BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l’assumpte de referència, i d’acord amb l’establert a l’article 41.3 de la llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, es publica l’Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 27 de setembre de 2018,

DECLARACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL

El projecte objecte del present informe es tramita pel procediment d’avaluació ambiental ordinària segons el grup 1 (Agricultura, silvicultura, aqüicultura i ramaderia) de l’annex I de la Llei 11/2006 (Projectes sotmesos a l’avaluació d’impacte ambiental ordinària), de 14 de setembre, d'avaluacions d'impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques a les Illes Balears i que inclou, al seu punt 1:

d) Instal·lacions de ramaderia intensiva que superin les capacitats següents:

1. Explotacions avícoles des de 5.000 caps de capacitat.

(...)

 

Informació del projecte

1.El projecte té per nom “Ampliació de granja de gallines ponedores (T. M. Manacor)”

2.Està promogut per Avícola Son Perot S. A. Aquesta empresa prové de la fusió de les dues empreses que capitalitzaven la producció d’ous a Mallorca, de tal manera que ara tota l’activitat productora es concentra al polígon 26 i a les parcel·les 830 i 127 de Manacor, a la finca Son Perot. Les altres granges avícoles que quedaran en desús com a resultat de la fusió, seran clausurades.

3.Aquestes parcel·les estan classificades com a sòl rústic general. Es troben confrontants amb la carretera Ma-15 de Palma a Manacor. La part nord de la finca és la destinada a ús ramader intensiu, mentre que la sud té un ús agrícola de secà.

4.Actualment ja existeixen dues naus a la finca. Però també hi ha altres construccions vinculades a l’activitat: un magatzem de cartonatges, planta encaixadora, magatzem agrícola, vivenda, centre de transformació, caseta per a l’aljub, solera per a les sitges de les dues naus i cubeta per a les femtes. També hi trobam una sèrie d’infraestructures: fosses d’aigües brutes (neteja de les naus amb una capacitat de 12 m³ cada una), fossa de lixiviats de la cubeta de les femtes (38 m³), fossa sèptica (3 m³), dipòsit d’aigües depurades (20 m³), dipòsit de cadàvers (10.5 m³) i infraestructura sanitària.

5.El projecte preveu la construcció d’una nova nau ramadera per a gallines ponedores que albergarà sis fileres de gàbies amb sis altures, la qual cosa suposa una capacitat per a 58.464 gallines. Hi ha la possibilitat d’incrementar les altures fins a vuit. En aquest cas, el nombre de gallines podria arribar a 77.952. La producció prevista d’ous és aproximadament de 50.000 diaris Aquests nombres són idèntics als de les dues naus ja construïdes a la mateixa finca. També es preveu construir, complementàriament, la solera de la sitja i la cubeta de femtes. Aquesta darrera tendrà una altura màxima de 5.73 m. Igualment hi haurà dues fosses de recollida d’aigües: de neteja i de lixiviats de la cubeta de les femtes.

6.Cada una de les naus funciona de manera independent pel que fa a les instal·lacions energètiques, de recollida d’aigües, de consums hídrics i d’alimentació dels animals. Únicament la instal·lació de transport d’ous es comú a les tres naus, ja que la cinta els condueix cap a la planta d’encaixat. 

 Resum de construccions projectades per a l’ampliació, segons el projecte:

EDIFICACIÓ	ÚS	SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA
Nau 3	Granja	1795.3 m2
Solera sitges	Ancoratge sitges	22.5 m2
Cubeta de gallinassa	Emmagatzematge eventual de gallinassa	275.3 m2
TOTAL:		2093.1 m2
ALTRES INFRAESTRUCTURES
Fossa aigües brutes nau 3	Recollida d’aigües de neteja nau 3	12 m3
Fossa lixiviats cubeta	Recollida lixiviats cubeta gallinassa	15 m3

Les sitges es col·loquen a la vora de cada nau en nombre de tres. Cada una té una capacitat de 10 tones. Té les dimensions que exigeix la normativa europea.

