BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Vist l’informe tècnic amb proposta de resolució de dia 14 de juny de 2018, i d'acord amb l'article 10.1.a) del Decret 4/2018, de 23 de febrer, pel qual s’aproven l’organització, les funcions i el règim jurídic de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB) (BOIB núm. 26 de 27 de febrer de 2018),

RESOLC FORMULAR:

L’informe d’impacte ambiental, sobre el projecte de legalització d’edificacions agràries amb ampliació per a ús de tafona, pol. 4 parc. 33   (T. M. Art), en els termes següents:

1. Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació

El projecte es tramita com una avaluació d’impacte ambiental simplificada ja que l’article 14 de la llei 12/2016, de 17 d’agost d’avaluació ambiental a les Illes Balears, indica al seu punt 2.a que

Han de ser objecte d’avaluació d’impacte ambiental simplificada els projectes següents, públics o privats:

a) Els projectes inclosos en l’annex II

b) Els projectes no inclosos ni en l’annex I ni en l’annex II però que poden afectar de manera apreciable, directament o indirectament, espais protegits de la Xarxa Natura 2000.

En el cas concret del projecte que s’avalua, s’ajusta prou bé al grup 5 punt 1 de l’annex II, que inclou les instal·lacions industrials situades en sòl rústic. També, dins el mateix grup, el punt 2 inclou les indústries de qualsevol tipus, quan produeixen líquids que no s’evacuïn a través de la xarxa de clavegueram.

D’altra banda, l’àmbit del projecte està totalment inclòs dins el LIC i ZEPA ES0000227 Muntanyes d’Artà.

2. Descripció i ubicació del projecte

El projecte es titola “Projecte de legalització d’edificacions agràries amb ampliació per a ús de tafona, pol. 4 parc. 33   (T. M. Artà)”. L’àmbit es troba a uns 4.5 km del nucli d’Artà, a una parcel·la confrontant amb la carretera Ma-12 que uneix Artà i Alcúdia. Paisatgísticament, l’àmbit correspon majoritàriament a un mosaic agrícola de secà tradicionalment dedicat al conreu d’oliveres, si bé també es cultiven figueres i ametllers. A la zona no alterada tradicionalment pels cultius es troba la vegetació constituïda per ullastrar i fenassar, amb presència d’alzines. Els hàbitats presents, segons la capa del visor de la IDEIB de 2005 són Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae i Hypochoerido-Brachypodietum retusi. No es tracta d’hàbitats prioritaris de la Directiva Hàbitats (Directiva 92/43/CEE).

El terreny és, des del punt de vista ambiental, de gran importància. Dins la parcel·la tenim una part que és ANEI (on hi ha l’actual estable que es vol reconvertir a magatzem agrícola) i ARIP (on es preveu adaptar un magatzem agrícola a tafona). En ser confrontant amb la carretera, presenta una petita fracció afectada per APT de carreteres, si bé és prou lluny de l’àmbit d’actuació. Tota la parcel·la es troba dins XN2000. La parcel·la estava integrada dins els límits del Parc Natural de Llevant quan fou declarat el 2001. Ara, després de les successives desclassificacions, ha quedat aproximadament a cinc quilòmetres de l’espai protegit. Pel que fa a les APRs, a la parcel·la hi trobam APR d’incendis, d’erosió i d’esllavissament.

El projecte preveu legalitzar i reformar dues edificacions actualment existents. Una d’elles actualment té una superfície de 103.47 m² i té un ús com a magatzem agrícola. Es pretén reformar i ampliar aquesta construcció (fins als 149.60 m²), per adaptar-la a ús com a tafona. L’altra construcció correspon a un antic estable per a porcs, amb unes dimensions de 22.50 m². El projecte preveu reconvertir-lo a magatzem agrícola, amb canvi de distribució però sense increment de superfície. L’estable es troba dins ANEI i afectat per APR d’incendis i erosió, mentre que el magatzem agrícola apareix dins ARIP i més enllà de qualsevol APR.

