BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l’assumpte de referència, i d’acord amb l’establert a l’article 41.3 de la llei 21/2013, de 9 de desembre, d’Avaluació Ambiental, es publica l’Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 31 de gener de 2019,

DECLARACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL

El projecte objecte del present informe es tramita pel procediment d’avaluació ambiental ordinària segons el grup 2 (Indústria extractiva) de l’annex I de la Llei 12/2016 (Projectes sotmesos a l’avaluació d’impacte ambiental ordinària), de 17 d’agost, d’avaluació ambiental de les Illes Balears, que inclou, al seu punt 2, les explotacions mineres.

Segons la Llei 10/2014, d’1 d’octubre, d’ordenació minera de les Illes Balears, les aigües minerals s’inclouen a la secció B dels jaciments minerals i els altres recursos geològics.

Informació del projecte

1.El projecte té per nom “Projecte general d’aprofitament d’aigua mineral de Font Sorda – Son Cocó (T. M. Alaró)”.

2.La ubicació és la parcel·la 163 del polígon 2 d’Alaró.

3. El projecte es fa per sol·licitar a la Conselleria d’Economia i Competitivitat l’autorització expressa a l’autoritat minera per a l’aprofitament dels recursos de la secció B. Segons l’article 41.1 del RD 2875/1978 s’ha de presentar una instància en la que es farà constar el dret que assisteix el peticionari per a l’aprofitament de les aigües, el destí que se’n donarà i designació del perímetre de protecció necessari.

4.Amb caràcter previ, el projecte ha de passar el procediment ambiental.

Elements significatius de l’entorn del projecte

La parcel·la 163 del polígon 2 d’Alaró es troba sobre Sòl Rústic protegit ANEI. Es troba inclosa dins l’àmbit del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana, en terreny d’ús compatible. La finca rep el nom de Son Cocó.

Hi ha afectació parcial per APR d’erosió i esllavissament i, parcialment, també per ZAR (Zona d’Alt Risc d’Incendis Forestals). L’APR d’incendis es troba més enllà de l’àmbit estricte del projecte.

Segons el PTI, es troba a la Unitat Paisatgística UP8, des Raiguer.

També es troba dins la XN2000, en concret la ZEPA ES 0000441 d’Alfàbia a Biniarroi.

La planta embotelladora no es troba dins l’àmbit de zonificació del Decret d’alzinars (Decret 130/2001).

La parcel·la té una superfície de 17.960 m². Pertany al promotor. Prové d’una segregació de la parcel·la 126 que es va produir el febrer de 2009. Es troba a uns 8 km a l’est del nucli d’Alaró. L’accés és a través del camí d’Almadrà.

La planta envasadora es troba a escassa distància del punt de surgència.

L’àmbit es troba a les proximitats del torrent de s’Estorell, entre els puigs de s’Alcadena i el de Sa Creu. La cota aproximada és de 230 metres.

Les característiques del paisatge correspondrien a una paratge natural amb cursos d’aigua i muntanya, amb presència de camps de conreu. Ara bé, parlant estrictament de la planta embotelladora, el paisatge està molt humanitzat: hi ha edificacions, extenses pavimentacions, magatzems de productes, contenidors de residus, oficines, etc.

Resum del procés d’avaluació

Tramitació

Des del punt de vista ambiental, el projecte es tramita pels articles 33-44 de la Llei 21/2013, d’avaluació ambiental.

Segons l’article 14.1 de la Llei 12/2016, d’avaluació ambiental de les Illes Balears,

Han de ser objecte d’avaluació d’impacte ambiental ordinària els projectes següents, públics o privats:

1.Els projectes inclosos en l’annex I, i també els projectes que es presentin fraccionats i assoleixin els llindars de l’annex I mitjançant l’acumulació de les magnituds o les dimensions de cadascun.

2.(...)

3.(...)

4.(...)

El supòsit del projecte es pot considerar inclòs dins l’annex I, grup 2 (Indústria extractiva) punt 2 Explotacions mineres.

