Torna

BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Secció III. Altres disposicions i actes administratius

ADMINISTRACIÓ DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA

CONSELLERIA DE PRESIDÈNCIA

Núm. 7925
Proposta de resolució i resolució de la consellera de Presidència, en exercici de les competències en matèria de col·legis professionals, per la qual es qualifica positivament la modificació dels Estatuts del Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears i se n’ordena la inscripció en el full registral corresponent del Registre de col·legis professionals de les Illes Balears

  • Contingut, oficial i autèntic, de la disposició: Document pdf  Versió PDF

Text

Proposta de resolució i resolució de la consellera de Presidència, en exercici de les competències en matèria de col·legis professionals, per la qual es qualifica positivament la modificació dels Estatuts del Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears i se n’ordena la inscripció en el full registral corresponent del Registre de col·legis professionals de les Illes Balears

Fets

1. El 29 de juny de 2016, el Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears va presentar en el Registre de la Conselleria de Presidència una sol·licitud de qualificació de la modificació dels seus Estatuts, aprovada per l’Assemblea General de dia 14 de juny de 2016, la qual està sotmesa a aquest tràmit per prescripció de l’article 21.2 de la Llei 10/1998, de 14 de desembre, de col·legis professionals de les Illes Balears, i del capítol IV del Reglament de col·legis professionals de les Illes Balears, aprovat pel Decret 32/2000, de 3 de març, d’acord amb el certificat de la Secretaria del col·legi professional aportat junt amb la sol·licitud.

2. El 12 de setembre de 2016 es va sol·licitar un informe jurídic al Servei d’Assessoria Jurídica de la Conselleria de Presidència, tal com preveu l’article 16.1 del Reglament de col·legis professionals de les Illes Balears, que va ser emès el dia 21 de setembre de 2016.

3. El 12 de setembre de 2016, dins el tràmit d’audiència a les conselleries directament relacionades amb el contingut de la professió representada pel col·legi, es va sol·licitar un informe a la Conselleria de Medi Ambient, que va ser emès el dia 6 de juny de 2017.

4. El 19 de març de 2018, el Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears va aportar la nova redacció dels seus Estatuts d’acord amb les indicacions realitzades en l’informe jurídic del Servei d’Assessoria Jurídica de la Conselleria de Presidència de 21 de setembre de 2016 i en l’informe de la Conselleria de Medi Ambient de 6 de juny de 2017.

5. Un cop examinat el contingut dels nous Estatuts presentats, s’observa que el text aprovat per l’òrgan col·legial competent s’adequa a la Constitució, a l’Estatut d’autonomia i a la normativa reguladora de col·legis professionals.

Fonaments de dret

1. L’article 36 de la Constitució espanyola disposa que la llei ha de regular les peculiaritats pròpies del règim jurídic dels col·legis professionals i l’exercici de les professions titulades. L’estructura interna i el funcionament dels col·legis han de ser democràtics.

2. D’acord amb el que disposa l’article 31.9 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, en la redacció que en fa la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, corresponen a la Comunitat Autònoma les competències de desplegament legislatiu i d’execució en matèria de corporacions de dret públic representatives d’interessos econòmics i professionals, les quals ha d’exercir en el marc de la legislació bàsica de l’Estat i en els termes que s’hi estableixin.

3. L’article 21.1.a) de la Llei 10/1998 estableix que els col·legis professionals han de comunicar a la conselleria competent en aquesta matèria el text oficial dels estatuts i les modificacions que s’hi facin, en els termes que es determinin reglamentàriament.

4. L’article 16.4 del Reglament de col·legis professionals de les Illes Balears, aprovat pel Decret 32/2000, de 3 de març, estableix la competència per dictar la resolució sobre la qualificació dels estatuts col·legials, que recau en el conseller competent en matèria de col·legis professionals.

5. El Decret 24/2015, de 7 d’agost, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s’estableixen les competències i l’estructura orgànica bàsica de les conselleries de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, atribueix a la Conselleria de Presidència, a través de la Direcció General de Relacions Institucionals i Acció Exterior, la competència en matèria de corporacions de dret públic.

 

Proposta de resolució

Propòs a la consellera de Presidència que dicti una resolució en els termes següents:

1. Qualificar positivament els nous Estatuts del Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears, annexos a aquesta Resolució.

2. Ordenar la inscripció d’aquesta modificació del text dels Estatuts en el full registral corresponent del Registre de col·legis professionals de les Illes Balears.

3. Ordenar la publicació d’aquesta Resolució en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

4. Notificar aquesta Resolució a la corporació sol·licitant.

Interposició de recursos

Contra aquesta Resolució, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant la consellera de Presidència en el termini d’un mes comptador des de l’endemà d’haver-ne rebut la notificació, d’acord amb l’article 124 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i l’article 57 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

També es pot interposar directament un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears en el termini de dos mesos comptadors des de l’endemà d’haver rebut la notificació de la Resolució, d’acord amb l’article 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

 

Palma, 6 de juliol de 2018

El director general de Relacions  Institucionals i Acció Exterior

Josep Enric Claverol i Florit

Conforme amb la proposta. En dict resolució.

La consellera de Presidència

Pilar Costa i Serra

 

ANNEX

ESTATUTS

CAPÍTOL I

DISPOSICIONS GENERALS

ARTICLE 1. DENOMINACIÓ I NATURALESA JURÍDICA

El Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears és una corporació de dret públic que es constitueix sota l’empara de l’article 36 de la Constitució espanyola; de la Llei 2/1974, de 13 de febrer, de col·legis professionals, modificada per la Llei 74/1978, de 26 de desembre, i per la Llei 7/1997, de 14 d’abril, sobre mesures liberalitzadores del sòl i col·legis professionals; l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, i la Llei 10/1998, de 14 de desembre, de col·legis professionals de les Illes Balears i, finalment, pel Decret 72/2001, de 25 de maig, pel qual es constitueix, per segregació, el Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears, amb estructura interna democràtica, independent de l’Administració, de la qual no forma part, sense perjudici de les relacions de dret públic que amb ella legalment li corresponguin.

El Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears té personalitat jurídica pròpia i plena capacitat per al compliment de les seves finalitats. En conseqüència, i d’acord amb la legalitat vigent, el Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears pot adquirir, vendre, alienar, posseir, reivindicar, permutar i gravar tota classe de béns i drets, signar contractes, obligar-se i exercitar accions i interposar recursos en totes les vies i jurisdiccions per al compliment de les seves finalitats.

ARTICLE 2. RELACIONS AMB L’ADMINISTRACIÓ I ALTRES ENTITATS

El Col·legi exercirà, dins del seu àmbit d’actuació, la representació i la defensa de la professió davant de l’Administració, les institucions, els tribunals, les entitats i els particulars, amb legitimació per ésser part en qualsevol procediment que afecti els interessos de la professió i dels col·legiats, i exercirà el dret de petició, conforme a la Llei.

El Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears es relacionarà amb l’Administració autonòmica balear quant a les matèries corporatives institucionals a través de la Conselleria de Presidència i a través en cada cas de la conselleria amb la qual tingui relació l’àmbit de competències i continguts professionals que es tracti segons les diferents activitats professionals del Biòleg.

Les relacions del Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears amb altres entitats, col·legis o consells de la mateixa professió de fora de l’àmbit territorial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears seran establertes mitjançant acords, sense perjudici de fer-ho directament quan es tracti d’assumptes específics de les matèries col·legials que afectin la professió en la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

ARTICLE 3. ÀMBIT TERRITORIAL, SEU I DOMICILI. INSÍGNIA

El seu àmbit territorial és la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

El Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears tindrà la seva seu central a Palma, amb domicili al carrer de Catalunya, 5, entresòl A, 07011, reservant-se la Junta de Govern la possibilitat de qualsevol canvi d’aquest, dins de la localitat de Palma, i es pot establir en altres ciutats de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears comunicant-ho en qualsevol cas al Registre de col·legis professionals de les Illes Balears de la Conselleria de Presidència.

La insígnia col·legial de caràcter històric està formada per una cadena d’ADN, símbol del Consell General de Col·legis Oficials de Biòlegs; els colors són el blanc i el fons verd maragda acompanyat per la frase ‘Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears’.

ARTICLE 4. FINALITATS

Són finalitats essencials i fonamentals del Col·legi:

1. L’ordenació, en l’àmbit de la seva competència, i d’acord amb allò establert per les lleis, de l’exercici de la professió de Biòleg en totes les seves formes i especialitats.

2. La representació exclusiva d’aquesta professió de conformitat amb la disposició transitòria quarta de la Llei 25/2009, de 22 de desembre, de modificació de diverses lleis per a la seva adaptació a la Llei sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici.

3. La defensa dels interessos professionals dels col·legiats, sense perjudici de les competències de les administracions públiques per raó de la relació funcionària, i de les organitzacions sindicals i patronals en l’àmbit específic de les seves funcions.

4. La protecció dels interessos dels consumidors i usuaris respecte dels serveis prestats pels col·legiats.

5. La promoció, salvaguarda i observança dels principis deontològics i ètics de la professió de Biòleg i de la seva dignitat i prestigi.

6. La promoció i foment del progrés de la Biologia, del desenvolupament científic i tècnic de la professió, així com de la solidaritat professional i del servei de la professió a la societat, vetllant que l’activitat professional s’adeqüi als interessos dels ciutadans.

7. La col·laboració amb els poders públics en la consecució dels drets individuals i col·lectius reconeguts per la Constitució.

8. Informar sobre totes les normes elaborades per la Comunitat de les Illes Balears referent a les condicions generals de l’exercici de la professió, com també les funcions, els seus àmbits, possibles tarifes o aranzels, i el règim d’incompatibilitats de la professió de Biòleg.

9. El compliment d’aquestes finalitats es desenvoluparà en l’àmbit estrictament professional, i queden excloses aquelles activitats que la Constitució espanyola i l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears atribueixen específicament als partits polítics, als sindicats i a d’altres associacions.

ARTICLE 5. FUNCIONS

Per al compliment de les seves finalitats, el Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears exercirà les següents funcions:

1. Facilitar als seus col·legiats l’exercici de la professió.

2. Exercir la representació i defensa de la professió de Biòleg i dels col·legiats que així ho requereixin davant l’Administració, institucions, tribunals, entitats i particulars amb la legitimació per ser part en tots aquells litigis que afectin els interessos professionals, en defensa dels seus drets i honoraris produïts pels seus treballs, així com exercitar el dret de petició conforme a la Llei.

3. Participar als consells o organismes consultius de les diferents administracions públiques en matèria de la seva competència professional, quan les seves normes reguladores ho permetin, així com estar representat en els òrgans de participació social existents.

4. Encarregar-se del cobrament de les percepcions, remuneracions i honoraris professionals quan el col·legiat ho sol·liciti lliurement i expressament, en els casos en què el Col·legi tingui creats els serveis adequats i en les condicions que s’estableixin reglamentàriament pels seus òrgans de govern.

5. Participar, quan sigui requerit per a això per l’òrgan administratiu competent, en l’elaboració dels plans d’estudi, i informar de les normes d’organització dels centres docents corresponents a la professió, mantenint contacte amb aquests, així com preparant la informació necessària per facilitar l’accés a la vida professional de nous professionals.

6. Atorgar la deguda protecció als interessos dels consumidors i usuaris respecte dels serveis oferts pels col·legiats.

7. Estar representat en els consells socials de les universitats, quan sigui designat per a això per l’òrgan competent.

8. Facilitar als tribunals de justícia la relació dels col·legiats que poguessin ser requerits per intervenir com a pèrits en assumptes judicials.

9. Dur a terme les funcions que li siguin encomanades per les administracions públiques, com també la col·laboració amb aquestes mitjançant la realització d’estudis, emissió d’informes, elaboració d’estadístiques i altres activitats relacionades amb les seves finalitats que li siguin sol·licitades o acordi formular per pròpia iniciativa.

10. Ordenar, en l’àmbit de la seva competència, i d’acord amb el previst en les lleis, l’activitat professional dels col·legiats, vetllant per l’ètica i dignitat professional, i exercint, si escau, la facultat disciplinària en l’ordre professional i col·legial.

11. Denunciar davant l’Administració, i fins i tot perseguir davant els tribunals de justícia, tots els casos d’intrusisme professional que afectin els Biòlegs i l’exercici de la professió.

12. Informar en els procediments judicials, o, si s’escau, administratius, en què es discuteixin honoraris professionals i, si és el cas, respecte dels criteris establerts, exclusivament, per a la taxació de costs.

13. Realitzar el visat de projectes si és voluntàriament sol·licitat, informes, dictàmens, valoracions, peritatges i altres treballs realitzats per Biòlegs en l’exercici de la seva professió, com també editar i distribuir impresos dels certificats oficials que per a aquesta funció aprovin els òrgans de govern, tot això de conformitat amb la legislació vigent.

14. Intervenir, per la via de la conciliació o arbitratge, en les qüestions que, per motius professionals, se suscitin entre els col·legiats i, en general, procurar l’harmonia, col·laboració i solidaritat entre ells, impedint la competència deslleial en l’exercici de la professió.

15. Resoldre, per laude, a instàncies de les parts interessades, les discrepàncies que puguin sorgir sobre el compliment de les obligacions dimanants dels treballs realitzats pels col·legiats en l’exercici de la professió.

16. Mantenir un actiu i eficaç servei d’informació sobre els llocs de treball a desenvolupar per Biòlegs, a fi d’aconseguir una major eficàcia en el seu exercici professional.