La memòria agronòmica presentada preveu ampliar la superfície conreada d’olivera. La reconversió a tafona i ampliació de superfície respon a la necessitat de gaudir d’una edificació que pugui albergar la maquinària, els dipòsits i l’oli embotellat derivats de l’increment de producció previst.

A la tafona es disposaran també els necessaris elements de gestió dels residus líquids: depuradora per a residus del processament de l’oliva i fossa sèptica per a aigües grises, procedents dels lavabos. Ambdues instal·lacions aniran soterrades. Amb els residus sòlids derivats de l’oliva es farà compostatge. L’edificació ja compta en l’actualitat amb dotació de serveis.

3. Avaluació dels efectes previsibles

Durant la fase constructiva de la reforma i ampliació de l’edificació que ha d’albergar la tafona es realitzaran moviments de terra, es realitzaran explanacions i s’eliminarà vegetació, si bé cal aclarir que aquesta és la típica de zones alterades.

També, evidentment, es generaran residus de construcció i demolició i contaminació acústica.

En la fase d’explotació es generaran aigües grises i aigües procedents del processament de l’oliva. Les primeres seran tractades a fossa sèptica i les segones a una depuradora. Aquestes aigües, una vegada tractades i reduït el seu potencial contaminant, seran lliurades a gestor autoritzat.

Tots els residus seran separats, a fi de que cada un d’ells pugui ser gestionat adequadament.

L’època de la collita de l’oliva és el moment en què es pot produir un increment en els nivells de producció de renou. Evidentment, hi ha un major trànsit de vehicles, i la maquinària de la tafona està en màxima activitat. Tanmateix, segons l’EIA, les màquines seran de baix nivell sonor, i disposaran de sistemes antivibracions.

Pel que fa a la fauna, no hi ha constància al Bioatles de la presència d’espècies rellevants des del punt de vista de conservació a l’indret, llevat del cas de la tortuga mediterrània (Testudo hermanni). Aquesta espècie figura al Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial (RD 139/2011). L’EIA fa esment a aquesta espècie, i de les mesures que s’han de dur a terme per evitar-ne l’afectació. La principal actuació consisteix en prospectar el terreny prèviament a l’inici de les obres per detectar els possibles exemplars i retirar-los, evitant així que els vehicles els puguin atropellar. A banda d’aquesta espècie, el tipus d’hàbitat és favorable a diferents espècies d’aus estepàries, com ara el sebel·lí (Burhinus oedicnemus), la cucullada (Gallerida theklae), la terrola (Calandrella brachydactyla) i la sól·lera (Emberiza calandra). Per tant, i per evitar possibles afectacions a la nidificació d’aquestes aus, es recomana que els moviments de terra no es duguin a terme entre els mesos de març i juny (ambdós inclosos).

Pel que fa a la flora, segons l’EIA no existeixen espècies importants que es puguin veure afectades pel desenvolupament del projecte. Els principals impactes durant la fase d’obres es duran a terme als voltants de la futura tafona, atès que es preveu incrementar-hi la superfície. Les plantes que es veuran afectades són banals o ruderals, és a dir, adaptades a ambients alterats. No consta la presència de garballó (Chamaerops humilis), si bé no podem descartar que hi hagi exemplars aïllats. Per aquest motiu, caldrà que es faci una prospecció i, en cas que n’hi hagi, es jalonin per evitar que puguin veure’s afectats durant les obres. Si no hi hagués altra solució, l’exemplar o exemplars podrien ser trasplantats. Recordem que aquesta espècie apareix relacionada al Catàleg Balear d’Espècies Amenaçades (Decret 75/2005) dins la categoria d’Especial Protecció, grup B.

