BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Antecedents

El Programa d’Educació Viària de les Illes Balears neix de la preocupació per la vida de les persones i la voluntat de contribuir a crear hàbits positius i actituds responsables de convivència, de qualitat de vida, de responsabilitat. L’objectiu principal del Programa és promoure un canvi de mentalitat i assolir un model de mobilitat segura que transmeti valors i actituds de civisme, tolerància, consciència viaria i respecte amb la finalitat d’afavorir les relacions humanes a les vies públiques.

El Programa d’Educació Viària estableix un procediment d’implantació perquè els ajuntaments de les Illes Balears puguin desenvolupar els programes d’educació viària respectius, i la seva finalitat és establir un marc de treball homogeni que serveixi de guia útil per als municipis i al mateix temps dotar aquests de les eines i els mitjans adequats. D’altra banda, es pretén donar un servei de qualitat per tal d’obtenir una educació per a la mobilitat segura a tots els municipis de les Illes Balears.

El Programa va dirigit a tots els cossos de la policia local dels ajuntaments de les Illes Balears. En els municipis on no hi ha cossos de policia local constituïts, també s’hi pot implantar aquest servei policial de l’Ajuntament, amb les adaptacions necessàries que atenguin les necessitats de la població i els recursos municipals existents.

3. Els objectius generals que pretén assolir aquest Programa bàsicament són quatre:

— Elaborar un programa marc d’educació viària i mobilitat segura, dirigit a les tres modalitats educatives, formal, no formal i informal, i adaptat a la realitat dels municipis de les Illes Balears.

— Impulsar la creació, per part dels ajuntaments, de l’especialitat d’agent d’educació viària, dins les plantilles de policia local, segons el que permet l’article 20.2 de la Llei 4/2013, de 17 de juliol, de coordinació de les policies locals de les Illes Balears.

— Redactar manuals, guies didàctiques i tallers d’educació viària, fer el disseny de campanyes preventives, educatives i de sensibilització, amb l’objecte d’homogeneïtzar i professionalitzar els agents encarregats de dur a terme funcions d’educador i educadora viaris.

— Col·laborar amb altres administracions i institucions en les diferents actuacions i activitats que es puguin dur a terme dins l’àmbit de l’educació, la formació, la prevenció i la seguretat viària.

4. Les modalitats d’atenció educativa segons els destinataris de programa són l’educació formal, la no formal i la informal. A més, el programa estableix dues modalitats en la prestació del servei:

Modalitat A

Prestació activa del servei d’educació viària amb un o alguns agents, en dedicació completa dins la seva jornada de treball al llarg del curs escolar.

Modalitat B

Prestació activa del servei d’educació viària amb un agent o alguns agents, en dedicació parcial dins la seva jornada de treball al llarg del curs escolar. En aquesta modalitat s’inclouen els policies locals que fan altres funcions policials i els policies tutors que duen a terme tasques i funcions d’educació viària.

Fonaments de dret

1. L’article 10 p de la Llei 4/2013, entre les funcions de coordinació, inclou: “L’impuls de la coordinació de les actuacions dels municipis de la comunitat autònoma en matèria de trànsit i seguretat viària”.

2. L’article 12 de la Llei 4/2013, disposa que: “Les funcions en matèria de coordinació de les policies locals previstes en aquesta llei que no suposin l’exercici de la potestat reglamentària, les ha d’exercitar directament la conselleria competent en matèria de coordinació de policies locals, amb el respecte a les competències que corresponguin als municipis”.

3. L’article 1 d del Decret 3/2009, de 16 de gener, pel qual es regula l’Institut de Seguretat Pública de les Illes Balears, preveu que correspon a aquest òrgan impulsar activitats orientades a la millora de la seguretat viària.

4. L’apartat 3 d de l'article 2 del Decret 24/2015, de 7 d’agost, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s’estableixen les competències i l’estructura orgànica bàsica de les conselleries de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, atribueix a la Conselleria d’Hisenda i Administracions Públiques, mitjançant la Direcció General d’Emergències i Interior, competències en matèria de coordinació de les policies locals.

Per tot això, en aplicació dels articles 16 c i 42 c de la Llei 3/2003, en ús de les atribucions que em confereixen les disposicions legals vigents, eleva a la consellera d’Hisenda i Administracions Públiques la següent

Proposta de resolució

1. Aprovar el Programa d’Educació Viària de les Illes Balears, que s’incorpora com a annex a aquesta Resolució.

2. Notificar aquesta Resolució als ajuntaments de les Illes Balears, perquè en prenguin coneixement i la puguin aplicar a partir de la data en què es publiqui.

3. Ordenar la publicació d’aquesta Resolució en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Marratxí, 15 de febrer de 2019

El director general d’Emergències i Interior Pere Perelló Payeras

Conforme amb la proposta. En dict resolució.

La consellera d’Hisenda i Administracions Públiques Catalina Cladera i Crespí

 

PROGRAMA D’EDUCACIÓ VIÀRIA DE LES ILLES BALEARS MANUAL D’IMPLANTACIÓ DELS PROGRAMES D’EDUCACIÓ VIÀRIA ALS MUNICIPIS DE LES ILLES BALEARS

ÍNDEX GENERAL

Capítol 1 Justificació del programa

1.1 Preàmbul

1.2 Fonaments de dret

1.3 Antecedents i treballs preliminars

Capítol 2 Marc contextual

2.1 Finalitat i objectius del Programa d’Educació Viària de les Illes Balears

2.2 Característiques generals de l’agent que du a terme funcions d’educació viària

2.2.1 Definició de l’agent que imparteix educació viària

2.2.2 Modalitats en la prestació del servei d’educació viària

2.2.3 Perfil i funcions de l’agent d’educació viària

2.2.4 Uniformitat

2.2.5 Dotació d’autodefensa

2.2.6 Horaris de treball

2.2.7 Dependències policials

2.2.8 Elements de comunicació

2.2.9 Xarxes socials corporatives

2.2.10 Formació

2.2.11 Certificat del Registre central de delinqüents sexuals

2.2.12 Intranet corporativa i pàgina web

Capítol 3 Context de treball de l’agent que du a terme funcions d’educació viària

3.1 Context de treball de l’agent que du a terme funcions d’educació viària, activitats i programes per als diferents col·lectius