17. Informar dels projectes de llei i disposicions d’un altre rang que es refereixin a les condicions generals de l’exercici professional, incloses la titulació requerida o incompatibilitats.

18. Informar en els procediments judicials o administratius en què es discuteixin qüestions relatives a honoraris i activitats professionals.

19. Garantir una organització col·legial eficaç, promovent el funcionament de seccions especialitzades, fomentant les activitats i serveis comuns d’interès col·legial i professional en els ordres formatiu, cultural, administratiu, assistencial i de previsió. A aquests efectes, podrà establir-se la col·laboració amb altres col·legis professionals i entitats legalment constituïdes.

20. Administrar l’economia col·legial, repartint equitativament les càrregues mitjançant la fixació de les necessàries quotes d’aportació dels col·legiats, recaptant-les, custodiant-les i distribuint-les segons el pressupost aprovat i les necessitats existents i duent una clara i rigorosa comptabilitat que sotmeti el balanç econòmic a auditors jurats de comptes externs, i de tot això serà reflex la memòria anual a realitzar per part del Col·legi Professional.

21. Organitzar cursos per procurar la formació permanent i el perfeccionament de l’activitat professional dels Biòlegs, d’acord amb les necessitats de la professió.

22. Promoure les relacions entre els Biòlegs de les Illes Balears i d’altres àmbits territorials, com també exercir la representació de la professió a escala de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

23. Complir i fer complir als col·legiats les lleis generals i especials que afecten la professió de Biòleg i els estatuts professionals i reglaments de règim interior, com també les normes i acords adoptats pels òrgans de govern del Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears en matèries de la seva competència.

24. Vetllar per la correcta difusió, en els mitjans de comunicació del nostre àmbit territorial, dels avenços significatius de la Biologia. Facilitar a aquests mitjans, quan sigui necessari, comunicats aclaridors i precisos.

25. Totes les altres funcions que li siguin atribuïdes per les disposicions legals vigents i que beneficiïn els interessos professionals dels col·legiats o de la professió.

 

CAPÍTOL II

DELS COL·LEGIATS

 

SECCIÓ 1a.

ELS MEMBRES DEL COL·LEGI

ARTICLE 6. MEMBRES DEL COL·LEGI

1. El Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears agruparà els ciutadans de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i ciutadans de qualsevol estat membre de la Unió Europea i altres estrangers que exerceixin la seva activitat en l’àmbit de la Comunitat Autònoma, i que acreditin, mitjançant les formes legalment establertes, estar en possessió del títol oficial de Graduat o Llicenciat en Biologia, o bé els títols oficials que s’homologuen a aquest, d’acord amb allò establert pel Reial decret 1954/1994, de 30 de setembre, sobre homologació de títols als del Catàleg de Títols Universitaris Oficials, creat pel Reial decret 1497/1987, de 27 de novembre.

D’igual manera, es preveu que podran ser membres del Col·legi aquells titulats que posseeixin un títol oficial universitari superior o grau que provingui del desglossament dels títols esmentats anteriorment, en altres relatius a àrees concretes de la Biologia qualsevol que sigui la seva denominació, és a dir, a aquells titulats en graus oficials que acreditin un tronc comú substancial amb el grau de Biologia, que inclogui com a mínim 12 crèdits ECTS (Sistema Europeu de Transferència de Crèdits) de cadascuna de les matèries Bioquímica, Citologia i Histologia, Microbiologia, Genètica, Fisiologia Vegetal, Fisiologia Animal, Botànica, Zoologia i Ecologia, i 6 crèdits ECTS de cadascuna de les matèries Bioestadística, Física, Química, Geologia, Projectes i Marc Social de l’exercici de la professió de Biòleg.

Així mateix, es podran integrar també en el Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears aquells llicenciats i doctors en Ciències Naturals que hagin estat membres d’associacions de llicenciats en Ciències Biològiques, o estiguin integrats en les seccions professionals de Biòlegs dels Il·lustres Col·legis Oficials de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències, i els que no sent membres d’aquestes entitats i complint els requisits que reglamentàriament s’estableixi demostrin una dedicació continuada a la Biologia.

Podran ser membres del Col·legi tots els espanyols i estrangers que acreditin, igualment de manera legal, estar en possessió d’un títol universitari superior, de caràcter oficial, expedit per una universitat estrangera amb la qual les autoritats educatives espanyoles tinguin establert un conveni de reciprocitat acadèmica amb els títols esmentats en els paràgrafs anteriors, o bé que li sigui convalidat o homologat oficialment pel títol oficial de Llicenciat o Graduat en Biologia.

2. Així mateix, seran membres del Col·legi les societats professionals constituïdes a l’empara d’allò establert en la Llei 2/2007, de 15 de març, que tinguin entre els seus socis professionals algun dels titulats anteriorment esmentats i que entre les seves finalitats figuri l’exercici en comú de les activitats professionals que el Col·legi representa; tant si l’esmentada activitat es realitza en exclusiva o juntament amb una altra activitat professional que no resulti incompatible, sempre que el seu domicili social es trobi dins de l’àmbit territorial del Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears.

3. Per obtenir la col·legiació, a més de demostrar estar en possessió de les titulacions abans esmentades, s’haurà de sol·licitar a la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears, i abonar la quota d’inscripció i la part proporcional de la quota anual ordinària.

 SECCIÓ 2a.

REGISTRE DE SOCIETATS PROFESSIONALS

ARTICLE 7. REGISTRE DE SOCIETATS PROFESSIONALS

S’acorda constituir a la seu del Col·legi un registre de societats professionals, que dependrà de la Junta de Govern, en el qual s’inscriuran totes les societats professionals amb domicili a l’àmbit territorial del Col·legi i que entre les seves finalitats figuri l’exercici en comú de les activitats professionals que el Col·legi representa.

Les dades que han d’incorporar-se al registre, conforme al que es disposa en l’article 8.2 de la Llei 2/2007, són els següents:

a) Denominació o raó social i domicili de la societat.

b) Data i ressenya identificativa de l’escriptura de constitució i notari autoritzant; i durada de la societat si s’hagués constituït per temps determinat.

c) Activitats professionals que constitueixin l’objecte social.

d) Identificació dels socis professionals i no professionals i, en relació amb aquells, nombre de col·legiat i col·legi professional de pertinença.

e) Identificació de les persones que s’encarreguin de l’administració i representació, expressant la condició de soci professional o no de cadascuna d’elles.

Qualsevol canvi de socis i administradors i qualsevol modificació del contracte social seran igualment objecte d’inscripció en el Registre de Societats Professionals.

El Col·legi comunicarà al registrador mercantil qualsevol incidència que es produeixi després de la constitució de la societat professional i que impedeixi l’exercici professional a qualsevol dels seus socis col·legiats.

El Registre col·legial és públic. La publicitat del contingut del full registral en suport informàtic obert a cada societat professional en el Registre es realitzarà prèvia remissió mensual al Ministeri de Justícia de les inscripcions a través d’un portal a Internet públic, gratuït i permanent, el règim de gestió del qual s’establirà pel mateix Ministeri. Així mateix, caldrà atenir-se al que la Comunitat Autònoma de les Illes Balears estableixi sobre aquest tema.

SECCIÓ 3a.

DE LA COL·LEGIACIÓ. DE LA SOL·LICITUD, ADQUISICIÓ, DENEGACIÓ I PÈRDUA DE LA CONDICIÓ DE COL·LEGIAT

ARTICLE 8. OBLIGATORIETAT DE LA COL·LEGIACIÓ

La incorporació al Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears es considera obligatòria per a l’exercici de la professió de Biòleg, sense perjudici del dret a la lliure sindicació. Serà així mateix obligatòria la inscripció, en el registre constituït a aquest efecte, de les societats professionals constituïdes a l’empara d’allò establert en la Llei 2/2007, de 15 de març.

El que es disposa en aquest article s’haurà d’atenir al que es disposa en la disposició transitòria quarta de la Llei 25/2009, de 22 de desembre, de modificació de diverses lleis per a la seva adaptació a la Llei sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici, així com a l’article 16.1 de la Llei 10/1998, de 14 de desembre, de col·legis professionals de les Illes Balears. Per tant, l’exigència d’obligatorietat en la col·legiació ha d’entendre’s amb caràcter de transitorietat en funció del que pugui determinar-se en el futur per norma amb rang de llei.

Pel fet de la seva col·legiació al Col·legi, els col·legiats queden subjectes a aquests Estatuts i a les seves normes complementàries, per la qual cosa quedaran obligats a la plena observança dels presents Estatuts.

L’accés a la col·legiació es regirà pel principi d’igualtat de tret i no discriminació, en particular per raó d’origen racial o ètnic, religió o conviccions, edat o orientació sexual.

ARTICLE 9. COL·LEGIACIÓ

Les peticions de col·legiació es tramitaran de la forma següent:

1. Tota petició d’incorporació al Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears haurà de formalitzar-se personalment a la Secretaria del Col·legi o electrònicament, mitjançant instància dirigida al degà, o, si s’escau, pels altres conductes previstos en la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, i adjuntant la documentació que estableixi la Junta de Govern.

2. Aquesta petició serà resolta per la Junta de Govern en el termini màxim d’un mes des de la seva formulació o, si s’escau, des que s’aportin per l’interessat els documents necessaris o es corregeixin els defectes de la petició. Acabat aquest termini sense que s’hagi resolt la sol·licitud d’incorporació al Col·legi, aquesta es podrà entendre estimada, en els termes establerts en la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, i adjuntant la documentació que estableixi la Junta de Govern.

3. Contra les resolucions denegatòries de les peticions d’incorporació, que hauran de comunicar-se al sol·licitant de forma degudament raonada, escau recurs d’alçada davant el Consell General de Col·legis Oficials de Biòlegs, que haurà d’interposar-se en el terme d’un mes des de la data de comunicació de la denegació d’incorporació al Col·legi.

4. Contra la resolució del recurs d’alçada, que posa fi a la via administrativa, podrà interposar-se un contenciós administratiu en la forma i terminis establerts per a aquesta jurisdicció.

ARTICLE 10. DENEGACIÓ DE LA COL·LEGIACIÓ

La col·legiació podrà ser denegada:

1. Per no acreditació dels requisits prevists en l’article 6, apartat 3.

2. Quan els documents presentats siguin insuficients o ofereixin dubtes respecte a la seva autenticitat.

3. Quan el sol·licitant no completi la seva sol·licitud o presenti documents o certificats per resoldre els dubtes sobre la seva autenticitat que poguessin sorgir, en el termini donat per a això segons allò establert en la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic.

4. Quan el peticionari estigui sota condemna imposada pels tribunals de justícia que porti annexa una pena accessòria d’inhabilitació per a l’exercici de la professió.

5. Quan hagi estat suspès en l’exercici de la professió per qualsevol altre col·legi de Biòlegs dels creats en territori espanyol i no hagi obtingut la corresponent rehabilitació.

6. Quan hagi estat donat de baixa en qualsevol altre col·legi oficial de Biòlegs del territori espanyol per impagament de la quota col·legial segons s’estableix en aquest article i seguint l’article 12 d’aquests Estatuts.

ARTICLE 11. BAIXES

Es perd la condició de col·legiat en qualsevol de les següents circumstàncies:

1. A petició pròpia, sol·licitada per correu certificat i dirigida al degà del Col·legi de Biòlegs de les Illes Balears. Així mateix, es podrà realitzar electrònicament i a distància, o en la Secretaria del Col·legi mitjançant instància dirigida al degà o, si s’escau, pels altres conductes previstos a la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic. Aquesta petició no serà eximent de les obligacions que l’interessat hagi contret amb el Col·legi amb anterioritat a la seva sol·licitud.

2. Per pena d’inhabilitació per a l’exercici professional per sentència judicial ferma; la baixa serà d’ofici i pel mateix període pel qual duri la inhabilitació.

3. Per falta de pagament de la quota col·legial durant un any o d’altres aportacions establertes pels òrgans de govern del Col·legi, previ requeriment del pagament per correu certificat, en el qual s’establirà una pròrroga de dos mesos.

4. Per no reunir els requisits d’exercici; en aquest cas, la baixa es produeix des del mateix moment en què tingui lloc el fet impedient.

5. Per defunció.

6. En tot cas, la pèrdua de la condició de col·legiat per les causes expressades als apartats 2 i 3 d’aquest article hauran de ser comunicades per correu certificat a l’interessat, moment en el qual farà efecte. Les pèrdues de la condició de col·legiat hauran de ser informades als col·legiats a través de la Junta General següent a la data en la qual va fer efecte, i s’haurà d’explicar a quina circumstància es deu tal fet.

7. Les pèrdues de la condició de col·legiat hauran de ser informades als col·legiats a través de la Junta General següent a la data en la qual va fer efecte, i s’haurà d’explicar a quina circumstància es deu tal fet.

ARTICLE 12. TRASLLATS ENTRE COL·LEGIS OFICIALS DE BIÒLEGS

Quan un col·legiat sol·liciti per escrit dirigit a la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears el trasllat de la seva col·legiació a un altre col·legi oficial de Biòlegs, serà baixa per trasllat en el Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears i alta en el que li correspongui pel trasllat.

Si el trasllat és sol·licitat per un col·legiat d’un altre col·legi oficial de Biòlegs, es tramitarà la seva alta en el Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears i la seva baixa en el col·legi que correspongui a través de la secretaria del col·legi de procedència.

