BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l’assumpte de referència, i d’acord amb l’establert a l’article 41.3 de la llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, es publica l’Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 28 de juny de 2018,

DECLARACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL

Tot i que l'expedient es va tramitar inicialment amb al llei 11/2006, de 14 de setembre, la segona Informació Pública i els documents annexos es varen rebre el 03/05/16, raó per la qual ara es tramita segons la llei estatal 21/2013, de 9 de desembre d’avaluació ambiental i l'autonòmica 12/2016, de 17 d’agost de 2016, d’avaluació ambiental de les Illes Balears.

D’acord amb la naturalesa del projecte, aquest es troba inclòs dins l’annex I Grup 9. Projectes de tractament i gestió de residus f) instal·lacions per tractar i/o eliminar residus no perillosos en llocs diferents als abocadors, amb una capacitat de més de 10 tones per dia de la Llei 12/2016, de 17 d’agost de 2016, d’avaluació ambiental de les Illes Balears.

Per tant el projecte s’ha de tramitar d’acord amb el procediment establert a l’article 33 i següents de la Llei estatal 21/2013, de 9 de desembre d’avaluació ambiental.

1.Informació del projecte: objecte, ubicació i descripció

L’objecte del projecte és la construcció d’una planta de RCDs a la finca Biniaiet Vell (parcel·la 150 i 152, polígon 25) al terme municipal de Maó. Les instal·lacions ocuparan 52.000 m2 dels 243.987 m2 de la finca.

La planta es compon de:

1.Control d’accessos i bàscula: barrera automàtica a l’entrada, caseta de control, dues bàscules una en cada sentit de la marxa pel control de la càrrega dels camions i un renta-rodes al vial de sortida.

2.Àrea de descàrrega i homogeneïtzació: Hi hauran quatre àrees de descàrrega segons el tipus de material majoritari (formigó, asfalt, terra o ceràmics). Una quinta àrea servirà per les càrregues més heterogènies les quals seran classificades i redistribuïdes a les altres quatre àrees. Totes són lindanes amb la nau i estan sota cobert.

3.Línies de tractament: Es plantegen tres línies, una per formigó, asfalt i terres; una segona per ceràmics; i una tercera per classificació d’impropis valoritzables. Le línies s’instal·laran a una nau dotada de murs de formigó fins els 2 m i de xapa amb panell acústic fins als 12m d’altura total. En els laterals es col·locaran dos panells de 12 m d’altura com a tallavents.

4.Nau magatzem i taller.

5.Zona RP: zona coberta per l’emmagatzematge dels residus perillosos degudament separats i identificats prèvia la seva entrega a un gestor autoritzat.

6.Oficines principals.

7.Aula ambiental: destinada a l’educació ambiental i amb panells informatius del procés de la planta. Aquí es trobarà l’estació amb equips de mesura de paràmetres mediambientals i meteorològics.

2. Pàrquing descobert.

La superfície de la planta no coberta, anirà impermeabilitzada mitjançant un geotèxtil i una làmina de PEAD. Les aigües es recolliran en canals d’evacuació i seran conduïdes a una fossa impermeabilitzada pels lixiviats. Aquests seran analitzats periòdicament per establir el seu destí final: abocament, trasllat a depuradora o un altre tipus de gestió.

Les aigües de les cobertes es recolliran i s’emmagatzemaran a una altra fossa. El seu anàlisis determinarà la seva possible reutilització per a la minimització de les emissions de pols. L’aigua provindrà d’un pou situat a la mateixa finca autoritzat per un ús agrícola.

S’instal·larà un dipòsit de 5.000l de gasoil de doble paret, cubeta de recollida i coberta superior. Per al subministrament elèctric es connectarà amb el transformador ubicat a l’altra banda de la carretera. També es contempla una petita instal·lació fotovoltaica i una instal·lació de plaques solars per la producció d’ACS.

3. Elements ambientals significatius de l’entorn del projecte

Diagnòstic territorial

Les parcel·les on s’ha d’ubicar el projecte estan classificades, segons el Pla Territorial de Menorca, com sòl rústic d’interès agrari. El PDS per a la gestió dels residus no perillosos de Menorca assenyala que les Àrees d’Interès Agrari constitueixen una de les tres categories de sòl rústic aptes per albergar plantes de tractament de RCD. D’altra banda, els terrenys estan afectats per vulnerabilitat a la contaminació d’aqüífers moderada i, en part, per APR d'Erosió. La parcel·la no està afectada per cap espai natural protegit.

L’àmbit on es preveu dur a inscriure l’activitat (el seu perímetre comprèn aproximadament 78.000 m2, situats en la meitat nord de la finca de Biniaiet) es caracteritza actualment per l’existència d’un relleu lleugerament ondulat i per estar configurat per una trama de parets seques formant tanques de geometria irregular i de mida diversa. La superfície urbanitzada (terreny que es veurà transformat) serà de 24.077 m2. L’espai urbanitzat comprèn, al marge dels edificis, el vial d’accés fins la zona de recepció i un vial que encercla la gran plataforma de treball que es situarà al voltant de la nau principal i que suposarà prop de la meitat de l’àrea urbanitzada (aprox. 11.000 m2). Una vegada feta l’explanació d’aquest espai s’hi implantarà una solera de formigó de 25 cm de gruix i s’impermeabilitzarà segons els requisits tècnics que conté l’Annex IX del PDS de residus.

Segons el projecte, la zona definida com “camp i ajardinades” que envolta aquesta superfície urbanitzada romandrà en el seu estat natural i no es veurà afectada per les obres. En aquest àmbit es mantindrà intacte la línia de paret seca existent.

Diagnòstic ambiental

S’ha realitzat una caracterització general de la zona, un inventari ambiental, on es descriu el medi abiòtic (clima, sòl, geologia) i biòtic (flora i fauna, espais naturals). La parcel·la és contigua a la carretera ME-1 Maó –Ciutadella. Quant als accessos, el projecte inicial contemplava dos accessos a la planta, un accés principal directe des de la carretera Me-1, previst per l'entrada i sortida de camions que implicava la construcció d'un nou vial de 9 m d'amplada de plataforma i aprox. 400 m de longitud i havia de travessar la finca pel seu eix, de sud a nord i un accés secundari, l'actual, a través del camí d'Alcaidusset existent que limita cap a l'oest amb la finca. Aquest accés havia de tenir un ús en cas d'emergència i el tram afectat des de la ctra. Me-1 seria de devers 460 m.

