,05
Cd			Trimestral	0,20
Cu, Ni			Trimestral	0,1
Cr			Trimestral	0,25
AOX			Trimestral	<1
Nt			Trimestral	25
Ph			Trimestral	6-9
TOC			Trimestral	15
Clorurs			Trimestral	300

El reg per aspersió queda prohibit, i s’ha de substituir per un sistema de reg per degoteig, transsudació o similars.

L’eventual existència de superfícies sembrades amb gespa, grama o similars, que necessiten d'un reg per aspersió, s’hauran de regar amb aigua que no procedeixi del sistema de depuració.

b)3.1 “Usos industrials”: Aigües de procés i neteja, excepte la indústria alimentària, i d'altres usos industrials (neteja de naus, proveïment de biofiltre, omplert de dipòsit de PCI i dipòsit de lixiviats)

Paràmetre	Qualitat	VMA	Freqüència	VLE (mg/l)
DBO			Trimestral	25
DQO			Trimestral	125
SS	3.1	35 mg/L	Setmanal
E. Coli	3.1	10.000 UFC/100mL	Setmanal
Legionella* spp	3.1	100 UFC/L	2 per setmana
Terbolesa	3.1	15 UNT	Setmanal
Hg, Pb			Trimestral	0,05
Cd			Trimestral	0,20
Cu, Ni			Trimestral	0,1
Cr			Trimestral	0,25
AOX			Trimestral	<1
Nt			Trimestral	25
Ph			Trimestral	6-9
TOC			Trimestral	15
Clorurs			Trimestral	300

*És obligatori l’informe sanitari i s’han de tenir en compte unes limitacions per al seu ús: ús exclusivament industrial i fora de zones urbanes o zones amb activitat pública.

c)3.2 “Usos industrials”: Torres de refrigeració i condensadors evaporatius (proveïment de l’humidificador). Per aquest ús, els paràmetres de qualitat seran:

Paràmetre	Qualitat	VMA	Freqüència	VLE (mg/l)
DBO			Trimestral	25
DQO			Trimestral	125
SS	3.2	5 mg/L	Diària
Nemàt. int.	3.2	1 ou/10 L	Setmanal
E. Coli	3.2	Absència UFC/100mL	3 per setmana
Legionella* spp	3.2	Absència UFC/L	3 per setmana
Terbolesa	3.2	5 UNT	Diària
Hg, Pb			Trimestral	0,05
Cd			Trimestral	0,20
Cu, Ni			Trimestral	0,1
Cr			Trimestral	0,25
AOX			Trimestral	<1
Nt			Trimestral	25
Ph			Trimestral	6-9
TOC			Trimestral	15
Clorurs			Trimestral	300

*És obligatori l’informe sanitari i s’han de tenir en compte unes limitacions per al seu ús: ús exclusivament industrial i fora de zones urbanes o zones amb activitat pública

Si es volen utilitzar diferents usos serà d’aplicació l’ús mes restrictiu, a no ser que la depuradora tingui diferents etapes per a cada ús de l’aigua depurada.

7.8 Paràmetres de control comuns

El paràmetres de control comuns al control de les aigües subterrànies, superficials i lixiviats són els següents:

-Cations majoritaris: Potassi

-Anions: Clorurs, Fluorurs, Nitrats, Sulfats, Antimoni, Arsènic, Carbonats/bicarbonats

-Metalls pesants: Cadmi, Crom, Ferro, Manganès, Mercuri, Níquel, Plom, Seleni, Alumini, Coure i Níquel

-Composts orgànics volàtils: 1,1,1-Tricloroetano, 1,1,2,2-Tetracloroetà, 1,1,2-Tricloroetà, 1,1-Dicloroetà, 1,1-Dicloroetè, 1,2-Diclorobencè, 1,2-Dicloroetà, 1,2-Dicloropropà, 1,3-Diclorobenzè, 1,4-Diclorobenzè, cis-1,3-Dicloropropè, Clorobenzè, Diclorometà, Tetracloroetè, Tetraclorur de carboni, trans-1,2-Dicloroetè, trans-1,3-Dicloropropè, Tricloroetè.

-Trialometans: Bromodiclorometà, Bromoform, Cloroform, Dibromoclorometà.

-Altres: AOX* (nou paràmetre de control que ja es fa a l’analítica de l’informe anual).

7.9. Control de lixiviats

1. Els paràmetres fisicoquímics a afegir als comuns, indicats anteriorment són els següents:

-Amoni, Carboni orgànic total, Cianurs totals, Conductivitat a 20ºC, Demanda Bioquímica d’Oxigen, Demanda Química d’Oxigen, Fenols, Hidrocarburs dissolts o emulsionats, olis i greixos, Nitrogen amoniacal, pH, Sulfurs, Toxicitat

2. El control de lixiviats (analítica) es farà per als diferents fronts i cel·les de l’antic abocador, a la bassa de lixiviats, i als 2 dipòsits de la Planta de Triatge (dipòsit de lixiviats de planta i dipòsit de control de lixiviat). També s’inclouran mesures de volums de cada un dels dipòsits de lixiviats de la Planta, i s’haurà d’establir de manera independent la composició dels fluxos provinents de l’antic abocador i seguir amb els controls establerts per al mateix.

També s’inclouran mesures de volums i lectures a cada una de les casetes de bombeig i dipòsit inferior de l’antic abocador.

3. La freqüència de control de lixiviats, composició i volum durant les fases d’ex plotació i manteniment s’indica a la següent taula:

Controls	Fases d’explotació	Fase de manteniment
Composició lixiviats	Trimestral 1	Semestral
Volum lixiviats	Mensual	Semestral

¹ El control serà mensual durant els períodes que s’aboquin llots d’EDAR (LER 19 08 05)

7.10. Depuradora de lixiviats

1. Es preveu necessària la instal·lació d'una depuradora per al tractament de les següents aigües residuals: lixiviats generats a la Planta de Tractament de residus, lixiviats de l'abocador adjacent, aigües residuals industrials (bàsicament recollida de neteges i aigües de lixiviat també amb fecals) i aigües de recollida de pluvials de vials i plataformes (potencialment brutes).

