BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l’assumpte de referència, i d’acord amb l’establert a l’article 41.3 de la llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, es publica l’Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 29 de novembre de 2018,

DECLARACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL

El projecte objecte del present informe es tramita segons la Llei 21/2013, de 9 de desembre d’avaluacions ambientals, i està inclòs al Grup 2 “Indústria extractiva” punt 1. “Pedreres: restauració i/o extracció” de l’Annex I “Projectes sotmesos a avaluació d’impacte ambiental ordinària” de la Llei 12/2016, de 17 d’agost d’avaluació ambiental a les Illes Balears.

Atès  que l'òrgan ambiental ha rebut l'expedient complet el 06 de setembre de  2018,  i d'acord amb l'apartat segon, punt 3 de la Circular del Conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca (BOIB núm. 131 de 15/10/2016) es considera iniciada l'AIA  desprès de l'entrada en vigor de la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears, per la qual cosa es tramitarà d'acord amb aquesta llei autonòmica i d’acord amb la Llei estatal 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental. Per tant, amb caràcter previ a la seva autorització administrativa, procedeix formular la seva declaració d’impacte ambiental, d’acord amb l’art. 41 de la Llei 21/2013.

Per altra banda, al projecte li és d’aplicació la DT1ª de la llei 10/2014, d’1 d’octubre, d’ordenació minera de les Illes Balears, en el procediment per actualitzar i regularitzar els drets miners. I també  l’article 12 del Pla Director Sectorial de Pedreres de les Illes Balears (aprovat mitjançant el Decret 61/1999, de 28 de maig) estableix que els Plans de Restauració de les pedreres requereixen d’informe preceptiu i vinculant de la Comissió Balear de Medi Ambient.

1. Informació del projecte i antecedents

L’actuació s’ubica en el paratge de Son Odre,  terme municipal de Selva, a  uns 2,0 km al  nord  del nucli urbà de Biniamar en una zona confinant del  puig de Son Boscà i també confronta al Nord  amb la pedrera de Son Tafona (TM de Mancor de la Vall).   A la pedrera s’hi accedeix per un camí ubicat a la dreta en el punt quilomètric 2 de la carretera Ma- 2113 Biniamar a Lloseta.

En acompliment del que s’estableix a l’article 15è Sol·licituds de drets miners de la llei 10/2014  d’Ordenació minera de les Illes Balears, les característiques de l’activitat extractiva s’exposen i expliquen en els documents:  projecte d’explotació (Tom I),  pla de restauració (Tom II)  Estudi d’impacte ambientals (Tom V)  de l’explotació pedrera Son Odre, i també la documentació addicional i complementària relativa a seguretat i salut (tom IV).

2. Descripció de les actuacions d’explotació i   restauració de la pedrera

El projecte d’explotació de la pedrera activa exposa les característiques ambientals del paratge i també del sistema extractiu desenvolupat fins a l’actualitat i canvis  que  es proposen a futur en el present projecte actualitzat.

L’activitat extractiva pedrera Son Odre (autorització minera núm. 460  d’aprofitament de recurs de la Secció A)  consta d’alta minera en data 01/01/1967 fora d’AEP i inventariada a l’annex 3 de la Llista de pedreres en tramitació del Pla director sectorial de pedreres de les Illes Balears (PDSPIB, Decret 61/1999). Va complimentar les previsions de la DT primera  i article 12 del PDS i es va publicar l’Acord d’Inclusió a l’annex 2 de la Llista de pedreres incorporades al PDS (BOIB núm 55 de 07/05/2002).

La pedrera va estar paralitzada temporalment durant  l’any 2013  i  reactivada  a l’any 2015. El promotor actual del projecte és Bimastone S.L. L’òrgan substantiu és el Servei de Mines de la Direcció General de Política Industrial del Govern Balear. L’ESIA forma part del conjunt  de documentació  per a complimentar  les previsions establertes a la DT primera de la LOMIB 10/2014.

L’explotació està situada en un vessant amb marjades,  en cota inferior entre 181-190 m  i  cota superior a 240 msm, diferència de cota 50 m. Presenta diversos fronts d’extracció atalussats i  esglaonats en bermes en descens des de la cota màxima del vessant  a la cota  mínima configurant  fronts de 15 m de potència distribuïts en talussos d’extracció de 4 m  en funció de la seva direcció- orientació N-S, W-E,   se desenvolupa  en 4 fases d’explotació  en  una zona  part de la parcel·la 6  lletres e,f,g. 

Resum característiques  explotació:

Superfície autoritzada 60.000 m2 (6,0 ha).