El canvi de col·legi no exigirà en cap dels dos casos el pagament de cap quota especial per part del col·legiat, i no tenen la consideració de reincorporacions, en cap cas, les altes per trasllat.

Quant al repartiment de la quota col·legial anual desemborsada pel col·legiat entre els col·legis d’origen i destinació, cal ajustar-se al que es disposa sobre aquest tema pel Consell General de Col·legis de Biòlegs.

Un col·legiat podrà sol·licitar tantes vegades com li calgui o sigui necessari el trasllat de la seva col·legiació.

ARTICLE 13. REINCORPORACIÓ

El Biòleg que, havent causat baixa en el Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears per un dels motius recollits en l’anterior article 11.3, desitgi incorporar-s’hi de nou, haurà de satisfer el deute pendent més els interessos legals del deslliurament d’aquella.

A més, quan el motiu de la baixa hagi estat el que disposa l’article 11.2 d’aquests Estatuts, el sol·licitant haurà d’acreditar el compliment de la pena o sanció que va motivar la seva baixa col·legial.

SECCIÓ 4ª.

DELS COL·LEGIATS D’HONOR

ARTICLE 14. COL·LEGIATS D’HONOR

La Junta de Govern del Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears podrà atorgar el nomenament de col·legiats d’honor del Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears a les persones que, pels seus mèrits científics, tècnics o professionals, qualsevol que sigui la seva titulació acadèmica, hagin contribuït notòriament al desenvolupament de la Biologia o de la professió de Biòleg.

El nomenament tindrà un estricte caràcter honorífic, sense perjudici en la participació en la vida col·legial i en els serveis del Col·legi del col·legiat, d’acord amb el que estableix l’article 15 dels Estatuts, amb excepció del que fa referència a la participació en els òrgans de govern col·legials.

Els membres de la Junta de Govern, fins que exerceixin el càrrec pel qual han estat triats, no poden presentar-se, ni ser proposats, per a col·legiats d’honor.

SECCIÓ 5a.

DELS DRETS I DEURES DELS COL·LEGIATS

ARTICLE 15. DRETS

Són drets dels col·legiats del Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears:

1. Exercir la professió de Biòleg.

2. Ser assistit, assessorat i defensat pel Col·legi, d’acord amb els mitjans que aquest disposi i en les condicions que reglamentàriament es fixin, en totes les qüestions que se suscitin amb motiu de l’exercici professional.

3. Presentar per a registre i visat voluntari documents relacionats amb el seu treball professional. Els treballs professionals es visaran a nom de la societat professional o del professional col·legiat autor del treball, segons se sol·liciti voluntàriament per l’interessat.

4. Ser representat per la Junta de Govern del Col·legi, quan així ho sol·liciti, en les reclamacions de qualsevol tipus dimanant de l’exercici professional.

5. Utilitzar els serveis i mitjans del Col·legi en les condicions que reglamentàriament es fixin.

6. Participar, com a electors i com a elegibles, en totes les eleccions que es convoquin en l’àmbit col·legial; intervenir de forma activa en la vida del Col·legi; ser informat, informar i participar amb veu i vot en les juntes generals del Col·legi.

7. Formar part de les comissions sectorials que s’estableixin.

8. Integrar-se en les institucions de previsió que s’estableixin, en les condicions que es fixin reglamentàriament.

9. Presentar a la Junta de Govern documents amb peticions, queixes o suggeriments relatius a l’exercici professional o a la bona marxa del Col·legi.

10. Rebre, amb regularitat, informació sobre l’activitat col·legial i d’interès professional mitjançant un butlletí informatiu i de circulars internes del Col·legi.

11. Obtenir la convocatòria del referèndum sobre qualsevol qüestió, i la convocatòria i inclusió de punts en l’ordre del dia d’un òrgan de govern col·legiat, en la forma que reglamentàriament s’estableixi.

12. Examinar els arxius i registres que reflecteixin l’activitat col·legial de la forma que reglamentàriament s’estableixi.

13. Expressar lliurement, sense censura prèvia i sota la seva exclusiva responsabilitat, la seva opinió sobre qualsevol aspecte professional o de l’activitat col·legial en el butlletí d’informació col·legial.

14. Guardar el secret professional respecte a les dades i informació conegudes en ocasió de l’exercici professional.

ARTICLE 16. DEURES

Són deures dels col·legiats del Col·legi Oficial de Biòlegs:

1. Exercir la professió èticament i, en particular, atenint-se a les normes deontològiques establertes en els Estatuts o les que puguin acordar-se pels òrgans de govern col·legials.

2. Col·laborar en el prestigi i bon nom de la professió de Biòleg i tot allò que l’identifica.

3. Complir les normes que regeixen la vida col·legial, així com els acords adoptats pels òrgans de govern del Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears, sense perjudici dels recursos oportuns.

4. Presentar al Col·legi declaracions professionals, contractes i altres documents que li siguin requerits, prèvia justificació de la finalitat del requeriment i de l’obligatorietat de la seva presentació.

5. Comunicar al Col·legi, en un termini de trenta dies hàbils, els canvis de residència, domicili o correu electrònic. Així mateix, posaran a la disposició dels destinataris dels seus serveis un número de telèfon, una adreça postal, número de fax o adreça de correu electrònic, amb la finalitat que aquests puguin dirigir les seves reclamacions o peticions d’informació sobre el servei prestat, i comunicaran la seva adreça legal si aquesta no coincideix amb la seva adreça habitual per a la correspondència.

6. Abonar, quan siguin lliurades, les quotes i aportacions establertes pels òrgans de govern del Col·legi. La quota d’inscripció, en cap cas, no serà superior al cost de la seva tramitació.

7. Participar activament en la vida col·legial, assistint a les juntes generals, participant en les comissions sectorials a les quals, per la seva especialitat, sigui convocat.

8. Desenvolupar amb diligència i eficàcia els càrrecs pels quals hagi estat triat, i complir els encàrrecs que els òrgans de govern puguin encomanar-li.

9. Respectar els drets professionals o col·legials d’altres col·legiats.

10. Cooperar amb la Junta General i amb la Junta de Govern, prestant declaració i facilitant informació en els assumptes d’interès col·legial en els quals pugui ser requerit, sense perjudici del secret professional.

11. Posar en coneixement dels òrgans de govern del Col·legi tots els fets que puguin aportar algun interès a la professió, tant particular com col·lectivament considerats.

12. Estar en possessió del carnet d’identitat professional.

13. Guardar escrupolosament el secret professional respecte a les dades i informació coneguts en ocasió de l’exercici professional.

14. Inscriure la Societat Professional, en els termes legalment i reglamentàriament establerts, en el Registre de Societats Professionals constituït a aquest efecte.

15. El Col·legi té sobre les societats professionals, des de la seva incorporació al Registre, les mateixes competències que legalment i estatutàriament té reconegudes en relació amb els col·legiats que siguin persones físiques. En concret, les relatives al règim disciplinari, deontològic i d’incompatibilitats i inhabilitacions. Sense perjudici de la responsabilitat disciplinària dels professionals actuants, que serà concurrent amb la de la mateixa societat professional.

La incorporació al Registre de la Societat no allibera els socis professionals del deure de col·legiació per a l’exercici de la professió.

No obstant això, s’establiran quotes específiques per a les societats, en funció del nombre de col·legiats incorporats a cadascuna, i quedaran aquests exempts del pagament de les quotes, sense perjudici de la responsabilitat que els pogués correspondre, si escau.

L’obligació de col·legiació s’haurà d’atenir al que es disposa en la disposició transitòria quarta de la Llei 25/2009, de 22 de desembre, de modificació de diverses lleis per a la seva adaptació a la Llei sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici, així com a l’article 16.1 de la Llei 10/1998, de 14 de desembre, de col·legis professionals de les Illes Balears. Per tant, l’exigència d’obligatorietat en la col·legiació ha d’entendre’s amb caràcter de transitorietat en funció del que pugui determinar-se per la futura llei de serveis professionals.

 

CAPÍTOL III.

ELS PRINCIPIS BÀSICS REGULADORS DE L’EXERCICI PROFESSIONAL

ARTICLE 17. FUNCIONS DE LA PROFESSIÓ

1. Conforme al previst en l’article 36 de la Constitució, la llei regularà l’exercici de la professió titulada de Biòleg i les activitats, per a l’exercici de les quals és obligatòria la incorporació al Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears.

2. Sense perjudici de l’anterior, com també de les atribucions professionals i normes de col·legiació que es continguin en les lleis reguladores d’altres professions, el Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears considera funcions que pot exercir el Biòleg en la seva activitat professional les que a títol enunciatiu s’esmenten a continuació, com també totes aquelles que li siguin reconegudes per llei o pels tribunals de justícia:

a. Estudi, identificació i classificació dels organismes vius, com també les seves restes i senyals de la seva activitat.

b. Recerca, desenvolupament i control de processos biològics industrials (Biotecnologia).

c. Producció, transformació, manipulació, conservació, identificació i control de qualitat de materials d’origen biològic.

d. Identificació, estudi i control dels agents biològics i altres paràmetres que afecten la conservació de tota classe de materials i productes.

e. Estudis biològics i control de l’acció de productes químics i biològics d’utilització en la sanitat i en els sectors agrari, industrial i de serveis.

f. Identificació i estudi d’agents biològics patògens i dels seus productes tòxics. Control d’infeccions i plagues.

g. Producció, transformació, control i conservació d’aliments.

h. Estudis i anàlisis físiques, fisiològiques, bioquímiques, citològiques, genètiques, histològiques, microbiològiques o immunològiques de mostres biològiques, incloses les d’origen humà i per a anàlisis clíniques.

i. Estudis demogràfics, epidemiològics i nutricionals.

j. Consell genètic i planificació familiar. Reproducció assistida.

k. Educació i divulgació sanitària i mediambiental, i, en particular, les relatives a l’educació en matèria de nutrició humana.

l. Planificació i gestió racional dels recursos naturals renovables, terrestres i aquàtics (marítims i continentals).

m. Anàlisis biològiques, control, tractament i depuració de les aigües. Aspectes ecològics i conservació de la naturalesa. Aspectes ecològics de l’ordenació del territori.

n. Organització i gerència d’espais naturals protegits, parcs zoològics, jardins botànics i museus de Ciències Naturals. Biologia recreativa. Estudis, anàlisis i tractament de la contaminació industrial, agrícola i urbana. Estudis sobre Biologia i impacte ambiental.

o. Avaluació ecològica i treballs de planificació i gestió aplicats a la conservació de la naturalesa i a l’ordenació del territori. Estudis d’impacte ambiental i auditories ambientals.

p. Direcció i gestió d’espais naturals protegits, parcs zoològics, jardins botànics i museus de Ciències Naturals. Biologia recreativa.

q. Estudis, anàlisis i tractament de la contaminació de qualsevol origen.

r. Organització, implantació, coordinació i direcció de sistemes de gestió ambiental en empreses, organismes públics o privats o en qualsevol institució.

s. Peritatges taxonòmics i expedició de certificats, sense perjudici de la dependència funcionarial o laboral.

t. Ensenyament de la Biologia en els termes establerts per la legislació educativa.

u. Assessorament científic i tècnic sobre temes biològics i ambientals.

v. Totes aquelles activitats que guardin relació amb la reproducció assistida i Biologia en general.

ARTICLE 18. FORMES DE L’EXERCICI DE LA PROFESSIÓ

La professió de Biòleg pot exercitar-se de forma liberal, ja sigui individual o associativa, en relació laboral amb qualsevol empresa pública o privada o mitjançant relació subjecta a dret administratiu.

En qualsevol cas, l’exercici de la professió es basa en el respecte a la independència del criteri professional, sense límits il·legítims o arbitraris en el desenvolupament del treball i en el servei a la comunitat.

El Col·legi, en compliment del preceptuat per la normativa vigent en matèria de societats professionals, ha constituït un registre professional als efectes previnguts en l’esmentada normativa.

ARTICLE 19. REGISTRE I VISAT DE TREBALLS PROFESSIONALS

El Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears establirà normes i requisits per a la realització del registre i visat dels treballs professionals de conformitat amb la legislació vigent.

Aquestes normes seran aprovades per la Junta General, a proposta de la Junta de Govern i prèvia informació col·legial, i segueixen la Llei 20/2013, de 9 de desembre (garantia de la unitat de mercat).

En tot cas, en els treballs professionals s’haurà de distingir amb absoluta claredat les conclusions que es presenten com a hipòtesis d’aquelles altres que es presentin com a derivades directament dels resultats del treball. Així mateix, en els treballs en què, pel seu caràcter confidencial, no sigui possible tramitar reglamentàriament el seu registre i visat, es procedirà a això quan tal circumstància hagi desaparegut.

A aquest efecte, els col·legiats podran requerir, per causes justificades, que els documents presentats a registre o visat quedin custodiats sota segell, que no podrà obrir-se fins que les esmentades circumstàncies hagin desaparegut.

ARTICLE 20. PUBLICITAT I COMPÈTENCIA DESLLEIAL

El Biòleg podrà realitzar publicitat que sigui digna, lleial i veraç dels seus serveis, amb absolut respecte a la dignitat de les persones, a la legislació existent sobre aquestes matèries, sobre defensa de la competència i competència deslleial, ajustant-se en qualsevol cas a les normes deontològiques aprovades a aquest efecte.

