BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l’assumpte de referència, i d’acord amb l’establert a l’article 41.3 de la llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, es publica l’Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 27 de setembre de 2018,

DECLARACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL

1. Actuacions prèvies i antecedents

A la base de dades del Servei d’Assessorament Ambiental en relació  amb la pedrera Montisión III hi consten els expedients  següents:

-Exp. CMAIB 16693/2008 pedrera en la carretera Porreres-Campos (PM-504), km. 17, “Montisión 1 i 2”, Porreres. Relatiu al tràmit llicència municipal  obertura i  d’activitat. 

El Ple de la CMAIB en sessió de 29 de maig de 2012, va acordar fer declaració  favorable la pedrera Montisión I-II sempre que se compleixin  les mesures ambientals recollides en l’EIA,  així com les condicions següents:

ACORDA

Informar favorablement la “Pedrera Montission I i II” del TM Porreres sempre que es compleixin les mesures ambientals recollides en l’EIA així com les següents condicions:

1.D’acord amb l’informe de la Direcció General de Recursos Hídrics de 31 de maig de 2011-S’han de realitzar els estudis d’estabilitat dels talussos d’explotació que requereix la Instrucció Tècnica Complementària de Seguretat Minera i posar especial esment en els talussos que poden afectar el camí i santuari de Montision. -S’han de prendre les màximes precaucions per evitar abocaments accidentals d’olis i hidrocarburs. 2.Pel que fa a l’emissió de renous, s’haurà de complir l’article 41 de la Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica a les Illes Balears.

Es recorda que, d’acord amb l’informe de la Direcció General de Recursos Hídrics, de 31 de maig de 2011: 1.Quedarà terminantment prohibit realitzar qualsevol tipus d’abocament a la llera sense la corresponent autorització prèvia d’aquesta D.G. 2.En el cas d’utilitzar l’aigua del pou CAS-1006 per a la refrigeració de la maquinària o pel reg per evitar la pols, s’haurà de tramitar la corresponent autorització d’abocament davant aquesta Direcció General

-Exp. CMAIB. 220A/2016  documentació d’abast de l’EsIA  de  projecte d’explotació i restauració de la planta d’aglomerat asfàltic de la pedrera Montision III núm 199. Redactat CREARA data desembre 2016.

A l’informe de la tècnica del  Servei d’Assessorament Ambiental de la CMAIB de data 1 d’agost de 2017 a l’apartat de consideracions tècniques,  exposa  entre altres qüestions el següent:

“ La pedrera es troba en procés de regularització per la Llei 10/2014, LOMIB i segons el document ha realitzat el tràmit ambiental.”

“Des de la CMAIB en data 09/05/2017 es va emetre un “Informe tècnic referent a la sol·licitud de la DGPI emesa en relació a les mesures compensatòries previstes en la DT 1era 6c de la LOMIB de l’explotació minera “Montisión III”, núm de registre miner 199, terme municipal de Porreres”, part  del qual reprodueix com segueix:

Antecedents

“En data 18 de novembre de 2005 la pedrera “Montisión I-II.....Acord inclusió ..// publicat BOIB núm. 181 1 desembre 2005.”

“En data 29 de maig de 2012 acorda informar favorablement amb condicionants l’EIA de la Pedrera Montisión I-II (autorització minera 199-221) del terme municipal de Porreres, d’acord amb l’annex I de la Llei 11/2006, de 14 de setembre, d’avaluacions d’impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques a les Illes Balears”.

“En data 6 d’octubre consta resolució del conseller de Treball, Comerç  i Indústria per la qual: s’autoritza la integració de les dues explotacions de la unitat d’explotació 199-221 Montisión I i Montisión II, en l’explotació que des de la data s’anomenarà Montisión III amb número de registre 199.”

Motiu de la sol·licitud

“En data 2 de febrer de  2017 té entrada al Servei d’Assessorament Ambiental (RE núm 97), ofici de consulta  del servei de Mines de la DGPI en relació a les mesures compensatòries previstes de la pedrera Montisión III  (núm.  199) segons el que estableix la DT1era de la llei 10/2014, d’1 d’octubre, d’ordenació minera de les Illes Balears (LOMIB).(....)

“Conclusions//...// segons el que es va exposar es conclou que:

1.La superfície total a compensar, segons les dades del informe ECA, seria de 37.967,88. És a dir 3,8 ha.