2. El sistema projectat consta d'un tractament muntat en contenidor marítim de 40", planta mòbil d’osmosi inversa en 3 etapes per tractar un cabal de 120 m³/dia i amb capacitat màxima de 140 m³/dia en cas de lixiviat més diluït (<20ms/cm). La depuradora es situa sobre una llosa de formigó de 597,85 m².

3. Les etapes del tractament integrades seran:

- Sedàs amb xarxa de 1,5 mm

- Prefiltració per filtre de sorra pressuritzat

- Control de Ph per dosificació d'àcid sulfúric

- Addició d'un anti incrustant

- Microfiltració amb 12 filtres

- Fase d'Osmosi inversa I

- Fase d'Osmosi inversa II

- Fase d'Osmosi inversa III.

4. La depuradora haurà de garantir els paràmetres de qualitat especificats al punt 7.7 anterior.

5. Els concentrats, el sulfat d’amoni i els destil·lats resultants de l’osmosi inversa, es dipositen en els corresponents dipòsits, i els destil·lats es recondueixen a la bassa de lixiviats, essent obligatori (segons codi LER) el tractament posterior a través de gestor autoritzat (retirada en camions) dels concentrats i del sulfat d’amoni.

6. En referència al tractament dels concentrats i del sulfat d’amoni, es recorda que és obligatori guardar els resguards de les operacions de manteniment.

7. També dintre del procés del tractament (depuradora), es preveu la instal·lació d’un dipòsit d’àcid sulfúric per a la regulació del pH, instal·lació que es tramitarà davant la Direcció General d'Indústria.

8. Els dipòsits de concentrats, sulfat d’amoni i destil·lats, hauran de comptar amb sistemes que permetin la detecció i contenció de fuites, com per exemple els dipòsits soterrats de doble paret amb sonda de detecció de fuites.

9. La bassa de concentrats situada a l’antic abocador per a l’emmagatzematge dels concentrats, no es podrà utilitzar, ja que és obligatori el funcionament de la depuradora i el seu tractament posterior.

10.El sistema de depuració projectat se situarà al costat del got de cua per operativa de funcionament i entrarà en funcionament abans del de la planta projectada per al procés del lixiviat produït pel got de cua. Per al seu tractament les aigües lixiviades de la bassa projectada al costat de la planta, seran bombejades a la depuradora i retornades a la Planta per a la seva reutilització com a aigua industrial.

11.Si durant la posada en funcionament de la depuradora, o degut a una avaria, l’aigua no complís amb els paràmetres per a la seva reutilització, es notificarà a l'Administració Hidràulica.

7.11. Control d’aigües superficials

1.Els paràmetres a analitzar seran, a part dels comuns prevists anteriorment, els següents:

-Amoni, Carboni orgànic total, Cianurs totals, Conductivitat a 20ºC, Demanda Bioquímica d’Oxigen, Demanda Química d’Oxigen, Fenols, Hidrocarburs dissolts o emulsionats, Nitrogen amoniacal, pH, Sulfurs, Toxicitat

La freqüència del control d’aigües superficials serà la següent:

Controls	Fases d’explotació	Fase de manteniment
Composició superficials	Trimestral	Semestral
Volum superficials	Mensual	Semestral

2.Els punts de control seran els següents:

-El situat a la bassa de pluvials de l’antic abocador, amb coordenades UTM: X 368.926 i Y 4.311.101

-Un nou punt de control situat a la bassa de pluvials netes de la Planta de Tiratge, segons les Coordenades (situació aproximada): UTM X=368.359 i Y=4.311.315

3.S’haurà de dur a terme un control efectiu del volum d’aigües incorporades a la llera amb un sistema de control adient, per exemple amb comptadors. En cas d’inviabilitat tècnica es farà una estimació del volum incorporat amb la periodicitat indicada anteriorment.

7.12. Control d’aigües subterrànies

Zona interior de la Planta

1. Els paràmetres a analitzar seran, a part dels comuns prevists anteriorment, els següents:

-Amoni, Carboni orgànic total, Cianurs totals, Conductivitat a 20ºC, Demanda Bioquímica de Oxigeno, Demanda Química de Oxigen, Fenols, Hidrocarburs dissolts o emulsionats, Nitrogen amoniacal, pH, Sulfurs, Toxicitat.

2. La freqüència del control de les aigües subterrànies dins de la instal·lació serà la següent:

Controls	Fases d’explotació	Fase de manteniment
Composició subterrànies	Trimestral	Semestral
Profunditat del nivell	Mensual	Semestral

3. Els punts de control tenen les següents coordenades UTM:

-De l’antic abocador:

	S1	S2	S3	P2
X	369119,5	368753,41	368602,23	368962,57
Y	4311403,02	4311363,53	4311587,59	4311081,11

- Nous punts de control: Es perforaran dos pous més de control, un aigües amunt i l’altre aigües avall del perímetre de la nova Planta de Triatge, amb la següent situació aproximada: Coordenades UTM:

S4 = x 368.158, y: 4.311.432. S5 = X: 368.410, Y: 4.311.291.

La profunditat dels pous dependrà de la profunditat del nivell freàtic en cada zona.

Per això, els punts de control situats dintre de les instal·lacions seran els següents:

	S1	S2	S3	P2	S4	S5
X	369.119	368.753	368.602	368.962	368.158	368.410
Y	4.311.403	4.311.363	4.311.587	4.311.081	4.311.432	4.311.291

Zona exterior de la Planta

Per a poder avaluar la possible afecció de la instal·lació a les aigües subterrànies fora del recinte de l’abocador és necessari dur a terme un control de la qualitat de les aigües fora del recinte. S’han d’analitzar un mínim de 4 pous propers a l’abocador. A partir de la informació de la DG de Recursos Hídrics es durà un seguiment analític dels següents:

Els punts de control situats fora de les instal·lacions tenen les següents coordenades UTM:

	B	C	F	G
X	368.096	368.249	369.817	368.615
Y	4.310.561	4.311.113	4.311.606	4.311.681

La freqüència del control d’aigües subterrànies dins de la instal·lació serà la següent:

Controls	Fases d’explotació	Fase de manteniment
Químics	Trimestral	Semestral
Profunditat del nivell*	Trimestral	Semestral

Els responsables del control de l’abocador podran canviar els pous proposats sempre i quan es disposi del consentiment de la DG de Recursos Hídrics.