Elements significatius de l’entorn del projecte

La parcel·la 830 del polígon 26 de Manacor es troba sobre sòl rústic general. És gairebé plana.

La zona pertany a la Unitat Paisatgística (UP) número 6 del PTM.

A la part sud, confrontant, hi trobam la carretera Ma-15 de Palma a Manacor.

No està afectada per APRs de cap tipus, llevat de la zona sud de la finca que es destina a conreu de secà i que presenta, a una part, APR d’inundacions. L’àmbit del projecte constructiu de la tercera nau no es troba afectada per ella.

L’APT de carreteres corresponent a la Ma-15 tampoc no afecta la parcel·la.

No es troba dins XN2000 ni de cap espai natural protegit. No consta cap figura de protecció territorial.

La vulnerabilitat d’aqüífers és moderada.

Més enllà de la parcel·la, pel costat oest, discorre el torrent de Na Borges, que constitueix el límit del terme municipal.

Resum del procés d’avaluació

Tramitació

Des del punt de vista ambiental, el projecte es tramita pels articles 33-44 de la Llei 21/2013, d’avaluació ambiental.

Segons l’article 10.1 de la Llei 11/2006, de 14 de setembre, d'avaluacions d'impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques a les Illes Balears,

Els projectes, públics o privats, consistents en la realització de les obres, instal·lacions o de qualsevol altra activitat o actuació, inclosos a l'annex I d'aquesta Llei han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental, de conformitat amb el que disposa el títol II d'aquesta Llei.

El supòsit del projecte es pot considerar inclòs dins l’annex I, grup 1 (Agricultura, silvicultura, aqüicultura i ramaderia) apartat d:

d) Instal·lacions de ramaderia intensiva que superin les capacitats següents:

1. Explotacions avícoles des de 5.000 caps de capacitat.

(...)

Com hem vist, el nombre total de gallines excedeix amb escreix l’indicat a la norma.

L’ús intensiu del sector primari té dins sòl rústic general, segons la matriu d’usos en sòl rústic del PTM, la consideració d’ús admès. Per tant, no li cal la declaració d’interès general del Consell de Mallorca.

Fase de consultes

S’han efectuat consultes a:

- Departament de Territori i Infraestructures del Consell de Mallorca

- Ajuntament de Manacor

- Departament de Medi Ambient del Consell de Mallorca

- Servei de Residus i Sòls Contaminats

- Servei de Reforma i Desenvolupament agrari

- Departament de Gestió del Domini Hidràulic, DGRRHH

S’ha rebut resposta de l’ajuntament de Manacor, del Servei de Contaminació Atmosfèrica, del Servei d’Estudis i Planificació i del Servei d’Aigües Subterrànies.

Anàlisi tècnica de l’expedient

Tal i com s’indica a l’apartat d’antecedents, el Ple de la CMAIB de 28/01/2010 va acordar no emetre informe, atès que s’havien detectat una sèrie de mancances. Als Plens de la CMAIB de 28/10/2010 i 29/05/2012 s’informaren favorablement les diverses ampliacions de la instal·lació ramadera, amb una sèrie de condicionants que s’havien de complir. Ja en aquests primers acords es fa ressò de la qüestió de la situació administrativa dels pous, de la necessitat d’un estudi d’incidència paisatgística i dels problemes generats del manteniment de la gallinassa a les instal·lacions i de la seva posterior valorització.

Situació administrativa dels pous:

Tot i que de la situació irregular dels pous ja se’n parlava des de 2010 als acords del Ple de la CMAIB, el cert és que a dia d’avui encara no consta que la situació hagi canviat.

Així, l’informe del Servei d’Estudis i Planificació de 21/12/2016 informava desfavorablement el projecte per les següents qüestions:

- El promotor no ha complit amb els condicionants hídrics de l’AAI atorgada inicialment la qual es va aprovar mitjançant Acord del Ple de la CMAIB de data 22 de desembre de 2010 (BOIB núm. 27 del 22 de febrer de 2011).