2.La inversió proposada de 31.500,00 € compleix el criteri de 7.000 E/ha afectada.

Per tant i per tot el que s’ha informat, la CMAIB informa favorablement les mesures compensatòries establertes per a l’explotació  minera Montisón III (núm. 199).”

També en relació al procés de regularització de la pedrera, s’haurà d’informar del estat en què és troba, i si s’han realitzat les mesures compensatòries previstes.

El departament de Territori i Infraestructures  del Consell de Mallorca conclou, el 20/06/17,  que l’EIA haurà d’incloure una sèrie de punts. S’adjunta l’informe.

2. Informació del projecte

El promotor del projecte d’instal·lació de la planta asfàltica,  és l’empresa Amer e Hijos SA mitjançant contracte  amb l’empresa Gravera Montisión, SA titular de la pedrera Montisión III autorització minera 199, fa possible aquesta actuació.

A les dades existents en relació a la situació de tramitació  quan al  Pla director sectorial de pedreres de les Illes Balears (PDSPIB, Decret 61/1999). A l’annex 3 del Catàleg de Pedreres en tramitació del PDS, consten inventariades com a Montisión, núm. 199  en data  d’alta 12/06/1967  i  Montisión II  núm. 221,  en data d’alta 06/11/1963 dins AEP.  Ambdues autoritzacions mineres hi consten com una sola activitat extractiva Montisión I-II i adaptades al PDS mitjançant Acord d’Inclusió a l’annex 2 de pedreres incorporades al PDS i publicat  al BOIB núm. 181 de data 1/12/2005.

2.1. Descripció del projecte d’instal·lació

L’objecte del projecte consisteix en la proposta  d’instal·lació d’una planta d’aglomerat asfàltic dins l’àmbit autoritzat de la pedrera de Montisión, en la part de la zona de recurs geològic d’interès miners a les parcel·les 281 i 285. La planta  se situarà a la zona de la pedrera ja explotada ubicada en la plataforma  en cotes 130-135 msnm.

De la documentació EsIA del projecte i per la planimetria presentada, es desprèn  i s’observa que la planta d’aglomerat asfàltic es disposarà en 2 àrees  delimitant un polígon rectangular  i situada en la part SW de la pedrera.

La planta d’aglomerat està conformada per diversos elements,:

-unitat pre- dosificació

-garbelladora  de rebuig

-planta dosificació  d’aglomerat reciclat

-assecadora -mescladora

-cremador fuel pesant

-automatismes

-Sistema emmagatzematge dosificació filler

-filtre de màniga

-sitja d’ emmagatzematge material preparat

-caldera oli tèrmic

-dipòsits d’emmagatzematge de betum

-dipòsits combustible

-sistema d’aire comprimit

-caseta de control

-Instal·lacions auxiliars:

+d’higiene i benestar treballadors

+edifici banys, menjador i bàscula

-Altres elements associats  a la planta d’aglomerat:

+dipòsit vertical (sitja) d’emmagatzematge combustible  60.000 litres

+dipòsit gasoli   de 5.000 litres (per caldera oli tèrmic).

+Instal·lacions elèctriques: armaris i quadres distribució, etc.

+Instal·lacions aire comprimit.

-Maquinària mòbil: composta de 3 unitats que donaran servei a la planta asfàltica serà de l’empresa Amer e Hijos, S.A. Aporta dades dels anys de fabricació (1998 fins a 2015).

-Aigües d’ús instal·lació: mitjançant camió dipòsit inicialment fins posada en funcionament planta, desprès s’avaluarà les necessitats.

-Aigües residuals: com les de la resta pedrera dipositades en fosa sèptica. No es preveu nova instal·lació.

-Aigües residuals industrials: la planta instal·lada sobre solera formigó amb recollida de pluvials i esbandit en bassa, pou cec i obra hidràulica que evitin vessament aigües contaminades. Preveu control analític DBO,DBQ i TPH.

-Règim horari funcionament planta: 1 torn/dia, 8 hores  i 5 dies setmana 220 dies /any. Producció 160 t/h. Exposa que la planta pot tenir funcionament diürn  o  nocturn en funció de les necessitats productives, esmenta que el material asfàltic no es pot emmagatzemar i que depèn del moment  i necessitats de col·locació en obra. En moltes ocasions els treballs se fan per la nit per evitar col·lapses de trànsit en vies públiques.

-La producció que preveu oscil·la de les 100.000 t/any   a 200.000 t/any, depenent demanda preveu producció discontinua i  no de funcionament diari.

