BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l’assumpte de referència, i d’acord amb l’establert a l’article 37 de la Llei 11/2006 de 14 de setembre, d’avaluacions d’impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques a les Illes Balears, es publica l’Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 31 de gener de 2019,

DECLARACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL

El projecte objecte del present informe es tramita segons la Llei 11/2006 ja que l’expedient es va iniciar abans de dia 12 de desembre de 2014 data en que va entrar en vigor la Llei 21/2013, de 9 de desembre d’avaluacions ambientals, i està inclòs al Grup 2 “Industria extractiva” punt 1. “Pedreres: restauració i/o extracció” de l’Annex I “Projectes sotmesos a avaluació d’impacte ambiental ordinària” de la Llei 12/2016, de 17 d’agost d’avaluació ambiental a les Illes Balears.

Per altra banda, al projecte li és d’aplicació la Disposició transitòria tercera de la llei 10/2014, d’1 d’octubre, d’ordenació minera de les Illes Balears., que estableix que les sol·licituds anteriors a l’entrada en vigència d’aquesta s’han de continuar tramitant de conformitat amb la normativa anterior.

I també l’article 12 del Pla Director Sectorial de Pedreres de les Illes Balears (aprovat mitjançant el Decret 61/1999, de 28 de maig) estableix que els Plans de Restauració de les pedreres requereixen d’informe preceptiu i vinculant de la Comissió Balear de Medi Ambient.

Per tant, amb caràcter previ a la seva autorització administrativa, procedeix formular la seva declaració d’impacte ambiental, d’acord amb l’art. 33 de la Llei 11/2006.

1. Acompliment, situació en el Catàleg de pedreres annexos del PDS de pedreres de les Illes Balears (PDSPIB), Decret 61/1999.

1)En el Catàleg de pedreres del PDSPIB, Decret 61/1999, a l’annex 5 del PDS de pedreres hi consten inventariades tres pedreres amb la denominació Son Odre. L’autorització minera 462, data de baixa d’activitat a l’any 1956, Son Odre 2, autorització núm. 862 data baixa 1963 i l’autorització núm. 353 data de baixa de 1982. El recurs miner que es va explotar és de calcàries i margo calcàries.

2)La sol·licitud de reobertura /explotació “Marta”, suposa una nova autorització minera que incorpora les zones d’extracció de l’antiga autorització minera número 462.

3)L’activitat plantejada entra en el supòsit que se preveu a l’article 8 del PDS de pedreres: Criteris de prioritat per a la ubicació de noves pedreres, punt 2n: La reexplotació de pedreres inactives.

4)També, la parcel·la rústega núm. 6 del polígon 20 del terme municipal de Selva on se realitzarà l’activitat se localitza dins zona de recursos d’interès míner delimitada en els plànols de l’Annex 8 del esmentat PDS de pedreres.

5)A la zona Nord de la parcel·la, l’antiga explotació afecta parcialment una superfície de 2.300 m² situada dins XN-2000 ZEPA ES 5310089- Alfàbia- Biniarroi, ANEI i en el PORN del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana.

6)L’APR d’erosió afecta una superfície de 30.000 m² de la pedrera.

Documentació consultada

La documentació descrita a l’apartat d’Antecedents ha estat consultada en la seva totalitat per l’elaboració del present informe.

També s’adequa al que es preveu a l’article 3è. Restaurar, a l’article 12è Documentació i tramitació del Plans de restauració i també al que s’estableix a l’article 16è Objecte, import i constitució de les fiances de restauració, del PDS de pedreres, Decret 61/1999.

A l’hora que s’adequa al que s’estableix en el RD 975/2009, de 12 de juny, sobre gestió dels residus de les indústries extractives i de protecció i rehabilitació de l’espai afectat per activitats mineres. Per altra part s’ha de considerar les previsions del PDS de residus de construcció i demolició, voluminosos i pneumàtics fora d’us (PDSRCDVPN) del Consell de Mallorca (BOIB núm. 141, de 23 de novembre de 2002).

2.Informació del projecte descripció de les actuacions d’explotació i restauració

La sol·licitud de reobertura / reexplotació de la pedrera inactiva preveu 5 zones d’explotació en una part de la parcel·la 6 (plànol 8-01: Topogràfic. Superfície d’explotació. Juliol 2010) delimitades en:

-Zona 1: superfície de 10.726,62 m². Situada al N del perímetre d’explotació que limita amb l’àmbit d’ANEI, XN-2000, i Paratge de la Serra de Tramuntana dins el que s’ubica l’antic front d’explotació, que serà abandonat. L’àmbit protegit en aquesta zona 1 suposa una superfície de 2.400 m² que serà objecte de restauració, com es preveu en el pla de restauració de la pedrera. L’extracció seguirà mitjançant l’obertura d’un nou front fora de l’àmbit d’espais protegits.