Hi ha dos hàbitats descrits a l’indret: Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae i Hypochoerido-Brachypodietum retusi. Corresponen a ullastrars amb pins i fenassars. El segon podria ser considerat hàbitat prioritari de la Directiva Hàbitats. Però és important destacar que ambdós hàbitats, pel que fa al projecte avaluat, només afectarien la zona on actualment hi ha l’estable, i recordem que aquesta construcció no incrementa la seva superfície. Per tant, no es preveu alterar la vegetació de les rodalies. A la zona de la tafona, que sí que incrementa la seva superfície un 44%, caldrà eliminar-hi la vegetació, però a la capa d’hàbitats del visor de la IDEIB realitzat en data de 2005, no consta la presència de cap hàbitat. En  conseqüència, no es preveu que de l’execució del projecte es derivi una afectació rellevant sobre els hàbitats naturals.

Existeix també el perill de possibles abocaments involuntaris d’olis o combustibles derivats de l’ús de la maquinària pesada. Les tasques de manteniment d’aquesta maquinària s’han de dur a terme en condicions controlades i prenent una sèrie de mesures protectores.

Per evitar l’afecció als cursos d’aigua de la xarxa hidrogràfica, caldrà fer els acopis de materials més enllà de la zona de servitud. La maquinària pesada tampoc podrà circular dins aquesta zona ni, evidentment, quedar estacionada durant el vespre.

D’altra banda, el funcionament de vehicles a motor implicarà forçosament un increment en l’emissió de gasos d’efecte hivernacle (fonamentalment CO₂), que l’EIA considera puntual i que no tendrà efectes rellevants.

Per a tots aquests impactes es preveuen mesures correctores, que semblen suficients.

4. Consultes a les administracions públiques afectes i persones interessades

S’han efectuat consultes a:

-Servei de Reforma i Desenvolupament Agrari

-Direcció General de Salut Pública i Participació

-Departament de Territori i Infraestructures, Consell de Mallorca

-Servei de Planificació al Medi Natural

-Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl

El Servei de Reforma i Desenvolupament Agrari informa que “no hi té res a al·legar, per tant, s’informa favorablement l’objecte del projecte, des del punt de vista agrari”.

1.Referent a aquest punt cal destacar que hi ha uns paràmetres urbanístics del projecte que ultrapassen el permès al PTM i a les NNSS d’Artà. Es tracta de l’increment de superfície de la tafona que, per qüestions de funcionament efectiu, ha de ser (segons l’EIA) del 44%. L’increment permès segons la normativa sectorial pot ser de fins el 20%. D’altra banda, l’article 232 de les NNSS estableix una reculada de les edificacions de 30 m respecte a les partions entre parcel·les de distintes propietats. L’estable que es pretén reconvertir a magatzem agrícola no acompleix aquest requisit. Per últim, l’ocupació dins ARIP és del 1.37%, superior al màxim establert a l’article 232.

Existeix un mecanisme d’exoneració d’aquests paràmetres urbanístics, que és el descrit al Decret 17/2017, de 21 d’abril, pel qual es fixen els principis generals d’exoneració de les condicions urbanístiques de les edificacions i les instal·lacions agràries i complementàries en explotacions agràries a l’àmbit de les Illes Balears. L’administració competent per a la tramitació d’aquesta exoneració és la Direcció General d’Agricultura i Ramaderia. Tanmateix, cal advertir que l’informe que s’ha rebut del Servei de Reforma i Desenvolupament Agrari no s’ha pronunciat sobre aquesta qüestió, de cabdal importància a l’hora de possibilitar la tramitació de la llicència d’obres i activitat, i que va ser requerida expressament en l’escrit remès per l’ajuntament d’Artà. El promotor adjunta a l’expedient la memòria agrícola preceptiva en el procediment d’exoneració.

2. El Departament d’Urbanisme i Territori del Consell de Mallorca realitza les següents consideracions:

2.1 Les construccions i instal·lacions agràries es regulen en la Llei 2/2014, de 16 de desembre, agrària de les Illes Balears i resta de normativa sectorial; sense perjudici del que s’estableixi en el Pla Territorial Insular de Mallorca (PTIM) i en l’instrument de planejament general municipal.