Fase de consultes

Durant aquesta fase, l’òrgan substantiu ha efectuat consultes a:

-Ajuntament d’Alaró

-Ajuntament de Lloseta

-Servei de Protecció d’Espècies (Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca)

-Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl (Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca)

-Secció de Contaminació Atmosfèrica (Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca)

-Servei de Planificació al Medi Natural (Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca)

-Servei d’Aigües Superficials (Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca)

-Servei d’Estudis i Planificació (Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca)

-Departament de Protecció de la Salut (Conselleria de Treball, Comerç i Indústria)

-Departament de Territori i Infraestructures (Consell de Mallorca)

-Servei de Patrimoni Històric (Consell de Mallorca)

-Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca)

S’ha rebut resposta de la Secció de Contaminació Atmosfèrica, del Servei de Protecció d’Espècies, del Servei de Salut Ambiental, del Servei d’Ordenació del Territori, del Servei de Planificació al Medi Natural i del Servei d’Estudis i Planificació.

A data 12/06/2018, quan el Servei de Mines va remetre l’expedient a la CMAIB, no constava que s’hagués presentat cap al·legació.

Anàlisi tècnica de l’expedient

Aguas de Lluch SAU és el titular de la indústria d’envasat i comercialització de l’aigua mineral procedent de l’explotació Font Sorda-Son Cocó, que té registre miner número 1024. Alhora, és propietària de la parcel·la.

Referent a la parcel·la, cal dir que es va segregar el 2009 de la 126. Segons l’informe del Servei de Territori del Consell de Mallorca, cal determinar si, per la superfície que té i les superfícies i volums de les edificacions, cal imposar mesures per minimitzar l’afecció a les zones dels voltants.

Antecedents:

La Secció de Mines de la Delegació Provincial de Balears del Ministeri d’Indústria i Energia va inscriure la font al Registre de Pous i deus, amb el número de registre 6600.

La Direcció General d’Indústria de la Conselleria de Comerç i Indústria va autoritzar, mitjançant resolució de 19/05/1988, l’envasat de l’aigua de Font Sorda-Son Cocó, i reconeix el perímetre de protecció mitjançant coordenades (BOCAIB núm. 18, de 16/07/1988).

Posteriorment, la Conselleria de Sanitat i Seguretat Social, mitjançant resolució de 12/07/1988 va autoritzar l’explotació i comercialització de la surgència (BOCAIB núm. 90, de 07/08/1988).

La planta d’envasat es va inscriure al Registre General Sanitari (27.00596/PM) l’agost de 1988 i al Registre d’Indústries Agràries (07/41.220) el novembre de 1994.

El 27/05/1999 la Direcció General de Règim Hidràulic de la Conselleria de Medi Ambient, Ordenació del Territori i Litoral resol inscriure al Registre d’Aigües els drets d’aprofitament d’aigües de surgència de la finca Son Cocó, amb l’etiqueta ARE_3520_Vigent-A_S_538. El cabal anual autoritzat era de 7000 m³.

Les aigües foren declarades aigua mineral natural el 17/04/2000 mitjançant resolució de la Direcció General de Recursos Hídrics (BOE de 30/05/2000).

El 10/04/2012 es va iniciar la tramitació ambiental AIA del projecte “Ampliación embotelladora agua mineral natural para mejora del sistema productivo e integración paisajística”. La CMAIB, en acord de 21/06/2012, va decidir no subjectar el projecte a avaluació d’impacte ambiental, amb el recordatori que calia obtenir el corresponent informe favorable d’Espais de Natura Balear, pel que fa al Paratge Natural de la Serra de Tramuntana i la XN2000. Ambdós informes foren emesos en setembre i octubre de 2012.

La Disposició Addicional 9a del Decret Llei 1/2009 de mesures urgents per a l’impuls de la inversió a les Illes Balears i per la Llei 4/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a l’impuls de la inversió a les Illes Balears recorden que cal la declaració d’interès general.

Per tant, simultàniament es tramità la declaració d’interès general per part del Consell de Mallorca, per tal d’adaptar-se a la normativa vigent i per les plantes embotelladores dins sòl rústic. El 29/10/2013 el promotor presenta documentació complementària amb la que renuncia a l’ampliació i es limità a tramitar la legalització de les instal·lacions existents.

L’article 101.2 del PORN del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana determina que el projecte s’ha de sotmetre obligatòriament al procediment d’avaluació d’impacte ambiental.

En afectar un espais emparat per la LECO (Llei 5/2005), el projecte també ha d’adjuntar l’estudi d’avaluacions de repercussions ambientals (EARA), segons l’article 39. Aquest document figura com annex a l’EIA.