7.13. Altres condicionants dels controls de les aigües

-En cas de detectar un valor inusual d’algun dels paràmetres de control es prendrà una altra mostra amb rèplica al mateix punt, en un termini màxim de 24h hores, exceptuant deguda justificació però mai superant les 72 hores.

-La mostra s’analitzarà al laboratori que va fer la primera analítica, la rèplica a d’altre.

-La incidència es comunicarà a la Direcció General de Recursos Hídrics en el termini de 48 hores des de la recepció dels primers resultats.

-Els tècnics de la Direcció General de Recursos Hídrics juntament amb el gestor de les instal·lacions, dissenyarà un pla temporal de control per tal d’establir la causa del valor i les possibles actuacions per dur a terme.

7.14. Durant l’execució de les obres (prevenció de riscs de vulnerabilitat d’aqüífers), s’hauran d’adoptar les següents precaucions:

1.En cas que els talussos deixin al descobert el sòl vegetal serà necessari prendre les mesures adients per a estabilitzar el sòl (marges, murs de contenció, hidrosembra, ...). A les actuacions que afectin a les zones de major pendent, es tindrà en compte el risc de despreniment de les roques de les cotes superiors.

2.S’ha de posar esment al control dels processos erosius de la superfície fores tal a talar sobretot a l’àrea de la bassa de pluvials i al dipòsit regulador de lixiviats. Si és necessari es realitzaran mesures correctores (drenatges, marges, etc.).

3.Els marges i parets seques, existents o de nova creació, s’han de mantenir en bon estat de conservació.

4.Durant el temps que duri l’obra s’han d’adoptar les precaucions màximes per evitar l’abocament de substàncies contaminants (olis, hidrocarburs, etc.) tant de manera accidental com per dur a terme les tasques de manteniment de la maquinària emprada per executar l’obra.

5.Les excavacions dels fonaments (i altres excavacions que s’arribin a fer) han de romandre obertes el mínim temps possible. “

Modificar íntegrament punt 8. Condicionants d’Atmosfera:

“8. Condicionants d’Atmosfera.

8.1.Prescripcions de caràcter general

1.La instal·lació haurà de complir amb el que estableix la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera; el Reial decret 100/2011, de 28 de gener, pel qual s’actualitza el catàleg d’activitats potencialment contaminadores de l’atmosfera (APCA) i s’estableixen les disposicions bàsiques per a la seva aplicació; la Directiva 2010/75/UE, de 24 de novembre, sobre les emissions industrials; el Reial Decret 815/2013, de 18 d’octubre, pel que s’aprova el Reglament d’emissions industrials i de desenvolupament de la Llei 16/2002; el Reial decret 1042/2017, de 22 de desembre, sobre limitació de les emissions a l’atmosfera de determinats agents contaminants procedents de les instal·lacions de combustió mitjanes i s’actualitza l’annex IV de la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera; la Decisió d’Execució de la Comissió (UE) 2018/1147, de 10 d’agost de 2018, per la qual s’estableixen les conclusions sobre les millors tècniques disponibles (MTD) en el tractament de residus, de conformitat amb la Directiva 2010/75/UE, ja que l’any 2022 són d'obligat compliment a una instal·lació nova; així com amb tota la normativa de desenvolupament que li sigui d’aplicació.

8.2. Identificació d’activitats potencialment contaminants de l’atmosfera

1.Segons l’annex del Reial decret 100/2011, de 28 de gener, l’activitat principal d’abocador està classificada com a Activitat Potencialment Contaminant de l’Atmosfera del grup B, codi 09 04 01 02 Vertederos de residuos industriales peligrosos o no peligrosos, de residuos biodegradables así como vertederos no incluidos en el epígrafe anterior.

2.S’inclou la planta de triatge de residus urbans i tractament de matèria orgànica per produir compost que consta de dues línies: el tractament de la matèria orgànica de residus sòlids urbans i el tractament de llots de depuradores d’aigües residuals. Així mateix s’inclou la planta de metanització, motors de biogàs de l’àrea de metanització, així com la caldera de la depuradora de lixiviats. Tant l’abocador com les noves plantes produiran lixiviats que podran ser objecte de tractament. Per tant, totes aquestes són Activitats potencialment contaminadores de l’atmosfera (APCA).

3.Les activitats potencialment contaminants de l’atmosfera, existents i noves, identificades són les següents:

