BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l’assumpte de referència, i d’acord amb l’establert a l’article 41.3 de la llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, es publica l’Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 28 de juny de 2018,

DECLARACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL

El projecte del present informe es tramita segons la Llei 21/2013 de 9 de desembre d’avaluació ambiental i està inclòs al Grup 2 “Industria extractiva” punt 1. “Pedreres: restauració i/o extracció” i al Grup 4 “Indústria siderúrgica i del mineral. Producció i elaboració de metalls” punt 15. “Plantes de tractament d’àrids i plantes de fabricació de materials de construcció” ambdós de l’Annex I “Projectes sotmesos a avaluació d’impacte ambiental ordinària” de la Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluació ambiental a les Illes Balears (BOIB núm. 106 de 20 d’agost de 2016).

Atès que l'òrgan ambiental ha rebut l'expedient complet el 6 d’octubre de 2016 i d'acord amb l'apartat segon, punt 3 de la Circular del Conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca (BOIB núm. 131 de 15/10/2016) se considera iniciada l'AIA desprès de l'entrada en vigor de la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears, per la qual cosa es tramitarà d'acord amb aquesta llei autonòmica i d’acord amb la Llei estatal 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

Per tant, amb caràcter previ a la seva autorització administrativa, procedeix formular la seva declaració d’impacte ambiental, d’acord amb l’art. 41 de la Llei 21/2013.

Per altra banda, al projecte li és d’aplicació la DT1ª de la Llei 10/2014, d’1 d’octubre, d’ordenació minera de les Illes Balears, procediment per actualitzar i regularitzar els drets miners.

A més l’article 12 del Pla Director Sectorial de Pedreres de les Illes Balears (aprovat mitjançant el Decret 61/1999, de 28 de maig) estableix que els Plans de Restauració de les pedreres requereixen informe preceptiu i vinculant de la Comissió Balear de Medi Ambient.

1. Antecedents

A la base de dades del Servei d’Assessorament Ambiental figura el següent expedient relacionat amb l’explotació Son Garcias:

-Exp. 603/87. Cantera Son Garcias, que conté els següents documents:

+“Proyecto de explotación de la cantera titulada Son Garcias, del T.M. de Llucmajor” de maig de 1987, autor Nicolás Dameto Truyols (enginyer de mines) i amb visat núm. 3797, comprenia una superfície d’explotació de 86.645 m², un volum a extreure estimat en 433.225 m³ amb una producció anual de 20.000 m³ i per tan una vida probable d’explotació de 21 anys. El projecte també recollia els equips de treball (arrencada i càrrega, tractament i arrencada, i tall de marès en peces) i proposava una restauració per rebliment total del buit excavat.

+“Plan de Restauración del espacio natural afectado por las labores de la cantera titulada Son Garcias, del término municipal de Llucmajor” d’abril de 1987, autors Nicolás Dametro Truyols (enginyer de mines) i Fernando Dameto Truyols (enginyer agrònom) i amb visat núm. 3798, proposava que la restauració de l’espai afectat es realitzés mitjançant el rebliment amb enderrocs inorgànics i el posterior establiment d’una coberta vegetal, recollia diverses fases de restauració i indicava que la restauració es realitzaria simultàniament amb l’explotació, així les fases de explotació restauració comprendrien un total de 21 anys (des de 1987 fins a 2008).

+“Memoria de impacto ambiental de la explotación de arenisca titulada Son Garcias, del término municipal de Llucmajor”.

La Comissió Permanent, en sessió de 14 de desembre de 1987 va acordar:

“El estudio de E.I.A. del Proyecto de Cantera (explotación de piedra arenisca) en la finca Son Garcías, Llucmajor, en sus fases de labores y restauración paisajística. Se informa favorablemente.”

Pel que fa a la tramitació ambiental del projecte actual, es realitza per a la regularització dels drets miners segons la Llei 10/2014, d’1 d’octubre, de mines de les Illes Balears, ja que el projecte actual vigent (1987) presenta tot un seguit d’inconvenients com són:

En el projecte d’explotació s’estimava una producció anual de 20.000 m³ i unes reserves de 433.225 m³ per a una vida de 21 anys. Per contra, la realitat ha estat diferent ja que només s’han extret 235.337 m³, alterant així una superfície de 26.054 m² dels 86.645 m² autoritzats.

El pla de restauració aprovat (1987) contemplava un rebliment total del buit excavat, per contra, el mètode actual de restauració preveu la creació de bancs.