El Biòleg no pot procedir a la captació deslleial de clients ni realitzar actes que contravenen les normes tant estatals com autonòmiques que tutelen la lleial competència; no podrà usar procediments publicitaris directes i indirectes contraris a les disposicions de la Llei general de publicitat i restants normes complementàries, i té prohibida tota pràctica de captació directa o indirecta de clients que atempti contra la dignitat de les persones o la funció social de la professió.

 

CAPÍTOL IV

SERVEI D’ATENCIÓ ALS COL·LEGIATS I ALS CONSUMIDORS I USUARIS

ARTICLE 21. DEL SERVEI D’ATENCIÓ

El Col·legi haurà d’atendre les queixes o reclamacions presentades pels col·legiats.

Així mateix, el Col·legi disposarà d’un servei d’atenció als consumidors o usuaris, que necessàriament tramitarà i resoldrà totes les queixes i reclamacions referides a l’activitat col·legial o professional dels col·legiats que es presentin per qualsevol consumidor o usuari que contracti els seus serveis professionals, així com per associacions i organitzacions de consumidors i usuaris en la seva representació o en defensa dels seus interessos.

El Col·legi, mitjançant aquest servei d’atenció als consumidors o usuaris, resoldrà sobre la queixa o reclamació segons sigui procedent: bé informant sobre el sistema extrajudicial de resolució de conflictes, bé remetent l’expedient als òrgans col·legials competents per instruir els oportuns expedients informatius o disciplinaris, bé arxivant o bé adoptant qualsevol altra decisió conforme a dret.

La regulació d’aquest servei haurà de preveure la presentació de queixes i reclamacions per via electrònica i a distància.

 

CAPÍTOL V

FINESTRETA ÚNICA

ARTICLE 22. FINESTRETA ÚNICA

El Col·legi Professional disposarà d’una pagina web perquè, mitjançant la finestreta única prevista en la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici, els professionals col·legiats puguin efectuar tots els tràmits necessaris per a la col·legiació, el seu exercici i la seva baixa en el Col·legi, mitjançant un únic lloc, per via electrònica i a distància.

Mitjançant aquesta finestreta, els professionals podran, de forma gratuïta:

a) Obtenir tota la informació i els formularis necessaris per a l’accés a l’activitat professional i el seu exercici.

b) Presentar tota la documentació i les sol·licituds necessàries, incloent-hi la de col·legiació.

c) Conèixer l’estat de la tramitació dels procediments en els quals tinguin la consideració de persones interessades i rebre la corresponent notificació dels actes de tràmit preceptius i la resolució d’aquests pel col·legi, inclosa la notificació dels expedients disciplinaris quan no sigui possible per altres mitjans.

d) Convocar els col·legiats a les juntes generals ordinàries i extraordinàries i fer-los coneixedors de l’activitat pública i privada del col·legi professional.

Per a la millor defensa dels drets dels consumidors i usuaris, els col·legis oferiran, a través de la finestreta única, la informació següent:

a) L’accés al registre de col·legiats, que estarà permanentment actualitzat i en el qual han de constar, almenys, les següents dades: nom i cognoms dels professionals col·legiats, nombre de col·legiació, títols oficials que posseeixen, domicili professional i situació d’habilitació professional.

b) L’accés al registre de societats professionals, que tindrà el contingut descrit en l’article 8 de la Llei 2/2007, de 15 de març, de societats professionals.

c) Les vies de reclamació i els recursos que es poden interposar en el cas de conflicte entre el consumidor o usuari i un col·legiat o el col·legi professional.

d) Les dades de les associacions o organitzacions de consumidors i usuaris a les quals els destinataris dels serveis poden dirigir-se per obtenir assistència.

e) El contingut dels codis deontològics.

f) Les dades del Col·legi perquè els usuaris i consumidors puguin dirigir-se per a l’obtenció d’assistència.

 

CAPÍTOL VI

DELS ÒRGANS DE GOVERN, LES SEVES NORMES DE CONSTITUCIÓ I FUNCIONAMENT I LES SEVES COMPETÈNCIES

ARTICLE 23. ÒRGANS DE REPRESENTACIÓ COL·LEGIAL

Els òrgans de representació, desenvolupament normatiu, control, govern i administració del Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears són:

La Junta General.

La Junta de Govern.

El degà/ana.

 

SECCIÓ 1a.

DE LA JUNTA GENERAL

ARTICLE 24. JUNTA GENERAL

La Junta General del Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears és l’òrgan de desenvolupament normatiu i de control de la gestió de la Junta de Govern. La Junta General, com a òrgan suprem del Col·legi, està constituïda per tots els col·legiats amb igualtat de vot, i adoptarà els seus acords pel principi majoritari i en concordança amb els presents Estatuts.

Les sessions de la Junta General, que podran ser de caràcter ordinari i extraordinari, es convocaran sempre amb una antelació mínima de vint-i-un dies hàbils respecte a la data de la seva celebració, mitjançant comunicació escrita i individual a tots els col·legiats; la convocatòria inclourà el lloc, la data i hora de la reunió, com també l’ordre del dia i la informació complementària a la qual es refereix l’article 25 d’aquests Estatuts.

La Junta General, sigui ordinària o extraordinària, quedarà vàlidament constituïda en primera convocatòria quan a l’hora fixada al respecte hi siguin presents almenys el 25 per cent dels col·legiats convocats.

En cas de no aconseguir aquest límit, la segona convocatòria quedarà fixada mitja hora més tard de la primera convocatòria, i quedarà vàlidament constituïda, sigui quin sigui el nombre de col·legiats assistents, i els seus acords seran vinculants per a tots els col·legiats.

La Junta de Govern, en l’apartat de «Precs i preguntes», recollirà totes les que es formulin pels col·legiats mitjançant petició escrita presentada, com a mínim, cinc dies hàbils abans de la data de la reunió.

Quan tingui lloc la discussió relativa als apartats 1, 2 i 3 de l’article 25, serà necessari l’enviament previ d’informació als col·legiats convocats.

ARTICLE 25. COMPETÈNCIES DE LA JUNTA GENERAL

1. Aprovació d’assumptes i adopció d’acords.

1.1. Aprovar la proposta d’Estatuts, com també les propostes de modificació d’aquests per a la seva elevació al Govern autonòmic, mitjançant la conselleria competent. Així mateix, aprovar els reglaments de règim intern quan siguin necessaris, les modificacions d’aquests i les bases de creació i projectes d’estatuts d’institucions promogudes pel Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears.

1.2. Aprovar les normes generals que han de seguir-se en les matèries de competència col·legial i l’Estatut professional del Biòleg.

1.3. Aprovar el compte general d’ingressos i despeses de l’any anterior, previ informe de censors, triats a aquest efecte i segons es desenvolupa en els presents Estatuts.

1.4. Aprovar els pressupostos ordinaris o extraordinaris, que hauran estat enviats a cada col·legiat juntament amb la convocatòria, o si no n’hi ha, exposats públicament almenys els quinze dies anteriors al dia corresponent a la Junta General.

1.5. Decidir sobre les propostes d’inversió de béns col·legials.

1.6. Aprovar les quotes ordinàries i extraordinàries. A proposta de la Junta de Govern, la Junta General podrà fixar quotes reduïdes per a col·lectius específics entre els col·legiats, prèvia justificació dels motius de la reducció proposada.

1.7. Prendre acords sobre la gestió de la Junta de Govern.

1.8. Prendre acords sobre els assumptes que per iniciativa de la Junta de Govern apareguin anunciats en l’ordre del dia.

1.9. Conèixer les reclamacions i recursos formulats pel Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears i igualment formulats contra el Col·legi.

1.10. Aprovar l’obertura, funcionament i tancament d’oficines del Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears al territori autonòmic.

1.11. Aprovar, modificar o revocar els acords de la Junta de Govern quant a la plantilla orgànica de personal i/o els canvis de domicili de la seu central i/o les oficines del Col·legi en la comunitat.

1.12. Aprovar l’acta de la Junta General anterior.

1.13. Si no és aprovada per la majoria dels presents i quan es presenti una moció de censura contra la Junta de Govern en ple o contra algun dels seus membres, es la gestió de la Junta de Govern globalment, aquesta haurà de convocar Junta General extraordinària en el termini de trenta dies hàbils per a la seva ratificació o no.

2. Promoure la dissolució del Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears, o el canvi de la seva denominació, d’acord amb el que s’estableix en els presents Estatuts.

3. Conèixer, discutir i, si escau, aprovar totes aquelles propostes que li siguin sotmeses i corresponguin a l’esfera de l’acció i dels interessos del Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears, per iniciativa de la Junta de Govern o de qualsevol col·legiat. En aquest últim cas, les propostes hauran de ser presentades amb la suficient antelació per ser incloses en l’ordre del dia, com a punts específics d’aquest; quan aquestes propostes siguin presentades almenys pel 10 per 100 dels col·legiats, serà obligada la seva inclusió en l’ordre del dia.

4. Totes les altres atribucions que no hagin estat expressament conferides a la Junta de Govern.

ARTICLE 26. PARTICIPACIÓ I REPRESENTACIÓ EN LA JUNTA GENERAL

Tots els col·legiats tenen el dret i el deure d’assistir a la Junta General del Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears amb veu i vot.

Una vegada la Junta General hagi quedat vàlidament constituïda, els seus acords seran vinculants per a tots els col·legiats.

Els col·legiats podran participar en la Junta General mitjançant representació. La representació s’haurà d’atorgar a un altre col·legiat de forma expressa, per a una sessió determinada, per mitjà d’un escrit dirigit al degà en el qual s’expressi clarament el nom de qui ostenti la representació. Només seran vàlides les representacions que hagin estat rebudes per la Secretaria de la seu central abans d’iniciar-se la sessió de la Junta General.

En cap cas, un sol col·legiat no podrà exercir la representació simultània de més de 25 col·legiats.

ARTICLE 27. FUNCIONAMENT DE LA JUNTA GENERAL

Les sessions de la Junta General estaran presidides pel degà, que estarà acompanyat pels membres de la Junta de Govern.

El degà serà el moderador o coordinador de les reunions, concedirà o retirarà l’ús de la paraula i ordenarà els debats i votacions.

Actuarà com a secretari de la Junta General qui ho sigui de la Junta de Govern, i estendrà acta de la reunió, amb el vistiplau del degà i l’aprovació posterior de la següent Junta General.

Els acords es prendran per majoria simple entre els vots emesos. No obstant això, els acords exigiran una majoria de dos terços quan es tracti de l’aprovació de canvis en els Estatuts, quotes extraordinàries, moció de censura contra la Junta de Govern en ple o contra algun dels membres i dissolució o canvi de denominació del Col·legi.

ARTICLE 28. RÈGIM DE LES SESSIONS ORDINÀRIES

La Junta General es reunirà en sessió ordinària abans de l’1 de maig de cada any, per tractar, com a mínim, els temes següents:

1. Acta de la sessió anterior.

2. Balanç de l’exercici anterior i pressupost de l’exercici de l’any en curs.

3. Memòria de la gestió de la Junta de Govern al llarg de l’exercici anterior i línies generals de la gestió de l’any en curs.

4. Precs i preguntes.

ARTICLE 29. RÈGIM DE SESSIONS EXTRAORDINÀRIES

La Junta General es reunirà amb caràcter extraordinari:

1. Per iniciativa de la Junta de Govern.

2. A petició d’un nombre de col·legiats superior al 10 per 100, que haurà d’incloure les qüestions a tractar. Se celebrarà la Junta General convocada per aquest procediment en un termini màxim de 30 dies hàbils a partir de la data de registre d’entrada de la petició dels col·legiats a la Secretaria de la seu central del Col·legi.

3. Quan es presenti una moció de censura contra la Junta de Govern en ple o contra algun dels seus membres per un vint-i-cinc per cent dels col·legiats, els quals hauran de presentar, a més, a la Junta General extraordinària la nova composició proposada per a la Junta de Govern en ple o per substituir-ne els membres contra els quals es presenta la moció. Se celebrarà la Junta General convocada per aquest procediment en un termini màxim de 30 dies hàbils a partir de la data de registre d’entrada de la petició dels col·legiats a la Secretaria de la seu central del Col·legi.

4. Quan es pretengui modificar aquests Estatuts segons allò establert en els presents Estatuts.

La moció de censura es podrà plantejar en una junta general extraordinària convocada amb aquest únic assumpte en l’ordre del dia i que només quedarà vàlidament constituïda si hi ha quòrum; és a dir, quan hi assisteixi un 25 % del cens de col·legiats en primera convocatòria o un 10 % d’aquest en segona convocatòria.

La moció s’entendrà aprovada amb el vot favorable de la meitat més un dels vots emesos pels col·legiats presents en la Junta General extraordinària vàlidament constituïda. La durada del mandat de la nova Junta de Govern serà, en qualsevol cas, pel mateix període de temps que li restava de legislatura a l’anterior Junta de Govern fins a la convocatòria de noves eleccions.

En cas de no reunir-se el quòrum necessari o no resultar aprovada, es donarà per desestimada la moció i no podran els mateixos avaladors promoure una nova moció de censura durant la resta de la legislatura.

ARTICLE 30. NATURALESA I COMPOSICIÓ DE LA JUNTA DE GOVERN

La Junta de Govern és l’òrgan col·legiat que ostenta la direcció, administració i representació del Col·legi, alhora que és l’òrgan de les decisions col·legials. Estarà constituïda pel degà, el vicedegà, el secretari, el tresorer i sis vocals.