Superfície de reculada perimetral: 55.124,14 m2

Superfície explotada: 32.545,81 m2

Superfície restaurada: 135,53 m2

Superfície reserva:22.442,81 m2

Reserves estimades d’explotació parcial en zona autoritzada: 318.569,95 m³

Reserves romanents : 250.000 m³

Rati d’aprofitament 70%

Estèrils: 30%

Fase actual d’explotació en zones dels fronts W i S. Preveu que l’extracció en aquest fronts S continuï en direcció W. Amb un volum d’extracció previst durant aquesta fase de 36.000 m³ i ritme d’explotació de 3.000 m³/any.

Potència extracció: Cota màxima 220-210 m a  cota inferior 180-185 m.

La cota d’extracció del front S està situada a cota superior 196-5 m fins a 181 m. La direcció de l’avenç d’extracció N-S en sentit S.  Preveu una durada de 12 anys.

Durada d’explotació 60 anys.

Preveu sistema i seqüències continuades  d’explotació coordinades amb fases de restauració en les fases següents:

-Fase 1:  superfície de 14.369,59 m2 .  Preveu una durada de 12 anys.

-Fase 2: superfície de 18.821 m2^.   Preveu una durada de 18 anys

-Fase 3: superfície de 27.171 m2.  Preveu una durada de 18 anys

-Zona 4: superfície  de 32.545,81 m2 . Preveu una durada de 12 anys

-Zona reserva d’extracció:  superfície de 3.951,80 m² situada a la part Sud de l’explotació. Aquesta àrea se conservarà sense explotar fins a l’esgotament i restauració de la zona 1.

-Superfície total  : 59.678.42 m2 .

La situació final de l’explotació preveu l’afecció de tota la superfície de les 4 zones esmentades més la zona de reserva. L’extracció serà realitzada de manera simultània en cada una d’aquestes 4 zones combinant-ho amb els treballs de restauració.

El recurs explotable està constituït  per afloraments  alterns de roca calcària molt plegades i fracturades, margues  grises i margo –calcàries  amb direccions d’estratificació molt marcades, corresponents al  període Dogger-Malm i Cretàcic inferior, que es disposen en un jaciment de potència mitjana estimada entre els 15-20 metres. Aquesta disposició amb estrats  facilita la seva explotació en blocs. La producció es  comercialitza com a roca ornamental.

A  la cartografia delimita les zones o unitats per  les característiques dels materials: terres de rebliment de pedrera, roques calcàries, sòls terres de rebliment heterogeni, material relliscat.   Consta en el Tom VI Plànols (plànol 8-01: Topogràfic. Estat actual. Juliol 2017, escala 1:1.000), delimita perfils L1,L2, L3, L4. Plànols 9. 01-05 Perfils

2.1. Sistema extractiu: consisteix en un perfils d’explotació  adequat a l’estat actual de la qualitat dels materials dels fronts i  talussos existents a la mateixa pedrera i a les pedreres pròximes. D’aquesta manera s’estableix un perfil d’explotació amb angles de talús similar als perfils dels antics fronts existents. S’adopta un angle de 20º respecte a la vertical  i una altura màxima de front de 4 metres.

També a causa que la potència del recurs supera l’abast  de la maquinària emprada per arrencar-lo, les labors extractives se faran  en descens per escalonament en marjades/bermes de seguretat de 2 i 3 metres d’amplada.  Ara bé, la variabilitat dels materials explotables i estat del recurs no garanteixen que les característiques del materials siguin les mateixes. Així les cotes definides  en el perfil d’explotació es poden veure modificades  en funció de la qualitat dels materials i substrat depenent  dels avanços d’extracció.

Per a l’obertura d’un nou front, així com per al manteniment d’un  ja existent  se retirarà la coberta vegetal i la capa de substrat meteoritzat,  prèviament  a l’explotació del front. La capa meteoritzada és variable –assolint els 3 m en alguns punts. La seva retirada suposa deixar una berma de seguretat entre els punts de desmunt  i el front d’explotació de 2-3 m d’amplada. Les plataformes de treball tindran una amplada mínima de 4 metres.

Els accessos i la circulació interior se farà  adequant les pistes existents de l’antiga explotació. Els accessos interiors en el fronts nous se dissenyaran  conforme  a l’avanç de l’explotació amb la mateixa amplada (4,5- 5 metres) de les pistes existents. Se preveu un pendent màxim de 10%, que eventualment  podrà ser del 15% en casos concrets, sempre prèvia autorització facultativa. Preveu la canalització de l’escorrentia superficial mitjançant cunetes de recollida distribuïdes de manera convenient.