- El promotor tampoc ha complit els condicionants hídrics de la modificació substancial atorgada mitjançant Acord del Ple de la CMAIB de data 21 de juny de 2012 (BOIB núm. 159 de 27 d’octubre de 2012).

- Que s’han trobat tota una sèrie de deficiències pel que fa a les competències en matèria d’aigües en el control documental de l’any 2015, el qual és el primer control documental presentat des de que l’activitat disposa d’AAI.

- Que el consum actual d’aigua procedent del pou de la finca és superior a 13.000 m³ (i superior a 19.000 m³ amb la modificació proposada) i encara no s’ha regularitzat la seva situació administrativa.

Efectivament, pel que fa al volum d’aigua extreta del pou, segons les dades del cabalímetre instal·lat a l’explotació, l’any 2016 es varen treure 19771 m³ d’aigua. Tanmateix, el cabalímetre es va instal·lar el mes de març, per la qual cosa manquen les dades de gener i febrer. En conseqüència, el volum anual ha de ser, per força, superior. L’explotació tenia dos aljubs per emmagatzemar l’aigua del pou. Es va detectar un consum anormal d’aigua a partir del mes d’abril de 2016. Es va comprovar que aquest consum excessiu era degut a una filtració de l’aljub soterrat (el secundari), de tal manera que es va decidir clausurar aquest (setembre del mateix any) i comprar altres dos de polipropilè de 5000 i 3000 litres.

L’informe del Servei d’Aigües Subterrànies de 19/10/2017, pel seu costat, indica al seu contingut que consta a l’expedient CAT_12928 la sol·licitud d’inclusió en el Catàleg d’Aigües Privades dels drets de l’aprofitament del pou de la finca Son Perot. Aquesta sol·licitud tengué entrada el 11/07/2016. Ara bé, amb la informació presentada no s’ha pogut localitzar cap antecedent que demostri l’antiguitat i legalitat del pou. Aquest tipus de sol·licitud només es podien presentar fins el 24/06/2016, segons el que indica la disposició addicional cinquena de la Llei 7/2012. Per tant, la sol·licitud no es va formular en el termini previst legalment i la resolució havia de ser, per aquest motiu, denegatòria.

L’informe indica una via alternativa per a l’obra subterrània de captació, que és l’especificat a l’article 121.2.k del PHIB, que diu:

“Sens perjudici de les sancions administratives que corresponguin, per legalitzar els sondejos o les captacions fets sense autorització o concessió, que siguin legalitzables, s’ha d’acreditar davant l’Administració hidràulica que no s’ha produït deteriorament al Domini Públic Hidràulic durant la seva execució, o adoptar mesures correctores per minimitzar aquest dany. En cas contrari, el sondeig ha de ser clausurat i el Domini Públic Hidràulic reposat a la seva situació original”

Complementàriament està la tramitació per obtindre el permís per aprofitar l’aigua i posar-hi la bomba d’extracció. Per a aquesta qüestió hi ha dues possibles alternatives:

1.Sol·licitar Inscripció en el Registre d’Aigües (IRA) mitjançant comunicació prèvia segons l’article 120 del PHIB.

2.Sol·licitar una Concessió d’aigües subterrànies (CAS), segons l’article 119 del PHIB.

Aquest informe fou traslladat al promotor, que en data 14/11/2017 i RE CMAAP núm. 25895, va presentar sol·licitud d’autorització i/o legalització de projecte de labors subterrànies de captació d’aigües. A data de l’emissió del present informe aquesta autorització encara es troba en fase de tramitació a l’administració competent. L’obtenció d’aquesta autorització és la passa prèvia per poder iniciar la tramitació de l’autorització de captació. Cal que, prèviament a l’obtenció de l’AAI, ambdues autoritzacions hagin estat concedides.

Dipòsit i ús de gallinassa

La gallinassa és un residu ramader amb una elevada concentració de nitrogen, la qual cosa el fa favorable per a l’ús com a adob.