Els membres de la Junta de Govern seran triats d’acord amb el procediment establert en el capítol VIII d’aquests Estatuts, i la duració dels seus càrrecs serà de quatre anys, i l’exercici d’un mateix càrrec en aquest òrgan queda limitat, comptant les reeleccions que es puguin produir, a un màxim de setze anys consecutius.

ARTICLE 31. DE L’EXECUCIÓ DELS ACORDS I LLIBRES D’ACTES

Tant els acords de la Junta General com de la Junta de Govern seran immediatament executius, excepte acord motivat en contra d’una o una altra, segons correspongui.

En el Col·legi es portaran, obligatòriament, dos llibres d’actes, on es transcriuran separadament les corresponents a la Junta General i a la Junta de Govern. Aquestes actes hauran de ser signades pel degà o per qui, en les seves funcions, hagi presidit la Junta, i pel secretari o qui n’hagi exercit les funcions.

Els membres de la Junta de Govern seran responsables dels acords adoptats encara que no estiguin presents en la reunió en la qual s’adoptin, excepte quan quedi constància expressa del seu vot en contra o la seva absència hagi estat per causa justificada comunicada per escrit a la Secretaria de la seu central del Col·legi amb anterioritat a la reunió o amb posterioritat en un termini no superior a cinc dies hàbils.

ARTICLE 32. COMPETÈNCIES DE LA JUNTA DE GOVERN

Són competències de la Junta de Govern:

1. Exercir la representació del Col·legi.

2. Executar els acords de la Junta General.

3. Complir i fer complir els Estatuts i reglaments del Col·legi, com també els seus acords.

4. Dirigir la gestió i administració del Col·legi per al compliment de les seves finalitats.

5. Manifestar, en forma oficial i pública, l’opinió del Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears en els assumptes d’interès professional.

6. Representar els interessos professionals davant els poders públics, com també vetllar pel prestigi de la professió i la defensa dels seus drets.

7. Presentar estudis, informes i dictàmens quan li siguin requerits, i assessorar d’aquesta forma els òrgans de l’Estat i qualsevol entitat pública o privada. A aquests efectes, la Junta de Govern podrà designar comissions de treball, o designar els col·legiats que estimi oportuns per preparar aquests estudis o informes.

8. Designar, quan escaigui legalment o reglamentària, els representants del Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears en els òrgans consultius de les diferents administracions públiques.

9. Acordar l’exercici d’accions i la interposició de recursos administratius i jurisdiccionals.

10. Sotmetre qualsevol assumpte d’interès general per al Col·legi a la deliberació i acord de la Junta General.

11. Regular els procediments de col·legiació, baixa, pagament de quotes i altres aportacions, tot això d’acord amb allò establert en el capítol II d’aquests Estatuts.

12. Regular i exercir les facultats disciplinàries atenint-se a allò establert en aquests Estatuts.

13. Organitzar activitats i serveis de caràcter cultural, professional, assistencial i de previsió en benefici dels col·legiats.

14. Crear comissions obertes, per iniciativa pròpia o dels col·legiats, d’acord amb allò establert en aquests Estatuts; estudiar les seves propostes i donar-ne el vistiplau conforme a la seva viabilitat econòmica i la seva adequació a altres normes i acords de la Junta General i de la mateixa Junta de Govern.

15. Recaptar les quotes i aportacions establertes, elaborar el pressupost anual, el balanç anual, executar el pressupost i organitzar i dirigir el funcionament dels serveis generals del Col·legi.

16. Acordar l’obertura de comptes corrents o d’estalvi del Col·legi i autoritzar la signatura de tres membres de la Junta de Govern, dos dels quals hauran de ser el degà i el tresorer, sent necessària la signatura conjunta d’almenys dos d’ells en qualsevol cas per als moviments de retirada de fons d’aquests comptes.

17. Informar els col·legiats de les activitats i acords del Col·legi i preparar la memòria anual de la seva gestió.

18. Dirimir els conflictes que es puguin suscitar entre els òrgans administratius del Col·legi, i portar l’acord pres a la Junta de Govern per a la seva resolució definitiva.

19. Nomenar i cessar el personal administratiu i de serveis del Col·legi, com també decidir sobre la ubicació de les oficines del Col·legi.

20. Confeccionar, periòdicament, un directori de col·legiats i difondre’l entre aquests i les altres persones jurídiques a les quals pugui interessar.

21. Resoldre, quan així sigui procedent, els recursos extraordinaris de revisió contra actes o acords de la Junta de Govern del Col·legi.

22. Acordar la convocatòria de sessions ordinàries i extraordinàries de la Junta General, d’acord amb allò establert en els articles 28 a 29 d’aquests Estatuts.

23. Convocar una sessió de la Junta General extraordinària quan en una junta general no sigui aprovada per la majoria dels presents la memòria de gestió presentada per la Junta de Govern, en el termini de trenta dies hàbils, per sotmetre la seva actuació a una votació de confiança.

24. Convocar l’elecció de càrrecs de la Junta de Govern quan així sigui procedent, segons el que s’estableix al capítol VI d’aquests Estatuts.

25. Aprovar l’acta de la sessió anterior.

26. Adquirir o alienar qualsevol classe de béns del Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears, segons el pressupost vigent i aprovat per la Junta General.

27. La regulació i interpretació de les normes relatives al Registre de Societats Professionals basant-se en allò previst en la Llei 2/2007.

28. Establir, si escau, taxes i quotes d’inscripció i manteniment del Registre de Societats Professionals, exigibles a les societats que s’hi inscriguin, que instin actes inscriptibles o sol·licitin certificacions.

ARTICLE 33. REUNIONS DE LA JUNTA DE GOVERN

La Junta de Govern es reunirà tantes vegades com sigui convocada pel degà, a iniciativa pròpia o a petició d’un terç, almenys, dels seus components. En tot cas, es reunirà, com a mínim, quatre vegades a l’any.

Les convocatòries es comunicaran amb una antelació no inferior a quinze dies hàbils, expressaran l’ordre del dia i no s’hi podran prendre acords sobre matèries no incloses en aquest.

En primera convocatòria, la Junta de Govern quedarà vàlidament constituïda quan es trobin presents dos terços dels seus membres; en segona convocatòria, qualsevol que sigui el nombre d’assistents; en tots dos casos, sempre que entre els assistents es trobin el degà i secretari de la Junta o els qui els substitueixin d’acord amb allò establert en els Estatuts. Entre ambdues convocatòries hauran de transcórrer almenys trenta minuts. El secretari haurà d’estendre acta de les sessions, les quals hauran de ser aprovades per la Junta de Govern següent.

Els acords es prendran per majoria simple. En cas d’empat, el vot del degà decidirà l’acord a prendre.

Les faltes d’assistència no justificades a les reunions seran causa de baixa com a membre de la Junta de Govern, d’acord amb el que es disposa en l’article 34 d’aquests Estatuts.

Potestativament, la Junta de Govern podrà convidar a les seves sessions, en qualitat d’assessors sense vot, les persones l’assistència de les quals es consideri convenient, com per exemple, els coordinadors de comissions sectorials.

ARTICLE 34. CAUSES DE BAIXA DELS MEMBRES DE LA JUNTA DE GOVERN

Es causarà baixa en la Junta de Govern per:

1. Defunció.

2. Expiració del terme o termini pel qual s’hagi estat triat.

3. Malaltia que incapaciti per a l’exercici del càrrec.

4. Renúncia per força major.

5. Trasllat de residència fora de l’àmbit territorial del Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears.

6. Aprovació per la Junta General d’una moció de censura.

7. Resolució ferma en expedient disciplinari.

8. Baixa com a col·legiat.

9. Tres faltes d’assistències consecutives no justificades o sis de discontínues, igualment sense justificar, a les reunions de la Junta de Govern.

Quan es produeixin les vacants de més de la meitat dels càrrecs de la Junta de Govern, aquesta Junta haurà de convocar immediatament eleccions per als càrrecs vacants, la qual cosa es farà seguint els tràmits i procediments establerts en aquests Estatuts per al cas de renovació dels càrrecs de la Junta.

ARTICLE 35. ATRIBUCIONS DEL DEGÀ

Són atribucions del degà les següents:

1. Exercir la representació del Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears i dels seus òrgans deliberants i gestionar-ne els assumptes davant autoritats i entitats públiques o privades, sense perjudici que, en casos concrets, pugui també la Junta de Govern, en nom del Col·legi, encomanar aquestes funcions a determinats col·legiats o comissions constituïdes a aquest efecte.

2. Convocar, obrir i aixecar les sessions ordinàries i extraordinàries de la Junta General i de la Junta de Govern, com també presidir-les i dirigir-ne les deliberacions que hi pertoquin.

3. Convocar i presidir les eleccions de membres de la Junta de Govern.

4. Decidir, amb el seu vot de qualitat, els empats en les votacions.

5. Executar els acords que els òrgans col·legials adoptin en les seves respectives esferes d’atribucions.

6. Adoptar, en cas d’extrema urgència, les resolucions necessàries, i retre comptes de manera immediata a l’òrgan corresponent per al seu acord, modificació o revocació en la primera sessió que se celebri.

7. Coordinar les actuacions dels membres de la Junta de Govern, sense perjudici de la competència i responsabilitat directa d’aquests en la seva gestió.

8. Visar totes les certificacions que expedeixi el secretari.

9. Autoritzar els deslliuraments i ordres de pagament.

10. Legitimar amb la seva signatura els llibres de comptabilitat i qualsevol altre de naturalesa oficial, sense perjudici de les legalitzacions establertes per la llei.

11. Visar els informes i comunicacions que oficialment es dirigeixin pel Col·legi a les autoritats i entitats públiques o privades.

12. Autoritzar l’ingrés o la retirada de fons o els moviments entre els comptes corrents o d’estalvi del Col·legi, unint la seva signatura almenys a la d’un dels altres dos membres de la Junta de Govern autoritzats en l’obertura dels comptes, preferiblement la del tresorer.

13. Per acord exprés de la Junta de Govern, podrà atorgar poder a favor de procuradors dels tribunals i de lletrats en nom del Col·legi per a la representació preceptiva o potestativa d’aquest davant qualsevol tribunal de justícia, de qualsevol grau o jurisdicció, i davant el Tribunal Constitucional, en totes les accions, excepcions, recursos, inclòs el de cassació, i altres actuacions que s’hagin de dur a terme davant aquests, en defensa tant del Col·legi com de la professió.

ARTICLE 36. ATRIBUCIONS DEL VICEDEGÀ I SITUACIONS D’ABSÈNCIA

El vicedegà substituirà el degà en els casos d’absència, vacant o malaltia, i n’exercirà totes aquelles funcions que li encomani la Junta de Govern o delegui en ell el degà, previ coneixement per la Junta de Govern del Col·legi.

En cas d’absència o malaltia del degà i el vicedegà, exerciran les seves funcions, només pel mínim temps imprescindible, els membres de la Junta que siguin triats pels altres components d’aquesta. En cas de vacant definitiva dels llocs de degà i vicedegà, exerciran les seves funcions els membres de la Junta de Govern que siguin triats pels altres components d’aquesta, i s’haurà de retre comptes de la nova situació a la Junta General extraordinària convocada a aquest efecte i convocar immediatament eleccions per cobrir els càrrecs vacants pel temps que restava de mandat a l’anterior càrrec electe.

ARTICLE 37. ATRIBUCIONS DEL SECRETARI

Corresponen al secretari les atribucions següents:

1. Redactar i donar fe de les actes de les eleccions de membres de la Junta de Govern.

2. Redactar i donar fe de les actes de les sessions ordinàries i extraordinàries de la Junta General i de la Junta de Govern.

3. Custodiar la documentació del Col·legi i els expedients dels col·legiats.

4. Expedir les certificacions d’ofici o a instàncies de part interessada, amb el vistiplau del degà.

5. Expedir i tramitar comunicacions i documents, i retre comptes d’aquests a la Junta de Govern i/o a l’òrgan competent a qui correspongui.

6. Portar el llibre de registre dels visats de treballs professionals i denegar-ne el requisit quan hi trobi defectes formals contraris a la dignitat professional o a les disposicions vigents en matèria d’atribucions i competències professionals, una vegada escoltada la corresponent comissió de visat en el cas que la seva existència sigui establerta en la reglamentació que el Col·legi pot establir referent a això segons l’article 19.

7. Contra la denegació del visat es podrà reclamar en un termini màxim de 15 dies hàbils davant la Junta de Govern, que haurà de resoldre sobre aquest tema en un termini no superior a cinc dies hàbils a comptar des de la data de registre d’entrada de la reclamació. La resolució de la Junta de Govern es podrà recórrer segons allò establert als presents Estatuts.

8. Redactar la memòria de gestió anual per a la seva aprovació en la Junta General.

9. Exercir juntament amb el degà la prefectura del personal administratiu i de serveis necessari per a la realització de les funcions col·legials, com també organitzar materialment els serveis administratius, la disposició de locals i material necessaris per al seu funcionament.

10. La gestió directa del Registre de Societats Professionals, consistent en la seva organització i funcionament, correspon al secretari, assistit pel personal que calgui.

Un membre de la Junta de Govern triat per ella substituirà el secretari en els casos d’absència, vacant o malaltia i exercirà totes aquelles funcions que li encomani la Junta de Govern, la qual haurà de retre comptes d’aquesta situació a la Junta General. En cas de vacant definitiva del secretari, la Junta de Govern convocarà una junta general extraordinària en la qual es retran comptes d’aquesta nova situació i immediatament es convocaran eleccions per cobrir el lloc vacant pel temps que restava de mandat a l’anterior càrrec electe.

