Butlletí Oficial de les Illes Balears

En relació amb l’assumpte de referència, i d’acord amb l’establert a l’article 41.3 de la llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, es publica l’Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 26 de juliol de 2018,

DECLARACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL

El projecte objecte del present informe està inclòs al Grup 2 “Indústria extractiva” punt 1. “Pedreres: restauració i/o extracció” i al Grup 4 “Indústria siderúrgica i del mineral. Producció i elaboració de metalls” punt 15. “Plantes de tractament d’àrids i plantes de fabricació de materials de construcció” de l’Annex I “Projectes sotmesos a avaluació d’impacte ambiental ordinària” de la Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluació ambiental a les Illes Balears.

Atès que l'òrgan ambiental ha rebut l'expedient complet el 5 de maig de 2017, i d'acord amb l'apartat segon, punt 3 de la Circular del Conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca (BOIB núm. 131 de 15/10/2016) es considera iniciada l'AIA desprès de l'entrada en vigor de la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears, per la qual cosa es tramitarà d'acord amb aquesta llei autonòmica i d’acord amb la Llei estatal 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

Per tant, amb caràcter previ a la seva autorització administrativa, procedeix formular la seva declaració d’impacte ambiental, d’acord amb l’art. 41 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluacions ambientals.

Per altra banda, al projecte li és d’aplicació la DT1ª de la Llei 10/2014, d’1 d’octubre, d’ordenació minera de les Illes Balears, procediment per actualitzar i regularitzar els drets miners.

A més, l’article 12 de la Revisió del Pla Director Sectorial de Pedreres de les Illes Balears (aprovat mitjançant el Decret 61/1999, de 28 de maig) estableix que els Plans de Restauració de les pedreres requereixen informe preceptiu i vinculant de la Comissió Balear de Medi Ambient.

1.Antecedents

L’explotació minera Es Vilafranquer (núm. 91) està inclosa a l’Annex 1 del catàleg de pedreres en tramitació del P.D.S de pedreres, segons el Decret 61/1999, de 28 de maig, d’aprovació definitiva de la revisió del Pla director Sectorial de pedreres de les Illes Balears (BOCAIB Núm. 73 Ext.), segons aquesta publicació la pedrera està donada d’alta en data 21 de febrer de 1972.

2.Informació del projecte

El promotor és Canteras Cas Vilafranquer i l’òrgan substantiu el Servei de Mines de la Direcció General de Política Industrial del Govern Balear.

L’actuació s’ubica a la parcel·la 40, polígon 8 (ref. cadastral 07041A00800040) del municipi de Petra, uns 3,50 km al nord-est del nucli urbà de Petra. La superfície total de la parcel·la segons dades cadastrals és de 1.964.814 m².

S’accedeix a la pedrera per la carretera MA 3330 de Son Serra Marina a Petra, al PK 11.5 mitjançant vial asfaltat a ma esquerra que dóna accés a la finca Son Montserrat on s’ubica la pedrera.

A.Projecte d’explotació

Es fa constar que la pedrera disposa d’autorització minera de data 1972 i llicència d’obertura i funcionament d’activitat de data 13 de maig de 1980 emesa per l’Ajuntament de Petra.

Al projecte consten diferents dades de superfície autoritzada, referides a l’autorització de 2 de febrer de 1995 i als plans de labors de 2007, 2008, 2009, 2010 i 2011.

La superfície que es pretén regularitzar és de 291.732,23 m² segons aixecament topogràfic de 2015. La superfície autoritzada en 2 de febrer de 1995 és de 220.000,00 m². La superfície autoritzada segons la planimetria d’autorització de 1995 és de 339.932,58 m².

El recurs extret és calcarenita (blocs de marès i picadís), el qual s’extreu en cinc fronts d’extracció. L’explotació es divideix en 3 zones:

1.Oest: on hi ha antigues pedreres de marès (restauració que assumeix el promotor) i un front d’extracció amb una superfície de 25.000 m² a cota 160 m i alçada màxima de 16 m.

2.Centre: on es troben les instal·lacions.