La Llei 12/2014, agrària de les Illes Balears determina al seu annex les condicions de producció, emmagatzematge, gestió, transport i ús com a fertilitzant o esmena de les femtes generades a les explotacions agràries de les Illes Balears. D’altra banda, per a la valorització de la gallinassa, als acords dels Plens de la CMAIB de 2010 i 2012 s’indicava la necessitat d’obtenció d’una autorització administrativa per a l’ús indicat concedida per la DGRRHH. No consta a l’expedient que el promotor hagi aportat aquesta autorització. Tanmateix, i en contra del parer de l’informe tècnic de la CMAIB de 05/08/2018, l’ús de gallinassa com a adob NO precisa d’autorització i/o concessió per part de la DGRRHH. Es tracta d’un tràmit obligatori que apareixia a l’antic PHIB però que es va suprimir en les versions posteriors de 2013 i 2015, com es pot apreciar a l’article 132 de l’actual redacció. Cal, això sí, que el promotor dugui un registre precís de la quantitat de gallinassa produïda, així com les zones on s’ha fet servir com esmena agrària. Aquests registres han de ser accessibles per a l’administració.

Estudi d’incidència paisatgística

Igualment, en l’acord del Ple de 2010 es fa esment a la necessitat de dur a terme mesures d’integració paisatgística. També a informes complementaris posteriors de la CMAIB.

Aquestes qüestions són recollides a l’informe tècnic de la CMAIB de 05/04/2018 on, a més, s’indica que l’aigua que s’usa per al rentat dels ous ha de complir amb el RD 140/2003, pel que fa a la qualitat d’aigua de consum humà. És a dir, que a data de l’emissió de l’informe es desconeix si aquesta aigua acompleix amb els llindars de qualitat necessària. Igualment, fa constar la necessitat de comptar amb l’annex d’incidència paisatgística  de l’article 27.k de la Llei 11/2006. Per a l’ús de la gallinassa s’especifica que cal comptar amb l’autorització de la DG de Recursos Hídrics.

En resposta, el promotor presentà el mes d’abril de 2018 un document d’esmena de deficiències.

A l’apartat 1, dedicat a la regularització de la situació administrativa dels pous, es recorda el contingut de la sol·licitud presentada l’11/07/2016. També que el 16/11/2017 es va presentar formalment la sol·licitud de legalització de projecte de labors subterrànies de captació d’aigües. Indica que és el pas previ per a l’atorgament de la concessió d’aigües subterrànies i de l’autorització de les instal·lacions d’elevació i/o impulsió. Tanmateix, tota aquesta informació ja consta a l’expedient. La qüestió fonamental, que és la legalització del sondeig, encara no s’ha resolt administrativament en el moment de la redacció del present informe. Recordem que es tracta d’un tema del qual ja se’n parlava l’any 2010.

A l’apartat 2 es parla sobre la gallinassa. En els plens de 2010 s’exigien unes característiques especials per a la plataforma d’emmagatzematge, per tal d’evitar els problemes dels lixiviats. Les característiques venien determinades al PHIB i per l’informe de la DGRRHH. La capacitat de la cubeta havia de ser de 592 m³, i els lixiviats enviats a la fossa de la nau de ponedores, que havia de ser totalment estanca, resistent a la corrosió i, preferiblement, prefabricada. Aquestes mesures foren implementades i ja apareixien reflectides al projecte d’ampliació que va anar al ple de 2012.

