Butlletí Oficial de les Illes Balears

En relació amb l’assumpte de referència, i d’acord amb l’establert a l’article 41.3 de la llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, es publica l’Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 26 de juliol de 2018,

DECLARACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL

El projecte objecte del present informe es tramita pel procediment d’avaluació ambiental ordinària segons el grup 8 (Projectes d’enginyeria hidràulica i de gestió de l’aigua) de l’annex I de la Llei 12/2016 (Projectes sotmesos a l’avaluació d’impacte ambiental ordinària), de 17 d’agost, d’avaluació ambiental de les Illes Balears, que inclou, al seu punt 7,

“Instal·lacions de conducció d’aigua en sòl rústic que no discorrin íntegrament per camí existent quan la longitud sigui superior a 10 km i, en tot cas, les que transcorrin per espais naturals protegits, espais de rellevància ambiental o ANEI d’alt nivell de protecció”.

En el cas concret del present projecte, afecta parcialment el LIC ES0000231 dels Alocs a Fornells i AANP.

Amb caràcter previ a l’autorització administrativa, procedeix formular la declaració d’impacte ambiental, d’acord amb l’art. 41 de la Llei 21/2013.

Informació del projecte

1.El projecte es titola “Avantprojecte i estudi d’impacte ambiental d’extensió de  la xarxa municipal d’abastiment d’aigua potable fins a la urbanització de Cala Tirant (T. M. des Mercadal)”.

2.La urbanització de Cala Tirant està integrada per 48 apartaments que foren construïts el 1972. Suposaven l’avançada d’un projecte urbanístic molt més ampli que finalment no s’arribà a desenvolupar.

3.La provisió actual d’aigua potable prové d’un pou situat a la finca Es Prat ubicat a uns 2.5 km. La conducció es situa en superfície i discorre al llarg del camí d’accés a la urbanització, que és de titularitat municipal i sense pavimentar.

4.Les darreres analítiques realitzades sobre aquesta aigua demostren que ultrapassen amb escreix els nivells tolerables de nitrats, coliformes i Escherichia coli, la qual cosa implica, per tant, un risc sanitari.

5.És intenció del consistori des Mercadal fer arribar la xarxa d’aigua potable municipal fins la urbanització, allargant l’existent.

6.L’avantprojecte es redacta per detallar i valorar l’extensió de la xarxa municipal d’aigües fins a la urbanització de Cala Tirant (també anomenada Las Sabinas).

7.La longitud del traçat és de, aproximadament, 2100 metres. La rasa tendrà el seu inici al camí de Tramuntana, on es farà la connexió amb la xarxa municipal, i finalitzarà a la urbanització.

8.El projecte consisteix a realitzar una rasa de l’esmentada longitud amb unes dimensions de 30x60 cm. La terra es situarà a la vora. Al fons es disposaran 10 cm d’arena, a continuació es posa la canalització, a sobre el tub altres 10 cm d’arena a mode de protecció, altres 10 cm de formigó i, finalment, s’acabarà d’omplir la rasa amb el material que s’havia extret prèviament d’ella. El material excedentari serà lliurat a empresa gestora de RCDs. El desnivell des del punt d’inici al final és de +25 metres, la qual cosa suposa una pressió de 3.2 bar.

9.Es proposen tres alternatives, una d’elles la zero.

10.El consum d’aigua potable previst a la urbanització és de 51 m³/dia punta, que es concentra principalment durant els dos mesos estivals.

11.La durada prevista en l’execució del projecte és de dos mesos, amb un pressupost base de licitació de 60408.10€ i un pressupost d’execució material de les obres de 41952.98€.

Elements significatius de l’entorn del projecte

El projecte discorre en la seva totalitat dins sòl rústic. Per tant, d’acord amb la matriu d’ús en sòl rústic, que indica que l’ús es considera condicionat, cal tramitar la declaració d’interès general, lliurada pel Consell Insular.

Una part del sòl és ANEI (Me-3 “dels Alocs a Fornells”), i també es troba dins XN2000, en concret el LIC i ZEPA ES0000231 dels Alocs a Fornells. El darrer tram (uns 160 m) va pel Camí de Cavalls (GR-223), de Cala Tirant a Binimel·là. El camí també travessa la zona humida de Lluriac, d’alt nivell de protecció. La urbanització de Cala Tirant es troba dins ZPC (Zona de protecció costanera). Una fracció del recorregut també està classificada com ANIT.