3.Est: on es troben altres fronts (quatre) i la zona encara inalterada. Els quatre fronts representen una superfície total de 30.000 m² i les cotes actuals es localitzen a 165 m, 170 m, 175 m i 180 m. La superfície que resta per explotar es de 56.000 m².

L’activitat és potencialment contaminant de l’atmosfera i es troba inscrita en el registre APCA amb el número APCA-0099.

Pel que fa al consum d’aigua, a la pedrera hi ha un aljub de 12.000 llitres (aprox.) a la zona de la planta de tractament. S’alimenta de camió cisterna i subministra aigua a les instal·lacions de tall així com també als banys. Pel reg de les pistes s’utilitza camió cisterna exterior.

La maquinària mòbil existent està composta per: buldòzer, retroexcavadora, pales carregadores, camions i carretons. L’horari de treball establert és de 7-13h i de 15-17h.

Les instal·lacions estan formades pels següents edificis:

Núm.	Edifici/ús	Superfície (m²)
1	Oficines	220
2	Nau de tall	600
3	Nau de grups electrògens (generació)	140
4	Nau de trituració i classificació	365
5	Nau d’ensacat de picadís i magatzem	1.360
6	Nau taller/IPP*	240
7	Nau taller/magatzem	105

*Instal·lació de productes petrolífers.

Dins la nau taller/IPP hi ha dos dipòsits de combustible de doble paret un de 15.000 litres i un altre de 30.000 litres. Dins la nau de generació i, damunt solera de formigó, hi ha 3 dipòsits més de 3.000 litres cadascú, tots de paret simple els quals disposen de cubeta de retenció. A més a més, 3 grups electrògens dins la nau d’instal·lacions de generació.

Les dades d’explotació es resumeixen al següent quadre:

Paràmetre	Valor
Cota màxima capçalera talús	191 m
Cota mínima plaça pedrera	148 m
Altura de banc	6 m
Bermes	2-3 m
Número de bancs	1-6
Angle talús	90º
Pendent de pistes	10 % (15 % puntualment)
Pendent accessos	20 %
Volum total d’explotació pendent	2.684.689,83 m³
Producció anual	50.000 t/any
Estimació d’estèrils	2 %
Fases explotació	6
Anys d’explotació	64 o 72

El desglossament de les fases i subfases d’explotació / restauració es representa al següent quadre:

Fases	Subfase	Volum (m³) i Anys sense reserva		Volum (m³) i Anys amb reserva (1 i 2)
1	1.1	476.915,90	10	476.915,90	0
	1.2	238.457,95	5	238.457,95	10
2	2.1	368.974,75	8	368.974,75	5
	2.2	322.852,90	7	322.852,90	8
3	3.1	255.613,54	5	255.613,54	7
	3.2	255.613,54	5	255.613,54	5
4	4	379.154,75	7	379.154,75	5
5	5	387.106,50	7	387.106,50	7
6	6.1	0,00	5	361.799,54	7
	6.2	0,00	5	444.693,25	8
TOTAL		2.684.689,83	64	3.491.182,62	72

Les zones de reserva 1 i 2 representen una superfície de 10.259,26 m² i 29.917,57 m² respectivament, són àrees d’explotació en les que no es contempla actuació minera immediata, però sense descartar accions futures com a conseqüència de l’esgotament del recurs en les zones programades.

Així dons, si aquestes zones s’explotessin, es produiria una ampliació del calendari calculat de 64 a 72 anys per explotar i restaurar la zona, es a dir, s’incrementaria la vida d’explotació en 8 anys més.

Pel cas que s’executi l’extracció de les zones de reserva, es desmantellaran les instal·lacions de tallers, establiments de benefici i oficines que es reubicaran a la zona 9.

D’altra banda als plànols hi ha una zona no explotable que representa una superfície de 11.486,86 m² a la part est de la pedrera.

Es presenta un pressupost pel primer any d’explotació de 796.381,00 €.

B. Pla de restauració

La superfície restaurada a la data és de 18.425,50 m², la qual s’ubica en el marge nord de l’autorització. Aquesta restauració ha consistit en el recrescut de la seva cota d’extracció amb l’aportació d’inerts, una coberta de terra vegetal i la plantació de figueres aleatòriament.