Finalment, el projecte reformat d'esmena de deficiències inclou la supressió del vial al sud de la planta, deixant com únic accés el camí d'Alcaidusset. Tant el paviment com el pendent del camí presenten unes condicions adequades per donar servei a l'activitat, si bé es posa de manifest que en dos punts del camí l'amplada és inferior a 4 m, que impediria l'encreuament de dos vehicles de forma simultània.

Es planteja la possibilitat, si així ho determinés el CIM, d'instal·lar un semàfor temporitzat o un sistema semblant per donar pas alternatiu.

El programa LIFE de Flora va proposarla finca de Biniaiet vell com «microreserva de flora» per la presència d'una espècie en retrocés: Anemone Coronaria L. Segon el Consell, no es té constància de que la proposta s’hagi arribat a concretar a nivell formal. D’acord amb la cartografia de la fitxa, la microreserva coincidiria amb un àmbit de 9.821 m2 de superfície situat en l’extrem sud-oest de la finca Biniaiet Vell (FR 4594/2) i es situaria a pocs metres de distància de la carretera Me-1 i del camí de Biniaiet. En l’extrem nord de la mateixa finca és on es preveu implantar l’activitat que és objecte de l’expedient de declaració d’interès general.

L'àrea on es vol implantar la planta es situa entre dues zones amb nombrosos elements de patrimoni arqueològic: el poblat talaiòtic de Biniaiet Vell i Sant Vicenç d’Alcaidús.

Resum del procés d’avaluació

Fase d’informació pública i de consultes

El 3 de maig de 2015 el Consell Insular de Menorca tramet la documentació de la 2a Informació Pública realitzada, publicada al BOIB 152, de 17.10.201. Al CD annexat hi ha tota una sèrie d'arxius enumerats: el projecte modificat, les al·legacions i les contestacions de les administracions consultades, amb un word. Ni al word ni al CD es mencionen ni s'adjunten els documents de l'EIA inicial ni l'addenda explicativa. Atès que no queda palès quin són els documents exactes exposats al públic, es demana n diverses ocasions que el Consell ens ho envii.

Consultes

Les administracions consultades han estat: Ajuntament d'Alaior, Departament d'Economia, Medi Ambient i Caça del Consell Insular i Direcció Insular de Carreteres del Consell Insular.

Durant la IP no es va fer consulta al SERVEI DE RESIDUS I SÒLS CONTAMINATS de la Conselleria de Medi Ambient, tot i que es va rebre informe en fase consulta prèvia de l'expedient anterior. Per aquesta raó s'ha realitzat un contacte verbal amb el Cap del Servei, amb l'objectiu de què pugui informar del que cregui oportú al Subcomité. Els informes que s'adjunten son:

L'Ajuntament d'Alaior certifica que, segons consta a l'inventari municipal de l'Ajuntament del camí denominat Alcaiduisset, que va des de la carretera Maó -Alaior Me-1 (Km 5,5) fins a la finca denominada Alcaiduisset, el tram que es troba dins el polígon 9 del terme municipal d'Alaior, no està inscrit. No consta la titularitat municipal del camí, que està situat en una propietat privada que dóna accés a la finca Alcaiduisset.

En data 20/5/15 el Departament d'Economia, Medi Ambient i Caça del Consell Insular informa FAVORABLEMENT atès que, de forma resumida,

a. La planta es situa en una zona de llevant de l'illa, com estableix l'article 31 del PDSR

b. Compleix els requisits tècnics establerts a l'Annex IX del PDSR: el tipus de sòl és d'interès agrari, la parcel·la mínima és de 5 ha i que disposa de diferents seccions (zones de càrrega i descàrrega, línies de procés, les zones d'emmagatzematge de residus trencats, la zona de pesatge i naus, vials i zona d'aparcament, el tancament exterior, control d'accessos, bàscula i caseta de control d'accessos, accessos i vials interiors, xarxa de drenatge i revegetació.

c. Que a l'EIA analitza tots els factors susceptibles de provocar impacte, que es poden resumir en:

-Justifica la necessitat de la construcció de la nova planta i que dóna compliment a allò que s'estableix al PDSR

-Que s'ha realitzat un complert inventari ambiental dels diferents factors que es poden veure afectats pel projecte

-A la finca es troben tres elements arqueològics inventariats, però no a la zona d'afectació. S'han pres totes les mesures per minimitzar l'impacte i s'han inclòs les mesures assenyalades en l'informe de patrimoni

-(..) Que l'estudi conclou que el projecte és viable des del punt de vista ambiental

En data 4/11/15 el Departament de Carreteres del Consell Insular indica que NO POT INFORMAR de forma concloent atès que a la carretera que proposa el projecte està pendent la redacció d'un nou projecte constructiu per a la millora de la carretera Me-1 entre Maó i Alaior. Igualment el promotor hauria de aportar un estudi de les condicions del nou accés, a causa del augment de trànsit que generarà la nova activitat, per consensuar amb el CIM un disseny d'accés segur a la carretera Ma-1.

Al·legacions

S'ha rebut 9 al·legacions que va contestar el Consell Insular. Les al·legacions versen sobre diferent qüestions ambientals que, de forma resumida, són:

-Que el projecte no justifica que instal·lació hagi de posar-se necessàriament en sòl rústic, que el preu del sòl no és argument per declinar la possibilitat d'instal.lar-lo a sòl industrial, que no s'estudia la possibilitat d'ubicar-lo al polígon industrial de Maó

-Que no s'ha fet un estudi real d'alternatives d'ubicació i execució, que l'estudi és insuficient i només pretén justificar l'alternativa escollida. L'alternativa 0 no està justificada perquè no es presenta l'estat actual ni la evolució de la finca en el cas de que no s'executi el projecte. La finca Biniaiet Vell no només no està degradada sinó que el programa LIFE la ha proposat com microreserva per la existència d'una espècie singular en retrocés

-Que atès que hi han elements arquitectònics presents a la zona, aquests s'han de protegir i que és possible que hi hagin més. Si s'executen les obres es poden comprometre els objectius fixats per la candidatura de “Menorca Talaiotica” per formar part del Patrimoni Cultural de la Humanitat.