Pel que fa a la urbanització, a la part occidental de la cala trobam la urbanització de Cala Tirant, construïda a principis dels anys 70 del passat segle, mentre que a la part oriental hi ha la urbanització Platges de Fornells, de molta major extensió i construïda els anys 80.

Per tant, es tracta d’un indret amb valors ambientals molt importants. La figura d’ANIT (Àrea Natural d’Interès Territorial) és pròpia del Pla Territorial de Menorca, i seria complementària a la d’ANEI. És sòl rústic protegit. El camí passa per sobre de les aigües de transició dels prats de Tirant i Lluriac, amb el codi MEMT02 del Pla Hidrològic de les Illes Balears. La zona humida i la zona de protecció costanera (darrers 100 m) constitueixen AANP.

Resum del procés d’avaluació

Tramitació

Des del punt de vista ambiental, el projecte es tramita pels articles 33-44 de la Llei 21/2013, d’avaluació ambiental.

Segons l’article 14.1 de la Llei 12/2016, d’avaluació ambiental de les Illes Balears,

Han de ser objecte d’avaluació d’impacte ambiental ordinària els projectes següents, públics o privats:

1.Els projectes inclosos en l’annex I, i també els projectes que es presentin fraccionats i assoleixin els llindars de l’annex I mitjançant l’acumulació de les magnituds o les dimensions de cadascun.

2.(...)

3.(...)

4.(...)

El supòsit avaluat es pot considerar inclòs dins l’annex I, grup 8 punt 7: “Instal·lacions de conducció d’aigua en sòl rústic que no discorrin íntegrament per camí existent quan la longitud sigui superior a 10 km i, en tot cas, les que transcorrin per espais naturals protegits, espais de rellevància ambiental o ANEI d’alt nivell de protecció”.

La tramitació del projecte inclou la necessitat d’autorització administrativa i declaració d’utilitat pública.

Fase de consultes

La CMAIB ha efectuat consulta al Servei de Planificació al Medi Natural, a data de 23/03/2018. L’òrgan substantiu, per la seva part, ha efectuat consultes al mateix Servei de Planificació al Medi Natural, al Servei d’Estudis i Planificació, al Servei de Protecció d’Espècies, al Servei de Costes i Litoral, a la Direcció General de Salut i Participació i al Departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Menorca, dins la fase de consultes per a emetre la declaració d’interès general. S’ha rebut resposta de totes aquestes administracions, llevat de Costes. Tota aquesta informació figura a l’expedient, llevat de l’informe del Servei d’Estudis i Planificació que, tot i haver estat recepcionat pel Consell de Menorca, no s’ha inclòs. Atesa la seva importància, la CMAIB l’ha requerit directament al Servei d’Estudis i Planificació i a l’expedient hi figura còpia.

El Servei de Planificació al Medi Natural, en data 26/04/2018, informa favorablement a la CMAIB el projecte sempre que:

-Es compleixin les mesures correctores i els compromisos adquirits a la documentació ambiental, en especial els relatius a la no execució de les obres de febrer a agost, ambdós inclosos.

-Es faci una inspecció prèvia (diària) a l’inici de les tasques d’obertura de la síquia i de les tasques que s’hagin de dur a terme amb maquinària pesant (excavadores, camions, etc.) del tram on s’actuarà aquell dia, amb la finalitat de detectar individus de tortuga mediterrània (Testudo hermanni), i en cas de trobar-ne algun, sigui traslladat a zona segura.

-Es tapin les síquies o rases durant les hores en que no hi hagi operaris a la zona, per tal d’evitar la caiguda d’individus de tortuga mediterrània o de qualsevol altre espècie protegida de mobilitat reduïda, com ara l’eriçó (Atelerix algirus).

-Els aplecs del material extret per fer la síquia no ocupin les voreres del camí amb vegetació.

El Servei de Protecció d’Espècies, en data 17/01/2018, informa favorablement a l’òrgan substantiu amb el condicionant de què, per tal d’evitar efectes negatius sobre la població de tortuga mediterrània (Testudo hermanni), cal retirar les tortugues que es puguin detectar dipositant-les a una zona propera amb condicions ambientals semblants.