El pla de restauració contempla una restitució parcial del perfil original del terreny, es a dir, es realitzarà combinant la creació de bancs a les zones elevades amb el rebliment parcial en la zona de plataforma (plaça de pedrera) i, a peu de talussos. Per al rebliment s’empraran els propis estèrils de l’explotació, terres inerts d’excavació i desmunt, i en menor mesura RCD’s procedents de planta de triatge.

Els talussos de rebliment projectats són de dos tipus, uns d’angle 38º i altres de 7º, per ambdós casos alçada de 6 metres. Amb aquestes dades el factor de seguretat calculat segons la documentació complementària presentada (Estudio de estabilidad talud final de relleno) és F.S. > 2 lo que implica una estabilitat favorable.

Posteriorment s’estendrà una capa de 30-40 cm de terra vegetal damunt dels bancals i la plataforma i, finalment es realitzarà una revegetació amb la sembra d’espècies herbàcies i arbòries com poden ser ullastre, mata i pi.

Explotació i restauració seran simultànies. Es contemplen 6 fases de restauració a desenvolupar en 64 o 72 anys segons s’explotin o no les zones de reserva.

Es presenta pressupost desglossat per fases de restauració que en total ascendeix a 1.104.318,91 €, i es preveu un volum total de rebliment de 212.000,10 m³. Un cop finalitzada l’explotació romandran a la parcel·la l’edifici d’oficines, la nau taller i la nau d’ensacat, així com també un generador pel subministrament energètic de la finca.

3. Elements significatius de l’entorn del projecte

Es troba fora de zones d’interès miner (ZIM), dins Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI), una petita part al est dins Àrea Natural d’Especial Interès d’Alt Nivell de Protecció (AANP), a espai protegit per Xarxa Natura 2000, LIC ES5310029 Na Borges, en zona de vulnerabilitat d’aqüífers alta i gran part de la seva superfície està afectada per APR d’erosió, d’incendis i d’esllavissaments.

D’altra banda dins la parcel·la hi ha dos Béns d’Interès Cultural (BICs) corresponents a Sa Cova de s’Aigua i Sa Cova des Voltor. Cal assenyalar que una part de l’explotació (fase 1, fase 2 i reserva oest) es troba dins la delimitació de l’entorn de protecció del monument prehistòric sa Cova des Voltor.

4. Resum del procés d’avaluació

4.1 Tramitació

El projecte objecte del present informe està inclòs al Grup 2 “Indústria extractiva”, punt 1. “Pedreres: restauració i/o extracció” i al Grup 4 “Indústria siderúrgica i del mineral. Producció i elaboració de metalls” punt 15. “Plantes de tractament d’àrids i plantes de fabricació de materials de construcció” ambdós de l’Annex I “Projectes sotmesos a avaluació d’impacte ambiental ordinària” de la Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluació ambiental a les Illes Balears (BOIB núm. 106 de 20 d’agost de 2016).

Atès que l’òrgan ambiental ha rebut l’expedient complet el 5 de maig de 2017 i, d’acord amb l’apartat segon, punt 3 de la Circular del Conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca (BOIB núm. 131 de 15/10/2016) es considera iniciada l’AIA desprès de l’entrada en vigor de la Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluació ambiental de les Illes Balears, per la qual cosa es tramitarà d’acord amb aquesta llei autonòmica i d’acord amb la llei estatal 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental.

4.2 Fase d’informació pública i de consultes

Al BOIB núm. 135 de 25 d’octubre de 2017 es publica que els projectes d’explotació i restauració i, l’estudi d’impacte ambiental se sotmeten a informació pública durant un termini de trenta dies.

Durant l’exposició pública s’han consultat en data 20 de setembre de 2016, les següents Administracions afectades:

-Ajuntament de Petra.

-Servei de Patrimoni Històric. Consell de Mallorca.

-Departament de Territori i Infraestructures (Carreteres). Consell de Mallorca.

-Servei d’Estudis i Planificació. DG de Recursos Hídrics.

-Servei d’Aigües Superficials. DG de Recursos Hídrics.

-Servei de Protecció d’Espècies. DG d’Espais Naturals i Biodiversitat.

-Servei de Planificació. Departament de Medi Natural. DG d’Espais Naturals i Biodiversitat.

-Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl. DG d’Espais Naturals i Biodiversitat.

A data de realització del present informe es va rebre informe de:

-Servei de Patrimoni Històric, de data 26 d’octubre de 2016. (Informe amb consideracions).

“[...] l’àrea de l’explotació minera afectada per la delimitació del jaciment arqueològic de Sa Cova des Voltor, és la que figura al plànol de l’expedient de delimitació publicat al BOIB núm. 162 de 6 de novembre de 2010 i del que se adjunta una còpia. Al ser aquesta àrea que queda subjecta a les disposicions de la Llei 12/1998 de 21 de desembre de Patrimoni Històric de les Illes Balears, qualsevol intervenció que es vulgui dur a terme dintre de la mateixa haurà de contar amb la preceptiva autorització de la Comissió Insular de Patrimoni Històric”.

-Ajuntament de Petra, de data 4 d’octubre de 2016. (Sentit desfavorable).

-Servei de Protecció d’Espècies, de data 7 de febrer de 2017. (Sentit favorable amb consideracions).

-Departament de Territori i Infraestructures, de data 16 de febrer de 2017 (Resolució d’autorització d’obres amb condicionants).

-Servei d’Aigües Superficials, de data 24 de febrer de 2017. (Sentit de no afecció al domini públic hidràulic ni a les seves zones de protecció, zones inundables o potencialment inundables).

-Servei d’Assessorament Ambiental, de data 9 d’agost de 2017 i pel que fa a zones afectades per APR d’esllavissaments. (Informe d’esmena de documentació).

-La Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat, en data 7 d’agost de 2017, emet Proposta de Resolució i, Resolució en els termes següents:

1.Certificar que el projecte d’explotació i restauració de l’explotació minera Es Vilafranquer a la parcel·la 040, pol. 08, TM Petra a l’àmbit del LIC-ES5310029 Na Borgues, no afecta als espais Xarxa Natura 2000 esmentats de manera apreciable, sempre i quan:

a.El promotor de la pedrera (Cas Vilafranquer, SL), avisi a la Direcció General del Govern de les Illes Balears amb competències en la gestió dels espais Xarxa Natura 2000 (en l’actualitat, el Servei de Planificació de la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat) per a que es faci un seguiment abans i després de realitzar la restauració de cadascuna de les àrees (Nord-oest, i Oest).

2.Comunicar aquesta resolució a D.G. Política Industrial. 

-El Servei de Mines en data 14 de setembre de 2017 emet informe sobre les mesures compensatòries de l’explotació Es Vilafranquer, 91, concloent que:

Per tot això, entenc que no li correspon cap superfície a compensar atès que tant la superfície com l’establiment de benefici que indica l’explotador que està actualment instal·lat, i del que sol·licita regularització, estan autoritzats específicament per Mines i no són el objecte de la regularització.

Al·legacions: el Servei de Mines, en el seu ofici de 26 d’abril de 2017, indica que no té constància de la presentació d’al·legacions durant el tràmit d’exposició pública del projecte de referència.

No s’han realitzat consultes transfronteneres al no considerar-se necessari.

5. Anàlisi tècnic de l’expedient

A l’EIA, annex 1 posterior i, addenda com a conseqüència d’esmena de deficiències prèvia, s’inclouen entre d’altres els següents punts:

2.Les alternatives considerades pel desenvolupament del projecte d’explotació - restauració:

-Alternativa 0. Execució del pla de restauració actual, es a dir sense rebliment i mantenint altures de talussos elevades, cosa que dificulta la revegetació i la integració paisatgística.

-Alternativa 1. Actualització del pla de restauració amb el rebliment generalitzat fins a assolir cota del terreny circumdant. El problema en aquest cas seria la necessitat d’un elevat volum de material que actualment és impossible d’obtenir.

-Alternativa 2. Rebliments localitzats a peu de banc y perfil de restauració amb bancs.

3.S’analitzen els impactes per a cadascuna de les dues alternatives (1 i 2) i s’arriba a la conclusió que l’alternativa 2 seleccionada resulta la més favorable atès que permet: reduir l’alçada dels talussos i el seu angle final i, incrementar el número de plantacions.