3.2 Modalitats d’atenció educativa segons els destinataris del Programa d’Educació Viària

3.2.1 Educació formal

3.2.2 Educació no formal

3.2.3 Educació informal

3.3 Altres activitats relacionades amb l’educació viària

3.3.1 Visites a les dependències policials

3.4 Material didàctic. Manuals i materials per treballar l’educació viària

3.4.1 Guia didàctica d’educació viària per a educació infantil

3.4.1 Guia didàctica d’educació viària per a educació primària

3.4.2 Les fitxes d’activitats adreçades als alumnes d’educació primària i infantil.

3.4.3 Guia didàctica d’educació viària per a l’alumnat d’educació secundaria obligatòria i formació professional

3.4.4 Guia didàctica per l’alumnat de batxillerat

3.4.5 Tallers i altres activitats d’educació viària per a diferents col·lectius

Capítol 4 Funcions de la conselleria competent en la matèria

4.1 Conselleria d’Hisenda i Administracions Públiques

Capítol 5 Treball en xarxa

5.1 Coordinació del treball en xarxa i comunitari

Capítol 6 Quantificació, avaluació, seguiment i difusió del Programa d’Educació Viària

6.1 Elaboració de la memòria anual d’actuacions

6.2 Avaluació i seguiment del Programa d’Educació Viària

6.3 Difusió del Programa d’Educació Viària

Capítol 7 Estructura de coordinació del Programa d'Educació Viària

7.1 Coordinació autonòmica i territorial

Capítol 8 Procés d’implantació del Programa d’Educació Viària

8.1 Metodologia per implantar el Programa d’Educació Viària als ajuntaments de les Illes Balears i fer-ne el seguiment

Capítol 9 Inici de les activitats

9.1 Aplicació del Programa d’Educació Viària

 

Capítol 1 Justificació del programa

1.1 Preàmbul

La Policia Local des de sempre s’ha encarregat de dur a terme els programes d’educació viària als centres educatius i constantment ha obert camí cap a la formació i la consciència viària i forma part de l’educació social, a més de ser una base eficaç d’actuació envers la ciutadania.

El mitjà més adequat per sensibilitzar la població de la seva responsabilitat és l’educació. L’educació viària és un procés continu que abasta totes les edats, és una tasca que hem de fer entre tots i totes. Les persones estan immerses en nuclis concèntrics, família, escola, societat i l’educació viària ha d’arribar a tots, començant per la família i concloent per la societat. Això suposa que les necessitats i les situacions, per la seva amplitud, siguin molt heterogènies, i, per tant, dins l’àmbit educatiu institucional, l’escola, no és suficient, per això es fa necessari aprofitar totes les situacions vitals que permetin comunicar, informar i educar, nins i nines, persones amb discapacitats, joves, persones adultes i gent gran.

L’educació implica un aprenentatge i els valors que comporta l’educació viària són més amplis que el compliment estricte de la normativa pel que fa al trànsit.

L’educació viària pretén evitar els accidents i complir la normativa de trànsit, però ha d’anar més enllà, cap una autèntica educació social, moral i ètica que contribueixi a donar una qualitat de vida a la col·lectivitat per tal de facilitar, dins el seu àmbit, la formació i la prevenció de l’alta xifra d’accidentalitat que afecta les Illes Balears.

El fons inspirador dels programes d’educació viària, és bàsicament la preocupació per la vida de les persones, la consciència social sobre la seguretat neix de la responsabilitat sobre l’alta xifra d’accidents de trànsit, les persones ferides, les seqüeles físiques i psicològiques, les víctimes mortals que any rere any es produeixen, i sobretot l’especial atenció als col·lectius més vulnerables, com ara els nins i les nines.

El Programa d’Educació Viària de les Illes Balears s’adreça a les diferents modalitats d’atenció educativa, la formal, la no formal i la informal.

1.2 Fonaments de dret

A) La Constitució espanyola de 1978 disposa que l’educació ha de tenir com a objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i a les llibertats fonamentals (article 27.2).

B) En relació amb la normativa bàsica estatal, la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, que fixa en:

— L’article 2 que el sistema educatiu espanyol s’orientarà a la consecució dels fins següents: en la lletra k, la preparació per a l’exercici de la ciutadania i per a la participació activa en la vida econòmica, social i cultural, amb actitud crítica i responsable i amb capacitat d’adaptació a les situacions canviants de la societat del coneixement.

— L’article 13. Objectius. En la lletra b: observar i explorar el seu entorn familiar, natural i social.

— L’article 14. Ordenació i principis pedagògics. En el punt 3: en tots dos cicles de l'educació infantil s'atendrà progressivament al desenvolupament afectiu, al moviment i els hàbits de control corporal, a les manifestacions de la comunicació i del llenguatge, a les pautes elementals de convivència i relació social, així com al descobriment de les característiques físiques i socials del mitjà en el qual viuen. A més es facilitarà que nenes i nens elaborin una imatge de si mateixos positiva i equilibrada i adquireixin autonomia personal.

— L’article 17. En la lletra n: fomentar l’educació vial i actituds de respecte que incideixin en la prevenció dels accidents de trànsit.

— L’article 33 en la lletra n: afermar actituds de respecte i prevenció en l'àmbit de la seguretat viària.

— L’article 66. Objectius i principis. En la lletra d: desenvolupar la seva capacitat de participació en la vida social, cultural, política i econòmica i fer efectiu el seu dret a la ciutadania democràtica.

En el Reial decret 126/2014, de 28 de febrer, pel qual s’estableix el currículum bàsic de l’educació primària, l’article 7 assenyala els objectius de l’educació primària: l’educació primària contribuirà a desenvolupar en els nins i les nines les capacitats que els permetin, entre altres aspectes, fomentar l’educació viària i les actituds de respecte que incideixin en la prevenció dels accidents de trànsit.

En el mateix Reial decret, l’article 10 punt 6 indica que en l'àmbit de l'educació i la seguretat vial, les administracions educatives han d’incorporar elements curriculars i promoure accions per millorar la convivència i la prevenció dels accidents de trànsit, amb la finalitat que l'alumnat conegui els seus drets i deures com a usuari de les vies, en qualitat de vianant, viatger i conductor de bicicletes, respecti les normes i senyals, i s'afavoreixi la convivència, la tolerància, la prudència, l'autocontrol, el diàleg i l'empatia amb actuacions adequades tendents a evitar els accidents de trànsit i les seves seqüeles.

