BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l’assumpte de referència, i d’acord amb l’establert a l’article 41.3 de la llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, es publica l’Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 31 d’octubre de 2018,

DECLARACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL

El projecte objecte del present informe està inclòs al Grup 2 “Indústria extractiva” punt 1. “Pedreres: restauració i/o extracció” i al Grup 4 “Indústria siderúrgica i del mineral. Producció i elaboració de metalls” punt 15. “Plantes de tractament d’àrids i plantes de fabricació de materials de construcció” de l’Annex I “Projectes sotmesos a avaluació d’impacte ambiental ordinària” de la Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluació ambiental a les Illes Balears (BOIB núm. 106 de 20 d’agost de 2016).

Atès que l'òrgan ambiental ha rebut l'expedient complet l’1 de desembre de 2016 i d'acord amb l'apartat segon, punt 3 de la Circular del Conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca (BOIB núm. 131 de 15/10/2016) es considera iniciada l'AIA desprès de l'entrada en vigor de la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears, per la qual cosa es tramitarà d'acord amb aquesta llei autonòmica i d’acord amb la Llei estatal 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

Per tant, amb caràcter previ a la seva autorització administrativa, procedeix formular la seva declaració d’impacte ambiental, d’acord amb l’art. 41 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluacions ambientals.

Per altra banda, al projecte li és d’aplicació la DT1ª de la Llei 10/2014, d’1 d’octubre, d’ordenació minera de les Illes Balears, procediment per actualitzar i regularitzar els drets miners.

A més, l’article 12 de la Revisió del Pla Director Sectorial de Pedreres de les Illes Balears (aprovat mitjançant el Decret 61/1999, de 28 de maig) estableix que els Plans de Restauració de les pedreres requereixen informe preceptiu i vinculant de la Comissió Balear de Medi Ambient.

S’han tingut en compte les al·legacions de Edgard Ginard Mateu en representació de Margalida Adrover Obrador, encara que aquestes han estat presentades fora del termini establert.

1.Antecedents

L’explotació minera “Sa Plana” està inclosa a l’Annex 3 del catàleg de pedreres en tramitació del P.D.S de pedreres, segons el Decret 61/1999, de 28 de maig, d’aprovació definitiva de la revisió del Pla director Sectorial de pedreres de les Illes Balears.

2.Informació del projecte

El promotor és Aglomerados Felanitx, S.A. i l’òrgan substantiu és el Servei de Mines de la Direcció General de Política Industrial del Govern Balear.

L’actuació s’ubica a la parcel·la 336, polígon 22 (ref. cadastral 07033A022003360000AS) del municipi de Manacor i, es troba a uns 7,0 km al sud-est del nucli urbà de Felanitx.

La superfície total de la parcel·la segons dades cadastrals és de 55.731 m² i la superfície que consta com autoritzada pel Ministeri d’Indústria i Energia, en data 7 d’agost de 1985, és de 110.000 m².

S’accedeix a la pedrera per la carretera de Felanitx – Portocolom, al p.k. 7, per un camí ubicat a l’esquerra.

Es tracta d’un recurs de la secció A (calcària) de la Llei de mines 22/1973 de 21 de juliol, la concessió va ser atorgada a dia 07/08/1985, sense constar la durada en anys del dret miner.

Els àrids obtinguts (trituració i classificació) s’empren per a la fabricació de morter, formigó, aglomerats asfàltics, bases i sub-bases de carreteres, rebliments...etc.

A.Projecte d’explotació

L’adequació del projecte d’explotació presentat, de data agost de 2015 signat per Jaime Fdez. Homar (enginyer de mines) contempla una superfície d’explotació de 57.132 m² de la qual es fa constar que, hi ha una franja de 8.906 m² que es deixa sense activitat per dues raons:

a. Reculat respecte a finques veïnes.

b. Espai per a un canal que permeti la canalització de les aigües procedents de finques ubicades aigües amunt a la torrentera que creua la parcel·la i les condueixi fins al mateix lloc que l’abandonen abans de l’actuació.

A la pedrera s’extreu material calcari (dolomies) amb capes d’argiles intercalades  que es corresponen amb la part estèril (5%). La producció d’àrids es destina a la planta d’aglomerat asfàltic que l’empresa té a la mateixa carretera, a uns 6 km, on hi ha una planta de trituració i de classificació del tot-u procedent de l’explotació.