4.Es fa constar que a la part oest (sud-oest) hi ha unes antigues pedreres abandonades (Cirer III), la restauració anirà a càrrec del propi promotor de l’actual projecte.

5.Es presenten mesures preventives o correctores per tal de corregir els impactes produïts per les emissions de pols, renou i vibracions, els impactes sobre el sòl, aigües superficials i subterrànies, l’atmosfera, flora i fauna, el paisatge  i el medi socioeconòmic i cultural.

6.La persona responsable de dur a terme el Pla de vigilància i seguiment ambiental serà el director facultatiu Pablo Sirgo Granda.

7.Mesures preventives o correctores en relació al risc d’incendi existent a la zona.

8.Estudi de les emissions de renou (avaluació sonomètrica) en l’entorn del projecte.

9.Estudi hidrogeològic pel que fa a la possible afecció a l’aqüífer existent.

10.Estudi d’estabilitat dels talussos d’explotació i de rebliment projectats.

11.Annex d’incidència paisatgística amb estudi de conques visuals així com  fotomuntatges i recreacions animades (vídeos) de com serà l’estat de la pedrera per a cadascuna de les fase d’explotació restauració projectades.

5.1.Consideracions tècniques

1.Tot i que es va sol·licitat acreditació de l’autorització minera a l’informe d’esmena de deficiències de data 10 de novembre de 2017, al tom III referent a la Documentació justificativa que s’indica a l’Annex I de respostes al requeriment de la CMAIB, no hi consta còpia de l’autorització minera inicial de data 21 de febrer de 1972, no així de les ampliacions posteriors també sol·licitades.

2.Es fa constar al projecte d’explotació que la superfície sobre la qual s’estén la pedrera és arrendada i que hi ha contracte al respecte entre les parts interessades, no obstant això, no s’inclou cap document que acrediti aquesta disponibilitat de terreny.

3.Segons mostra el visualitzador IDEIB, la superfície afectada des del començament de l’activitat a l’any 1972 és d’uns 216.000 m², dels quals tal i com consta a l’addenda de l’EIA s’han “restaurat” un total de 18.425,49 m², el que representa menys d’un 10% del total afectat a la data.

La restauració que s’indica ha consistit en el recrescut de cota i la plantació aleatòria de figueres, la qual des del punt de vista d’integració paisatgística es considera insuficient.

4.El volum total de rebliment projectat són 212.000,10 m³ el que representa aproximadament el 8% del volum d’extracció 2.684.689,83 m³. No obstant això, només es justifica un 2% d’aquest material de rebliment el qual es correspon amb la fracció d’estèril.

Es a dir, s’arriba a la conclusió que del total de 212.000,10 m³ només es garanteix 53.693 m³ el que representa un 25% aproximadament del total.

Amb tot això i, segons la taula 4. Volums d’explotació, rebliment i terra vegetal existent al pla de restauració, es considera que 5 de les 6 fases d’explotació – restauració projectades són deficitàries, pel que fa al volum de rebliment necessari per a la restauració.

5.Per a la revegetació es plantegen espècies herbàcies (trèvol i altres males herbes), arbustives (llentiscle, estepa negra, romaní i bruc) i, arbòries (pi blanc i ullastre). Per aquestes darreres es preveuen exemplars d’alçada inicial de 10-20 cm.

6.A la documentació presentada s’indica que hi ha una zona No explotable de 11.486,86 m² al nord-est i, dues zones de Reserva (1 i 2) amb una superfície de 10.259,26 m² i 29.917,57 m² respectivament, ubicades a la zona centre.

De les reserves es fa constar que són àrees d’explotació però que actualment no es contempla una actuació minera immediata, sense descartar accions en un futur com a conseqüència de l’esgotament del recurs en les zones programades al projecte o l’empitjorament de la qualitat del material.

Es a dir, s’entén que es podrien explotar en qualsevol moment del projecte presentat, tot i que al quadre resum de l’addenda (taula 4. Taula de fases actualitzada) es contemplen a la fase 6. 

Per tant es considera que l’explotació de les zones de reserva no queda clarament definida ni acotada en el temps dins el projecte presentat.