-Que el promotor no compta amb servitud de pas ni amb permís del titular del camí d'Alcaidusset, que el projecte té impactes negatius sobre l'activitat agrària i que l'anàlisi de les alternatives presentades n és suficient, entre d'altres

-Que el projecte no contribueix a l'ordenació ni al desenvolupament rural: la zona està orientada a l'agricultura i ramaderia ecològica i el projecte pot representar un seriós perjudici pel manteniment de l'activitat agrària actual atès que el pas continu dels camions, la pol i els renous o altres efectes secundaris repercutirien de manera molt negativa, entre d'altres.

-Que caldria un nou informe de la viabilitat de connexió a la carretera Ma-1

-Que la barrera vegetal no està garantida ni és immediata

En data 19/4/16 el Consell Insular emet un complert informe que analitza de forma detallada totes les al·legacions realitzades durant la segona informació pública. En el present informe es fa referència o es transcriu directament moltes de les qüestions analitzades però no s'adjunta per ser massa extens i perquè, atesa la naturalesa del inform, no hi ha una sola conclusió.

Informes del Servei de Patrimoni del Consell Insular

En relació a l'afecció als elements patrimonials en data 16.04.13, la Consellera Executiva del Departament de Cultura, Patrimoni i Educació del CIM va emetre informe favorable amb condicions al projecte inicial.

Posteriorment es presentà en data 23.11.15, l'al·legació del senyor EJiS, catedràtic de Prehistòria de la Universitat de Lleida, en el qual estableix l'afecció als jaciments afectats de Biniaiet Vell i de Sant Vicent d'Alcaidús raó per la qual el Consell va demanar un informe al Servei de Patrimoni que, en data 28.01.16, va recomanar acceptar les al·legacions presentades.

A l'esmentat informe assenyala que «si superposam la delimitació del jaciment arqueològic de Bininaiet Vell a la planta del projecte que ara s'analitza, i li afegim 70 m de delimitació de la protecció de l'entorn que preveu el projecte bàsic de 2012, es veu clarament que el nou accés a la planta afecta aquesta protecció. Però, a més, el canvi de l'accés a la planta pel camí d'Alcaidusset significa l'afectació directa al jaciment de Sant Vicent d'Alcaidús, els restes del quan llinden amb el marge oest d'aquest camí.»

Segons el plànol de situació dels jaciments arqueològics i de delimitació del seu entorn, el vial d'accés previst en el projecte inicial i que va ser suprimit del projecte per acord de la CMAIB de dia 9.05.14 transcorreria quasi de forma íntegra dins aquesta delimitació de 70 m de l'entorn del jaciment. Segons aquest plànol, devers la meitat de la superfície de la nau destinada a magatzem-taller del projecte definitiu així com l'accés des del camí d'Alcaidusset quedarien inclosos dins l'esmentada delimitació de 70 m de l'entorn del jaciment.

Arran de els al·legacions i d'aquest informe el promotor, en un expedient separat del tràmit ambiental, va demanar al Departament de Patrimoni del Consell la delimitació arqueològica de Biniaet Vell. El promotor va demanar la delimitació ja que, segons ell mateix, és un pas previ per a valorar el impactes de la planta atès que primer cal determinar les zones arqueològiques i el seu entorn de protecció.

Es considera que les conclusions dels informes de patrimoni són determinants per la resolució de la tramitació ambiental de la planta de tractament. Per aquesta raó la CMAIB va sol·licitar, en data 15/11/17,els informes de delimitació del poblat al Consell Insular de Menorca, que els va rebre el 06/03/18.

El darrer informe, de data16/06/17, recomana informar desfavorablement la declaració de la delimitació de l'entorn de protecció del poblat talaiòtic de Biniaiet vell i Sant Vicenç d'Alcaidús (Maó-Alaior) per les següents motivacions:

1- Deixa fora del límit de la zona arqueològica les coves C3 i C4 de Biniaiet Vell (BTV-01), així com les coves C3 i C4 de Sant Vicenç d'Alcaidús (SVA-01) sense motivar la raó per la qual no formen part del poblat, atès que és habitual en els poblats talaiòtics l'existència d'aquestes coves, tant en l'interior del poblat com a la perifèria.

2- Deixa fora de la línia límit de la zona arqueològica la concentració ceràmica situada entre el de Sant Vicenç d'Alcaidús i la cova SVA-02.

3- No es té present el talaiot situat al turó nord-est conegut com a BVE-01.

4- No s'ha complimentat la petició de simulació en tres dimensions de l'afectació visual de la PTRCD, atès que aquesta és la finalitat per la qual es tramita la delimitació, i és necessària per a complimentar l'article 41.3 de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balear.

Després d'aquest informe s'ha donat audiència al promotor, que no ha contestat.

Informe del Consell Científic Comitè Espanyol del Programa MAB (Reserva Biosfera)

Dintre del tràmit de Declaració d'Interès General, no dintre del tràmit ambiental, es va rebre el “Informe relativo al proyecto de construcción de una planta de tratamiento de residuos de construcción y demolición de Biniaiet Vell.” que el Consell Insular de Menorca va remetre a la CMAIB. Aquest informe conclou que:

- L'accés principal a la planta pel camí d’Alcaidusset no és una opció viable, a causa de la probable titularitat privada del camí, a l'afectació directa sobre el patrimoni històric, a les mateixes característiques físiques de la via i a la falta d'un informe concloent per part del CIMe.

- En haver-se modificat les condicions de subministrament elèctric a la planta (de connexió a la xarxa elèctrica pública a grup electrògen alimentat per gasoil), la CMAIB hauria de revisar l'informe favorable que al seu moment va emetre la Secció de Contaminació Atmosfèrica del Govern dels Illes Balears. Per contra, els aspectes relacionats amb el subministrament d'aigua i gestió d'aigües residuals es consideren superats i pendents de tràmits administratius de poca importància.

- El resultat de l'estudi d'alternatives i de la EIA està determinat i parcialment invalidat per no inclusió d'opcions d'implantació de la planta en altres finques rústiques diferents a la de Biniaiet Vell, la falta d'informació ambiental específica de la zona directament afectada i la subjectivitat de les puntuacions atorgades a alguns aspectes quantificables en la matriu de valoracions.

- Si bé la ubicació de la planta compleix amb el marc normatiu actual quant a l'emplaçament geogràfic, superfície mínima i tipologia del sòl, la incorporació de la PTRCD al sòl urbà o urbanitzable d'ús industrial constituiria una opció viable i amb menor impacte. En aquest cas, seria necessari que el planejament contemplés l'emplaçament en aquest tipus de sòl i/o que el PDS de residus rebaixés l'exigència de superfície mínima.