ARTICLE 38. ATRIBUCIONS DEL TRESORER

Al tresorer li són assignades les atribucions següents:

1. Recaptar i custodiar els fons pertanyents al Col·legi, essent-ne responsable.

2. Signar rebuts, rebre cobraments i realitzar pagaments ordenats pel degà.

3. Retre comptes a la Junta de Govern dels col·legiats que no estan al corrent de pagament, perquè se’ls reclami les quantitats degudes o s’aprovi la tramitació de la seva baixa, d’acord amb el que estableix l’article 11 d’aquests Estatuts.

4. Redactar l’avantprojecte de pressupostos del Col·legi a presentar per la Junta de Govern a l’aprovació de la Junta General.

5. Fer el balanç del pressupost de l’exercici anterior a presentar per la Junta de Govern a l’aprovació de la Junta General.

6. Proposar a la Junta de Govern els projectes d’habilitació de crèdits i suplements, increments o decrements d’ingressos quan sigui necessari.

7. Portar els llibres de comptabilitat corresponents.

8. Verificar els arquejos que la Junta de Govern estimi necessaris.

9. Per exprés acord de la Junta de Govern, obrir comptes corrents o d’estalvi, conjuntament amb el degà, a nom del Col·legi, i retirar-ne fons mitjançant la signatura de les dues persones autoritzades.

10. Portar l’inventari minuciós dels béns del Col·legi, dels quals serà l’administrador.

11. Un membre de la Junta de Govern triat per ella substituirà el tresorer en cas d’absència, vacant o malaltia i exercirà totes aquelles funcions que li encomani la Junta de Govern, i retrà comptes d’aquesta situació a la Junta General. En cas de vacant definitiva del tresorer, la Junta de Govern convocarà una junta general extraordinària en la qual es retran comptes d’aquesta nova situació i immediatament es convocaran eleccions per cobrir el lloc vacant pel temps que restava de mandat a l’anterior càrrec electe.

ARTICLE 39. ATRIBUCIONS DELS VOCALS

Seran atribucions dels vocals les següents:

1. Exercir tots aquells comesos que li siguin confiats per la Junta General, la Junta de Govern o pel degà, previ coneixement de la Junta de Govern, com també desenvolupar i presidir les comissions creades amb l’autorització de la Junta de Govern del Col·legi, i d’acord amb allò establert en els presents Estatuts.

2. Col·laborar amb els titulars dels restants càrrecs de la Junta de Govern i substituir-los en les seves absències, vacants o malaltia, d’acord amb allò establert en els articles 35, 36 i 37 dels presents Estatuts.

 

CAPÍTOL VII

COMMISSIONS SECTORIALS

ARTICLE 40. COMISSIONS SECTORIALS

Les comissions sectorials són agrupacions dins del col·legi d’aquells col·legiats que tenen un mateix àmbit professional i participen d’una problemàtica comuna.

La Junta de Govern del Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears analitzarà i decidirà la conveniència o no de l’aparició i la dissolució de comissions sectorials, per iniciativa de la mateixa Junta de Govern o a petició dels mateixos col·legiats.

El Col·legi podrà establir, mitjançant iniciativa de la Junta de Govern o dels mateixos col·legiats, comissions de treball per a assumptes sectorials dins de la professió o d’interès general. Es regularà, per un reglament específic, l’aprovació i el funcionament de les comissions col·legials que es formin en relació amb els diferents sectors professionals que es puguin considerar. En qualsevol cas, i sense caràcter exhaustiu i posterior desglossament, es consideren sectors professionals els següents: Medi Ambient, Sanitat, Producció, Qualitat i Serveis, Formació i Docència i Recerca Científica. La constitució d’una comissió s’iniciarà prèvia sol·licitud a la Junta de Govern d’almenys 5 col·legiats i, després de la seva aprovació, es constituirà inicialment amb un secretari-coordinador, a triar entre els constituents, i un president, membre de la Junta de Govern. No es preveuen honoraris, excepte dietes de desplaçament.

L’objectiu fonamental de les comissions serà l’assessorament, la divulgació, el debat, la formació, la defensa i tots aquells altres aspectes que serveixin per a la promoció dels seus àmbits professionals.

Les comissions sectorials s’organitzaran de manera autonòmica i elaboraran el seu propi reglament intern.

La Junta de Govern aprovarà provisionalment el reglament intern de funcionament de la comissió.

Cada comissió disposarà d’un coordinador, que serà la persona amb la qual la Junta de Govern es relacionarà mitjançant les vies que siguin designades.

El finançament de les activitats de les comissions sectorials estarà recollida al pressupost anual del Col·legi.

Aquestes Comissions tindran funcions delegades puntualment en els aspectes següents:

1. Assessorament de la Junta General, de la Junta de Govern i/o del degà quan aquests ho sol·licitin.

2. Desenvolupament de les activitats que se’ls encomanin.

3. Proposar iniciatives a la Junta de Govern, al degà o, si s’escau, a la Junta General.

4. Proporcionar, en general, qualsevol tipus d’assessorament, ser fòrum de debat, col·laborar i donar suport a la formació i qualsevol altre aspecte que serveixi per a la promoció dels seus àmbits professionals.

Les propostes de les comissions sectorials seran debatudes per la Junta de Govern per iniciativa de la mateixa Junta o del degà. Quan aquestes siguin aprovades, es disposarà de tots els mitjans disponibles per a la seva execució; en cas de no ser aprovades, serà degudament justificat.

En qualsevol cas, cada comissió tindrà un coordinador escollit entre els que estiguin al corrent de pagament per majoria simple de vots, que haurà d’informar el degà i la Junta de Govern de les propostes i projectes de la comissió, i correspondrà a aquesta última la decisió de la seva viabilitat com s’estableix en l’article 30.

Tots aquells projectes que sigui possible dur endavant per iniciativa de les comissions hauran de ser publicats en qualsevol dels mitjans de comunicació del Col·legi amb els col·legiats.

El coordinador serà l’encarregat de redactar i donar fe de les actes de les reunions i de les activitats de la comissió corresponent.

Les reunions de qualsevol comissió hauran de ser notificades personalment a tots els seus membres, que s’hauran inscrit a aquest efecte en el corresponent registre a la Secretaria del Col·legi. Perquè la Junta de Govern aprovi la constitució d’una comissió sectorial permanent es requerirà un nombre de cinc col·legiats com a mínim per tal d’assegurar-ne la viabilitat.

El finançament de les activitats de les comissions sectorials permanents serà recollida al pressupost anual del Col·legi.

 

CAPÍTOL VIII

DE LA PARTICIPACIÓ DELS COL·LEGIATS EN LA JUNTA DE GOVERN I DEL RÈGIM ELECTORAL

ARTICLE 41. PERIODICITAT DE LES ELECCIONS DE LA JUNTA DE GOVERN

Cada quatre anys, la Junta de Govern celebrarà eleccions ordinàries, mitjançant les quals es cobriran tots els càrrecs.

La convocatòria d’eleccions ordinàries o extraordinàries es farà amb dos mesos, almenys, d’antelació a la data d’aquestes. En qualsevol cas, la convocatòria contindrà un detallat calendari de tot el procés electoral i inclourà el lloc, dia i horari de celebració, el procediment de votació, l’escrutini, la fórmula de desempat i la proclamació; a més, especificarà la durada dels mandats, en cas d’eleccions extraordinàries.

ARTICLE 42. MEMBRES ELECTORS, ELEGIBLES I TIPUS D’ELECCIÓ

Tots els col·legiats que, en el dia de la convocatòria electoral, no es trobin suspesos, sancionats, incapacitats o inhabilitats per sentència ferma en els seus drets col·legials, tenen dret a actuar com a electors i com a elegibles en l’elecció democràtica de membres de la Junta de Govern.

No tindran dret a vot els membres d’honor del Col·legi que no siguin alhora membres del Col·legi.

Els membres de la Junta de Govern seran triats per tots els col·legiats mitjançant sufragi universal lliure, directe i secret, s’atribuirà un vot igual a cada col·legiat i no s’admetrà el vot delegat.

ARTICLE 43. PROCLAMACIÓ DE CANDIDATURES

Hauran de presentar-se candidatures completes, tret que es tracti d’eleccions extraordinàries per cobrir càrrecs vacants, mitjançant escrit dirigit a la Junta de Govern i signat per tots els candidats indicant la designació concreta de la persona que aspira a ocupar cadascun dels càrrecs a triar, en el període d’un mes a partir de la data de la convocatòria d’eleccions.

Cap candidat podrà presentar candidatures per més d’un càrrec en la mateixa convocatòria d’eleccions.

La Junta de Govern proclamarà les candidatures que hagin estat vàlidament presentades amb una antelació mínima de quinze dies a la data de la votació, mitjançant comunicació escrita a tots els col·legiats.

Si no resultés proclamada cap candidatura, per no reunir les condicions necessàries cap de les presentades, es podran esmenar els errors produïts en qualsevol d’elles en un termini màxim de tres dies hàbils.

Contra la proclamació de candidatures es podrà presentar reclamació davant la Junta de Govern per part de qualsevol col·legiat, en el termini de cinc dies hàbils, i haurà de ser resolta com a màxim en altres cinc dies hàbils.

Quan hi hagi només una candidatura proclamada, no serà procedent cap votació i seran proclamats electes, en el mateix acte de la proclamació, tots els candidats.

La Junta de Govern facilitarà, d’acord amb els mitjans dels quals disposi, la publicitat de les diferents candidatures en condicions d’igualtat.

ARTICLE 44. LLISTA D’ELECTORS

Amb una antelació d’almenys trenta dies, i durant quinze dies respecte a la data de celebració de les eleccions, la Junta de Govern exposarà la llista d’electors a la Secretaria del Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears.

Els col·legiats que desitgin reclamar contra l’esmentada llista disposaran de setanta-dues hores després d’haver transcorregut el termini d’exposició. Les reclamacions es formularan per escrit dirigit al degà de la Junta de Govern; aquesta resoldrà en un termini no superior a setanta-dues hores. Contra la resolució denegatòria podrà interposar-se recurs d’alçada davant el Consell General de Col·legis Oficials de Biòlegs, previ al recurs contenciós administratiu en la forma i terminis establerts legalment.

ARTICLE 45. TAULES ELECTORALS

Cinc dies hàbils abans de la votació es constituirà la taula electoral a la secretaria de la seu de la Junta de Govern.

Aquesta taula estarà formada per un degà, dos vocals i un secretari, tots ells col·legiats nomenats per la Junta de Govern, que també haurà de nomenar els seus eventuals suplents. Cap d’ells no podrà presentar-se com a candidat.

La taula electoral es constituirà al local i hora que a aquest efecte s’anunciïn, i disposarà de la llista de votants i de diverses urnes precintades si s’han convocat eleccions extraordinàries per cobrir les vacants de més d’un membre de la Junta, sempre que no es tracti de votacions de candidatures completes; en aquest cas, tots els vots es recolliran en una única urna.

ARTICLE 46. INTERVENTORS

Amb quaranta-vuit hores d’antelació a la votació, els candidats a degà de les candidatures completes i els candidats individuals podran comunicar a la Junta de Govern la designació d’interventors per a la taula electoral, dues per candidatura completa i un per candidatura individual.

Aquests interventors podran assistir a tot el procés de votació i escrutini i formular les reclamacions que estimin convenients, les quals seran resoltes pel degà de la taula i recollides en l’acta d’escrutini.

ARTICLE 47. VOTACIÓ

Els col·legiats hauran de votar a la taula electoral de la seu del Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears utilitzant exclusivament les paperetes oficials, a les quals haurà de figurar el càrrec i la persona triada per a aquest, i podrà fer-ho en qualsevol de les següents formes:

Lliurant la papereta al degà de la taula introduïda en sobre de vot tancat, qui, prèvia identificació del col·legiat mitjançant exhibició per part d’aquest del DNI, permís de conduir o carnet col·legial, i en la seva presència, la dipositarà en l’urna. En aquest cas, el secretari de la taula indicarà en la llista de col·legiats aquells que vagin dipositant el seu vot.

Enviant per correu, dirigit al degà de la taula electoral, el sobre oficial facilitat a aquest efecte, perfectament tancat, fent constar en ell clarament les dades del remitent i creuant amb la seva signatura la solapa del sobre. En aquest sobre s’haurà d’incloure una fotocòpia del DNI, del permís de conduir o del carnet col·legial juntament amb el sobre de vot que també serà facilitat tancat, en el qual només s’haurà d’introduir una papereta oficial amb el vot emès. Tots dos sobres duran la signatura del col·legiat creuant la solapa. Els vots per correu s’enviaran al degà de la taula electoral i hauran de ser recollits amb anterioritat a l’hora fixada per al tancament de la votació.

Si s’han convocat eleccions extraordinàries per cobrir vacants, s’haurà d’introduir la papereta oficial per a cadascuna de les votacions en el seu corresponent sobre de vot tancat, que seran facilitats a aquest efecte de manera que siguin fàcilment identificables; els vots per a eleccions diferents podran enviar-se en el mateix sobre dirigit al degà amb la solapa signada i la fotocòpia de la identificació personal.

Només es consideraran vàlidament emesos els vots per correu que siguin recollits per la taula electoral amb anterioritat a l’hora fixada per al tancament de la votació, encara que la data d’enviament fos anterior al dia assenyalat per a aquesta.

