BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

(exp. núm. AE 106/2019)     

No havent-se presentat cap reclamació o suggeriment a l’aprovació inicial de l’ordenança, acordada pel ple de l’ajuntament en sessió de 31 de gener de 2019, s’entén definitivament aprovada.

D’acord amb allò que disposen l’article 128 i següents de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, sobre la potestat reglamentària, i l’art. 102 de la Llei autonòmica 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears, en relació al procediment d’elaboració de reglaments, el ple de l’ajuntament, en exercici de l’atribució que li confereix l’art. 22,1,d) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, amb efectes de 31 de gener de 2019 ha aprovat la,

Ordenança per a l’eliminació de recipients de plàstic d’un sol ús a espais públics

Exposició de motius.

1. Segons les Nacions Unides si no fem un canvi radical de model de consum i, també, de gestió de residus al 2050 hi haurà més plàstics que peixos a la mar. Els nostres mars i oceans s’han convertit en un contenidor gegant de fems. Més de vuit milions de tones de plàstic hi arriben cada any, xifra que equival a abocar un camió de fems de plàstic cada minut segons un estudi de l’any passat publicat pel programa de Nacions Unides per al Medi Ambient. Un del residus més problemàtics són les bosses de plàstic, que són l’element principal d’aquest dany ecològic que amenaça a unes 600 espècies d’animals marins.

Segons dades que maneja Brussel·les, al 2014 la UE generava anualment al voltant de 25 milions de tones de residus plàstics i només el 30% del total es recicla. La major part acaba en abocadors (un 30 % s’incineren), el que és un problema seriós per la terra i per als oceans i mars.

La Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears té, a través d’ABAQUA, un servei públic i integral de neteja per mar, únic al Mediterrani, que actua durant 4 mesos de la temporada d’estiu. La temporada del 2017 ha retirat 44 tones de residus del litoral de les nostres illes. Això vol dir que, de terme mig, s’han tret 467,9 kg diaris. Entre aquests residus, els plàstics són la matèria predominant, amb un 42,7%.

L’empresa Seabin té un sistema revolucionari de papares que recullen els residus flotants de 21 ports d’arreu del món, entre ells un de Balears. Segons les xifres que manegen, cada any recullen, només al seus ports, els següents residus plàstics: 90.000 bosses, 11.900 botelles de begudes d’entre 1,5 i 2 litres, i 50.000 botelles d’aigua de 0,33 l, 33.700 tassons, 117.647 utensilis petits com bastonets de les orelles i una gran quantitat de microplàstics.

Segons un informe sobre la ingestió de residus plàstics per vertebrats marins elaborat pel Servei de Vida Silvestre de la Generalitat Valenciana el desembre de 2016, la ingestió de plàstics causa problemes a aus marines, cetacis (23 espècies a nivell global) i tortugues marines (6 espècies a nivell global). En el mediterrani occidental s’han trobat residus plàstics en un 76% de les tortugues marines estudiades. Pel que fa al virot petit, espècie emblemàtica de Balears i l’au marina més amenaçada d’Europa la ingestió de plàstic fou la causa més probable de la mort de 4 dels 7 cadàvers estudiats.

Segons un estudi realitzat per l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO), i publicat a la revista MarinePollutionBulletin al 2016, fet a partir de mostres de peixos recollides a diferents zones costaneres de Mallorca i Eivissa, determina que el plàstic constitueix entre el 42 i el 80 por cent de les preses ingerides. L’informe determina que un de cada sis peixos comercials que habita en les nostres aigües conté microplàstics en el seu estómac.

2. Conegut el projecte de Llei RGE núm. 7154/18, de residus i sòls contaminants de les Illes Balears, en el qual es recull:

   1. Les administracions públiques de les Illes Balears, en l’àmbit de les competències respectives, han d’afavorir i fomentar la prevenció d’envasos i l’ús d’envasos reutilitzables.

   2. En els esdeveniments públics que tinguin el suport de les administracions públiques, sigui en el patrocini, l’organització o en qualsevol altra fórmula, s’han d’implantar alternatives a la venda i la distribució de begudes envasades i de tassons d’un sol ús i, en tot cas, s’ha de garantir l’accés a aigua no envasada o en botelles reutilitzables. A més, s’ha d’implantar un sistema de dipòsit per evitar l’abandonament d’envasos i tassons o la seva gestió incorrecta.