La gallinassa és un residu que la mateixa explotació ven a agricultors particulars que les escampen als seus camps com a esmena agrícola. Ara bé, pel que fa a l’excedent, l’escrit d’esmena presenta tota una sèrie de càlculs per demostrar que el total d’aquest material es pot fer servir com a adob (d’acord amb el que indica la Llei 12/2014, agrària de les Illes Balears) a una sèrie de finques disponibles, fins a un total de vuit (sumen un total de 1714.26 Ha). Atenent la producció de femtes per gallina durant un any, s’arriba a la conclusió que la producció màxima de nitrogen que es pot obtenir (tenint en compte el valor màxim per a guaret) és de 61387 kg. Aquesta quantitat es pot escampar legalment com a adob a 361 Ha. Tanmateix, hi ha una diferència sensible entre aquests càlculs i els que apareixen al projecte bàsic modificat presentat. En aquest darrer, es conclou que per a la producció de gallinassa de la nova nau es necessitarà disposar de 240 Ha de terreny. Per tant, per a les tres naus (que tenen idèntiques característiques) caldrien 720 Ha, el doble del que apareix a l’escrit d’esmena. En qualsevol cas, sembla que la primera xifra és la correcta, atès que en el segon càlcul sembla que no es va aplicar el percentatge de nitrogen segons la taula 2 de la Llei agrària, que és del 50%. Altra qüestió a considerar és que una de les finques possibles per a escampar les femtes, Son Crespí Vell S. A. (amb una superfície de 249.14 Ha), ja disposa de cabana ovina que aporta nitrogen, per la qual cosa en els acords dels plens es feia esment a què el càlcul per a la valorització s’havia de fer tenint en compte aquesta qüestió. En l’escrit d’esmenes presentat pel promotor no consta cap referència concreta a la finca de Son Crespí Vell ni quins serien els valors reals de gallinassa que es podrien fer servir dins ella. Per tant, considerant que la superfície disponible per a aquesta funció és molt superior a la necessària, caldrà excloure Son Crespí Vell del llistat de finques on es pot usar la gallinassa. L’escrit d’esmenes indica que el dipòsit de gallinassa té una capacitat de emmagatzematge de quatre mesos, en cas que no hi hagués compradors ni es pogués escampar als terrenys amb els quals s’han signat acords. No s’indica quin seria el destí del material en cas que s’ultrapassés aquesta capacitat.

Pel que fa a l’impacte paisatgístic, ha estat també una qüestió recurrent en la tramitació dels tres expedients que han tengut a veure amb la granja avícola. Ja el ple de 19/02/2010 indicava la necessitat de prendre mesures en aquest sentit. En el punt 6 de l’acord del ple de 28/10/2010 s’indicava que “els exemplars de lledoner i garrover de la barrera vegetal (tant de la nau de nova construcció com de l’existent) hauran de tenir una alçada no inferior a 2 m en el moment de la seva plantació i a una densitat mínima d’un arbre cada 4 m”. En el segon projecte de l’explotació, per a la construcció de la segona nau, el document ambiental ja va preveure una sèrie de mesures d’integració paisatgística. Actualment, ja en la tramitació ambiental del projecte per a la tercera nau, l’informe tècnic de la CMAIB de 05/04/2018 fa esment a què, igualment, cal realitzar un estudi paisatgístic. El document d’esmena presentat pel promotor l’adjunta. En ell s’indica que durant la fase d’obres es produirà un impacte rellevant en aquest sentit, però que aquest serà temporal i de curta durada. Per disminuir la visibilitat de la nau durant la fase de funcionament, s’ha previst la plantació de 17 figueres a la vora del camí i xiprers als costats de la nau, com a apantallament. També es vol posar una nova línia de xiprers al lateral del camí, assolint finalment 300 metres lineals de pantalla. Es vetllarà pel bon estat de l’apantallament vegetal actualment existent per a les dues naus ja construïdes. Enlloc d’aquest estudi es fa referència a la presència dels garrovers i lledoners de l’acord del ple de 28/10/2010, si bé sí que apareixen grafiats als plànols del projecte tècnic.

Com es pot veure, l’espècie que s’ha fet servir per a les mesures d’integració paisatgística és el xiprer (Cupressus sempervirens). Aquest arbre no és autòcton de les Illes, tot i que s’ha fet servir tradicionalment a molts indrets com a apantallament visual i contra el vent, per la gran cobertura que proporciona. No és del tot recomanable fer servir aquesta espècie (havent-hi d’altres pròpies de les Illes que poden realitzar la mateixa funció), si bé s’ha de tenir en consideració que ja existeix una franja important realitzada amb xiprers. Per tant, en aquest cas concret i per mantenir l’harmonia, es pot permetre l’ús de l’espècie en les noves plantacions. Però en qualsevol cas, s’ha de continuar fent ús d’espècies autòctones com el garrover, la figuera, el lledoner, etc., creant un mosaic el més integrat possible en el paisatge rural de Mallorca.