-Zona 2: superfície de 15.000 m², situada a la part W de la parcel·la limita al S – W amb el Torrent de Biniamar. El límit del perímetre d’explotació és situa a 100 metres del torrent respectant la zona de Domini Públic Hidràulic. Se continuarà explotant el front d’extracció existent a la part W previ sanejament i estabilització talús.

-Zona 3: superfície de 15.000 m², situada confinant en la Zona 2 a l’extrem W i al N amb Zona 1. Obertura nou front d’extracció paral·lel a l’existent que tindrà el seu avenç d’extracció en direcció N. L’antic front existent serà sanejat i adequat per l’escalonament de la Zona 1 incorporant-lo al pla de restauració així com l’acoblament amb l’extracció de la Zona 2.

-Zona 4: superfície de 15.000 m² , limita pròxima en el seu extrem W amb la Zona 3 i al E de la Zona 1. Obertura d’un nou front d’extracció al peu del talús de rebliment i avanç de l’extracció en direcció S. L’antic front existent serà sanejat i condicionat per l’escalonament i perfil de la pedrera i restauració.

-Zona reserva d’extracció: superfície de 3.951,80 m² situada a la part Sud de l’explotació. Aquesta àrea se conservarà sense explotar fins a l’esgotament i restauració de la zona 1.

-Superfície total : 59.678.42 m² .

La situació final de l’explotació preveu l’afecció de tota la superfície de les 4 zones esmentades més la zona de reserva. L’extracció serà realitzada de manera simultània en cada una d’aquestes 4 zones combinant-ho amb els treballs de restauració.

El recurs explotable està constituït per afloraments alterns de roca calcària plegades i fracturades, margues grises i margo –calcàries amb direccions d’estratificació molt marcades que corresponen al període Dogger-Malm i Cretàcic inferior, i es disposen en un jaciment de potència mitjana estimada entre 15-20 metres. Aquesta disposició amb estrats facilita la seva explotació en blocs. La producció es comercialitza com a roca ornamental.

En el Tom 3 hi consta els documents: “Informe cartografia geològica” i “Informe estudi d’estabilitat de talussos” redactat pel geòleg Mateu Oliver Munar del gabinet Instituto de Gestión Técnica de Calidad, S.L. (IGITEC).

L’objecte dels informes és d’aportar una cartografia de detall dels diferents tipus de litologies que conformen els materials de la superfície actual de la pedrera mitjançant documentació fotogràfica, i de tres perfils geològics longitudinals de la zona de la pedrera.

A la cartografia delimita les zones o unitats segons les característiques dels materials: terres de rebliment de pedrera, roques calcàries, sòls de terres de rebliment heterogeni, material relliscat.

També defineix el massís rocós com a estructura per a determinar l’estabilitat dels talussos a través de l’estudi estructural referit als distints tipus de discontinuïtats que afecten a la unitat litològica: estratificació, diàclasis, falles, capbussament, trencaments planars, falca, vinclament, morfologia plans de discontinuïtat, característiques de les juntes i material reblat, separació entre plans adjacents estructurals i la continuïtat espacial estudiada.

2.1. Sistema extractiu: consisteix en un perfil d’explotació adequat a l’estat actual de la qualitat dels materials dels fronts i talussos existents a la mateixa pedrera i a les pedreres pròximes. D’aquesta manera s’estableix un perfil d’explotació amb angles de talús similar als perfils dels antics fronts existents. S’adopta un angle de 20º respecte a la vertical i una altura màxima de front de 8 metres.

En aquest cas, a causa que la potència del recurs que supera l’abast de la maquinària emprada per arrencar-lo, les labors extractives se faran en descens per escalonament en marjades/bermes de seguretat de 2 i 3 metres d’amplada. Ara bé la variabilitat dels materials explotables i estat del recurs no garanteix que les característiques del materials siguin les mateixes. Així les cotes definides en el perfil d’explotació es poden veure modificades en funció de la qualitat dels materials i substrat depenent dels avanços d’extracció.

Per a l’obertura d’un nou front, així com pel manteniment d’un ja existent se retirarà la coberta vegetal i la capa de substrat meteoritzat, prèvia a l’explotació del front. La capa meteoritzada és variable –assolint els 3 m en alguns punts. La seva retirada suposa deixar una berma de seguretat entre els punts de desmunt i el front d’explotació de 2-3 m d’amplada. Les plataformes de treball tindran una amplada mínima de 6 metres.

