BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

1. El Ple del Consell de Mallorca, en la sessió de dia 12 d’abril de 2018, va aprovar inicialment el Reglament orgànic del Consell.

2. Aquest Acord es va sotmetre a informació pública per un termini de 30 dies i es va donar audiència a les entitats inscrites en el Registre d’Entitats de Participació Ciutadana i no s’hi varen presentar al·legacions ni reclamacions, per la qual cosa resta definitivament aprovat.

3. El Ple del Consell de Mallorca, en la sessió de dia 12 de juliol de 2018, va aprovar la correcció d’errades materials. A continuació es transcriu el text definitiu.

Palma, 16 de juliol de 2018

Per delegació del president, el secretari general

(Decret de 17 de juliol de 2015, BOIB nº. 114, de 28 de juliol de 2015)

Jeroni M. Mas Rigo

REGLAMENT ORGÀNIC DEL CONSELL DE MALLORCA

TÍTOL PRELIMINAR

DISPOSICIONS GENERALS

Article 1. Règim organitzatiu del Consell de Mallorca

El Consell de Mallorca, com a institució de govern, administració i representació insular, en l’exercici de les potestats reglamentàries i d’autoorganització que li atorguen els articles 61 a 63 i 65 a 67 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, així com l’article 6 de la Llei 8/2000, de 27 d’octubre, de consells insulars, regula mitjançant aquest reglament orgànic el seu règim organitzatiu i de funcionament.

Article 2. Ús de la llengua catalana

1. El català, com a llengua pròpia de Mallorca, ho és també d’aquest Consell.

2. L’Administració del Consell de Mallorca ha d’emprar el català i el castellà, com a llengües oficials a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, d’acord amb la forma regulada per la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística a les Illes Balears, i d’acord amb el Reglament de regulació de l’ús de la llengua catalana dins l’àmbit de competència del Consell.

TÍTOL PRIMER

LA CONSTITUCIÓ DEL CONSELL DE MALLORCA I L’ESTATUT DELS CONSELLERS I DE LES CONSELLERES

Capítol I

Constitució de la corporació

Article 3. Membres del Consell

La determinació del nombre de membres del Consell, el procediment per elegir-los i els supòsits d’inelegibilitat i incompatibilitat es regulen per l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears i per la Llei 7/2009, d’11 de desembre, electoral dels consells insulars.

Article 4. Sessió constitutiva

1. El Consell de Mallorca es constitueix en sessió pública després del dia 20 i no més tard del dia 45 des que han tingut lloc les eleccions.

2. La convocatòria de la sessió constitutiva l’ha de fer el president o la presidenta en funcions del Consell, després d’haver consultat els membres electes que encapçalen cada una de les llistes electorals que han obtingut representació.

3. En l’acte de constitució, s’ha de formar una mesa d’edat, integrada pels membres electes de major i menor edat presents a l’acte, i pel secretari o per la secretària general del Consell Insular. La Mesa ha de comprovar les credencials presentades i les acreditacions de personalitat dels electes d’acord amb els certificats que hagi tramès la Junta Electoral de les Illes Balears.

4. Feta l’operació anterior, la Mesa ha de declarar constituït el Consell si concorr la majoria absoluta dels consellers i les conselleres electes. En cas contrari, s’ha de fer una sessió dos dies després i resta constituït el Consell sigui quin sigui el nombre de consellers i conselleres presents.

Article 5. Elecció de la Presidència

L’elecció de la persona que ha d’ocupar la Presidència ha de tenir lloc en la sessió de constitució del Consell Insular, d’acord amb les regles següents:

a) Poden ser persones candidates a la Presidència del Consell tots els consellers i les conselleres electes que hagin estat cap de llista o els que els hagin substituït per ordre de la mateixa llista.

b) La Mesa d’Edat, una vegada hagi fet les consultes oportunes, ha de proposar al Ple el candidat que presenti més signatures de consellers o conselleres en suport a la seva candidatura i, en cas d’empat, el que pertanyi a la llista electoral més votada.

c) El candidat proposat ha de presentar al Ple, durant un temps màxim de seixanta minuts, el seu programa polític i n’ha de sol·licitar la confiança.

d) Després ha d’intervenir una persona representant de cada de llista que ho sol·liciti, durant quinze minuts.

e) El candidat proposat ha de contestar globalment les persones que han intervingut, durant un termini màxim de trenta minuts, i cadascun d’aquests tindrà dret a una rèplica de cinc minuts.

f) Si el Ple atorga la confiança a la persona candidata per majoria absoluta dels seus membres, la persona candidata és proclamada president o presidenta . Si no obté la majoria absoluta, la mateixa proposta s’ha de sotmetre a una altra votació i la confiança s’atorga per majoria simple.

g) Si, en aquestes votacions, no s’obté la confiança, s’han de tramitar propostes successives en la forma prevista en els apartats anteriors.

h) En el cas que hagin transcorregut quaranta-vuit hores de la primera votació per a la investidura i cap candidat no hagi obtingut la confiança del Ple, ha de ser proclamant president qui encapçali la llista electoral que hagi obtingut el nombre més alt de vots.

Capítol II

Drets i deures dels consellers i de les conselleres

Article 6. Drets dels consellers i de les conselleres

1. Tots els consellers i totes les conselleres tenen dret:

a) Als honors, les prerrogatives i les distincions pròpies del càrrec establertes per Llei de l’Estat o de la Comunitat Autònoma.

b) A assistir amb veu i vot, en els termes d’aquest reglament, a les sessions i reunions dels òrgans col·legiats dels quals formen part. El dret de vot al Ple, a la Comissió de Govern i a les comissions informatives es reserva només per als consellers i per a les conselleres electes.

c) A percebre la retribució i les indemnitzacions que corresponguin d’acord amb l’article 75 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, i amb els límits i limitacions establerts en els articles 75 bis i 75 ter del text legal esmentat.

2. Els consellers i les conselleres electes, a més, tenen dret a obtenir tots els antecedents, les dades o les informacions que tenguin els serveis de la corporació i resultin necessaris per desenvolupar la seva funció. Amb aquesta finalitat, cada grup polític pot formular peticions, que ha d’atendre el conseller executiu o la consellera executiva competent en el termini de vint dies naturals.

Les sol·licituds derivades de l’exercici d’aquest dret es resolen en les condicions i els terminis establerts en la legislació bàsica de règim local.

Article 7. Deures dels consellers i de les conselleres

1. Tots els consellers i totes les conselleres tenen els deures següents:

a) Assistir a les sessions dels òrgans col·legiats del quals formin part.

b) Comunicar a la Presidència les absències fora de Mallorca que excedeixin de vuit dies i concretar-ne la durada previsible.

c) Guardar silenci sobre les informacions que se’ls facilitin per fer possible el desenvolupament de la seva funció, singularment sobre les que han de servir d’antecedent per a decisions que encara no s’han adoptat.

d) Declarar qualsevol activitat que els proporcioni o pugui proporcionar ingressos econòmics i sobre les possibles causes d’incompatibilitat. També han de declarar els seus béns patrimonials i la participació en societats de tot tipus, amb la informació de les societats en què participen i les liquidacions dels imposts sobre la renda, el patrimoni i, si escau, sobre societats.

2. La Presidència de la corporació pot sancionar els incompliments dels deures a què es refereix l’apartat anterior en els termes establerts per la legislació vigent.

3. El Consell de Mallorca obrirà un registre d’invitacions en què els membres de la corporació i els consellers executius i les conselleres executives han de fer constar les invitacions a estades fora del seu domicili que els hagin fet per raons del seu càrrec.

4. Així mateix, tots els consellers i totes les conselleres queden obligats a:

a) Registrar i lliurar a la institució els obsequis d’un valor superior a dos-cents euros, rebuts en funció del càrrec, tant provinents d’institucions públiques com de persones físiques i empreses privades. No s’han d’admetre obsequis de les empreses que mantinguin una relació contractual amb el Consell de Mallorca.

b) Comunicar els viatges i les despeses que abona la institució per registrar-les.

Article 8. Pèrdua de la condició de conseller electe o de consellera electa

Els consellers electes en perden la condició per les causes següents:

a) Per decisió judicial ferma, que anul·li l’elecció o la proclamació.

b) Per mort o incapacitació, declarada aquesta per decisió judicial ferma.

c) Per extinció del mandat, en expirar-ne el termini, sense perjudici que continuïn en les funcions solament per a l’administració ordinària fins que els seus successors prenguin possessió.

d) Per renúncia, que s’ha de fer efectiva per escrit davant el Ple de la corporació, el qual n’ha d’adoptar un acord de coneixement en els trenta dies següents.

e) Per incompatibilitat, en els supòsits i en les condicions establerts per l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears i la legislació de consells insulars.

f) Per pèrdua de la nacionalitat espanyola.

Capítol III

Grups polítics

Article 9. Creació i composició dels grups polítics

1. Els consellers i les conselleres electes, a l’efecte de l’actuació corporativa, es constitueixen en grups polítics.

2. Els grups polítics es constitueixen mitjançant un escrit adreçat a la Presidència del Consell, subscrit per totes les persones que l’integren, en què expressen la voluntat de formar part d’un grup, la denominació i el nom del o de la portaveu. L’escrit s’ha de formalitzar abans del primer ple ordinari després de la constitució de la corporació.

3. Els grups, tret del grup mixt, estan integrats, almenys, per dos consellers i conselleres. Si un grup, durant el mandat, queda amb un sol membre, passarà automàticament al grup mixt.

4. Cap conseller o consellera no pot pertànyer simultàniament a més d’un grup.

Article 10. Membres no adscrits

1. Els consellers o conselleres que no s’integrin en el grup polític que constitueixi la formació electoral per a la qual foren elegits o que abandonin el grup de procedència tenen la consideració de consellers o conselleres no adscrits i no poden formar part de cap altre grup ni constituir grup mixt.

2. Qui abandoni voluntàriament un grup, ho ha de comunicar per escrit al Ple de la corporació.

3. La reincorporació d’un membre no adscrit al grup al qual pertanyia ha de tenir l’autorització expressa del o de la portaveu.

4. Quan la majoria de consellers i conselleres d’un grup polític abandonin la formació política que presentà la candidatura per a la qual varen concórrer a les eleccions o en siguin expulsats, són els consellers i conselleres que romanen en aquesta formació política els integrants legítims d’aquest grup polític a tots els efectes. En qualsevol cas, la Secretaria General del Consell pot adreçar-se a la persona representant legal de la formació política que presentà la candidatura corresponent a l’efecte que notifiqui l’acreditació de les circumstàncies assenyalades.

5. Els consellers i les conselleres no adscrits no poden rebre cap altre tipus de percepció econòmica que les previstes en l’article 6.1.c) d’aquest reglament. Aquesta previsió no és aplicable en el cas de les candidatures presentades com a coalició electoral, quan algun dels partits polítics que la integrin decideixi abandonar-la.

Aquests consellers i conselleres són informats i poden assistir a les comissions informatives i a altres òrgans col·legiats en què estiguin representats els grups polítics, amb veu i sense vot.

Article 11. Portaveus dels grups polítics

El conseller o la consellera portaveu del grup polític ha de ser el o la cap de llista a les eleccions, tret que, mitjançant un escrit adreçat a la Presidència i subscrit per la majoria dels integrants, el grup nomeni una altra persona. També se n’han de designar les persones suplents.

Article 12. Membres exclosos contra la seva voluntat

1. Els consellers exclosos contra la seva voluntat del seu grup d’origen s’integren en el grup mixt. També poden acordar formar un grup propi si ho decideixen voluntàriament quan disposin del nombre mínim de membres que estableix l’article 9.3.

2. L’expulsió l’ha de comunicar per escrit al Ple el o la portaveu del grup.

Article 13. Dotacions econòmiques i mitjans materials als grups polítics

1. Tots els grups polítics tenen dret a una dotació econòmica que resulta d’una aportació fixa idèntica per a cada un, així com d’una aportació variable en funció del nombre de membres. El Ple fixa aquesta quantia en les Bases d’execució del pressupost, aprova anualment l’acord d’autorització i de disposició de les despeses corresponents a aquestes assignacions, i fixa, si és el cas, les condicions específiques d’abonament i de justificació. Aquesta aportació no es pot destinar al pagament de personal o a l’adquisició de béns que puguin constituir actius fixos de caràcter patrimonial.