Des del punt de vista urbanístic, conforme amb el que s’estableix en la Matriu d’ordenació del sòl rústic (MOSR) de la Llei 6/1999, de 3 d’abril, de les directrius d’ordenació territorial i de mesures tributàries (DOT), l’activitat agrària intensiva té la consideració d’ús admès en tot tipus de sòl rústic, mentre que l’activitat agrària intensiva és un ús admès o un ús condicionat en funció del tipus de sòl rústic (en aquest cas, en ANEI: ús condicionat, i en ARIP: ús admès).

Així mateix, d’acord amb el que s’estableix en la MOSR, la tafona és una activitat de transformació dels productes de la pròpia explotació agrària, i en sòl rústic qualificat com ARIP – com és el cas – té la consideració d’ús admès.

Per tant, conforme amb el que s’estableix en la Llei 6/1997, de 8 de juliol, de sòl rústic de les Illes Balears (LSR), si és un ús condicionat cal que, abans de la preceptiva llicència municipal, concorri la corresponent declaració d’interès general, l’atorgament de la qual és competència, si escau, de la Comissió Insular d’Ordenació del Territori i Urbanisme.

2.2 Per altra banda, en el projecte hi ha un apartat del projecte a estudiar la normativa municipal i el mateix tècnic redactor diu que les Normes subsidiàries de planejament (NS) d’Artà, en el seu article 95, exigeixen, entre d’altres, que l’activitat de tafona s’ubiqui en “edificis existents”, els quals podran ser ampliats fins a un 20% de la seva superfície.

En aquest punt cal recordar que quan la norma es refereix a “edificis existents” es refereix a edificis existents legalment implantats, per la qual cosa se n’ha d’acreditar la seva legalitat.

Respecte a les qüestions relacionades a l’informe del Departament d’Urbanisme i Territori del Consell de Mallorca, cal destacar la necessitat de l’obtenció de la declaració d’interès general, tramitada per la Comissió Insular d’Ordenació del Territori i Urbanisme, per a la tafona. La qüestió de la legalitat de les edificacions sembla trobar-se, atès l’informe emès, en una situació de difícil sortida des del punt de vista urbanístic. Així, el projecte sol·licita la legalització de les dues edificacions agràries, però per altra banda l’informe indica que, segons l’article 95 de les NNSS d’Artà, l’activitat de tafona s’ha d’ubicar en edificis existents “legals”. En conseqüència, el mateix informe sol·licita acreditació de la seva legalitat, cosa que és impossible, atès que les edificacions foren construïdes entre 2002 i 2006 sense llicència d’obres.

3. El Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl indica les següents qüestions a les seves conclusions:

3.1 Durant l’execució del projecte es prendran específicament les mesures establertes a l’article 8.2.c del Decret 125/2007 sobre mesures conjunturals de prevenció durant l’època de perill d’incendis forestals. Referent a utilitzar maquinària i equips, en terreny forestal i àrees contigües de prevenció, el funcionament dels qual generi deflagració, espurnes o descàrregues elèctriques susceptibles de provocar incendis forestals, s’ha de tenir en compte el següent:

3.1.1 S’ha de complir allò que estableixi la Directiva 98/37/CE, de 22 de juny, relativa a l’aproximació de les legislacions dels estats membres sobre màquines, pel que fa a les determinacions en relació al risc d’incendi.

3.1.2 Les màquines que es facin servir a terrenys forestals o menys de 500 metres dels mateixos s’utilitzaran extremant les precaucions en el seu ús i adequat manteniment (s’hi aplicaran mètodes de treball que evitin la provocació d’espurnes). El proveïment de benzina d’aquesta maquinària s’ha de realitzar a zones de seguretat aclarides de combustible vegetal.

3.1.3 En tots els treballs que es realitzin a terrenys forestals o en aquells que es trobin condicionats per les mesures preventives anteriorment referides s’ha de disposar, per a ús immediat, d’extintors de motxilla carregats i de les eines adequades que permetin sufocar qualsevol conat que es pogués provocar.