El Servei de Salut Ambiental va informar favorablement a l’òrgan substantiu amb tres condicionants:

-Compliment de la documentació tècnica adjunta així com l’annex adjunt a aquest informe, el qual ha estat entregat pel tècnic redactor directament a aquesta Conselleria per completar la informació requerida.

-Compliment del Reial Decret 140/2003, de 7 de febrer, per la qual s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat per a l’aigua de consum humà.

-Compliment del Decret 53/2012, de 6 de juliol, sobre vigilància sanitària de les aigües de consum humà de les Illes Balears.

El Servei de Patrimoni Històric del Consell de Menorca informà a l’òrgan substantiu “que l’esmentada declaració d’interès general no afecta el patrimoni històric”.

El Servei d’Estudis i Planificació informa favorablement sense condicionants el projecte en data 28/05/2018 i RS intern núm. 169/2018 de 06/06/2018. En el contingut indica que el soterrament de la canonada pel camí no ha de suposar cap afecció sobre la zona humida; que el pou d’on s’extreu actualment l’aigua (Es Prat) es troba a la massa d’aigua subterrània 1903M2 Tirant (declarada en deteriorament reversible); que els pous de proveïment de la xarxa municipal es troben a la MAS 1902M1 Sa Roca (declarada en bon estat); i conclou que “dotar els apartaments de proveïment de la xarxa municipal suposa millora l’estat quantitatiu de la MAS1903M2 Tirant que en l’actualitat està en mal estat (deteriorament reversible)”.

Anàlisi tècnica de l’expedient

Es presenten diferents alternatives.

L’alternativa zero contempla la no execució del projecte, si bé l’EIA indica que, en aquest cas, es mantindria la dotació d’un servei que no compta amb les mesures sanitàries a què obliga la normativa sectorial. D’altra banda, la canalització en superfície ja presenta un estat precari. En conclusió, aquesta opció es descarta.

L’alternativa 1 consistiria en fer servir la canalització que va en superfície a la vora del vial. Tendria l’avantatge de què no caldria realitzar la rasa. Com a inconvenients trobam que el tub genera un cert impacte paisatgístic, que en cas de trencadura o qualsevol altra reparació caldria actuar sobre terreny natural i, per últim, s’ha de recordar que l’article 25 de la Norma Territorial Transitòria (NTT) i l’article 16 del Pla Especial de Protecció de l’ANEI Me-3 obliguen a què les conduccions vagin soterrades i a la vora dels vials.

L’alternativa 2 implica el soterrament de tota la conducció. És la solució més cara, però acompleix la normativa territorial vigent. Una vegada executada l’impacte paisatgístic serà inexistent i les obres de reparació no s’haurien de dur a terme sobre terreny lliure. Aquesta ha estat l’opció seleccionada.

Des del punt de vista tècnic, i ateses les característiques del projecte, sembla evident que l’alternativa triada és la més adient des del punt de vista ambiental. Tanmateix, s’ha d’esmentar que de les tres alternatives presentades, una (la zero) es descarta per qüestions d’índole sanitari i l’alternativa 1 va en contra de la normativa territorial. És  a dir, era l’única de les tres realment viable.

Segons l’article 25 de la NTT, i derivat de la matriu d’usos en sòl rústic que en ella apareix, les infraestructures tenen ús prohibit dins AANP, excepte en alguns casos, en els quals passaria a ser condicionat, com ara: Per a la dotació de serveis en habitatges o instal·lacions existents. Aquestes dotacions han d'anar soterrades i seguir vies de transport (…).

El traçat, a la part de connexió amb la urbanització, discorre per l’interior de Domini Públic Marítim Terrestre, per la qual cosa caldrà obtindre la pertinent autorització de l’administració competent (Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i el Mar, de l’administració general de l’Estat). Existeix una línia de mitja tensió soterrada al camí de Cala Tirant a partir del torrent des Mercadal. La línia va cap al centre de transformació situat al desviament cap a les cases de Binidonairet. D’allà surt la línia de baixa tensió cap a la urbanització.

Tal i com s’indica a l’informe del Servei de Patrimoni del Consell, no existeixen elements patrimonials rellevants (béns catalogats) que es puguin veure afectats per l’execució i funcionament del projecte.

Els 2100 metres de traçat passen per diferents hàbitats, els quals determinen unitats paisatgístiques prou diferenciades. Tenim des de zones humides fins sistemes dunars, cales delimitades per penya-segats, torrents, etc.