Pel que fa a les sitges de la nau 3, es troben a la part més exterior (propera als límits de la parcel·la) i afecten l’apantallament vegetal, que en aquesta zona per aquesta causa seria més estret i, per tant, menys atapeït.

En qualsevol cas, l’estudi d’incidència paisatgística no presenta una xarxa de possibles punts de visualització de l’explotació des de les zones més transitades (per vehicles i persones) de les rodalies. Les naus són de grans dimensions (8.3 m d’alçada màxima) i, per causa de les característiques funcionals que ha de tenir una explotació ramadera intensiva, l’arquitectura no pot ser la tradicional. La direcció general de Reforma i Desenvolupament agrari ja fa informar, en el seu moment, l’exoneració dels paràmetres urbanístics de l’edificació. En l’històric de plens es va proposar que es posessin panells de colors marrons i ocres per aconseguir una millor integració, cosa que s’ha fet. Tanmateix, caldrà completar l’apantallament vegetal, de tal manera que les naus quedin sostretes de la conca visual. Els xiprers i la resta d’arbres d’espècies autòctones que es sembrin han de ser d’una mida mínima de 1.5-2 metres, separats per una distància màxima de 5 metres i, durant els primers anys, se’ls ha de dotar de regs periòdics (per ventura amb sistemes de degoteig), que han de ser més copiosos durant els mesos d’estiu. Es tracta d’arbres de ràpid creixement, de manera que és esperable que, en relativament poc temps, s’assoleixi la mida necessària per ocultar les naus.

L’estudi paisatgístic indica també que el rètol d’Avícola Ballester que figura a la façana de la nau 2 quedarà ocult per la nova nau que es preveu construir. L’informe de l’ajuntament de 22/05/2015 ja indicava que era convenient eliminar aquest element. Si, com s’afirma a l’EIA, el rètol quedarà tapat per la nova nau, no cal eliminar-lo.

L’informe del Servei d’Urbanisme i Obres de l’ajuntament, també indica que cal justificar que es compleixin les distàncies mínimes de separació a la línia d’alta tensió, en compliment del RD 1955/2000.

Un altre aspecte important que cal aclarir és el fet que, segons l’ajuntament de Manacor, i tal i com queda reflectit a l’acta del ple de 28/10/2010, “no es pot acreditar la legalitat de totes les edificacions existents”. Tanmateix, l’ajuntament serà el que ho haurà d’avaluar al seu informe urbanístic.

Segons l’EIA, la nau compleix amb la normativa de benestar animal, Reial Decret 3/2002, d’11 de gener, pel qual s’estableixen les normes mínimes de protecció de les gallines ponedores i Reial Decret 348/2000, de 10 de març, pel qual s’incorpora a l’ordenament jurídic la Directiva 98/58/CE, relativa a la protecció d’animals a les explotacions ramaderes.

Les deixalles animals, segons l’acord del ple de 29/05/2012 es tractaran en la forma prevista a la legislació vigent. En tant no es construeixi la planta de tractament que indica el PDS de residus, poden ser gestionats d’acord amb el que especifica el Reglament CE 1069/2009. Així, s’introdueixen a una fossa compartimentada de 10.5 m³, totalment estanca, impermeable, i es taparan amb cal viva. Quan quedi omplerta es segellarà i se’n farà una de nova.

El tractament quedarà establert a l’AAI.

