BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Les prestacions del sistema públic de serveis socials estan constituïdes per les actuacions, les intervencions tècniques, els programes, els projectes, els mitjans i les ajudes econòmiques i tecnològiques que s’ofereixen a persones i que es destinen a complir els objectius de les polítiques de serveis socials, entre els quals s’inclouen millorar la qualitat de vida de les persones i promoure l’autonomia personal, familiar i dels grups, segons els articles 20 i 3 de la Llei 4/2009, d’11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears.

Les persones amb dificultats d’integració familiar o comunitària derivades de malalties mentals i malalties cròniques són destinatàries dels serveis socials amb caràcter prioritari, entre d’altres, segons el que disposa l’article 6.b) de la Llei 4/2009.

Els serveis per a persones amb diagnòstic de salut mental, els quals es qualifiquen de prestacions de serveis socials comunitaris específics i d’àmbit territorial autonòmic, es regulen com a novetat en l’àmbit dels serveis socials i es recullen en la Cartera bàsica de serveis socials de les Illes Balears 2017-2020, aprovada pel Decret 66/2016, de 18 de novembre. El punt 2.6 de l’annex d’aquest Decret defineix les prestacions per a persones amb diagnòstic de salut mental i necessitat de suport extens, entre les quals s’inclouen: el servei d’habitatge supervisat per a persones amb diagnòstic de salut mental, necessitat de suport extens i discapacitat; el servei ocupacional per a persones amb diagnòstic de salut mental, necessitat de suport extens i discapacitat; el servei d’acompanyament per a persones amb diagnòstic de salut mental i necessitat de suport extens, i serveis de suport a l’habitatge per a persones amb diagnòstic de salut mental. Aquests serveis es defineixen amb els termes següents:

• Servei d’habitatge supervisat per a persones amb diagnòstic de salut mental, necessitat de suport extens i discapacitat: és un recurs residencial de caràcter permanent per a persones amb discapacitat per trastorn mental, que necessiten suport de diferent intensitat. S’organitza en habitatges ordinaris que constitueixen el domicili habitual de la persona. Ofereix suport assistencial, social o personal i supervisió per a les activitats de la vida diària.

• Servei ocupacional per a persones amb diagnòstic de salut mental, necessitat de suport extens i discapacitat: és un servei d’atenció diürna que dona suport a les persones amb discapacitat que necessiten organització, supervisió i assistència en la realització de les activitats de la vida diària, i també suport en el procés d’adquisició i desenvolupament d’habilitats bàsiques i adaptatives personals, socials i prelaborals, perquè puguin assolir, dins la possibilitat de cada persona usuària, la màxima integració sociolaboral.

• Servei d’acompanyament per a persones amb diagnòstic de salut mental i necessitat de suport extens: és un servei de valoració, orientació i suport a l’atenció per a la integració de les persones amb diagnòstic de salut mental en els diferents àmbits de la vida social, per facilitar l’accés als recursos comunitaris i l’ús, mitjançant el desenvolupament coordinat, entre els serveis socials i els serveis d’atenció social (educació, ocupació, salut, habitatge i justícia), d’actuacions de promoció de condicions de vida saludables i programes específics d’inserció i de rehabilitació.

• Servei de suport a l’habitatge per a persones amb diagnòstic de salut mental: és un servei de suport a la vida independent en el domicili, que ofereix un suport integral a les persones amb diagnòstic de salut mental i necessitat de suport extens que viuen soles, en parella, o conviuen amb altres persones de característiques similars, i que, en alguns aspectes de la vida diària, plantegen necessitats que no poden satisfer per si mateixes.

Aquests serveis, en alguns aspectes, es regulen pel Decret 86/2010, de 25 de juny, pel qual s’estableixen els principis generals i les directrius de coordinació per a l’autorització i l’acreditació dels serveis socials d’atenció a persones grans i persones amb discapacitats, i es regulen els requisits d’autorització i acreditació dels serveis residencials de caràcter suprainsular per a aquests sectors de població.

Així mateix, pel que fa al servei ocupacional per a persones amb diagnòstic de salut mental, cal atenir-se al Decret 7/2016, de 12 de febrer, pel qual es regulen l’accés al servei ocupacional per a persones amb discapacitat per trastorn mental greu i la gestió de la llista d’espera de les places d’aquest servei. També cal tenir en compte els capítols II i III d’aquest Decret pel que fa al servei d’habitatge supervisat per a persones amb diagnòstic de salut mental, necessitat de suport extens i discapacitat, i pel que fa al servei de suport a l’habitatge per a persones amb diagnòstic de salut mental.

En l’àmbit sanitari, l’atenció a la salut mental, tant en l’atenció primària com en l’atenció especialitzada, s’inclou en la Cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Salut, establerta pel Reial decret 1030/2006, de 15 de setembre. D’acord amb el punt setè de la Cartera de serveis comuns d’atenció especialitzada, l’atenció a la salut mental comprèn el diagnòstic i seguiment clínic dels trastorns mentals, la psicofarmacoteràpia, les psicoteràpies individuals, de grup o familiars, la teràpia electroconvulsiva i, si escau, l’hospitalització.

La Cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Salut, juntament amb la Cartera de serveis complementària del Sistema Sanitari Públic de les Illes Balears, constitueixen la cartera de serveis d’aquest darrer sistema, segons el Decret 94/2008, de 12 de setembre, pel qual s’aproven les bases i s’estableix el contingut de la Cartera de serveis complementària del Sistema Sanitari Públic de les Illes Balears.