Descripció activitat	Codi APCA	Grup APCA
ABOCADOR
Abocador nou Vertederos de residuos industriales peligrosos o no peligrosos, de residuos biodegradables así como vertederos no incluidos en el epígrafe anterior	09 04 01 02	B
Abocador antic Vertederos de residuos industriales peligrosos o no peligrosos, de residuos biodegradables así como vertederos no incluidos en el epígrafe anterior	09 04 01 02	B
Torxa de seguretat de l’abocador Antorchas o combustión sin valorización energética de biogás	09 04 01 03	B
Basses de lixiviats. Gestió de lixiviats Otros. Emisiones de tratamientos de lixiviados en vertederos	09 04 03 00	C
NAU DE PRETRACTAMENT DE RESIDUS
Manipulació de residus: RSU, FORM, envasos lleugers i voluminosos . Trituració de residus voluminosos. Almacenamiento u operaciones de manipulación tales como mezclado, separación, clasificación, transporte o reducción de tamaño de residuos no metálicos o de residuos metálicos pulverulentos, con capacidad de manipulación de estos materiales >= 100 t/día y < 500 t/día; o >=1 t/dia y < 10t/día de residuos peligrosos. Sempre que s’ubiqui a menys de 500 m de nuclis de població o espais naturals protegits.	09 10 09 51	C
METANITZACIÓ
Nau de pretractament de metanització. Almacenamiento u operaciones de manipulación tales como mezclado, separación, clasificación, transporte o reducción de tamaño de residuos no metálicos o de residuos metálicos pulverulentos, con capacidad de manipulación de estos materiales >= 100 t/día y < 500 t/día; o >=1 t/dia y < 10t/día de residuos peligrosos. Sempre que s’ubiqui a menys de 500 m de nuclis de població o espais naturals protegits.	09 10 09 51	C
Tolva de recepció de llots de depuradora. Tratamiento de lodos (excepto incineración)	09 10 03 00	B
Planta de metanització formada per 2 digestors. Producción de biogàs o plantas de biometanización	09 10 06 00	B
Motogenerador 1. Potència tèrmica: 1 MW. Procesos industriales con combustión. Motores de combustión interna de P.t.n. <= 5 MWt y >= 1 MWt	03 01 05 03	C
Motogenerador 2. Potència tèrmica: 1 MW. Procesos industriales con combustión. Motores de combustión interna de P.t.n. <= 5 MWt y >= 1 MWt	03 01 05 03	C
Motogenerador 3. Potència tèrmica: 1 MW. Procesos industriales con combustión. Motores de combustión interna de P.t.n. <= 5 MWt y >= 1 MWt	03 01 05 03	C
Torxa de seguretat. Antorchas o combustión sin valorización energética de biogás	09 04 01 03	B
COMPOSTATGE
Planta de compostatge. Area de maduració del compost. Plantas de producción de compost.	09 10 05 01	B
Afinament de compost. Almacenamiento u operaciones de manipulación tales como mezclado, separación, clasificación, transporte o reducción de tamaño de residuos no metálicos o de residuos metálicos pulverulentos, con capacidad de manipulación de estos materiales >= 100 t/día y < 500 t/día; o >=1 t/dia y < 10t/día de residuos peligrosos	09 10 09 51	C
BIOFILTRE I NETEJA DE GASOS
Rentat de gasos abans del biofiltre. Biofiltre comú de compostatge i resta de gasos de procés. Plantas de producción de compost	09 10 05 01	B
DEPURADORA DE LIXIVIATS
Dipòsit de lixiviats de compostatge. Plantas de producción de compost	09 10 05 01	B
Depuradora de lixiviats. Rentat àcid en circuit tancat. Rentat final amb aigua. No hi ha focus Tratamiento de aguas/efluentes residuales en la industria. Plantas con capacidad de tratamiento < 10.000 m3 al dia	09 10 01 02	C
Caldera de la depuradora de lixiviats. Potència tèrmica: 775 kW. Procesos industriales con combustión. Calderas de P.t.n. < 1 MWt y >= 250 kWt	03 01 03 04	C
Torxa de seguretat. Antorchas o combustión sin valorización energética de biogás	09 04 01 03	B
GRUPS ELECTRÒGENS AUXILIARS
Grup Electrogen emergència zona bàscula. Potència 20 kVA. Potència tèrmica 48 kW. Procesos industriales con combustión. Motores de combustión interna de P.t.n. < 1 MWt	03 01 05 04	-
Grup Electrogen emergència grups bombeig lixiviat dipòsit inferior de l’abocador antic. Potència 30 kVA. Potència tèrmica 72 kW. Procesos industriales con combustión. Motores de combustión interna de P.t.n. < 1	03 01 05 04	-

4.La instal·lació consta de les següents activitats potencialment contaminadores de l’atmosfera, amb els següents focus emissors canalitzats (FC) i no canalitzats (FNC):

Núm. Focus	Descripció APCA	Codi APCA	Grup APCA	Observacions
ABOCADOR
FNC-1	Abocador nou	09 04 01 04	B	Consta de pous de desgasificació connectats.
FNC-2	Abocador antic	09 04 01 04	B	També disposa de pous de desgasificació connectats.
FC-1	Torxa de seguretat de l’abocador	09 04 01 03	B	Crema de l’excés de biogàs produït a l’abocador
FNC-3	Bases de lixiviats.	09 04 03 00	C
NAU PRETRACTAMENT DE RESIDUS
FNC-4	Planta de pretractament de residus: RSU, FORM, digesto, envasos lleugers i voluminosos. Trituració de residus voluminosos.	09 10 09 51	C	Nau tancada. Fossats de recepció: 4. Tipus de residus: RSU (2 fossats), fracció FORM (1 fossat), envasos lleugers (1 fossat). Triatge, obertura de bosses, separació manual de MOR. Separadors de: fèrric, alumini, tipus de plàstics. Premses de: fèrric, alumini, tipus de plàstics, rebuig. Platja de voluminosos. Focus d’olors.
METANITZACIÓ
FNC-5	Nau de pretractament de metanització	09 10 09 51	C	Rep els llots de depuradora a tolva de 150 m3 i fracció FORM. Nau tancada. Focus d’olors.
FC-2 FC-3	2 digestors o reactors de metanització	09 10 06 00	B	Producció de biogàs a partir de llots de depuradora i fracció FORM. Disposen de vàlvules de seguretat.
FC-4	Motogenerador 1	03 01 05 03	C	Potència tèrmica: 1 MW Combustible: biogàs Per producció d’energia elèctrica i calor pel biogàs de la fracció FORM.
FC-5	Motogenerador 2	03 01 05 03	C	Potència tèrmica: 1 MW Combustible: biogàs Per producció energia elèctrica i calor pel biogàs dels llots.
FC-6	Motogenerador 3	03 01 05 03	C	Potència tèrmica: 1 MW Combustible: biogàs. Per producció energia elèctrica i calor pel biogàs dels llots.
FC-7	Torxa de seguretat	09 04 01 03	B	Funciona si excés de biogàs als motors.
COMPOSTATGE
FNC-6	Planta de compostatge	09 10 05 01	B	Compostatge de digest i fracció MOR recuperada. Nau amb 16 túnels de compostatge. Nau tancada. Focus d’olors. Tant la nau de pretractament com la nau de compostatge, condueixen l’aire al biofiltre, sense que hi hagi focus emissor directe.
FNC-7	Àrea de maduració de compost	09 10 05 01	B	Àrea de maduració i afinament de compost. No està tancada, però sí preparada per al seu tancament en cas necessari. En cas del seu tancament, l’aire interior es conduirà al biofiltre. S’ha d’implantar un sistema de neutralització i eliminació d’olors. No es preveu l’emmagatzematge ni l’apilament de compost.
FNC-8	Àrea d’afinament de compost	09 10 09 51	C	Focus d’emissions difuses de partícules i olors.
BIOFILTRE I NETEJA DE GASOS
	Rentat àcid (HNO3, H2SO4) de gasos abans de biofiltre			No té cap tipus de sortida a l’exterior. No es considera focus d’emissions a l’atmosfera.
FC-8	Biofiltre	09 10 05 01	B	Per eliminar olors. És comú a tota la instal·lació. Té una única sortida a l’atmosfera.
DEPURADORA DE LIXIVIATS
FNC-9	Dipòsit de lixiviats			Tancat. Focus d’olors.
FC-9	Depuradora de lixiviats. Sortida del rentat.	09 10 01 02	C	Planta d’osmosi inversa. Rentat àcid (amb H2SO4) abans de concentració de lixiviats mitjançant caldera. Posterior rentat amb aigua. Possibles emissions de CO2, NH3 i SH2.
FC-10	Caldera de la depuradora de lixiviats	03 01 03 04	C	Potència tèrmica: 775 kW Per posada en marxa del procés. Combustible biogàs (de emergència: gasoil).
FC-11	Torxa de seguretat	09 04 01 03	B	Funciona només si excés de biogàs. Fins el funcionament de les plantes de metanització i compostatge, funcionarà en continuo, ja que es produeix més gas de l’usat per la caldera.
GRUPS ELECTRÒGENS AUXILIARS
FC-12	Grup Electrogen emergència zona bàscula.	03 01 05 04	-	Potència 20 kVA. Potència tèrmica 48 kW.
FC-13	Grup Electrogen emergència grups bombeig lixiviat dipòsit inferior de l’abocador antic.	03 01 05 04	-	Potència 30 kVA. Potència tèrmica 72 kW.