Característiques:

El perímetre de protecció de la font abasta les Unitats Hidrogeològiques (UH) 1809M2 Son Penyaflor i, parcialment, la 1809M1 Lloseta. La surgència es troba directament sobre la UH Son Penyaflor. La vulnerabilitat d’aqüífers és baixa. Segons la fitxa que figura al PHIB, les infiltracions anuals per precipitació suposen una recàrrega de 5,1 Hm³ a l’any. El percentatge d’infiltració és d’un 20%. El cabal de la font és de 4000-5000 l/hora, depenent de l’època de l’any, amb una temperatura constant de 17ºC. En l’actualitat (dades de l’any 2016) s’embotellen uns 22.000 m³ anuals, si bé aquesta quantitat també fluctua en funció de la demanda. Tanmateix, s’ha de destacar que el cabal màxim anual autoritzat per la Resolució de la directora general de règim hidràulic a data de 27/05/1999 era de 7.000 m³. Igualment, en la resolució de modificació de la inscripció en el Registre d’Aigües del dret d’utilització temporal d’aigües privades d’una font situada a la finca Son Cocó del terme municipal d’Alaró, es mantingué aquest cabal (RS CMAM núm. 9630, de 05/04/2011). L’informe del Servei d’Estudis i Planificació de la Direcció General de Recursos Hídrics aclareix aquesta qüestió. L’aigua de la UH correspon fonamentalment a l’aigua infiltrada, ja que l’aigua dels torrents i el retorn dels regs suposen una quantitat gairebé insignificant.

L’explotació fou autoritzada l’any 1988. Per tant, prèviament a la normativa que dotà de protecció territorial a l’illa: DOT, LEN, PTI, NNSS, etc.

La planta s’ajusta a la normativa sectorial (RD 2857/1978 i RD 1798/2010), que exigeix una distància reduïda entre la surgència i la planta embotelladora. En el cas que ens ocupa és, només, de 50 metres.

Es poden considerar tres zones dins l’àmbit estudiat:

1.Explanada per moviment de vehicles i càrrega dels envasos per comercialitzar. També contenidors de residus.

2.Nau principal de la planta envasadora i nau de magatzem de l’aigua ja envasada, disposada en palets. Oficines.

3.Zona amb vegetació natural pròpia de la zona.

Pel que fa a les activitats existents, aquestes són, d’una banda l’explotació minera de les aigües del brollador i de l’altra, l’embotellat per al consum.

La mina de Font Sorda-Son Cocó es troba tancada amb clau dins una petita edificació de pedra amb porta de reixa metàl·lica i, a l’interior, hi ha una altra porta metàl·lica que dóna accés directament a la font. La surgència era anterior a l’explotació comercial però el sistema de captació d’aigua fou modificat ateses les mesures de salubritat necessàries. La canalització va soterrada per sota d’un antic berenador durant 50 metres fins arribar a la planta embotelladora, i deu metres addicionals d’acer inoxidable. La canonada és de PVC amb 90 mm de diàmetre i descendeix fins al dipòsit de regulació de la mateixa planta embotelladora. Aquest dipòsit d’acumulació té una capacitat aproximada de 1000 m³. D’allà, l’aigua va a un altre dipòsit regulador de menor capacitat (70 m³). A continuació es realitza el procés de filtració per eliminar les possibles partícules en suspensió. En un magatzem s’acumulen les preformes de plàstic PET (mitjançant màquina bufadora adquireixen la seva forma definitiva), taps, caixes de cartró, etiquetes, etc. Existeixen dues línies d’embotellat: una pels formats de 0’25, 0’33 i 1’5 litres i una altra per a les garrafes de 5 i 6 litres. Els envasos s’acumulen, passen per la cinta i s’emplenen de manera automàtica. Diàriament es prenen mostres de cada línia per enviar a laboratori. Després de l’emplenat, els envasos es rosquen i etiqueten mitjançant màquina rotativa. En el cas de les garrafes, quan es posen les rosques també s’incorpora una ansa. A continuació els envasos s’encaixen en grups amb film transparent, llevat de les garrafes, que es disposen sobre safates de cartró. Finalment queden envasats al magatzem en zona protegida de la radiació solar.

Segons s’indica a l’Estudi d’Impacte Ambiental (EIA), l’activitat d’envasat i posterior emmagatzematge s’ajusta al RD 1798/2010, de 30 de desembre, pel qual es regula l’explotació i comercialització d’aigües minerals naturals i aigües envasades per al consum humà.

L’aigua no s’extreu amb cap bomba, sinó que cau per simple gravetat.

