BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Fets

1. Dia 30 de maig de 2018, el Consell de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears va acordar aprovar l’Informe 146/2018 sobre els acords i les resolucions contraris a les objeccions que la Intervenció local ha formulat dels exercicis 2014 i 2015.

2. Dia 23 d’octubre de 2018, el president del Parlament de les Illes Balears va comunicar que s’havia dut a terme el darrer tràmit parlamentari referent al dit Informe, que va tenir lloc amb la presentació i el debat de l’Informe a la sessió de la Comissió d’Hisenda i Pressuposts de dia 16 d’octubre de 2018.

Fonaments de dret

1. L’article 12.3 de la Llei 4/2004, de 2 d’abril, de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears, regula els informes o les memòries de fiscalització i en disposa la tramesa al Parlament, als subjectes fiscalitzats i al Tribunal de Comptes, i també la seva publicació en el BOIB després del darrer tràmit parlamentari.

2. L’article 32.1 del Reglament de règim interior de la Sindicatura de Comptes estableix que aquesta institució ha de publicar el resultat de la fiscalització en el BOIB, un cop rebuda la comunicació expressa que s’ha dut a terme el darrer tràmit parlamentari.

Per tot això, i d’acord amb el que disposen l’esmentada Llei 4/2004 i el Reglament de règim interior de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears,

Resolc

Publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears el resultat de la fiscalització i les recomanacions de l’Informe 146/2018 sobre els acords i les resolucions contraris a les objeccions que la Intervenció local ha formulat dels exercicis 2014 i 2015, que s’adjunta com a annex.

 

Palma, 26 de febrer de 2019

El síndic major

Joan Rosselló Villalonga0

 

Annex

INFORME 146/2018 SOBRE ELS ACORDS I LES RESOLUCIONS CONTRARIS A LES OBJECCIONS QUE LA INTERVENCIÓ LOCAL HA FORMULAT DELS EXERCICIS 2014 I 2015

I. INTRODUCCIÓ

1. Presentació

De conformitat amb el que estableix l’article 82 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears i els articles 1 i 2.1.b de la Llei 4/2004, de 2 d’abril, de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears (LSCIB), correspon a aquest organisme la fiscalització externa de l’activitat econòmica, financera i comptable de les entitats locals de les Illes Balears sense perjudici de les competències que, en relació amb tot el territori de l’Estat, corresponen al Tribunal de Comptes.

D’acord amb l’article 6 de l’esmentada Llei, la Sindicatura de Comptes ha de coordinar la seva activitat amb la del Tribunal de Comptes. Així, aquesta fiscalització s’ha realitzat coordinadament amb el Tribunal de Comptes i la resta d’òrgans de control extern autonòmics.

L’article 12 de l’esmentada Llei 4/2004 especifica que el resultat de la fiscalització s’ha d’exposar mitjançant informes o memòries que s’han d’elevar al Parlament i publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, i fa referència al seu contingut fonamental.

La Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local, va modificar, entre d’altres, l’article 218 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL) i va establir l’obligació per als òrgans d’Intervenció de les entitats locals de trametre al Tribunal de Comptes els acords i les resolucions contraris a les objeccions formulades pels interventors locals, així com un resum de les principals anomalies detectades en matèria d’ingressos. Amb aquesta finalitat, i d’acord amb les competències reconegudes en la Llei 4/2004, l’SCIB emet l’Informe sobre els acords i les resolucions contraris a les objeccions que la Intervenció local ha formulat dels exercicis 2014 i 2015, d’acord amb les directrius tècniques que per a aquest Informe va aprovar el Consell de l’SCIB el 9 de febrer de 2017.

D’acord amb l’article 27 del Reglament de règim interior de la Sindicatura de Comptes, es tracta d’un informe de caràcter específic, sobre l’exercici del control intern per part dels òrgans de la Intervenció de les entitats locals durant els exercicis 2014 i 2015 (article 27.3 del Reglament de règim interior de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears). En concret, és una revisió limitada dels sistemes de control intern implantats i del resultat del seu exercici en la modalitat de funció interventora a partir de l’anàlisi dels acords contraris a objeccions, dels expedients acordats amb omissió de fiscalització prèvia i de les anomalies en matèria d’ingressos que els òrgans de la Intervenció de les entitats locals han hagut de trametre en compliment de l’article 218.3 del TRLRHL i de la Resolució de 10 de juliol de 2015, de la Presidència del Tribunal de Comptes, per la qual es publica l’Acord del Ple de 30 de juny de 2015, pel qual s’aprova la Instrucció que regula la remissió telemàtica d’informació sobre acords i resolucions de les entitats locals contraris a objeccions formulades per interventors locals i anomalies detectades en matèria d’ingressos, així com sobre acords adoptats amb omissió del tràmit de fiscalització prèvia.

