Butlletí Oficial de les Illes Balears

En relació amb l’assumpte de referència, i d’acord amb l’establert a l’article 45 de la llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, es publica l’Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 28 de juny de 2018,

ATÈS

1. Que l'àrea d'afecció directa d'aquest projecte va des de la superfície fins al fons marí dels 14 transsectes prevists en aquesta àrea. Aquests transsectes finalment recorreran 1.338,420 km lineals. No obstant els efectes indirectes en funcionar a ple rendiment les fonts d'aire comprimit, amplien significativament la zona d'actuació i els seus impactes sonors associats.

2. Que aquests canons o air guns estan dissenyats perquè al "disparar" enviïn les ones cap al fons però l'energia també pot projectar-se horitzontalment per l'aigua podent ser detectada a distàncies majors.

3. Que per aquest motiu els impactes més significatius derivats de l'adquisició sísmica de la campanya MEDSALT II seran els relatius a la contaminació acústica i les seves repercussions sobre els organismes pelàgics i bentònics.

4. Que en aquesta campanya a ple rendiment s'operarà a pressions sonores (RMS) de 205- 242dB re 1 mpa, i que la comunitat científica ha adoptat 180 dB re 1 mpa com nivell d'intensitat acústica a partir de la qual es poden produir danys fisiològics irreversibles en cetacis i per generalització, també a tortugues marines.

5. Que les afeccions de l'impacte acústic a aquestes intensitats sobre els organismes poden ser: letals, danys patològics en sistemes d'oïda (permanents o temporals), en els teixits, en òrgans d'equilibri i posició, canvis d'etologia i interferències amb senyals acústiques que utilitzen els organismes per comunicar-se.

6. Que hi ha indicis demostrats d'afecció irreversible a cetacis, tortugues i espècies de calamars gegants i recursos pesquers després de prospeccions sísmiques en què s'han utilitzat polsos acústics d'alta energia i baixa freqüència.

7. Que per tot això, el Ple de la CMAIB de 2 de juny de 2016 acorda que l'Òrgan Ambiental Estatal sotmeti aquest projecte a AIA ordinària i aquest ha d'incloure tot un seguit de mesures correctores que minimitzin els impactes sonors dels air guns, sobre els organismes i comunitats marines, posant especial èmfasi a la no afecció de cetacis, tortugues marines, aus marines i recursos pesquers.

8. Que l'EIA presentat, en sentit general, ha recollit els resultats favorables d'una sèrie d'estudis per a justificar la valoració dels impactes sonors amb air guns, obviant altres estudis i observacions que exposen clarament que aquests impactes sobre els organismes són més significatius tant en intensitat com en magnitud.

9. Que l'EIA no ha inclòs: a l'inventari biològic, informació detallada de les comunitats bentòniques d'aigües profundes (que per batimetria seran les més afectades) i informació dels efectes observats sobre els cetacis i tortugues en el transcurs de les campanyes oceanogràfiques realitzades en els últims anys al Mar Balear, ignorant així, el sol·licitat a l'Acord del Ple la CMAIB de 2 de juny de 2016 (cal comentar que en la secció 10 de l'EIA- resposta a les consultes rebudes no apareix cap resposta específica per a la CMAIB).

10. Que si s'apliquen les mesures correctores presentades a l'EIA no disminueixen significativament els impactes sonors potencials que genera aquest projecte.

11. Que amb aquestes mesures es redueix l'afecció sobre els cetacis, les tortugues marines i peixos pelàgics que es trobin en l'àmbit d'actuació, sense que l'impacte potencial sobre aquests organismes s'elimini per complet.

12. Que a l'àrea del projecte s'han localitzat 9 espècies de cetacis que es poden veure afectats. Es destaca el dofí llistat (Stenella coeruleoalba) amb densitats de població mitjana -altes, el catxalot (Physeter macrocephalus) amb altes probabilitats en les zones 3 i 4 i presència a les zones 1 i 2, el dofí de Risso (Gramphus griseus) de presència regular i el zifi de cuvier (Ziphius cavirostris). Sobre aquesta última espècie, s'ha delimitat una zona d'especial interès coincident amb les zones 1, 2 i 3 d'aquest projecte.

13. Que l'EIA presenta un mapa d'àrees sensibles de cetacis a les Balears que coincideixen en major o menor superfície amb les zones delimitades per dur a terme aquest projecte.

14. Que l'EIA no estableix mesures correctores per evitar que les tortugues marines quedin enganxades al streamer de 1,5 km de longitud que arrossega el vaixell. Cal comentar que les tortugues marines són especialment sensibles a quedar atrapades en els cables i boies del streamer i que a l'àrea s'indica que hi ha alta probabilitat de presència de tortuga babaua (Caretta caretta).

14. Que els cetacis i les tortugues marines estan catalogats com a espècies d'interès comunitari que requereixen d'una protecció estricta en l'Annex IV de la Directiva 92/43 / CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre i alguns com vulnerables al RD 139/2011, de 4 de febrer, per al desenvolupament del Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i del Catàleg Espanyol d'Espècies Amenaçades.