La maquinària mòbil i els establiments de benefici existents actualment, no tenen res a veure amb els del projecte autoritzat de 1987 (tremuja, alimentador, garbell, 2 molins i 2 cintes) ja que la maquinària actual és molt més important.

2.Informació del projecte

El promotor del projecte és Transportes Mifluser S.L. i l’òrgan substantiu el Servei de Mines de la Direcció General de Política Industrial del Govern Balear.

L’actuació s’ubica a la parcel·la 184, polígon 9 (ref. cadastral 07031A009001840000ES) del terme municipal de Llucmajor, a uns 5,25 km del nucli urbà de S’Aranjassa i 5,35 km del nucli urbà de Llucmajor.

Segons dades cadastrals, la superfície total de la parcel·la és de 589.674 m². A la parcel·la també hi ha un Centre de Transferència i Pretractament de residus de construcció i demolició (CTP2). S’accedeix a la pedrera per la carretera Ma-19A de Palma-Llucmajor, a l’altura del km 17,7.

Es tracta d’un recurs mineral de la secció A (calcària) segons la Llei de mines 22/1973 de 21 de juliol, la concessió d’aprofitament va ser atorgada en data 28/09/1987, sense indicar la durada en anys del dret miner i, disposa de llicència municipal d’instal·lació d’activitat de data 18 de febrer de 1988.

A l’actualització del projecte d’explotació (2015) s’indiquen els següents paràmetres:  

Paràmetres de l’explotació	Valor
Superfície d’explotació autoritzada (P. Restauració aprovat 1987).	86.645 m²
Superfície alterada per l’explotació fins 2015	26.054 m²
Superfície actualitzada (regularitzada)	74.423 m²
Volum total extret fins 2015	259.577 m³
Volum emplenat a cota natural a finals de 2015	24.240 m³
Volum extret de picadís (amb alçada mitja de 13 m)	189.397 m³
Volum extret de marès (amb alçada mitja de 4 m)	45.940 m³
Volum total de l’excavació durant la vida de la pedrera	43.400* m³
Angle de talús	Vertical
Alçada màxima talús marès	12 m
Alçada màxima talús picadís	20 m
Bermes	NO

*El volum a extreure estimat (projecte de 1987) és de 433.225 m³ per tant aquest valor es considera una errada.

Segons els valors aportats, es considera que el volum de recurs pendent d’extreure és de 173.648 m³, atès que el volum a extreure i estimat al pla d’explotació aprovat de 1987 és de 433.225 m³ i el volum extret a la data és de 259.577 m³.

L’actualització del projecte d’explotació inclou els establiments de benefici, la maquinària mòbil i les instal·lacions auxiliars existents. Hi ha dos establiments de benefici, un per a la producció de picadís (mòlta i classificació) i un altre per a la producció de marès (tall de peces).

Al següent quadre es detallen els components de cadascú dels equips abans esmentats:

EQUIPAMENT	MOTOR	kW
Trituració primària Tremuja, molí, zaranda	Alimentador molí	3,00
	Molí	75,00
	Zaranda	5,50
Trituració secundària Pozzatto Tremuja, molí, garbell i cintes (nova instal·lació)	Cinta tremuja 2 - molí	5,05
	Molí	75,00
	Cinta molí-garbell	5,50
	Garbell	15,00
	Cinta rebuig garbell-tremuja 2	3,00
	Cinta apilat	3,00
Fregadora V. Discs verticals (regatadora) (nova instal·lació)	Fregadora motor	20,00
	Elevació discs	2,20
	Desplaçament	2,20
Fregadora H+V. Disc horitzontal + disc vertical (nova instal·lació)	Disc vertical	22,00
	Disc horitzontal	15,00
	Elevació disc	2,20
	Elevació disc	2.2
	Desplaçament	2,20
Talladora de disc (nova instal·lació)	Desplaçament disc	3,00
	Disc de tall	40,00
	Bomba aigua	0,25
Asserradora	Rodets transport	3,00
	Discs de tall	40,00
	Fresat tall horitzontal	0,50
	Bomba aigua	0,25
Compressor		5,50
Bomba gasoil de l’alternador producció picadís		0,25
Bomba gasoil de l’alternador producció marés		0,25
		353,85

La maquinària mòbil consta de: dos carretons elevadors, dues pales carregadores sobre rodes i una picadora sobre eruga.