També preveu una zona de manteniment de serveis de la maquinària de 10 x 15 m de llosa formigonada on hi haurà col·locats contenidors i dipòsits estancs i impermeables per a la recollida selectiva d’olis, filtres, papers, cartons i envasos de plàstics. També 1 mòdul prefabricat per oficina i sanitaris, a més d’1 zona d’estacionament de vehicles que variarà segons l’avanç dels fronts d’explotació. Preveu el tancament de les zones de fronts d’explotació i/o restauració.

Reserves explotables, als efectes de càlcul se considera cota màxima 222 m a cota inferior  181 m una potència mitjana de 35 metres i un percentatge de recurs aprofitable del 70% i 30% d’estèril. També preveu la retirada de la coberta edàfica de 20 cm de potència mitjana.

2.2. Sistema de restauració:  durant els  treballs d’explotació combinat amb treballs de restauració parcial en els fronts i plataformes d’extracció on s’hagi acabat el recurs.

Preveu coordinar els treballs de les 4 fases de restauració amb les 4 fases d’explotació, al llarg de la vida útil de l’explotació, serà únicament de treballs de restauració consistents en el terraplenament parcial dels talussos i bermes  d’explotació amb materials estèrils d’extracció de la mateixa pedrera  i materials inerts a  l’objecte d’aconseguir un perfil de restauració esglaonat talús/ berma.

La restauració dels fronts i plataformes d’extracció,  es farà per rebliment  parcial des de la cota inferior  a partir de capes o tongades successives i superposades provisionals, dipositant i compactant els estèrils que formaran unes bancades  de restauració  de 4 metres d’altura i de  20-26 metres d’amplària variable,  que representa un perfil de restauració d’un 15-20% de rost o pendent. També  se conformarà un pendent lateral del 3% en les bermes i 2% longitudinalment al interior de la berma, per dirigir  cap als laterals i facilitar el drenatge.

Preveu l’aportació de 20-30 cm de coberta edàfica amb contingut de 1,5 % de matèria orgànica i adobs inorgànics per  permetre la revegetació  mitjançant la sembra d’espècies  de plantes característiques i presents a l’entorn pròxim. A l’objecte de disposar-ne, preveu la instal·lació d’un viver de plantes. La densitat de plantació serà de 100 ud/ha  en plataformes i 50 ud/ha als esglaons. Les espècies seleccionades són Olea europae var. sylvestris, Pinus halepensis, Ceratonia siliqua. Preveu reg periòdic,  control i reposició  de marres.

Calendari de restauració:  considera els 60 anys de l’autorització.

El pla  de restauració no preveu la immediata restauració de la part Nord de la pedrera, exposa que s’haurà de restaurar incorporant una fase 0  de manera immediata.  És una zona ja explotada de la pedrera, aquesta afecta una àrea situada dins AEP (ANEI), Xarxa Natura 2000 ZEPA ES 5310089  Alfàbia- Biniarroi, també en zona d’ús compatible del PORN del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana.

Compren una superfície  15.525  m2  que ha de  material inert per terraplenar de forma ascendent  i adequar els perfils finals de restauració.

Pressupost de restauració. En el Tom II  exposa els pressupostos previstos d’explotació /restauració. Per a la  restauració preveu la quantitat de 144.740,60 €.

No té en compte els costos i del transport dels materials inerts d’excavació pel rebliment fins a la pedrera per empreses externes, ni el concepte de costos de terraplenament.

La fiança de restauració, l’article 16 de la Revisió del Pla director sectorial de pedreres de les Illes Balears (Decret 61/1999), i LOMIB  preveu per a les restauracions mitjançant rebliment i marjades en vessant per hectàrea de superfície afectada una fiança mínima de 7.000 €/ha

La Llei 10/2014, d’1 d’octubre, d’ordenació minera de les Illes Balears,  a l’article 40. 3 estableix les condicions per les quals s’ha garantir la restauració: “ En tot cas els plans de restauració  i d’explotació  s’han de coordinar  de manera que els treballs de rehabilitació es duguin a terme tan avançadament com sigui possible a mesura que s’efectuï l’explotació” . “ Únicament s’ha d’autoritzar l’inici de la rehabilitació al final de vida de l’explotació en casos degudament justificats i documentats a l’efecte de poder dur a terme  tècnicament l’explotació”.

El pressupost referit al projecte de restauració ascendeix a un total de 144.740,60 € .Quantitat  que complimenten  les previsions mínimes  de les garanties financeres de restauració del PDS de pedreres i de la LOMIB.

2.3.Elements significatius de l’entorn del projecte

Elements ambientals significatius de l’entorn del projecte. Resum EsIA (Juliol  2017).

El projecte es troba part dins zona d’interès miner (ZIM trama vermella) i ANEI (trama verda).