3.2 Caldrà dotar una faixa perimetral de prevenció entre les edificacions contigües a zona forestal i l’àmbit amb presència de vegetació forestal de 25 m d’amplada, com a mínim, amb les següents condicions:

Arbrat: distància entre peus, mínim 6 m i esporgats 1/3 de l’alçada. Fracció de cabuda coberta per la vegetació arbòria: inferior al 60% (excepte en el cas d’alzinars purs, que podrà ser del 100%).

Matolls: fracció de cabuda coberta per matolls inferior al 25%. Els matolls tindran una distància entre ells d’un mínim de 4 m.

Restes de vegetals morts (secs) i podes: s’han de retirar o triturar en un termini màxim de 20 dies per tal d’evitar la propagació d’incendis.

L’execució de la franja de prevenció és a efectes de prevenció i d’autoprotecció d’incendis de l’edificació. Per tant, la necessitat de realitzar les tasques de reducció de combustible vegetal sobre terreny forestal, no poden suposar en cap cas un canvi d’ús ni una pèrdua del caràcter forestal d’aquest.

3.3 Els operaris vinculats a l’execució del projecte i els usuaris posteriors seran instruïts en l’existència de risc d’incendi forestal, en les mesures de prevenció a adoptar, en les actuacions immediates a efectuar davant un conat d’incendi i coneixeran el número telefònic de comunicació en cas d’incendi forestal (112).

El sentit de l’informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl també suscita alguns dubtes respecte a la factibilitat de l’aplicació de les mesures proposades. El punt 3.2 de l’informe, dalt relacionat, indica les mesures de protecció contra incendis que han d’acomplir-se a les faixes perimetrals de prevenció. La tafona té al seu costat est una massa no agrícola i que, per tant, ha de tenir la consideració de zona forestal segons la Llei 43/2003, de Monts. Però el problema rau a l’altra edificació, l’estable que es vol reconvertir a magatzem agrícola. Com ja s’ha esmentat, es troba annex a la partió amb la finca de Es Morell. I la part confrontant d’Es Morell es correspon a una massa forestal, segons la capa SIOSE, integrada per arbrat frondós, perenne i matollar. Per tant, l’actuació de gestió de la massa forestal s’hauria d’aplicar a una finca de l’altra propietat. Això, evidentment, dificulta en gran manera l’execució. Segons conversa mantinguda amb personal del Servei ens indiquen que, en aquests casos, no existeix imperatiu legal per obligar al veïnat a fer la faixa, de manera que la millor solució consisteix en arribar a un acord particular entre ambdós propietaris. El Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl s’ofereix a informar o aclarir els dubtes que es puguin suscitar. 

4. L’escrit dels serveis tècnics de l’ajuntament d’Artà, a banda de sol·licitar una sèrie d’informes, també indica que:

4.1 Com que les obres que es pretenen executar es situen sobre una APR d’erosió, s’ha de justificar el compliment de les normes específiques establertes en l’annex I de la Llei 6/1999, de 3 d’abril, de les directrius d’ordenació territorial i de mesures tributàries, modificat pel Decret llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística i que són:

b) En les àrees de prevenció de risc d’erosió:

a. S’ha d’estabilitzar els talussos d’excavació mitjançant murs de contenció o bancals.

b. Els bancals i parets seques, existents o de nova creació, s’han de mantenir en bon estat de conservació.

c. La desforestació ha de ser l’estrictament necessària per a l’execució de l’obra.

Respecte al contingut d’aquest condicionant, cal recordar que l’APR d’erosió no afecta la futura tafona, si no el futur magatzem agrícola. Aquest, segons la informació continguda a l’expedient, no ha d’incrementar la seva superfície, de tal manera que les obres a realitzar seran de reforma interior. L’impacte sobre el medi serà de reduïdes dimensions i l’afectació a l’APR, prenent les mesures adients, compatible.