El Parlament de les Illes Balears va declarar l’any 2018 any de la salut mental a les Illes Balears, mitjançant una declaració institucional amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental, aprovada per assentiment del Ple de la cambra en la sessió de 10 d’octubre de 2017. Aquesta declaració fa constar que, atès que els trastorns mentals en conjunt constitueixen la causa més freqüent de càrrega de malaltia a Europa, l’impacte en la qualitat de vida és superior al de determinades malalties cròniques, i que un altre factor important és la lluita contra l’estigma per afavorir que les persones amb malalties mentals greus puguin fer una vida tan autònoma, normalitzada i digna com sigui possible dins el seu entorn familiar i social. En aquest marc, s’encoratja les administracions públiques a intensificar el treball de coordinació a tots els nivells, i a articular i impulsar activitats individuals i comunitàries de reinserció social, entre altres aspectes.

La Comunitat Autònoma de les Illes Balears té la competència exclusiva en matèria d’acció i benestar social; polítiques de protecció i suport a les persones amb discapacitats físiques, psíquiques i sensorials, i polítiques d’atenció a persones dependents, entre d’altres, d’acord amb el que estableix l’article 30.15 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears.

El Decret 6/2017, de 7 d’abril, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual es determina la composició del Govern i s’estableix l’estructura de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, inclou la Conselleria de Serveis Socials i Cooperació. I el Decret 24/2015, de 7 d’agost, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s’estableixen les competències i l’estructura orgànica bàsica de les conselleries de l’Administració de la Comunitat Autònoma, atribueix, dins la Conselleria de Serveis Socials i Cooperació, a la Direcció General de Dependència, les competències en matèria d’atenció i suport a persones amb dependència, a persones amb discapacitat, a persones de la tercera edat i a altres col·lectius en situació de risc.

En aquest marc normatiu, es pretén dur a terme un traspàs dels serveis d’atenció residencial comunitària per a persones amb diagnòstic de salut mental, del Servei de Salut de les Illes Balears (IB-Salut) al Govern de les Illes Balears, concretament perquè siguin assumits per la Conselleria de Serveis Socials i Cooperació. La finalitat d’aquest traspàs és millorar l’atenció comunitària de les persones afectades per diagnòstic de salut mental i que siguin ateses en el marc del sistema públic de serveis socials, el qual, entre altres objectius, té el de millorar la qualitat de vida i promoure la normalització, la participació i la integració social, política, econòmica, laboral, cultural i educativa i de salut de les persones.

L’article 3 de la Llei 4/2011, de 31 de març, de la bona administració i del bon govern de les Illes Balears, entre els principis que informen la bona administració i el bon govern, disposa el d’orientació a la ciutadania, pel qual la ciutadania i la satisfacció de les seves necessitats reals són la raó de ser de l’Administració pública, i el d’eficàcia i eficiència, pel qual l’Administració autonòmica ha de vetlar per l’eficàcia i l’eficiència en tots els seus actes. Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per eficàcia la consecució dels objectius que es persegueixen amb el màxim de qualitat possible, mitjançant l’orientació a objectius i resultats i la generalització dels sistemes de gestió. S’entén per eficiència la utilització òptima dels mitjans per aconseguir l’eficàcia, amb la introducció de la perspectiva econòmica en l’anàlisi de l’eficàcia. Les administracions públiques han de gestionar de manera eficient i responsable els recursos que els confia la ciutadania. Per això, s’han de dissenyar, mesurar i avaluar les intervencions públiques. Finalment, s’estableix el principi de qualitat dels serveis i millora contínua, pel qual la qualitat dels serveis públics i de les organitzacions que els presten, com també la qualitat de l’acció de govern i els seus efectes, es conceben com un dret de la ciutadania.

Per tot això, el Consell de Govern, a proposta de la consellera de Serveis Socials i Cooperació, en la sessió del dia 9 de novembre de 2018, adoptà, entre d’altres, l’Acord següent:

Primer. Autoritzar el traspàs dels serveis d’atenció residencial comunitària per a persones amb diagnòstic de salut mental, fins ara gestionats pel Servei de Salut de les Illes Balears (IB-Salut), al Govern de les Illes Balears. Aquests serveis tenen una capacitat actual de 60 places.

Segon. Disposar que, a partir de l’1 de març de 2019, la Conselleria de Serveis Socials i Cooperació gestionarà els serveis esmentats, d’acord amb la competència en matèria d’atenció i suport a persones amb dependència i a persones amb discapacitat, que li atribueix, a través de la Direcció General de Dependència, el Decret 24/2015, de 7 d’agost, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s’estableixen les competències i l’estructura orgànica bàsica de les conselleries de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Aquests serveis s’integraran dins la Cartera bàsica de serveis socials, aprovada pel Decret 66/2016, de 18 de novembre, concretament en el punt 2.6.4, que regula el servei de suport a l’habitatge per a persones amb diagnòstic de salut mental.

Tercer. Fixar el cost del traspàs de la gestió dels serveis de salut mental en 1.500.000 euros. No obstant això, excepcionalment i vist que el traspàs tindrà efecte a partir de l’1 de març de 2019, per a l’any 2019 aquest import es fixa en 1.250.000 euros, els quals ja s’han incorporat en la partida 17301/313B01/26104/00 del Projecte de llei de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l’any 2019.

Quart. Disposar que, per a les anualitats successives, l’import esmentat es consolidarà en els pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Cinquè. Publicar aquest Acord en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Palma, 9 de novembre de 2018

La secretària del Consell de Govern

Pilar Costa i Serra