Els grups han de disposar d’un número d’identificació fiscal propi, diferenciat del que tingui el partit polític al qual es trobi vinculat. També han de disposar d’un compte corrent de la seva titularitat.

2. Les dotacions econòmiques es poden abonar anticipadament amb periodicitat semestral per un import màxim del 50 % de l’aportació anual, sense l’obligació de constituir garantia o aval. Per poder ser beneficiaris de l’aportació els grups han d’acreditar, d’una banda, que estan al corrent de les obligacions tributàries davant la Seguretat Social i davant el Consell de Mallorca i, de l’altra, en l’expedient ha de quedar manifest que no s’ha dictat cap resolució declarativa de procedència del reintegrament de la subvenció o de pèrdua al dret del cobrament.

3. Abans de l’1 d’abril de l’any posterior al que s’atorga l’aportació, els grups han de presentar la justificació de les despeses fetes amb càrrec a aquestes aportacions, així com la comptabilitat corresponent, que ha d’incloure el balanç (de sumes i saldos), el compte de resultats i la memòria econòmica a 31 de desembre, d’acord amb l’article 14.4 de la Llei orgànica 8/2007, de 4 de juliol, sobre finançament dels partits polítics. La justificació ha d’incloure una relació de les despeses de l’any corresponent amb el concepte detallat, les factures o els documents de valor provat equivalent conforme a la normativa vigent, la justificació del pagament efectiu de cada despesa i l’extracte bancari del compte corresponent. Tant les factures com el seu pagament han d’estar compresos dins l’exercici d’atorgament.

4. Els grups poden fer aportacions als seus partits polítics d’acord amb el que preveu l’art. 2.1.e) de la Llei Orgànica 8/2007, de 4 de juliol, sobre finançament de partits polítics. Aquestes aportacions s’han de justificar mitjançant la presentació de l’instrument jurídic en què es determinen les condicions reguladores de l’aportació als partits polítics per despeses de funcionament del grups i els justificants de la transferència bancària.

Tant per a les despeses generals com per a les aportacions fetes als seus partits polítics, en el cas dels pagaments fets mitjançant modalitats diferents de la transferència bancària, s’ha d’aplicar el que estableix l’Ordenança general de subvencions del Consell de Mallorca.

5. La justificació i la comptabilitat de les assignacions s’han de lliurar abans de l’1 de juny de l’any posterior al que s’atorga a la Intervenció General, perquè emeti, abans de l’1 d’octubre del mateix any, l’informe de fiscalització individualitzat corresponent.

La falta de justificació adequada és causa d’incoació d’expedient de reintegrament pels imports corresponents.

Dels justificants i de la comptabilitat presentades, així com del resultat de l’informe de fiscalització de la Intervenció General, es donarà compte al Ple al llarg del darrer trimestre de l’any posterior al que s’ha atorgat l’assignació, amb la qual cosa s’entén complida la previsió del paràgraf 5è de l’apartat 3 de l’article 73 de l’LRBRL.

La comptabilitat de cada grup, amb la indicació detallada dels ingressos i de les despeses, així com l’informe de la Intervenció General, es publicaran en el Portal de Transparència de la Corporació.

6. A més de les dotacions econòmiques, els grups polítics disposen de locals i mitjans materials i personals suficients.

Article 14. Representació als òrgans col·legiats i a les entitats dependents

1. Tots els grups polítics tenen dret a ser representats en els òrgans rectors col·legiats dels organismes i de les entitats dependents del Consell, en la forma en què es determini en els seus estatuts.

2. Correspon als grups polítics designar i remoure, mitjançant un escrit del conseller o de la consellera portaveu adreçat a la Presidència, els components que els han de representar en tots els òrgans col·legiats propis del Consell de Mallorca integrats per consellers i conselleres que pertanyin als diversos grups. La mateixa regla regeix per a les designacions de consellers i conselleres que formen part d’institucions alienes a aquest Consell.

3. En la designació dels representants, els grups polítics han de fomentar una presència equilibrada d’homes i de dones.

Capítol IV

Comunicacions electròniques dels membres corporatius

Article 15. Comunicació electrònica

Els membres corporatius tenen el dret i el deure de comunicar-se amb el Consell de Mallorca per mitjans electrònics. Els grups polítics, a través de les seves secretaries i amb el suport del personal del Consell, han de facilitar l’exercici correcte de les comunicacions electròniques. No es permeten comunicacions d’un altre tipus, tret que concorrin circumstàncies que ho justifiquin.

Article 16. Sistema intern de comunicacions i publicacions electròniques

1. Sense perjudici de les publicacions que, sobre la base dels principis de transparència i publicitat, es facin en el web institucional, hi ha un sistema intern de comunicacions i publicacions electròniques per facilitar l’accés a les actes dels òrgans col·legiats, a l’ordre del dia corresponent de cada sessió i als expedients, i a qualsevol altra informació que es decideixi compartir o bé que un conseller o grup polític sol·liciti.

2. L’accés al sistema es fa a través d’una contrasenya que es facilita al secretari o a la secretària de cadascun dels grups polítics i que permet entrar al servidor on es troben totes les carpetes creades a aquest efecte. Aquest accés queda restringit a la mera lectura dels documents indicats i a la impressió, sense que, de cap manera, hi hagi la possibilitat d’alterar-ne el contingut.

Article 17. Carpeta genèrica d’expedients

Hi ha una carpeta genèrica d’expedients a la qual tots els grups polítics tenen accés directe i en la qual poden veure indistintament i sense cap restricció la informació d’expedients que s’hi insereixin, particularment l’esmentada en l’article anterior.

Article 18. Carpeta particular d’expedients

Hi ha una carpeta d’expedients mitjançant la qual es facilita la informació que ha estat sol·licitada prèviament en la forma que es determini a cadascun dels grups polítics. Aquesta informació té caràcter particular i secret, i només hi pot accedir el grup polític titular de la carpeta.

Article 19. Tauler intern dels grups polítics

Hi ha un tauler intern dels grups polítics en el qual es dona publicitat a totes les circulars, els avisos o els anuncis que són del seu interès, i hi poden accedir els membres corporatius o les secretaries de grup amb la clau que els ha estat assignada.

Capítol V

Registre d’interessos

Article 20. Registre d’interessos

En el Registre d’interessos de la corporació s’han d’inscriure les declaracions següents:

a) La declaració sobre causes de possible incompatibilitat i activitats que proporcionen o poden proporcionar ingressos econòmics, que s’inscriu en el Registre d’activitats.

b) La declaració sobre béns i drets patrimonials que s’inscriu en el Registre de béns patrimonials.

2. La custòdia i la direcció del Registre d’interessos correspon a la Secretaria General.

Article 21. Declaració d’interessos

1. La declaració d’interessos s’ha de fer en el format normalitzat aprovat pel Ple corporatiu i, en tot cas, hi hauran de constar les dades següents:

a) Identificació dels béns mobles i immobles que integren el patrimoni personal, amb designació, si escau, de la inscripció registral i de la data en què s’han adquirit.

b) Causes de possible incompatibilitat i relació d’activitats i ocupacions professionals, mercantils o industrials, treballs per compte aliena i altres fonts d’ingressos privats, amb especificació de l’àmbit i caràcter i de les ocupacions o càrrecs que es tenen a entitats privades, i també el nom o raó social d’aquestes.

c) La participació en societats de tot tipus.

Aquestes declaracions han d’anar acompanyades o bé de les relatives a l’impost sobre la renda de les persones físiques corresponents als darrers dos anys per als conselleres i consellers nous i als quatre darrers anys per a les persones que ja ho eren; o bé els certificats tributaris de renda que expedeix l’Agència Tributària de l’Estat referits als mateixos períodes.

Aquestes declaracions s’han de fer abans de la presa de possessió, amb ocasió del cessament i en acabar el mandat, així com quan es modifiquin les circumstàncies de fet i en el termini màxim d’un mes des de la variació.

2. La declaració l’ha de signar el conseller o la consellera interessat i el secretari o la secretària general, que, com a fedatari públic local, dona fe de la identitat de la persona declarant i de la data.

Article 22. Publicitat del Registre d’interessos

El Registre d’interessos té caràcter públic i el seu contingut es publica en la pàgina web del Consell de Mallorca, de conformitat amb el model que s’utilitza en el Congrés dels Diputats.

TÍTOL II

ORGANITZACIÓ DEL CONSELL DE MALLORCA

Capítol I

Òrgans del Consell de Mallorca

Article 23. Òrgans

1. Òrgans necessaris del Consell de Mallorca:

1. La Presidència
2. La Vicepresidència o vicepresidències
3. El Ple
4. La Comissió de Govern
5. El Consell Executiu
6. Els consellers executius i les conselleres executives

2. Òrgans col·legiats complementaris:

1. Les comissions insulars
2. Les comissions informatives
3. La Junta de Portaveus
4. La Comissió de Transparència
5. Els òrgans desconcentrats i descentralitzats per a la gestió de serveis

3. Òrgans de participació:

1. Els consells sectorials
2. L’Assemblea de Batles i Batlesses de Mallorca

Article 24. Altres òrgans col·legiats

La creació d’òrgans col·legiats diferents dels enumerats en l’article anterior, que facin exclusivament funcions consultives internes o d’assessorament i de consulta no preceptiva, es poden crear per Decret de la Presidència.

Article 25. Nomenaments de representants

El nomenament de representants de la corporació en tota classe d’òrgans col·legiats o d’entitats en els quals hagi d’estar representada és competència del Ple, excepte quan la legislació corresponent assigni aquesta competència a un altre òrgan de la corporació. No obstant això, en casos d’urgència, la Presidència pot fer aquests nomenaments, que ha de ratificar el Ple en la primera sessió que faci.

Capítol II

La Presidència

Article 26. Nomenament i renúncia del president o de la presidenta

1. El membre de la corporació que resulti proclamat per ocupar la Presidència prendrà possessió davant el Ple de la corporació d’acord amb la forma general establerta per als càrrecs públics.

2. Si no és present en la sessió de constitució, el Ple el requerirà per prendre possessió en el termini de quaranta-vuit hores, igualment davant el Ple corporatiu, amb l’advertiment que, en cas de no presentar-s’hi sense una causa justificada, s’aplicarà el que disposa la legislació electoral per als casos de vacant en la Presidència.

3. El president o la presidenta pot renunciar al càrrec sense perdre la condició de conseller o consellera. La renúncia s’ha de fer efectiva per escrit davant el Ple del Consell, que ha d’adoptar un acord de coneixement en els deu dies següents.

4. Si queda vacant la Presidència per renúncia de la persona titular, per mort o per sentència ferma, la sessió extraordinària per elegir un altre president o una altra presidenta s’ha de fer en els deu dies següents de l’acceptació de la renúncia pel Ple, de la mort o de la notificació de la sentència, segons el cas. En aquests supòsits, la vacant s’ha de cobrir en la forma establerta en la legislació de règim electoral.

Article 27. Moció de censura i qüestió de confiança

1. En el supòsit que prosperi una moció de censura contra el president o la presidenta, aquest o aquesta ha de cessar en el càrrec en el moment en què s’adopti l’acord. El conseller o la consellera de la corporació que resulti proclamat per a la Presidència ha de prendre possessió del càrrec en la forma establerta en l’article anterior.

2. Quan el president o la presidenta perdi una qüestió de confiança ha de cessar en el càrrec automàticament, restant en funcions fins a la presa de possessió de qui l’hagi de succeir. L’elecció del nou president o de la nova presidenta s’ha de fer en sessió plenària convocada automàticament per a les dotze hores del desè dia hàbil següent al de la votació de la qüestió de confiança, en aplicació de les regles contingudes en l’article 5.

Article 28. Funcions del president o de la presidenta

1. La Presidència del Consell de Mallorca representa la institució, dirigeix i coordina el govern i l’administració de Mallorca i és políticament responsable davant el Ple.

2. La Presidència exerceix totes les funcions que li atorguen l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, les lleis del Parlament i aquest reglament, així com les que li atribueixi la legislació de l’Estat que sigui aplicable. Aquestes atribucions s’han d’exercir sense perjudici de les desconcentracions i les delegacions que es puguin efectuar de conformitat amb el que es preveu en aquesta mateixa normativa.

3. Amb caràcter general, les atribucions conferides a la Presidència del Consell de Mallorca per l’article 9.2 de la Llei de consells insulars que puguin ser objecte de desconcentració, les han d’exercir en aquest règim els consellers executius i les conselleres executives. Els decrets de la Presidència dictats en matèria d’organització del Consell de Mallorca han de contenir l’abast d’aquesta desconcentració a favor del titular de cada departament.