5. Anàlisi dels criteris de l’annex III de la Llei 21/2013

S’han analitzat el criteris de l’annex III de la Llei 21/2013, d'avaluacions ambientals, i es preveu que el projecte pugui tenir efectes significatius sobre el medi ambient, en concret:

1. Característiques del projecte: El projecte preveu la legalització i canvi d’ús de dues edificacions al polígon 4 parcel·la 33 del terme municipal d’Artà, a la finca Es Bernadí. Les construccions foren fetes sense llicència municipal entre els anys 2002 i 2006. Actualment s’hi du a terme un aprofitament agrícola en base a la producció d’oliva. El promotor preveu incrementar de manera important la superfície d’olivar, i fer-ne un aprofitament in situ a la mateixa finca. Per tant, projecta aprofitar les dues edificacions ja existents (un estable i  un magatzem agrícola) i canviar-ne l’ús a magatzem agrícola i tafona, respectivament. Per qüestions tècniques i de funcionament, l’edificació de la tafona requereix un increment en superfície del 44%. L’adaptació a estable no suposa augmentar la superfície construïda. L’edifici de la tafona ja compta amb els serveis d’electricitat i aigua. Els residus líquids generats durant el procés d’obtenció de l’oli i les aigües grises seran depurats i, posteriorment, lliurats a gestors autoritzats amb una periodicitat preestablerta.

2. Ubicació del projecte: Es Bernadí es troba a uns 4.5 km d’Artà, a la vora de la carretera Ma-12 que uneix Artà amb Alcúdia. L

L’estable es troba dins ANEI i el magatzem dins ARIP.  El terreny correspon a AIA extensiu d’olivar. Es troba dins XN2000 (LIC i ZEPA ES0000227 Muntanyes d’Artà). El Parc Natural de Llevant dista uns 5 quilòmetres.

La tafona projectada no es troba afectada per cap tipus d’APR, però el futur magatzem agrícola (estable en l’actualitat) sí que està dins APR d’erosió i APR d’incendis.

La parcel·la presenta una vulnerabilitat d’aqüífers moderada i alta, si bé la zona directament afectada per les obres és moderada.

3. Característiques del potencial impacte: Durant la fase constructiva de la tafona es produiran moviments de terra, s’eliminarà la cobertura vegetal d’una petita zona i es farà l’explanació. També, evidentment, es produiran residus de construcció i demolició i contaminació acústica. En la fase de funcionament es generaran aigües residuals, i residus de la neteja i processament de l’oliva. Aquestes aigües seran emmagatzemades a una depuradora estanca i soterrada i, posteriorment, lliurades a gestor autoritzat. Igualment ho seran les aigües grises. La resta d’impactes relacionats seran de curta durada i l’Estudi d’Impacte Ambiental proposa una sèrie de mesures protectores i correctores que semblen suficients.

Pel que fa al possible impacte paisatgístic, segons l’EIA la tafona no serà visible des de la carretera Ma-12, l’indret més transitat de les rodalies. L’edifici tendrà la teulada de teula àrab i les parets folrades de pedra. Per tant, estarà integrada paisatgísticament amb el medi en què es troba.

Existeixen alguns cursos d’aigua, ramals secundaris de torrents, que passen prop de la tafona. L’EIA indica que gairebé mai duen aigua i proposa una sèrie de mesures protectores per evitar-hi l’impacte.

Pel que fa al perill de possibles abocaments involuntaris d’olis o combustibles derivats de l’ús de la maquinària pesada, les tasques de manteniment es duran a terme a zones controlades i prenent una sèrie de mesures que apareixen contemplades a l’EIA.

D’altra banda, el funcionament de vehicles a motor implicarà forçosament un increment en l’emissió de gasos d’efecte hivernacle (fonamentalment CO₂), que segons l’EIA són compatibles.