5.Les emissions a l’atmosfera que es generen són:

- Emissions difuses de pols i gasos procedents de l’activitat del propi abocador, de la trituració de voluminosos, de les zones de recepció i manipulació de RSU, FORM, llots, voluminosos, de la gestió de lixiviats, i resta de matèries processades i la gestió de lixiviats.

- Emissions difuses d’olors procedents de la nau de tractament de residus, nau de pretractament de metanització, túnels de compostatge, nau de maduració de compost, basses de lixiviats.

- Emissions canalitzades produïdes en la combustió del biogàs als motors, a la caldera de depuració de lixiviats, a les torxes i als grups electrògens.

- Emissions difuses discontinues de gasos i partícules procedents del moviment de vehicles de transport i de la maquinària mòbil d’operació de la instal·lació.

8.3. Controls d’emissions difuses o no canalitzades

1. Respecte a l’emissió difusa s’aplicaran les millors tècniques disponibles possibles enfocades a reduir les emissions de partícules, gasos i olors.

2. A continuació es detallen les mesures correctores per reduir les emissions difuses que almenys han d’estar implantades.

8.3.1. Emissions de partícules (pols)

1. A fi d’evitar l’emissió difusa de pols, es duran a terme les mesures preventives següents:

- Pavimentar i/o asfaltar la zona d’accés.

- Compactar la superfície dels vials de l’abocador amb grava o terra piconada i revisar-la periòdicament.

- Regar els vials amb aigua amb la periodicitat necessària per minimitzar els possibles núvols de pols, sobretot durant el període comprès entre els mesos de maig i setembre en les zones no pavimentades.

- Netejar amb la periodicitat necessària els accessos, explanades, apilaments temporals, vials i llindars tant de material pulverulent com de materials lleugers susceptibles de ser transportats pel vent. Dur un registre d’aquestes operacions.

- Cobrir o banyar amb aigua les càrregues de material pulverulent.

- Limitar la velocitat de circulació dels vehicles per l’interior de la planta a 20 Km/h.

- Evitar realitzar operacions de càrrega i descàrrega i moviments de materials en moments de vent fort.

- Establir mesures correctores per reduir les emissions d’elements volàtils (bosses, plàstics, papers, etc.) i de partícules durant la manipulació de residus i la trituració de residus voluminosos.

- Minimitzar l’alçada de la descàrrega dels residus.

- Realitzar una compactació de l’abocament immediatament després del seu dipòsit.

- En cas d’apilaments de materials pulverulents s’ha de reduir al màxim l’alçada de les piles i la seva resistència al vent, procurant que tinguin morfologies aerodinàmiques.

- Tancar o confinar els focus d’emissions difuses que sigui tècnicament possible.

- Pel que fa als accessos, vials de circulació i zones de treball amb trànsit de vehicles, camions o maquinària:

+S’agranarà i/o regarà amb aigua amb la periodicitat necessària per minimitzar les possibles emissions de partícules.

+Es limitarà la velocitat dels vehicles i maquinària per l’interior del recinte.

+Abans de sortir del recinte de l’activitat, es cobriran completament els materials transportats per vehicles i camions amb lones de manera que no s’escampin materials pulverulents pels vials de l’entorn.

+Es mantindran en perfecte estat els motors de combustió i els tubs d’escapament de la maquinària i vehicles de transport.

2. Cada tres anys, un Organisme de control autoritzat per a l’atmosfera (OCA) ha de realitzar una comprovació de les mesures correctores instal·lades, de la seva eficàcia i del seu bon estat de funcionament.

8.3.2. Emissions d’olors

1. Els focus d’emissió d’olors més rellevants són les emissions fugitives de biogàs i de composts orgànics volàtils que es generen a la nau de pretractament tractament de residus (FORM, envasos, voluminosos, ...), nau de pretractament de metanització (llots de depuradora i FORM), planta de metanització, planta de compostatge, planta de tractament de lixiviats, basses de lixiviats i pous de desgasificació de l’abocador.