Els paràmetres de l’explotació són els següents:

Paràmetre	Quantitat
Volum d’extracció	1.314.024,70 m³
Volum d’estèrils (5% argiles)	65.701,24 m³
Volum de mineral	1.248.323,47 m³
Volum de rebliment	311.943,50 m³
Volum d’inerts externs	246.242,27 m³
Densitat en banc	2,5 t/m³
Reserves estimades vendibles	3.120.808,66 t
Producció anual	45.000 m³ (112.500 t/any)
Valor total del producte	15.604.043,31 €
Temps d’explotació – Fases explotació	29,20 anys – 9 Fases

L’arrencada es realitza amb mitjans mecànics i la maquinària mòbil que consta a l’annex de l’estudi d’impacte ambiental és la següent:

Utilització	Tipus	Marca/Model	Potència
Arrencada	Retroexcavadora	NEW HOLLAND FIAT E385 (ZEF213BEN6LA05128)	184,00
		LIEBHERR 954C (WLHZ09762C016545)	240,00
		LIEBHERR 954C  (WLHZ0976KZC019342)	240,00
Càrrega	Pala	LIEBHERR L580 (VATZ0459AZB014689)	240,00
		CASE 1021 F (FNH1021FNFHE22052)	240,00
Classificació	Garbell	MOVIL KLEEMAN RS 16Z (K0480299)	75,00
		MOVIL KLEEMAN RS 16D (K0490212)	75,00
Trituració	Molí	MOVIL ROCKSTER R900 V (89286)	200,00

El pla d’explotació consta de 9 fases d’aprofitament miner a desenvolupar en 29,20 anys. La següent taula mostra les dades per a cadascuna de les fases previstes.

Fase	Volum extret (m³)	Volum inerts (m³)	Anys
1	134.059,00	6.702,95	2,98
2	174.560,00	8.728,00	3,88
3	231.361,00	11.568,05	5,14
4	203.478,00	10.173,90	4,52
5	185.476,00	9.273,80	4,12
6	148.746,00	7.437,30	3,31
7	115.630,00	5.781,50	2,57
8	105.915,00	5.295,75	2,35
9	14.799,70	739,99	0,33
TOTAL	1.314.024,70	65.701,24	29,20

B.Projecte de restauració

L’adequació del pla de restauració es basa en una restitució parcial del perfil original del terreny, combinant bancs a les zones elevades amb el rebliment de les zones més baixes, creant així a la part sud de la parcel·la, tres monticles de rebliment que trencaran la uniformitat de les superfícies planes.

En total hi haurà de 1 a 3 bancs segons les zones, d’alçada no superior a 15 metres en els que es crearan irregularitats per afavorir l’establiment d’una vegetació espontània i la nidificació de les aus.

A les zones baixes el rebliment projectat amb talús estès de 30º i bermes cada 20 metres, el que millorarà l’estabilitat del talús.

Per al rebliment s’empraran inerts de la pròpia pedrera i altres procedents de excavacions i desmunts, que també tinguin caràcter d’inerts segons la legislació vigent.

Per damunt de bermes, plataformes i monticles s’establirà un sòl adequat per després fer una revegetació mitjançant espècies herbàcies pròpies de garriga com és el fenàs reüll (Brachipodium retusum) o càrritx (Ampelodesmos mauritanica), també arbòries com el pi blanc (Pinus halepensis) i l’ullastre (Olea europaea var. Silvestris) i finalment altres d’arbustives com el llentiscle o mata (Pistacia lentiscus), estepa (Cistus spp), romaní (Rosmarinus officinalis), xiprell (Erica multiflora), ginebre (Juniperus) i aliaga (Ulex parviflorus).

Es preveu un volum total de 837,46 m³ de terra vegetal per als forats de plantació de pins i arbustos, 5.360 unitats de Pinus halepensis i 12.058 unitats d’espècies arbustives. La densitat de pins serà de 3x3 i la d’espècies arbustives de 2x2.

Es presenten un total de 11 fases de restauració amb una durada total de 32 anys, així la següent taula mostra les dades de cadascuna de les fases projectades.

Fase	Superfície (m²) afectada (plataforma, talús o berma)	Volum (m³) de rebliment total	Terra vegetal (m³)	Anys
1	1.859	-	32,33	0,95
2	1.573	-	27,33	3,21
3	1.543	-	26,75	2,12
4	1.463	-	25,45	3,22
5	1.343	-	23,30	4,12
6	6.560	32.671	113,90	3,31
7	2.583	41.554	44,85	4,26
8	1.809	65.432	31,40	3,47
9	6.270	29.390	108,90	4,54
10	13.462	89.766	233,75	1,4
11	9.761	53.130	169,50	1,4
TOTAL	48.226	311.943	837,46	32

El pressupost total de restauració ascendeix a 672.225,10 €.

C.Projecte de canalització del torrent des Comellar d’en Gaià

La parcel·la objecte d’explotació està travessada d’oest a est pel Torrent des Comellar, això fa que per tal de continuar amb l’explotació cap al nord, el torrent hagi de ser canalitzat.