- D'acord amb els estatuts de l'Agència Menorca Reserva de la Biosfera, el projecte de PTRCD de Biniaiet Vell constitueix un clar objecte de dictamen per part del consell científic de l'Agència. És reprotxable l'omissió de sol·licitud d'aquest dictamen per part del mateix CIMe.

- El PDS per a la gestió de residus no perillosos de Menorca no especifica que les àrees aptes per albergar PTRCD hagin d'estar degradades. No obstant això, la inspecció de la zona afectada certifica que els terrenys no es troben degradats, que són aptes per a l'activitat agrícola i ramadera i que presenten una contribució significativa en el seu paper de configuració del paisatge en mosaic típic de Menorca. La construcció de la PTRCD de Biniaiet Vell comportarà l'eliminació de diverses zones de vegetació natural que conformen sistemes relativament evolucionats i madurs, creant una discontinuïtat i una fragmentació del paisatge. La conservació del paisatge com a element essencial del benestar constitueix un dels objectius de l'Agència Menorca Reserva de la Biosfera.

- La faixa vegetal d'apantallament prevista per minimitzar l'impacte paisatgístic de la planta presenta deficiències en la seva ubicació i en la composició d'espècies, i no es considera un element efectiu per a l'ocultació de la planta ni per pal·liar l'impacte visual sobre els jaciments arqueològics.

- La diversitat florística de la zona és significativa, si ben no inclou cap espècie llistada al Catàleg d'Espècies Amenaçades de les Illes Balears. Seria desitjable major informació sobre la possible afectació de la PTRCD sobre la població de Anemone coronària, molt escassa a Menorca i present en la microrreserva de flora de Alcaidusset dins dels límits de la finca de Biniaiet Vell.

- La construcció de la PTRCD de Biniaiet Vell causarà un impacte negatiu sobre la població de Testudo hermanni ssp. hermanni (subespècie occidental de la tortuga mediterrània), present en el recinte directament afectat pel projecte. Aquesta subespècie es troba en estat gairebé amenaçat segons la Xarxa List de la IUCN i és altament rellevant i d'interès especial segons el Llibre Vermell dels Vertebrats de Balears.

- La visita al recinte directament afectat per la PTRCD de Biniaiet Vell, va evidenciar la presència de grans pedres que formarien part d'estructures megalítiques prehistòriques i va constatar que les línies que marquen l'entorn de protecció de 70 m dels jaciments en els mapes no són exactes. A més, va confirmar que, fins i tot considerant les mesures correctores i de protecció previstes, l'impacte visual derivat de la construcció de la PTRCD condemnaria el valor paisatgístic del jaciment arqueològic de Biniaiet - Sant Vicenç d’Alcaidús. La permissivitat d'aquests impactes suposaria una incoherència amb la candidatura de la cultura talaiòtica de Menorca a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

- La vigència del Pla Director Sectorial (PDS) per a la gestió de residus no perillosos de Menorca es troba prorrogada de forma tàcita en haver-se superat el límit temporal previst (2012) al moment de la seva aprovació. A nivell tècnic, la revisió del PDS constitueix una urgència per assegurar l'òptima gestió dels residus no perillosos a la illa. Aquesta revisió ha de contemplar la seva adaptació a normatives recents relatives a la gestió de residus, i la seva actualització al context socioeconòmic de Menorca. L'evolució del volum de generació de residus de construcció i demolició a la illa en els últims anys mostra una brusca caiguda i evidencia que les tres PTRCD existents a Menorca tenen una capacitat superior al volum de residus generats actualment. D'iniciar-se el procediment de revisió del PDS, seria convenient establir mesures de caràcter suspensiu mitjançant l'aprovació d'una norma territorial cautelar.

- El projecte de PTRCD de Biniaiet Vell no inclou una anàlisi suficient per valorar la viabilitat econòmica de l'explotació ni la seva capacitat d'ampliar la base econòmica de l'entorn rural. En el si d'una reserva de la biosfera, i de la seva funció com a model exportable de desenvolupament sostenible, és convenient reduir les incerteses sobre la viabilitat de projectes de grans dimensions amb impactes perdurables durant generacions.

Avaluació d’impacte ambiental

Durant el tràmit del projecte i arran de la informació pública, han anat sorgint diferents aspectes essencials per a la tramitació de l'expedient, tal com l'afecció al poblat talaiòtic, l'afecció del nou accés proposat que es va haver de desestimar i el fet de que no es presenta l'autorització de servitud de pas ni per adequar el camí. S'ha demanant al promotor que aclarís aquestes qüestions, però no s'ha rebut res més a banda del que s'ha exposat.

Per aquesta raó el present informe analitza principalment les qüestions ambientals que determinen la viabilitat ambiental del projecte.

Alternatives

En data 3.12.13, el Ple de la CMAIB va acordar no emetre informe del projecte fins que no es presentés un estudi d'alternatives tècnicament viables. En data 18.02.14 el promotor va lliurar una addenda explicativa de l'EIA. El punt segon d'aquest document consisteix en l'anàlisi i la valoració de les principals alternatives.

Es comparen l'alternativa 0 (situació actual), l'alternativa 1 (en l'extrem nord de la finca de Biniaiet Vell), l'alternativa 2 (en l'extrem sud de la finca Biniaiet Vell) i l'alternativa 3 (en sòl industrial).En data 17.10.15 es va sotmetre a informació pública (BOIB núm. 152) l'addenda amb estudi d'alternatives juntament amb l'EIA, el projecte bàsic i esmenes al projecte.

Quant a les alternatives, a l'Addenda Explicativa de l'EIA de Febrer de 2014 es quantifiquen i valoren les alternatives presentades: Ø Alternativa 0. Situació actual, sense l'execució del Projecte, Ø Alternativa 1. Ubicació en la finca zona nord, Ø Alternativa 2. Ubicació en la finca zona sud i Alternativa 3. Ubicació en sòl industrial.

De forma general, la informació presentada als documents i annexes es repeteix sovint.El document de síntesi ha de ser un document resumit, no es tracta de repetir la mateixa informació.

La valoració de les alternatives es realitza en funció de diferents paràmetres: Justificatius i Tècnics, Legals, d'Interès, Econòmics, d'Oportunitat i Factors Ambientals. Es presenta una taula amb la valoració numèrica per a cada alternativa i paràmetre, ponderats posteriorment en funció d'uns pesos . Després es realitza una valoració de l'alternativa 1, la que presenta més puntuació i que coincideix amb la que es defineix en el projecte bàsic.