2. Per prevenir l’emissió d’olors es duran a terme, si s’escau, les mesures preventives següents:

- Cobrir diàriament els residus que s’hagin dipositat a l’abocador amb una capa de terra compactada, per evitar voladures dels materials més lleugers, emissions de gasos, molèsties per olors i proliferació d’animals no desitjats.

- Extreure eficaçment el biogàs generat a l’abocador a mesura que es generi.

- Les basses de lixiviats disposaran dels elements necessaris per tal de garantir una oxigenació suficient i evitar l’existència de zones anaeròbiques o estancades generadores de males olors. En el seu defecte, i si existeixen molèsties associades, s’han de cobrir les basses i conduir els gasos cap a un sistema depurador.

- Els tractaments de residus es realitzaran en naus tancades i en depressió, amb doble porta d’entrada i de sortida, per evitar la sortida d’olors a l’exterior.

- Els aires d’alta càrrega (procedents de fosos de RSU, de FORM i de llots, i de túnels de compostatge) es rentaran i depuraran. Un cop nets es conduiran juntament amb els aires de baixa càrrega (procedents de nau de pretractament, nau de pretractament de metanització) i es tractaran amb biofiltres.

- S’han d’implantar sistemes de neutralització i eliminació d’olors.

- S’ha de garantir el correcte funcionament permanent del sistema eliminador d’olor i en concret dels biofiltres, per a la qual cosa:

+S’ha de fer un manteniment adequat del sistema rentador de gasos per tal que funcioni correctament.

+S’ha de garantir que els biofiltres estiguin funcionant permanentment de forma adequada, així com les seves condicions d’humitat i temperatura.

3. Es durà un registre de les queixes per males olors, en el qual s’anotarà la data, hora i lloc on es detecta la molèstia, mitjançant aplicació de fàcil accés als usuaris de l’entorn de la instal·lació.

4. Cada tres anys, un Organisme de control autoritzat per a l’atmosfera (OCA) ha de realitzar una avaluació de les molèstia per olors que generen el conjunt d’instal·lacions de la planta mitjançant olfatometria de camp aplicant la norma EN 16841:2016 de determinación de olor en aire ambiente. Les mesures a cada focus emissor es faran, preferentment, entre els mesos de maig i setembre.

5. D’acord amb les dades d’emissions es podrà establir la realització de campanyes de mesura de substàncies indicadores d’olors, prèvia proposta del departament competent en atmosfera.

8.3.3. Emissions de biogàs d’abocador

1. Es mantindran en bones condicions els pous de desgasificació existents i es realitzaran els pous de desgasificació necessaris, segons l’explotació de l’abocador, a fi de recollir el màxim possible les emissions de biogàs. Tots els pous i xarxes de desgasificació es connectaran a la xarxa general de biogàs.

2. S’han de realitzar els controls periòdics de gasos durant la fase d’explotació i durant la fase de manteniment posterior a la clausura segons la taula següent:

Paràmetre1	Fase d’explotació 2	Fase de manteniment 2
CH4, CO2, O2	Bimensual	Semestral
H2S, H2, COT cabal, pressió atmosfèrica, humitat, temperatura	Semestral	Anual
Comprovació eficàcia sistema d’extracció de gasos		Semestral

¹ Es mesurarà en els pous de desgasificació dels diferents vasos dels abocadors (al menys un punt de cada cel·la representativa de cada secció de l’abocador) i/o en la torxa prèviament a la seva combustió. Al cap de l’any cada pou de desgasificació s’ha de mesurar dues vegades.

² Segons els resultats es podrà modificar la freqüència de la mesura per períodes majors.

3. Els controls periòdics de la taula anterior podran ser autocontrols i cada any es farà almenys un control extern realitzat per part d’un Organisme de control autoritzat.

4. S’han d’enviar semestralment les dades obtingudes dels autocontrols al departament competent en matèria d’atmosfera.

8.4. Controls d’emissions canalitzades

8.4.1. Condicions generals de mesures

1. El mètode de mesura per a cada contaminant serà preferiblement el corresponent UNE-EN, en cas que no es pugui aplicar, s’utilitzaran altres mètodes, que seran, per aquest ordre: EN, UNE-ISO, UNE, i altres mètodes internacionals. Sempre s’aplicaran les normes més recents.

2. Els accessos i plataformes de treball als punts de mostreig hauran de complir el que estableix la normativa vigent de seguretat i salut en els llocs de treball. Ha de ser accessible en qualsevol moment per poder realitzar les mesures i inspeccions pertinents.

3. Les mesures es realitzaran en condicions normals d’operació de les instal·lacions.

4. Es considerarà que es compleixen els valors límit d’emissió a l’atmosfera quan els resultats de cada una de les sèries de mesures no superin els valors límit fixats en la taula.

8.4.2.Torxa de seguretat de l’abocador. Torxa de seguretat de planta de metanització. Torxa de seguretat de depuradora de lixiviats.

1. La temperatura de la flama ha de ser de 850 C com a mínim i el temps de residència de 0,3 s com a mínim.

2. Es durà un registre del temps de funcionament, cabal i temperatura de la torxa, així com de les incidències i qualsevol altres tipus d’operació diferent del funcionament normal.

3. Periòdicament, cada 3 anys, un organisme de control autoritzat (OCA) realitzarà una comprovació de la temperatura de la torxa i del temps de residència dels gasos.

8.4.3. Digestors o reactors de metanització

1. Atenent a l’activació esporàdica de la vàlvula de seguretat, que només té lloc en cas de sobrepressió, es considera que no és necessari un control sistemàtic d’emissions en aquest punt, sempre que no es superi un límit de 500 hores de funcionament anual. En cas de superació d’aquest límit, el titular haurà d’adoptar immediatament les mesures correctores o preventives adients per eliminar, reduir i mitigar els efectes de les pèrdues. A més, haurà de comunicar, sense demora, aquestes incidències a l’òrgan competent, el qual, en funció dels fets, podrà requerir l’aplicació de mesures correctores o preventives addicionals, o la determinació de contaminants.

2. El transport del digest des de la planta de metanització a compostatge s’haurà de fer en sistema tancat per evitar olors.