7.Un cop finalitzada la restauració es desmantellaran les instal·lacions mineres (maquinària), però es preveu que romanguin a la parcel·la les edificacions (edifici d’oficines, nau taller i nau d’ensacat), així com un generador pel servei del propietari de la finca. Tot això, sense que es justifiqui un ús posterior.

8.Pel que respecta a la possible afecció a espais Xarxa Natura 2000, el Director General d’Espais Naturals i Biodiversitat en data 7 d’agost de 2017 dicta resolució que certifica que el projecte d’explotació i restauració de l’explotació minera Es Vilafranquer a l’àmbit del LIC-ES5310029 Na Borgues, no afecta als espais Xarxa Natura 2000 esmentats de manera apreciable.

9.En relació a les mesures compensatòries establertes a la DT1ª de la Llei 10/2014, el Servei de Mines en data 14 de desembre de 2017 fa constar que: “ [...] no li correspon cap superfície a compensar atès que tant la superfície com l’establiment de benefici que indica l’explotador que està actualment instal·lat, i del que sol·licita regularització, estan autoritzats específicament per Mines i no son objecte de la regularització”.

10.S’aprofita el tràmit de regularització i avaluació ambiental per incloure dins el projecte  una actualització de la instal·lació de trituració, classificació i mòlta i, la instal·lació d’un molí nou fora de la nau de tractament de material, aquest s’ubicarà damunt fonamentació de formigó armat i a 12 metres del molí actual. D’altra banda també es preveu una nova serra de tall dins la nau de tall corresponent.

5.Conclusions

Per tot el exposat es proposa, formular la declaració d’impacte ambiental favorable a la realització del projecte d’explotació i restauració de la pedrera Es Vilafranquer (91), que forma part de la parcel·la 40, pol. 8 del municipi de Petra, promogut per Canteras Cas Vilafranquer, S.L., al concloure’s que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sempre que es compleixen les mesures incloses en l’EIA, en la documentació complementaria i, els condicionants següents:

1.Previ a l’inici dels treballs s’haurà de justificar davant la Direcció General de Política Industrial l’autorització minera inicial (1972) així com, la disponibilitat del terreny per a tota la durada d’execució dels projectes d’explotació i restauració presentats.

2.Atès que, la superfície de 18.425,49 m² restaurada amb la plantació aleatòria de figueres (Fase 0) es considera insuficient. Aquesta zona s’haurà de completar i combinar amb la plantació d’altres espècies (arbòries de la mateixa estructura proposada al condicionant 9, arbustives i herbàcies) pròpies de l’entorn forestal de garriga per tal que l’àrea s’integri amb la resta de la restauració projectada i, tot això previ a l’inici de la fase 1 d’explotació.

3.Per tal de continuar amb la fase 1 d’explotació i, previ a l’inici de les següents, s’haurà de justificar la disponibilitat del material de rebliment per a cadascuna de les fases de restauració.

En el cas de no justificació, s’hauran d’establir les mesures compensatòries adients pel que fa a la viabilitat de restricció en superfície o en volum de l’explotació.

4.La finalització de la fase 0 de restauració i següents, s’haurà de justificar mitjançant un organisme de control que compleixi el que disposa l’annex III del Reial Decret 975/2009, tal i com es recull a l’article 44 de l’esmentat decret.

5.En el cas que l’informe de l’organisme de control o, de l’entitat col·laborada de l’administració no sigui favorable, l’autoritat minera haurà d’establir les actuacions immediates que corresponguin per assolir el compliment efectiu del pla de restauració.

6.Tal i com s’estableix a l’article 18.1 del Decret 61/1999, de 28 de maig, d’aprovació definitiva de la revisió del Pla director sectorial de pedreres de les Illes Balears, la devolució de la fiança se formalitzarà per la DG d’Indústria previ informe de la CBMA (Comissió Balear de Medi Ambient), sempre que els treballs de restauració hagin complit els objectius previstos al pla de restauració.

7.El procés de revegetació s’haurà de realitzar amb espècies autòctones i mitjançant tècniques que garanteixen la pervivència de les plantes a llarg termini. En cap cas s’utilitzaran espècies al·lòctones o invasores.