4. La Presidència ha de vetlar pel manteniment de l’ordre dins totes les dependències del Consell. A aquest efecte pot prendre les mesures que consideri pertinents.

En cas que, en dependències de la institució, una persona promogui un desordre greu amb la seva conducta d’obra o de paraula en serà immediatament expulsada.

Capítol III

La Vicepresidència o vicepresidències

Article 29. Nomenament i pèrdua del càrrec

1. El vicepresident o la vicepresidenta o, si n’és el cas, els vicepresidents o les vicepresidentes són nomenats i destituïts lliurement per la Presidència d’entre els membres del Consell Executiu que reuneixen la condició de conseller electe o de consellera electa. Els nomenaments i les destitucions es fan mitjançant un decret de la Presidència, dels quals es dona compte al Ple en la primera sessió que faci. A més a més, es notifiquen personalment a les persones designades i es publiquen en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, sens perjudici de ser efectius a partir de l’endemà del dia en què la Presidència signa la resolució corresponent, si no s’hi disposa una altra cosa.

2. La condició de vicepresident o de vicepresidenta es perd, a més de pel cessament, per renúncia expressa manifestada per escrit i per pèrdua de la condició de conseller o de consellera electe.

Article 30. Funcions

1. Correspon als vicepresidents o a les vicepresidentes, i per l’ordre del nomenament, substituir el president o la presidenta en la totalitat de les funcions en els casos d’absència, de malaltia o de qualsevol altre impediment que l’impossibiliti exercir les seves atribucions, i també exercir-ne les funcions en els supòsits de vacant en la Presidència, fins que prengui possessió del càrrec el president nou o la presidenta nova.

2. Quan durant la celebració d’una sessió la persona que ocupa la Presidència s’ha d’abstenir d’intervenir-hi, en relació amb algun punt concret de l’ordre del dia, el vicepresident o la vicepresidenta que correspongui l’ha de substituir automàticament de la Presidència.

3. En els supòsits de substitució del president o de la presidenta per raons d’absència o de malaltia, el vicepresident o la vicepresidenta que n’assumeixi les funcions no pot revocar les delegacions atorgades per la Presidència.

Capítol IV

El Ple

Article 31. Composició

El Ple està integrat per tots els consellers i les conselleres electes i és presidit pel president del Consell.

Article 32. Atribucions

El Ple exerceix totes les funcions que li atorguen l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, la Llei de consells insulars, les lleis del Parlament de les Illes Balears i aquest reglament, així com les que li atribueixi la legislació de l’Estat que sigui aplicable. Aquestes atribucions s’han d’exercir sens perjudici de les desconcentracions i de les delegacions que es puguin fer de conformitat amb el que preveu la normativa esmentada.

Capítol V

La Comissió de Govern

Article 33. Composició

La Comissió de Govern s’ha de constituir d’acord amb les regles específiques següents:

a) Els grups polítics representats en el Consell de Mallorca participen en aquest òrgan col·legiat. La composició d’aquest òrgan ha de ser representativa del Ple.

b) La designació dels consellers i de les conselleres que han de formar part de la Comissió de Govern correspon a cada grup polític. Aquests han de fer la seva proposta per escrit en el termini de tres dies hàbils següents al requeriment que, per a aquesta finalitat concreta, formula la Presidència. La proposta de cada grup polític ha d’incloure un nombre de consellers titulars i suplents conforme al que disposi el requeriment esmentat.

c) Una vegada feta la designació anterior, la Presidència dicta el decret corresponent pel qual es nomenen membres de la Comissió de Govern les persones representants designades per cada grup polític, titulars i suplents. Aquest decret es publica en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i es dona compte del contingut al Ple en la primera sessió que faci.

d) Els membres de la Comissió de Govern poden ser separats del càrrec per decret de la Presidència, si bé aquesta revocació no es pot fer sense el consentiment exprés i per escrit del grup polític al qual representen. Aquests decrets de cessament s’han de publicar igualment en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i s’han de comunicar al Ple en la sessió immediata.

Article 34. Atribucions

Correspon a la Comissió de Govern:

a) Les atribucions que el president i el Ple li deleguin o li atribueixin les lleis.

b) La resolució dels recursos d’alçada que s’interposin contra els actes dictats pel Consell Executiu.

Capítol VI

El Consell Executiu

Article 35. Composició del Consell Executiu

1. El Consell Executiu l’integren el president o la presidenta del Consell de Mallorca, el vicepresident o la vicepresidenta o vicepresidents i vicepresidentes i els consellers executius i les conselleres executives, en un nombre no inferior a tres.

2. El Consell Executiu s’ha de constituir en un termini màxim de quinze dies, comptadors a partir del dia que s’ha elegit la Presidència de Consell de Mallorca.

Article 36. Atribucions del Consell Executiu

A més de les funcions que li assigna la Llei de consells insulars, i sens perjudici de les que altres òrgans de govern li puguin delegar, el Consell Executiu exerceix, en tot cas, les atribucions següents:

1. Desenvolupar la funció executiva de les competències del Consell de Mallorca, sens perjudici de les atribucions conferides a altres òrgans.
2. Aprovar el projecte de pressupost i també el projecte de plantilla de personal.
3. Aprovar els plans d’actuació que proposin els departaments.
4. Aprovar els convenis amb altres entitats públiques o privades.
5. Contractar i atorgar concessions, incloses les pluriennals fins a quatre anys, en la quantia que es determini en les bases d’execució del pressupost i sempre que la competència no correspongui al Ple del Consell de Mallorca.
6. Aprovar i resoldre les convocatòries d’ajudes o subvencions a particulars o entitats públiques i privades, en la quantia que es determini en les bases d’execució del pressupost i sempre que la competència no correspongui al Ple.
7. Resoldre els expedients individuals sobre ajudes o subvencions a particulars o entitats públiques i privades, en la quantia que es determini en les bases d’execució del pressupost.
8. Aprovar el pla estratègic de subvencions dels diferents departaments del Consell.
9. Declarar la urgència i/o l’emergència de les ajudes o subvencions a què es refereixen les lletres f) i g) anteriors, quan no estan atribuïdes a altres òrgans.
10. Autoritzar i disposar altres despeses, quan no estiguin atribuïdes a altres òrgans, en la quantia que es determini en les bases d’execució del pressupost.
11. Sancionar les infraccions molt greus, llevat de les que estan atribuïdes a un altre òrgan.
12. Aprovar l’oferta anual d’ocupació pública i les bases de les proves de l’oferta per a la selecció de personal i per al proveïment definitiu de llocs de treball.
13. Resoldre les sol·licituds de reconeixement de compatibilitat d’alts càrrecs.
14. Aprovar el pla de formació de personal.
15. Emetre informes o resoldre les consultes que sol·licitin altres administracions públiques, llevat que aquests tràmits estiguin atribuïts a un altre òrgan.
16. Adquirir i alienar béns, sempre que la competència no correspongui al Ple del Consell de Mallorca.
17. Resoldre els expedients de responsabilitat patrimonial, sempre que la competència no correspongui al Ple.

Capítol VII

Els consellers executius i les conselleres executives, i els departaments

Secció 1a. Els consellers executius i les conselleres executives

Article 37. Nomenament dels consellers executius i de les conselleres executives

1. Els consellers executius i les conselleres executives es nomenen i se separen lliurement del seu càrrec a través del decret corresponent signat per la Presidència, el contingut del qual es publica sempre en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i es comunica al Ple en la primera sessió que faci.

En el termini de cinc dies comptadors des del dia en què s’ha publicat el decret de nomenament, les conselleres i els consellers nomenats han de prendre possessió dels càrrecs. L’acta de presa de possessió consisteix a acceptar el càrrec i acatar la Constitució i l’Estatut d’autonomia.

El decret de cessament comença a vigir el mateix dia que se signa, sense perjudici de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

2. Els consellers executius i les conselleres executives poden tenir o no la condició de conseller electe o de consellera electa, i són titulars dels diversos departaments que hi ha a la corporació. Els consellers executius i les conselleres executives tenen dret als honors que els corresponen per raó del càrrec.

3. Les normes establertes en matèria de registre de béns, d’activitats i incompatibilitats per als consellers i per a les conselleres electes són igualment aplicables als consellers executius i a les conselleres executives que no siguin electes.

4. Els consellers executius i les conselleres executives que no siguin membres electes del Consell de Mallorca ocupen un escó a la Sala del Ple i poden intervenir en les sessions d’aquest òrgan en assumptes relacionats estrictament amb el seu departament i a requeriment de la Presidència, així com per respondre a les preguntes que els siguin formulades.

Article 38. Cessaments, vacants i suplències dels consellers executius i de les conselleres executives

1. Els consellers executius i les conselleres executives cessen en el càrrec quan el president o la presidenta del Consell de Mallorca que els ha designat cessa en el seu càrrec.

2. En cas que el càrrec de conseller executiu o de consellera executiva quedi vacant i mentre no hagi pres possessió el titular nou, el president o la presidenta encarregarà transitòriament a un altre conseller executiu o a una altra consellera executiva el despatx dels assumptes del departament.

3. En cas d’absència, de malaltia o d’un altre impediment temporal d’un conseller executiu o d’una consellera executiva, el substituirà el conseller executiu o la consellera executiva que designi el president o la presidenta, mitjançant el decret corresponent.

4. Els decrets relatius a vacants i suplències dels consellers executius i de les conselleres executives s’han de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i s’han de comunicar al Ple en la primera sessió.

Article 39. Atribucions dels consellers executius i de les conselleres executives

1. Els consellers executius i les conselleres executives exerceixen en règim de desconcentració les atribucions assignades a la Presidència que tenguin aquesta condició conforme a l’article 9.2 de la Llei de consells insulars, en els termes i amb l’abast que es determini en els decrets d’organització del Consell de Mallorca en departaments.

2. Els consellers executius i les conselleres executives, com a caps dels seus departaments, exerceixen amb caràcter genèric les següents atribucions, que inclouen la facultat de dictar actes administratius que afectin tercers:

a) Desenvolupar l’acció de govern a les àrees de la seva responsabilitat i exercir la iniciativa, direcció i inspecció de tots els serveis del seu departament, així com dels organismes autònoms, fundacions o societats que s’hi puguin adscriure.

b) Formular els programes d’actuació i fixar els objectius del departament, a l’efecte d’elaboració de l’avantprojecte de pressuposts i de la plantilla orgànica del Consell de Mallorca.

c) Proposar el nomenament i el cessament dels alts càrrecs dependents del seu departament.

d) Preparar i presentar, perquè l’òrgan competent els aprovi a través del procediment establert, els projectes de reglaments o ordenances insulars relatius a qüestions del seu departament.

e) Preparar i proposar al Ple, a la Comissió de Govern, al Consell Executiu i a la Presidència del Consell l’adopció dels acords escaients respecte de les matèries atribuïdes al seu departament, i d’acord amb la competència de cada òrgan esmentat.

f) Organitzar internament cada departament i dirigir-ne directament el personal adscrit, de conformitat amb el contingut de les plantilles orgàniques i la relació de llocs de treball aprovats pel Consell de Mallorca.

g) Dirimir els conflictes entre les distintes seccions del departament i suscitar els conflictes d’atribucions amb altres departaments.

h) Autoritzar i disposar les despeses pròpies dels serveis del departament dins els límits de la seva competència i de l’import dels crèdits autoritzats; reconèixer i liquidar les obligacions subsegüents i sol·licitar al Departament d’Hisenda que ordeni els pagaments corresponents.

i) Signar en nom del Consell de Mallorca els contractes relatius a assumptes propis del departament, prèvia habilitació expressa de la Presidència o de l’òrgan col·legiat corresponent.

j) Resoldre per via administrativa, quan no correspongui a una autoritat inferior ni a un altre òrgan del Consell de Mallorca, les peticions promogudes per la ciutadania.

k) Exercir qualsevol altra atribució que els confereixi alguna disposició legal o reglamentària del seu departament.

3. Per delegació de la Presidència, correspon als consellers executius i a les conselleres executives representar el Consell en les matèries de competència del seu departament.

Secció 2a. Els departaments

Article 40. Organització en departaments

1. El Consell de Mallorca, per a l’exercici de les seves competències, s’organitza en departaments, el nombre dels quals mai no pot ser inferior a tres. Aquests departaments es corresponen amb els diferents sectors de l’activitat administrativa de la institució.