-La superfície d’ocupació de les instal·lacions de la planta és 900 m^2.. Ocuparà una zona de 1500  m²  com a zona d’emmagatzematge de materials (àrids, etc).

-Els àrids necessaris per a la fabricació d’aglomerat provindran de la mateixa pedrera, per això no serà necessari tenir emmagatzemat materials. Si preveu una zona d’emmagatzematge d’asfalts de fressat que es disposarà en una zona impermeabilitzada amb asfalt o formigó amb canaletes recollida pluvials.

-L’EsIA descriu  les possibles sinergies amb pedreres pròximes, distingint  les existents  entre explotacions i  plantes asfàltiques:

-Així en relació a  la planta asfàltica de la pedrera de Son Amat i la que es preveu instal·lar a Montisión, considera el següent:

-Les dues estaran instal·lades en  dues pedreres ja explotades. Amb ocupació ja consolidada..// no suposa major superfícies d’ocupació..// ni modificació morfologia terrenys  per escometre la instal·lació de la planta en la pedrera./..tampoc la planta suposa una ocupació molt gran de superfície de la pedrera.

-La possibilitat de contaminació de subsòl per vessament  en la transferència de combustibles i betum des del camions. Aquest risc existeix en l’explotació durant maniobres de proveïment combustible  de vehicles. S’avaluarà el possible impacte dels abocaments..// proposant mesures correctores que evitin completament el risc d’abocament i les conseqüències.//.

-Els efectes derivats de  generació de pols, renou i olors queden absorbits per la pedrera. Els efectes no són significatius front al que genera els treballs d’explotació.//..aporta dades producció partícules vinculada al funcionament de la planta..// càrrega i descàrrega camions, transvasaments  a  tremuges etc. Se relaciona amb la producció anual d’aglomerat considerant una proporció d’àrids del 95%.//

-L’emissió de vapors //a través de xemeneies d’evacuació.. //.En plantes....// els additius i materials reciclats s’afegeixen a la cambra de mescla de manera que quan el vapor pugui reaccionar amb el betum,  vaporitza els olis lleugers i els vapors són aspirats cap a la flama del cremador. Suposa una avantatge, ja que l’atmosfera de la cambra de mescla redueix al mínim les emissions  alliberades a l’atmosfera.//.

Considera què:

-En qualsevol cas, els impactes seran avaluats i se proposaran mesures correctores..//Considera aquest punt per les possibles sinergies que se  puguin produir entre les dues plantes.// .

-La possibilitat de fer un estudi previ d’emissions i estudi de sonometria  com a mostra de l’estat pre operacional de l’emplaçament. 

A l’ESIA també aporta  estudi d’incidència paisatgística:

Defineix tres conques visuals:

-Santuari de Montisión

-Porreres carrtera Ma 5040 de Porreres a Campos

-Carretera Ma 5040

La visibilitat del conjunt de la planta d’aglomerat és reduïda, gràcies a què la instal·lació és en la plaça de la pedrera, i situada a baix cota del terreny natural. L’element més destacat  de la instal·lació és la xemeneia d’evacuació de gasos generats pel procés de fabricació, que presenta una altura de 22 metres. La resta d’elements de la instal·lació són de menor altura.

És clarament visible parcialment  des del Santuari de Montisión. És el punt d’observació més proper, s’ha considerat especialment  atès la  gran afluència de  visitants  a més que està dins AEP –ANEI-. No es visible totalment  des d’aquest emplaçament a causa de la vegetació existent en tot l’entorn immediat del cim de la muntanya.

La visibilitat del projecte és nul·la des de Porreres  i en tot el sector N del terme municipal. S’aprecia des del vessant S a causa del declivi decreixent des de Porreres a Campos, que permetrà veure parcialment part de la instal·lació -torre de mescla-.

La visibilitat de la instal·lació augmenta en sentit circular  a mesura que s’allunyen del punt d’emplaçament quan augmenta el camp de visió. Encara que l’allunyament provoca una pèrdua de definició del objecte observat. Així de pla visual pròxim (0-1 km), pla visual mitjà (1-3 km) i pla visual llunyà (3-10 km. La pèrdua de definició en el pla llunyà no afavoreix l’observació de l’element esmentat (torre de mescla).