En el Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, pel qual s’estableix el currículum bàsic de l’educació secundària obligatòria i del batxillerat, en l’article 6.5 assenyala que els elements transversals, en l’àmbit de l’educació i la seguretat viària, les administracions educatives han d’incorporar elements curriculars i promoure accions per millorar la convivència i la prevenció dels accidents de trànsit, amb la finalitat que l’alumnat conegui els seus drets i deures com a usuari de les vies, en qualitat de vianant, viatger i conductor de bicicletes o vehicles de motor, respecti les normes i els senyals, i s’afavoreixin la convivència, la tolerància, la prudència, l’autocontrol, el diàleg i l’empatia amb actuacions adequades que evitin més accidents de trànsit i les seves seqüeles.

Dins l’àmbit del règim local, la Llei 7/1985, de 2 d’abril reguladora de les bases del règim local, en el capítol III, parla de les competències del municipi, i concretament l’article 25.2 g fa menció de trànsit, estacionament de vehicles i mobilitat, així com transport col·lectiu urbà.

La Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, en l’article 53 b, disposa que els cossos de policia local han d’exercir les funcions següents: ordenar, senyalitzar i dirigir el trànsit en el nucli urbà, d’acord amb el que estableixen les normes de circulació. D’altra banda, el punt d estableix la funció de policia administrativa, pel que fa a les ordenances, bans i altres disposicions municipals.

C) Amb relació a la comunitat autònoma de les Illes Balears, l’article 30.19 de l’Estatut d’autonomia fixa com a competència exclusiva la coordinació de les policies locals; així mateix, l’article 36 regula les competències de la Comunitat Autònoma en matèria d’ensenyament.

La Llei 4/2013, de 17 de juliol, de coordinació de les policies locals de les Illes Balears, estableix en l’article 10 p l’impuls de la coordinació de les actuacions dels municipis de la comunitat autònoma en matèria de trànsit i seguretat viària.

El Decret 3/2009, de 16 de gener, pel qual es regula l’Institut de Seguretat Pública de les Illes Balears, disposa en l’article 6 d l’impuls d’activitats orientades a la millora de la seguretat viària.

1.3 Antecedents i treballs preliminars

La història de l’educació viària a les Illes Balears comença a mitjans dels anys 60 en què les policies locals de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, inicien les primeres intervencions d’educació viària als seus municipis.

L’any 1965 representants de les policies locals de sa Pobla, Palma i Campos assistiren a Madrid amb els seus equips respectius per participar en el 1r Campionat d’Espanya de Parcs Infantils de Trànsit, organitzat per la Direcció General de Trànsit.

Uns anys més tard s’hi incorporen més municipis de les nostres illes . Aquestes primeres intervencions es complementaven amb classes teòriques a les escoles de primària.

L’any 1975 va tenir lloc a Mallorca l’11è Campionat d’Espanya. Els municipis que varen acollir les diferents proves varen ser Felanitx, on es feren les proves teòriques, sa Pobla, on es dugueren a terme les proves amb els karts, i Palma, municipi en el qual es varen efectuar les proves d’habilitats. Uns anys més tard al municipi d’Eivissa també va tenir lloc el Campionat d’Espanya de Parcs Infantils de Trànsit.

A partir dels anys 80, moltes policies locals de les Illes Balears, varen començar a elaborar els seus programes d’educació viària amb molta d’il·lusió i moltes ganes de fer nous projectes als centres educatius. Però és a partir dels anys 90, amb la Llei orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’ordenació general del sistema educatiu (LOGSE), quan les policies locals de les Illes Balears es llancen a redactar programes més innovadors i originals.

Les policies locals aposten per un model propi d’educació viària, dissenyen noves programacions didàctiques, adreçades a l’alumnat de primària, de secundària i de batxillerat i, molt especialment, fan xerrades preventives als pares i a les mares de l’alumnat de primària.

Al cap d’uns anys les policies locals de les Illes Balears, varen ampliar l’oferta d’educació viària als diferents col·lectius dels seus respectius municipis: alumnes de garantia social, escoles taller, universitaris, alumnes amb necessitats especials, associacions de persones amb discapacitat i associacions de persones grans.

Moltes de les programacions didàctiques es varen fer amb la col·laboració de les diferents administracions i associacions. Amb molt d’esforç i dedicació, algunes de les policies locals de les nostres illes com ara Palma, Calvià, Marratxí, Llucmajor, Manacor, Inca, Eivissa, etc. varen crear departaments propis d’educació viària dins les seves plantilles, amb agents amb dedicació completa dins la seva jornada de treball.

La gran majoria dels municipis de les illes aplicaren el model de dedicació parcial per fer educació viària, i actualment encara es reprodueix aquest model de dedicació parcial dins o fora de la seva jornada de treball, de forma molt satisfactòria i amb molta vocació dels agents implicats.

La Prefectura Provincial de Trànsit de les Illes Balears durant aquests anys, tenia una participació molt activa en els municipis de les illes. Es feien campanyes conjuntes i programes d’educació viària amb la col·laboració dels coordinadors provincials de la Prefectura de les Illes Balears la dotació del material de la qual va ser molt important durant aquells anys, amb el préstec de material didàctic, el parc infantil de trànsit, vídeos, fitxes, etc. Per als més petits s’oferien diverses representacions d’obres de teatre i de teresetes.

Durant aquesta època el Govern de les Illes Balears, ja participava i duia a terme activitats d’educació viària, per mitjà d’un conveni de col·laboració entre la Direcció General de Trànsit i la Conselleria d’Interior. Un gran equip de professionals de la Direcció General d’Interior va coordinar, durant quasi una dècada, la unitat mòbil de trànsit, va organitzar el muntatge de parcs infantils de trànsit a les escoles i places de molts de municipis de les nostres illes, i va col·laborar amb les policies locals per al bon funcionament dels programes d’educació viària als municipis.

Al llarg d’aquests anys les policies locals de les Illes Balears, feren moltes xerrades conjuntes amb un caire multidisciplinari en els instituts, amb la participació de diferents col·lectius i professionals, metges, treballadors i educadors socials, psicòlegs, policies locals i també persones afectades per una discapacitat a conseqüència d’un accident de trànsit.

Els continguts de les xerrades fan referència a diferents àmbits: des del punt de vista de la salut, l’alteració de l’alcohol i les drogues en la conducció, les conseqüències físiques i psíquiques dels accidents de trànsit. Els continguts que imparteix la Policia Local es centren en la seva actuació com a professionals que intervenen a primera instancia en un accident de trànsit i arriben al lloc dels fets, fan una breu explicació de la normativa que afecta els joves conductors o usuaris de la via pública i, sobretot, es parla de les causes i les conseqüències dels accidents de trànsit.