2. La creació, l’extinció i la modificació del nombre, de la denominació i de les atribucions dels departaments es fa mitjançant el Decret d’organització de la Presidència. En aquest decret s’estableix amb precisió les atribucions dels òrgans de cada departament, incloses, si escau, les de caràcter resolutori pel que fa als consellers executius i a les conselleres executives, directors i directores insulars i secretaris tècnics i secretàries tècniques. El contingut d’aquestes resolucions es publica en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i es comunica al Ple en la primera sessió.

3. Cada departament està dirigit, amb la direcció superior del president o de la presidenta del Consell de Mallorca, per un conseller executiu o per una consellera executiva.

Article 41. Estructura interna de cada departament

1. Els departaments, per exercir les funcions que tenen, es poden estructurar en:

a) Secretaria tècnica

b) Direccions insulars

2. Les secretaries tècniques i les direccions insulars són òrgans directius que es creen, es modifiquen o se suprimeixen per decret de la Presidència del Consell. Aquest decret i els relatius a la designació i al cessament de les persones titulars d’aquests òrgans es publiquen en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i es comuniquen al Ple en la primera sessió que té lloc.

3. Les persones titulars dels òrgans directius els nomena lliurement la Presidència, a proposta de la persona titular del departament, d’acord amb criteris de competència professional i d’experiència, sense que, ateses les funcions d’aquests òrgans, hagin de reunir la condició de personal funcionari.

No obstant l’anterior, el personal directiu ha de ser nomenat entre personal funcionari de carrera de l’Estat, de les comunitats autònomes, de les entitats locals o amb habilitació de caràcter nacional que pertanyin a cossos o escales classificades en el subgrup A1, quan, de conformitat amb els articles 42.e) i 43.h), se li atribueixin funcions especials i singulars que requereixin tenir la condició esmentada.

4. El personal directiu es troba subjecte:

1. A la responsabilitat professional, personal i directa per la gestió desenvolupada.
2. Al control i a l’avaluació del titular del departament.
3. Als deures que es regulen en l’article 7, apartats 1 i 4, d’aquest reglament.
4. Al règim d’incompatibilitats establert en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques i a la legislació sobre incompatibilitats dels alts càrrecs de la comunitat autònoma de les Illes Balears. També li són aplicables les limitacions a l’exercici d’activitats privades establertes en l’article 8 de la Llei 5/2006, de 10 d’abril, de regulació dels conflictes d’interessos dels membres del Govern i dels alts càrrecs de l’Administració General de l’Estat, en els termes en què s’estableix en l’article 75.8 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril.

Article 42. Atribucions dels directors i de les directores insulars

Els directors i les directores insulars gestionen, sota l’autoritat del conseller executiu o de la consellera executiva, les àrees de funcionament homogènies del departament. Amb aquesta finalitat, els correspon:

a) Elaborar els programes d’actuació específics de la direcció insular.

b) Impulsar i supervisar les activitats que formen part de la gestió ordinària de l’òrgan directiu.

c) Vetlar pel bon funcionament dels serveis i de les unitats dependents.

d) Representar el departament per delegació del conseller executiu o de la consellera executiva.

e) Exercir les funcions especials i singulars que els pugui atribuir la Presidència mitjançant els decrets d’organització.

Article 43. Atribucions dels secretaris tècnics i de les secretàries tècniques

Els secretaris tècnics i les secretàries tècniques gestionen, sota l’autoritat del conseller executiu, els serveis comuns del departament. Amb aquesta finalitat, els correspon:

a) Elaborar els programes de necessitats.

b) Assessorar en la presa de decisions.

c) Proposar mesures encaminades a la utilització eficient dels mitjans materials, econòmics i personals.

d) Promoure estudis per millorar el funcionament dels serveis comuns.

e) Tenir cura de les publicacions i editar els texts de les disposicions que afecten el departament.

f) Gestionar el registre intern i coordinar-se amb el responsable del Registre General.

g) Dirigir i promoure l’elaboració d’estadístiques corresponents al departament.

h) Exercir les funcions especials i singulars que els pugui atribuir la Presidència mitjançant els decrets d’organització.

Capítol VIII

Les comissions insulars d’Ordenació del Territori i Urbanisme, i de Patrimoni Històric i la Ponència Tècnica d’Artesania

Secció 1a. De la Comissió Insular d’Ordenació del Territori i Urbanisme

Article 44. Comissió Insular d’Ordenació del Territori i Urbanisme

1. La Comissió Insular d’Ordenació del Territori i Urbanisme exerceix, amb caràcter general, les competències pròpies del Consell Insular de Mallorca d’acord amb els apartats 1 i 13 de l’article 70 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears i la legislació concordant aplicable en matèria d’urbanisme i ordenació del territori, respectivament, sempre que les competències esmentades no estiguin atribuïdes a un altre òrgan del Consell Insular de Mallorca.

2. La Comissió Insular d’Ordenació del Territori i Urbanisme pot delegar les atribucions en la seva Presidència, en els termes establerts en l’article 9 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic. S’exceptuen d’aquesta possibilitat de delegació les atribucions resolutives que es refereixen al planejament urbanístic, d’acord amb la legislació i la reglamentació aplicables. Això no obstant, la presidència de la Comissió Insular, en els casos d’urgència, a fi que no s’ultrapassin els terminis legalment establerts, pot exercir les atribucions relatives a tràmits d’informe no resolutiu en matèria de planejament urbanístic, sempre que se’n doni compte a la Comissió en la primer sessió posterior.

Article 45. Constitució

En l’acord de constitució de la Comissió Insular d’Ordenació del Territori i Urbanisme, se n’ha de determinar la composició, tenint en compte les regles establertes en l’article 46 d’aquest reglament.

Article 46. Composició

1. Integren la Comissió Insular d’Ordenació del Territori i Urbanisme membres de la corporació, amb veu i vot, d’acord amb les regles següents:

a) La Presidència del Consell Insular ha de nomenar una persona per ocupar-ne la presidència i una altra per a la vicepresidència, d’entre els consellers o conselleres, que poden ser tant electes com executius. La persona que n’ocupa la vicepresidència substitueix la que ocupa la presidència en cas d’absència, de malaltia o d’impossibilitat.

b) La comissió està integrada per un mínim de cinc i un màxim de quinze consellers o conselleres electes. Tots els grups polítics n’han de formar part en proporció al nombre de consellers i conselleres que tenen en el Ple. La proposta de cada grup polític ha d’incloure un nombre de consellers i conselleres titulars i suplents. La determinació del nombre de vocals membres d’aquest apartat i l’assignació per grups s’ha de fer per acord del Ple del Consell Insular.

c) La designació per a la Comissió dels membres a què es refereix l’apartat b) s’ha de fer mitjançant un escrit de la persona que fa de portaveu de cada grup adreçat a la Presidència, del qual s’ha de donar compte al Ple.

2. Així mateix, formen part de la Comissió Insular d’Ordenació del Territori i Urbanisme, com a vocals amb veu i sense vot:

a) Una assessora o assessor jurídic en matèria d’ordenació del territori i urbanisme, nomenada per la Presidència del Consell Insular de Mallorca d’entre el funcionariat del grup A1, amb la titulació de llicenciatura en dret, a proposta de la presidència de la Comissió.

b) El director o la directora de la Ponència Tècnica d’Ordenació del Territori i Urbanisme.

c) El director o la directora de la Ponència Tècnica de Patrimoni Històric.

d) El secretari o la secretària, que ha de gaudir de la condició de personal funcionari del Consell Insular de Mallorca, pertànyer al grup A1 i tenir la llicenciatura en dret, i que ha de designar la Presidència del Consell, a proposta de la persona titular de la Secretaria General. Es poden designar suplents del secretari o de la secretària titular pel mateix procediment.

3. La persona que n’ocupa la presidència, per si mateixa o a proposta de qualsevol de les vocalies, pot sol·licitar a la Comissió Insular d’Ordenació del Territori i Urbanisme que hi assisteixi o que hi convidi a assistir el personal tècnic que ha estat ponent de l’expedient corresponent, les persones representants dels ajuntaments que han tramitat els instruments de planejament urbanístic, així com d’entitats i associacions, per obtenir-ne un assessorament millor, els quals hi tindran veu, però no vot.

Article 47. Ponència Tècnica d’Ordenació del Territori i Urbanisme

1. Com a òrgan consultiu i tècnic encarregat d’elaborar les propostes d’acord dels expedients que ha de resoldre la Comissió, s’ha de constituir una ponència tècnica d’ordenació del territori i urbanisme, els dictàmens de la qual són previs i preceptius.

2. La Ponència té també la funció d’elaborar els informes que eventualment sol·liciti la Comissió sobre matèries de la seva competència.

Article 48. Composició de la Ponència Tècnica d’Ordenació del Territori i Urbanisme

1. Són membres de la Ponència Tècnica d’Ordenació del Territori i Urbanisme, amb veu i vot:

a) El director o la directora, que la presideix i que ha de nomenar la presidència de la comissió, que pot ser tant un director com una directora insular del departament amb competències en la matèria, el secretari tècnic o la secretaria tècnica del departament, o un funcionari o una funcionària del Consell Insular pertanyent al grup A1.

b) El vicedirector o la vicedirectora, que ha de designar la presidència de la comissió entre les persones indicades en l’apartat anterior i que substitueix la persona que ocupa el càrrec de director o de directora en cas d’absència, de malaltia o d’impossibilitat.

c) Cinc tècnics o tècniques del Consell de Mallorca, que ha de nomenar la presidència de la Comissió.

d) Un persona ponent, que sigui un tècnic o una tècnica adscrit al Servei d’Urbanisme del Consell Insular de Mallorca.

e) Una persona representant que ha de designar cada un dels col·legis oficials d’arquitectes i enginyers de camins, canals i ports.

f) Una persona representant que ha de designar cada una de les entitats per a la conservació de la natura declarades d’utilitat pública i que es troben en l’àmbit territorial insular, amb un màxim de dues.

g) La persona que ocupa la presidència de la Comissió Insular d’Ordenació del Territori i Urbanisme pot designar, amb un màxim de dos, altres membres de la Ponència Tècnica d’Ordenació del Territori i Urbanisme, entre persones de reconeguda trajectòria professional en els camps propis de l’àmbit de competència de la ponència.

2. Formen igualment part de la Ponència Tècnica d’Ordenació del Territori i Urbanisme, amb veu i sense vot:

a) El secretari o la secretària, que és la persona designada com a secretari o secretària de la comissió insular. També pot exercir aquest càrrec un altre funcionari o funcionària que reuneixi les característiques requerides per al càrrec de secretari o secretària de la Comissió i nomenada pel mateix procediment.

b) Un tècnic o tècnica representant de l’ajuntament que hagi tramitat l’instrument de planejament urbanístic respectiu.

c) Un funcionari o una funcionària en representació de l’Administració general de l’Estat, designada per la Delegació del Govern a les Illes Balears, pertanyent al cos jurídic.

d) Un funcionari o una funcionària de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, adscrita a la conselleria a la qual s’atribueixen les funcions reservades al Govern de les Illes Balears en matèria d’ordenació del territori.

El director o la directora, per si mateix o a proposta de qualsevol dels vocals, pot sol·licitar l’assistència a la Ponència Tècnica d’autoritats, i també de representats d’entitats i associacions per a un assessorament millor, els quals hi tindran veu, però no vot.

Secció 2a. De la Comissió Insular de Patrimoni Històric

Article 49. Comissió Insular de Patrimoni Històric

1. La Comissió Insular de Patrimoni Històric exerceix les competències pròpies del Consell Insular de Mallorca en matèria de patrimoni històric, en els termes que es preveuen en la legislació del patrimoni aplicable, tret del cas que la legislació sectorial esmentada o una altra d’aplicable als consells insulars les atribueixi expressament a un altre òrgan del Consell Insular de Mallorca.