 Mitjançant SIG i cartografia  d’IDEIB, ha definit gràficament les conques visuals del projecte relacionant-los amb topònims i perfils dins un radi de 10 km. D’aquest mètode defineix un llindar  de visibilitat pròxim  i mitjà del projecte ubicats en 12 punts dins els que s’emplaça el paratge de Montision i la carretera Ma 5040, seleccionat com a  punt d’observació potencial. Així estableix una valoració  del 12%  la visibilitat global del projecte.

Exposa que la no necessitat de mesures correctores al impacte visual, ja que ha indicat que el principal efecte sobre la visibilitat de la planta resideix en la part alta de la torre de mescla  i la xemeneia, només podent ser observat  parcialment.

Valora que la principal incidència paisatgística de la instal·lació resulta de la incorporació  en el paisatge d’un nou element artificial. Descriu que es fa dins l’àmbit d’una explotació  minera que forma part del paisatge local des de la dècada dels anys 1960.També conclou que la planta produeix un efecte sinèrgic que no augmenta el impacte visual més allà dels valors actuals d’una zona d’alt component industrial i miner en el paisatge.

3.Elements significatius de l’entorn del projecte

L’actuació s’ubica en la parcel·les 256, 281 i 285 del polígon 14,   al vessant sud del Puig de Montisión,  en el terme municipal de Porreres.  La superfície total afectada és de 37 ha. aproximadament.  S’accedeix a la pedrera des de la carretera de Porreres-Campos, en el punt quilomètric 17, mitjançant un camí ubicat a la seva dreta.

La pedrera en  una part està situada dins Sòl Rústic General (SRG) i dins Zona de Recurs Geològic d’Interès Miner, l’altra part -la major - dins AEP (ANEI).

4.Resum del procés d’avaluació

4.1 Actuacions prèvies (art. 23 de la Llei 11/2006)

Es realitza informe tècnic de data  1 d’agost de 2016 del document d’abast de l’ESIA expedient 220A/2016 d’acord amb el que preveu  la Llei 21/2013, de 9 de desembre   d’avaluació  ambiental. També d’acord amb l’article 17.5 i article 37  de la Llei 12/2016 de 17 d’agost, d’avaluació  ambiental de les Illes Balears.

4.2 Tramitació

El projecte objecte del present informe es tramita segons la Llei 21/2013, de 9 de desembre d’avaluacions ambientals, està  inclòs en el Grup 2 “Industria extractiva” punt 1. També la Llei 12/2016, de 17 d’agost d’avaluació ambiental a les Illes Balears estableix a l’annex I   “Projectes sotmesos a avaluació d’impacte ambiental ordinària” , Grup 4 .14  Instal·lacions permanents per a fabricar aglomerats asfàltics en calent.

Atès  que l'òrgan ambiental ha rebut l'expedient complet el 15  de juny  de  2018,  i d'acord amb l'apartat segon, punt 3 de la Circular del Conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca (BOIB núm. 131 de 15/10/2016) es considera iniciada l'AIA desprès de l'entrada en vigor de la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears, per la qual cosa es tramitarà d'acord amb aquesta llei autonòmica i d’acord amb la Llei estatal 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

Per tant, amb caràcter previ a la seva autorització administrativa, procedeix formular la seva declaració d’impacte ambiental, d’acord amb l’art. 41 de la Llei 21/2013.

Per altra banda, el projecte entra en els supòsits de l’article  4art. Definicions, punts 8è i 16è de la llei 10/2014, d’1 d’octubre, d’ordenació minera de les Illes Balears. 

La Llei 4/2010, de 16 de juny de mesures urgents  per a l’impuls de la inversió a  les Illes Balears, a la  Disposició addicional novena. Establiments de benefici, estableix:     ” Es consideren com a instal·lacions  pròpies de l’activitat extractiva els establiments de benefici definits  a l’article 138  del Reglament  general per al Règim de la  mineria aprovat pel Reial Decret 2857/1978, de 25 d’agost, aquelles que, utilitzant principalment matèries primeres procedents de la mateixa explotació i sense incorporar processos d’emmollatge  i/o adormiment, elaborin  materials aptes per a les infraestructures i indústries de la construcció, tot això a l’objecte d’evitar  l’impacte  que aquestes activitats poden provocar  en sòl rústic i/o industrial, donant d’aquesta manera compliment a les recomanacions emanades des de la Unió Europea en relació  amb la utilització dels materials de deixalla de les explotacions mineres”.