La iniciativa de la fiscalització correspon a la mateixa Sindicatura de Comptes, segons el que estableixen els articles 10 i 16 de l’LSCIB, i ha estat inclosa en el Programa d’actuacions per a l’any 2017, aprovat el 20 de desembre de 2016.

Un control intern efectiu és clau perquè una entitat pugui assolir els seus objectius i ho faci de forma eficient, eficaç i econòmica, amb el compliment de la legalitat vigent.

Els treballs de fiscalització s’han dut a terme a les dependències de la Sindicatura de Comptes i la data de finalització dels treballs de camp ha estat el mes de desembre de 2017.

2. Objectius

Els objectius generals de la fiscalització són els següents:

• Verificar el compliment de l’obligació de trametre la informació sobre els acords contraris a les objeccions formulades per la Intervenció local, els expedients amb omissió de fiscalització prèvia i les principals anomalies d’ingressos de les entitats locals de l’àmbit territorial respectiu.

• Determinar les situacions i les causes concretes que varen donar lloc als acords contraris a les objeccions que ha formulat la Intervenció local, als expedients amb omissió de fiscalització prèvia i a les principals anomalies d’ingressos.

• Respecte a les entitats locals de la mostra i com a resultat de la revisió de la informació tramesa pels òrgans interventors, identificar les àrees de risc més gran en la gestió.

• Exposar i analitzar els àmbits en els quals sigui més significativa la manca d’homogeneïtat en els criteris i els procediments aplicats pels òrgans interventors en l’exercici de la seva funció i en la tramesa d’informació al Tribunal de Comptes.

3. Àmbit subjectiu

L’àmbit subjectiu de la fiscalització està constituït per les entitats locals sotmeses a control intern sota la modalitat de fiscalització prèvia d’acord amb l’art. 218.3 del TRLRHL, és a dir, ajuntaments, consells insulars, mancomunitats i entitats locals menors.

A continuació, es mostra un quadre resum amb l’àmbit subjectiu de l’Informe:

Àmbit subjectiu de l’Informe
Entitats	Mallorca	Menorca	Eivissa	Formentera	Illes Balears
Consells insulars	1	1	1	1	4
Ajuntaments	53	8	5		66
Entitat local menor	1				1
Mancomunitats	4		1		5
TOTAL	59	9	7	1	76

Les mancomunitats Nord de Mallorca i Sud de Mallorca, que estaven inactives, es varen dissoldre durant els exercicis 2015 i 2016, per aquest motiu no s’han inclòs en l’àmbit subjectiu d’aquest Informe. Tot i això, aquestes mancomunitats varen trametre un certificat negatiu d’acords contraris a objeccions formulats, d’expedients amb omissió de fiscalització prèvia i d’anomalies en matèria d’ingressos.

En l’annex I de l’Informe consta el detall de les entitats locals de l’àmbit subjectiu.

Per a la part específica de la fiscalització la mostra d’entitats locals està formada, d’acord amb els criteris establerts pel Tribunal de Comptes, pels consells insulars i els ajuntaments de municipis amb població superior a 25.000 habitants.

Així, les entitats locals que integren la mostra per a la part específica de la fiscalització són 15, els quatre consells insulars i els onze municipis que, a 1 de gener de 2014 i a 1 de gener de 2016, àmbit temporal de la fiscalització, tenien una població superior a 25.000 habitants segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). La població d’aquests onze municipis més la del Consell Insular de Formentera, que també és l’ajuntament del municipi, representen el 70,0 % del total de la població de les Illes Balears a 31 de desembre de 2015.