Quant a l'alternativa 0 la puntuen amb menor valoració quan, des del punt de vista paisatgístic i patrimonial seria la que presentaria més puntuació atès que l'actuació evidentment suposarà un impacte paisatgístic. La finca no es troba degradada, ans al contrari, el programa LIFE de Flora ha proposat la finca de Biniaiet vell com «microreserva de flora» per la presència d'una espècie en retrocés: Anemone Coronaria L , cosa que el document no comenta ni valora.

Tal com descriu l'informe del Consell, cada una de les microreserves que formen part de la proposta compta amb una fitxa en la que es descriu el seu interès específic i on es delimita la seva extensió damunt la cartografia. La microreserva núm. 16 és la denominada “Alcaidusset”. El seu interès té a veure amb l’escassetat a Menorca de l’espècie esmentada. Segons la fitxa, la continuïtat de la població depèn de l’ús del sòl i es veu afavorida per la pastura no intensiva, en espais oberts. D’acord amb la cartografia de la fitxa, la microreserva coincidiria amb un àmbit de 9.821 m2 de superfície situat en l’extrem sud-oest de la finca Biniaiet Vell (FR 4594/2) i es situaria a pocs metres de distància de la carretera Me-1 i del camí de Biniaiet. En l’extrem nord de la mateixa finca es preveu implantar l’activitat que és objecte de l’expedient de declaració d’interès general. Tenint en compte que la finca té una superfície de devers 26 hectàrees, l’espai proposat com microreserva ocupa el 3,7% de la seva superfície. L’àmbit de la microreserva proposada no afecta, per tant, a la totalitat de la finca Biniaiet Vell. Es troba a una distància mínima d’aproximadament 275 m cap al sud del recinte on el projecte preveu dur a terme l’activitat de tractament de residus i l’espai intermedi està ocupat per una petita elevació del terreny.

Segon el Consell, tot i l’interès que presenten els àmbits, a dia d’avui no es té constància de que la proposta s’hagi arribat a concretar a nivell formal mitjançant la incorporació d’aquests espais a cap de les figures de protecció previstes en la Llei 6/2005 de 25 de maig per la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO).

L'estudi d'alternatives no analitza a fons ni compara amb la resta d'alternatives l'opció d'implantació en altres finques rústiques de la zona de llevant de l'illa que compleixin els requisits assenyalats pel PDS de residus.

Es troba que la valoració de les alternatives és poc profund i no es valoren de manera especifica tots els punts ambientals afectats, raó per la qual l'anàlisi es troba insuficient e incomplert.

Principals impactes de l’alternativa escollida i la seva correcció

Es presenta una identificació dels impactes i de les accions susceptibles de generar-los, a la fase d'instal·lació i de funcionament. Es presenta una identificació del punts ambientals crítics i valoració dels impactes, així com la metodologia utilitzada.

En general la redacció és un mica desorganitzada i força repetitiva, cosa que fa que l’anàlisi i la redacció del present informe es compliqui. Els mateixos paràgrafs apareixen repetits diverses vegades o en apartats que no corresponen, per exemple es presenten impactes a l'inventari, o es proposen mesures correctores a la descripció dels impactes, abans inclús de valorar-los.

Al punt 5 valoració d’impactes, es presenta una metodologia basada en la valoració de l'impacte en funció de si l'efecte és des de molt alt a poc significatiu, abans i després de l'aplicació de les mesures. Es realitza una valoració per a cada factor ambiental. La valoració realitzada es mínima i subjectiva, no es valoren els atributs establerts a la llei (i no es valoren els impactes com a compatibles, moderats, severs i crítics. Tampoc es valora l’impacte global del projecte.

Tal com es defineix a l’article 35. Estudi d’impacte ambiental l’EIA ha de realitzar una avaluació i, si és procedent, quantificació dels efectes previsibles directes o indirectes, acumulatius i sinèrgics del projecte sobre la població, la salut humana, la flora, la fauna, la biodiversitat, la geodiversitat, el sòl, el subsòl, l’aire, l’aigua, els factors climàtics, el canvi climàtic, el paisatge, els béns materials, inclòs el patrimoni cultural, i la interacció entre tots els factors esmentats, durant les fases d’execució, explotació i, si s’escau, durant la demolició o l’abandonament del projecte.

Per norma general, la valoració de l’impacte com a compatible, moderat, sever o crític, es basa en la caracterització del efectes de cadascun dels impactes. A través de la valoració quantitativa dels atributs establerts a l’annex ANNEX VI Estudi d’impacte ambiental i criteris tècnics del Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental (Intensitat, Extensió, Moment, Persistència, Reversibilitat, Sinergia, Acumulació, Relació causa-efecte, Periodicitat i Recuperabilitat), es calcula el valor de cada impacte i es defineix com compatible, moderat o crític. Finalment es fa una valoració global de l’impacte analitzant les importàncies individuals de cadascun, valorant de forma global l’impacte del projecte.

En relació a la fase de manteniment i clausura indica que quan arribi el moment s'haurà de presentar un projecte de tancament i clausura on s'avaluaran les diferents alternatives de restauració. Atesa la tipologia de projecte es troba que el projecte i la restauració s'hauria de redactar en un principi, exposant totes les actuacions que es faran per a tornar l'espai al seu estat inicial.

Amb tot, es troba que la valoració dels impactes està poc definida, falta definir els atributs esmentats i per tant és incomplerta i subjectiva.

Tot i que a la valoració dels impactes ja s'indiquen mesures, a l'apartat de mesures preventives i correctores es torna a indicar mesures. Es presenta un bon grapat de mesures, tot i que algunes que no apliquen i d’altres molt generalistes, sense detallar com les aplicarà.

Es presenta un Pla de Vigilància Ambiental en el qual es defineixen els activitats objecte de vigilància ambiental però no defineix com es farà la temporalització, registre o mesures a aplicar si es troben nivells alts. Per exemple, no indica qui, com, quan i nivells màxims pel control de les emissions de pols o de nivells acústics, el seguiment de la incidència visual, etc.

Quant a l'impacte de la pols i del renou

En les immediacions de la finca hi ha diverses explotacions agrícoles i ramaderes i agroturisme en funcionament com Algendaret Nou (agricultura ecològica), Alcaidusset, Biniaiet Nou o Biniai Nou, tal com s'informa a diverses al·legacions. L'EIA descriu i valora els impactes de la pols i del renou de forma general i proposa mesures per minimitzar l'impacte, però no menciona la existència d'aquestes explotacions i agroturisme ni de quina forma repercutirà la planta sobre aquestes. No informa de la tipologia i número de camions que transitaran per la zona ni es presenta un pla de mobilitat.