2. Aquesta Comissió Insular té les atribucions específiques següents:

a) Incoar els expedients de declaració de bé d’interès cultural, de bé catalogat, de festa d’interès cultural i de qualsevol altra figura de protecció prevista en la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears, i proposar-ne al Ple del Consell, segons el cas, la declaració definitiva o la denegació.

b) Informar i emetre autoritzacions en la tramitació de procediments administratius que puguin afectar els béns d’interès cultural o catalogats.

c) Informar i elevar al Ple del Consell Insular de Mallorca els plans especials de protecció, instruments urbanístics de protecció o l’adequació d’un de vigent que compleixi les exigències de la legislació patrimonial, quan afectin un conjunt històric, jardí històric, lloc històric, lloc d’interès etnològic, zona arqueològica o zona paleontològica.

d) Autoritzar, si escau, els projectes d’obres i de canvi d’ús que es vulguin dur a terme en els béns d’interès cultural o en els béns catalogats i, en general, emetre informes en relació amb els béns que integren el patrimoni històric de Mallorca quan sigui legalment preceptiu o ho sol·liciti una altra administració, llevat dels casos d’urgència motivada, que corresponen al president de la Comissió Insular.

e) Autoritzar totes les intervencions arqueològiques i/o paleontològiques, siguin sistemàtiques o per obres, llevat dels casos d’urgència motivada, que corresponen a la Presidència de la Comissió Insular.

f) Emetre l’autorització prèvia en els procediments de declaració de runa quan afectin béns d’interès cultural i béns catalogats, d’acord amb la legislació de patrimoni històric i la legislació urbanística aplicable.

g) Emprendre, amb caràcter general, qualsevol actuació de vigilància, control i conservació dels béns que integren el patrimoni històric de Mallorca, sense perjudici de les competències pròpies d’altres òrgans del Consell de Mallorca.

3. La Comissió Insular de Patrimoni Històric pot delegar en la seva presidència les atribucions previstes en els apartats b), d), e) i g) del punt 2, en els termes establerts en l’article 9 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic. En cap cas la delegació de les atribucions previstes en els apartats b) i d) no pot comprendre les autoritzacions d’obres, intervencions i/o canvi d’ús a béns d’interès cultural amb categoria de monument o jardí històric, o a béns catalogats.

Dels informes i/o autoritzacions que es dictin per delegació se n’ha de donar compte a la Comissió Insular en la primera sessió posterior.

Article 50. Composició

1. Integren la Comissió Insular de Patrimoni Històric membres de la corporació, d’acord amb les regles següents:

a) La Presidència del Consell ha de nomenar una persona per ocupar-ne la presidència i una altra per a la vicepresidència, d’entre els consellers o conselleres, que poden ser tant electes com executius.

b) La comissió està integrada per un mínim de cinc i un màxim de quinze consellers o conselleres electes. La determinació del nombre de membres d’aquest apartat es fa per acord del Ple del Consell Insular. Tots els grups polítics n’han de formar part en proporció al nombre de consellers i conselleres que tenen en el Ple. La proposta de cada grup polític ha d’incloure un nombre de consellers titulars i suplents.

c) La designació per a la Comissió dels membres a què es refereix l’apartat b) s’ha de fer mitjançant un escrit de la persona que fa de portaveu de cada grup dirigit a la Presidència, i del qual s’ha de donar compte al Ple.

2. Així mateix, formen part de la Comissió Insular de Patrimoni Històric, com a vocals amb veu i sense vot:

a) Una assessora o assessor jurídic, nomenada per la Presidència del Consell Insular de Mallorca d’entre el funcionariat del grup A1, amb titulació de llicenciatura en dret, a proposta de la presidència de la Comissió.

b) El director o la directora de la Ponència Tècnica de Patrimoni Històric

c) El director o la directora de la Ponència Tècnica d’Ordenació del Territori i Urbanisme.

d) El secretari o la secretària, que ha de gaudir de la condició de personal funcionari del Consell Insular de Mallorca, pertànyer al grup A1 i tenir la llicenciatura en dret, i que ha de designar la Presidència del Consell, a proposta de la persona titular de la Secretaria General. Es poden designar suplents del secretari o de la secretària titular pel mateix procediment.

3. En l’acord de constitució de la Comissió Insular de Patrimoni Històric, se n’ha de determinar la composició, tenint en compte les regles establertes en els apartats anteriors.

4. La persona que n’ocupa la presidència, per si mateixa o a proposta de qualsevol de les vocalies, pot sol·licitar a la Comissió Insular de Patrimoni Històric que hi assisteixin o que hi convidin a assistir representants d’ajuntaments afectats pels temes de discussió, així com d’entitats i associacions, per obtenir-ne un assessorament millor, els quals hi tindran veu, però no vot.

Article 51. Ponència Tècnica de Patrimoni Històric

1. Com a òrgan consultiu i tècnic encarregat d’elaborar les propostes d’acord dels expedients que la comissió ha de resoldre, es constitueix una ponència tècnica de patrimoni històric, els dictàmens de la qual són previs i preceptius, excepte en els casos d’expedients sancionadors i també en els casos d’urgència que consideri la comissió, amb el vot favorable de la majoria de les persones que la integren presents.

2. La Ponència també té la funció d’elaborar els informes que eventualment sol·liciti la Comissió sobre matèries de la seva competència.

Article 52. Composició de la Ponència Tècnica de Patrimoni Històric

1. Integren la Ponència Tècnica de Patrimoni Històric, amb veu i vot:

a) El director o la directora, que la presideix i que ha de nomenar la Presidència del Consell Insular de Mallorca, que pot ser tant un director com una directora insular, el secretari tècnic o la secretària tècnica amb competències en la matèria, o un funcionari o funcionària del Consell Insular del grup A1.

b) El vicedirector o la vicedirectora, que ha de designar la presidència de la comissió entre les persones indicades en l’apartat anterior i que substitueix la persona que ocupa el càrrec de director o directora en cas d’absència, de malaltia o d’impossibilitat.

c) Sis tècnics o tècniques del Consell Insular de Mallorca, que ha de nomenar la presidència de la Comissió.

d) Una persona en representació del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Balears a Mallorca.

e) Una persona en representació del Col·legi Oficial d’Arquitectes Tècnics de Balears a Mallorca.

f) Una persona en representació del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i Ciències de les Illes Balears.

g) Dos membres d’entitats o de centres culturals, que tenguin per objecte social la defensa del patrimoni històric.

h) Una persona en representació de l’Ajuntament de Palma.

i) Una persona en representació de la Universitat de les Illes Balears.

j) Una persona en representació dels municipis, tret de l’Ajuntament de Palma, que tenguin la declaració de conjunt històric, jardí històric, lloc històric, lloc d’interès etnològic, zona arqueològica o zona paleontològica que ha de designar la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears

k) El secretari o la secretària, que és la persona designada com a secretària de la Comissió Insular. També pot exercir aquest càrrec un altre funcionari o funcionària que reuneixi les característiques requerides per al càrrec de secretari o secretària de la comissió, nomenada pel mateix procediment.

l) Una persona en representació del Bisbat de Mallorca.

2. Forma part de la Ponència Tècnica de Patrimoni Històric una persona en representació de l’ajuntament afectat pels temes de discussió, que té veu i vot únicament en els temes que afecten el seu municipi.

3. La directora o el director, per si mateix o a proposta de qualsevol de les vocalies, pot sol·licitar l’assistència a la Ponència Tècnica de Patrimoni Històric d’autoritats i de representants d’entitats i associacions per a un assessorament millor, que hi tenen veu, però no vot.

Secció 3a. El conseller executiu o la consellera executiva i la Ponència Tècnica d’Artesania de Mallorca

Article 53. Atribucions del conseller executiu o de la consellera executiva competent en artesania

1. Correspon al conseller executiu o a la consellera executiva competent en artesania exercir, amb caràcter general, les competències que assumí el Consell Insular de Mallorca en virtut del Decret de la Comunitat Autònoma 80/2010, de 18 de juny, sobre el traspàs al Consell Insular de Mallorca de les funcions i els serveis en matèria d’artesania i de foment de la competitivitat, la capacitació i el desenvolupament de les empreses artesanes, tret del cas que una norma de rang superior les atribueixi expressament a un altre òrgan del Consell.

2. Correspon al conseller executiu o a la consellera executiva competent en artesania:

a) Atorgar la Carta d’Artesà i la Carta de Mestre Artesà, així com qualsevol modificació d’aquesta condició reconeguda administrativament.

b) Atorgar el document de Qualificació Artesanal de reconeixement de la condició d’Empresa Artesana, pel que fa a la qualitat artesana:

- atorgament dels distintius de qualitat artesana a les empreses

- declaració de zones d’interès artesanal.

c) Informar sobre els problemes que hi ha en el sector artesanal de Mallorca, així com proposar, si escau, les solucions pertinents.

d) Sol·licitar a la Ponència Tècnica que elabori informes sobre les qüestions relacionades amb l’àmbit de la seva activitat.

e) Proposar i elevar al Govern de les Illes Balears que s’actualitzi i que es revisi el Repertori d’Oficis Artesans, així com la regulació de les condicions necessàries per obtenir la Carta d’Artesà, la Carta de Mestre Artesà i d’Empresa Artesana.

f) Informar sobre els procediments administratius i les disposicions generals en matèria d’artesania.

g) Qualsevol altra funció que li pugui conferir alguna disposició.

Article 54. Ponència Tècnica d’Artesania

1. Com a òrgan consultiu i tècnic encarregat d’estudiar, avaluar i elaborar les propostes dels expedients que el conseller executiu o la consellera executiva competent en artesania ha de resoldre, s’ha de constituir una ponència tècnica d’artesania, els dictàmens de la qual són previs i preceptius.

2. La Ponència Tècnica, amb la finalitat d’estudiar i avaluar adequadament les sol·licituds, pot delegar en la persona que n’ocupa la secretaria i, com a mínim, en un vocal de la Ponència Tècnica, la comprovació de la qualificació professional, amb l’assistència d’un assessor de l’ofici, si escau.

3. La Ponència també té la funció d’elaborar els informes que eventualment sol·licita el conseller executiu o la consellera executiva sobre matèries de la seva competència.

Article 55. Composició de la Ponència Tècnica d’Artesania

1. Són membres de la Ponència Tècnica d’Artesania, amb veu i vot:

a) El president o la presidenta, que ha de nomenar la Presidència del Consell Insular de Mallorca i que pot ser tant un director com una directora insular, el secretari tècnic o la secretària tècnica amb competències en la matèria o un funcionari o funcionària del Consell Insular del grup A1.

b) El vicepresident o la vicepresidenta, que ha de designar la Presidència del Consell Insular de Mallorca d’entre les persones indicades en l’apartat anterior i que substitueix la persona que ocupa el càrrec de la presidència en cas d’absència, de malaltia o d’impossibilitat.

c) Dos tècnics o tècniques del Consell Insular de Mallorca, que ha de nomenar la presidència de la Comissió Insular.

d) Set mestres artesans o mestres artesanes, representatius de diferents sectors, que ha de nomenar el conseller executiu o la consellera executiva. El nomenament d’aquests membres és per cinc anys i només es pot renovar per un període de cinc anys.

e) Un persona en representació de l’Escola de Disseny de les Illes Balears (EDIB).

f) Un persona en representació de l’Institut d’Innovació Empresarial (IDI).

g) Un representant nomenat per la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears.

2. Formen igualment part de la Ponència Tècnica d’Artesania, amb veu i sense vot:

a) El secretari o la secretària que ha de designar el conseller executiu o la consellera executiva d’entre el personal funcionari adscrit al departament.

b) El president o la presidenta, per si mateix o a proposta de qualsevol dels vocals, pot sol·licitar l’assistència a la Ponència Tècnica d’autoritats, entitats i associacions, i d’un o diversos mestres artesans especialistes en l’ofici pertinent per il·lustrar-la sobre els exàmens per obtenir la carta de mestre artesà o carta d’artesà, els quals hi tenen veu, però no vot.

3. Per acord del Ple del Consell, s’han de fixar les indemnitzacions de les persones que ocupen les vocalies de l’apartat 1.d i de les persones assessores de la Ponència Tècnica.

Capítol IX

Les comissions informatives

Article 56. Comissions informatives

1. Les comissions informatives, integrades exclusivament per consellers i conselleres electes, són òrgans sense atribucions resolutòries que tenen per funció:

a) L’estudi, informe o la consulta dels assumptes que s’hagin de sotmetre a la decisió del Ple, del Consell Executiu o de la Presidència, quan aquests actuïn amb competències delegades del Ple, tret que hagin d’adoptar-se acords declarats urgents.

b) El seguiment de la gestió de la Presidència del Consell, del Consell Executiu, dels consellers i de les conselleres executius i directius de l’Administració insular, sens perjudici del control i de la fiscalització superiors que, amb caràcter general, corresponen al Ple.