Els onze municipis esmentats són els següents:

REP 2014-15. ÀMBIT SUBJECTIU. MUNICIPIS DE MÉS DE 25.000 HABITANTS
Municipi	Població 2014	Població 2015
Palma	399.093	402.949
Calvià	50.363	49.580
Eivissa	49.693	49.549
Manacor	40.264	40.279
Santa Eulària des Riu	36.189	36.119
Marratxí	35.521	36.001
Llucmajor	34.602	35.057
Inca	30.625	30.944
Ciutadella de Menorca	29.282	28.641
Maó	28.460	28.099
Sant Josep de sa Talaia	25.362	25.849
TOTAL	759.454	763.067

4. Àmbit objectiu

L’àmbit objectiu general està constituït pels sistemes de control implantats per les entitats locals i, en particular, pels acords contraris a objeccions, els expedients acordats amb omissió de fiscalització prèvia i les anomalies en matèria d’ingressos que han de trametre els òrgans interventors de les entitats locals, en compliment de l’art. 218.3 del TRLRHL i de la Resolució de 10 de juliol de 2015, de la Presidència del Tribunal de Comptes, per la qual es publica l’Acord del Ple de 30 de juny de 2015, pel qual s’aprova la Instrucció que regula la remissió telemàtica d’informació sobre acords i resolucions de les entitats locals contraris a objeccions formulades per interventors locals i anomalies detectades en matèria d’ingressos, així com sobre acords adoptats amb omissió del tràmit de fiscalització prèvia.

No és objecte d’aquest informe analitzar les discrepàncies entre la informació que han tramès els òrgans interventors de les entitats locals, que consta en la Plataforma de rendició de comptes i en el qüestionari tramès, i la informació obtinguda com a conseqüència d’altres treballs de fiscalització realitzats sobre les mateixes entitats locals de l’àmbit subjectiu.

Per a la part específica de la fiscalització, l’àmbit objectiu són els acords contraris a objeccions i els expedients amb omissió de fiscalització prèvia per un import superior a 50.000,00 euros, i les principals anomalies en matèria d’ingressos.

5. Àmbit temporal

L’àmbit temporal de la fiscalització s’estén a la informació corresponent als exercicis 2014 i 2015, que consta en la Plataforma de rendició de comptes el 31 de desembre de 2016, sense perjudici d’anàlisis i comprovacions relatives a exercicis anteriors o posteriors que es considerin necessaris.

6. Abast del treball i limitacions

L’Informe s’ha elaborat amb les dades que han tramès les entitats locals a través de la Plataforma de rendició telemàtica de comptes, desenvolupada en el marc del conveni subscrit entre el Tribunal de Comptes i diversos òrgans de control extern d’àmbit autonòmic.

Les principals limitacions del treball realitzat són les següents:

• La falta de tramesa de la informació per part dels òrgans interventors d’algunes entitats locals o la seva tramesa incompleta, atès que no tots els òrgans interventors han complert l’obligació de trametre la informació sobre els acords contraris a objeccions abans de la data límit prevista per elaborar aquest Informe, 31 de desembre de 2016 (dels ajuntaments d’Algaida, Banyalbufar, Binissalem, Bunyola, Campanet, es Migjorn Gran, Estellencs, Mancor de la Vall, Puigpunyent i Sineu; de l’entitat local menor de Palmanyola, i de les mancomunitats des Raiguer, Migjorn de Mallorca i Pla de Mallorca). En alguns casos no s’han presentat tots els fitxers exigits, cosa que ha donat lloc a la reclamació corresponent per part de la Sindicatura.

• La classificació, en alguns casos, errònia a la Plataforma de rendició telemàtica de comptes de la informació relativa als expedients amb omissió de fiscalització prèvia com acords contraris a objeccions, i la incoherència entre afirmacions fetes al qüestionari i als formularis de la Plataforma.

7. Metodologia

Els procediments que s’han aplicat, per a la consecució dels objectius de la fiscalització i en relació amb cadascuna de les àrees principals sobre les quals s’han realitzat les actuacions, són els següents:

1. En relació amb el primer objectiu, s’han realitzat les actuacions següents:

• Una anàlisi en termes absoluts i relatius sobre el compliment de la remissió de la informació per illes, per tipus d’entitat i per població en el cas dels ajuntaments.

• Un examen de l’evolució temporal del grau de compliment entre 2014 i 2015.