La Fitxa Normalitzada de Dades (FND) del LIC i ZEPA ES0000231 indica la presència d’espècies de flora i fauna amb importància de conservació. La ZEPA fou designada per la presència de diferents espècies d’aus aquàtiques presents a la zona  humida, principalment anàtides, ràl·lids i limícoles. Algunes d’elles només es troben en migració hivernal, però d’altres són sedentàries i es possible veure-les durant tot l’any. També consta la presència d’una parella d’àguila peixatera (Pandion haliaetus) dins l’espai. Aquesta darrera espècie consta catalogada com a Vulnerable al Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades (RD 139/2011) i té pla de conservació aprovat i en execució a les Illes Balears. Tanmateix, l’espècie nidifica als penya-segats de Tramuntana i el niu conegut més proper es trobaria prou enfora, a uns quatre quilòmetres de l’àmbit d’actuació, i sempre fora del radi visual del niu. Per tant, no es preveu cap afectació del projecte sobre l’espècie. Més encara si, com es preveu a l’EIA, les obres es duran a terme fora de l’època de nidificació de les espècies d’aus. L’informe del Servei de Protecció d’Espècies no fa cap comentari sobre el milà reial (Milvus milvus), de la qual cosa s’infereix que no hi ha cap colla a les rodalies. També hi és present la tortuga mediterrània (Testudo hermanni), espècie del Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial (RD139/2011), tot i que no se’n parla a l’EIA. Els informes tant del Servei de Protecció d’Espècies com del Servei de Planificació al Medi Natural proposen mesures protectores.

Referent a la flora, es pot destacar la presència de socarrell gros (Anthyllis hystrix). Es tracta d’una espècie endèmica de Menorca que figura al Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial (RD 139/2011), al Catàleg Balear en la categoria d’Interès Especial i a l’annex II de la Directiva Hàbitats (Directiva 92/43/CEE). Aquesta espècie conforma coixinets de mida variable prop de les zones litorals, en una adaptació morfològica als forts vents de Tramuntana que dominen la zona. Tot i que l’espècie no és considerada com a amenaçada al Llibre Vermell de la Flora Vascular de les Illes Balears, sí que té un inqüestionable valor ambiental. En conseqüència, caldrà extremar les precaucions per no afectar cap exemplar. Es recomana marcar les plantes més properes i susceptibles de patir danys per tal d’evitar que les tasques de la maquinàries les puguin fer malbé. Els acopis del material extret no es poden fer a sobre de vegetació natural.

Pel que fa a les APRs, la d’incendis ocupa gairebé tot el camí, amb les categories de risc moderat i alt. L’APR d’inundació, havent-hi a sota la zona humida de Lluriac, també és present a tot el traçat. No hi ha APR d’erosió i esllavissades. No hi ha risc de contaminació d’aqüífers. Si tenim en consideració que està previst que les obres s’han de dur a terme entre els mesos de setembre i gener (tardor i hivern) és evident que el risc d’incendis es menor per la disminució de la temperatura mitjana i per ser l’època en la qual es concentra la major part de la pluviometria anual. Tanmateix, l’EIA exposa una sèrie de mesures protectores conduents a limitar encara més aquest risc, entre d’elles l’acompliment de la normativa sectorial.

Respecte a la hidrologia, el fet que es deixi de consumir l’aigua del pou privat des Prat (que obté l’aigua d’una unitat hidrogeològica sobreexplotada) i que el proveïment de la urbanització de Cala Tirant es faci des de la unitat de Sa Roca, implicarà una millor distribució dels recursos hídrics, segons les dades disponibles al Pla Hidrològic de les Illes Balears.

Els residus que es generaran procediran de l’obertura de la rasa. La major part d’aquest material es reutilitzarà per reomplir-la, una vegada que es disposi la canalització a l’interior. El sobrant es lliurarà a gestor autoritzat que el tractarà com correspon als RCDs.

Inevitablement, es produiran tota una sèrie d’impactes, que quedaran concentrats en la fase de construcció. Els principals seran una afectació al paisatge, pels necessaris moviments de terres per obrir la rasa; un increment de la contaminació acústica, pel trànsit i funcionament de la maquinària pesada; i una producció de residus de construcció i demolició. Tots aquests impactes són de tipus temporal. En la fase de funcionament ja no es donaran. Els beneficis de l’actuació són que el risc sanitari que existeix actualment amb les aigües que es serveixen desapareixerà. La conducció serà soterrada i, per tant, no serà visible. La redistribució de la captació d’aigua redundarà en una millor gestió dels recursos hídrics de Menorca.