2. El nombre, la denominació i la composició es decideix mitjançant un acord del Ple a proposta de la Presidència del Consell. Tots els grups polítics tenen dret a participar-hi en proporció al nombre de consellers i conselleres que tenguin en el Ple.

3. La Presidència del Consell de Mallorca ha de designar, d’entre el membres de cada comissió i a proposta d’aquestes, un president i un vicepresident.

4. Els grups polítics poden substituir un o diversos dels seus membres adscrits a una comissió, per un altre o altres del mateix grup, amb la comunicació prèvia a la Presidència del Consell. Si la substitució és només per a un assumpte, un debat o una sessió determinats, la comunicació es fa verbalment o per escrit a la presidència de la Comissió.

5. Els dictàmens de les comissions informatives tenen caràcter preceptiu i no vinculant.

Capítol X

La Junta de Portaveus

Article 57. Constitució

La Junta de Portaveus està constituïda pel president o la presidenta del Consell de Mallorca i els i les portaveus dels grups polítics. El president o la presidenta pot delegar la Presidència de la Junta en un conseller executiu o una consellera executiva que reuneix la condició d’electe.

Article 58. Atribucions

Són atribucions de la Junta de Portaveus:

a) Debatre i resoldre assumptes relatius al desenvolupament de sessions plenàries i de les comissions informatives, en aquest cas, en tot el que fa referència al control dels òrgans executius.

b) Proposar mocions al Ple, quan siguin formalitzades per la totalitat dels membres.

c) Ser oïda abans de fer l’ordre del dia de totes les sessions plenàries i de trametre’l als consellers, i, pel que fa a les comissions informatives, sobre la part dedicada al control dels òrgans executius, tret de les extraordinàries i urgents.

d) Autoritzar genèricament les entitats i associacions perquè puguin intervenir, amb veu, en el Ple quan es tractin assumptes del seu objecte social, de conformitat amb les regles contingudes en el Títol IV d’aquest reglament.

e) Establir la regulació i l’ordre dels debats especials que s’escaiguin.

Capítol XI

La Comissió de Transparència

Article 59. Composició

1. La Comissió de Transparència està integrada pels membres següents:

• Presidència: el conseller o la consellera executiva que designi la Presidència del Consell.

• Vocalies: les persones portaveus dels grups polítics que integren el Ple.

També en fan part, amb veu però sense vot, les persones titulars de la Intervenció General i de la Secretaria General, la qual assumeix la secretaria de la Comissió.

2. Les persones que ocupen les vocalies poden delegar la representació en un altre conseller o consellera del seu grup polític; les titulars de la Intervenció General i de la Secretaria General, en una funcionària o funcionari adscrit al departament corresponent.

Article 60. Funcions

La Comissió té les funcions següents:

a) Fer el seguiment del compliment del Codi de Bon Govern per part de la corporació. Amb aquesta finalitat, semestralment eleva un informe al Ple.

b) Tenir cura que els principis i les especificacions del Codi s’incorporin en la normativa aplicable al Consell de Mallorca.

c) Requerir perquè compareguin davant aquesta Comissió els consellers executius o les conselleres executives, o els alts càrrecs que incompleixin el Codi ètic, amb l’objectiu que doni les explicacions oportunes sobre aquest incompliment. Si aquestes explicacions no són satisfactòries, a judici de la Comissió, aquesta requerirà la persona responsable perquè, en el termini d’un mes, compleixi les obligacions que dimanen d’aquest Codi. Un cop acabat aquest darrer termini, si aquesta persona no ha atès el requeriment, la Comissió formula la proposta:

1) A la Presidència de la corporació, si la persona que ha incomplit el codi és consellera executiva o conseller executiu o alt càrrec, perquè el destitueixi.

2) Al Ple del Consell, en cas dels consellers o conselleres electes, perquè, si escau, adopti les mesures pertinents per obligar a complir el Codi a la persona que l’ha incomplit.

Capítol XII

Dels òrgans desconcentrats i descentralitzats per a la prestació de serveis

Article 61. Òrgans desconcentrats i descentralitzats

1. El Ple pot establir òrgans desconcentrats diferents dels enunciats en els capítols anteriors.

2. El Ple també pot acordar establir entitats descentralitzades, amb personalitat jurídica pròpia, quan així ho aconselli la necessitat d’una millor eficàcia en la gestió, la complexitat, l’agilització dels procediments, l’expectativa d’augmentar o de millorar el finançament o la conveniència d’obtenir un major grau de participació ciutadana en l’activitat de prestació dels serveis.

3. En un cas i en l’altre, s’ha d’inspirar en el principi d’economia organitzativa, de manera que el nombre sigui el mínim possible en atenció a una prestació correcta.

Capítol XIII

Dels consells sectorials

Article 62 . Creació i funcions

1. El Ple del Consell pot acordar l’establiment de consells sectorials, amb la finalitat de canalitzar la participació de les associacions i de la ciutadania en els assumptes que afectin Mallorca.

2. Aquests consells han de desenvolupar exclusivament funcions d’informe i, si n’és el cas, de proposta, en relació amb les iniciatives d’àmbit insular que es refereixen al sector de l’activitat que correspongui a cada consell.

Article 63. Organització i funcionament

1. L’organització, el funcionament i l’àmbit d’actuació dels consells sectorials s’han d’establir en el reglament corresponent que, un cop aprovat pel Ple del Consell, s’unirà com a annex a aquest reglament.

2. Cada consell l’ha de presidir un membre del Consell Executiu, nomenat i separat lliurement per la Presidència.

Capítol XIV

Assemblea de Batles i Batlesses de Mallorca

Article 64. Naturalesa

L’Assemblea de Batles i Batlesses de Mallorca és un òrgan consultiu del Consell de Mallorca amb la finalitat que els ajuntaments de l’illa participin en els assumptes que afecten els municipis i tenen un abast insular.

Article 65. Organització i funcionament

1. L’organització i el funcionament de l’Assemblea de Batles i Batlesses s’ha d’establir en el reglament específic que, un cop aprovat pel Ple del Consell, s’unirà com a annex a aquest reglament.

2. L’Assemblea l’ha de presidir la persona que ocupa la Presidència del Consell de Mallorca.

TÍTOL III

NORMES ESPECIALS DE FUNCIONAMENT DEL CONSELL DE MALLORCA

Capítol I

Regles de funcionament del Ple

Secció 1a. Dels requisits de celebració de les sessions

Article 66. Classes de sessions

Les sessions del Ple poden ésser de tres tipus:

a) ordinàries

b) extraordinàries

c) extraordinàries de caràcter urgent

Article 67. Sessions ordinàries

1. Són sessions ordinàries les que tenen una periodicitat preestablerta. Aquesta periodicitat la fixa, sense perjudici d’acords ulteriors, el Ple de l’entitat en la sessió extraordinària, que ha de convocar la Presidència dins els trenta dies següents al de la sessió constitutiva de la corporació.

2. Com a mínim, hi ha una sessió ordinària cada mes. Això no obstant, la Junta de Portaveus pot acordar que la sessió corresponent al mes d’agost tengui lloc el mes de juliol.

Article 68. Sessions extraordinàries

1. El Ple té sessions extraordinàries quan les convoca amb aquest caràcter la Presidència, a iniciativa pròpia o a sol·licitud d’una quarta part, com a mínim, del nombre legal de membres de la corporació. En aquest darrer cas, la sol·licitud s’ha de fer per escrit, l’han de signar els consellers i les conselleres que la promoguin i n’han de motivar la necessitat, exposar els assumptes que s’han d’incloure en l’ordre del dia i el text de les propostes dels acords que es pretenen adoptar.

2. Cap conseller o consellera no pot subscriure més de tres sol·licituds d’aquesta naturalesa a l’any, sens que es computin a aquest efecte les sol·licituds que no arribin a tramitar-se per manca dels requisits d’admissibilitat.

3. En cap cas no es poden incorporar els assumptes proposats en l’ordre del dia d’un ple ordinari o d’un altre d’extraordinari amb més assumptes, sense l’autorització expressa dels sol·licitants de la convocatòria.

4. En les sessions extraordinàries no es poden prendre acords sobre assumptes no inclosos prèviament en l’ordre del dia de la sessió, si no és que siguin de caràcter urgent, hi siguin presents tots els membres del Ple i s’acordi així amb el vot favorable de la majoria absoluta.

5. El pressupost general del Consell s’ha d’aprovar inicialment en sessió extraordinària dedicada exclusivament a aquesta finalitat. La Junta de Portaveus ha de determinar la durada de les intervencions i dels terminis per poder presentar esmenes al dictamen de la comissió informativa.

Article 69. Sessions extraordinàries urgents

El Ple pot tenir sessions extraordinàries de caràcter urgent, quan la Presidència les convoqui amb aquest caràcter, en els supòsits en què, per raons d’urgència degudament motivades, no es pugui convocar la sessió amb l’antelació mínima de dos dies hàbils.

En aquest cas, el primer punt de l’ordre del dia de la sessió ha de ser la ratificació de la urgència de la convocatòria i, si el Ple no l’aprecia, no pot continuar la sessió, la qual, tot seguit, ha d’aixecar la Presidència.

Article 70. Convocatòria de sessions extraordinàries a instància dels membres corporatius

1. Quan les sessions extraordinàries es convoquin a instància dels membres de la corporació, no es pot demorar més de quinze dies hàbils des de la data d’entrada de la petició al Registre General de la corporació.

2. Si la Presidència no convoca el Ple extraordinari sol·licitat perquè tengui lloc dins el termini assenyalat, aquest queda automàticament convocat per a les 12 hores del desè dia hàbil següent al dia que acaba el termini de quinze dies hàbils a què s’ha fet referència en el paràgraf anterior, llevat que l’escrit de petició no compleixi els requisits formals establerts en l’article 68 o que el Ple sigui incompetent per debatre la totalitat dels assumptes que configuren l’ordre del dia.

En aquest cas, en els deu dies hàbils següents a la data d’entrada de la petició al Registre General, la Presidència ha de dictar una resolució motivada, en la qual es denegui la petició i s’ha de notificar a tots els signants en els cinc dies hàbils següents a l’adopció d’aquesta resolució.

Si es dona la circumstància que, dels assumptes proposats, el Ple només és incompetent respecte d’algun o d’alguns, la Presidència ha de dictar una resolució motivada, per la qual denegui la sol·licitud únicament pel que fa a aquests extrems, i convocar el Ple, en els termes anteriorment exposats, suprimint aquests assumptes de l’ordre del dia proposat. La resolució s’ha de notificar en el mateix termini que s’estableix en el paràgraf anterior.

3. Si en el termini dels deu dies hàbils a què es fa referència en l’apartat anterior, el president o presidenta no dicta la resolució per la qual es denega la convocatòria ni s’efectua, el secretari o la secretària general del Consell, després de comprovar que la sol·licitud compleix els requisits legalment i reglamentàriament establerts, ha de notificar a tots els membres de la corporació, l’endemà del dia que acaba el termini de quinze dies, que la sessió plenària ha quedat automàticament convocada i hi ha d’expressar concretament el dia i l’hora prevists, l’ordre del dia proposat i els consellers o conselleres que la promouen.

4. Si la sol·licitud no compleix els requisits exigits, el secretari o la secretària general de la corporació ha de posar aquesta circumstància en coneixement de la Presidència per escrit, i queda exonerat de fer la notificació a què s’ha fet referència en el paràgraf anterior.

També queda exonerat de fer aquesta notificació quan la Presidència, en els quinze dies hàbils següents al dia que la sol·licitud ha tingut entrada al Registre General del Consell Insular, dicti una resolució per la qual es denega la convocatòria i aquesta es notifiqui als sol·licitants.

Contra les resolucions de la Presidència per les quals es denega la convocatòria del Ple o se suprimeixen assumptes de l’ordre del dia proposat, els sol·licitants poden exercitar les accions administratives i judicials que considerin escaients.

5. Feta la convocatòria, de forma expressa o de forma automàtica, en absència del president o de la presidenta o dels vicepresidents o de les vicepresidentes que el substitueixen, el Ple queda vàlidament constituït si hi assisteix una tercera part del nombre legal de membres i el secretari o secretària general de la corporació o el funcionari que el substitueix, sota la presidència del membre de la corporació de major edat que hi sigui present, sempre que aquest quòrum mínim d’assistència es mantengui durant tota la sessió.