La participació del col·lectiu de persones afectades per una discapacitat a conseqüència d’un accident de trànsit, produeix un gran impacte als usuaris dels programes d’educació viària, ja que la seva intervenció és contundent. La persona afectada, explica com era la seva vida abans i després de l’accident de trànsit, relata com s’ha recuperat en l’hospital, la repercussió personal, familiar i social, i les barreres que apareixen posteriorment. Totes aquestes xerrades acaben sempre amb un debat i unes conclusions.

En les xerrades que van adreçades al col·lectiu de persones grans del municipi, els agents parlen de diferents temes relacionats amb l’educació viària i el trànsit, envellir no significa necessàriament renunciar a l’autonomia que ens aporta la conducció, però sí és recomanable valorar i revisar, amb més freqüència els aspectes de la salut que donin una garantia de la seva seguretat. Els continguts són una sèrie de propostes per mantenir un estat saludable i seguir en marxa com a conductor, vianant o usuari dels diferents transports.

L’experiència de molts municipis de les nostres illes, ha demostrat que les policies locals de les Illes Balears tenen una preocupació i una sensibilitat especial per la tasca preventiva i educativa dels programes d’educació viària, amb uns resultats clarament satisfactoris, sobretot per l’alta participació dels centres educatius i la incidència en els seus resultats.

La Direcció General d’Emergències i Interior, per mitjà de l’Institut de Seguretat Pública, des del curs escolar 2013-2014, ha participat en la formació viària de nins i nines en edat escolar amb la Direcció General d’Esports del Consell Insular de Mallorca amb el programa “Suma’t”. Anualment participen uns 6.000 alumnes, de 40 escoles de 27 municipis de Mallorca, de la zona de Tramuntana, el Raiguer i el Pla. La gran majoria són municipis amb manca de recursos didàctics per impartir educació viària als seus centres. Les policies locals d’aquests municipis hi participen amb la part teòrica a les aules de primària i duen a terme la part pràctica amb el parc mòbil d’educació viària.

En el mes de novembre de l’any 2017, l’Institut de Seguretat Pública va publicar la primera Guia d’educació viària adreçada a les policies locals de les Illes Balears, el qual és el primer manual per a educació primària. La guia va acompanyada d’unes fitxes didàctiques adreçades a tot l’alumnat d’educació primària el contingut de les quals és un material didàctic homogeni i unificat per a totes les policies locals dels municipis de les Illes Balears.

Capítol 2 Marc contextual

2.1 Finalitat i objectius del Programa d’Educació Viària de les Illes Balears

La finalitat del Programa d’Educació Viària és establir un marc de treball homogeni que serveixi de guia útil pels municipis; al mateix temps es pretén dotar-lo de les eines i els mitjans adequats. D’altra banda es vol donar un servei de qualitat, per tal d’obtenir una educació per la mobilitat segura, a tots els municipis de les Illes Balears. Aquest Programa va dirigit a tots els cossos de la policia local dels ajuntaments de les Illes Balears que hi estiguin interessats. En els municipis on no hi ha cossos de policia local constituïts, també s’hi pot implantar aquest servei policial específic mitjançant els agents de la policia local de l’ajuntament, amb les adaptacions necessàries que atenguin a les necessitats de la població i als recursos municipals existents.

El Programa d’Educació Viària es durà a terme en les tres modalitats d’atenció educativa: l’educació formal, la no formal i la informal.

Els objectius generals que pretén assolir aquest Programa bàsicament són quatre:

— Elaborar un programa marc d’educació viària i mobilitat segura, dirigit a les tres modalitats educatives, formal, no formal i informal, i adaptat a la realitat dels municipis de les Illes Balears, com a guia útil d’implantació d’aquest servei policial a través de les policies locals.

— Impulsar la creació per part dels ajuntaments de l’especialitat de l’agent d’educació viària, dins les plantilles de policia local, segons el que estableix l’article 20.2 de la Llei 4/2013.

— Redactar manuals, guies didàctiques i tallers d’educació viària, fer el disseny de campanyes preventives, educatives i de sensibilització, amb l’objecte d’homogeneïtzar i professionalitzar els agents encarregats de dur a terme funcions d’educador i educadora viaris.

— Col·laborar amb altres administracions i institucions en les diferents actuacions i activitats que es puguin fer dins l’àmbit de l’educació, la formació, la prevenció i la seguretat viària.

En definitiva, el Programa d’Educació Viària pretén crear una especialització policial des de la perspectiva preventiva. No consisteix només a aprendre un seguit de normes i senyals de trànsit per circular millor, sinó de promoure un canvi de mentalitat i d’arribar a l’adquisició d’un model de mobilitat segura que transmeti valors i actituds de civisme, tolerància, consciència viària i respecte i, en conclusió, una manera d’afavorir les relacions humanes en les vies públiques.

També es pretén crear hàbits positius i unes actituds responsables de convivència, de qualitat de vida, de responsabilitat i, per damunt de tot, s’aspira a que sigui una guia d’educació cap a la mobilitat segura, amb l’objectiu principal de reduir la sinistralitat, i prestar especial atenció als col·lectius més vulnerables com són els menors, els joves, les persones amb discapacitat i les persones grans.

2.2 Característiques generals de l’agent que du a terme funcions d’educació viària

2.2.1 Definició de l’agent que imparteix educació viària

L’agent que imparteix educació viària, és un o una policia local, amb especialització segons l’article 20.3 de la Llei 4/2013.

És un o una agent que es dedica especialment a col·laborar amb el món educatiu i comunitari, cooperar amb altres professionals, sense perdre la condició d’agent de l’autoritat.

2.2.2 Modalitats en la prestació del servei d’educació viària

S’estableixen dues modalitats en la prestació del servei d’educació viària als ajuntaments adherits al programa impulsat per l’ISPIB:

Modalitat A

Prestació activa del servei d’educació viària amb un o alguns agents, en dedicació completa dins la seva jornada de treball al llarg del curs escolar.

Modalitat B

Prestació activa del servei d’educació viària amb un o alguns agents, en dedicació parcial dins la seva jornada de treball al llarg del curs escolar. En aquesta modalitat s’inclouen els policies locals que fan altres funcions policials i els policies tutors que fan tasques i funcions d’educació viària.

La prestació del Programa s’ha de notificar a l’ISPIB el mes de setembre de cada any. Abans de l’inici de cada curs escolar els ajuntaments adherits al Programa han d’elegir la modalitat de prestació del servei d’educació viària, i han de nomenar l’agent o agents que duran a terme les funcions establertes per cada modalitat.