També en relació a la classificació del sòl  la parcel·la rústega núm.  6 lletres e,f,g del polígon 20 del tm de Selva afectades per la pedrera  relacionades en la documentació consultada presenta  diverses qualificacions i categories de sòl: en part  situada dins Sòl Rústec General (SRG),  dins Zona de Recurs Geològic d’Interès Miner, en part dins AEP (ANEI, XN-2000,  Paratge Serra Tramuntana (Zona d’ús compatible). Segons el PT de Mallorca ubicada parcialment en  APR –Erosió i APR- Incendis. 

3.Resum del procés d’avaluació

Tramitació

El projecte objecte del present informe està inclòs al Grup 2 “Indústria extractiva”, punt 1. “Pedreres: restauració i/o extracció” de l’Annex I “Projectes sotmesos a avaluació d’impacte ambiental ordinària” del la Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluació ambiental a les Illes Balears (BOIB núm. 106 de 20 d’agost de 2016).

Així  que l’òrgan ambiental ha rebut l’expedient complet el 7/08/2017 i d’acord amb l’apartat segon, punt 3 de la Circular del Conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca (BOIB núm. 131 de 15/10/2016) es considera iniciada l’AIA desprès de l’entrada en vigor de la Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluació ambiental de les Illes Balears, per la qual cosa es tramitarà d’acord amb aquesta llei autonòmica i d’acord amb la Llei estatal 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental.

Fase d’informació pública i de consultes

En el BOIB núm. 9 de 18  de gener 2018 es publica que el projecte i l’EIA se sotmeten a informació pública per l’òrgan substantiu durant un termini de trenta dies.

Durant l’exposició pública s’han consultat les administracions següents:

-Departament de Territori, Carreteres i Infraestructures de Consell de Mallorca.

-Departament de Patrimoni Històric  del Consell de Mallorca.

-Servei d’Estudis i Planificació. DG de Recursos Hídrics.

-Servei d’Aigües Superficials. DG de Recursos Hídrics.

-Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl. DG d’Espais Naturals i Biodiversitat.

-Servei de Protecció d’Espècies. DG d’Espais Naturals i Biodiversitat.

-Secció Contaminació Atmosfèrica. DG Energia i Canvi Climàtic.

-Ajuntament de Selva.

 En  data de realització del present informe consten i consideren els  informes següents:

1.Informe del Consell de Mallorca de data 22 de juliol de 2018

2.Informe de la Direcció General d’Energia i Canvi Climàtic, de data 7 de febrer de 2018.

3.Informe  de la DG de Salut Pública i Participació, de data 1 de febrer  de 2018

4.Informe de la DG d’Espais Naturals i Biodiversitat, de data 1 de febrer de 2018

5.Informe de la Direcció General d’Energia i Canvi Climàtic, de data 7 de febrer de 2018

- El Servei de Mines ens informa que a data d’13 de juny  de 2018 no té constància de la presentació d’al·legacions durant el tràmit d’exposició pública del projecte de l’explotació de referència.

-El Servei de planificació de la DG d’Espais Naturals  i Biodiversitat, no ha informat en relació a les possibles afeccions a XN-2000

No s’han realitzat consultes transfrontereres per  no considerar-ho  necessari.

4. Anàlisi tècnica de l’expedient

El diagnòstic ambiental s’exposa en el Tom V de l’EsIA del projecte d’explotació  i  restauració. Inclou annex d’Estudi de repercussions ambientals ZEPA ES0000441 D’Alfàbia a Biniarroi.

Presenta 3 alternatives:

- Alternativa  0 execució pla restauració actual rebliment i revegetació parcial.

- Alternativa 1 Projecte  explotació  i pla de restauració amb rebliment generalitzat al final de vida útil explotació.

- Alternativa 2 Projecte  explotació  i pla de restauració mitjançant banc/esglaons de 4-4 metres i terraplenament parcial a peu de front/esglaons per a reduir l’angle del talús entre la plaça de la pedrera i esglaó inferior talús, aconseguir rebaixar altura. Terraplenat i rebliment iniciant en el  costat E-N de la pedrera.

Se selecciona l’alternativa 2 per continuar l’activitat extractiva en la mateixa parcel·la dins zona de recurs d’interès miner actual autorització  460, que és un criteri prioritari en el PDS de pedreres i LOMIB. Com abans ja s’ha exposat a l’apartat de Descripció del projecte, suposa la continuació d’una mateixa activitat extractiva que no produirà impactes en zones no alterades.

No preveu iniciar la restauració a  la zona explotada de l’àrea situada dins l’àmbit XN-2000, ANEI i Paratge Natural de la Serra de Tramuntana (Fase  0).

Una altra alternativa, la d’ubicar l’activitat extractiva en una altra zona, suposaria afeccions en àrees no alterades per l’activitat extractiva a més de la dificultat de localitzar una zona apta d’acord a la normativa sectorial per poder desenvolupar-la.