L’informe del Servei d’Estudis i Planificació de 21/12/2016 justifica el seu sentit desfavorable, entre d’altres coses, pel fet que l’AAI atorgada, al seu punt 8.3 (controls i vigilància) indica tota una sèrie de compromisos que no s’han acomplert:

1.No s’ha presentat el control documental anual

2.El pou encara no disposa de comptador

3.El pou segueix sense comptar amb la necessària autorització administrativa

4.No s’han presentat analítiques microbiològiques de l’aigua pluvial

5.No s’ha descrit el sistema de reutilització de l’aigua pluvial

6.Els controls analítics s’han de realitzar quadrimestralment i només consta, des de l’inici de l’activitat, el de febrer de 2016

7.No s’han presentat més que dos justificants del buidat i lliurament d’aigües residuals des de l’inici de l’activitat (corresponents a desembre de 2015)

8.No s’han notificat mai al registre PRTR les emissions indirectes a l’aigua de la fossa de les naus i del dipòsit de la nau d’envasament. Tampoc les emissions indirectes al sòl.

Com a resposta, el promotor va presentar l’informe d’emissions de contaminants a l’atmosfera corresponents a l’any 2016, que es va realitzar el 09/02/2017 amb el resultat positiu (“cumple”). Així, els paràmetres a comunicar al PRTR serien els següents: 15600 kg NH₃, 600 kg N₂O i 12120 kg CH₄. S’adjunten comprovants de retirada de residus de medicaments de 2016. Pel que fa als fems, no s’indica cap dada argumentant-ho pel fet que no es considera residu. Adjunten també controls quadrimestrals de la qualitat de l’aigua del pou, explicació de la desestimació de l’aprofitament de les aigües pluvials (per causa de la proximitat del Torrent de na Borges), dades de consum mensual del pou (es va posar un cabalímetre el març de 2016), volum de gallinassa produït i justificants de buidat i lliurament d’aigües residuals de les fosses sèptiques. Per tant, sembla que les dades corresponents a l’any 2016 sí que s’han presentat. S’explica que les gallines són substituïdes completament cada dos anys, moment en què es fa la neteja completa de les instal·lacions. Aquesta aigua va a fossa sèptica que aleshores es buida. Per causa d’aquesta temporalitat, aquesta dada no sempre apareix als informes anuals. Per últim, s’adjunten les dades acústiques.

L’adequació de totes aquestes dades haurà de ser considerada en el moment d’atorgar la futura AAI.

A l’expedient figuren dues actes d’inspecció d’Agents de Medi Ambient (anys 2017 i 2018). La primera és de revisió de les instal·lacions, en presència del responsable mentre que la segona es va fer per detectar la presència de possibles mals olors. Els resultats d’ambdues semblen ser positius. L’explotació es troba a gairebé 4 km del nucli urbà més proper (Manacor) i compta amb sistemes de ventilació i refrigeració, de tal manera que la possibilitat que hi arribin és reduïda. A més, la gallinassa passa per un procés de secat, de tal manera que la presència d’amoni descendeix en gran mesura.

La neteja a fons de les instal·lacions es fa coincidint amb la substitució de les gallines de producció. Aquestes són llevades cada dos anys i enviades a escorxador. Per a la neteja es fan servir 12 m³ d’aigua que, una vegada usats, van per canaletes cap a una fossa situada a la vora de la nau. La fossa és buidada periòdicament.

Pel que fa a les aigües pluvials, i segons consta al projecte, seran recollides i conduïdes a l’aljub, que també rep les aigües de captació del pou. Ara bé, segons consta al control documental presentat pel promotor per a l’any 2016, s’indica que el veterinari de l’explotació, en escrit de 29/02/2016 (que no consta a l’expedient), indica que no es poden emprar les aigües pluvials per la proximitat del torrent de na Borges i pel possible pas d’aus migratòries (en aquells moments hi havia grip aviària a França). Atès el contingut d’aquest document, redactat d’acord amb les directrius del Ministeri de Sanitat, caldria fer una ruta alternativa per a les aigües pluvials, o bé segellar aquestes conduccions, de manera que no puguin arribar a l’aljub.

L’ajuntament de Manacor fa una sèrie d’indicacions sobre els residus assimilables a urbans pel que fa a l’ús que l’explotació pot fer de les instal·lacions de l’Ecoparc del poble.