L’EIA proposa una sèrie de mesures correctores i compensatòries sobre els diferents factors ambientals que resulten afectats per l’execució del projecte, com l’atmosfera (per producció de renous), la generació de residus (que seran gestionats per gestor autoritzat contractat a tal fi), la fauna (les obres es duran a terme fora de l’època de nidificació de les aus), i el risc d’incendis (en tot moment s’adoptaran les mesures establertes al Decret 125/2007, pel qual es dicten les normes sobre l’ús del foc i es regula l’exercici de determinades activitats susceptibles d’incrementar el risc d’incendi forestal).

Aplicant les mesures correctores previstes a l’EIA, tots els impactes negatius de la fase constructiva passen a quedar classificats com a de tipus compatible o irrellevant.

El Pla de Vigilància Ambiental vetllarà per tal que el projecte es dugui a terme d’acord amb les prescripció del document ambiental.

A la documentació presentada consta una al·legació formulada pel GOB Menorca en què expressa els dubtes de si l’ajuntament des Mercadal és competent en la dotació de serveis a la urbanització (per trobar-se dins ANEI i ANIT) i, a més, atès que algunes de les construccions serien il·legals.

Estudi d’incidència paisatgística:

Segons l’article 17.5 de la Llei 12/2016, d’avaluació ambiental de les Illes Balears, cal incloure un annex d’incidència paisatgística que “identifiqui el paisatge afectat pel projecte, els efectes del seu desenvolupament, i, si escau, les mesures protectores, correctores o compensatòries”.

L’Estudi d’Incidència Paisatgística (EIP) fa una descripció del projecte, descriu i valora el paisatge, explica la metodologia d’anàlisi i en fa un. Finalment, indica quins serien els criteris i mesures (preventives i correctores) a prendre per integrar el projecte dins el medi que l’envolta.

Considera que la unitat paisatgística es pot adscriure a la categoria Zona Humida, tot i que a l’àmbit és possible trobar-hi altres elements com dunes, platges, penya-segats, illots, boscs d’ullastrar, savinar i alzinar. Tot plegat conforma un paisatge molt divers i ric.

Es valora la qualitat visual de les diferents unitats ambientals i paisatgístiques de l’ANEI, essent la millor valorada els penya-segats (qualitat molt alta, amb un valor de 18) i la menys les platges (qualitat moderada, amb un valor de 9). La unitat paisatgística de conjunt (Zona humida) té una valoració global de 12, és a dir, alta.

També es valora la fragilitat paisatgística en funció del pendent, l’orientació i la vegetació de cada una de les unitats paisatgístiques. La fragilitat es considera alta. La capacitat de càrrega paisatgística que resulta és de tipus baix. L’EIP indica que a l’indret ja hi ha un element destorbador del paisatge de primer ordre com és l’estesa elèctrica de mitja tensió, suportada per nombroses torres. A un nivell inferior està l’actual conducció d’aigua a Cala Tirant des de Es Prat que discorre en superfície.

Es proposen algunes mesures correctores, ja esmentades a l’EIA. La valoració final del projecte des del punt de vista paisatgístic és que aquest és compatible.

Estudi d’avaluació de repercussions ambientals:

Aquest estudi ha estat realitzat per Òscar Garcia Febrero, biòleg, l’11/01/2016.

El LIC i ZEPA ES0000231 dels Alocs a Fornells ocupa una superfície de 2682 Ha. La zona està classificada com ANEI. L’EARA fa una explicació detallada dels elements de la FND de l’espai (hàbitats, espècies, amenaces, etc.).