Com a instal·lacions hi ha: dos magatzems, una caseta d’eines, una oficina i dos tancs de gasoil. Pel que fa als dipòsits de gasoil s’indica que un és de camisa simple i l’altre de camisa doble, per contra no consta si la superfície damunt de la qual se situen es troba impermeabilitzada o no.

L’explotació disposa de sondeig autoritzat per a ús industrial i domèstic de ref. AAS 15848, a nom de Jaime Caldés Socies, l’aigua es bombeja a un dipòsit que la proveeix als circuits tancats de tall amb disc i serradores. El consum setmanal és de 5 a 6 m³. Per al reg de pistes i vies d’accés s’empra aigua depurada (regenerada) procedent de camió cisterna.

Les operacions de manteniment bàsic de vehicles i maquinària mòbil, es realitzen dins l’explotació i la resta de manteniments, reparacions i revisions en taller aliè fora de l’explotació.

Pel que fa a les emissions de pols, la pedrera està sotmesa a controls de la contaminació atmosfèrica per part del Servei de Contaminació Atmosfèrica (exp. APCA-0401) de la DG d’Energia I Canvi Climàtic.

El termini previst per a cadascuna de les fases explotació/restauració, així com les superfícies afectades (explotades) i restaurades es resumeix al següent quadre:

Fase	Anys	Sup. Alterada	Sup. Restaurada
1	5,75	26.054 m² (des de l’inici) + 4.514 m²	7.936 m²
2	4,16	6.183 m²	8.313 m²
3	6,18	6.183 m²	387 m
4	6,51	8.313 m²	6.183 m² + 277 m
5	11,20	9.890 m²	6.512 m² + 344 m
6	1	-	32.193 m² + 821 m

Segons el quadre la restauració es realitzarà simultàniament amb l’explotació amb una durada total d’uns 35 anys.

L’alternativa de restauració més viable suposa el condicionament dels fronts d’excavació i l’adequació de la plaça de la pedrera, amb el desenvolupament d’espècies herbàcies en la plaça i pantalles arbrades al peu dels talussos. La cota d’excavació final se situarà a 140 m.s.n.m. en la zona oest, i entre 152  i 157 m.s.n.m en la zona est. No es preveu el rebliment del buit excavat, ja que es desconeix el volum de material que es podrà aportar.

Per a la revegetació posterior s’empraran espècies vegetals autòctones de baixos requeriments hídrics. Inicialment s’aportarà una d’uns 30 cm procedent de materials retirats amb anterioritat (inerts) per realitzar un posterior cultiu agrícola extensiu de veça – civada a la plaça de la pedrera, pel fet que es tracta de sòls de baixa fertilitat, per altra banda la revegetació forestal a la base dels talussos es realitzarà col·locant tres files de Pinus halepensis a portell (“tresbolillo”), a tres metres de distància entre si.

Els paràmetres geomètrics finals del buit excavat i restaurat recollits en l’addenda presentada amb posterioritat, són els següents:

Paràmetre	Valor
Angle del talús	Vertical
Alçada màxima de talús final en front de marès.	10 m
Alçada màxima de talús en front de picadís.	10 m
Bermes	7 m

L’EsIA inicial contemplava un cop finalitzada l’explotació, el manteniment d’instal·lacions com l’oficina, el taller de manteniment, l’estructura de formigó de la tremuja primària i la nau ensacadora.

Per contra, l’addenda presentada amb posterioritat només es contempla el manteniment de l’aljub (anterior a l’explotació), i en conseqüència, el desmantellament dels establiments de benefici i d’instal·lacions auxiliars associades a l’explotació, sempre tenint en compte que els residus d’obra seran gestionats d’acord amb el marc legal sectorial de residus de construcció i demolició vigent en el moment de la seva eliminació. 

El pressupost total del projecte de restauració agrícola i forestal, contemplat a l’addenda, ascendeix a un total de 30.497,84 €.

3.Elements significatius de l’entorn del projecte

El projecte no afecta a cap espai catalogat per Xarxa Natura 2000, per la Llei 42/2007 de Patrimoni Natural i Biodiversitat, per la Llei 5/2005 (LECO) per a la conservació dels espais de rellevància ambiental, ni per la Llei 1/1991 d’espais naturals i règim urbanístic a les àrees d’especial protecció de les Illes Balears.

Àrees de desenvolupament urbà i categories de sòl rústic dins la delimitació gràfica de la parcel·la 184.