4.1. Descripció del medi

Les característiques  que descriuen de la millor manera  el paratge on es localitza l’explotació són  les següents:

Medi rural  mitjanament antròpic,  parcel·la classificada com a SRG,  parcialment ocupada per ús extractiu. A les zones pròximes es caracteritza pel cultiu extensiu olivar i garrovers, combinat amb àrees forestals arbrades majorment de pi blanc i presència d’alzines esparses.

Sòl: pertanyen al grup dels cambisols  de  característiques edàfiques definides per sòls marrons castanys que presenten  horitzons superficials tipus   inceptisols -sòls inicials - de poca potència. El decapatge i retirada prèvia possibilitarà la seva conservació i posterior reutilització en  la restauració i revegetació de la pedrera.

Hidrologia i hidrogeologia: Dins la parcel·la hi transcorre a la part sud la llera del Torrent de Biniamar, que està situada a 100 metres de les àrees d’extracció -restauració  de la pedrera. Situada dins la Unitat hidrogeològica  18.09 - Alaró.

Es localitza en zona de vulnerabilitat d’aqüífers moderada, els nivells piezomètrics oscil·len entre 35 i 60 metres.  No es preveuen afeccions a causa de la poca potència de l’extracció.

Flora: la vegetació potencial de la zona correspon a les comunitats de l’Oleo-Ceratonion. La vegetació  present en les proximitats corresponen a  les brolles de Rosmarino-Ericion  combinant-se a la zona de la llera del torrent de Biniamar amb la presència d’alzines (Quercus ilex), xiprell (Erica multiflora), cirerer de Betlem (Ruscus aculeatus). També hi ha presència molt aclarida de pi blanc, garrovers i d’oliveres. 

Fauna: a l’àrea no s’ha observat pas d’aus migratòries, relaciona la presència de fauna  característica de la garriga com  -serp de garriga, dragonet, dragó. Quan als aucells cita: tord, ropit, cadernera, rossinyol. Quan als mamífers:  ratolí de camp, eriçó, llebre i conill. No  indica presència de Testudo hermanii.

Qualitat de l’aire: l’augment de partícules i pols  a l’atmosfera en episodis meteorològics adversos – vent -, en tot cas per les característiques d’explotació - no hi ha voladures- i per les mesures correctores com és el reg, queden  minimitzades. S’inclouen  també les emissions, vibracions i renous per maquinària d’extracció i circulació interior de camions, en qualsevol cas mínimes per la distància existent als nuclis de població.

Paisatge: La  parcel·la de la pedrera es localitza dins la Unitat Paisatgística núm.  8  -Raiguer del  PTM de règim de menor protecció.  La conca visual és considerada de baix grau d’humanització amb elements artificials  de fragilitat alta – existència d’altres pedreres.  

Identificació i valoració d‘impactes. Les accions de les  fases  d’explotació que es considera que generaran impactes negatius de major a menor, són:

-Desbrossada del terreny -decapatge sòl

-Extracció material

-Obertura vials interiors

- Circulació Transport material a planta benefici

Durant  la fase de restauració, els impactes que es detecten provenen únicament dels treballs de terraplenament, explanació i reposició coberta edàfica prèvies a la revegetació plantació -sembra  d’arbres.

Presenta  les corresponents matrius d’identificació i avaluació dels possibles impactes  significatius,  sigui durant l’explotació com per a la restauració, amb les conclusions següents:

Els impactes negatius  de major entitat  seran sobre la vegetació i sòl, si bé són impactes que malgrat la seva magnitud no arriben a ser crítics o severs, considerant l’existència a la zona pròxima d’altres  pedreres actives.

La restauració de la zona aconseguirà, a mig/llarg termini, revertir la majoria d’impactes negatius del projecte.

La valoració d’impactes és bastant favorable degut als factors socioeconòmics i    també al fet que el nou projecte planteja l’actuació  d’una autorització antiga, sense restaurar, reduint l’impacte sobre el territori.

Mesures correctores, protectores i compensatòries

El projecte contempla algunes mesures dirigides a reduir els impacte derivats de renous, vibracions i contaminats atmosfèrics, en aquest cas, regs periòdics i control d’emissions.

També que la revegetació es durà a terme amb espècies pròpies i característiques de la zona i paisatge rural pròxim.

Acabada l’explotació i realitzada la restauració , la zona haurà de quedar lliure de residus i instal·lacions, retornant a la tipologia de SR i d’ús agrari/forestal.

Pla de vigilància ambiental

És a l’objecte  d’establir una garantia pel correcte funcionament  i adequació de les mesures correctores, protectores i compensatòries, i com a previsió davant possibles efectes no esperats.  Estableix la periodicitat de les activitats de vigilància corresponents.