2.2.3 Perfil i funcions de l‘agent d’educació viària

L’agent d’educació viària ha de tenir unes característiques personals que s’adaptin al tipus de feina que ha de dur a terme, com són els diferents col·lectius a qui va adreçada: menors, joves, persones amb discapacitats, adults i gent gran. Aquest tipus de tasca requereix que l’agent tengui un caràcter que s’adapti al pensament i a la filosofia dels diferents usuaris del Programa d’avui dia, que tengui capacitat de dialogar, un perfil clarament d’educador o educadora, que sigui una persona assertiva, compromesa, amb paciència i capacitat de promoure

uns efectes educatius a tota la ciutadania. També és necessari que adquireixi habilitats socials que li permetin dur a terme amb èxit les tasques encomanades i potenciï les relacions interpersonals amb els diferents col·lectius que formen part del municipi.

Per fer aquest servei és molt important tenir l’empatia com a capacitat cognitiva de percebre en un context comú el que sent l’altra persona i sintonitzar amb ella. És fonamental, en l’aspecte cognitiu, la capacitat de prestar atenció a la persona escoltada i comprendre-la, de la mateixa manera que, en l’aspecte afectiu, s’han de poder experimentar els sentiments de l’usuari del Programa i sintonitzar amb les seves emocions.

La tasca de l’agent d’educació viària requereix tota una sèrie de coneixements relacionats amb el camp en què treballa i la seva població. Ha de tenir una formació professional que inclogui els coneixements següents:

— Curs d’agent d’educació viària o de monitor d’educació viària, impartit a l’EBAP o a les diferents universitats, administracions i institucions que programin cursos d’educació viària.

— Psicologia evolutiva dels menors i dels joves.

— Tècniques en habilitats socials i comunicatives.

— Dinàmica i treball en grup.

— Treball en xarxa i comunitari.

— Legislació educativa de la Conselleria d’Educació i Universitat.

— Institucions involucrades en l’àmbit dels menors, joves i adults en general.

— Integració i immigració.

— Característiques dels infants, joves, adults, gent gran i persones amb discapacitat, en cada una de les seves etapes.

En definitiva, l’agent d’educació viària ha de poder dur a terme les tasques i funcions següents :

— Participar en matèries transversals de la legislació sobre l’educació i seguretat viària, programes d’educació per a la salut, sempre dins un marc preventiu.

— Prevenir, formar i sensibilitzar en conductes de risc en menors d’edat, joves, persones amb discapacitat i adults en general.

— Participar en campanyes de prevenció d’accidents de trànsit, de consum d’alcohol i de drogues en la conducció, de campanyes de sensibilització de l’ús del cinturó de seguretat, el casc, dels sistemes de retenció infantil, d’utilització de la bicicleta, etc.

— Participar en temes de problemàtica viària dins l’entorn escolar, i de prevenció dels accidents de trànsit al seu municipi.

— Participar en els plans estratègics de mobilitat del municipi.

— Tenir capacitat de treball en grup i de treball comunitari amb altres professionals de l’entorn; personal docent, educadors o educadores socials, treballadors o treballadores socials, professionals de la sanitat, associacions de seguretat viària, institucions i administracions amb competències de trànsit i mobilitat, competències judicials, col·legis de professionals, etc.

— Participar en els mitjans de comunicació i en les xarxes socials del municipi i altres xarxes relacionades amb l’educació viària, la seguretat viària i la mobilitat segura.

— Participar en concursos i competicions locals i autonòmiques, sobre temes d’educació per a la mobilitat segura i l’educació viària.

— Organitzar i planificar circuits i parcs infantils de trànsit.

Per dur a terme tot això, s’ha d’utilitzar la metodologia de treball següent:

— Capacitat de treball en xarxa i comunitari.

— Capacitat de treball en grup.

— Capacitat d’autogestió .

— Utilització dels manuals i guies didàctiques.

— La metodologia basada en el pensament crític i la resolució de problemes.

2.2.4 Uniformitat

Els agents d’educació viària són agents de l’autoritat que preferentment van uniformats i aquesta s’ha de fer amb una uniformitat homogènia entre tots els agents d’educació viària de les Illes Balears, en compliment de la normativa autonòmica que regula les condicions d’uniformitat, equipament bàsic i vehicles de les policies locals de les Illes Balears; així s’ha d’evitar, en tot cas, la utilització de la uniformitat d’intervenció immediata.

2.2.5 Dotació d’autodefensa

La dotació d’autodefensa i protecció policial ha de ser la reglamentària i l’establerta en el decret autonòmic que regula aquesta matèria per a les policies locals de les Illes Balears. Pel que fa a la defensa, s’aconsella que es porti l’extensible, atès que així és menys visible, especialment dins els centres escolars. Quant a l’arma reglamentària, com a norma general, els serveis policials són sempre amb armes; malgrat això, correspon al batle o a la batlessa dels municipis amb cos de Policia Local, al regidor delegat o regidora delegada o al cap o la cap de la policia per delegació expressa del batle o de la batlessa, determinar els serveis en els quals no s’han de dur armes de foc.

​​​​​​​2.2.6 Horaris de treball

Els horaris de treball i les vacances han d’estar orientats a optimitzar els bons resultats de les intervencions encomanades. L’horari dels agents d’educació viària generalment ha de coincidir amb l’horari lectiu al llarg del calendari escolar que publica anualment la conselleria competent en la matèria. En els casos en què es

consideri necessari, s’han de flexibilitzar altres horaris per dur a terme els programes d’educació viària als centres educatius, associacions de veïns, centres de cultura i centres de gent gran, on hi hagi demanda.

2.2.7 Dependències policials

Pel que fa al lloc de treball dins les dependències policials, per garantir un bon servei, és necessari fer ús d’un espai físic per dur a terme correctament les tasques descrites en el Programa i tenir els arxius, en suport paper i digitals. Un ordinador i un telèfon per fer els tràmits de gestió, programació i planificació de les sessions, tallers i altres activitats amb els diferents usuaris del programa.

També s’ha tenir un espai per utilitzar com a magatzem, per guardar el material didàctic, fulletons, pòsters, carpetes, vídeos, i en cas de tenir un parc mòbil de trànsit, un espai idoni per guardar aquest material: senyals, bicicletes, tricicles, cascs i cons.

2.2.8 Elements de comunicació

El telèfon mòbil i el correu electrònic corporatiu són dos elements molt importants perquè els agents que imparteixen el Programa d’Educació Viària facin la seva tasca, per tal de gestionar les diferents activitats durant la jornada. El telèfon o correu electrònic oficial poden estar a l’abast dels centres docents, associacions, administracions i institucions que participen en el Programa d’Educació Viària, per garantir un servei personalitzat i de qualitat.