Article 71. Convocatòria

1. En l’ordre del dia tan sols es poden incloure els assumptes que hagin estat prèviament objecte de dictamen o d’informe, els acordats per la comissió insular que correspongui i les iniciatives de control del Govern.

2. La Presidència, per raons d’urgència degudament motivada, pot incloure en l’ordre del dia, a iniciativa pròpia o a proposta d’alguns dels portaveus, assumptes que no hagin estat prèviament objecte d’informe per la respectiva comissió insular, però en aquest supòsit no pot adoptar-se cap acord sobre aquests assumptes sense que el Ple ratifiqui, per majoria simple, que s’incloguin en l’ordre del dia.

Article 72. Ordre del dia

1. Tota la documentació dels assumptes inclosos en l’ordre del dia que ha de servir de base per al debat i, si és el cas, de la votació, ha d’estar a disposició dels membres de la corporació des del mateix moment de la convocatòria a la Secretaria. A aquest efecte, es poden utilitzar mitjans informàtics i telemàtics en la forma i condicions que es determini, si bé se’n remet una còpia a cada grup polític.

2. Qualsevol membre de la corporació pot examinar-la i, fins i tot, obtenir còpies de documents concrets que la integrin, però els originals no poden sortir del lloc en què es trobin.

Article 73. Lloc de realització de les sessions

El Ple celebra les sessions al Palau del Consell, tret dels supòsits de força major per als quals, a través de la convocatòria o d’una resolució de la Presidència, dictada prèviament i notificada a tots els membres de la corporació, pot habilitar-se un altre edifici o local a aquest efecte. En tot cas, aquesta circumstància s’ha de fer constar en acta.

Article 74. Publicitat de les sessions del Ple

1. Les sessions del Ple són públiques i, en conseqüència, hi poden assistir tots els ciutadans i les ciutadanes, i els veïns i les veïnes que ho considerin convenient, així com els mitjans de comunicació social. També es poden emetre en directe o en diferit a través dels mitjans de comunicació o de la telemàtica.

2. Malgrat això, amb caràcter excepcional, el Ple, amb acord previ de la majoria absoluta del nombre legal dels membres i a proposta de qualsevol d’ells, pot declarar secrets el debat i la votació dels assumptes que puguin afectar els drets fonamentals de les persones relatius a l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge, reconeguts per l’article 18.1 de la Constitució.

3. També es poden tenir les sessions del Ple a porta tancada quan raons d’ordre públic, degudament motivades, ho aconsellin, per acord previ adoptat a aquest efecte per la majoria absoluta del nombre legal i a proposta de qualsevol dels membres.

4. Mitjançant una resolució de la Presidència, oïda la Junta de Portaveus, es determina el nombre de persones que poden accedir a la Sala de Plens.

Article 75. Control de l’ordre

1. La Presidència ha de vetlar perquè es mantengui l’ordre a la sala en les sessions públiques del Ple.

2. El públic assistent a les sessions no hi pot intervenir ni proferir comentaris que afectin el desenvolupament normal de la sessió.

A l’efecte del control del compliment del que preveu el paràgraf anterior, la Presidència pot adoptar les mesures que consideri convenients, inclosa la d’ordenar l’expulsió de la sala dels assistents que, per qualsevol causa, pertorbin l’ordre o faltin a les bones maneres, pretenguin intervenir en la sessió o es neguin a retirar les pancartes o els cartells exhibits, si un cop que se’ls ho ha requerit no desisteixen de la seva actitud.

3. De les incidències que es produeixin, si donen lloc a l’adopció de mesures per part de la Presidència, se n’ha de deixar constància en l’acta de la sessió perquè, si escau i en funció de la gravetat, se’n pugui deduir testimoni a l’efecte que la Presidència, si ho considera oportú, passi el tant de culpa corresponent als òrgans judicials competents.

Article 76. Principi d’unitat d’acte

1. Tota sessió, sigui ordinària o extraordinària, ha de respectar el principi d’unitat d’acte i s’ha de procurar que acabi el mateix dia que ha començat. Si acaba sense haver debatut i resolt tots els assumptes inclosos en l’ordre del dia, la Presidència pot aixecar la sessió. En aquest cas, els assumptes no debatuts s’han d’incloure en l’ordre del dia de la sessió següent, la qual s’ha de convocar amb l’antelació suficient perquè pugui celebrar-se en el termini de deu dies.

2. Durant el transcurs de la sessió, la Presidència pot acordar interrupcions al seu arbitri, per permetre les deliberacions dels grups per separat sobre la qüestió debatuda o per fer un descans en el debat.

Article 77. Col·locació dels membres corporatius

Els membres de la corporació s’asseuen a la sala de sessions amb el seu grup. L’ordre de col·locació dels grups la determina la Presidència una vegada oïts els portaveus. En qualsevol cas, la col·locació dels membres corporatius ha de tendir a facilitar l’emissió i el recompte dels vots.

Article 78. Quòrum de constitució

1. Perquè la constitució del Ple sigui vàlida, es requereix que hi assisteixi un terç del nombre legal de membres de la corporació. Aquest quòrum s’ha de mantenir durant tota la sessió. En tot cas, es requereix l’assistència del president o de la presidenta i del secretari o de la secretària de la corporació o dels substituts legals.

2. Si, en la primera convocatòria, després de transcórrer trenta minuts de l’hora fixada, no hi ha el quòrum necessari segons el que disposa l’apartat anterior, s’entén que la sessió queda convocada automàticament a la mateixa hora dos dies després. Si tampoc no s’aconsegueix el quòrum necessari, la Presidència deixarà sense efecte la convocatòria i posposarà l’estudi dels assumptes inclosos en l’ordre del dia per a la primera sessió que se celebri amb posterioritat, sigui ordinària o extraordinària.

Secció 2a. Dels debats

Article 79. Desenvolupament de la sessió

1. Les sessions comencen amb la pregunta del president o de la presidenta sobre si algun membre de la corporació ha de formular alguna observació a l’acta de la sessió anterior, que ha d’estar a disposició dels consellers i de les conselleres des de la convocatòria. Si no hi ha observacions, es considera aprovada. Si n’hi hagués, es debaten i es decideixen les rectificacions que siguin procedents.

En cap cas no es pot modificar el fons dels acords adoptats i sols se’n poden esmenar els errors materials o de fet.

En ressenyar, en cada acta, la lectura i l’aprovació de l’anterior s’hi han de consignar les observacions i les rectificacions fetes.

2. Tots els assumptes es debaten i es voten per l’ordre en què estan relacionats en l’ordre del dia. No obstant això, la Presidència pot alterar l’ordre dels temes.

En l’apartat dedicat al control dels òrgans executius, l’ordre del debat serà el següent: preguntes, mocions i interpel·lacions.

3. En les sessions ordinàries, conclòs l’examen dels assumptes inclosos en l’ordre del dia i abans de passar a la part dedicada al control i a la fiscalització de l’acció de govern, el president o la presidenta demana si algun grup polític desitja sotmetre a la consideració del Ple, per raons d’urgència, algun assumpte no comprès en l’ordre del dia que acompanyava la convocatòria i que no tengui cabuda en el punt de precs i preguntes.

Si és així, el o la portaveu del grup proponent ha de justificar la urgència de la moció i el Ple ha de votar, acte seguit, sobre aquesta urgència. Si hi vota a favor la majoria absoluta dels membres de la corporació, es passa a debatre i a votar el fons de la moció.

Article 80. Assumptes sobre la taula

1. Qualsevol conseller o consellera pot demanar, durant el debat, que es retiri algun expedient inclòs en l’ordre del dia, a l’efecte que s’hi incorporin documents o informes, i també que l’expedient resti sobre la taula i se n’ajorni la discussió per a la sessió següent. En ambdós casos, la petició s’ha de votar, una vegada acabat el debat i abans de votar sobre el fons de l’assumpte. Si la majoria simple vota a favor de la petició, no es vota la proposta d’acord.

2. En el supòsit que siguin assumptes no inclosos en l’ordre del dia que requereixin un informe preceptiu de la Secretaria o de la Intervenció, si aquests no poden emetre’l a l’acte, han de sol·licitar al president o a la presidenta que n’ajorni l’estudi i han de restar sobre la taula fins a la pròxima sessió.

Quan aquesta petició no sigui atesa, el secretari o la secretària ho ha de fer constar expressament en l’acta.

Article 81. Lectura de la proposta d’acord

La consideració de cada punt inclòs en l’ordre del dia comença amb la lectura, íntegra o en extracte, pel proponent de la proposta d’acord. Si qualque grup ho sol·licita, el secretari o la secretària ha de llegir íntegrament les parts de l’expedient, de l’informe o del dictamen de la comissió informativa que es consideri convenient per a una comprensió millor.

Si ningú no sol·licita la paraula després de la lectura, la proposta se sotmet directament a votació.

Article 82. Regles generals dels debats

1. Si es promou debat, les intervencions les ordena el president o la presidenta conformement a les regles següents:

a) Sols es pot fer ús de la paraula amb l’autorització prèvia de la Presidència.

b) El debat s’inicia amb una exposició a càrrec del proponent. A continuació, els grups que hi hagin presentat esmenes, de menor a major, començant sempre pel grup mixt, han de defensar les esmenes i s’han de posicionar sobre la proposta. Després, la resta de grups, de menor a major i començant pel grup mixt, s’han de pronunciar sobre la proposta i les esmenes. Ha de tancar el debat el proponent.

El termini per presentar les esmenes a què es refereix el paràgraf anterior finalitza trenta minuts abans de començar la sessió plenària.

c) Si qualque grup ho sol·licita, es fa un segon torn, amb el mateix ordre previst en l’apartat anterior, i tanca el debat el conseller o la consellera que es vegi afectat amb una intervenció final. Quan aquest acabi, la Presidència pot donar per acabada la discussió, que es tanca amb una intervenció del ponent en la qual breument ha de ratificar o modificar la seva proposta.

d) La Presidència ha de tenir cura que les intervencions de tots els grups tenguin una durada igual. El temps del qual disposa el grup mixt es pot repartir entre els seus membres, per acord d’aquests. La Presidència determina el temps de les intervencions de les conselleres o dels consellers no adscrits.

e) Qui es consideri al·ludit per una intervenció pot sol·licitar a la Presidència que li concedeixi un torn per al·lusions, que ha de ser breu i concís.

f) Amb caràcter excepcional i a judici de la Presidència, es poden permetre més torns d’intervencions.

g) Tret dels casos que així ho requereixin, les intervencions del primer torn no han de superar els cinc minuts. Les altres intervencions no poden excedir dels tres minuts, sense perjudici del que disposi la Junta de Portaveus de conformitat amb l’article 58.e d’aquest reglament.

h) Ningú no pot ser interromput quan parli, llevat del president o de la presidenta per cridar a tornar a l’ordre o a la qüestió debatuda.

2. Els membres de la corporació poden, en qualsevol moment, del debat demanar la paraula per plantejar una qüestió d’ordre, invocant a l’efecte la norma l’aplicació de la qual es reclama. La Presidència resol el que sigui procedent, sense que per aquest motiu es pugui promoure cap debat.

3. Els consellers executius i les conselleres executives que no siguin membres electes del Consell poden intervenir en les sessions del Ple, amb veu i sense vot, en assumptes estrictament relacionats amb les matèries de la seva competència i a requeriment del president o de la presidenta.

4. Les persones responsables de la Secretaria i de la Intervenció poden intervenir quan el president o la presidenta els requereixi per raons d’assessorament tècnic o d’aclariment de conceptes. Quan aquests responsables entenguin que, en el debat, s’ha plantejat alguna qüestió sobre la legalitat de la qual pot dubtar-se o quan el punt debatut pugui tenir repercussions pressupostàries, poden sol·licitar al president o a la presidenta l’ús de la paraula per assessorar la corporació.

Article 83. Intervenció de les associacions

1. Les associacions, entitats o altres formes d’acció col·lectiva constituïdes per defensar els interessos generals o sectorials de la ciutadania, sempre que ho hagin sol·licitat prèviament a la Presidència abans de començar la sessió, poden participar fent una exposició oral davant el Ple en relació amb algun punt de l’ordre del dia que estigui relacionat amb l’objecte social de l’entitat. La durada de les intervencions és d’un temps màxim de tres minuts per cada associació o entitat.

2. La intervenció oral la fa una única persona representant, durant el temps que assenyali la Presidència i abans de la lectura, del debat i de la votació de la proposta inclosa en l’orde del dia.