2. En relació amb el segon objectiu, s’han realitzat les actuacions següents:

Sobre els acords contraris a objeccions que ha formulat l’òrgan interventor i expedients amb omissió de fiscalització prèvia, s’ha analitzat el següent:

• Una visió general del conjunt de la informació rebuda: s’han analitzat el nombre i l’import dels acords (per tipus d’entitat, per illes, per grandària de les entitats i per tipus d’òrgans, entre d’altres); les deficiències i les irregularitats segons la modalitat de despesa i del tipus de despesa, així com la motivació de les objeccions dels òrgans interventors.

• Una visió específica de la informació rebuda en relació amb les entitats de la mostra. S’han examinat els informes de fiscalització prèvia, els acords dels òrgans de govern les entitats locals i, quan ha estat pertinent, les memòries justificatives dels òrgans gestors de les entitats que formen part de la mostra específica, dels quals han resultat els tipus de tràmits o procediments que han donat lloc a la interposició d’objeccions.

• Una visió específica de la informació rebuda dels òrgans interventors de les entitats locals de la mostra respecte als expedients amb omissió de fiscalització prèvia.

Sobre les principals anomalies d’ingressos, s’ha dut a terme l’anàlisi següent:

• Quantitativa per tipus d’ingressos, classificació econòmica i fase de l’execució del pressupost d’ingressos.

• Qualitativa de les propostes d’esmena i/o millora dels òrgans interventors, en funció de la tipologia de les incidències.

3. En relació amb el tercer objectiu, s’han realitzat les actuacions següents:

• De l’anàlisi dels resultats dels treballs en compliment dels objectius 2 i 4, s’han identificat les principals àrees de risc, s’han determinat els tipus de negocis i operacions en els quals tendeixen a produir-se acords contraris a objeccions i tramitació d’expedients amb omissió de fiscalització prèvia, les causes i les circumstàncies que donen lloc a la seva existència, així com les irregularitats advertides amb més freqüència.

4. En relació amb el quart objectiu, s’han realitzat les actuacions següents:

• Un examen d’aquests aspectes:

  • Entorn de control: forma d’ocupació del lloc de treball d’interventor de l’entitat local, quantificació dels recursos adreçats als òrgans interventors, existència i característiques de l’abast de la fiscalització limitada prèvia, del control financer i d’eficàcia, i del nivell de procedimentació establert a les entitats locals.

  • Activitats de control: característiques de les actuacions de control financer realitzades, existència d’informes desfavorables de l’òrgan interventor en matèria de gestió pressupostària (aprovació del pressupost general i la seva liquidació, així com en les seves modificacions) i d’estabilitat pressupostària.

• S’ha analitzat l’abast del control intern dut a terme a les entitats locals de la mostra (el règim de control intern, l’abast de la fiscalització limitada prèvia o dels requisits bàsics i la dotació del seu personal, entre altres possibles causes de la inexistència d’acords contraris a objeccions) i de l’eventual heterogeneïtat en els aspectes objecte de comprovació.

• S’han identificat els possibles casos d’heterogeneïtat en les entitats de la mostra en relació amb la tramitació dels acords contraris a l’informe de l’òrgan interventor o dels expedients tramitats amb omissió de fiscalització prèvia, tant pel que fa a l’actuació i els criteris dels òrgans interventors com dels òrgans que adopten els acords.

8. Tràmit d’al·legacions

D’acord amb l’article 30.c del Reglament de la Sindicatura, un cop aprovat provisionalment l’Informe, es va trametre a les entitats locals de l’àmbit subjectiu, per tal que poguessin formular les al·legacions i presentar els documents que considerassin adients.

Només han presentat al·legacions l’Ajuntament d’Alaior, l’Ajuntament de Marratxí i l’Ajuntament de Palma, que consten com a annex d’aquest Informe.

Les al·legacions han estat analitzades i avaluades, i s’ha suprimit o modificat el text de l’Informe quan la Sindicatura n’ha acceptat el contingut. Quan no s’ha alterat l’Informe ni s’ha emès opinió sobre el contingut de les al·legacions, és que aquestes o són explicacions que confirmen els fets i les valoracions exposats, o no s’han justificat de forma adequada els criteris o les afirmacions mantingudes en l’al·legació, o es tracta de supòsits en què es manifesta la voluntat d’esmenar la deficiència en el futur.