8.Per a la sembra d’herbàcies s’empraran espècies pròpies de garriga. D’altra banda els exemplars arboris (pi blanc i ullastre) hauran de tenir una mida inicial d’almenys 0,5 metres d’alçada.

9.S’haurà de fer un seguiment periòdic mensual per tal de prendre les mesures corresponents en el cas que el projecte de revegetació no estigui obtenint els resultats previstos (substitució de peus morts).

10.La restauració de la pedrera haurà de contemplar, a la fase que escaigui segons els condicionants establerts, el desmantellament de totes les instal·lacions i edificacions associades a l’activitat extractiva. No obstant això, les edificacions (naus i oficina) només es podran mantenir a la parcel·la prèvia autorització de l’òrgan competent (ajuntament i/o consell insular) i, d’acord amb la normativa d’aplicació vigent.

Aquest desmantellament haurà de quedar reflectit com apartat específic dins el pressupost de pla de restauració previst.

11.Segons l’informe del Servei d’Assessorament de data 26 de juny de 2018, d’acord amb l’article 2 del Decret Llei 2/2016, de 22 de gener, de modificació del Decret Llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística, es fa constar que:

a.Pel que fa a la prevenció del risc d’esllavissaments:

i.S’hauran de dur a terme les recomanacions establertes al Estudio geológico estabilidad de taludes y hidrogeológico de data abril de 2018, en quant als talussos d’excavació.

ii.La geometria dels talussos de rebliment projectats serà la prevista al Estudio de estabilidad del talud final de relleno, signat en data gener de 2018. De la mateixa manera que s’hauran de dur a terme les recomanacions establertes a l’esmentat estudi.

iii.S’haurà d’establir una tanca perimetral, en les zones que no hi hagi, per tal de no incrementar el risc d’esllavissaments a la zona.

b.Pel que fa a la prevenció del risc de contaminació d’aqüífers:

i.Durant els treballs d’explotació, tractament d’àrids i restauració, s’hauran de prendre les màximes precaucions per evitar abocaments accidentals d’olis o hidrocarburs.

ii.Independentment i, a efectes de controlar i contenir possibles abocaments accidentals, s’haurà de disposar de sepiolita o similar amb la posterior recollida per part de gestor autoritzat.

iii.Les tasques de manteniment de maquinària només es podran realitzar a l’àrea destinada per a aquesta finalitat.

12.En base al que estableix l’article 52.2 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, s’haurà d’informar a la CMAIB respecte a la finalització de cadascuna de les fases de restauració a fi de realitzar les comprovacions que es consideren necessàries per tal de verificar el compliment del condicionats de la DIA.

13.Atès que el pressupost del pla de restauració projectat ascendeix a 1.104.318,91 €, s’haurà de contractar una auditoria ambiental segons el que estableix l’article 29.2 de la Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluació ambiental de les Illes Balears.

14.Tot i que no es va rebre informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl i, en base a altres informes emesos per aquest Servei en relació a pedreres de característiques similars, s’haurà de:

a) Incorporar a la normativa d’aplicació el “Pla Forestal de les Illes Balears (2015-2035) aprovat en el Decret 11/2015 (BOIB núm. 40). En l’apartat d’Emergències i Riscos es tindrà en compte el IV Pla de Defensa contra Incendis Forestals aprovat pel Decret 22/2015 (BOIB núm. 56).

b) A més de tenir en compte les APR d’incendis del PTI, s’han d’incorporar les zones d’alt risc (ZAR) d’incendi forestal aprovades en el IV Pla de Defensa contra Incendis Forestals.

c) Contemplar les següents mesures de protecció d’incendis forestals:

-Es compliran les mesures del Decret 125/2007.

-La fase de retirada de la coberta vegetal s’ha de realitzar fora de l’època de risc d’incendis forestals (entre 16 d’octubre i 30 d’abril). S’ha de tenir en compte el que estableix l’art. 7.2.c del Decret 125/2007.

-La maquinària, dipòsits i demés materials estaran a una distància mínima de 10 m del terreny forestal. S’haurà de tenir un manteniment adequat de la maquinària i equips.

-En cas d’emergència s’ha de garantir el pas a la pedrera pels Serveis d’Emergència (art. 7 del Decret 125/2007).