Segons l'informe del Consell, observant la cartografia disponible s'observa que tres de les quatre finques que presenten al·legacions fan mitgera amb la finca de Biniaiet Vell, cap al nord-oest, nord i est. Les cases de les finques afectades es troben a una distància variable entre 500 m i 1.100 m respecte el recinte que envoltaria la planta de tractament de RCD. El camí que s'empraria per arribar a la planta des de la ctra. Me-1, d'acord amb la darrera modificació del projecte, és el que dóna accés a dues de les finques que han presentat escrit d'al·legacions: Alcaidusset i Biniaiet Nou. Per tant es factible que el trànsit i la planta les afectin.

No s'indica si la instal·lació hauria d'estar inscrita al registre de l'APCA que estableix la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera. En teoria durant les revisions es cercioren que les instal·lacions tenen mesures contra la pols.

El projecte proposa limitar l'impacte visual de la planta així com el renou i la pols, que el document ambiental considera punts crítics ambientals, mitjançant el compliment de mesures previstes per disminuir els efectes de la pols i dels renous com la instal·lació de sistemes específics d'aspiració per a la captació i eliminació de pols dintre de la planta, el rec d'accessos i de l'àmbit de la planta i la limitació de l'activitat a l'horari diürn.

Però la mesura més important és la instal·lació d'una pantalla de bruc ecològic en el perímetre del recinte de l'activitat i d'una pantalla vegetal formada per una faixa de 18 m d'amplada en els límits de la finca (aprox. 2,2 km), el que suposa una superfície total ocupada per la faixa a repoblar d'uns 26.400 m2.

Es menciona la utilització de pins, alzines i altres espècies autòctones, a més de xiprers. També s'empraran arbusts i mates.

En el document ambiental no s'especifica el període de temps previst per tal que la barrera vegetal assoleixi una alçada suficient per considerar-la efectiva i tampoc quan arribarà a estar plenament desenvolupada. Segons el pressupost del projecte es preveu plantar 2.411 unitats d'arbres amb un preu previst d'1,01 euros la unitat i 5.314 unitats d'arbust amb un preu d'1,37 euros la unitat. Els preus aportats indica que es tracta d'arbres de molt poca alçada i pocs anys.

Amb tot, per arribar a ser efectiva d'aquí han de passar anys. Només es podrà aconseguir un apantallament important a mig o llarg termini, no de forma immediata.

En efecte, a les al·legacions també indiquen que la barrera proposada no serà una mesura immediata, sinó com a possible millora cara al futur i en funció de diverses variables (atenció que rebin les plantes, inclemències del temps, etc.). S'afegeix que bona part de les d'espècies previstes no són plantes autòctones.

Amb tot, es troba que no és correcta la valoració d'aquesta mesura correctora en les matrius de l'EIA, ni des del punt de vista de la pols ni de la qualitat paisatgística. Si la principal mesura correctora no farà efecte fins a uns quants anys, durant aquest temps l'impacte no estarà disminuït i podria ser significatiu.

Quant als accessos:

Tal com indica l'informe del Consell, el projecte inicial contemplava dos accessos a la planta:

- Un accés principal directe des de la carretera Me-1, previst per l'entrada i sortida de camions. Implicava la construcció d'un nou vial de 9 m d'amplada de plataforma i aprox. 400 m de longitud i havia de travessar la finca pel seu eix, de sud a nord. Segons l'informe inicial del Departament de Mobilitat el disseny de la intersecció amb la carretera Me-1 s'havia d'ajustar al projecte constructiu corresponent al projecte de traçat aprovat per la comissió de Govern del CIM de 17.09.12. Actualment les obres de la carretera es troben paralitzades i el projecte està en fase de revisió.

- Un accés secundari a través del camí d'Alcaidusset existent que limita cap a l'oest amb la finca. Aquest accés havia de tenir un ús en cas d'emergència i el tram afectat des de la ctra. Me-1 seria de devers 460 m.

El dia 9.05.14 el Ple de la CMAIB va acordar informar de forma favorable el projecte de la planta de tractament de RCD establint una sèrie de condicionants, el primer dels quals consistia en la necessitat d'eliminar el vial d'accés principal per la seva afecció al terreny, fent les modificacions pertinents al vial existent per tal que es convertís en l'accés a la planta.

En data 4.11.14 es va comunicar al promotor de l'activitat la suspensió de la tramitació de l'expedient per tal que s'esmenessin diverses deficiències. Una d'aquestes deficiències (b) derivava de l'acord de la CMAIB i tenia relació amb el camí d'accés: «S'haurà de justificar que el camí d'Alcaidusset existent en el límit oest de la finca presenta unes condicions adequades per donar servei a l'activitat. En cas contrari s'hauran d'assenyalar les actuacions de condicionament proposades i presentar la conformitat de l'administració titular de la via.»

Finalment, el projecte reformat d'esmena de deficiències que es va presentar inclou la supressió del vial al sud de la planta, deixant com únic accés el camí d'Alcaidusset. En el document tècnic s'especifica que tant el paviment com el pendent del camí presenten unes condicions adequades per donar servei a l'activitat, si bé es posa de manifest que en dos punts del camí l'amplada és inferior a 4 m. Aquesta darrera circumstància impediria l'encreuament de dos vehicles de forma simultània. Es planteja la possibilitat, si així ho determinés el CIM, d'instal·lar un semàfor temporitzat o un sistema semblant per donar pas alternatiu.

Diversos escrits d’al·legacions mencionen que el promotor no compta amb servitud de pas ni permís del titular del camí d'accés des de la carretera Me-1. Fan referència al suposat caràcter privat del camí d'Alcaidusset i Biniaiet Nou (aporten còpia de l'escriptura de segregació i compravenda d'una porció de 2.254 m² provinents de la finca matriu de Biniaiet Vell que va servir per què la propietat de la finca Biniaiet Nou desviés durant l'any 1972 el camí d'accés a la seva finca per tal de millorar l'accés fins la ctra. Me-1). Conclouen que la informació aportada en el projecte sobre el compliment de les necessitats d'accés resulta del tot insuficient.