No està afectat per cap APR segons el PTI de Mallorca, ni per domini públic hidràulic de les aigües superficials, per zones de servitud, policia, ni zones inundables o potencialment inundables, però sí dins zona de vulnerabilitat d’aqüífers moderada.

Assenyalar que no s’ubica dins zona qualificada d’interès miner (ZIM), ni s’observa l’existència de Béns d’Interès Catalogat (BIC).

Pel que fa a la flora i fauna, no hi ha evidències de la presencia de cap espècie protegida per lleis europees, nacionals o autonòmiques vigents.   

Part de la parcel·la on s’ubica la pedrera està classificada com sòl rústic amb la qualificació de sistema general d’infraestructures, segons el PDSRCDViPFU.

4. Resum del procés d’avaluació

4.1 Tramitació

El projecte objecte del present informe està inclòs al Grup 2 “Indústria extractiva”, punt 1. “Pedreres: restauració i/o extracció” i al Grup 4 “Indústria siderúrgica i del mineral. Producció i elaboració de metalls” punt 15. “Plantes de tractament d’àrids i plantes de fabricació de materials de construcció” ambdós de l’Annex I “Projectes sotmesos a avaluació d’impacte ambiental ordinària” de la Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluació ambiental a les Illes Balears (BOIB núm. 106 de 20 d’agost de 2016).

Atès que l’òrgan ambiental ha rebut l’expedient complet el 6 d’octubre de 2016 i d’acord amb l’apartat segon, punt 3 de la Circular del Conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca (BOIB núm. 131 de 15/10/2016) es considera iniciada l’AIA desprès de l’entrada en vigor de la Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluació ambiental de les Illes Balears, per la qual cosa es tramitarà d’acord amb aquesta llei autonòmica i d’acord amb la llei estatal 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental.

4.2 Fase d’informació pública i de consultes

Al BOIB núm. 57 de 7 de maig de 2016 es publica que els projectes d’explotació, restauració i l’EsIA se sotmeten a informació pública durant un termini de trenta dies.

Durant l’exposició pública s’han consultat en dates 19 i 20 d’abril de 2016, les següents Administracions afectades:

-Ajuntament de Llucmajor.

-Servei d’Estudis i Planificació. DG de Recursos Hídrics.

-Servei d’Aigües Subterrànies. DG de Recursos Hídrics.

-Servei d’Aigües Superficials. DG de Recursos Hídrics

-Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl. DG d’Espais Naturals i Biodiversitat.

-Servei de Protecció d’Espècies. DG d’Espais Naturals i Biodiversitat.

-Servei de Planificació. DG d’Espais Naturals i Biodiversitat.

-Departament de Territori i Infraestructures. Consell de Mallorca.

A data de realització del present informe es va rebre informe de:

-L’Ajuntament de Llucmajor, de data 20 de maig de 2016. (Sentit favorable amb recomanacions).

-Servei d’Aigües Superficials, de data 8 de juny de 2016. (Sentit de no afecció a domini públic hidràulic de les aigües superficials, zones de servitud, zones de policia ni zones inundables o potencialment inundables).

-Servei de Protecció d’Espècies. DG d’Espais Naturals i Biodiversitat, de data 12 d’agost de 2016. (Sentit favorable)

-Servei d’Ordenació del Territori. Departament de Territori i Infraestructures. Consell de Mallorca, de data 5 de juny de 2017. (informe amb condicionants).

-Servei d’Assessorament Ambiental (CMAIB), de data 8 de juny de 2017. (Sentit favorable amb recomanacions).

-La Direcció Insular de Residus del Consell de Mallorca, de data 30 d’agost de 2017. (Sentit desfavorable).

-La Direcció Insular de Residus del Consell de Mallorca, de data 15 de maig de 2018. (Informe complementari d’aclariment).

-Servei de Mines, de data 30 de maig de 2018 pel que fa a la possible inviabilitat jurídica.

Al·legacions: el Servei de Mines, en el seu ofici de 29 de setembre de 2016, indica que no té constància de la presentació d’al·legacions durant el tràmit d’exposició pública del projecte de referència.

No s’han realitzat consultes transfronteneres al no considerar-se necessari.

5. Anàlisi tècnic de l’expedient

Alternatives: a l’EsIA presentat s’han considerat les següents alternatives pel desenvolupament del projecte:

a. D’emplaçament: la ubicació de l’activitat extractiva és conseqüència de la zona on es troben els materials geològics de major interès.

b. De procés o ús: s’han considerat sis tipus d’usos principals per a la recuperació de pedreres: Agropecuari, Forestal, Ús natural i recuperació de l’hàbitat, Recreatiu, Industrial i urbanístic, i  Abocadors controlats.

c. Reducció de continguts: consistent en la no realització de cap actuació (Alternativa 0).