Conclusions de l’informe d’impacte ambiental

Primer: No subjectar a avaluació d’impacte ambiental ordinària el projecte de legalització d’edificacions agràries amb ampliació per a ús de tafona, pol. 4 parc. 33  (T. M. Artà), atès que es preveu que no tendrà efectes significatius sobre el medi ambient d’acord amb els criteris de l’annex III de la Llei 21/2013, sempre que es compleixin les mesures proposades a l’Estudi d’Impacte Ambiental i les següents condicions:

Segons l’informe del Departament d’Urbanisme i Territori del Consell de Mallorca cal comptar amb la declaració d’interès general per a l’activitat de transformació agrària (tafona) dins ARIP, d’acord amb allò establert a l’article 95 de les NNSS d’Artà. També indica que cal aclarir la legalitat de les construccions.

Segons l’informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl:

-Cal prendre les mesures indicades a l’article 8.2.c del Decret 125/2007 sobre mesures conjunturals de prevenció durant l’època de perill d’incendis forestals.

-S’ha de complir allò que estableixi la Directiva 98/37/CE, de 22 de juny, relativa a l’aproximació de les legislacions dels estats membres sobre màquines, pel que fa a les determinacions en relació al risc d’incendi.

-Les màquines que es facin servir a terrenys forestals o menys de 500 metres dels mateixos s’utilitzaran extremant les precaucions en el seu ús i adequat manteniment (s’hi aplicaran mètodes de treball que evitin la provocació d’espurnes). El proveïment de benzina d’aquesta maquinària s’ha de realitzar a zones de seguretat aclarides de combustible vegetal.

-En tots els treballs que es realitzin a terrenys forestals o en aquells que es trobin condicionats per les mesures preventives anteriorment referides s’ha de disposar, per a ús immediat, d’extintors de motxilla carregats i de les eines adequades que permetin sufocar qualsevol conat que es pogués provocar.

-Caldrà dotar una faixa perimetral de prevenció entre les edificacions contigües a zona forestal i l’àmbit amb presència de vegetació forestal de 25 m d’amplada, com a mínim, amb les següents condicions:

Arbrat: distància entre peus, mínim 6 m i esporgats 1/3 de l’alçada. Fracció de cabuda coberta per la vegetació arbòria: inferior al 60% (excepte en el cas d’alzinars purs, que podrà ser del 100%).

Matolls: fracció de cabuda coberta per matolls inferior al 25%. Els matolls tindran una distància entre ells d’un mínim de 4 m.

Restes de vegetals morts (secs) i podes: s’han de retirar o triturar en un termini màxim de 20 dies per tal d’evitar la propagació d’incendis.

L’execució de la franja de prevenció és a efectes de prevenció i d’autoprotecció d’incendis de l’edificació. Per tant, la necessitat de realitzar les tasques de reducció de combustible vegetal sobre terreny forestal, no poden suposar en cap cas un canvi d’ús ni una pèrdua del caràcter forestal d’aquest.

-Els operaris vinculats a l’execució del projecte i els usuaris posteriors seran instruïts en l’existència de risc d’incendi forestal, en les mesures de prevenció a adoptar, en les actuacions immediates a efectuar davant un conat d’incendi i coneixeran el número telefònic de comunicació en cas d’incendi forestal (112).

Segons l’escrit de l’ajuntament d’Artà:

-Com que les obres que es pretenen executar es situen sobre una APR d’erosió, s’ha de justificar el compliment de les normes específiques establertes en l’annex I de la Llei 6/1999, de 3 d’abril, de les directrius d’ordenació territorial i de mesures tributàries, modificat pel Decret llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística i que són:

En les àrees de prevenció de risc d’erosió:

-S’ha d’estabilitzar els talussos d’excavació mitjançant murs de contenció o bancals.

-Els bancals i parets seques, existents o de nova creació, s’han de mantenir en bon estat de conservació.

-La desforestació ha de ser l’estrictament necessària per a l’execució de l’obra.

Segons el Servei d’Assessorament Ambiental:

-Cal evitar la realització dels moviments de terres entre els mesos de març i juny (ambdós inclosos) per tal de no afectar la nidificació de les aus estepàries.