Alhora que  l’article 12 del Pla Director Sectorial de Pedreres de les Illes Balears (aprovat mitjançant el Decret 61/1999, de 28 de maig) estableix que els Plans de Restauració de les pedreres requereixen d’informe preceptiu i vinculant de la Comissió Balear de Medi Ambient.

La documentació presentada ha de correspondre amb la que  preveu  els articles 15è i 16è de la LOMIB (Llei 20/2014).

 Fase d’informació pública i de consultes

Còpia de la informació pública de l’EsIA , projecte d’explotació i restauració de la planta d’aglomerat asfàltic de la pedrera Montision III núm 199 (BOIB núm. 47 de 17/04/2018).

Còpia dels oficis de consulta administracions previsiblement afectades.

Servei de Protecció d’Espècies, Dept. Medi Natural, DG d’Espais Naturals i Biodiversitat,  Servei de gestió Forestal i de Protecció del Sòl, DG d’Espais Naturals i Biodiversitat.

DG Salut Pública i Participació, Dept. De Protecció Salut

Secció Atmosfera. DG Energia i Canvi Climàtic

Dept. Territori i Infraestructures, Consell de Mallorca

Ajuntament de Porreres

En data de realització del present informe es va rebre informe de:

-Informe del  Departament de Territori i Infraestructures. Consell de Mallorca.

-Informe de la Direcció General d’Espais  Naturals i Biodiversitat, de data 8 de maig de 2018.

-En data 03 de setembre de 2018, té entrada informe de al DG de Salut Pública i Participació.

-Informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de la DG Energia i Canvi Climàtic , en data 05/09/18.

-Ajuntament de Porreres no emet informe.

-Al·legacions: el Servei de Mines, en el seu ofici de data d’11 de maig de 2017, indica que no té constància de la presentació d’al·legacions durant el tràmit d’exposició pública del projecte de referència.  

No s’han realitzat consultes transfronteneres  al no considerar-se necessari.

5.Anàlisi tècnic de l’expedient

Alternatives: a l’EIA s’han considerat les següents alternatives pel desenvolupament del projecte:

-Alternativa 0. Estat actual no tramitació expedient  de la pedrera manteniment situació actual  d’acord amb el pla de restauració i projecte explotació  actual. Possible trasllat a polígon industrial planta

-Alternativa 1. Instal·lació polígon industrial Porreres. Afeccions importants per proximitat polígon industrial al nucli de població per la visibilitat, espai ocupat, renous, emissions pols, gasos increment transports pesants.

-Alternativa 2. Instal·lació planta de menor producció.  Planta mòbil però limitada en temps  i terminis execució obres. Comporta subministraments  externs de més freqüència, més consum combustible maquinària mòbil, major temps de funcionament, règim discontinu de funcionament.

-Alternativa 3. Instal·lació planta  fixa en pedrera. Instal·lar planta a la plaça pedrera Montisión  dins zona de recursos d’interès miner i en zona autoritzada i com a instal·lació de benefici, durant fase d’explotació i pla de restauració de pedrera autoritzada. Menys desplaçaments de materials, menys emissions per transport, renous i controls  d’emissions  perquè la instal·lació s’haurà d’incloure en el registre APCA

Es presenta una anàlisi dels impactes ambientals potencials sobre factors abiòtics, biòtics i antròpics de cada alternativa considerada i també una ponderació dels  mateixos, arribant així a la conclusió que l’Alternativa 3 és la que comparativament  presenta un impacte potencial global més reduït, incorporen i absorbeixen per l’activitat de la pedrera   i per tant, la més sostenible ambientalment.

-L’alternativa 3 seleccionada, sí resulta viable tècnicament i a més a més, no modifica  que les tasques d’explotació i restauració siguin simultànies.

Impactes de l’alternativa escollida: els principals impactes negatius es produeixen a la fase d’explotació i es deriven principalment de labors com: perforació i voladura, excavació  del terreny, trituració i classificació dels àrids, circulació de la maquinària /transport, càrrega de materials i operacions accessòries, que afecten a tots els factors biòtics i abiòtics contemplats, així com a la majoria dels antròpics.

Per contra, els impactes positius incideixen principalment en la indústria, el comerç i l’economia.

Pel que fa a la fase de restauració, els principals impactes negatius es deriven de les pròpies tasques de restauració: perfilat, creació de bancs, rebliment, explanació i circulació de la maquinària. No obstant, son impactes menys intensos que els derivats de l’explotació. Així doncs, la restauració aconseguirà recuperar en gran part els impactes negatius derivats de la pròpia fase de restauració i també els derivats de la fase d’explotació.