 A l’apartat d’aigües superficials de l’EIA s’indica que:

“El torrente d’es Comellar d’en Gaià atraviesa la zona de estudio de oeste a este, cubriendo una distancia de 227 m, aproximadamente. Deberá ser desviado para efectuar correctamente el aprovechamiento minero. El desvío se realiza según el procedimiento descrito por ARQPRO que se adjunta y que tiene por objeto recoger las aguas procedentes de predios situados aguas arriba en el punto de entrada actual en la parcela de la cantera y conducirlas al punto de salida existente ahora también”.

Juntament amb l’adequació del projecte d’explotació, adequació del pla de restauració i EIA, es presenta el projecte de canalització del torrent des Comellar d’en Gaià, de data agost de 2015 (traçat nord), amb una posterior rectificació de data octubre de 2016 (traçat nord) i, finalment una proposta de canalització del torrent traçat sud-est de data gener de 2018.

Per a la canalització del torrent es contemplen dues alternatives pel que fa al seu traçat. Per les dues alternatives el termini d’execució proposat és de 5 mesos, per l’alternativa nord es preveu un pressupost d’execució de material de 654.141,57 € i, per a l’alternativa sud es preveu un cost d’execució de material de 289.984,33 €, tot això sense tenir en compte despeses generals, benefici industrial o IVA.

3.Elements significatius de l’entorn del projecte

La parcel·la es troba gairebé íntegrament dins zona qualificada com ANEI per la Llei 1/1991 d’espais naturals i règim urbanístic a les àrees d’especial protecció de les Illes Balears.

Està afectada per zones d’alt risc (ZAR) d’incendi forestal amb risc molt alt, aprovades pel Decret 22/2015, pel qual s’aprova el IV Pla General de Defensa contra Incendis Forestals de les Illes Balears (2015-2024).

Pel que respecta al domini públic hidràulic (DPH), el projecte afecta a les aigües superficials (Torrent des Comellar) i les seves zones de protecció (servitud i policia).

Pel que fa a les aigües subterrànies la vulnerabilitat d’aqüífers a la zona és moderada i l’explotació es troba dins del perímetre de restriccions màximes (250 m) de set pous de captació d’aigua de proveïment a poblacions i, dins del perímetre de restriccions moderades (1 km) d’altres dos pous de proveïment, tal i com es fa constar a l’informe del Servei d’Estudis i Planificació de data 9 de juliol de 2018.

Finalment assenyalar que, a excepció de una petita part al sud, tota la resta de la parcel·la està fora de zona qualificada d’interès miner (ZIM).

4. Resum del procés d’avaluació

4.1 Tramitació

El projecte objecte del present informe està inclòs al Grup 2 “Indústria extractiva”, punt 1. “Pedreres: restauració i/o extracció” i al Grup 4 “Indústria siderúrgica i del mineral. Producció i elaboració de metalls” punt 15. “Plantes de tractament d’àrids i plantes de fabricació de materials de construcció” ambdós de l’Annex I “Projectes sotmesos a avaluació d’impacte ambiental ordinària” de la Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluació ambiental a les Illes Balears (BOIB núm. 106 de 20 d’agost de 2016).

Atès que l’òrgan ambiental ha rebut l’expedient complet en data 1 de desembre de 2016 i, d’acord amb l’apartat segon, punt 3 de la Circular del Conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca (BOIB núm. 131 de 15/10/2016) es considera iniciada l’AIA desprès de l’entrada en vigor de la Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluació ambiental de les Illes Balears, per la qual cosa es tramitarà d’acord amb aquesta llei autonòmica i d’acord amb la llei estatal 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental.

4.2 Fase d’informació pública i de consultes

Al BOIB núm. 17 de 4 de febrer de 2017 es publica que l’estudi d’impacte ambiental i el projecte d’adequació d’explotació i de restauració de l’explotació minera Sa Plana (Manacor) se sotmeten a informació pública durant un termini de trenta dies.

Durant l’exposició pública s’han consultat en data 18 de gener de 2016, les següents Administracions afectades:

-Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl. DG d’Espais Naturals i Biodiversitat.

-Servei de Planificació. Departament de Medi Natural. DG d’Espais Naturals i Biodiversitat.

-Servei de Protecció d’Espècies. DG d’Espais Naturals i Biodiversitat.

-Departament de Territori i Infraestructures. Consell de Mallorca.

-Ajuntament de Manacor

-Servei d’Estudis i Planificació. DG de Recursos Hídrics.

-Servei d’Aigües Superficials. DG de Recursos Hídrics.

Posteriorment, en data 14 de novembre de 2017, es va consultar a l’Ajuntament de Felanitx atès que el camí d’accés a l’explotació es troba dins aquest municipi. Assenyalar que fins a la data no s’ha rebut cap informe en aquest sentit.

A data de realització del present informe es va rebre informe de:

1.Servei d’Aigües Superficials, de data 15 de febrer de 2016 (sentit desfavorable).

2.Ajuntament de Manacor, de data 3 de març de 2016 (informe d’esmena).