Els accessos i la circulació interior se farà adequant les pistes existents de l’antiga explotació. Els accessos interiors en el fronts nous se dissenyaran conforme a l’avanç de l’explotació amb la mateixa amplada (4,5- 5 metres) que les pistes existents. Se preveu un pendent màxim de 10%, que eventualment podrà ser del 15% en casos concrets, sempre prèvia autorització facultativa.

Preveu la canalització de l’escorrentia superficial mitjançant cunetes de recollida distribuïdes de manera convenient.

A la Zona 1: preveu una zona de manteniment de serveis de la maquinària de 10 x 15 m² de llosa formigonada on hi haurà col·locats contenidors i dipòsits estancs i impermeables per a la recollida selectiva d’olis, filtres, papers, cartons i envasos de plàstics. També 1 mòdul prefabricat per oficina i sanitaris, a més d’1 zona d’estacionament de vehicles que variarà segons l’avanç dels fronts d’explotació. Preveu el tancament de les zones de fronts d’explotació i/o restauració.

Presenta la previsió d’explotació pels 5 primers anys, i consta en el plànol 11. Núm. 01. E. 1:1.000. Maig 2010. Defineix perfils, cotes d’extracció i potencies mitjanes del recurs explotable.

Reserves explotables, als efectes de càlcul se considera una potència mitjana de 15 metres i un percentatge de recurs aprofitable del 70% i 30% d’estèril. També preveu la retirada de la coberta edàfica de 20 cm de potència mitjana.

• Superfície explotable: 60.000 m² , es dedueix 8%-10% servituds i reculades = 54.000 m²
• Volum decapatge sòl: 54.000 * 0.20: 10.800 m³
• Reserves estimades explotables: 617.000 m³
• Reserves útils 70%: 617.000 * 0,70= 431.900 m³
• Recurs estèril 30%: 617.000 * 0,30 = 185.100 m³
• Ritme explotació anual: 2.857 t/any (1.142,8 m³)
• Volum material terraplenament: 338.000 m³
• Vida útil prevista de l’explotació: 65 anys

2.2. Sistema de restauració: serà realitzat en dues etapes temporals. La primera durant els treballs d’explotació combinat amb treballs de restauració parcial en els fronts i plataformes d’extracció on s’hagi acabat el recurs.

La segona etapa, al final de la vida útil de l’explotació, serà únicament de treballs de restauració consistents en el terraplenament dels talussos i bermes d’explotació amb materials estèrils d’extracció de la mateixa pedrera i materials inerts a l’objecte d’aconseguir un perfil de restauració esglaonat i plataforma.

La restauració dels fronts i plataformes d’extracció, es farà per terraplenament des de la cota inferior a partir de capes o tongades successives i superposades provisionals, dipositant i compactant els estèrils que formaran unes bancades de restauració de 3 metres d’altura i amplària variable de 20-26 metres que representa un perfil restauració amb un 15-20% de rost o pendent.

També se conformarà un pendent lateral del 3% en les bermes i 2% longitudinalment al interior de la berma, al mateix temps que es disposarà de canals perimetrals a la part interna de la berma i als laterals per facilitar el drenatge.

Preveu l’aportació de 20-30 cm de coberta edàfica amb contingut de 1,5 % de matèria orgànica i adobs inorgànics per permetre la revegetació mitjançant la sembra d’espècies de plantes característiques i presents a l’entorn pròxim. A l’objecte de disposar-ne, preveu la instal·lació d’un viver de plantes. La densitat de plantació serà de 100 ud/ha en plataformes i 50 ud/ha als esglaons. Les espècies seleccionades són Olea europae var. Sylvestris, Pinus halepensis, Ceratonia siliqua. Preveu reg periòdic, control i reposició de marres.

L’explotació està situada en un vessant amb marjades, amb cota inferior 190 i cota superior a 240 msm, diferència de cota 50 m.

Calendari de restauració: considera sols les actuacions de restauració pels primers 15 anys (pag 53 Tom 1).

-El pla de restauració no preveu la immediata restauració de la part Nord de la pedrera, exposa que se restaurà durant els 15 anys primers. És una zona ja explotada de l’antiga pedrera, aquesta afecta una àrea situada dins AEP (ANEI), Xarxa Natura 2000 ZEPA ES 5310089- Alfàbia- Biniarroi, també en zona d’ús compatible del PORN del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana. Se preveu un volum de 7.000 m³ de material inert per terraplenar de forma ascendent i adequar els perfils finals de restauració.