2.2.9 Xarxes socials corporatives

És interessant que, per fer el servei d’educació viària, cada ajuntament compti amb perfils a les diferents xarxes socials de moda, ja que gran part de les comunicacions i de les relacions interpersonals es fan a través de les TIC, especialment entre els menors i joves, perquè és la seva forma de relació habitual avui en dia.

2. 2.10 Formació

Un tema essencial i a la vegada indispensable és la formació dels agents, com a eix fonamental per impartir un Programa d’Educació Viària de qualitat. És essencial disposar de professionals preparats per dur a terme una tasca tan important, com és la prevenció i la sensibilització de la població sobre els accidents de trànsit, les normes i la consciència viària.

Els o les agents que treballin als municipis de les Illes Balears adherits a aquest Programa han de fer el curs de formació específic d’agent d’educació viària, o de monitor d’educació viària, sempre que sigui possible, organitzat per l’Escola Balear d’Administració Pública (EBAP), en col·laboració amb l’Institut de Seguretat Pública de les Illes Balears (ISPIB). També tenen validesa els cursos organitzats per la Direcció General de Trànsit (DGT), la formació impartida per altres entitats competents en la matèria com són la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB), i les diferents universitats que imparteixin cursos d’educació viària en l’àmbit autonòmic i estatal. En aquests casos és necessari fer una sessió informativa d’adaptació a aquest Programa impartit per l’ISPIB.

Pel que fa a la formació contínua, cal que es facin seminaris de reciclatge o jornades tècniques específiques periòdiques per mantenir al dia els coneixements quant a la normativa, els recursos, etc. És necessari formar en temes específics sobre trànsit, actualització de normatives i temes sobre els diferents col·lectius que són els usuaris del programa: infants, joves, persones amb discapacitat, adults i gent gran.

La Direcció General d’Innovació i Comunitat Educativa de la Conselleria d’Educació i Universitat, la Prefectura Provincial de Trànsit de les Illes Balears, la Direcció General de Trànsit, i les altres institucions col·laboren en la formació dels agents.

2.2.11 Certificat del Registre central de delinqüents sexuals

En compliment de l’article 13.5 de la Llei orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor, modificada per l’article primer, apartat 8.5 de la Llei 26/2015, de 28 de juliol, de modificació del sistema de protecció a la infància i l’adolescència, caldrà que els i les policies locals que duguin a terme accions preventives amb menors d’edat, tal com xerrades d’educació viària o de qualsevol tipus destinades a aquest col·lectiu adherits al Programa d’Educació Viària, lliurin a l’ISPIB quan iniciïn la seva tasca relacionada amb menors d’edat, un certificat negatiu del Registre central de delinqüents sexuals en què consti que no han estat condemnats per sentència ferma per cap delicte contra la llibertat i la indemnitat sexual, que inclogui agressió i abús sexual, assetjament sexual, exhibicionisme i provocació sexual, prostitució i explotació sexual i corrupció de menors o tracta d’éssers humans. En cas que els agents així ho autoritzin de forma escrita, l’ISPIB podrà comprovar d’ofici la informació necessària en el registre central citat i adjuntarà a l’expedient el resultat de la consulta.

2.2.12 Intranet corporativa i pàgina web

L’Institut de Seguretat Pública de les Illes Balears (ISPIB) disposarà d’una intranet corporativa (sistema de microlloc web) per als agents que imparteixin el Programa d’Educació Viària a les Illes Balears, amb accés privat i restringit amb usuari i contrasenya. La informació està allotjada en un servidor propi de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i així es garanteix al màxim la seguretat del contingut de l’espai virtual. Aquesta eina permet compartir informació vàlida i homogènia entre tots els agents que fan aquest servei i conèixer de primera mà la informació important relativa al seu servei policial.

L’ISPIB també comptarà amb una pàgina web pública per compartir informació de caràcter general amb la ciutadania i donar a conèixer aquest servei policial.

Capítol 3 ​​​​​​​Context de treball de l’agent que du a terme funcions d’educació viària

3.1 Context de treball de l’agent que du a terme funcions d’educació viària, activitats i programes per als diferents col·lectius

L’educació viària s’ha d’abordar de manera comunitària, han de participar tots els sectors i elements de la xarxa social, que componen el municipi, centres educatius, centres d’educació especial, centres socials i culturals, associacions, centres sanitaris, centres de gent gran, i les diferents associacions que siguin al municipi.

L’objectiu principal és aconseguir una ciutat més educadora, humana i segura, per tant és imprescindible un treball en xarxa de tots els elements que ho componen. Per aconseguir la màxima seguretat en aquest espai comú, l’educació per a la mobilitat segura és fonamental.

3.2 Modalitats d’atenció educativa segons els destinataris del Programa d’Educació Viària

3.2.1 Educació formal

— Alumnat d’educació infantil

— Alumnat d’educació primària

— Alumnat d’educació secundaria obligatòria

— Alumnat d’educació especial

— Alumnat de formació professional

— Alumnat de batxillerat

— Centres d’educació de persones adultes

3.2.2 Educació no formal

— Clubs d’esplai i de temps lliure

— Associacions de gent jove, casals de joves

— Centres d’estudis universitaris

— Associacions de gent gran

— Altres col·lectius

3.2.3 Educació informal

L’educació informal és la no intencionada, la que rep tothom pel fet de viure en societat, les interaccions socials i les experiències quotidianes. Els coneixements, les actituds, les habilitats, en resum l’aprenentatge al llarg de la vida. Els agents que dirigeixen el trànsit a l’escola també són els que regulen el trànsit al carrer.

3.3 Altres activitats relacionades amb l’educació viària

3.3.1 Visites a les dependències policials

Altres activitats relacionades amb l’educació viària són les visites a les dependències policials. Són visites programades i guiades, les quals consisteixen en un itinerari per l’edifici o les dependències on treballa la policia local del municipi. En la visita, s’explica in situ l’organització de la plantilla, les seves funcions principals, les unitats, els serveis. S’indiquen les actuacions que fan en el seu municipi. Durant la visita s’explica com funciona la central de l’112 i els protocols d’actuació quan es rep una cridada.

D’altra banda es mostren els diferents vehicles policials, motocicletes, cotxes, furgonetes, etc., i el material que utilitzen. La visita es pot complementar amb diferents activitats didàctiques i educatives relacionades amb l’educació i la seguretat viària, i es pot organitzar un circuit al parc infantil de trànsit, si s’escau.