Els residus generats per l’activitat són separats i lliurats a gestor autoritzat. Fonamentalment es tracta d’etiquetes, cartó, plàstic, metall, olis i greixos. Gairebé tots són assimilables a residus domèstics.

Antigament hi havia una línia de producció on s’envasava l’aigua en botelles de vidre. Aquesta línia implicava la seva neteja, descalcificació i l’ús de detergents. Des de 2011 ja no està en funcionament. Tota l’aigua de rebuig que s’utilitza i que prové de la neteja de les instal·lacions i dels banys per al personal són conduïdes a fossa sèptica i lliurades a una empresa contractada a tal efecte.

Pel que fa al tema acústic, recordem que l’aigua no és bombejada, de tal manera que el renou és inexistent a nivell de surgència. Una empresa de riscos laborals (Previs) va realitzar mesures a l’interior de les instal·lacions. El resultat fou que els nivells més elevats de renou es produïen a les zones de fabricació de botelles i a l’envasadora. Els treballadors usen orelleres de protecció acústica la major part de la jornada laboral. El nivell acústic es situa entre 87,0 i 97,7 dB. Amb les orelleres es redueix fins a 33. L’eliminació de la línia d’envasat en vidre ha reduït la contaminació acústica de l’indret. Els vehicles dedicats al transport dels envasos d’aigua no superen els nivells admissibles de renou que determina la norma i passen periòdicament les revisions que els pertoquen. No existeixen nuclis poblacionals a les rodalies. Només algunes residències de tipus tradicional. Les mesures del nivell acústic han estat preses a l’interior de la planta. Segons l’EIA els renous es van esmorteint a mesura que ens allunyam de la planta fins que s’arriba a un nivell equivalent a una oficina o una conversa. Tanmateix, no es presenta cap estudi acústic per determinar el nivell de renou a la part exterior de la planta embotelladora. Recordem que l’activitat es troba dins un espai natural protegit, en zona d’ús compatible, segons el PORN del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana. La Llei 1/2007, de 16 de març contra la contaminació acústica de les Illes Balears estableix una classificació de les àrees acústiques, i indica la protecció que requereixen. Font Sorda-Son Cocó es troba a una zona d’elevada sensibilitat acústica (àrea acústica tipus G) per trobar-se dins el Paratge i pertànyer a la XN2000. Tot i que aquesta llei no ha estat desenvolupada reglamentàriament, sembla necessari integrar mesures de protecció acústica. El grau de valoració del PTI per al paisatge de l’indret és alt, molt alt i extraordinari. Per tant, cal mantenir a l’exterior de les instal·lacions un nivell acústic concordant amb l’ambient que l’envolta. Caldrà realitzar un estudi acústic. S’han de tenir en compte els criteris de mostreig indicats al RD 1513/2005, de 16 de diciembre, por el que se desarrolla la Ley 37/2003, de 17 de noviembre, del Ruido, en lo referente a la evaluación y gestión del ruido ambiental i, molt especialmente el RD 1367/2007, de 17 de noviembre, del Ruido, en lo referente a zonificación acústica, objetivos de calidad y emisiones acústicas. L’article 14.3 diu que

Los objetivos de calidad acústica para ruido aplicables a los espacios naturales delimitados, de conformidad con lo establecido en el artículo 7.1 la Ley 37/2003, de 17 de noviembre, como área acústica tipo g), por requerir una especial protección contra la contaminación acústica, se establecerán para cada caso en particular, atendiendo a aquellas necesidades específicas de los mismos que justifiquen su calificación.

No ens consta que aquest objectiu de qualitat acústica hagi estat regulat normativament a cap dels instruments aplicables (PORN del Paratge i/o pla de gestió de la ZEPA). Per tant, a criteri del tècnic que subscriu, si el nivell de renou a l’exterior provinent de les instal·lacions és superior a l’admissible per a espais interiors d’edificacions destinades usos com a vivenda, residencials, hospitalaris, educatius o culturals (45 dB, segons taula B de l’annex II del RD 1367/2007) caldrà proposar mesures correctores. Segons l’informe del Servei d’Ordenació Territorial del Consell de Mallorca, cal limitar la velocitat i el trànsit dels camions a l’horari laboral diürn.

Es presenten diferents alternatives.