3.Servei de Protecció d’Espècies, de data 18 de març de 2016 (sentit favorable amb condicionant i recomanació).

4.Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, de data 1 de juliol de 2016 (informe amb consideracions).

5.Servei d’Aigües Superficials, de data 10 d’abril de 2017 (sentit favorable pel que fa a l’alternativa de canalització zona nord).

6.Departament de Territori i Infraestructures, de data 16 de maig de 2017 (informe amb consideracions).

7.Servei d’Assessorament Ambiental, de data 30 de juny de 2017 en relació al Decret Llei 2/2016 (sentit de no afecció).

8.Servei de Mines, de data 29 de juny de 2017 en relació a les mesures compensatòries pel que fa al que estableix la DT1ª de la LOMIB (sentit de no necessitat pel que fa a superfície a compensar).

9.Servei d’Aigües Superficials, de data 18 de juny de 2018 (sentit favorable a efectes mediambientals pel que fa a l’alternativa de canalització zona sud).

10.Servei d’Estudis i Planificació, de data 9 de juliol de 2018 (sentit favorable).

A més a més al tràmit d’avaluació s’ha tingut en compte la següent al·legació:

1.Sr. Edgar Ginard Mateu (al·legant) en representació de Sra. Margalida Adrover Obrador (titular de la parcel·la 21, pol. 29 de Felanitx), de data 7 de juliol de 2016, en relació a l’augment de les emissions de pols i renous de la pedrera en els darreres anys.

No s’han realitzat consultes transfronteneres al no considerar-se necessari.

5. Anàlisi tècnic de l’expedient

Les alternatives considerades a l’EIA pel desenvolupament del projecte miner han estat les següents:

1.Alternativa 0: No fer res, es a dir, continuar amb l’actual línea d’explotació.

2.Alternativa 1: Explotar i restablir el perfil original del terreny (rebliment a cota).

3.Alternativa 2: Explotar i restaurar alternant el rebliment parcial i la creació de bancs, així explotació i restauració seran simultànies.

Per a cadascuna de les anteriors s’analitzen els impactes en funció de factors abiòtics, biòtics i antròpics. Resultant, una vegada ponderats els impactes, l’alternativa 2 la de menor impacte global, es a dir, la més sostenible ambientalment.

Es descriu el medi des del punt de vista abiòtic, biòtic, socioeconòmic i del paisatge, arribant entre d’altres a les següents conclusions:

1.La meitat nord de la parcel·la està ocupada per una massa forestal (Pinus halepensis) i arbustiva (Cistus spp, Erica multiflora, Pistacia lentiscus, Rosmarinus officinalis, etc). Topogràficament la part nord no alterada presenta alçades que oscil·len de 81 a 100 m.s.n.m. El sòl està poc desenvolupat, ben drenat, amb abundants afloraments rocosos encara que amb cert contingut en matèria orgànica.

2.Com que la cota més baixa de l’explotació serà de 45 m i el nivell d’aigua subterrània a la pedrera s’estima  en torn a 25 m.s.n.m, es considera que hi ha un gruix de protecció d’almenys 20 metres pel que respecta a la vulnerabilitat (moderada) d’aqüífers a la zona.

3.De la totalitat de la parcel·la objecte d’explotació (5,5 ha), més de la meitat (3,5 ha) està ocupada per hàbitats naturals d’interès comunitari amb codi 9540 (pinedes mediterrànies de pins mesogeans endèmics) i 5330 (matolls termomediterrànis).

4.Pel que fa a la fauna, de les espècies observades hi ha dues que estan incloses al Catàleg Balear amb règim d’especial protecció que són la falzia (Apus apus) i el caçamosques (Muscicapa striata).

També als voltants de la parcel·la i, segons quadrícules del Bioatles (1x1 i 5x5) hi ha la possible presència de Capra hircus (cabra orada) i Testudo hermanni (tortuga mediterrània) entre d’altres.

5.El paisatge es caracteritza amb “qualitat visual alta” pròxim a “qualitat visual mitja”.

S’analitzen i avaluen els impactes a la fase d’explotació i restauració (matrius d’impactes), arribant a la conclusió que no es preveuen impactes ambientals crítics que desaconsellin el projecte.

Es proposen mesures protectores i correctores per tal de reduir renous, pols i vibracions, reduir impactes sobre factors biòtics i, per minimitzar l’impacte visual entre d’altres.

Hi ha un Pla de Vigilància Ambiental i un Annex d’incidència paisatgística.

Posteriorment a la informació pública i a informe d’esmena de deficiències, es va presentar, entre d’altres, informació referent a: estudi acústic (setembre de 2017), inscripció al registre com a activitat potencialment contaminant de l’atmosfera (APCA), estudi d’estabilitat de talussos (finals d’excavació i de rebliment) i, anàlisi de sinèrgies o efectes acumulatius amb les pedreres dels voltants.