15. Que les aus marines pelàgiques que utilitzen l'àrea afectada com a zona d'alimentació, la majoria s'inclouen a l'Annex I de la Directiva 2009/147 / CEE, de 30 de novembre, relativa a la conservació d'aus silvestres i, a més, el virot petit (Puffinus mauretanicus), espècie endèmica de les Balears, està catalogada en perill d'extinció al RD 139/2011.

16. Que el soft star proposat quan s'inicien els "trets" amb els airguns no redueix substancialment els impactes sonors sobre la ictiofauna bentònica o demersal, la qual no tendeix ni a fugir ni a desplaçar-se del seu hàbitat natural, ni tampoc redueix aquests impactes sobre els organismes bentònics que viuen fixos o en contacte amb el fons marí.

17. Que els bancs d’alevins i peixos pelàgics petits, en no tenir un gran potencial nedador, es veuen afectats greument pels impactes sonors dels airguns, afectant les seves otòlits, línies laterals i bufetes natatòries, encara que es realitzi el soft star.

18. Que el plàncton i els ous i larves de peixos (ictioplancton), organismes que per la seva falta de mobilitat no poden fugir de la font emissora, es consideren especialment vulnerables a aquestes ones sonores.

19. Que indirectament aquestes afeccions sobre el fitoplàncton, zooplàncton, larves i alevins de peixos, sent aquests un nivell tròfic inferior, produirà impactes indirectes d'àmplia magnitud, afectant les cadenes tròfiques i els recursos pesquers (l'àrea on es realitzaran els estudis sísmics engloba zones de producció primària a la Mediterrània Occidental).

20. Que, encara que hi ha més espècies citades, segons l'EIA presentat a la mar balear s'han catalogat unes 153 espècies de peixos demersals i 9 pelàgics, (alguns presenten cert grau de protecció Convenis de Barcelona, ​​Bonn i Berna o presents als llibres vermells - UICN), inclosa la tonyina vermella (Thunnus thynnus) subjecte actualment a un pla de recuperació per trobar les seves poblacions amenaçades. Per a aquesta mena de túnid, la comunitat científica, ha proposat que la mar Balear actuï com a santuari (la zones d'adquisicions sísmiques de MEDSALT II, ​​coincideixen amb l'àrea territorial del santuari que s'ha proposat per a aquesta espècie pelàgica).

21. Que l'EIA cita 83 espècies d'interès pesquer que es poden veure afectades per aquest projecte, com: el lluç (Merluccius merluccius), el moll (Mullus barbatus), la gamba vermella (Aristeus antennatus), l'escamarlà (escamarlà), el pop (Octupus vulgaris), la sardina (sardina) i l’aladroc (Egraulis echrasicholus), entre d'altres.

22. Que es proposa realitzar la campanya d'adquisició sísmica de finals d'octubre a desembre (segons l'EIA és la millor època ja que és la de menor incidència mediambiental), però en aquesta època de l'any, també és probable que es trobin dins de l'àrea on es desenvolupa aquest projecte, dofins, catxalots, rorquals, aus pelàgiques i tortugues marines.

ACORDA

Primer.- Informar desfavorablement el projecte Adquisició sísmica projecte d'investigació "Uncovering the mediterranean salt giant (MEDSALT-II)"

Segon.- Expressar els seus dubtes sobre si els fins d'aquest projecte MEDSALT II van més enllà de l'àmbit científic, i si els seus resultats poden ser utilitzats per les companyies petroleres per a la recerca d'hidrocarburs a la Mediterrània Occidental, basant-se:

-Que la xarxa MEDSALT està finançada per l'Associació COST, una institució de finançament públic europeu que actua al marc del Programa Horitzó 2020.

-Que a la documentació que s'inclou a l'expedient figura un "Memorandum of understanding for the implementation of the COST Action" Uncovering the mediterranean salt giant "(MEDSALT) en el qual trobem nombroses referències als conceptes" exploracions de gas i petroli " i "indústries interessades de gas i petroli”. A tall d'exemple, en el resum d'aquest memoràndum es recull el següent: "The study of the unique salt giant is inherenty cross- disciplinary, Embracing geology, Geophysics, geochemistry, microbiology, and paleoclimatology. It is an opportunity for the Scientifics community to share objectives, data, experitise and tolls with industry since there is considerable interest in oil and gas exploration, and consequent hazards, targeting the Mediterranean 's deep salt deposits "i, a l'apartat de" impacte esperat ":" The expected socioeconomic impact is both in the short- and long term. In the short term, the Action will improve industrial exploration of deep hydrocabon resources in the sensitive Environtment of the Mediterranean sigui ".

- Que és conegut l'interès que tenen les companyies petrolíferes a la zona de la Mediterrània Occidental en fer prospeccions els diapirs salins messinians que actuen com a trampes d'hidrocarburs (projectes d'adquisicions sísmiques 2D al Mar Balear -Spectrum Geo-limited, Golf de Lleó-Services Petroliers Schlumberger; Cairn Energy i 3d en el golf de València -Cairn Energy).

Palma, 4 de juliol de 2018

El president de la CMAIB

Antoni Alorda Vilarrubias