Pel que fa als hàbitats, el document indica que, en discórrer tot el traçat a sobre el camí existent, no es preveu cap afectació. Pel que fa a les aus, indica nou espècies de la Directiva Aus (Directiva 79/409/CEE) que es podrien veure afectades pels renous durant la fase d’obres a causa de l’obertura de la rasa i el moviment de la maquinària pesada:

Nom científic	Nom comú	Factor impactant	Grau d’afectació
Neophron percnopterus	Miloca	Renous	Lleu
Aquila pennata	Àguila calçada	Renous	Lleu
Falco peregrinus	Falcó	Renous	Lleu
Caprimulgus europaeus	Enganapastors	Renous	Lleu
Galerida theklae	Cucullada	Renous	Lleu
Anthus campestris	Titina d’estiu	Renous	Lleu
Porphyrio porphyrio	Gall faver	Renous	Greu (fracàs reproductor)
Burhinus oedicnemus	Sebel·lí	Renous	Greu (fracàs reproductor)
Sylvia undata	Busqueret roig	Renous	Greu (fracàs reproductor)

Per tal d’evitar les molèsties a les aus durant la fase reproductora, el redactor de l’EARA proposa un calendari adaptat, durant el qual es poden realitzar les obres sense que existeixi aquest perill. Així, indica que entre els mesos de setembre i gener, cap de les espècies de la taula anterior està nidificant. Per tant, conclou que l’impacte del projecte és compatible si es du a terme durant els mesos esmentats.

Com ja s’ha indicat amb anterioritat, el promotor preveu que la durada de les obres sigui de dos mesos i que s’executin entre els mesos de setembre i gener.

Conclusions

Per tot l’anterior, es formula la declaració d’impacte ambiental favorable del l’avantprojecte i estudi d’impacte ambiental d’extensió de  la xarxa municipal d’abastiment d’aigua potable fins a la urbanització de Cala Tirant (T. M. des Mercadal), promogut per l’ajuntament des Mercadal, en concloure’s que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius, sempre que es compleixen les mesures incloses en l’EIA i els condicionants següents:

-Cal evitar l’afectació als exemplars de socarrell gros (Anthyllis hystrix) acotant, si n’és el cas, els exemplars que hi pugui haver a la vora del camí i que es puguin veure afectats per les obres d’execució.

-Abans de la declaració d’interès general, s’ha d’haver rebut l’informe favorable de l’administració competent en matèria de Costes.

Tal i com indica l’informe tècnic del Servei de Planificació al Medi Natural, cal que:

-Es compleixin les mesures correctores i els compromisos adquirits a la documentació ambiental, en especial els relatius a la no execució de les obres de febrer a agost, ambdós inclosos.

-Es faci una inspecció prèvia (diària) a l’inici de les tasques d’obertura de la síquia i de les tasques que s’hagin de dur a terme amb maquinària pesant (excavadores, camions, etc.) del tram on s’actuarà aquell dia, amb la finalitat de detectar individus de tortuga mediterrània (Testudo hermanni), i en cas de trobar-ne algun, sigui traslladat a zona segura.

-Es tapin les síquies o rases durant les hores en que no hi hagi operaris a la zona, per tal d’evitar la caiguda d’individus de tortuga mediterrània o de qualsevol altre espècie protegida de mobilitat reduïda, com ara l’eriçó (Atelerix algirus).

-Els aplecs del material extret per fer la síquia no ocupin les voreres del camí amb vegetació.

El condicionant proposat pel Servei de Protecció d’Espècies també tracta sobre la tortuga mediterrània, i té el mateix contingut que el que figura a l’informe anterior. Per tant, no cal transcriure’l aquí.

Tal i com indica l’informe tècnic del Servei de Salut Ambiental, cal el:

-Compliment de la documentació tècnica adjunta així com l’annex adjunt a aquest informe, el qual ha estat entregat pel tècnic redactor directament a aquesta Conselleria per completar la informació requerida.

-Compliment del Reial Decret 140/2003, de 7 de febrer, per la qual s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat per a l’aigua de consum humà.

-Compliment del Decret 53/2012, de 6 de juliol, sobre vigilància sanitària de les aigües de consum humà de les Illes Balears.

L’informe del Servei d’Estudis i Planificació és favorable al projecte sense cap condicionant.

En relació a l’al·legació que figura a l’expedient i que fou presentada pel GOB Menorca com a resultat de l’anunci publicat al BOIB 146 de 30/11/2017 relatiu a la declaració d’interès general del projecte, caldrà que sigui l’administració competent en matèria urbanística la que avaluï adientment les qüestions formulades i qui garanteixi que les edificacions a les que es preveu subministrar l’aigua hagin estat legalment implantades.

Aquesta Declaració d’impacte ambiental s’emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l’obtenció de l’autorització.”

  

Palma, 3 de setembre de 2018

El president de la CMAIB

Antoni Alorda Vilarrubias