-Els operaris de la pedrera seran instruïts de l’existència de risc d’incendi forestal i de les mesures preventives.

-Es tindrà en compte el Pla de Vigilància Ambiental i les mesures de control i seguiment.

Es recorda que:

1.No serà explotable la superfície de 11.486,86 m² ubicada a la franja nord-est de la pedrera, identificada a la planimetria presentada com No Explotable.

2.No es podrà autoritzar cap fase d’explotació fins que estigui degudament restaurada la fase anterior, tal i com s’estableix a l’article 40 de la Llei 10/2014, d’ordenació minera de les Illes Balears.

3.El primer trimestre de cada any, s’haurà de presentar un pla de labors perquè l’autoritat minera competent ho aprovi amb un informe favorable d’una entitat col·laboradora de l’administració (ECA), tal i com s’estableix l’article 44 punt c de la Llei 10/2014.

4.Segons la Resolució del director general d’Espais Naturals i Biodiversitat de data 7 d’agost de 2017:

El promotor de la pedrera (Cas Vilafranquer, SL) haurà d’avisar a la DG del Govern de les Illes Balears amb competències en la gestió dels espais Xarxa Natura 2000 (en l’actualitat, el Servei de Planificació de la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat) per a que es faci un seguiment abans i desprès de realitzar la restauració de cadascuna de les àrees (Nord-oest, i Oest).

5.Segons informe del Servei de Patrimoni Històric, de data 26 d’octubre de 2016:

“[...] l’àrea de l’explotació minera afectada per la delimitació del jaciment arqueològic de Sa Cova des Voltor, és la que figura al plànol de l’expedient de delimitació publicat al BOIB núm. 162 de 6 de novembre de 2010 i del que se adjunta una còpia. Al ser aquesta àrea que queda subjecta a les disposicions de la Llei 12/1998 de 21 de desembre de Patrimoni Històric de les Illes Balears, qualsevol intervenció que es vulgui dur a terme dintre de la mateixa haurà de contar amb la preceptiva autorització de la Comissió Insular de Patrimoni Històric”.

6.S’hauran de tenir en compte les consideracions del Servei de Protecció d’Espècies al seu informe de data 7 de febrer de 2017 pel que fa a la tortuga mediterrània (testudo hermanni) i, a les espècies herbàcies a sembrar.

7.L’ús d’inerts externs pel rebliment de parts de la pedrera que provinguin de residus de construcció – demolició (RCDs), desmunts i terres no contaminades, s’haurà de comunicar al Consell de Mallorca tal i com estableix la Disposició addicional 3ª del Pla Director Sectorial per a la Gestió de residus de Construcció – Demolició, Voluminosos i Pneumàtics Fora d’Ús de l’Illa de Mallorca (BOIB núm. 141 de 23 de novembre de 2002). Cal també comunicar-ho al Servei de Residus i Sòls Contaminats, d’acord amb l’article 5 de l'ordre APM/1007/2017, de 10 d'octubre (BOE núm. 254 de 21 d'octubre de 2017).

8.L’autoritat minera haurà de fitxar la quantia de la garantia financera pel que fa a la rehabilitació de l’espai afectat i al compliment del pla de restauració aprovat.

9.L’autoritat competent inspeccionarà, al manco amb periodicitat anual des del començament de les activitats, l’explotació, preparació, concentració i benefici dels recursos minerals, per assegurar-se que es compleixin les condicions de l’autorització del pla de restauració al respecte tal i com estableix l’article 44 del Reial Decret 975/2009.

10.El compliment del que estableix l’article 13 del Decret 61/1999 i l’article 33 de la Llei 10/2014, pel que fa a la vinculació del planejament municipal.

Aquesta DIA s’emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l’obtenció de l’autorització, a mes a mes compleix el que estableix l’article 12 del PDS de Pedreres de les Illes Balears (aprovat mitjançant el Decret 31/1999, de 28 de maig).

Aquesta DIA s’emet segons el meu saber i entendre i, sense perjudici de millor criteri al qual sotmet.”

Palma, 3 de setembre de 2018

El president de la CMAIB

Antoni Alorda Vilarrubias