-En cas que es detectin exemplars de garballó (Chamaerops humilis) a l’àmbit de les obres cal jalonar-los per evitar que resultin afectats per l’activitat constructiva. Si aquesta solució no és factible, cal trasplantar-los a un indret favorable.

-Cal obtindre, abans del lliurament de la llicència municipal, l’autorització del Servei d’Aigües Subterrànies pel que fa a l’ús industrial de l’aigua del sondeig d’Es Bernadí.

-Cal obtindre, abans del lliurament de la llicència municipal, l’informe favorable del Servei d’Aigües Superficials, de la Direcció General de Recursos Hídrics, pel que fa a la possible afectació als torrentons de la finca, especialment els que discorren prop de la futura tafona.

-Cal evitar l’acumulació d’acopis prop dels torrentons. Igualment, la maquinària pesada no ha de transitar dins la zona de servitud.

En el moment d’emetre el present informe no s’ha rebut en termini l’informe sol·licitat al Servei de Planificació al Medi Natural, administració competent en matèria d’hàbitats en XN2000. Segons es dedueix del mapa d’hàbitats (2005) que figura al visor de la IDEIB, els hàbitats Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae i Hypochoerido-Brachypodietum retusi es trobarien a l’àmbit de l’actual estable, però no se n’ha descrit cap on s’ubica l’actual magatzem agrícola, que per altra part, com ja s’ha comentat, és l’única edificació que es projecta ampliar. En conseqüència, i a criteri del tècnic sota signant, no hi ha d’haver afectació als hàbitats derivats de l’execució del projecte i posterior funcionament de la instal·lació. Pel que fa a la possible afectació a la biodiversitat, l’EIA indica algunes mesures, complementades amb els condicionants dalt relacionats.

Tampoc ha arribat en termini l’informe de la Direcció General de Salut Pública i Participació.

Cal recordar que, per a l’exoneració dels paràmetres urbanístics de les construccions agrícoles i amb caràcter previ a l’emissió de la llicència d’obres i activitat municipal, és necessari comptar amb l’informe del director general d’Agricultura i Ramaderia, d’acord amb el procediment del Decret 17/2017, pel qual es fixen els principis generals d’exoneració de les condicions urbanístiques de les edificacions i les instal•lacions agràries i complementàries en explotacions agràries a l’àmbit de les Illes Balears.

Cal que l’òrgan substantiu resolgui la qüestió referent a l’estatus de legalitat de les dues edificacions objecte del projecte i que, segons l’informe del Departament d’Urbanisme i Territori del Consell de Mallorca, pot afectar a l’activitat de tafona atès el que diu l’article 95 de les NNSS d’Artà.

Amb l’objectiu de poder realitzar de manera efectiva la faixa perimetral de prevenció d’incendis de 25 metres al voltant de l’edificació que es destinarà a ús com a magatzem agrícola, cal que els propietaris de les finques confrontants d’Es Bernadí i d’Es Morell arribin a un acord particular. El Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl s’ofereix a proporcionar als afectats tota la informació i els aclariments necessaris amb l’objectiu de facilitar l’execució de la faixa.

Segon. Es publicarà el present informe ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d’acord amb el que disposa l’article 47.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluacions ambientals.

Tercer. L’informe d’impacte ambiental perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s’hagués procedit a l’aprovació del pla o programa en el termini màxim de quatre anys des de la publicació, d’acord amb el que disposa l’article 47.4 de la Llei 21/2013.

Quart. L’informe d’impacte ambiental no ha de ser objecte de cap recurs, sense perjudici dels que, si s’escau, siguin procedents en la via administrativa o judicial davant de l’acte, si s’escau, d’autorització del projecte, d’acord amb el que disposa l’article 47.6 de la Llei 21/2013.

Cinquè. Aquesta proposta de resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l’aprovació.

 

Palma,  a 19 de juny de 2018

El president de la CMAIB

Antoni Alorda Vilarrubias