3.4 Material didàctic. Manuals i guies per treballar l’educació viària

La creació de material didàctic nou, homogeni i propi d’educació viària per a les policies locals de les Illes Balears, és una garantia de qualitat dels programes preventius i de sensibilització. Tot això es complementa amb la creació d’una imatge corporativa pròpia de la Policia Local de les Illes Balears.

El disseny de material didàctic propi i unificat per treballar a les aules com fitxes didàctiques, carpetes, jocs de simulació etc., fa que les persones usuàries del Programa se sentin més identificades amb allò que s’explica, amb l’objectiu de donar un exemple més clarificador i proper. La finalitat és que sorgeixi una complicitat entre totes les persones que participen en el Programa, cosa que provocarà que el missatge que es transmet sigui més contundent.

3.4.1 Guia didàctica d’educació viària per a l’educació infantil

3.4.1 Guia didàctica d’educació viària per a l’educació primària

3.4.2 Relació del material didàctic. Les fitxes d’activitats adreçades a l’alumnat de primària i infantil.

3.4.3 Guia didàctica d’educació viària per a l’alumnat d’educació secundaria obligatòria i formació professional

3.4.4 Guia didàctica per a l’alumnat de batxillerat

3.4.5 Tallers i altres activitats d’educació viària per a diferents col·lectius

Capítol 4 Funcions de la conselleria competent en la matèria

4.1 Conselleria d’Hisenda i Administracions Públiques

La Conselleria d’Hisenda i Administracions Públiques per mitjà de la Direcció General d’Emergències i Interior i de l’Institut de Seguretat Pública de les Illes Balears (ISPIB), ha de dur a terme les activitats següents:

— Elaborar material didàctic de treball homogeni vàlid per a qualsevol ajuntament de les Illes Balears.

— Configurar un sistema d’avaluació del Programa i de les activitats que hagin fet els agents que han participat en el Programa d’Educació Viària.

— Habilitar un espai virtual a la intranet del sistema informàtic d’intercomunicació, coordinació i gestió dels cossos de policia local de les Illes Balears, que permeti als agents intercanviar informació i experiències.

— Aportar als agents d’educació viària la informació i la normativa actualitzada en relació amb la seva feina, i assessorar-los en casos concrets.

— Crear un sistema de seguiment i avaluació adreçat a la millora contínua del servei.

Capítol 5 Treball en xarxa

5.1 Coordinació del treball en xarxa i comunitari

El treball en xarxa entre els agents d’educació viària i els diferents serveis que fan feina i col·laboren amb els col·lectius socials és de gran importància, ja que l’èxit del Programa s’aconsegueix fent un treball conjunt, en què s’articulen les accions necessàries per mantenir i fomentar les relacions entre el personal del món educatiu, social, policial i judicial.

L’èxit del Programa rau en la suma de tots els esforços possibles en matèria d’educació viària i seguretat viària, esforços que condueixen a la unitat d’acció i a la consecució de bons resultats en la millora de l’educació viària, la prevenció i la mobilitat segura dels col·lectius més vulnerables, és a dir, dels menors i dels joves que són el futur de la nostra comunitat.

És fonamental la relació i el contacte amb els serveis sanitaris i socials dels municipis per poder programar accions conjuntes i campanyes de prevenció i sensibilització d'accidents de trànsit i altres temes relacionats amb el trànsit, la seguretat viària i la mobilitat segura.

​​​​​​​Capítol 6 Quantificació, avaluació, seguiment i difusió del Programa d’Educació Viària

6.1 Elaboració de la memòria anual d’actuacions

Els ajuntaments han d’elaborar una memòria d’actuacions anual per poder fer balanç del Programa d’Educació Viària fet en el seu municipi.

L’Institut de Seguretat Pública de les Illes Balears, al final de cada curs escolar, ha de sol·licitar a cada ajuntament les dades de la memòria d’actuacions dels agents d’educació viària, dins i fora de l’educació formal, no formal i informal, en els quals s’hagi impartit el Programa, amb l’objectiu d’elaborar una memòria conjunta d’actuacions de tota la comunitat autònoma.

6.2 Avaluació i seguiment del Programa d’Educació Viària

L’Institut de Seguretat Pública farà una avaluació anual del Programa i es crearà un Equip de Seguiment del Programa d’Educació Viària, format per persones que expertes que assessorin en la matèria, els quals tendran les funcions següents:

— Proposar i dissenyar noves programacions didàctiques, de guies, material didàctic i de tallers d’educació viària.

— Assessorar i orientar.

— Presentar noves activitats, cursos, concursos, jornades i altres propostes.

— Crear un sistema d’avaluació i seguiment, adreçat a la millora continua del Programa.

— Dur a terme la recerca de propostes noves.

Al final de cada curs escolar l’ISPIB ha d’emetre un informe d’avaluació del Programa. Aquest informe s’ha de basar en:

— L’avaluació als centres docents i entitats on s’hagi dut a terme el Programa.

— La memòria d’activitats que lliuri l’ajuntament al final de cada curs.

— El control de seguiment del Programa que faci anualment l’ISPIB.

6.3 Difusió del Programa d’Educació Viària

L’Institut de Seguretat Pública s’ha d’encarregar de la difusió continua del Programa d’Educació Viària per mitjà de les diferents accions i activitats que facin les policies locals de les Illes Balears. També s’ha de fer difusió i publicitat a través dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials. En acabar el curs escolar es presentaran els resultats de la memòria anual del Programa.

Capítol 7 ​​​​​​​Estructura de coordinació del Programa d’Educació Viària

7.1 Coordinació autonòmica i territorial

La Conselleria d’Hisenda i Administracions Públiques per mitjà de la Direcció General d’Emergències i Interior té la competència de la coordinació autonòmica de les policies locals. Dins aquest marc l’ISPIB té assignades les funcions de la coordinació del Programa d’Educació Viària a través de la cap de la Secció XVIII.

Per fer el seguiment del Programa d’Educació Viària s’han de nomenar vuit coordinadors o coordinadores territorials que s’encarregaran, juntament amb l’Institut de Seguretat Pública de les Illes Balears, de coordinar les accions i activitats del Programa.

Els coordinadors territorials seran vuit agents d’educació viària que representaran els municipis de les Illes i han d’adoptar l’estructura organitzativa dels consells de coordinació de les Illes Balears.