5.1. deracions tècniques

-Fins a la data i, des de l’inici de la concessió a l’any 1985, l’adequació del pla de restauració presentat no mostra cap superfície restaurada.

A més a més, la superfície que es projecta restaurar fins al final de la fase 5 a uns 14 anys vista, es correspon amb 7.781 m², el que representa només un 14% del total de la parcel·la.  

-Hi ha certes contradiccions en els documents presentats, atès que:

a Es tenen en compte impactes derivats de perforacions i voladures sense que en cap moment el projecte d’explotació prevegi aquestes com a medi d’aprofitament del recurs miner.

b.Als documents consta que l’actual plataforma a cota 65 es mantindrà fins al final de la pedrera perquè allà s’instal·larà, en el seu cas, un futur establiment de benefici. Per contra, la planimetria mostra a la fase 8 d’explotació, una rebaixada en aquesta zona de 20 metres fins arribar a cota 45.

c.Es preveu deixar sense activitat una franja d’uns 10 metres per tot el perímetre de la parcel·la, no obstant això, l’IDEIB mostra que part d’aquesta franja perimetral, sobretot a la meitat sud, ja es troba afectada per l’activitat.

-Segons planimetria la restauració a la meitat nord de la parcel·la es durà a terme per rebliment parcial formant un talús estès de 30º que va de cota 83 a cota 45 m, amb una berma intermèdia cada 20 m. Per contra a la meitat sud, hi haurà bancs d’alçada no superior a 15 metres i angle de 72º així com dues plataformes (a cota 45 i 55 metres) amb un cavalló intermedi, en les plataformes s’establirà material de rebliment creant 3 monticles. Tot això fa que:

a La morfologia final de restauració projectada no presenti cap similitud amb les característiques originals de l’entorn fluvial i de pendents suaus, pròximes al 2%.

b.Els monticles projectats (4.307,50 m³ de material de rebliment) siguin considerats com elements forçats, de difícil integració i per tant, innecessaris des del punt de vista de la restauració paisatgística.

c.Les aigües d’escorrentia superficial es vagin acumulant dins la pedrera i s’infiltrin al terreny en funció de la seva permeabilitat, amb el que es podria arribar a formar una bassa o llacuna interior.

-Pel que fa a la canalització del torrent:

a.Actualment, tal i com mostren les imatges a l’IDEIB, les zones de domini públic hidràulic, servitud i policia del torrent des Comellar ja es troben afectades per l’activitat minera sense que encara s’hagi realitzat la canalització del curs d’aigua afectat.

b.El projecte de canalització, no està definit en el temps dins el projecte d’explotació, es a dir, no es concreta en quin moment de les 9 fases d’explotació previstes es durà a terme. A més a més, en cap dels plànols d’explotació o restauració s’identifica el curs d’aigua superficial afectat.

c.La canalització suposa l’actuació damunt materials d’edat quaternari (graves, sorres i argiles vermelles) on hi predomina una matriu argilosa (part estèril). En aquest sentit assenyalar que, al projecte de canalització es recomana la realització d’un assaig de pressió d’inflament per confirmar la baixa expansivitat de les argiles als efectes de cimentació de murs.

-Atès el quadre de les fases de restauració (Quadre 5. Pla de restauració) i les definicions dels paràmetres que l’acompanyen, s’entén que:

a.Només s’estendrà terra vegetal en els forats de plantació de pins i arbustos.

b.El volum total d’inerts necessaris pel rebliment projectat és de 311.943 m³, dels quals només es justifica un 21 % (65.701 m³) volum que es correspon amb la fracció estèril (5%).

c.La simultaneïtat explotació-restauració en paràmetres d’espai – temps, sobretot a les 5 primeres fases (13,62 anys i 7.781 m² restaurats), es considera insuficient pel que respecta al total projectat (32 anys i 48.226 m²).

-Les imatges 3D (planta i perfil) de l’annex d’incidència paisatgística es consideren insuficients per tal de poder arribar a veure i comprendre l’estat que tindrà la pedrera en cadascuna de les fases de restauració projectades.

-Tal i com es fa constar a l’estudi acústic, l’horari de treball a la pedrera és de dilluns a divendres de 8 a 18h i dissabtes de 8 a 13h. Igualment, s’indica que els valors acústics obtinguts dels mesuraments en els llindars de la parcel·la i en l’interior de la pedrera no excedeixen dels valors límit d’immissió de renou aplicables segons l’annex IV (taula B1, tipus b) del Reial Decret 1367/2007.

No obstant, no es considera adequada la mesura correctora proposada per esmorteir o atenuar el soroll, consistent en la formació d’un talús longitudinal de terra vegetal d’uns 5 metres d’alçada al límit sud-oest de la parcel·la, atenent als impactes ambientals derivats de les emissions de pols i renou que això implicaria.