II. CONCLUSIONS

Les principals conclusions d’aquest informe són les següents:

Respecte al compliment de l’obligació d’informar

1. Un 81,6 % dels òrgans interventors de les entitats locals de l’àmbit subjectiu de l’Informe va complir, abans del 31 de desembre de 2016, l’obligació de trametre la informació corresponent a l’exercici 2014 establerta en l’art. 218.3 del TRLRHL. No obstant això, els òrgans interventors que varen complir en termini aquesta obligació només són el 18,4 %.

2. Dels òrgans interventors de les entitats locals que varen trametre la informació de l’exercici 2014, un 58,1 % va presentar un certificat negatiu d’acords contraris a objeccions, d’expedients amb omissió de fiscalització prèvia i d’anomalies en matèria d’ingressos, dels quals destaquen tres consells insulars i cinc ajuntaments de més de 25.000 habitants.

3. Un 80,3 % dels òrgans interventors de les entitats locals de l’àmbit subjectiu de l’Informe va complir, abans del 31 de desembre de 2016, l’obligació de trametre la informació corresponent a l’exercici 2015 establerta en l’art. 218.3 del TRLRHL. No obstant això, els òrgans interventors que varen complir en termini aquesta obligació només són el 9,2 %.

4. Dels òrgans interventors de les entitats locals que varen trametre la informació de l’exercici 2015, un 49,2 % va presentar un certificat negatiu d’acords contraris a objeccions, d’expedients amb omissió de fiscalització prèvia i d’anomalies en matèria d’ingressos, dels quals destaquen cinc ajuntaments de més de 25.000 habitants.

Respecte a l’entorn de control

5. Els sistemes de control intern de les entitats presenten debilitats significatives i, així, respecte al seu entorn de control un 46,6 % no disposa d’una persona que ocupi el lloc de la Intervenció que tengui habilitació de caràcter nacional, i cap entitat local disposa de procediments per a quatre de les actuacions de control importants de la funció interventora, com són: la fiscalització prèvia, la tramitació dels expedients amb objeccions, la tramitació d’expedients amb omissió de fiscalització prèvia i la tramitació d’expedients de reconeixement extrajudicial de crèdit.

6. El personal de les unitats d’intervenció de les entitats locals de l’àmbit subjectiu de l’Informe ha de controlar, de mitjana, 8.164 milers d’euros de pressupost inicial a l’exercici 2015. Aquesta ràtio, que mesura el nivell de recursos humans destinats al control intern, varia significativament entre les diferents entitats locals; així, a l’Ajuntament de Palma aquesta ràtio és de 106.472 milers d’euros, tretze vegades superior a la mitjana.

7. Els consells insulars i la majoria d’ajuntaments circumscriuen el règim de control intern a l’exercici de fiscalització prèvia, sense establir un control posterior (excepte el Consell Insular de Mallorca i 25 ajuntaments). Un 18,5 % de les entitats locals afirma en el qüestionari que els seus sistemes de control no estableixen revisar mai la nòmina o, si ho fan, aquesta revisió és amb una periodicitat superior a l’any.

8. Els controls d’eficàcia, a fi de revisar el compliment dels objectius, el cost de funcionament i el rendiment de serveis i inversions, només els estableix un 3,7 % de les entitats locals de l’àmbit subjectiu de l’Informe.

Respecte a les activitats de control

9. Els consells insulars de Menorca, d’Eivissa i de Formentera i 31 ajuntaments presenten, de l’exercici 2014, certificats negatius de l’existència d’acords contraris a objeccions, d’expedients amb omissió de fiscalització prèvia i d’anomalies d’ingressos. Aquest fet pot obeir a una gestió econòmica financera i pressupostària escrupolosament legal d’acord amb el criteri de la Intervenció, a una gestió amb objeccions, però que totes són esmenades pels òrgans de govern de l’entitat local, o a la manca d’un sistema de control intern efectiu durant aquest exercici.

10. Els òrgans de govern dels ajuntaments són els que adopten més resolucions amb l’informe desfavorable de l’òrgan interventor, i d’aquests destaquen els ajuntaments del tram de població entre 5.000 i 20.000 habitants. Els òrgans de la Intervenció de les mancomunitats no informen de cap acord i, en general, són els de les entitats locals de Mallorca els que més objeccions presenten.