L’alternativa zero és, per a aquest projecte concret, de difícil anàlisi. Recordem que es tracta d’una explotació minera que està funcionant des de fa uns 30 anys. Per tant, no té gaire sentit avaluar una situació preoperacional. L’any 1988, quan es va iniciar l’activitat, l’embotelladora va tramitar i obtindre tots els permisos de les administracions competents. Aleshores no s’havia desenvolupat el cos normatiu de protecció territorial.

Durant aquest període, el promotor ha anat introduint millores en el procediment d’envasat, i també millores ambientals en les instal·lacions.

La ubicació de la instal·lació és, segons l’EIA, la millor. Per una part es troba molt propera a la surgència i, a més, el terreny a la vora era pla. Sembla ser que es destinava a conreu però que, en aquells moments, estava abandonat. Per tant, no s’hagueren de fer moviments de terra importants.

L’EIA planteja altres dues alternatives: d’una banda el tancament de l’activitat i desmantellament de la font, canalització i totes les infraestructures construïdes; o bé introduir millores en la planta i en el procés d’envasat, així com escometre mesures que minimitzin els impactes ambientals i paisatgístics.

El cessament de l’activitat no sembla justificat atès que (segons l’EIA) no consta que, en aquests moments, s’estigui produint un impacte continuat i que degradi ambientalment l’indret on es troba. Com l’objectiu del projecte que ara es presenta consisteix en regular l’activitat de captació i envasat d’aigua destinada a consum humà, no sembla factible establir alternatives d’ubicació de la planta. D’altra banda, el tancament suposaria la pèrdua de 17 llocs de feina directes i un nombre indeterminat d’indirectes.

Pel que fa a l’afectació a la massa forestal, a sobre es pot veure la comparativa entre les fotografies aèries de 1989 i 2015 es pot apreciar que, en els 25 anys de diferència entre ambdues imatges, la massa forestal ha incrementat la superfície, ocupant espais fins aleshores lliures.

L’altra alternativa consisteix en introduir millores en l’explotació actual. Pel que fa a l’impacte paisatgístic, el promotor va presentar el novembre de 2009 un projecte de millora del sistema productiu i integració paisatgística de la planta embotelladora. I el 2013 va presentar nova documentació al Consell de Mallorca dins el procediment de declaració d’interès general. Aquesta documentació no figura a l’expedient. Les edificacions presents a la finca són només de planta baixa i, segons l’EIA, gairebé no són visibles des del camí d’Almadrà ni tampoc des de qualsevol focus d’observació rellevant. Sí que es podria veure des de diferents punts de les rutes excursionistes que discorren per les rodalies, a llocs més elevats. En principi es tracta d’indrets poc transitats, fora de les rutes tradicionals. L’informe del Servei de Territori del CIM indica que, molt a prop, hi ha la ruta de Pedra en Sec, molt transitada, i que caldria realitzar l’estudi de la conca visual a resultes del qual, si cal, s’haurien de proposar mesures correctores. També considera que l’apantallament vegetal és insuficient. El mateix informe indica que “cal afegir imatges fotorrealístiques dels diferents punts de vista on es generin impactes paisatgístics negatius, incloent les mesures correctores, per tal de justificar l’estètica final del paisatge transformat”. Si entenem que no cal proposar mesures paisatgístiques, atès que el projecte ja està executat i en funcionament des de més enllà de l’adveniment de la normativa de protecció territorial de les Illes Balears, no sembla necessari incorporar aquest condicionant a les conclusions del present informe.

La regularització no implica consumir més territori. Les millores reduiran l’impacte visual i suposaran una modernització de les instal·lacions i millora de les condicions laborals dels treballadors.

Segons el PHIB es considera cabal ecològic, per al cas de les masses d’aigua subterrània, aquell necessari per evitar o corregir problemes d’intrusió marina o sobreexplotació. El volum que s’extreu a la planta embotelladora és, segons l’EIA, insignificant considerant el que es calcula que té el conjunt de la UH 1809. Tanmateix, haurà de ser l’administració competent qui determini, en el moment d’autoritzar la concessió d’aprofitament de l’aigua, quina quantitat màxima es pot extreure. Just a la vora de Son Cocó discorre el torrent d’Almadrà, integrant de la xarxa hidrogràfica que desemboca a s’Albufera de Mallorca. Entre els anys 2005 i 2008, i en el marc d’allò indicat a la Directiva Marc de l’Aigua, es va fer una caracterització ecològica d’aquest torrent que va determinar que quedava inclòs en la tipologia dels cursos de muntanya i va concloure que l’estat ecològic era molt bo, si bé existia una certa pressió d’agricultura en el marge dret. Les analítiques conclouen que l’aigua es pot qualificar com de mineralització dèbil, dura pel contingut de calci i magnesi i, entre els components majoritaris, hi ha bicarbonat, calci i clorur. Nivell de nitrats baix.