En relació a la titularitat de la via, com annexos al projecte s'adjuntaven certificats dels Ajuntaments dels dos municipis pels que transcorre el camí: el certificat de l'Ajuntament d'Alaior indica que «segons consta en l'inventari municipal de l'Ajuntament d'Alaior, del camí denominat Alcaidusset que va des de la carretera Maó-Alaior Me-1 (km 5,5) fins a la finca denominada Alcaidusset, el tram que es troba dins el polígon 9 del terme municipal d'Alaior no està inscrit.» i el certificat de l'Ajuntament Maó especifica que «segons informa el tècnic municipal, no consta la titularitat municipal del denominat camí d'Alcaidusset. Es tracta d'un camí situat en una propietat privada que dóna accés a la finca Alcaidusset del terme municipal d'Alaior.»

Juntament amb els escrits d'al·legacions, els propietaris i representants legals de les dues finques a les que condueix el camí (Alcaidusset i Biniaiet Nou) presenten còpia de l'escriptura de segregació i compravenda d'una porció de 2.254 m² provinents de la finca matriu de Biniaiet Vell. Aquests terrenys van servir a la societat JUNA SA, llavors vinculada al lloc Biniaiet Nou, desviar el camí millorant així l'accés fins la ctra. Me-1 amb l'acord favorable de la Comissió permanent de l'Ajuntament de Maó (7.12.72) i l'informe de l'enginyer cap de carreteres de Balears (28.11.72). Segons els plànols de la intervenció feta en aquell moment, que s'adjunten, aquesta desviació coincideix amb el començament de l'actual traçat del camí d'Alcaidusset.

De tot l'anterior (certificacions municipals així com còpia d'escriptura i autoritzacions per obres de millora de connexió que complementen diversos escrits d'al·legacions) l'informe del Consell dedueix que no es tracta d'un camí de titularitat pública i indica que si es confirma que la propietat del camí és privada, no resultaria viable el seu ús per l'accés a la planta mentre no es compti amb la conformitat expressa dels titulars o s'acrediti la disponibilitat d'aquest ús.

Atès que sembla que no tenen autorització de servitud ni per escometre les millores i condicionament del camí necessari, la viabilitat de l'accés i de la planta es veu compromesa. La CMAIB ha sol·licitat al promotor que informés però no s'ha rebut cap resposta.

En relació al patrimoni arqueològic

AL EIA s'indiquen els elements i béns patrimonials, tot i que està incomplert. No s'especifica ni es valora valoren concretament els impactes sobre el jaciment arqueològic de Biniaiet i Sant Vicenç d’Alcaidús. De fet el propi promotor informe que demana la delimitació dels jaciments ja que, segons ell mateix, és un pas previ per a valorar el impactes de la planta atès que primer cal determinar les zones arqueològiques i el seu entorn de protecció.

Pel que fa a la incidència damunt els valors culturals, s'ha informat en diverses ocasions, tal com s'indica al apartat “Informe del Servei de Patrimoni” del present informe.

Tal com indica l'informe del Consell, en el primer informe de data 28.01.16, es va recomanar acceptar les al·legacions presentades. A l'esmentat informe assenyala que «si superposam la delimitació del jaciment arqueològic de Bininaiet Vell a la planta del projecte, i li afegim 70 m de delimitació de la protecció de l'entorn que preveu el projecte bàsic de 2012, es veu clarament que el nou accés a la planta afecta aquesta protecció. Però, a més, el canvi de l'accés a la planta pel camí d'Alcaidusset significa l'afectació directa al jaciment de Sant Vicent d'Alcaidús, els restes del quan llinden amb el marge oest d'aquest camí.» Segons el plànol de situació dels jaciments arqueològics i de delimitació del seu entorn, el vial d'accés previst en el projecte inicial i que va ser suprimit del projecte per acord de la CMAIB de dia 9.05.14, els afecta.

Arran d'aquest informe el promotor, en un expedient separat del tràmit ambiental, va demanar al Departament de Patrimoni del Consell, la delimitació arqueològica de Biniaet Vell.

Tal com s'ha indicat, aquest informe, de data16/06/17, recomana informar desfavorablement la declaració de la delimitació de l'entorn de protecció del poblat talaiòtic de Biniaiet vell i Sant Vicenç d'Alcaidús (Maó-Alaior) per les següents motivacions:

1- Deixa fora del límit de la zona arqueològica les coves C3 i C4 de Biniaiet Vell (BTV-01), així com les coves C3 i C4 de Sant Vicenç d'Alcaidús (SVA-01) sense motivar la raó per la qual no formen part del poblat, atès que és habitual en els poblats talaiòtics l'existència d'aquestes coves, tant en l'interior del poblat com a la perifèria.

2- Deixa fora de la línia límit de la zona arqueològica la concentració ceràmica situada entre el de Sant Vicenç d'Alcaidús i la cova SVA-02.

3- No es té present el talaiot situat al turó nord-est conegut com a BVE-01.

4- No s'ha complimentat la petició de simulació en tres dimensions de l'afectació visual de la PTRCD, atès que aquesta és la finalitat per la qual es tramita la delimitació, i és necessària per a complimentar l'article 41.3 de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balear

Atès que no s'ha arribat a un acord sobre la delimitació de l'entorn de protecció del poblat talaiòtic de Biniaiet vell i Sant Vicenç d'Alcaidús (Maó-Alaior) no es pot garantir que la construcció de la planta no suposi una afectació sobre els valors culturals de la zona.

Quant a l'Estudi Paisatgístic

En relació al paisatge, el document presenta un inventari ambiental a la pàgina 100 on informa que es presenta un annex específic sobre la matèria al final del document, però només es troba un plànol de simulació d'integració paisatgística.

Després d'indicar que un dels aspectes més controvertits d'aquestes activitats serà l'important impacte visual i paisatgístic que es genera, s'informa que aquest impacte pot solucionar-se total o en gran manera durant les diferents fases de vida de la planta de residus, si bé durant la fase d'instal·lació pot resultar complex minimitzar-ho. Estableix que una vegada preses les mesures oportunes, s'arribarà a un nivell acceptable o inclús millorar les condicions actuals. És complicat imaginar-se com la presència d'una planta de residus pot millorar el paisatge, inclús amb una barrera vegetal totalment desenvolupada.

S'indica de forma molt superficial la fragmentació del paisatge i l’impacte sobre aquest. Es descriu de forma general el paisatge i estableix que es tracta d'un paisatge de qualitat mitja-baixa però no indica d'on extreu aquestes conclusions ni informa de fonts concretes.