Pressupost de restauració. En el Tom 3 exposa els pressupostos previstos d’explotació /restauració. Per a la restauració preveu la quantitat de 70.228,20 €. Només preveu la restauració dels 15 anys primers.

No té en compte els costos del transport dels materials inerts d’excavació pel rebliment fins a la pedrera per empreses externes, ni el concepte de costos de terraplenament; tot considerant-los com a ingressos.

La fiança de restauració, l’article 16 de la Revisió del Pla director sectorial de pedreres de les Illes Balears (Decret 61/1999), preveu per a les restauracions mitjançant rebliment i marjades en vessant per hectàrea de superfície afectada una fiança mínima de 4.904 € actualitzada a l’any 2012.En tot cas s’ha d’aplicar el que preveu el RD 975/2009 en relació els costos de restauració.

La fiança de restauració s’ha de constituir per fases si és el cas i s’ha de mantenir com a mínim la quantitat pressupostada per una fase del projecte presentat.

3. Elements ambientals significatius de l’entorn del projecte. Resum EIA (Juliol 2010).

L’EsIA i diagnòstic ambiental s’exposa en el Tom 2 del projecte de reobertura, explotació i restauració. Presenta les alternatives plantejades: alternativa 0 sense explotació, alternativa 1 amb explotació.

Correspon a l’alternativa 1 continuar l’activitat extractiva en la mateixa parcel·la dins zona de recurs d’interès miner en l’antiga autorització, que és un criteri determinant en el PDS de pedreres. Com abans ja s’ha exposat a l’apartat de Descripció del projecte, suposa la continuació d’una mateixa activitat extractiva que no produirà impactes en zones no alterades.

Haurà d’iniciar la restauració de la zona explotada dins la zona situada dins l’àmbit XN-2000, ANEI i Paratge Natural de la Serra de Tramuntana(Fase 0).

Una altre en àrees no alterades per l’activitat extractiva a més de la dificultat de localitzar alternativa, la d’ubicar l’activitat extractiva en una altra zona, suposaria afeccions a una zona apte d’acord a la normativa sectorial per a poder desenvolupar-la.

Descripció del medi

Les característiques que descriuen de manera correcta el paratge on es localitza l’explotació són les següents:

Medi rural mitjanament antròpic, parcel·la classificada com a SRG, parcialment ocupada per ús extractiu. A les zones pròximes es caracteritza pel cultiu extensiu d’ametllers i garrovers, combinat amb àrees forestals arbrades majorment de pi blanc.

Sòl: pertanyen al grup dels Cambisòls de característiques edàfiques definides per sòls marrons castanys que presenten horitzons superficials tipus inceptisòls -sòls inicials - de poca potència. El decapatge i retirada prèvia, possibilitarà la seva conservació i posterior reutilització en la restauració i revegetació de la pedrera.

Hidrologia i hidrogeologia: Dins la parcel·la hi transcorre a la part sud la llera del Torrent de Biniamar, que està situada a 100 metres de les àrees d’extracció -restauració de la pedrera. Situada dins la Unitat hidrogeològica 18.09 - Alaró. Es troba en una zona de vulnerabilitat d’aqüífers moderada, els nivells piezomètrics oscil·len entre 35 i 60 metres. No es preveuen afeccions a causa de la poca potència de l’extracció.

Flora: la vegetació potencial de la zona correspon a les comunitats de l’Oleo-Ceratonion. La vegetació present en les proximitats corresponen a les brolles de Rosmarino-Ericion combinant-se a la zona de la llera del torrent de Biniamar amb la presència d’alzines (Quercus ilex), xiprell (Erica multiflora), cirerer de Betlem (Ruscus aculeatus). També hi ha presència molt aclarida de pi blanc, garrovers i d’oliveres.

Fauna: a l’àrea no s’ha observat pas d’aus migratòries, ni destaca per la presència d’espècies protegides d’aus. Relaciona la presència de fauna característica de la garriga com -serp de garriga, dragonet, dragó. Quan als aucells cita: tord, ropit, cadernera, rossinyol. Quan als mamífers: ratolí de camp, eriçó, llebre i conill. No indica presència de Testudo hermanii.

Qualitat de l’aire: l’augment de partícules i pols a l’atmosfera en episodis meteorològics adversos – vent -, en tot cas per les característiques d’explotació - no hi ha voladures- i per les mesures correctores com és el reg, queden minimitzades. S’inclouen també les emissions, vibracions i renous per maquinària d’extracció i circulació interior de camions, en qualsevol cas mínimes per la distància existent als nuclis de població.