-En data 23 de gener de 2018, la cap de la Secció Atmosfera signa proposta de resolució pel que fa a la inscripció de la pedrera Sa Plana com a APCA del grup C amb la següent mesura de control pel que fa als focus no canalitzats:

“El primer control per part d’OCA s’haurà d’efectuar en un termini de 3 mesos a comptar des de la notificació de la resolució d’inscripció.”

-En relació a la llicència municipal, assenyalar que als arxius de la CMAIB (expedients de tramitació al PDS ) hi ha document referent a la certificació d’autorització d’obres de la pedrera Sa Plana de data 3 d’abril de 1985, no així la llicència municipal d’obertura i funcionament, motiu pel qual la pedrera no es va adaptar a l’annex I del PDS de pedreres (Decret 61/1999).

-Encara que el camí d’accés a la pedrera no es troba dins l’autorització minera, suposa afeccions pel que fa a les continues emissions de pols i renou com a conseqüència del transport del material. Aquestes afeccions no han estat contemplades a l’avaluació ambiental.

-De les espècies arbustives proposades per a la revegetació es troba l’aliaga (Ulex parviflorus) la qual no és pròpia de Mallorca només a Eivissa.

-Els condicionants de l’informe tècnic de data 1 de juliol de 2016 del Servei de Gestió Forestal i Protecció de Sòl, de l’informe tècnic de data 18 de març de 2016 del Servei de Protecció d’Espècies i, de l’informe tècnic de data 16 de maig de 2017 del Servei d’Ordenació del Territori del Consell de Mallorca, s’inclouen com a mesures correctores, protectores i compensatòries addicionals dins l’annex a l’EIA així com també dins la documentació presentada amb posterioritat (Adecuación del proyecto de la cantera de Sa Plana (414) imagenes 3D).

-Pel que fa a les conclusions de l’informe tècnic de data 3 de març de 2016 de l’Ajuntament de Manacor, en relació a les emissions de pols i renou i, l’eficàcia de les mesures preventives programades, es dóna resposta i es proposen mesures de seguiment incloses al PVA que es recullen al document Respuesta al Requerimiento de la CMAIB (exp. 207A/2016 AIA) de fecha 17 de julio de 2017. 

6. Conclusions

Per tot el exposat es formula la declaració d’impacte ambiental favorable a la realització de l’adequació del projecte d’explotació i adequació del pla de restauració de l’explotació minera Sa Plana (414), que forma part de la parcel·la 336, pol.22 del municipi de Manacor, promogut per Aglomerados Felanitx, S.A., al concloure’s que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sempre que es compleixen les mesures incloses en l’EIA, en l’annex a l’EIA, en la documentació complementaria i, els condicionants següents:

1.Abans de l’inici dels treballs s’haurà de presentar davant la DG de Política Industrial la següent informació per tal de ser inclosa a l’expedient d’autorització minera:

a)Document justificatiu de la disponibilitat dels terrenys d’accés i d’explotació (titularitat o contracte d’arrendament) pel termini d’execució dels projectes d’explotació i restauració presentats.

b)La part de l’annex d’incidència paisatgística corresponent a les imatges 3D o render, que hauran de mostrar per a cadascuna de les fases de restauració, l’estat que tindrà la pedrera tant en planta com en perfil.

c)Una definició detallada del drenatge funcional previst per a les aigües d’escorrentia superficial a l’interior de l’explotació, acompanyada de la planimetria corresponent (mapa de fluxos d’aigües superficials).

d)Designar a la persona responsable de dur a terme el Programa de Vigilància i Seguiment Ambiental previst.

2. No serà explotable la superfície perimetral de 8.906 m² representada al plànol №. 18. Fi de restauració de data agost de 2015, inclòs al document respuesta al requerimiento de la CMAIB (exp. 207A/2016AIA) de fecha 17 de julio de 2017.

3. No es podrà continuar explotant a la zona del Domini Públic Hidràulic fins que no s’obtingui la corresponent autorització administrativa prèvia de la DG de Recursos Hídrics.

4. Simultàniament a la fase 1 d’explotació s’haurà d’executar:

a)La canalització del torrent des Comellar segons projecte Encauzamiento del torrente “Es Comellar” Tramo cantera “Sa Plana” Trazado sur-este signat en data gener de 2018 per Salvador Padrosa, sempre previ l’estudi geotècnic corresponent i, d’acord amb el termini previst de 5 mesos.

b)Una fase 0 de restauració (F0) que correspondrà a:

i. La restitució, adequació i vegetació de la franja perimetral prevista sense activitat.

ii. L’establiment, en les parcel·les 22 i 25 del polígon 29 de Felanitx,  de zones arbrades als costats del camí particular d’accés així com també pantalles de terra vegetal. Ambdues actuacions  previstes al projecte d’obres presentat a l’Ajuntament de Felanitx.