ARTICLE 48. ESCRUTINI

Acabada la votació, es realitzarà l’escrutini provisional dels vots emesos segons el procediment expressat a l’apartat 1 de l’article 47 d’aquests Estatuts. Aquest escrutini serà públic, i se n’estendrà una acta pel secretari de la taula electoral, on constaran els vots obtinguts per cadascun dels candidats, com també els vots nuls i els emesos en blanc.

Posteriorment es procedirà a comprovar que els vots enviats per correu certificat corresponen als col·legiats amb dret a vot i que no ho han exercit personalment. En aquest cas, una vegada que el secretari de la taula hagi marcat en la llista de col·legiats aquells que voten per correu, el degà procedirà a obrir els sobres, i s’introduiran les paperetes en una urna precintada i preparada exclusivament a aquest efecte.

Quan un sobre inclogui més d’una papereta, no se n’introduirà cap a l’urna i computa el vot com a nul.

A continuació es procedirà a realitzar l’escrutini definitiu, que serà públic, i se n’estendrà una acta pel secretari de la taula, en la qual constaran els vots totals emesos, els vots obtinguts per cadascun dels candidats, els vots nuls i els vots en blanc.

El sistema d’escrutini serà el següent:

I. Es comptabilitzaran els vots obtinguts per les candidatures completes, i s’assignarà un vot a cadascun dels qui hi figurin.

II. Els vots de les candidatures no completes o modificades se sumaran als anteriors.

III. El candidat triat serà aquell que obtingui més vots per al càrrec al qual es presenti. En cas d’empat entre dos candidats, serà proclamat aquell que resulti ser col·legiat de major antiguitat. Es considerarà nul·la la papereta que assigni un càrrec determinat a un candidat que no s’hi presenti.

ARTICLE 49. PROCLAMACIÓ DE RESULTATS

Rebudes per la Junta de Govern les actes de la votació i les llistes de votants, aquella resoldrà sobre les reclamacions dels interventors, si n’hi ha, i si no aprecia cap defecte de fons o forma que pugui invalidar la votació, proclamarà el resultat de l’elecció, i el comunicarà en el termini de quaranta-vuit hores als col·legiats mitjançant la seva exposició al públic a la Secretaria del Col·legi.

ARTICLE 50. RECLAMACIONS

Una vegada publicats els resultats de la votació, s’obrirà un termini de cinc dies per a possibles reclamacions. Acabat aquest termini, la Junta de Govern analitzarà les reclamacions, si n’hi ha, i resoldrà sobre aquestes, i si considera que no escau anul·lar les eleccions, proclamarà definitivament triada com a Junta de Govern del Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears la que resulti d’acord amb el sistema d’escrutini emprat.

En cas que la Junta de Govern, en vista de les impugnacions presentades, decideixi anul·lar l’elecció, ho comunicarà a l’òrgan competent de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i establirà un nou termini per convocar, pel mateix procediment assenyalat, noves eleccions abans dels dos mesos posteriors a la data d’anul·lació de l’elecció.

ARTICLE 51. PRESA DE POSSESSIÓ

En el termini màxim de deu dies des de la proclamació, es constituirà la Junta triada, prendran possessió dels seus càrrecs els membres electes i dirigiran una comunicació en aquest sentit a l’òrgan competent del Govern de les Illes Balears i a tots els col·legiats.

ARTICLE 52. RECURSOS

Contra les resolucions de la Junta de Govern sobre tot el procés electoral, qualsevol col·legiat pot emprar els recursos previstos en les lleis, el recurs d’alçada davant el Consell General de Col·legis Oficials de Biòlegs i, posteriorment, el contenciós administratiu, segons el que disposa l’article 50 dels presents Estatuts.

 

CAPÍTOL IX

DEL RÈGIM ECONÒMIC I ADMINISTRATIU

ARTICLE 53. CAPACITAT JURÍDICA EN L’ÀMBIT ECONÒMIC I PATRIMONIAL

El Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears té plena capacitat jurídica en l’àmbit econòmic i patrimonial. El Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears haurà de comptar amb els recursos necessaris per atendre degudament les finalitats i funcions encomanats i les sol·licituds de servei dels seus membres, i aquests quedaran obligats a contribuir al sosteniment de les despeses corresponents en la forma reglamentària.

El patrimoni del Col·legi és únic, encara que l’ús dels seus béns pugui estar adscrit a les oficines col·legials, quan existeixin.

ARTICLE 54. RECURSOS ECONÒMICS DEL COL·LEGI

El Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears obtindrà els seus recursos econòmics a través de:

1. Contribucions obligatòries dels col·legiats conformement a principis de generalitat i ús de serveis col·legials. Aquestes són:

a) Les quotes d’incorporació i reincorporació, que, en cap cas, no tindran un cost superior al propi de la seva tramitació.

b) La quota anual ordinària, igual per a tots els col·legiats.

c) Les quotes extraordinàries aprovades per la Junta General.

d) Les derivades dels honoraris produïts pel treball professional, d’acord amb el que s’estableixi reglamentàriament.

e) Les taxes i quotes d’inscripció i manteniment del Registre de Societats Professionals, que, en el cas d’acord de la Junta de Govern, s’estableixin a les Societats que s’hi inscriguin, que instin actes inscriptibles o sol·licitin certificacions.

2. Altres fonts d’ingrés són:

a) Les procedents dels béns i drets del patrimoni col·legial i de les seves publicacions.

b) Les subvencions, donacions, etc., que es concedeixin al Col·legi, per les administracions públiques, entitats públiques o privades, col·legiats o altres persones jurídiques o físiques.

c) Els drets per estudis, informes i dictàmens que emeti la Junta de Govern o les comissions a les quals hagi delegat la seva realització.

d) Els drets per utilització dels serveis que la Junta de Govern hagi establert.

Les recaptacions dels recursos econòmics són competència de la Junta de Govern, sense perjudici de les facultats que per exprés acord pugui delegar.

ARTICLE 55. QUOTES

Tot canvi de quotes serà reflectit clarament al pressupost de l’any i requerirà l’aprovació de la Junta General.

ARTICLE 56. PRESSUPOST GENERAL

El pressupost general del Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears serà elaborat per la Junta de Govern, conformement als principis d’eficàcia, equitat i economia, i inclourà la totalitat dels ingressos i de despeses, coincidint amb l’any natural. Haurà d’incloure detalladament els pressupostos d’ingressos i despeses de cada oficina, quan existeixin.

Previ informe anticipat als col·legiats, serà sotmès a l’aprovació per la Junta General, d’acord amb l’exposat en l’article 25 dels presents Estatuts. Mentre no s’aprovi el pressupost, quedarà prorrogat l’aprovat per a l’any anterior, a raó de 1/12 per mes.

ARTICLE 57. DESPESES

Les despeses del Col·legi són solament les pressupostades, sense que pugui efectuar-se cap pagament no previst al pressupost aprovat, excepte en casos justificats, que hauran de ser aprovats per la Junta de Govern i posteriorment per la Junta General.

ARTICLE 58. AUDITORS EXTERNS

Amb antelació a la celebració de la Junta General ordinària, la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears haurà de sotmetre el balanç econòmic de l’exercici anterior a auditors jurats externs de comptes.

L’informe d’aquests auditors haurà d’acompanyar la presentació del balanç econòmic de la Junta General i haurà d’estar a la disposició dels col·legiats per al seu examen almenys vint dies abans de la celebració de la Junta General.

ARTICLE 59. LIQUIDACIÓ DE BÉNS

La dissolució del Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears no podrà efectuar-se més que per alguna de les causes establertes en aquests Estatuts.

En cas de dissolució del Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears, la seva Junta de Govern actuarà com a comissió liquidadora, sotmetrà a la Junta General propostes de destinació dels béns sobrants, una vegada liquidades les obligacions pendents, i adjudicarà aquests béns a qualsevol entitat no lucrativa que compleixi funcions relacionades amb la Biologia i d’interès social.

ARTICLE 60. PERSONAL ADMINISTRATIU I SUBALTERN

El Col·legi comptarà amb el personal d’oficina i subaltern necessaris, les remuneracions dels quals figuraran en el capítol de despeses dels corresponents pressupostos.

 

CAPÍTOL X

EL RÈGIM DISCIPLINARI

ARTICLE 61. DISPOSICIONS GENERALS

1. No es podrà imposar sancions si no és en virtut d’una resolució recaiguda en un expedient instruït a aquest efecte conforme al procediment regulat per aquests Estatuts.

2. Amb independència de les facultats que competeixen a l’Administració, d’acord amb la llei i els procediments establerts, seran competents per denunciar o proposar la incoació d’un expedient sancionador davant el Col·legi Oficial: la Junta General del Col·legi, la Junta de Govern, els col·legiats i els particulars.

3. La potestat sancionadora correspon a la Junta de Govern.

4. Les resolucions seran executives quan posin fi a la via administrativa.

Es podran adoptar les mesures cautelars que siguin imprescindibles per assegurar l’eficàcia de la resolució que pugui recaure. L’adopció d’aquestes mesures requereix un acord motivat i l’audiència prèvia de la persona afectada.

5. D’acord amb el que disposa la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, el Col·legi posarà les sancions que s’imposin en coneixement dels que necessiten conèixer-les quan sigui necessari per aconseguir-ne l’efectiu compliment.

ARTICLE 62. FALTES DISCIPLINÀRIES

Les infraccions comeses pels col·legiats, als efectes d’aquests Estatuts, es classifiquen en les categories de molt greu, greu i lleus.

I. FALTES MOLT GREUS

Són faltes molt greus:

1. La col·laboració efectiva i dolosa amb els particulars per infringir les lleis i els reglaments, lesionant els interessos dels consumidors i de l’Administració.

2. Haver estat sancionat, amb caràcter ferm, per la comissió d’infracció per competència deslleial.

3. L’incompliment dels deures professionals quan d’això resulti un perjudici greu per a les persones destinatàries del servei del professional, per a un altre professional o per a terceres persones.

4. La vulneració del secret professional.

5. L’exercici de la professió que vulneri una resolució administrativa o judicial ferma d’inhabilitació professional, de declaració d’incompatibilitat administrativa o professional o de conflicte d’interessos, o una disposició legal en què s’estableixi la prohibició d’exercir.

6. La comissió de delites amb dol, en qualsevol grau de participació, que es produeixi en l’exercici de la professió.

II. FALTES GREUS

Són faltes greus:

1. No conservar la documentació exigida durant el termini mínim establert reglamentàriament.

2. L’incompliment de les ordres que rebi de l’Administració i del Col·legi Oficial.

3. La vulneració de les normes essencials de l’exercici i la deontologia professionals.

4. L’incompliment dels deures professionals quan d’això resulti un perjudici per a les persones destinatàries del servei del professional o la professional.

5. L’incompliment de l’obligació que tenen les persones col·legiades de comunicar els supòsits d’intrusisme professional dels quals siguin coneixedores.

6. L’incompliment del deure d’assegurança, si és obligatori.

III. FALTES LLEUS

És infracció lleu la vulneració de qualsevol norma que regula l’activitat professional, sempre que no sigui una infracció greu o molt greu.

ARTICLE 63. REINCIDÈNCIA

La procedència de la reincidència s’entendarà conforme al que disposa l’article 29.3.d) de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic.

ARTICLE 64. RESPONSABILITAT

Els col·legiats que encobreixin faltes molt greus o greus comeses pels seus apoderats o auxiliars incorreran en responsabilitat i se’ls imposaran les sancions corresponents a les faltes greus o lleus, respectivament, comeses. En la mateixa responsabilitat incorreran quan, advertits per l’Administració, o pel Col·legi, de les faltes dels seus apoderats o auxiliars, no adoptin les mesures que siguin procedents respecte als esmentats empleats.

ARTICLE 65. SANCIONS DISCIPLINÀRIES

1. Les infraccions molt greus poden ser objecte de les sancions següents:

a) Inhabilitació professional durant un temps d’un any fins a un màxim de cinc anys.

b) Multa d’entre 5.001 euros i 10.000 euros.

2. Les infraccions greus poden ser objecte de les sancions següents:

a) Inhabilitació professional durant un temps no superior a un any.

b) Multa d’entre 2.001 euros i 5.000 euros.

3. Les infraccions lleus poden ser objecte de les sancions següents:

a) Amonestació.

b) Multa d’una quantitat no superior a 2.000 euros.

4. Com a sanció complementària també es pot imposar l’obligació de fer activitats de formació professional o deontològica si la infracció s’ha produït degut a l’incompliment de deures que afectin l’exercici o la deontologia professionals.

5. Si la persona que ha comès una infracció ha obtingut un guany econòmic, es pot afegir a la sanció que estableix aquest article una quantitat addicional fins a l’import de l’aprofitament que hagi obtingut el professional o la professional.

ARTICLE 66. PROCEDIMENT SANCIONADOR

1. Qualsevol expedient sancionador serà tramitat independentment i numerat correlativament per ordre d’antiguitat i per any d’inici.

2. En tot cas, el procediment s’iniciarà d’ofici per la Junta de Govern, a petició raonada d’un altre col·legi, o en virtut d’una denúncia firmada per un altre col·legiat o per un particular. No s’admetran denúncies anònimes. L’òrgan disciplinari competent és la Junta de Govern, qui, en tenir coneixement d’una suposada infracció, decidirà, en vista dels antecedents disponibles, ordenar l’arxivament de les actuacions (rebutjant, en resolució raonada, aquelles denúncies manifestament infundades) o la incoació d’un expedient.