Paisatge: La parcel·la de la pedrera es localitza dins la Unitat Paisatgística núm. 8 -Raiguer del PTM de règim de menor protecció. La conca visual és considerada de baix grau d’humanització amb elements artificials de fragilitat alta – existència d’altres pedreres -.

Identificació i valoració d‘impactes. Les accions de les fases d’explotació que es considera que generaran impactes negatius de major a menor intensitat, són:

- Desbrossada del terreny -decapatge sòl-

- Extracció material

- Obertura vials interiors

- Circulació Transport material a planta benefici

Durant la fase de restauració, els impactes que es detecten provenen únicament dels treballs de terraplenament, explanació i reposició coberta edàfica prèvies a la revegetació plantació -sembra d’arbres.

Presenta les corresponents matrius d’identificació i avaluació dels possibles impactes significatius, sigui durant l’explotació com per a la restauració, amb les conclusions següents:

Els impactes negatius de major entitat seran sobre la vegetació i sòl, si bé són impactes que malgrat la seva magnitud no arriben a ser crítics o severs, considerant que en zones pròximes hi ha altres pedrera actives, i que es tracta de la reobertura d’una pedrera inactiva.

La restauració de la zona aconseguirà, a mig/llarg termini, permetrà revertir la majoria d’impactes negatius del projecte.

Respecte a que es tracta de la reobertura (reexplotació) d’una pedrera en la que serà restaurada inicialment la zona situada dins ANEI, XN-2000 i PORN ( fase 0 superfície de 2.300 m² a la cota superior) suposa una millora de la situació actual. Minimitza els impactes que suposaria la reobertura i/o ampliació en un altre lloc de més valor ambiental, i en general, sobre els demés factors ambientals analitzats.

La valoració d’impactes és bastant favorable degut als factors socioeconòmics i també al fet que el nou projecte planteja l’actuació d’una autorització antiga, sense restaurar, reduint els impactes sobre el territori.

Mesures correctores, protectores i compensatòries

El projecte contempla algunes mesures, dirigides a reduir els impacte derivats de renous, vibracions i contaminats atmosfèrics, en aquest cas, regs periòdics i control d’emissions.

També que la revegetació es durà a terme amb espècies pròpies i característiques de la zona i paisatge rural pròxim.

Acabada l’explotació i realitzada la restauració , la zona haurà de quedar lliure de residus i instal·lacions, retornant a la tipologia de SR d’ús agrari.

Pla de vigilància ambiental

Té l’objectiu d’establir una garantia pel correcte funcionament i adequació de les mesures correctores, protectores i compensatòries, i com a previsió davant possibles efectes no esperats. Preveu i estableix la periodicitat de les activitats de vigilància corresponents.

Incidència paisatgística

El projecte millora la integració paisatgística de l’explotació, en comparació a l’autorització antiga. Per altra part, les mesures que es proposen a l’Estudi d’incidència contribuiran a la integració paisatgística i disminució de la visibilitat de l’activitat.

Conclusions

No preveu impactes negatius crítics que desaconsellin l’execució del projecte, a més la implementació de les mesures proposades contribuirà a consolidar el balanç positiu des del punt de vista ambiental.

S’ha d’iniciar com a fase 0 de restauració en l’àmbit de l’antiga autorització dins SRP (ANEI, XARXA NATURA 2000, PORN), que suposarà una millora de la incidència ambiental i paisatgística.

Informes emesos per les administracions en la fase prèvia de consultes

Direcció general de Medi Natural, Educació Ambiental i Canvi Climàtic

Espais de Natura Balear,en data 4 desembre de 2009 conclou:

1.No s’emet informe en quan al PORN de la serra de Tramuntana, ja que l’activitat es desenvolupa fora de l’àmbit del Paratge.

2.No obstant, degut a la proximitat de l’àmbit del Paratge i en previsió d’una possible afecció, s’han de considerar els articles 21.1 i 97 del PORN de la Serra de Tramuntana:

a) D’acord amb l’article 21.1 dins l’àmbit territorial d’aquest Pla es prohibeixen les noves pedreres i només es podran dur a terme les activitats extractives, d’excavació i de moviment i rebliment de terres que estiguin adaptades a la normativa vigent en matèria de pedreres i altres normatives específiques.

b) D’acord amb l’article 97 del PORN de la Serra de Tramuntana queden prohibits els abocaments i vessaments de residus en l’àmbit territorial del Paratge.

Per tant l’activitat de reobertura, explotació i pla de restauració per a l’explotació de la pedrera Marta en el terme municipal de Selva (19641/09) no es pot estendre més enllà dels límits del Paratge, ja que es tractaria d’una nova pedrera i tampoc es poden fer abocaments en l’àmbit del Paratge.