Incidència paisatgística

A l’EsIA no adjunta estudi d’integració paisatgística de l’explotació, en comparació a l’autorització vigent. Per altra part, les mesures que es proposen a l’EsIA contribuiran a la integració paisatgística i disminució de la visibilitat de l’activitat.

En l’actualització del  projecte de pedrera activa s’ha de preveure que  ha de ser restaurada inicialment la zona situada dins ANEI, XN-2000 i PORN (fase 0 superfície de 15.542  m²  zona NW i a la cota superior 220-200 m) i suposa una millora de la situació actual.

Minimitza els impactes que suposaria la reobertura i/o ampliació en un altre lloc de més valor ambiental, i en general,  sobre els demés factors  ambientals  analitzats.

Presenta a l’EsIA un annex Estudi de repercussions ambientals (EARA)  on exposa de manera detallada les característiques dels hàbitats i espècies d’interès inventariats presents i pròxims a la zona d’actuació que fonamentaren la declaració  com espais de rellevància ambiental XN-2000.

A l’EARA han estat inventariats els hàbitats naturals d’interès comunitari  9320, 5330 i 92D0 i aus incloses a l’annex I de la Directiva aus (Falco peregrinus, Burhinus oedicnemus, Caprimulgus europaeus, Galerida teklae, Sylvia sarda i Milvus milvus).

També que l’EARA identifica accions susceptibles de produir impactes com l’ocupació del territori, l’adequació del terreny i desbrossament, els moviments de terres, l’extracció, càrrega, transport, abassegament de materials, rebliment i compactació  morfologies de la pedrera, l’extensió de coberta edàfica i la revegetació.

A més  que els principals impactes prevists són les emissions acústiques i de partícules produïdes per les tasques de càrrega i transport de materials.

-Preveu un pla de contingència per a l’avifauna Sylvia sarda i Milvus milvus (pla de nidificació, control de densitat de població, etc) , pla de gestió de RP si és el cas.

4.2. Conclusions

No preveu impactes negatius crítics que desaconsellin  l’execució del projecte, a més la implementació de les mesures proposades contribuirà a consolidar el balanç positiu des del punt de vista ambiental.

Posteriorment a la recuperació morfològica, i condicionament i restitució de la coberta edàfica  es realitzarà la revegetació amb espècies arbòries autòctones com és el pi blanc (Pinus Halepensis), alzina  (Quercus ilex) (espècies herbàcies autòctones de garriga com són el fenàs-reüll (Brachypodium restusum) i espècies arbustives també pròpies de garriga, com poden ser: romaní (Rosmarinus officinalis), xiprell (Erica multiflora), ginebre (Juniperus oxycedrus), argelaga (Calicotome spinosa), ullastre (Olea europaea var sylvestris) i mata (Pistacia lentiscus),  arbocera (Arbutus unedo).

Mesures correctores, protectores i compensatòries

Els projectes d’explotació i restauració ja inclouen mesures dirigides a:

1.Reduir impactes derivats de l’emissió de pols, vibracions i renou.

2.Reduir la visibilitat de la pedrera.

3.Reduir impactes sobre els factors biòtics.

4.El tractament de residus. S’indica que no és necessari un Pla de gestió de residus miners donat que no es produeixen.

Es proposen també a l’EIA tot un seguit de mesures complementàries dirigides a:

1.Reduir l’emissió de renous i vibracions.

2.Reduir l’emissió de contaminants atmosfèrics.

3.Minimitzar l’impacte visual.

Presenta un Pla de Vigilància Ambiental (PVA)  té per objecte garantir el correcte funcionament i adequació de les mesures correctores, protectores i compensatòries durant les fases d’explotació i de restauració s’ha de nomenar un responsable tècnic de seguiment  del PVA.

Es considera necessari que es realitzi el seguiment ambiental a l’acabament de cadascuna de les fases d’explotació per tal que es doni inici a la corresponent fase de restauració.

A l’Informe del   Servei de Protecció d’Espècies de la DG d’Espais Naturals i Biodiversitat, de data 1 de febrer de 2018, conclou:

- “El projecte  esmentat no suposa cap amenaça, risc ni afeccions de consideració  per a les espècies de la zona, ni es previsible que tingui efectes sobre el seu estat de conservació.

-“ Informa favorablement el projecte i estudi d’impacte ambiental de l’explotació Son  ODRE”.

-Informe de la Direcció General d’Energia i Canvi Climàtic, de data 7 de febrer de 2018:

1.El titular de la  pedrera  ha de sol·licitar a la DG d’Energia i Canvi Climàtic  la seva inscripció i  autorització com activitat potencialment contaminant de l’atmosfera (APCA) del Grup C. //...memòria contaminació atmosfèrica on detalli les operacions,materials, etc..//.emissions a l’atmosfera.