Amb tot l’anterior l’alternativa seleccionada és la recuperació de la zona degradada atenent a un ús natural i recuperació de l’hàbitat.

S’identifiquen i valoren les actuacions susceptibles de generar impactes sobre el medi abiòtic, biòtic i antròpic per la realització dels projectes (explotació i restauració). Els impactes qualificats com SEVERS afecten, com cal esperar, als recursos edàfics, mentre que els que afecten a la qualitat de l’aire, recursos hídrics, generació de residus i medi social són considerats com MODERATS, tota la resta, es a dir, els que afecten a comunitats vegetals i animals es consideren COMPATIBLES.

Mesures Correctores: un cop establertes les mesures correctores contingudes en  l’EsIA, els impactes anteriors passen a tenir la qualificació de MODERATS i COMPATIBLES, arribant a la conclusió que el projecte d’explotació/restauració de la pedrera Son Garcias, manca d'elements significatius que puguin generar impactes residuals de tipus crític i, per tant, el seu desenvolupament és completament compatible amb el manteniment de la qualitat ambiental de la zona.

Annex d’incidència paisatgística: atenent al paisatge rural existent (cultius de secà, pins i ullastres), l’absència d’elements patrimonials ni espècies protegides, la fragilitat visual de la parcel·la es considera MOLT BAIXA.

Es conclou que l’afecció paisatgística serà NO SIGNIFICATIVA, atès la ubicació de la parcel·la, les característiques del projecte i les mesures correctores establertes per facilitar la integració paisatgística.  

Assenyalar que a l’addenda presentada s’adjunten fotogrames aeris de l’evolució de l’explotació/restauració al llarg de cadascuna de les fases projectades.

Informe acústic: previ requeriment d’esmena, es presenta informe acústic de l’activitat de la pedrera, en el qual  s’indica que s’han realitzat els mesuraments en condicions operatives normals i en set punts diferents de mostreig.

Conclou que, els nivells sonors en els límits de la parcel·la es troben per sota del valor de 65 dBA (límit màxim admissible de renou en horari nocturn). També assenyalar que, hi ha una clara influència del Centre de Transferència i Pretractament de Residus de Construcció (CTP2) existent a la mateixa parcel·la, ja que els valors registrats a uns 10 metres de la paret mitgera són de 70,9 dBA.

Proposta de mesures correctores: en l’EsIA es proposen tot un seguit de mesures correctores amb l’objectiu de disminuir l’impacte sobre la atmosfera, el sòl, els recursos hídrics, les comunitats vegetals i animals, i el paisatge. Destaquen les següents, entre d’altres:

1.Arrodonir els talussos en planta i en alçat, evitant així arestes i superfícies planes.

2.Disseny de pantalles visuals vegetals per tot el perímetre de la parcel·la.

3.Realitzar regs continuats amb aigua depurada per disminuir la pols.

4.Limitar la velocitat dels vehicles a les vies de pas i a l’interior de la parcel·la.

5.Ús de materials resilients (goma, fibra de vidre, llana mineral o escumes de poliuretà) per esmorteir el soroll provocat pel xoc del material contra les superfícies metàl·liques.

6.Controlar els nivells de pressió sonora dels vehicles implicats en el projecte.

7.Retirada, apilament i conservació de la terra vegetal per després ser emprada en tasques de recobriment i com a substrat de plantació de les espècies forestals.

8.Es tractarà que l'apilament de terra sigui selectiu diferenciant el material per les seves característiques, qualitat edàfica i tipus de propàguls.

9.La utilització de les terres vegetals se programarà per minimitzar els temps d'emmagatzematge i de permanència de les superfícies nues.

10.Senyalitzar i tancar adequadament la zona d’obra.

Es presenta Programa de Vigilància Ambiental (PVA) que té per objecte vigilar i garantir el correcte compliment dels compromisos ambientals establerts en l’EsIA, la persona responsable de dur-ho a terme serà un titulat superior amb coneixements en explotació i restauració.

5.1 Consideracions tècniques

1.A la documentació presentada no es justifica la titularitat dels terrenys afectats per l’explotació.