Direcció general RRHH. Servei d’Estudis i Planificació: informe de data 26 d’octubre de 2009, conclou:

“S’informa favorablement el projecte sempre que a la fase d’avaluació d’impacte ambiental es complementi amb la següent informació:

a) Un estudi hidrogeològic que permeti la identificació de la cota inferior d’explotació, així com el disseny de les mesures correctores pertinents. En cap cas la cota d’explotació arribarà al material del Lies i es respectarà una capa de protecció suficient sobre els materials liàsics en funció de la permeabilitat del material explotat.

b) El pla d’explotació ha de descriure el volum de material a explotar, la forma d’extracció dels materials, les dimensions dels talussos d’explotació, els diferents perfils d’explotació/restauració, el volum, caracterització i control del material utilitzat pel rebliment així com les mesures de protecció front a abocaments incontrolats.

c) Previsió de consum d’aigua durant la fase d’explotació i la de restauració, i origen”.

Consell de Mallorca. Departament d’Urbanisme i Territori: informe en data 13/1/2010, conclou:

Norma 19.1.c PTM, riscos que afecten a l’explotació són incendi i erosió serà necessari informe previ de l’administració competent en la matèria, també que s’ha d’adaptar al PDS de pedreres.

Ajuntament de Selva

No emet informe.

Informes emesos per les administracions durant Informació Pública

Direcció general de Medi Natural, Educació Ambiental i Canvi Climàtic

Espais de Natura Balear, en data 28 d’abril 2011, conclou:” Vist que la pedrera a explotar i a restaurar es troba fora del paratge natural de la serra de Tramuntana, no correspon a l’òrgan gestor de l’espai natural protegit emetre informe d’acord amb l’article 22.1 de la llei 5/2005, de 26 de maig, per la conservació dels espais de rellevància ambiental”.

Consell de Mallorca. Departament d’Urbanisme i Teritori (9-05-11 )

Norma 19.1.c PTM recorda que s’ha d’adaptar al PDS de pedreres. Mentre no es produeixi adaptació planejament municipal, aplicació de la Norma 59 del PTM als efectes d’obtenir la declaració d’interès general (art. 37, de la llei 6/97, de 8 de juliol de SR de les Illes Balears).

Secció de Contaminació Atmosfèrica, informe de data 26 de maig de 2011 conclou:

-“..//.. aquesta activitat està inclosa dins l’àmbit d’aplicació del RD 100/2011, de 28 de gener, pel qual s’actualitza el catàleg d’activitats potencialment contaminants de l’atmosfera (APCA). També,” segons l’article 13 de la Llei 34/2007,...// les activitats estan sotmeses a autorització administrativa,..//..per tant, respecte a l’afecció a l’atmosfera, s’ha de tramitar l’autorització com a APCA.”

Consideracions tècniques

1.El projecte que s’avalua està inclòs dins l’Annex I, 2-a (Pedreres: restauració i/o extracció) i 4-o (Plantes de tractament d’àrids i plantes de fabricació de materials de construcció) de la Llei 11/2006, de 14 de setembre, d’avaluacions d’impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques a les Illes Balears.

2. L’objecte del projecte és definir la reobertura consistent en la reexplotació de la pedrera inactiva “Son Odre, autorització minera 462”, amb la nova denominació de “Marta”, l’àmbit de l’autorització, els recursos miners, zonificació sistema d’explotació i la seva durada o vida útil.

3. La reobertura/reexplotació de la pedrera es localitza dins zona de recurs d’interès miner delimitat a l’annex 8 del PDS de pedreres,Decret 61/1999. Els projectes d’explotació i pla de restauració s’adeqüen al que s’estableix a l’article 7è. Determinacions per a la ubicació de noves pedreres //.. la ubicació de noves pedreres a les zones incloses dins de les de localització de recursos d’interès miner..// Annex 8 d’aquest Pla, llevat que es tracti d’una ampliació d’una pedrera activa..//. També a l’article 8è. Criteris de prioritat per a la ubicació de noves pedreres. Punt 2n. La reexplotació de pedreres inactives.

4. La superfície d’explotació de la reexplotació és de 60.000 m² de l’antiga pedrera Son Odre 462. El volum de recurs explotable és de 617.000 m³ , reserves útils 70%: 617.000 * 0,70= 431.900 m^3, recurs estèril 30%: 617.000 * 0,30 = 185.100 m³. El ritme d’extracció és de 500m3/any amb increments futur de producció del 5% de roca ornamental.