El perímetre de protecció aprovat delimita una zona prou extensa com per evitar la contaminació tant microbiològica com de qualsevol altre tipus.

L’entorn més pròxim a l’embotelladora Font Sorda-Son Cocó està cobert per alzinars ben desenvolupats i en bon estat ecològic. També s’han citat altres comunitats vegetals com Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae, Clematido cirrhosae-Quercetum rotundifoliae i Hippocrepidetum balearicae. També és possible trobar boscos de ribera de fleix, de gran importància ecològica, pinars, matollars, bruguerars, etc. El lloc on es troba l’embotelladora és un espai asfaltat. La vegetació es pot trobar a la part de l’entrada i al voltant de la planta embotelladora, fent d’apantallament vegetal. Les actuacions de manteniment tant a la font com les tasques d’explotació o embotellat no causen afectació a la vegetació.

Pel que fa a la fauna, cal recordar que la ZEPA ES 0000441 d’Alfàbia a Biniarroi fou declarada per Acord del Consell de Govern de 30/05/2008, per la seva importància com a zona de reproducció i campeig del milà reial (Milvus milvus), espècie que figura a l’annex I de la Directiva Aus (Directiva 2009/147/CE) i també al Catàleg espanyol d’espècies amenaçades (RD 139/2011) dins la categoria de En perill d’extinció. Aquesta espècie compta amb Pla de recuperació aprovat i en execució. A la Serra podem trobar altres espècies de rapinyaires rellevants, com el voltor (Aegypius monachus), el falcó marí (Falco eleonorae), el falcó (Falco peregrinus) i l’àguila calçada (Hieraaetus pennatus). Però n’hi ha també moltes d’altres, que queden recollides a l’EIA. Respecte al milà reial, el niu ocupat més proper censat l’any 2017 es troba a una distància de gairebé tres quilòmetres. L’inventari d’espècies de l’indret que apareixen al Bioatles (consulta realitzada el 28/11/2018) inclou un nombre important de tàxons, però cap d’ells catalogat i amenaçat. Apareixen fins a 19 espècies d’aus com a segures, probables i possibles. L’activitat duu tres decennis en funcionament, de tal manera que la fauna de les rodalies o bé varen abandonar l’indret fa molt de temps per les molèsties o bé s’han adaptat a les condicions.

L’informe del Servei de Protecció d’Espècies és favorable sense cap condicionant.

L’informe del Servei de Planificació al Medi Natural, de 08/10/2018, és favorable en relació al PORN del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana. Va acompanyat de la resolució del Director general d’Espais Naturals i Biodiversitat, que certifica que el projecte no afecta de manera apreciable l’espai de la XN2000 ZEPA ES 0000441 d’Alfàbia a Biniarroi “sempre que es dugui a terme una correcta gestió dels residus generats”.

La Direcció General de Salut Pública i Participació i la Secció de l’Atmosfera informen que el projecte no està afectat per les seves competències.

Segons l’informe del Servei d’Ordenació del Territori, caldrà determinar si s’han de preveure mesures compensatòries segons la Disposició Transitòria primera de la Llei 10/2014 atès la importància ambiental de l’indret. Segons el nostre criteri, atenent que la instal·lació està en funcionament des de fa uns trenta anys, que no s’han fet modificacions durant aquest temps i que el projecte actual és de regularització de l’autorització del brollador (per tant el projecte només afecta la surgència), consideram que no calen mesures compensatòries de cap tipus. Per tant, aquest condicionant del Servei d’Ordenació del Territori serà suprimit a les conclusions.

L’informe del Servei d’Estudis i Planificació és favorable amb una sèrie de condicionants que s’incorporen a les conclusions del present informe. A les consideracions tècniques fa unes indicacions pel que fa a l’adaptació dels perímetres de restricció:

1.Perímetre de restriccions absolutes (zona 0 de protecció sanitària): delimitat per la tanca metàl·lica que protegeix la font.

2.Perímetres de restriccions màximes i moderades (inclou: zona I de protecció contra la contaminació microbiològica, zona II de dilució i control de contaminants, i zona III de captació): delimitats per les coordenades dels punts del perímetre de protecció aprovat per la Direcció General d’Indústria de la Conselleria de Comerç i Indústria, mitjançant resolució de dia 19 de maig de 1988.