3. En l’acord d’iniciació de l’expedient es nomenarà un instructor d’entre els membres de la Junta de Govern.

Són causes d’abstenció o recusació les previstes en la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic.

L’instructor ordenarà d’ofici la pràctica de les proves i actuacions que condueixen a la determinació dels fets i responsabilitats susceptibles de sanció i, en vista de les actuacions practicades, o bé proposarà el sobreseïment de l’expedient, o bé formularà el plec de càrrecs, cas en el qual tindrà el següent contingut:

a. La identificació de les persones o entitats presumptament responsables.

b. L’exposició dels fets imputats, això és, els actes professionals o col·legials que es presumeixin il·lícits.

c. La infracció o infraccions que aquests fets puguin constituir, la seva qualificació i indicació de la seva normativa reguladora.

d. Les sancions de què pot ser creditora la infracció.

e. L’autoritat competent per imposar la sanció i la norma que li atribueix la competència.

f. Si és el cas, l’exposició dels danys i perjudicis que es puguin haver ocasionat.

g. Les mesures de caràcter provisional que, si és el cas, s’adopten.

4. No es formularà plec de càrrecs i es proposarà a la Junta de Govern el sobreseïment de l’expedient i l’arxivament de les actuacions quan de les diligències i de les proves practicades resulti acreditada la inexistència d’infracció o responsabilitat. La Junta de Govern haurà de notificar la resolució, que al respecte prengui, a l’instructor i als interessats.

5. El plec de càrrecs, junt amb l’acord d’iniciació de l’expedient sancionador, s’ha de notificar als interessats, i se’ls atorgarà un termini com a mínim de 10 dies per formular al·legacions i proposar les proves de les quals intentaran valer-se per a la defensa dels seus drets o interessos.

6. Si l’inculpat reconeix voluntàriament la seva responsabilitat, l’instructor elevarà l’expedient a la Junta de Govern perquè resolgui, sense perjudici que pugui continuar la seva tramitació si hi ha indicis raonables de frau o encobriment d’altres persones o entitats.

7. Pràctica de la prova.

a. L’instructor, si escau, ha d’ordenar la pràctica de la prova o proves proposades, les despeses derivades de les quals aniran a càrrec dels qui les proposin.

b. L’instructor només podrà declarar improcedents les proves proposades quan no puguin alterar la resolució final a favor del presumpte responsable. La declaració d’improcedència de la prova haurà de ser motivada.

8. Proposta de resolució.

Transcorregut el termini i després de l’eventual pràctica de les proves, l’instructor formularà la corresponent proposta de resolució, que haurà de tenir el contingut següent:

a. Els fets que s’imputen a l’expedientat.

b. La qualificació de la infracció o infraccions que constitueixen aquests fets i la seva normativa reguladora.

c. La sanció o sancions a imposar, amb indicació de la quantia si consisteixen en multes, i els preceptes que les estableixin.

d. Si és el cas, els pronunciaments relatius a l’existència i reparació dels danys i perjudicis que hagin resultat acreditats.

e. L’òrgan competent per imposar la sanció i la normativa que li atorga la competència.

9. Tràmit d’audiència i elevació de la proposta de resolució.

a. La proposta de resolució s’ha de notificar als interessats perquè en el termini de 10 dies puguin presentar-hi al·legacions.

b. Un cop complerts els tràmits anteriors, l’instructor elevarà l’expedient a la Junta de Govern per resoldre.

10. Resolució de l’expedient.

a. La Junta de Govern dictarà la resolució de l’expedient, que haurà de ser motivada, i ha de decidir sobre totes les qüestions que plantegin els interessats i les que derivin de l’expedient.

b. En la resolució no es podran acceptar fets diferents dels determinats en la fase d’instrucció del procediment, amb independència de la seva diferent valoració jurídica.

c. La resolució, a més d’incloure els elements exigits legalment, haurà de contenir els fets, la persona o persones responsables, la infracció o infraccions comeses, la sanció o sancions que s’imposin, l’òrgan competent per imposar-les i la normativa aplicable en cada cas. Així mateix, es farà referència, si escau, als pronunciaments necessaris sobre l’exigència a l’infractor per a la reposició de la situació alterada al seu estat originari i sobre l’eventual indemnització pels danys i perjudicis causats.

11. Caducitat de l’expedient.

Es produirà la caducitat del procediment sancionador si transcorreguts sis mesos des del seu inici, tenint en compte en el seu càlcul les possibles interrupcions per causes imputables als interessats, no es notifica resolució expressa. Aquest fet donarà lloc a l’arxivament de les actuacions amb els efectes que preveu l’article 95 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

ARTICLE 67. PRESCRIPCIÓ D’INFRACCIONS I SANCIONS. CANCEL·LACIÓ. REHABILITACIÓ EN CAS D’EXPULSIÓ

1. Les infraccions dels col·legiats prescriuen:

a) Les lleus, als 6 mesos.

b) Les greus, a l’any.

c) Les molt greus, als 2 anys.

2. Les sancions dels col·legiats prescriuen:

a) Les lleus, als 6 mesos.

b) Les greus, a l’any.

c) Les molt greus, als 2 anys.

3. Els terminis de prescripció de les infraccions començaran a comptar des de la comissió de la infracció. La prescripció s’interromprà per qualsevol actuació col·legial expressa i manifesta dirigida a investigar la presumpta infracció i amb coneixement de l’interessat.

Els terminis de prescripció de les sancions començaran a comptar des de l’endemà del dia en què adquireixi fermesa la resolució per la qual s’imposi la sanció. La realització de qualsevol acte col·legial exprés i manifest d’execució de la sanció n’interromprà el termini de prescripció.

4. La cancel·lació suposa l’anul·lació de l’antecedent sancionador a tots els efectes. Les sancions per la comissió d’infraccions lleus, greus i molt greus s’han de cancel·lar, respectivament, a l’any, als dos anys i als quatre anys, a comptar des del compliment de la sanció de què es tracti. Les sancions es cancel·laran d’ofici. Si la cancel·lació s’hauria d’haver produït i no s’ha fet, l’interessat la podrà instar i el Col·legi haurà de procedir a la cancel·lació immediatament. En tot cas, les sancions no cancel·lades que ho haurien d’haver estat mancaran d’efectes.

5. En els casos d’expulsió, la Junta de Govern del Col·legi podrà acordar, transcorreguts almenys tres anys des de la fermesa de la sanció, la rehabilitació de l’expulsat, per a la qual cosa haurà d’incoar el pertinent expedient a petició d’aquest. La Junta de Govern, oït el Consell General i, si escau, el Consell Autonòmic, decidirà sobre la rehabilitació, en atenció a les circumstàncies de fet concurrents en el sol·licitant.

 

CAPÍTOL XI

DEL RÈGIM JURÍDIC DELS ACORDS I LA SEVA IMPUGNACIÓ

ARTICLE 68. ACORDS

Els acords i normes col·legials hauran de ser publicats, bé mitjançant la seva inserció en el «Butlletí Oficial» del Col·legi de Balears o, si no n’hi ha, del Consell General, bé mitjançant circular, de manera que puguin ser coneguts per tots els col·legiats.

La Junta de Govern haurà de notificar aquells actes que afectin drets i interessos dels destinataris d’aquests acords.

Els actes i disposicions emanats dels òrgans del Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears, adoptats en l’exercici de funcions públiques, s’han de subjectar al dret administratiu i seran immediatament executius, llevat que el mateix acord estableixi una altra cosa o es tracti de matèria disciplinària. Un cop esgotada la via administrativa, aquests actes i disposicions es podran recórrer directament davant la jurisdicció contenciosa administrativa, d’acord amb el que disposi la legislació vigent.

ARTICLE 69. TIPUS DE RECURSOS

El recurs contra els actes de la Junta de Govern a què es refereix l’article anterior és l’ordinari d’alçada davant el superior jeràrquic que hagi dictat l’acte.

Contra els actes de la Junta General, que exhaureixen la via administrativa, s’hi pot interposar un recurs contenciós administratiu, d’acord amb les disposicions legals vigents.

En tota la resta cal atenir-se al que disposa l’article 27 de la Llei 10/1998, de 14 de desembre, de col·legis professionals de les Illes Balears, així com a la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

ARTICLE 70. NUL·LITAT DELS ACTES DELS ÒRGANS COL·LEGIALS

Són nuls de ple dret els actes dels òrgans col·legials en què es donin algun dels següents supòsits:

a) Els que lesionin el contingut essencial dels drets i llibertats susceptibles d’empara constitucional.

b) Els dictats per un òrgan manifestament incompetent per raó de la matèria o del territori.

c) Els que tinguin un contingut impossible.

d) Els que siguin constitutius d’infracció penal o es dictin com a conseqüència d’aquesta.

e) Els dictats prescindint totalment o absolutament del procediment legal establert o de les normes que contenen les regles essencials per a la formació de la voluntat dels òrgans col·legiats.

f) Els actes expressos o presumptes contraris a l’ordenament jurídic, pels quals s’adquireixen facultats o drets quan es manqui dels requisits essencials per a la seva adquisició.

g) Qualsevol altre que s’estableixi expressament en una disposició de rang legal.

h) També seran nul·les de ple dret les disposicions col·legials que vulnerin la Constitució, les lleis o altres disposicions administratives de rang superior, les que regulin matèries reservades a la llei i les que estableixin la retroactivitat de disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals.

i) Són anul·lables els actes que incorrin en qualsevol infracció de l’ordenament jurídic, fins i tot la desviació del poder.

ARTICLE 71. SUSPENSIÓ DELS ACTES DELS ÒRGANS COL·LEGIALS

Sense perjudici de les atribucions que la legislació atorga als òrgans judicials en matèria de suspensió d’actes de les corporacions professionals, sigui o no a petició de qualsevol col·legiat, estan obligats a suspendre els actes propis o d’òrgan inferior, que considerin nuls de ple dret:

a) La Junta General.

b) La Junta de Govern.

c) El degà.

Els acords de suspensió s’hauran adoptar per la Junta General, la Junta de Govern i el degà en el termini de cinc dies a comptar des de la data en què es tingui coneixement dels actes considerats nuls, sempre que prèviament s’hagi iniciat un procediment de revisió d’ofici o s’hagi interposat un recurs i concorrin les circumstàncies previstes per la legislació del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú per a la nul·litat d’aquests actes.

El que es disposa en aquest article s’entén sense perjudici de les accions d’impugnació dels col·legiats i ciutadans en general contra els actes nuls o anul·lables.

 

CAPÍTOL XII

REFORMA DELS ESTATUTS

ARTICLE 72. REFORMA DELS ESTATUTS

La Junta General del Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears podrà acordar l’elevació al Govern de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, a través de l’òrgan competent, de la proposta de reforma d’aquests Estatuts a iniciativa de la seva Junta de Govern. L’acord exigirà per a la seva validesa el vot favorable de dos terços, almenys, dels vots emesos conforme a allò previst en l’últim paràgraf de l’article 27.

 

CAPÍTOL XIII

DISSOLUCIÓ DEL COL·LEGI OFICIAL DE BIÒLEGS DE LES ILLES BALEARS

ARTICLE 73. DISSOLUCIÓ DEL COL·LEGI OFICIAL DE BIÒLEGS DE LES ILLES BALEARS

La dissolució del Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears podrà efectuar-se per mandat legal; per unió, fusió o absorció amb un altre col·legi professional; per cessació de les seves finalitats o per impossibilitat d’exercir les seves funcions, i en aquests dos últims casos, previ acord de la Junta General, que haurà d’adoptar-se mitjançant majoria qualificada de dos terços dels presents i haurà de ser aprovada per una llei del Parlament de les Illes Balears després del procediment seguit en l’article 11 del Decret 32/2000, del 3 de març, pel qual s’aprova el Reglament de col·legis professionals de les Illes Balears.

 

CAPÍTOL XIV

MEMÒRIA ANUAL

ARTICLE 74. MEMÒRIA ANUAL

1. El Col·legi està subjecte al principi de transparència en la seva gestió. Per a això, ha d’elaborar una memòria anual que contingui almenys la informació següent:

a) Informe anual de gestió econòmica, incloent-hi les despeses de personal suficientment desglossades i especificant les retribucions dels membres dels seus òrgans de govern per raó del seu càrrec.

b) Import de les quotes aplicables desglossades per concepte i tipus de serveis prestats, així com les normes per al seu càlcul i aplicació.

c) Informació agregada i estadística relativa als procediments informatius i sancionadors en fase d’instrucció o que hagin assolit fermesa, amb indicació de la infracció a què es refereixen, de la seva tramitació i de la sanció imposada si s’escau, d’acord, en tot cas, amb la legislació en matèria de protecció de dades de caràcter personal.

d) Informació agregada i estadística relativa a queixes i reclamacions presentades pels consumidors o usuaris o les seves organitzacions representatives, així com sobre la seva tramitació i, si escau, dels motius d’estimació o desestimació de la queixa o reclamació, d’acord, en tot cas, amb la legislació en matèria de protecció de dades de caràcter personal.

e) Els canvis en el contingut dels seus codis deontològics.

f) Les normes sobre incompatibilitats i les situacions de conflicte d’interessos en què es trobin els membres dels seus òrgans de Govern.

g) Informació estadística sobre la seva activitat de visat.

2. La memòria anual s’ha de fer pública a través de la pàgina web del Col·legi en el primer semestre de cada any.

3. El Col·legi facilitarà al Consell General la informació necessària per elaborar la memòria anual.