8.4.4. Tres motogeneradors.

1. El combustible usat és biogàs.

2. D’acord amb les disposicions del Reial decret 1042/2017, de 22 de desembre, són motors nous, amb una potència individual de 1MWt i amb una potència total de 3 MWt.

3. Els contaminants a mesurar, valors límit d’emissió, tipus de control i periodicitat s’indiquen a la taula següent:

Contaminant	Valor límit d’emissió    Combustible biogàs	Control/Periodicitat
NOx	190 mg/Nm3 al 15% O2 a partir de 20/12/2018	Autocontrol/Cada any Control extern per OCA/Cada 5 anys
CO	--------
SO2	40 mg/Nm3 al 15% O2 a partir de 20/12/2018
Partícules	--------

Valors referits a les següents condicions: T=273 K, P=101,3 kPa i gas sec.

També es mesurarà cabal i velocitat dels gasos de sortida, humitat, temperatura i oxigen.

8.4.5. Ciclons (2) a l’afinament de compost.

1. A cada cicló s’han de mesurar partícules, segons la taula següent:

Contaminant	Valor límit d’emissió	Control/Periodicitat
Partícules	50 mg/Nm3	Control extern per OCA/Cada 3 anys

Valors referits a les següents condicions: T=273 K, P=101,3 kPa.

8.4.6. Biofiltre comú per a tota la instal·lació

1. El biofiltre disposa d’un únic focus de sortida. Els contaminants a mesurar, valors límit d’emissió, tipus de control i periodicitat s’indiquen a la taula següent:

Contaminant	Valor límit d’emissió	Control/Periodicitat
H2S	10 mg/Nm3	Autocontrol/Cada any Control extern per OCA/Cada 3 anys
NH3	50 mg/Nm3
COT	50 mg/Nm3

Valors referits a les següents condicions: T=273 K, P=101.3 KPa i gas sec.

2. També es mesurarà cabal i velocitat dels gasos de sortida, humitat, temperatura i oxigen.

3. Dins un termini de 6 mesos des de la posada en marxa de la planta de compostatge es presentarà al departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica un informe de caracterització de les emissions d’aquest focus. Segons els resultats de l’informe, s’avaluarà la possibilitat de modificar els límit d’emissió i/o el control del focus.

4. S’ha de garantir el correcte funcionament permanent del sistema eliminador d’olor i en concret del biofiltre, per la qual cosa s’ha de garantir que el biofiltre estigui funcionant permanentment de forma adequada, assegurant la utilització del material de farciment adequat, així com les seves condicions d’humitat i temperatura.

8.4.7. Caldera de depuració de lixiviats.

1. El combustible usat és biogàs. Només en cas d’emergència s’usarà gasoil.

2. Els contaminants a mesurar, valors límit d’emissió, tipus de control i periodicitat s’indiquen a la taula següent:

Contaminant	Valor límit d’emissió (al 5% O2) Combustible biogàs	Control/Periodicitat
NOx	500 mg/Nm3	Autocontrol/Cada any Control extern per OCA/Cada 5 anys
CO	1.400 mg/Nm3
SO2	300 mg/Nm3
Opacitat	2. unitats Bacharach

Valors referits a les següents condicions: T=273 K, P=101,3 kPa i gas sec.

També es mesurarà cabal i velocitat dels gasos de sortida, humitat, temperatura i oxigen.

8.4.8. Sortida del rentat de lixiviats de la depuradora.

1. Els contaminants a mesurar, valors límit d’emissió, tipus de control i periodicitat s’indiquen a la taula següent:

Contaminant	Valor límit d’emissió	Control/Periodicitat
H2S	10 mg/Nm3	Control extern per OCA/Cada 5 anys
NH3	50 mg/Nm3
COT	50 mg/Nm3

Valors referits a les següents condicions: T=273 K, P=101.3 KPa i gas sec.

8.4.9. Grups electrògens auxiliars amb potència unitària inferior a 1 MWt

1. El combustible usat pels grups electrògens auxiliars és únicament gasoil.

2. Els contaminants a mesurar i valors límit d’emissió s’indiquen a la taula següent:

Contaminant	Valor límit d’emissió
NOx	1.500 mg/Nm3 al 15 % O2
CO	245 mg/Nm3 al 15% O2
Opacitat Bacharach	4

Valors referits a les següents condicions: T=273 K, P=101,3 KPa i gas sec.

3.Aquests focus no estan assignats a cap grup APCA i, si bé no estan subjectes a controls periòdics, han de complir els valors límit d’emissió indicats a la taula.

8.5. Immissions o qualitat de l’aire

1. S’han de complir els objectius de qualitat de les dades establerts a la normativa d’avaluació de la qualitat de l’aire ambient, quant a cobertura de dades i incerteses de mesura. S’aplicaran com a valors de referència els valors límit i objectiu establerts a la normativa existent: Directiva 2008/50/CE, de 21 de maig, relativa a la qualitat de l’aire ambient i una atmosfera més neta a Europa, i Reial decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l’aire.

2. S’ha de realitzar una campanya anual de partícules PM10 a 5 punts del perímetre de la instal·lació, amb un mínim de 20 dades diàries vàlides a cada punt, fent un total de 100 dades diàries vàlides. Les mesures es faran entre els mesos de maig i setembre i durant l’escenari més desfavorable d’operació de la instal·lació. El pla de campanya ha de disposar de l’aprovació del departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica, que podrà establir la mesura d’altres contaminants (SH2, NH3, COT,metalls, PAH ...) d’acord amb les dades dels registres d’emissions.

8.6. Registre

El titular de la instal·lació haurà de mantenir actualitzat un registre amb dades de les emissions, aturades de la torxa i d’altres activitats, tasques de manteniment, incidències, controls, inspeccions i qualsevol altres tipus d’operació diferent del funcionament normal, per a cada focus emissor, d’acord amb el disposat a l’article 8 del Reial decret 100/2011. La informació documental (informes, mesures, manteniment...) s’ha de conservar un període mínim de 10 anys.