2.Tot i que l’EIA contempla la creació d’unes llacunes, cal aclarir tal i com s’indica a l’addenda presentada, que es tracta d’una errada per part de l’equip redactor ja que inicialment es va considerar la proposta de creació de llacunes, però els materials geològics existents (marès) encarien la restauració proposada.

3.La superfície restituïda de 2.020 m² (zona A3 als plànols), representa menys del 10% de la superfície alterada (de 26.054 m²) des de l’inici de l’activitat          a l’any 1987. A més a més, no consta cap característica pel que fa al tipus de material de rebliment utilitzat, origen o procedència, existència de coberta vegetal, espècies emprades per a la revegetació...etc.

4.D’acord amb la documentació presentada, a data 2015 la superfície de 14.569 m² on s’extreu picadís s’ubica a l’esquerra del camí principal i, la superfície  de 11.485 m² on s’extreu marès, s’ubica a la dreta.

Àrees d’extracció.

5.L’explotació de la fase 3 projectada no és simultània amb la restauració de cap fase anteriorment explotada, per tant, es considera que no es compleix  amb el que estableix l’article 40 de la Llei 10/2014.

6.Segons el topogràfic final, a la zona oest (extracció de marès) de la pedrera hi haurà una petita plaça a cota 143 m.s.n.m i una altra de major superfície a cota 140 m.s.n.m sense que es trobin connectades per cap rampa o camí.

7.El pressupost previst per a la restauració agrícola i forestal contemplat a l’addenda de l’EIA ascendeix a 30.497,84 € per a una superfície alterada de 61.137 m², quantitat que no s’ajusta amb el que estableix l’article 40 de la Llei 10/2014.

8.L’estudi de la geologia del dipòsit, d’estabilitat dels talussos i, la sonometria real es contemplen com annexes dins la documentació addicional.

9.Assenyalar que amb posterioritat a la informació pública es va presentar un projecte d’ampliació d’establiment de benefici que es va incloure a la tramitació ambiental.

10.En l’informe resposta del promotor a l’Ajuntament de Llucmajor, s’indica que l’explotació disposa d’un vestuari amb bany pel personal, tot i que no es disposa de sistema de recepció d’aigües sanitàries, sí que es proposa en l’addenda presentada amb posterioritat, la instal·lació d’una fossa sèptica segons normativa vigent, com a mesura correctora.

11.A la planimetria presentada hi ha representades 3 pistes d’accés a l’explotació (en planta i en perfil), no obstant això, al visualitzador IDEIB i a l’addenda de l’annex d’incidència paisatgística s’han pogut observar al manco 4 pistes més d’accés, una a la part est i tres a la part oest.

Accessos actuals de la pedrera

12.Al plànol que representa l’estat final de la pedrera un cop restaurada, encara es poden localitzar instal·lacions o edificacions associades a l’activitat.

13.L’aprovació definitiva del text del PDSRCDViPFU (BOIB núm. 141 de 23 de novembre de 2002), així com a la seva modificació posterior de mesures i vigilància ambiental de les infraestructures previstes en el PDSRCDViPFU (BOIB núm. 38 de 13 de març de 2007), contempla sis centres de pretractament i transferència (CTP) molt pròxims a pedreres actives (CTP2 - Son Garcies, CTP3 - Ses Fontanelles, CTP4 - Sa Torre, CTP5 – Son Bugadelles i, CTP6 – Montission).

14.En data 8 de juliol de 2005 l’Ajuntament de Llucmajor va resoldre atorgar llicència de segregació de la finca ubicada al polígon 9 parcel·la 184 amb superfície matriu 589.509 m², una parcel·la segregada de 27.199 m² que es correspon amb gairebé tota la superfície actual del CTP2.

15.En data 11 d’abril de 2018 es rebre escrit contestació del promotor a l’informe del Consell de Mallorca. Departament de Territori i Infraestructures, fent constar el següent:

La plaza de la cantera, a cota menor que la del terreno natural, puede utilizarse como àrea de tratamiento de residuos, con un impacto ambiental menor que si se establece a cota natural. En el caso hipotético de ampliarse el centro de tratamiento de residuos se puede habilitar una nueva rampa de acceso o utilizar la actual pista de bajada a la plaza de la cantera.

16.Posteriorment la Direcció Insular de Residus del Consell de Mallorca. Departament de Medi Ambient emet en data 15 de maig de 2018 informe complementari d’aclariment fa les següents consideracions tècniques:

La capacitat de tractament de la CTP2 en aquests moments és l’adequada i no es contempla la seva ampliació ni a curt, ni a mig no a llarg termini. És per això que l’afirmació feta per l’explotador de la pedrera dependria de com s’elaborés un hipotètic futur projecte d’ampliació de la CTP2.