5. El calendari de restauració: considera sols les actuacions de restauració pels primers 15 anys. El pla de restauració no preveu la immediata restauració de la part Nord de la pedrera, exposa que se restaurà durant els 15 anys primers. És una zona ja explotada de l’antiga pedrera, aquesta afecta una àrea situada dins AEP (ANEI), Xarxa Natura 2000 ZEPA ES 5310089- Alfàbia-Biniarroi, també en zona d’ús compatible del PORN del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana. Se preveu un volum de 7.000 m³ de material inert per terraplenar de forma ascendent i adequar els perfils finals de restauració.

6. Pressupost de restauració. exposa els pressupostos previstos d’explotació /restauració. Per a la restauració preveu la quantitat de 70.228,20 €. Sols preveu la restauració dels 15 anys primers.

7. Segons el PTM es troba dins SRG. Vulnerabilitat d’Aqüífers moderada, es troba dins perímetre de restriccions moderada de pous d’abastiment urbà.

8. Els residus miners, estèrils de l’explotació es destinaran al terraplenament dels clots i plataformes d’extracció.

9. Vida útil prevista de l’explotació és de 65 anys incloent la restauració.

10. Els plànols presentats es consideren adequats per delimitar les superfícies d’explotació/restauració de la nova autorització minera “Marta”.

11. Consta a l’expedient el tràmit d’exposició pública EIA al BOIB núm. 64 de 28/4/2011 i correcció d’errades BOIB núm. 86 de 9/6/2011. No es reben al·legacions. Aporta informes tècnics de les consultes efectuades durant aquest tràmit. Servei Contaminació Atmosfèrica en data 21/5/2011, Departament Territori Consell de Mallorca en data 9/5/2011, Espais de Natura en data 28/4/2011.

12. Pla de vigilància ambiental, suposa la garantia pel correcte funcionament i adequació de les mesures correctores, protectores i compensatòries, i com a previsió davant possibles efectes no esperats. Estableix la periodicitat de les activitats de vigilància corresponents.

13. L’Estudi d’Incidència paisatgística el projecte millora la integració paisatgística de l’explotació, en comparació a l’autorització vigent. Per altra part, les mesures que es proposen a l’Estudi d’incidència contribuiran a la integració paisatgística i disminució del impacte visual de l’activitat.

14. No preveu impactes negatius crítics que desaconsellin l’execució del projecte, a més la implementació de les mesures proposades a l’EsIA.

15. A l’expedient consten els informes emesos per les administracions públiques consultades durant la fase prèvia de consultes i l’exposició pública.

5.Conclusions

Per tot l’anterior, s’acorda

1. Formular la declaració d’impacte ambiental favorable a la realització del projecte de reobertura de l’explotació i pla de restauració de la pedrera Marta, en part de la parcel·la 6, polígon 20 en el paratge de Son Odre (Biniamar) TM de Selva, al concloure que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius, sempre que es compleixen les mesures incloses en l’EIA i els condicionants següents:

1. El procés de revegetació s’haurà de realitzar amb espècies autòctones i mitjançant tècniques que garanteixen, la pervivència de les plantes a llarg termini. En cap cas s’utilitzaran espècies al·lòctones o exòtiques invasores.

2. S’ha d’iniciar com a fase 0 de restauració l’àmbit de l’antiga autorització dins SRP (ANEI, XARXA NATURA 2000, PORN), que suposarà una millora de la incidència ambiental i paisatgística. Aquesta fase 0 de restauració, que afecta AEP de la LEN 1/1991 i XN-2000, haurà de ser realitzada de manera immediata presentant cartografia adequada a Escala 1:500 que delimiti les actuacions de restauració adoptades.

3. L’àmbit restaurat dins Sòl Protegit (AEP) ha de quedar fora del àmbit de la nova autorització.

4. Les zones de reculada perimetral interiors han de ser revegetades en la fase 0 de restauració.

5. La restauració de cadascuna de les fases projectades s’haurà de realitzar de manera immediata, un cop s’hagi finalitzat la fase d’explotació corresponent i complint els terminis previstos.

6. En base al que estableix l’article 54.1 de la Llei 11/2006, s’haurà d’informar a la CMAIB respecte a la finalització de cadascuna de les fases de restauració, a fi de realitzar les comprovacions que es consideren necessàries per tal de verificar el compliment del condicionat de la DIA.