S'adjunta un plànol molt bàsic amb triangles que, segons sembla, representen pics que no es nombren, i amb zonificacions de color segons siguin zones visibles o no visibles. Es presenta només un plànol de simulació amb la barrera vegetal, des d'un punt desconegut, en el qual es veu un plànol topogràfic amb diferents arbres.

No es defineixen ni les conques visuals ni els punt d'observació, raó per la qual no s'entén com s'ha avaluat la visibilitat i com s'arriba a la conclusió de que, amb l'apantallament perimetral proposat, la planta no es veurà. No explica com s'ha calculat la alçada de barrera necessària. No es detalla exactament la metodologia utilitzada.

En un punt indica” S'aprecien les instal·lacions a escala sobre el terreny, mitjançant simulacions 3D sobre el model digital del terreny. Es mostra des dels punts de vista mes sensibles des de la perspectiva d'impacte ambiental i segons la disposició del terreny, els limitis nord i oest, envoltats d'elevacions mes pronunciades són menys sensibles.” No s'entén que vol dir.

Normalment els estudis d'impacte visual determinen la visibilitat del projecte superposen les conques visuals amb els punts d'observació on puguin donar-se potencials observadors. En funció dels resultats obtinguts, es pot determinar quines mesures correctores aplicar.

Es solen definir diferents les àrees d'influència i es generen les conques visuals des de cadascun dels elements que configuren el projecte, considerant les alçades de cadascun dels elements. També es defineixen els punts d'observació des d'on es veurà la planta. Desprès, sobre la base de les mesures correctores proposades es generen de nou les conques visuals obtenint-se la conca visual amb les mesures correctores de forma que es pot veure la seva eficàcia.

En relació als valors paisatgístics que podrien resultar afectats, el document ambiental es refereix a la pantalla vegetal com un factor que ajudarà a l'ocultació de les instal·lacions, però no des de l'inici atès que per assolir els metres necessaris faran falta un quants anys. El mateix document ambiental reconeix que durant la fase d'instal·lació pot resultar complexe minimitzar-l l'impacte visual. El propi document estableix a la pàgina 135, “Cambios paisajisticos” que si no s'apliquen mesures correctores, hauria un gran impacte ambiental. Si la principal mesura correctora no serà efectiva els primers anys, es pot deduir que durant aquests s'estarà produint un impacte ambiental considerable.

Quant a la dotació de serveis

L'informe del Consell analitza si es considera resolta la dotació d'aquests serveis d'acord amb la informació que consta en l'expedient:

1 -Xarxa viària d'accés. Queda pendent de justificar la suficiència d'aquest servei així com la conformitat del titular de la via o la disponibilitat per aquest ús, d'acord amb el que s’ha observat amb més detall en els punts 4.e i 4.l del present informe.

2 -Xarxes d'abastament d'aigua i de sanejament. Els punts 4.o i 4.g del present informe tracten qüestions relacionades amb aquests dos serveis, que es consideren justificats i pendents de qüestions de poca transcendència que no requeririen la suspensió de la tramitació de l'expedient.

3 -Subministrament elèctric. Segons la darrera versió del projecte, la connexió elèctrica es preveu a partir d'un doble sistema de subministrament de caràcter autònom. La font principal consistirà en un grup electrogen model Caterpillar DTA/S-1000 alimentat per gasoil que generarà una potència de 918 kW. També es preveu la col·locació de panells solars fotovoltaics damunt la nau taller-magatzem.

Tenint en compte els informes del Servei de Patrimoni i l'informe de les al·legacions del CiMe, l'informe del Consell Científic del Comitè Espanyol del Programa MAB (Reserva Biosfera), les al·legacions rebudes durant la Informació Pública i l'anàlisi realtzat del projecte i l'EIA s'extreuen diferents qüestions sobre les quals es basa la proposició de Declaració d'Impacte Ambiental:

1.L'estudi d'alternatives és insuficient i no valora totes les possibilitats

2.Durant la valoració dels impactes no s'han valorat els atributs especificitats per la llei, raó pel la qual es troba que la valoració és subjectiva i alguns impactes estan infravalorats o no es valoren. No s'indica ni es valora els impactes sobre les explotacions agroramaderes i agroturismes a la zona, ni sobre la microreserva existent on es troba l’espècie Anemome Coronaria L., molt escassa a Menorca.

3.No es valoren correctament els impactes sobre el jaciment arqueològic de Biniaiet - Sant Vicenç d’Alcaidús. No s'ha obtingut un informe favorable sobre la delimitació del poblat talaiòtic, raó per la qual no es pot garantir que no s'afecti

4.L'impacte paisatgístic no està correctament valorat, els plànols aportats són incomplerts e insuficients per valorar l'impacte visual

5.La principal mesura protectora proposada, la barrera vegetal, no serà efectiva de forma immediata, trigarà uns anys, durant els quals es podrien produir impactes ambientals significatius. Per tant la mesura no està correctament valorada

6.Es dubte de la viabilitat de l'accés proposat, l'actual accés, atès que no es garanteix l'autorització de servitud de pas i de condicionament del camí, cosa que compromet la viabilitat del projecte. No s'ha realitzat un Pla de Mobilitat ni s'informa del número i freqüència de pas del camions, raó per la qual els impactes pel trànsit continuat de vehicles pesants no s'han pogut valorar correctament

Tot i que el PDS per a la gestió dels residus no perillosos de Menorca assenyala que les Àrees d’Interès Agrari constitueixen una de les tres categories de sòl rústic aptes per albergar plantes de tractament de RCD, per totes les qüestion exposades la parcel·la escollida no sembla la més adient des del punt de vista ambiental. La construcció de la planta pot suposar un impacte significatiu sobre els valors paisatgístics, culturals i agroramaders de la zona, raó per la qual s'informa desfavorablement.

Conclusions

Per tot l’anterior,  es FORMULA DECLARACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL  DESFAVORABLE a la realització del projecte de planta de tractament de residus de construccions i obres a la finca Biniaiet Vell promoguda per Bocayma Inversiones, SL. T. M. Maó, atès que previsiblement es poden produir impactes adversos significatius sobre el medi ambient

Aquesta proposta de DIA s’emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l’obtenció de l’autorització.

Amb independència del contingut de la DIA es recorda que aquest tipus de instal·lacions estan subjectes a autorització prèvia de la Direcció General d’Educació Ambiental, Qualitat Ambiental i Residus (servei de residus).

Palma, 4 de juliol de 2018

El president de la CMAIB

Antoni Alorda Vilarrubias