Com a conclusió, no es preveuen impactes ambientals crítics que desaconsellin l’execució del projecte ja que:

1.Globalment els factors ambientals que rebran major nombre i intensitat d’impactes són el territori, la fauna, els hàbitats i la qualitat acústica, aigües superficials i subterrànies, es tracta d’impactes que es recuperaran amb el cessament de l’explotació, la restauració o l’establiment de les mesures correctores.

2.La restauració aconseguirà a mitjà o llarg termini revertir la majoria dels impactes negatius derivats del projecte.

Indicar que, tal i com consta a l’addenda de l’EsIA  presentada, per a l’anàlisi dels impactes sigui quantitativament com qualitativament, no s’han tingut en compte les sinergies i efectes acumulatius de les explotacions existents  més o menys pròxims a la contrada o paratge de Son Amat amb la pedrera del mateix nom.

Annex d’incidència paisatgística

Es realitza una valoració quantitativa del paisatge que dona com a resultat que l’àrea objecte d’estudi és de “Qualitat visual alta” si bé molt a prop de “Qualitat visual mitjana” degut al grau d’antropització de la zona.

En relació a la capacitat d’absorció visual (CAV) del paisatge de l’entorn és un paisatge de “fragilitat alta”.

La valoració dels impactes previsibles sobre el paisatge es consideren “impactes possiblement significatius” si bé molt a prop dels “impactes no significatius”.

Addicionalment a la documentació aportada, i previ requeriment d’esmena d’informació de l’òrgan ambiental, la direcció facultativa presenta addenda a l’EsIA on s’adjunten fotogrames aeris que mostren l’evolució de l’explotació en el temps així com una simulació del estat final de la restauració. 

Informe acústic

Els renous provenen  de la maquinària en funcionament durant l’explotació, extracció transport interior  i funcionament planta de benefici. Considera mínimes les afeccions per renous  i localitzats dins la zona de treball interior de la pedrera, també que no són aleatòries, només durant l’horari laboral de 8-17 h. Durant la restauració no es produeix increment de renous , mantenint-se  el mateix nivell en la zona extractiva quan acabi la restauració de la zona ANEI. No hi ha voladures, i els treballs es generen dins la zona interior i per davall de la cota inicial  o natural del terreny.

Així podem considerar que, els nivells de renous  de l’explotació es troben dins nivells establerts per la normativa vigent, (el màxim de 65 dB es presentaria al voltant de la zona productiva)  i disminueixen a les zones perimetrals,  per tornar a pujar als voltants de la carretera Porreres- Campos Ma 54040.

Mesures correctores, protectores i compensatòries

Els projectes d’explotació i restauració han  d’incloure  mesures dirigides a:

1. Reduir impactes derivats de l’emissió de pols, vibracions i renou.

2. Reduir la visibilitat de la pedrera.

3.Reduir impactes sobre els factors biòtics.

4.El tractament de residus. S’indica que no és necessari un Pla de gestió de residus miners donat que no es produeixen.

Es proposen també a l’EsIA tot un seguit de mesures complementàries dirigides a:

1. Reduir l’emissió de renous i vibracions.

2. Reduir l’emissió de contaminants atmosfèrics.

3.Minimitzar l’impacte visual.

4.Altres:

a. La revegetació es realitzarà preferentment amb llavors o material vegetals dels ecotipus de la zona.

b. S’extremaran les precaucions en els mesos estivals i de major risc d’incendi forestal.

c. Un cop finalitzada la restauració la zona haurà de quedar llibre de residus.

d. En el cas de trobar-se exemplars de Testudo hermanni a la zona objecte d’explotació, es procedirà a donar avís al Servei de Biodiversitat.

Es presenta un Pla de Vigilància Ambiental (PVA) per garantir el correcte funcionament i adequació de les mesures correctores, protectores i compensatòries durant la fase de funcionament  de la planta que s’haurà coordinar  amb el PVA de la pedrera. 

A l’informe  de data 25 de juny  de 2018 del Departament de Territori i Infraestructures del Consell de Mallorca, en el que entre d’altres qüestions exposa i conclou que:

-Aportació imatges render  de l’estat final de la zona de la pedrera on se situa la planta, després de la restauració.

-Plantació pantalla vegetal  arbòria, arbustiva de vegetació autòctona, des de l’inici  de l’explotació per minimitzar impactes visual i paisatgístic.