7. D’acord amb l’informe del Servei de Protecció d’Espècies, de 9 de juny de 2017, referits a d’altres explotacions a Mallorca pel que fa a la possible presència d’exemplars de tortuga de terra (Testudo hermanni), s’haurà de “Fer una prospecció prèvia a l’entrada de la maquinària pesada a zona no explotada, i retirar les tortugues que es detectin, disposant-les a parcel·les annexes inalterades amb condicions ambientals semblants”.

8. No és admissible cap mesura que suposi tocar els nius d’espècies silvestres protegides, com la translocació de nius de milana i busqueret proposada per l’ERA, perquè va en contra de les prohibicions establertes per l’article 57 de la Llei 42/2007. En cas de que se’n detecti qualcun, s’haurà de cessar l’activitat als seus voltants fins que s’hagi acabat l’època de cria.

Es recorda que:

1.En cas que s’hagi d’utilitzar il·luminació artificial a la zona de treball, s’haurà de presentar una memòria que en justifiqui la necessitat, tal com encomana l’article 6.3 de la Llei 3/2005, de 20 d’abril, de protecció del medi nocturn de les Illes Balears, i s’hauran de tenir en comte les prohibicions establertes a l’article 6.5 d’aquesta mateixa llei.

2.D’acord amb la Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica de les Illes Balears, no es podran realitzar operacions sorolloses dins els espais de la Xarxa Natura 2000, sense perjudici de la possibilitat de sobrepassar ocasionalment i temporalment els objectius de qualitat acústica en els situacions previstes per l’article 14 d’aquesta llei i procurant no realitzar cap activitat entre la posta i la sortida del sol, si no és estrictament imprescindible.

3.El titular de la de la pedrera ha de sol·licitar a la DG d’Energia i Canvi Climàtic la seva inscripció i autorització com activitat potencialment contaminant de l’atmosfera (APCA) del Grup C.

4.S’haurà de comunicar al Consell de Mallorca l’ús de residus de construcció–demolició amb caràcter d’inerts nets (desmunts i terres no contaminades) per a la restauració de la pedrera, tal i com estableix la Disposició addicional 3ª del Pla Director Sectorial per a la Gestió dels Residus de Construcció–Demolició, Voluminosos i Pneumàtics Fora d’Ús de l’Illa de Mallorca (BOIB núm. 141 de 23 de novembre de 2002).

5.L’aigua del pou que s’utilitzi per a consum humà haurà de complir el RD 314/2016, de 29 de juliol, pel qual es modifiquen el Reial decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà, el Reial decret 1798/2010, de 30 de desembre, pel qual es regula l’explotació i comercialització d’aigües minerals naturals i aigües de brollador envasades per al consum humà, i el Reial decret 1799/2010, de 30 de desembre, pel qual es regula el procés d’elaboració i comercialització d’aigües preparades envasades per al consum humà.

6.Vist que la restauració afecta a zona qualificada com ANEI, dins el Paratge Natural de la Serra de Tramuntana, l’article 21.2 de la llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO), estableix que dins l'àmbit territorial dels espais naturals protegits, l’òrgan competent ha de sol·licitar amb caràcter preceptiu, abans de resoldre, informe a l'òrgan competent en matèria d'espais naturals protegits.

7.Que la Declaració d’impacte ambiental té caràcter d’acte de tràmit no impugnable de forma autònoma o separada de la resolució substantiva, excepte els supòsits a què es refereix l’article 112.1 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de PACAP (que es refereix als actes de tràmit qualificats). Als esmentats supòsits es podrà interposar recurs potestatiu de reposició o recurs contenciós administratiu, d’acord amb l’article 39 de la Llei 11/2006.

8.Vist que la restauració afecta a zona qualificada com ANEI, dins el Paratge Natural de la Serra de Tramuntana, l’article 21.2 de la llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO), estableix que dins l’àmbit territorial dels espais naturals protegits, l’òrgan competent per raó de la matèria ha de sol·licitar amb caràcter preceptiu, abans de resoldre, informe a l’òrgan competent en matèria d’espais naturals protegits. De la mateixa manera, l’article 21.3 del decret 19/2007 de 16 de març, pel que s’aprova el Pla d’Ordenació de Recursos Naturals de la Serra de Tramuntana, estableix que prèvia l’autorització de qualsevol pla, programa i projecte de restauració i rehabilitació, es necessitarà informe favorable de l’organisme gestor dels espais protegits de les Illes Balears.

Aquesta DIA s’emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l’obtenció de l’autorització, a més de l’acompliment del que estableix l’article 12 del PDS de Pedreres de les Illes Balears (aprovat mitjançant el Decret 61/1999, de 28 de maig). 

 

Palma, 12 de febrer de 2019

El presidente de la CMAIB

Antoni Alorda Vilarrubias