També diu que el volum anual autoritzat és de 7.000 m³. El volum anual envasat aproximat és de 22.000 m³. El volum anual estimat de la font varia de 35.000 m³ a 43.800 m³. Consideram que es pot autoritzar el volum envasat (22.000 m³) si es comprova i verifica que el cabal anual és superior a 30.000 m³ i es destina un cabal ecològic cap al curs natural de l’aigua de la font.

Indica la necessitat d’incorporar l’informe favorable administratiu per l’APR d’esllavissament. Aquest document ja consta a l’expedient, per la qual cosa el condicionant no ha estat incorporat.

A les instal·lacions s’efectuen tasques de desratització per part d’empresa autoritzada i que figura al corresponent registre administratiu. El principi actiu del rodenticida és la bromadiolona, un anticoagulant. Si es prenen les mesures adequades (producte en caixes tancades, fixades, pastilles parafinades, revisions periòdiques, etc.) no té perquè haver-hi perill que la substància entri dins la cadena tròfica.

No hi ha elements patrimonials protegits ni pel Consell ni per l’ajuntament d’Alaró directament a la zona afectada pel projecte de regularització.

Pel que fa a les APRs, recordem que una petita fracció de l’embotelladora, per la part oest, està afectada per Zona d’Alt Risc d’Incendis (tot i que no per APR d’incendis definit pel PTM) i per risc d’esllavissament. Consta a l’expedient informe tècnic sobre l’APR d’esllavissament, amb sentit favorable i el condicionant següent:

Pel que fa a l’APR d’esllavissament, els usos i activitats que suposin fer excavacions, modificacions geomorfològiques o hidrològiques, precisen d’informe favorable de l’administració.

Tanmateix, aquest condicionant ha de ser interpretat com un recordatori per a l’hipotètic cas que, en un futur indeterminat, es prevegi realitzar obres dins l’àmbit afectat per l’APR. En el cas del projecte que ens ocupa, no s’ha previst fer cap actuació d’aquest tipus. Per tant, el condicionant no li és d’aplicació.

L’APR d’erosió sí que afecta la totalitat de l’àmbit. Respecte al risc d’incendis, l’EIA indica que la planta acompleix amb les especificacions industrials de lluita contra els incendis. D’altra banda no es tracta d’una activitat susceptible d’augmentar el risc d’incendi, de les relacionades al Decret 125/2007. De les altres APRs relacionades, cap d’elles s’ha de veure afectada per l’activitat que es du a terme, que té lloc dins les instal·lacions.

El projecte no presenta un pla de restauració, element necessari segons la Disposició Addicional primera de la Llei 10/2014 d’ordenació minera de les Illes Balears. Tanmateix, es tracta d’una explotació minera del grup B amb una gestió prou diferent a les pedreres tradicionals. Segons conversa mantinguda amb el Servei de Mines, la seva competència a efectes de la restauració és únicament per restaurar la font en sí, i no l’embotelladora. Sembla necessari que el projecte inclogui un apartat sobre una hipotètica finalització de l’activitat i que descrigui aspectes de com es desmantellaran les edificacions, com es restaurarà la part asfaltada, quin ús es farà de l’aigua de la font, etc. Haurà de ser l’administració competent en matèria d’ordenació minera qui determini, a l’hora de lliurar la concessió per a l’aprofitament de l’aigua, si la documentació presentada és suficient.

Conclusions

Per tot l’anterior, es formula la declaració d’impacte ambiental favorable del Projecte brollador surgència i embotelladora de Font Sorda – Son Cocó (T. M. Alaró), promogut per Aguas de Lluch S. A. U., al concloure’s que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius, sempre que es compleixen les mesures incloses en l’EIA i els condicionants següents:

1.Cal realitzar un estudi acústic a l’exterior de les instal·lacions, per determinar el nivell de renou provinents de la planta envasadora i, si aquest és superior a 45 dB, caldrà prendre les mesures correctores necessàries per reduir-lo a aquest nivell.

2.El titular de la instal·lació haurà de comunicar amb anticipació suficient a l’òrgan ambiental el cessament de l’activitat a la instal·lació a efectes de la seva aprovació per la mateixa. Aquesta comunicació anirà acompanyada d’una memòria justificativa o un pla de clausura on expliqui la forma en què aquesta es durà a terme i que l’emplaçament quedarà en les mateixes condicions ambientals que a l’inici de l’activitat. Al final de la vida útil d’aquesta instal·lació, es retiraran tots els residus emmagatzemats i s’entregaran a gestor autoritzat. Cal que el promotor presenti un pla de desmantellament, que haurà de ser avaluat ambientalment.