-Coordinar restauració  de l’explotació amb la restauració de l’explotació de Son Amat.

-Minimització risc d’incendi.

-Coordinació desmantellament planta aglomerat asfàltic amb restauració pedrera.

-Afegir mesures correcció impacte paisatgístic: limitació velocitat vehicles  dins explotació  a 10 km/hora. Regar pistes freqüentment. Camions tapats  lona adequada. Limitació horari treballs.

-Estudiar possibilitat trasllat instal·lació  planta a la zona sud est de l’explotació (reducció de soroll, pols, turó existent com a barrera.

A l’informe del Servei de Protecció d’Espècies de la DG d’Espais Naturals i Biodiversitat conclou que:

-Informa favorablement el projecte i EsIA de la planta  amb el suggeriment  sobre una possible alternativa per aconseguir recuperar la massa vegetal  herbàcia  de la zona a restaurar de manera natural, aprofitant l’estoc de banc de llavors dels sòls propers.

A l’informe  tècnic de la DG Salut Pública  i Participació, informa:

1. Les instal·lacions auxiliars  per a la nova planta d’aglomerat asfàltic seran les existents a la pedrera per lo qual no aplica informar sobre elles. De totes formes, aquestes instal·lacions hauran de complir la normativa relacionada amb aigües consum humà:

a. RD 140/2003, de 7 de febrer, pel que s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà.

b. Decret 53/2012, de 6 de juliol, sobre vigilància  sanitària de les aigües de consum humà de les Illes Balears.

c. RD 865/2003,  de 4 de juliol, pel que  s’estableixen els criteris higiènico- sanitaris per a la prevenció  i control de la legionel·losi.

2. No se referència correctament el pou que hi ha a l’accés de l’explotació ni s’especifica el seu ús.

3. Les mesures preventives presentades pel risc de contaminació d’aigües superficials i subterrànies són adequades però s’ha d’especificar el mètode d’actuació  si les anàlisis de les aigües recollides  revelen presència de components contaminants.

A l’informe  tècnic de data  30 d’agost de 2018  de la cap de Secció d’Atmosfera, conclou:

1.El titular de la planta d’aglomerat asfàltic ha de sol·licitar a la DG d’Energia i Canvi Climàtic  la seva autorització com activitat potencialment contaminant de l’atmosfera (APCA) del Grup B. //...memòria contaminació atmosfèrica on detalli les operacions,materials, etc..//.

2.El titular de la planta asfàltica ha de ser el mateix titular que el de la pedrera, //...focus d’emissions ...// tramitar la modificació  autorització APCA de la pedrera. També recorda la propera caducitat de la seva autorització APCA. 

Consideracions tècniques/Conclusions

La instal·lació de la planta d’aglomerat asfàltic s’ha de considerar una  modificació substancial de l’establiment de benefici actualment registrat. Si bé s’ha d’adequar  a les condicions establertes en l’Acord de la CMAIB en sessió de data 29 de maig de 2012 relatiu al projecte d’activitat de la pedrera Montisión I-II (autorització minera 199-221).

En la documentació presentada i analitzada per a la redacció del present informe  no han estat  suficientment explicades  i el que és  més important no indica el grau d’acompliment i execució assolit, atenent bàsicament la importància o  magnitud –tan física com temporal- de l’explotació. Condicions que hauran de ser incorporades en  la  documentació d’actualització del projecte d’explotació i pla de restauració de la pedrera si és el cas.

Consideracions grau d’acompliment condicions Acord CMAIB 2012

Considerem que en acompliment del que s’estableix a l’article 15è Sol·licituds de drets miners  i art. 16è Sol·licituds drets miners a zones de rellevància ambiental de la llei 10/2014  d’Ordenació minera de les Illes Balears (LOMIB).  Les característiques de l’activitat extractiva no venen explicades en els diversos volums presentats com  projecte d’explotació, pla de restauració així com els impactes ambientals de l’explotació o pedrera, i també la documentació addicional i complementària relativa a seguretat i salut.

Així, la documentació presentada i analitzada no considera ni reflecteix les condicions reals actuals de la pedrera Montisión  III. No aporta informació clarificadora de les fases d’explotació actuals i previstes de la pedrera. No aporta  plànols actualitzats amb les fases d’explotació, perfils, etc,  ni temporalitza les mateixes. Tampoc reflecteix dades de recursos explotats i de reserva.