Per tal que totes les pantalles o barreres vegetals siguin efectives des del moment inicial, les espècies emprades hauran de ser autòctones, de baix requeriment hídric, joves (mida de 3 a 5 anys) i de morfologia frondosa.

5. Les fases d’explotació i restauració han de ser simultànies tant en temps com superfície, així el calendari d’explotació/restauració s’haurà d’ajustar al següent quadre:

Explotació	Volum d’inerts (m³)	Restauració	Volum de rebliment (m³)	Anys
F1	6.702,95	F0+F1	-	2,98
F2	8.728,00	F2+F3	-	3,88
F3	11.568,05	F4+F5	-	5,14
F4	10.173,90	F6	32.671	4,52
F5	9.273,80	F7	41.554	4,12
F6	7.737,30	-	-	3,31
F7	5.781,50	F9 nord (talús)	-	2,57
F8	5.295,75	F8	65.432	2,35
F9	739,99	F9 sud	29.390	0,33
	-	F10	89.766	1,40
	-	F11	53.130	1,40
TOTAL	65.701,24		311.943	32

6. Atès que, fins a la fase 4 d’explotació es preveu un volum d’inerts extrets de 37.172,90 m³. Quantitat que justifica el volum que és necessari per a la restauració de la fase 6, però no la totalitat de la fase de restauració 7. Es considera que per tal de continuar amb la fase 5 d’explotació i, previ a l’inici de les següents, s’haurà de justificar la disponibilitat del material de rebliment per a cadascuna de les fases de restauració restants.

En el cas de no justificació, s’hauran d’establir les mesures compensatòries adients pel que fa a la viabilitat de restricció en superfície o en volum de l’explotació.

7. Perquè el procés de revegetació sigui el més efectiu possible i, es dugui a terme una bona integració paisatgística amb l’entorn, es considera necessari que:

a) Les espècies arbòries a plantar tinguin una mida inicial mínima 0,50 metres d’alçada, s’instal·lin tubs protectors davant fauna depredadora així com també l’establiment de garangoles per retenir l’aigua de reg o pluja i que la densitat mínima de plantació sigui de 2 x 2 m.

b) S’estengui una capa de coberta edàfica (terra amb prou contingut en matèria orgànica) de gruix mínim 20 cm per tota la superfície de bermes, talussos de rebliment (30º) i plataformes finals, per tal d’assegurar el desenvolupament d’espècies herbàcies.

c) S’utilitzen tècniques que garanteixen la pervivència de les espècies a llarg termini.

d) No s’utilitzin espècies al·lòctones o invasores.

e) El material previst per a la creació dels monticles es destini al recrescut i anivellació de cota a la plataforma sud-est on la cota final haurà de ser la de 65 metres, tal i com es preveu al document adequació del pla de restauració.

f) S’haurà de fer un seguiment periòdic mensual per tal de prendre les mesures corresponents en el cas que el projecte de revegetació no estigui obtenint els resultats previstos (substitució de peus morts).

8. En tot cas no s’utilitzarà l’aliaga (Ulex parviflorus) ja que és una espècie pròpia d’Eivissa no present a Mallorca.

9. Previ a l’inici d’una nova zona d’explotació s’haurà de fer una campanya de reconeixement per la possible presència d’exemplars de tortuga mediterrània (Testudo hermanni) així, en el cas que es detecti alguna haurà de traslladar-se a un altre lloc pròxim i de característiques ambientals semblants.

10. Les emissions de pols i renou, tant al camí d’accés a la finca com a la pròpia parcel·la, hauran d’estar dins els llindars establerts per la normativa vigent. A més a més, el control i seguiment d’emissions de pols i renou en el camí d’accés i en la explotació haurà de quedar reflectit al PVA amb una periodicitat anual mínima.

11. La geometria dels talussos residuals d’explotació (en roca) i de restauració per rebliment, serà l’establerta al Anexo 3. Geotécnia. Estabilidad de Taludes del document Adecuación del Plan de Explotación.

Cal tenir en compte que la creació de buits o irregularitats als talussos finals de restauració no podrà comprometre de cap manera a la seva estabilitat.

12. La finalització de la fase 0 de restauració i següents, s’haurà de justificar mitjançant un organisme de control acreditat (OCA) que compleixi el que disposa l’annex III del Reial Decret 975/2009, tal i com es recull a l’article 44 d’aquest.

13. En el cas que l’informe de l’organisme de control o, de l’entitat col·laboradora de la administració (ECA) no sigui favorable, l’autoritat minera haurà d’establir les actuacions immediates que corresponguin per assolir el compliment efectiu del pla de restauració.

14. Tal i com s’estableix a l’article 18.1 del Decret 61/1999, de 28 de maig, d’aprovació definitiva de la revisió del Pla director sectorial de pedreres de les Illes Balears, la devolució de la fiança se formalitzarà per la DG d’Indústria previ informe de la CBMA (Comissió Balear de Medi Ambient), sempre que els treballs de restauració hagin complert els objectius previstos al pla de restauració).