En aquests moments, està en fase molt avançada de redacció el nou Pla Director Sectorial de Residus no Perillosos de Mallorca i, el mateix, contempla la desafecció d’una part de la reserva d’espai de la CTP2. Justament aquesta desafecció afecta a la part de la pedrera que actualment està en explotació i objecte del projecte de restauració.

17.El Servei de Mines, en resposta a la possible inviabilitat jurídica del projecte d’explotació – restauració va concloure que: “entenc que es pot continuar amb la tramitació de l’expedient 2015/24905 (VR: 1476A/2016) i no correspon la inviabilitat jurídica en el d’acord a l’article 17.2 de la Llei 12/2016”.

6.Conclusions

Per tot el exposat es formula la declaració d’impacte ambiental favorable a la realització del projecte d’explotació i restauració de la pedrera Son Garcias (446), que forma part de la parcel·la 184, polígon 9, terme municipal de Llucmajor, promogut per Transportes Mifluser, al concloure’s que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius, sempre que es compleixen les mesures incloses en l’EIA, en la documentació complementaria i els condicionants següents:

1.Abans de l’inici dels treballs s’haurà de:

-Designar a la persona responsable de dur a terme el Programa de Vigilància i Seguiment Ambiental.

-Justificar la disponibilitat del terreny per a la durada d’execució dels projectes presentats (explotació i restauració).

2.Per continuar amb la fase 1 d’explotació (zona marès) s’haurà d’executar simultàniament una fase 0 de restauració, d’execució immediata que correspondrà a l’establiment d’una pantalla vegetal que comprengui en la mesura del possible les zones perimetrals exteriors de l’activitat extractiva i, amb entitat suficient amb la finalitat de:

-Minimitzar l’impacte visual de l’explotació.

-Actuar com a filtre per esmorteir les emissions de pols i renou produïdes  a conseqüència de l’activitat minera.

-Delimitar l’àrea ocupada per l’explotació.

D’altra banda i, perquè sigui efectiva des del moment inicial, les espècies arbòries emprades hauran de ser joves amb una mida de 3 o 4 anys. La restauració haurà d’incloure el camí d’accés ubicat al límit nord de la parcel·la, i haurà de quedar clarament justificada planimètricament. 

3.Atès que hi ha diversos accessos a la pedrera uns representats i altres no i, atès que no es planteja la restauració de la zona E2 fins a la fase final (Fase 6) com a conseqüència possiblement de la seva ubicació central; S’haurà de justificar planimètricament els accessos previstos a la zona de picadís (zona oest) prèviament a l’inici de l’explotació de la fase 3 i següents.

4.Atès que el desmantellament de les instal·lacions associades a l’extracció de peces de marès no es planteja fins a la Fase 6; S’haurà de justificar la seva permanència als plànols corresponents un cop s’hagi esgotat el recurs marès, en cas contrari, s’haurà de procedir de manera immediata al seu desmantellament complet i, iniciar la restauració de tota la zona afectada per las mateixes abans del començament de la fase d’explotació E2. D’altra banda la representació final de la pedrera haurà d’incloure només l’aljub o aljubs anteriors a l’explotació.

5.Atès la no correspondència de cotes entre plànols que reflecteixen l’estat final de la pedrera, s’haurà de presentar per a la fase Final (pedrera restaurada), un plànol amb les cotes finals projectades. D’altra banda i, per tal que sigui accessible per a posteriors usos, s’hauran d’adequar o establir les rampes necessàries per poder accedir a la plaça de la pedrera, a cota 140 m.s.n.m, en condicions de seguretat així com justificar planimetricament la seva presència.

6.El apantallament vegetal i tota la resta de revegetació prevista, s’haurà de realitzar amb espècies autòctones i mitjançant tècniques que garanteixen, la pervivència de les plantes a llarg termini. En cap cas s’utilitzaran espècies al·lòctones o exòtiques invasores.

7.S’haurà de fer un seguiment periòdic per tal de prendre les mesures corresponents en el cas que el projecte de revegetació no estigui obtenint els resultats previstos. (Per exemple substitució dels peus morts).

8.S’haurà de justificar com s’ha dut a terme la restitució de la zona representada com A3 (material de rebliment, origen o procedència, coberta vegetal, espècies emprades per a la revegetació...etc).