Conclusions

Per tot l’anterior, es formula la declaració d’impacte ambiental favorable del Projecte ampliació de granja de gallines ponedores (T. M. Manacor), promogut per Avícola Son Perot, al concloure’s que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius, sempre que es compleixen les mesures incloses en l’EIA i els condicionants següents:

1.Prèviament a la concessió de l’AAI, caldrà que el promotor hagi regularitzat la situació administrativa del pou. Haurà d’haver aconseguit la legalització del sondeig i l’autorització de captació de l’aigua. El promotor haurà d’estar a les condicions que s’indiquin a les esmentades autoritzacions.

2.Prèviament a la concessió de l’AAI s’haurà de comptar amb l’exoneració del compliment de la normativa urbanística (d’acord amb l’article 102.4 de la Llei 12/2014, agrària de les Illes Balears) atès que la superfície i dimensions de les instal·lacions excedeixen els paràmetres urbanístics vigents. L’administració competent és el Servei de Reforma i Desenvolupament Agrari de la DG d’Agricultura i Ramaderia.

3.Cal que s’avaluï i certifiqui que es compleixen les distàncies mínimes de separació de les edificacions respecte a la línia d’alta tensió.

4.No està permès abocar la gallinassa a la finca de Son Crespí Vell com a esmena agrícola, atès que no s’ha avaluat adientment la quantitat que es pot fer servir dins ella.

5.Cal aclarir què es farà amb la gallinassa de la cubeta en cas que se n’ultrapassi la capacitat perquè no es pugui fer l’ús com a esmena agrària o bé no es vengui als agricultors en la quantitat necessària.

6.Cal dur un registre acurat de la gallinassa produïda, de la quantitat venuda, de les persones a les quals s’ha venut, etc. Aquest registre haurà de ser accessible a l’administració ambiental.

7.Cal realitzar un apantallament vegetal complet, fent servir lledoners, garrovers, figueres i xiprers. S’ha de cobrir el perímetre complet de la instal·lació. També per la part de la vivenda i magatzem agrícola. L’aspecte ha de ser de màxima integració paisatgística amb l’entorn. Cal reforçar l’apantallament vegetal a la zona de les sitges de la nau 3 per tal de disminuir-hi l’impacte visual.

8.Cal sembrar un arbre cada 5 metres de distància (com a màxim), amb una alçada inicial de 1.5-2 metres, i realitzar regs periòdics durant els dos primers anys, més intensos durant l’estiu. Cal mantenir durant tota la fase d’explotació l’apantallament, substituint els possibles arbres morts.

9.Cal evitar que les aigües pluvials arribin a l’aljub general, atès que no es poden reutilitzar per ús avícola  d’acord amb l’escrit del veterinari de l’explotació de data 29/02/2016.

Recordatoris:

1.Pel que fa a l’acreditació de la legalitat de les construccions, haurà de ser l’ajuntament de Manacor qui ho tengui present a l’hora de realitzar el seu informe urbanístic.

2.L’activitat haurà de complir l’Ordenança reguladora de la neteja viària, recollida de residus sòlids urbans i gestió dels parcs verds de Manacor (BOIB núm. 25, de 15/02/2007).

3.Mentre Avícola Son Perot no obtengui la qualificació de generador singular qualificat (la qual cosa no consta a l’expedient) podrà fer ús de l’Ecoparc de Manacor per dipositar-hi els residus de paper-cartró, envasos lleugers i vidre que siguin assimilables als generats als domicilis. En cap cas hi podrà dipositar residus industrials, inclosos els embalatges.

4.D’acord amb el PHIB vigent, no cal autorització de la DGRRHH pel que fa a l’ús de la gallinassa com a esmena agrícola.

5.Pel que fa al registre d’emissions, controls d’olors, etc., s’haurà d’estar al que indiqui l’AAI.

6.L’expedient es tramita simultàniament pel tràmit de l’AAI.

Aquesta   Declaració d’impacte ambiental s’emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l’obtenció de l’autorització.

    

Palma, a 8 d’octubre de 2018

El president de la CMAIB Antoni Alorda Vilarrubias