15. En base al que estableix l’article 52.2 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, s’haurà d’informar a la CMAIB respecte a la finalització de cadascuna de les fases de restauració a fi de realitzar les comprovacions que es consideren necessàries per tal de verificar el compliment del condicionat de la DIA.

16. Atès que el pressupost total dels projectes supera la quantia d’un milió d’euros s’haurà de contractar una auditoria ambiental tal i com s’estableix a l’article 29.2 de la Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluació ambiental de les Illes Balears.

17. El pla de restauració haurà d’incloure a la fase final el desmantellament del punt verd (llosa de cimentació i coberta) existent.

18. Segons l’informe tècnic de data 18 de juny de 2018 del Servei d’Aigües Superficials, pel que fa al “Proyecto encauzamientodel torrente “Es Comellar”. Tramo cantera “Sa Plana”. Trazado sur-este”:

-Les obres en domini públic hidràulic, en zones de servitud i en zones de policia precisaran autorització administrativa prèvia de la Direcció General de Recursos Hídrics. Aquesta autorització serà independent de qualsevol altra que hagi de ser atorgada pels diferents òrgans de les Administracions públiques, i, si escau, dels propietaris de terrenys particulars.

-A la sol·licitud d’autorització s’acompanyés projecte, subscrit per tècnic competent, que descrigui amb el grau de detall suficient les obres a realitzar.

-El projecte haurà d’incloure, o tenir en compte:

+La secció de la canalització, oberta o tancada, serà capaç de vehicular el cabal d’avinguda corresponent a un període de retorn de 500 anys.

+El perfil longitudinal haurà de reflectir els tipus de secció.

+En els perfils transversals es grafiaran les vores de l’excavació i el límit de la parcel·la.

+Es justificarà, amb dates geotècniques, l’estabilitat dels talussos considerats a l’excavació.  

Es recorda que:

1.No es podrà autoritzar cap fase d’explotació fins que no estigui degudament restaurada la fase anterior tal i com s’estableix a l’article 40 de la Llei 10/2014, d’ordenació minera de les Illes Balears.

2.El primer trimestre de cada any s’haurà de presentar un pla de labors perquè l’autoritat minera competent ho aprovi amb un informe favorable d’una entitat col·laboradora de l’administració, tal i com s’estableix a l’article 44, punt c de la Llei 10/2014.

3.L’ús d’inerts externs pel rebliment de zones de la pedrera que provinguin de residus de construcció – demolició (RCDs), desmunts i terres no contaminades, s’haurà de comunicar al Consell de Mallorca tal i com estableix la Disposició addicional 3ª del Pla Director Sectorial per a la Gestió de residus de Construcció – Demolició, voluminosos i Pneumàtics Fora d’Ús de l’Illa de Mallorca (BOIB núm. 141 de 23 de novembre de 2002). Cal també recordar que s’haurà de comunicar-ho al Servei de Residus i Sòls Contaminants, d’acord amb l’article 5 de l’ordre APM/1007/2017, de 10 d’octubre (BOE núm. 254 de 21 d’octubre de 2017).

4.L’autoritat minera haurà de fitxar la quantia de la garantia financera pel que fa a la rehabilitació de l’espai afectat i al compliment del pla de restauració aprovat, amb la finalitat de garantir que tercers puguin assegurar la restauració. Per això s’hauran de tenir en compte els condicionants anteriorment establerts.

5.L’autoritat competent inspeccionarà, al manco amb periodicitat anual des del començament de les activitats, l’explotació, preparació, concentració i benefici dels recursos minerals, per assegurar-se que es compleixin les condicions de l’autorització del pla de restauració al respecte, tal i com estableix l’article 44 del RD 975/2009.

6.La necessitat de la corresponent llicència municipal d’obertura i funcionament. Igualment l’horari de treball s’haurà d’adaptar a la normativa municipal, pel que respecta al camí d’accés i a la pròpia pedrera.

7.El compliment del que estableix l’article 13 del Decret 61/1999 i, l’article 33 de la Llei 10/2014, pel que fa a la vinculació del planejament municipal.

8.Segons l’informe tècnic de data 18 de març del Servei de Protecció d’Espècies: es recomana no fer servir el càrritx (Ampelodesmos mauritanica) per a la revegetació.

9.Els futurs establiments de benefici miner hauran de ser sotmesos a la tramitació ambiental corresponent.

Aquesta DIA s’emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l’obtenció de l’autorització, a més a més compleix el que estableix l’article 12 del PDS de Pedreres de les Illes Balears (aprovat mitjançant Decret 61/1999, de 28 de maig).

Palma, a 18 d’octubre de 2018

El president de la CMAIB

Antoni Alorda Vilarrubias