8.7. Notificacions immediates

Si hi ha qualque anomalia de funcionament que pugui donar lloc a una emissió anormal de contaminants a l’atmosfera es notificarà, immediatament desprès del seu coneixement, al departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica. Així mateix s’informarà de les mesures correctores adoptades i del moment en què la instal·lació passa a funcionar correctament.”

Afegir al punt 9.1. Pla d’Autoprotecció:

“S’ha de redactar el corresponent Pla d’Autoprotecció per incendis forestals segons la legislació vigent, o bé incorporar les mesures d’autoprotecció corresponents a incendis forestals dins del Pla d’Autoprotecció del projecte.”

Afegir al punt 9.2. Seguretat Industrial:

“- Per tal de minimitzar el risc d’incendi forestal s’haurà d’incorporar una faixa perimetral de prevenció d’incendis forestals entre els límits de l’explotació i les zones forestals adjacents, de 50 m d’amplada, amb les següents condicions:

a.Arbrat: distància entre peus, mínim 6 m, i esporgats 1/3 de l’alçada.

b.Matolls: fracció de cabuda coberta per matolls inferior al 30%. Els matolls tindran una distància entre ells d’un mínim de 3 metres.

c.Restes de vegetals morts (secs) i podes: s’han de retirar o triturar en un termini màxim de 20 dies per tal d’evitar la propagació d’incendis.

Els elements perimetrals inclosos al projecte com vials perimetrals, talussos, plataformes i altres, sense vegetació forestal, hauran de tenir-se en compte dins de l’amplada d’aquesta faixa.

S’hauran d’incorporar les mesures necessàries per al manteniment al llarg del temps d’aquesta faixa.”

Modificar íntegrament el punt 10.3.1. Control documental periòdic

“10.3.1. Control documental periòdic

En matèria d’atmosfera:

-Informes semestrals dels autocontrols de les emissions de biogàs a l’atmosfera.

-Informe anual d’emissions de biogàs a l’atmosfera.

-Informe anual de control de les emissions del biofiltre.

-Informe anual de la campanya de partícules totals en suspensió.

-Cada tres anys, informe sobre control de mesures correctores per minimitzar emissions difuses de partícules.

-Cada tres anys, informe sobre les emissions d’olors.

-Cada tres anys, informe de les emissions del biofiltre.

1. Els informes realitzats per un Organisme de control autoritzat (OCA), d’acord amb el disposat al Decret 104/2010, de 10 de setembre, i al Reial Decret 100/2011, de 29 de gener, seran tramesos per part de l’OCA al departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica, segons la periodicitat indicada per a cada focus.

2. Els informes corresponents als autocontrols seran tramesos per part del titular al departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica, segons la periodicitat indicada per a cada focus.

En matèria de Residus:

-En un termini màxim de 3 mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta autorització, el titular de les instal·lacions haurà de comunicar al Servei de Residus i Sòls Contaminats les dades fiscals de l’operador de les instal·lacions.“

Modificar íntegrament el punt Emissions i immissions atmosfèriques del punt 10.3.2. Informe anual:

“ Emissions i immissions atmosfèriques:

- Un mapa detallat assenyalant les àrees d’explotació, les cobertes, les captacions de biogàs i canonades instal·lades, etc.

- Un resum dels resultats de tots els controls interns o autocontrols realitzats durant l’any.

- Dades dels cabals de biogàs generat, temps de funcionament de cada torxa i usos del biogàs com a combustible.

- Llistat detallat de les queixes per olors durant l’any.

- Memòria explicativa de la metodologia utilitzada per a la determinació de les dades notificades abans de ser incorporades al registre informàtic PRTR-España.

- Informe resumen justificant el compliment durant l’any de les prescripcions d’atmosfera. “

Afegir al punt Residus del punt 10.3.2. Informe anual:

“- L’operador de les instal·lacions objecte d’aquesta autorització presentarà abans de l’1 de març de cada any, una memòria anual que inclourà tota la informació sol·licitada a l’annex XII de la llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats i la corresponent als condicionants establert a l’autorització en matèria de residus.“

Afegir el punt 17. Inspeccions:

“17. Inspeccions

Abans de l’autorització de l’inici de les operacions de tractament, el Servei de Residus i Sòls Contaminats realitzarà una visita d’inspecció a les instal·lacions objecte de l’autorització.

En qualsevol moment, el Servei de Residus i Sòls Contaminats podrà realitzar visites de comprovació i certificar la idoneïtat de les instal·lacions i manteniment de les condicions inicials que han donat lloc a l’informe favorable, així com el compliment de les prescripcions tècniques aplicables en virtut de la legislació vigent.

Tot això sense perjudici de les inspeccions que es duguin a terme segons el RD 815/2013, de 18 d’octubre.”

Segon.- En compliment de l’article 78 de la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d’instal·lació, accés i exercici d’activitats a les Illes Balears, per a l’inici i exercici de l’activitat, el titular haurà de presentar, davant la conselleria competent en matèria de medi ambient, la documentació del que realment s’ha executat, un informe del tècnic director en el cas d’existir variacions entre el projecte presentat en la sol·licitud i allò realment executat, per tal de justificar que no es tracta d’una modificació substancial, certificat final d’obra del tècnic director, acreditant el compliment de les condicions indicades en l’AAI, , si s’escau, i normativa sectorial d’aplicació. També la documentació exigida per la normativa urbanística en cada cas, la documentació especificada en l’AAI com a condició per a iniciar l’activitat i el justificant de pagament dels corresponents tributs, si s’escau.

Abans de l’inici de l’entrada en servei de les noves instal·lacions es realitzarà una inspecció per part del tècnics de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca.

Interposició de recursos

Contra aquesta Resolució - que exhaureix la via administrativa – es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears en el termini d'un mes comptador des de l'endemà d'haver-ne rebut la notificació, d'acord amb l'article 124 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i l'article 57 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

​​​​​​​També es pot interposar directament un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears en el termini de dos mesos comptadors des de l'endemà d'haver-ne rebut la notificació, d'acord amb l'article 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

 

Palma, 8 de març de 2019

El presidente de la CMAIB

Antoni Alorda Vilarrubias