11. La majoria d’acords adoptats en contra d’una objecció de l’òrgan interventor, durant els exercicis 2014 i 2015, són relatius a expedients de contractació, tant per nombre com per import, i la seva motivació és l’omissió en l’expedient de requisits o tràmits essencials. El cas més repetit a la mostra analitzada és la prestació d’un servei per part d’un tercer amb un contracte finalitzat o subjecte a pròrrogues extraordinàries.

12. L’omissió de fiscalització prèvia es produeix principalment en els ajuntaments i, en concret, en els de més població. Les mancomunitats no informen de cap cas d’omissió de fiscalització prèvia.

13. La majoria d’expedients amb omissió de fiscalització prèvia també correspon a expedients de contractació, tant per nombre (per sobre del 80 % en els dos exercicis) com per import (per sobre del 70 % en els dos exercicis), i entre els seus motius destaquen, per nombre, l’absència de fiscalització dels actes que varen donar lloc a les ordres de pagament a l’exercici 2014 i l’omissió en l’expedient de requisits o tràmits essencials a l’exercici 2015. El cas més reiterat en la mostra analitzada és el de despeses realitzades sense que hi hagi crèdit pressupostari adequat i suficient.

14. Els controls financers permeten assolir objectius operatius, informatius i de compliment respecte al control intern. Destaca que només el 6,6 % de les entitats locals en l’exercici 2014 i el 8,2 % en l’exercici 2015 afirmen que han realitzat controls financers, d’acord amb el disposat en l’art. 220 del TRLRHL.

Respecte a la supervisió i el seguiment

15. La percepció de control dels òrgans interventors sobre el pressupost d’un exercici és d’un 79,0 % de mitjana. No obstant això, vistes les debilitats generalitzades dels sistemes de control intern de les entitats locals de l’àmbit subjectiu de l’Informe respecte al seu abast, el nivell de procedimentació i la dotació de recursos humans i materials, es fa evident que no hi ha una percepció clara de què és el control intern i quins són els seus objectius.

III. RECOMANACIONS

Respecte al sistema de control intern

1. Concebre el control intern com un procés integral, sistemàtic i dinàmic en el qual participen els òrgans de govern, la direcció i la resta del personal de l’entitat local, dissenyat per proporcionar una seguretat raonable de la consecució dels objectius, els quals no només són de compliment, sinó també operatius o d’execució i d’informació.

2. Dissenyar i implantar sistemes de control intern d’acord amb la definició del Committee of Sponsoring Organizations (COSO), que constin dels cinc components interrelacionats: entorn de control, avaluació de riscs, activitat de control, informació i comunicació, i supervisió i seguiment.

Respecte a l’entorn de control

3. Establir procediments documentats i normalitzats per a les tasques de la funció interventora, del control financer i del control d’eficàcia.

4. Incrementar els recursos humans i materials destinats a tasques de control intern, especialment pel que fa a l’Ajuntament de Palma.

Respecte a l’avaluació de riscs

5. Identificar, avaluar i documentar els riscs que posin en perill l’assoliment dels objectius de l’entitat local, a fi de dissenyar un sistema de control efectiu que proporcioni una seguretat raonable de la consecució d’aquests objectius.

Respecte a les activitats de control

6. Implantar la fiscalització prèvia limitada, que s’ha complementar amb controls posteriors en els termes prevists a l’article 219 del TRLRHL, atesos els recursos humans limitats i l’abast de la funció interventora.

7. Recórrer als controls financers i d’eficàcia i, si escau, incrementar-ne la freqüència i l’abast, a fi de poder assolir tots els objectius de control intern, atès que la fiscalització prèvia no resulta suficient.

Respecte a la informació i la comunicació

8. Informar adequadament del resultat de les actuacions de control realitzades, especialment en els casos en què hi ha una omissió de fiscalització prèvia.

Respecte a la supervisió i el seguiment

9. Assegurar, amb mitjans propis o externs, el control efectiu, com a mínim, del vuitanta per cent del pressupost general consolidat de l’exercici, mitjançant l’aplicació de les modalitats de funció interventora i control financer i, en el transcurs de tres exercicis consecutius i sobre la base d’una anàlisi prèvia de riscs, haver assolit el cent per cent d’aquest pressupost.