3. La Llei 22/2011, de 28 de julio, de residuos y suelos contaminados, en el seu article 12 recull la competència municipal per a obligar als productors o altres posseïdors de residus perillosos domèstics o de característiques que en dificultin la seva gestió, a que adoptin mesures per eliminar o reduir dites característiques. Aqueixa obligació s’ha d’establir mitjançant ordenança.       

4. Estimada la Proposta de Directiva del Parlament Europeu i del Consell relativa a la reducció de l’impacte ambiental de determinats productes de plàstic.

Article 1. ¿Què entenem per recipients de plàstic d’un sol ús?

Tassons, plats, paper film, paper d’alumini, coberts, botelles, tapes de cafè per endur, estovalles, recipients amb o sense tapa, canyetes de beguda, remenadors de beguda i bosses.

Article 2. Obligació d’ús exclusiu de recipients de plàstic reutilitzables o biodegradables.

Es obligatori l'ús exclusiu de recipients de plàstic reutilitzables o biodegradables per vendre o subministrar aliments i begudes de qualsevol tipus a la via pública o en espais públics. Per raons de seguretat sempre s’han de servir en tassons de plàstic reutilitzables o de materials biodegradables, i no es permeten en cap cas envasos de vidre, llaunes o similars.

Article 3. Col·laboració de l’ajuntament.

L’ajuntament facilitarà a les entitats i a les persones físiques:

1. Una vaixella de plats i tassons per utilitzar durant els esdeveniments duts a terme a espais públics.

2. Per utilitzar-la, les entitats organitzadores de l’esdeveniment sol·licitaran la vaixella a l’ajuntament i abonaran un dipòsit de 60 €.

3. Un cop retornada la vaixella completa amb totes les peces sol·licitades netes, l’ajuntament retornarà el dipòsit complet a l’entitat o persona física.

4. Si la vaixella no està neta, no es retornarà res.

5. Si falten peces, per cada una es cobrarà 1€.

L’ajuntament facilitarà als negocis o establiments:

1. Disposaran de tassons a través d’una sol·licitud a l’ajuntament.

2. Recolliran els tassons a les oficines municipals.

3. Vendran els tassons a 1 € i estaran obligats a retornar 1 € per cada tassó que li retornin.

4. L’ajuntament cobrarà cada tassó que l’establiment no retorni a 0.60 €. Si l’establiment retorna més tassons dels que havia demanat, per cada tassó extra l’ajuntament abonarà 1 € complet a l’establiment. D’aquesta manera, els establiments no hi perden doblers si recullen més tassons dels que havien sol·licitat.

Article 4. Règim sancionador.

1. A les persones i entitats que no compleixin aquesta ordenança se’ls imposarà  una multa de fins a 150 €.

2. Als establiments, negocis o empreses que no compleixin aquesta ordenança se’ls imposarà una multa d’entre 300 € i 600 €, segons la quantitat de plàstic d’un sol ús que hagin utilitzat i es mesurarà l'impacte a l'hora de gestionar els residus produïts.

El règim sancionador es complementarà i s’adequarà a allò regulat en el capítol II de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sols contaminats.

Disposició final. Entrada en vigor

La present ordenança, la redacció definitiva de la qual s’entén aprovada pel ple de l'ajuntament en sessió celebrada el dia 31 de gener de 2019, es publicarà en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, i no entrarà en vigor fins que s'hagi publicat completament el seu text i hagi transcorregut el termini previst en l'article 65,2 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, que és de quinze dies, romanent en vigor fins a la seva modificació o derogació expressa.

Cosa que, de conformitat amb allò que preveu l’article 70,2 de la Llei 7/1982, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, fem pública per a general coneixement.

Recursos

Contra aquest acord, que és definitiu en via administrativa, sols es pot interposar el recurs contenciós administratiu davant el Jutjat del Contenciós Administratiu de Palma, en el termini de dos mesos, comptador a partir del dia següent al de la publicació d’aquest anunci en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Alaró, 22 de març de 2019.

El batle

Guillermo Claret Balboa Buika