3. S'haurà de garantir l'estanquitat dels dipòsits, amb buidatge periòdic abans de la seva capacitat màxima i manteniment adequat. Durant el procés de buidatge s'observaran mesures per evitar vessaments. S'han de conservar els comprovants de l'entrega a gestor autoritzat.

4. Per tal de reduir la despesa d’aigua als vestidors de la planta embotelladora, caldrà prendre les següents mesures:

-Atomitzador a aixetes i dutxa.

-Aixetes amb temporitzador o electròniques.

-Aixetes termostàtiques en cas de dutxes i sistemes eco-stop.

-Cisternes amb doble càrrega.

-Limitadors de cabal per màxim 2,5kg/cm².

-Dispositius anti-fuga.

5.Pel que fa a l’eficiència energètica, cal emprar bombetes LED i de baix consum i els elements elèctrics hauran de ser de baix consum. Les edificacions hauran de tenir un bon aïllament tèrmic.

6.Tal i com indica l’informe del Servei d’Ordenació Territorial, de 07/03/2018:

6.1.666.1. Cal aclarir la superfície afectada ja que la parcel·la 163 objecte de l’Estudi d’Impacte Ambiental té una superfície de 17.960 m², mentre que la superfície de protecció té una superfície de 344’6 Ha.

6.2. Cal completar la barrera vegetal existent en la part est i nord de la parcel·la 163, per tal de minimitzar el màxim possible l’impacte paisatgístic dels volums edificats, dels dipòsits, aljub, zona de residus, vehicles estacionats i magatzems exteriors. A més, cal plantar i mantenir aquesta barrera amb espècies autòctones de baix requeriment hídric, preferentment existents en l’entorn més pròxim i amb alçada i densitat suficients per tal d’ésser efectius.

6.2. Cal limitar la velocitat i el trànsit de camions a un horari laboral diürn, per tal de reduir el renou i molèsties generats per trànsit.

7.El Servei d’Estudis i Planificació proposa els següents condicionants:

7.1.7.1. Pel que fa als perímetres de restriccions, a l’apartat de consideracions tècniques s’adapten els perímetres segons el projecte i segons el PHIB. Dins els perímetres s’haurà de tenir en compte el compliment dels usos i activitats prohibits i autoritzables contemplats en el PHIB.

7.2. S’ha d’instal·lar un cabalímetre (o fer un aforament mensual o una altra tècnica) que permeti saber el volum anual de la font.

7.3. S’ha d’establir un cabal ecològic cap el curs natural de l’aigua de la font. Per procedir a la modificació de l’extracció autoritzada, dels 7.000 m3 actuals als 22.000 m3 màxims sol·licitats i per garantir el cabal ecològic, caldrà obtenir prèviament l’informe vinculant de la DG de Recursos Hídrics sobre els paràmetres d’explotació i perímetres o mesures de protecció proposades previst a l’article 2.2 de l’Ordre conjunta dels Consellers de Medi Ambient i d’Economia, Comerç i Indústria, de 28 de març de 2000, sobre delimitació de competències de la DG de Recursos Hídrics i la DG d’Indústria en matèria d’aplicació de la legislació industrial. A la sol·licitud d’informe s’haurà d’incloure un estudi dels cabals ecològics.

Tot això sense perjudici de les mesures de restabliment de la legalitat i disciplinàries que s’escaigui adoptar per part de la Direcció General d’Indústria i/o la Direcció General de Recursos Hídrics.

Es recorda que, en el supòsit que en un futur es prevegi realitzar obres dins l’àmbit afectat per APR d’esllavissament no previstes en el present projecte, de conformitat amb l’informe de 05/12/2018, els usos i activitats que suposin fer excavacions, modificacions geomorfològiques o hidrològiques, precisen d’informe favorable de l’administració.

També es recorda que el promotor ha de comunicar anualment les dades mensuals del cabalímetre a la DG de Recursos Hídrics.

Aquesta Declaració d’impacte ambiental s’emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l’obtenció de l’autorització.”

 

Palma, 12 de febrer de 2019

El presidente de la CMAIB Antoni Alorda Vilarrubias