2.La resolució d’inscripció ....//...  el mateix titular que el de la pedrera, //...focus d’emissions ...// ...comprovacions per OCA, eficàcia, de les mesures correctores i preventives implantades, mesures de gasos,.....si s’escau.

Finalment a l’informe 22 de juliol  de 2017 del Departament de Territori i Infraestructures del Consell de Mallorca, en el que entre d’altres qüestions exposa i conclou el següent:

-Cal aportar un termini màxim de l’explotació, tenint en compte que segons la Llei 10/2014, d’ordenació minera de les Illes Balears, tant el projecte d’execució com el pla de restauració han d’incorporar un calendari.

-Cal aportar imatges “render” de l’estat final de la pedrera des dels diferents punts de vista on es generin impactes paisatges negatius  de l’àmbit desprès de la seva restauració per tal de justificar l’estètica final del paisatge transformat i la seva integració paisatgística.

-Plantar i mantenir una pantalla vegetal arbòria, arbustiva i frondosa, de vegetació  autòctona de en l’entorn més proper i de baix requeriment hídric, en tots els límits de la pedrera des del inici mateix de l’explotació, per tal de reduir l’impacte visual  i paisatgístic (excepte en la part que limita amb l’explotació de Son Tafona).

-Cal estudiar la possibilitat de coordinar la restauració de l’explotació amb la restauració de l’explotació de Son Tafona en la zona nord,  per tal de reduir l’impacte visual  i paisatgístic del conjunt  i no introduir traces artificials al paisatge. En cas de no ser possible, caldria ampliar la barrera vegetal en el límit amb Son Tafona.

-Cal presentar  una proposta de mesures compensació que tingui un o més programes de restauració o millora en llocs protegits existents, o de millora d’hàbitats, segons allò que disposa la DT1 de la LOMIB.

En la nostra opinió i per altra part indicar que el pla de restauració de la pedrera presenta un calendari d’actuació que està sotmès a controls regulats per  normativa i amb garanties financeres que en la nostra opinió no desvirtuen el PVA i molt menys impedeixen la seva funcionalitat i desenvolupament.    

A la documentació inicial no contempla cap conveni amb l’IBANAT en acompliment del que preveu la DT Primera de la LOMIB 10/2014 relatiu a les mesures compensatòries que han d’establir les explotacions mineres que afecten AEP de la LEN 1/1991, XN-2000.

Atès que el Servei de planificació de la DG d’Espais Naturals  i Biodiversitat, no ha informat en relació a les possibles afeccions a XN-2000, i que a l’EsIA presenta EARA,  i també pel contingut de Servei de Protecció d’Espècies de la DG d’Espais Naturals i Biodiversitat, de data 1 de febrer de 2018.

Però considerant que en data 7 de novembre de 2018  el Servei de mines ens remet escrit de tramesa de l’informe  del  cap del Servei sobre les mesures compensatòries de l’explotació Son Odre (460). 

A l’ objecte d’establir  quantitativament les condicions a tenir en compte en l’aplicació de  les mesures compensatòries,   a l’informe presenta les condicions administratives de l’autorització en data d’inici o alta  minera. També hi defineix les dades de superfície, classificació de l’àrea autoritzada (ZIM, AEP, XN-2000, Paratge de la Serra de Tramuntana). Conclou ”que li correspon la superfície a compensar  atès que es troba  fora de l’autorització expressa de l’autoritat minera però dins de la superfície regularitzable per la cartografia presentada  al pla de labors de 2011, i a més perquè es sol·licita la seva explotació i a més perquè està en zona especialment protegida, un total de 3.404,20 m²  “.

En data 9 de novembre de 2018 el representant del promotor ens remet via email el document de proposta de mesures compensatòries previstes a l’apartat 7 de  la DT Primera de la LOMIB (Llei 10/2014). En el que proposa  les actuacions destinades a silvicultura preventiva per a la defensa i lluita contra incendis forestals a la Serra de Tramuntana promogut per l’IBANAT, amb un pressupost de 2.382,94€ IVA inclòs.

5.Conclusions

Per tot l’anterior, acorda:

1. Formular la declaració d’impacte ambiental favorable a la realització del projectes  l’actualització dels projectes d’explotació  i pla de restauració de la pedrera Son Odre   (460), que forma part de la parcel·la  6, polígon 20, terme municipal de Selva, al concloure  que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius, sempre que es compleixen les mesures incloses en l’EIA i els condicionants següents:

- El procés de revegetació s’haurà de realitzar amb espècies autòctones i mitjançant tècniques que garanteixen, la pervivència de les plantes a llarg termini. En cap cas s’utilitzaran espècies al·lòctones o exòtiques invasores.