9.Per tal que els terrenys afectats es puguin integrar correctament en el paisatge, es considera necessari que la restauració forestal prevista per als fronts de talussos inclogui, sempre amb densitat suficient, a més dels pins (pinus halepensis) prevists, altres espècies pròpies de l’entorn típic de garriga com poden ser: ullastre (olea europaea), llentiscle o mata (pistacia lentiscus), aladern de fulla estreta (phillirea angustifolia), garrover (ceratonia siliqua), romaní (rosmarinus officinalis), etc.

10.S’haurà de justificar l’adaptació del pressupost de restauració, atès els canvis introduïts al punt anterior.

11.S’hauran de dur a terme les recomanacions establertes a l’estudi d’estabilitat de talussos de data maig de 2017. D’altra banda i, un cop finalitzada la restauració s’haurà de justificar amb l’estudi corresponent l’estabilitat dels talussos residuals.

12.S’haurà de realitzar una millora en la implantació de les mesures correctores per tal d’evitar les emissions difuses atès l’informe redactat pel OCA, arran de la seva visita d’inspecció realitzada en data 27 de març de 2017.

13.Atès que les operacions de manteniment bàsic de vehicles i maquinària mòbil es realitzen dins l’explotació, s’haurà d’indicar la zona prevista per aquestes tasques, la qual haurà d’estar perfectament impermeabilitzada. Independentment i, a efectes de controlar i contenir possibles abocaments accidentals s’haurà de disposar de sepiolita o similar, amb la posterior recollida per part de gestor autoritzat.

14.Atès que no hi ha sistema de recepció d’aigües sanitàries, s’haurà d’instal·lar fossa sèptica que compleixi amb el que estableix el Pla Hidrològic de les Illes Balears, sense perjudici que es pugui instal·lar vàter químic com a alternativa. En tot dos casos es requerirà de gestor de residus autoritzat.

15.En base al que estableix l’article 52.2 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre , d’avaluació ambiental, s’haurà d’informar a la CMAIB respecte a la finalització de cadascuna de les fases de restauració a fi de realitzar les comprovacions que es consideren necessàries per tal de verificar el compliment del condicionant de la DIA.

Es recorda que:

1.Segons l’informe de la Direcció Insular de Residus del Consell de Mallorca de data 15 de maig de 2018, la restauració de la pedrera haurà d’assegurar en tot moment una possible futura ampliació de la CTP2.

2.L’ús d’inerts externs pel rebliment de parts de la pedrera que provinguin de residus de construcció – demolició, desmunts i terres no contaminades, s’haurà de comunicar al Consell de Mallorca tal i com estableix la Disposició addicional 3ª del Pla Director Sectorial per a la Gestió dels Residus de Construcció–Demolició, Voluminosos i Pneumàtics Fora d’Ús de l’Illa de Mallorca (BOIB núm. 141 de 23 de novembre de 2002). Cal també comunicar-ho al Servei de Residus i Sòls Contaminats, d’acord amb l’article 5 de l'ordre APM/1007/2017, de 10 d'octubre (BOE núm. 254 de 21 d'octubre de 2017).

3.L’aigua del pou en cap cas es podrà utilitzar per al consum humà sense l’autorització pertinent de la DG de Recursos Hídrics i previ informe vinculant de la DG de Salut Pública i Participació.

4.L’autoritat minera haurà de fixar la quantia de la garantia financera pel que fa a la rehabilitació de l’espai afectat i al compliment del pla de restauració aprovat.

5.No es podrà autoritzar cap fase d’explotació fins que estigui degudament restaurada la fase anterior tal i com s’estableix a l’article 40 de la Llei 10/2014.

6.Les modificacions de les instal·lacions s’hauran de comunicar a la Secció de Contaminació Atmosfèrica de la DG d’Energia i Canvi Climàtic, Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat, tal i com es fa constar a la resolució corresponent (APCA-0401).

7.El compliment del que estableix l’article 13 del Decret 61/1999 i l’article 33 de la Llei 10/2014, pel que fa a la vinculació del planejament municipal.

Aquesta DIA s’emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l’obtenció de l’autorització, a més compleix el que estableix l’article 12 del PDS de Pedreres de les Illes Balears (aprovat mitjançant el Decret 61/1999, de 28 de maig).”

  

Palma, 4 de juliol de 2018

El president de la CMAIB,

Antoni Alorda Vilarrubias