A l’inici del Programa l’Institut de Seguretat Pública ha de designar els agents coordinadors dels municipis de les Illes entre els mateixos agents d’educació viària.

Coordinadors o coordinadores de l’illa de Mallorca:

— Un o una agent coordinador/a dels municipis l’àrea Metropolitana

— Un o una agent coordinador/a dels municipis del Raiguer

— Un o una agent coordinador/a dels municipis de Tramuntana

— Un o una agent coordinador/a dels municipis de la zona Nord

— Un o una agent coordinador/a dels municipis del Sud- est

— Un o una agent coordinador/a dels municipis del Pla

Coordinador/a de l’illa de Menorca:

— Un o una agent representant de l’illa Menorca

Coordinador/a de l’illa d’Eivissa:

— Un o una agent representant d’Eivissa i Formentera

El director o la directora general competent en matèria de coordinació de les policies locals ha d’aprovar la programació anual i els objectius del Programa d’Educació Viària el darrer trimestre de l’any, en el qual han de constar els vuit agents d’educació viària elegits per fer la coordinació territorial.

Les funcions dels agents coordinadors són:

a) Canalitzar les inquietuds i peticions adreçades a l’ISPIB dels agents encarregats del Programa d’Educació Viària de la zona.

b) Difondre entre els agents del Programa d’Educació Viària de la zona, la informació, els manuals, el material didàctic, la normativa, les instruccions, etc., emeses per l’ISPIB.

c) Recollir les dades de la memòria de les activitats i les actuacions dels agents encarregats del Programa de cada zona, amb les actuacions i incidències més notòries de cada lloc. S’han de fer presentacions de resultats conjunts amb l’ISPIB.

d) Realitzar i impulsar noves propostes i activitats específiques en col·laboració amb l’ISPIB, per abordar situacions que afectin més d’un municipi.

e) Recollir les necessitats formatives dels agents encarregats del Programa de cada zona i traslladar-les a l’ISPIB i a l’EBAP per tal que es duguin a terme, sempre que sigui possible.

f) Dur a terme altres accions que sorgeixin en l’aplicació del Programa.

g) Organitzar reunions de coordinació territorial periòdiques per tal de planificar activitats, campanyes i accions preventives. Aquestes poden ser presencials, per videoconferència o per altres mitjans.

h) Participar en reunions de coordinació d’àmbit autonòmic entre tots els coordinadors territorials de les Illes Balears i la Conselleria d’Hisenda i Administracions Públiques, com a òrgan coordinador de les policies locals.

Capítol 8 Procés d’implantació del servei d’educació viària

8.1 Metodologia per implantar el Programa d’Educació Viària als ajuntaments de les Illes Balears i fer-ne el seguiment

En el supòsit que un ajuntament estigui interessat a implantar el Programa d‘Educació Viària al seu municipi, ha de seguir la metodologia següent:

a) S’ha de comunicar per escrit la sol·licitud d’adhesió i prestació del servei al Programa a la Conselleria d’Hisenda i Administracions Públiques.

b) Després s’ha de trametre el document a l’ISPIB perquè el tramiti, una vegada que la direcció general competent hagi rebut la sol·licitud.

c) La persona coordinadora del Programa d’Educació Viària de l’ISPIB es posarà en contacte telefònic amb el cap o la cap de la policia local del municipi interessat per preparar una primera reunió entre la direcció del cos policial i la persona coordinadora del Programa, per informar del contingut.

d) Es durà a terme una primera reunió de feina entre la direcció de la policia local i la persona coordinadora del Programa d’Educació Viària, amb l’ordre del dia següent:

— Presentació i lliurament del Programa d’Educació Viària.

— Presentació dels diferents manuals, guies didàctiques i material didàctic.

— Recollida d’informació sobre l’agent o els agents que han de participar en el Programa: formació, perfil, voluntarietat, etc.

— Recollida d’informació sobre el nombre de centres d’educació formal, no formal i informal, on es pugui dur a terme el Programa d’Educació Viària.

e) La Conselleria d’Hisenda i Administracions Públiques ha de tramitar l’acceptació d’adhesió al Programa d’Educació Viària de l’ajuntament sol·licitant.

f) Una vegada que l’ajuntament hagi nomenat l’agent o els agents d’educació viària, se’ls ha d’instruir per dur a terme el Programa d’Educació Viària.

— Formació acadèmica policial: s’ha de comprovar si l’agent té el curs de formació específic; si no el té, pot exercir les funcions pròpies i ha d’assistir a la propera edició del curs.

— Formació sobre el Programa, guies didàctiques, manuals per cicles o cursos, i lliurament del material de l’ISPIB.

— Assessorament en matèria d’educació viària i acompanyament de l’agent en els primers dies de feina per la persona coordinadora del Programa.

— Incorporació de l’agent a la xarxa socioeducativa del municipi.

— Incorporació de l’agent a la xarxa dels agents d’educació viària de la seva illa. Cal presentar-li el coordinador territorial de la zona.

— Alta de l’agent per a l’ús de la intranet corporativa.

g) L’ajuntament ha de presentar públicament el Programa d’Educació viària a través dels mitjans de comunicació.

h) Els ajuntaments adherits al Programa, en començar cada curs escolar, han de comunicar a l’ISPIB la modalitat que hagin triat per prestar el servei d’educació viària, en cas que hagi algun canvi respecte l’any anterior.

i) Anualment l’ISPIB ha de definir els objectius que els ajuntaments adherits a aquest servei policial han de complir dins el marc del Programa d’Educació Viària.

Capítol 9 Inici de les activitats

9.1 Aplicació del Programa d’Educació Viària

Aquest Programa desplegarà els seus efectes a partir de la data de la signatura.

L’ISPIB ha de revisar anualment la normativa i les funcions exposades en aquest Programa, així com l’actualització dels manuals, guies didàctiques i materials homogeneïtzats d’educació viària.

La Direcció General d’Emergències i Interior, mitjançant l’Institut de Seguretat Pública de les Illes Balears, té com a missió integrar totes les policies locals d’aquesta comunitat autònoma en un projecte comú que cerca la millora efectiva de la seguretat ciutadana, sempre respectant l’autonomia municipal.

 

Marratxí, 15 de febrer de 2019

Programa elaborat per la coordinadora                        Document revisat pel director                    Vist i plau del director general del Programa d’Educació Viària                                  de l’ISPIB                                                   d’Emergències i Interior ​​​​​​​Lucia Pons Calle                                                          Vicenç Martorell Palou                                Pere Perelló Payeras