-Les zones de reserva delimitades en els plànols del Tom VI  hauran de ser objecte de nova autorització i EsIA.

-Les zones de reculada perimetral interiors  han de ser revegetades en la fase 0 de restauració. 

- S’haurà de fer un seguiment periòdic per tal de prendre les mesures corresponents en el cas que el projecte de revegetació no estigui obtenint els resultats previstos. (Per exemple substitució dels peus morts).

-S’haurà d’implementar com a fiança de restauració per considerar-lo  suficient  el pressupost previst per a les fases 1  i 2 de restauració  de  16.264,37 €  i   16.751.82 €.

-S’ha d’iniciar  la restauració de l’àmbit dins SRP (ANEI, XARXA NATURA 2000, PORN) de la pedrera  com a fase 0 de restauració, que suposarà una  millora   de la incidència ambiental i paisatgística.

- A La fase 0 de restauració, que afecta  AEP de la LEN 1/1991 i  XN-2000, haurà de ser realitzada en sub  fases,  presentant cartografia adequada a Escala 1:500 que delimiti  les actuacions de restauració adoptades.

-Actualitzar els controls de mesures de vibracions i renous de l’explotació.

- La restauració de cadascuna de les fases projectades s’haurà de realitzar de manera immediata, un cop s’hagi finalitzat la fase d’explotació corresponent i complint els terminis previstos.

- En base al que estableix l’article 52.2 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, s’haurà d’informar a la CMAIB respecte a la finalització de cadascuna de les fases de restauració, a fi de realitzar les comprovacions que es consideren necessàries per tal de verificar el compliment del condicionat de la DIA.

- D’acord amb l’informe del Servei de Protecció d’Espècies, de 9 de juny de 2017, referits a d’altres explotacions  a Mallorca pel que fa a la possible presència d’exemplars de tortuga de terra (Testudo hermanni), s’haurà de:

a. “Fer una prospecció prèvia a l’entrada de la maquinària pesada a zona no explotada, i retirar les tortugues que es detectin, disposant-les a parcel·les annexes inalterades amb condicions ambientals semblants”.

- D’acord amb l’informe del Consell de Mallorca s’haurà de plantar i mantenir una pantalla vegetal arbòria, arbustiva i frondosa, de vegetació  autòctona  en l’entorn més proper i de baix requeriment hídric, en tots els límits de la pedrera des del inici mateix de l’explotació, per tal de reduir l’impacte visual  i paisatgístic (excepte en la part que limita amb l’explotació de Son Tafona).

-El Servei de Mines establirà les condicions que   possibilitin una restauració coordinada amb l’explotació  de la pedrera de Son Tafona en la zona nord,  per tal de reduir l’impacte visual  i paisatgístic del conjunt  i no introduir traces artificials al paisatge. En cas de no ser possible, caldria ampliar la barrera vegetal en el límit amb Son Tafona.

Es recorda que:

- L’ús d’inerts externs pel rebliment de zones de la pedrera que provinguin de residus de construcció – demolició (RCDs), desmunts i terres no contaminades, s’haurà de comunicar al Consell de Mallorca tal i com estableix la Disposició addicional 3ª del Pla Director Sectorial per a la Gestió de residus de Construcció – Demolició, voluminosos i Pneumàtics Fora d’Ús de l’Illa de Mallorca (BOIB núm. 141 de 23 de novembre de 2002). Cal també recordar que s’haurà de comunicar-ho al Servei de Residus i Sòls Contaminants, d’acord amb l’article 5 de l’ordre APM/1007/2017, de 10 d’octubre (BOE núm. 254 de 21 d’octubre de 2017).

Aquesta proposta de  DIA s’emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l’obtenció de l’autorització, a més a més compleix el que estableix l’article 12 del PDS de Pedreres de les Illes Balears (aprovat mitjançant el Decret 61/1999, de 28 de maig).

-El titular de la de la pedrera  ha de sol·licitar a la DG d’Energia i Canvi Climàtic  la seva inscripció i  autorització com activitat potencialment contaminant de l’atmosfera (APCA) del Grup C.

2. Informar favorablement la proposta de mesures compensatòries presentada pel promotor, als efectes del previst a l’apartat 7 de la DT Primera de la LOMIB (Llei 10/2014), consistent en actuacions destinades a silvicultura preventiva per a la defensa i lluita contra incendis forestals a la Serra de Tramuntana promogut per l’IBANAT, amb un pressupost de 2.382,94€ IVA inclòs.”

 

Palma, a 10 de desembre de 2018

El president de la CMAIB

Antoni Alorda Vilarrubias