El pla de restauració no aporta dades de situació relatives a les fases de restauració que ha d’incloure la fase 0 de restauració. En els plànols no es delimiten ni indica cap zonificació de les fases, calendari etc. Molt menys presenten talls i perfils de les zones dels fronts d’extracció ja explotats i no restaurats. Manca l’estudi d’estabilitat dels mateixos com indica i condiciona l’esmentat Acord de la CMAIB de data 29 de maig 2012 (BOIB  núm. 152 de  18 d’octubre).

La CMAIB en data 09/05/2017 es va emetre un “Informe tècnic referent a la sol·licitud de la DGPI emesa en relació a les mesures compensatòries previstes en la DT 1era 6c de la LOMIB de l’explotació minera “Montisión III”, núm de registre miner 199, terme municipal de Porreres”. 

6. Conclusions

Per tot l’anterior, el Ple acorda:

Primer.- Formular la declaració d’impacte ambiental favorable de l’avaluació d’impacte ambiental ordinària del projecte d’instal·lació de planta aglomerat asfàltic, de la pedrera Montisión III  (199), a les  parcel·les  256,281 i 285, del polígon 14, terme municipal de Porreres, promogut per  Amer e Hijos SA., amb les condicions següents:

-Aportació imatges render  de l’estat final de la zona de la pedrera on se situa la planta, després de la restauració.

-Plantació pantalla vegetal  arbòria, arbustiva de vegetació autòctona, des de l’inici  de l’explotació per minimitzar impactes visual i paisatgístic.

-Minimització risc d’incendi.

-Coordinació desmantellament planta aglomerat asfàltic amb restauració pedrera.

-Afegir mesures correcció impacte paisatgístic: limitació velocitat  vehicles  dins explotació  a 10 km/hora. Regar pistes freqüentment. Camions tapats  lona adequada. Limitació horari treballs.

-Es realitzarà  un estudi previ d’emissions i estudi de sonometria  com a mostra de l’estat pre operacional de l’emplaçament. 

-S’han de prendre les màximes precaucions per evitar abocaments accidentals d’olis i hidrocarburs.

-Les instal·lacions auxiliars  per a la nova planta d’aglomerat asfàltic seran les existents a la pedrera per lo qual no aplica informar sobre elles.

-Ha de fer  referència correcte  del pou que hi ha a l’accés de l’explotació i especificar el seu ús.

-Les mesures preventives presentades pel risc de contaminació d’aigües superficials i subterrànies són adequades però s’ha d’especificar el mètode d’actuació  si les anàlisis de les aigües recollides  revelen presència de components contaminants.

-El titular de la planta asfàltica  haurà de seguir la tramitació corresponent autorització d’APCA davant la DG d’Energia  i Canvi Climàtic.  També recorda la propera caducitat de la  autorització APCA de la pedrera.

Es recomana que:

1.Introduir la possible alternativa per aconseguir recuperar la massa vegetal  herbàcia  de la zona a restaurar de manera natural, aprofitant l’estoc de banc de llavors dels sòls propers.

2.Actualitzar els controls de mesures de vibracions i renous de l’explotació.

Es recorda que:

1.De totes formes, les  instal·lacions auxiliars  hauran de complir la normativa relacionada amb aigües consum humà:

2.RD 140/2003, de 7 de febrer, pel que s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà.

3.Decret 53/2012, de 6 de juliol, sobre vigilància  sanitària de les aigües de consum humà de les Illes Balears.

4.RD 865/2003,  de 4 de juliol, pel que s’estableixen els criteris higiènico - sanitaris per a la prevenció  i control de la legionel·losi.

- Pel que fa a l’emissió de renous, s’haurà de complir l’article 41 de la Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica a les Illes Balears.

-S’haurà de garantir el compliment dels condicionats establerts a l’Acord del Ple de la CMAIB de data 29 de maig de 2012 relativa a la pedrera.

Aquesta proposta de  DIA s’emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l’obtenció de l’autorització, a més a més compleix el que estableix l’article 12 del PDS de Pedreres de les Illes Balears (aprovat mitjançant el Decret 61/1999, de 28 de maig).

Segon.- Instar al Servei de Mines que verifiqui el compliment de les condicions establertes a l’acord del Ple de la CMAIB de 29/05/2012.

Palma, a 8 d’octubre de 2018

El president de la CMAIB

Antoni Alorda Vilarrubias