Article 84. Crida a tornar a l’ordre

1. El president o presidenta pot cridar a tornar a l’ordre a qualsevol membre de la corporació que:

a) Profereixi paraules o conceptes ofensius a la dignitat de la corporació o dels seus membres, de les institucions públiques o de qualsevol altra persona o entitat.

b) Produeixi interrupcions o, de qualsevol altra manera, alteri l’ordre de les sessions.

c) Pretengui fer ús de la paraula sense que li hagi estat concedida o una vegada que li hagi estat retirada.

2. Després de tres crides a tornar a l’ordre en la mateixa sessió, amb advertiment a la segona de les conseqüències d’una tercera crida, el president o la presidenta pot ordenar-li que abandoni el local en el qual se celebra la reunió i adoptar les mesures que consideri oportunes per fer efectiva l’expulsió.

3. Si per qualsevol causa, durant la sessió, es produeix una alteració de l’ordre públic que, a judici de la Presidència impedeixi el desenvolupament normal de la sessió, aquesta pot ordenar que se suspengui per un termini màxim d’una hora. Si, transcorregut aquest temps, no es pot reprendre normalment la sessió, l’ha d’aixecar definitivament i els assumptes que quedin pendents es tractaran en una altra sessió que, com a regla general, serà el pròxim Ple ordinari.

Article 85. Supòsits d’abstenció legal

En els supòsits en què, conformement al que s’estableix en l’article 76 de la Llei 7/1985, algun membre de la corporació s’hagi d’abstenir de participar en la deliberació i votació, ha d’abandonar la sala mentre es discuteix i es vota l’assumpte, tret de quan es tracti de debatre la seva actuació com a membre corporatiu, en què tindrà dret a romandre-hi i a defensar-se.

Secció 3a. De les votacions

Article 86. Votació

1. Finalitzat el debat d’un assumpte, es vota. En primer lloc, es voten les esmenes i els vots particulars.

2. Abans de començar la votació, el president o la presidenta planteja clarament i concisament els termes i la forma d’emetre el vot.

3. Un cop iniciada la votació no es pot interrompre per cap motiu. Durant el desenvolupament de la votació el president o la presidenta no ha de concedir l’ús de la paraula i cap membre corporatiu pot entrar a la sala o abandonar-la.

4. Immediatament després de concloure la votació, el secretari o la secretària computa els sufragis emesos i n’anuncia en veu alta el resultat, a la vista del qual el president o la presidenta proclama l’acord adoptat.

Article 87. Sentit del vot

1. El vot es pot emetre en sentit afirmatiu o negatiu, i també els membres de la corporació poden abstenir-se de votar.

2. El vot dels consellers i de les conselleres és personal i indelegable.

3. En cas de votacions amb resultat d’empat, es fa una altra votació i, si persisteix l’empat, decideix el vot de qualitat del president o de la presidenta.

Article 88. Classes de votacions

1. Les votacions poden ésser ordinàries, nominals i secretes.

2. El sistema normal de votació és la votació ordinària.

3. La votació nominal requereix la sol·licitud d’un grup polític aprovada pel Ple per majoria simple en votació ordinària.

4. La votació secreta tan sols es pot utilitzar per a elecció o destitució de persones.

Secció 4a. De les videoactes

Article 89. Actes del Ple

Al Consell de Mallorca les actes del Ple adopten el sistema de videoacta. En els altres casos, aquest sistema s’utilitza de manera preferent i sempre que sigui possible.

Article 90. Videoacta

La videoacta es defineix com un document electrònic i multimèdia, compost almenys pels elements següents:

a) Acta succinta: document electrònic que conté els punts de l’ordre del dia d’una sessió o reunió d’un òrgan col·legiat insular i els acords presos en cadascun dels punts d’aquest ordre del dia. Depenent del tipus de sessió de la qual s’ha d’estendre acta, pot tenir un format específic, fins i tot, determinat per la legislació vigent, com és el cas de les actes dels plens corporatius.

b) Document audiovisual o vídeo: enregistrament en vídeo de tot el que ocorre en la sessió o reunió, que conté àudio i imatges. Aquest document recull la literalitat de les intervencions de cadascun dels oradors (normalment consellers i conselleres) i s’integra en el document electrònic de forma enllaçada.

c) Signatura electrònica: la signatura electrònica de curs legal de la persona que ocupa la secretaria de la sessió acredita que el document és fefaent i el dota d’efectes de dret. Per a aquesta signatura es fa ús del certificat de signatura d’aquesta persona. En el cas dels plens, la videoacta la signa el secretari o la secretària general del Consell i, si escau, el president o la presidenta.

Article 91. Clàusula de responsabilitat

D’acord amb l’article anterior, la videoacta és un document públic i oficial, rubricat i validat per la persona titular de la Secretaria General, en la seva funció de fe pública. En conseqüència, s’ha de manejar i tractar amb cautela, i és recomanable evitar-ne la descàrrega total o parcial i la republicació, tenint en compte que els principis de transparència i publicitat se salvaguarden igualment amb el mer visionat de la part audiovisual, la qual es troba a la disposició de totes les persones en el seu lloc oficial sense límit de reproduccions. L’incompliment del deure de cautela previst en aquest article dona lloc a responsabilitat en els casos en què el tràfic o redifusió de la videoacta perjudiqui la imatge o els interessos corporatius.

Article 92. Règim supletori

En tot el que no preveu aquesta secció, s’ha d’aplicar a les actes del Ple i de les comissions informatives el règim previst en els articles 97 i 98 de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears.

Capítol II

Funcionament del Consell Executiu

Article 93. Convocatòria

1. El Consell Executiu fa sessions ordinàries, amb la convocatòria prèvia de la Presidència i amb la periodicitat que determini l’òrgan mateix, no inferior a una convocatòria mensual. També pot fer sessions extraordinàries quan la Presidència el convoqui.

2. Els membres han de rebre la convocatòria de la sessió, que ha d’incloure l’ordre del dia corresponent, amb un dia hàbil d’antelació a la data de la sessió.

Article 94. Quòrum

1. Perquè la constitució de l’òrgan sigui vàlida cal la presència del president o de la presidenta i del secretari o de la secretària o, si escau, de qui els substitueixin, i de la meitat, almenys, dels membres.

2. Els acords del Consell Executiu s’entenen adoptats pel vot favorable de la majoria simple dels membres presents. La Presidència dirimeix amb el seu vot els possibles empats.

Article 95. Sessions

1. No pot ser objecte de deliberació o d’acord cap assumpte que no figuri inclòs en l’ordre del dia, llevat que hi siguin presents tots els membres i es declari la urgència de l’assumpte amb el vot favorable de la majoria.

2. La Presidència pot convocar qualsevol membre del Consell de Mallorca a les sessions del Consell Executiu. Aquests consellers i conselleres poden intervenir en els debats d’aquest òrgan col·legiat, quan la Presidència els autoritzi expressament.

La Presidència també pot convocar els directius, els funcionaris i la resta de personal que consideri necessari per obtenir informació sobre els assumptes inclosos en l’ordre del dia de la convocatòria, i en aquest cas, els convocats poden intervenir en el punt corresponent de la sessió, a requeriment de la Presidència.

3. Tots els membres del Consell Executiu i la resta de les persones que hagin assistit a les sessions estan obligats a mantenir el deure de reserva, fins i tot quan hagin cessat en els càrrecs en l’Administració insular.

Capítol III

Funcionament i règim jurídic de les comissions insulars

Article 96. Periodicitat i publicitat de les sessions

1. L’acord de constitució de les comissions insulars en determina la periodicitat de les sessions ordinàries i de les ponències tècniques, els dies i les hores que fixin les presidències respectives, les quals també poden convocar sessions extraordinàries o urgents.

2. Les sessions de les comissions insulars són públiques.

Article 97. Quòrum

1. Perquè les sessions de les comissions insulars i de les ponències tècniques siguin vàlides es requereix la presència de les presidències i secretaries respectives, així com de la meitat dels membres.

2. Les propostes de les ponències tècniques i els acords de les comissions s’han d’adoptar amb el quòrum de majoria simple. El vot de les presidències és diriment en cas d’empat.

Article 98. Assumptes urgents

El tractament d’assumptes no inclosos en l’ordre del dia de les comissions insulars i de les ponències tècniques no pot ser objecte de deliberació o d’acord, tret que hi siguin presents tots els membres i sigui declara la urgència de l’assumpte amb el vot favorable de la majoria.

Article 99. Recursos admissibles

Contra els acords adoptats per les comissions insulars és escaient el recurs administratiu d’alçada davant la Comissió de Govern; tret que, per raó de la matèria, només sigui admissible el recurs contenciós administratiu.

Capítol IV

Funcionament de les comissions informatives

Article 100. Periodicitat de les sessions

1. A l’efecte del que disposa l’article 56.1, les comissions informatives han de fer sessions ordinàries amb una periodicitat mensual, els dies i les hores que fixin les presidències respectives, les quals també poden convocar sessions extraordinàries o urgents. El president o la presidenta de la comissió està obligat a convocar una sessió extraordinària quan ho sol·liciti la tercera part, almenys, dels membres de la Comissió.

2. Les sessions poden tenir lloc a la seu del Consell o a altres dependències de la corporació.

Article 101. Quòrum

1. Perquè la celebració de la sessió sigui vàlida, hi ha de ser present la majoria absoluta dels components de la comissió, ja siguin titulars o suplents, en una primera convocatòria, i un mínim de tres membres en la segona convocatòria una hora més tard.

2. Els dictàmens s’han d’aprovar sempre per majoria simple dels presents i, en cas d’empat, ha de decidir el vot de qualitat del president o de la presidenta

Article 102. Publicitat

1. La part de les sessions de les comissions informatives dedicada a l’emissió de dictàmens no és pública. Això no obstant, hi poden assistir els representants degudament acreditats dels mitjans de comunicació social.

2. La part de les sessions dedicada al control dels òrgans executius és pública.

Article 103. Regla supletòria

En tot el que no preveu aquest capítol, són aplicables les disposicions sobre funcionament del Ple.

Capítol V

Funcionament de la Junta de Portaveus

Article 104. Convocatòria

1. La Junta la convoca la Presidència, amb una antelació mínima, tret dels casos d’urgència, de quaranta-vuit hores, a iniciativa pròpia, a petició de dos grups polítics o a sol·licitud d’un terç dels consellers i conselleres. S’entén que es compleix el tràmit amb l’assistència de qualsevol dels seus membres.

2. El termini per convocar la Junta, quan sigui a petició de dos grups polítics, és de tres dies següents al de la sol·licitud i no pot demorar-se’n la sessió més de set dies, comptadors des del moment en què l’escrit entra al Registre General.

Article 105. Votacions

1. Les decisions de la Junta de Portaveus s’adopten sempre en funció del criteri del vot ponderat, en relació amb el nombre de consellers i conselleres de cada grup.

2. De les sessions de la Junta de Portaveus s’ha d’aixecar una acta succinta, en la qual sols ha de constar allò que s’aprovi o la circumstància d’haver estat oïda.

Capítol VI

Funcionament de la Comissió de Transparència

Article 106. Periodicitat de les reunions

La Comissió ha de fer reunions ordinàries amb una periodicitat bimensual, els dies i les hores que fixi la Presidència, la qual també pot convocar sessions extraordinàries o urgents. El president o la presidenta de la comissió està obligat a convocar una sessió extraordinària quan ho sol·licitin, almenys, dos membres de la Comissió.

Article 107. Publicitat

Les reunions de la Comissió no són públiques. Això no obstant, hi poden assistir els representants degudament acreditats dels mitjans de comunicació social.

Article 108. Regles supletòries

En tot el que no preveu aquest capítol, són aplicables les disposicions sobre el funcionament de les comissions informatives.

Capítol VII

Regles sobre control i fiscalització de l’acció de govern

Secció 1a. Control exercit pel Ple

Article 109. Comunicacions de l’Executiu

1. El Consell Executiu pot trametre una comunicació a la Junta de Portaveus per incloure-la en l’ordre del dia del Ple.

2. El debat d’aquestes comunicacions s’ha de fer d’acord amb les regles que regulen el de les mocions presentades pel grups polítics. Conclòs el debat, s’obrirà un termini en el qual els grups polítics podran presentar propostes de resolució a la Junta de Portaveus, perquè, un cop que aquesta les admeti, es puguin tractar en el Ple ordinari següent.

Article 110. Debats plenaris sobre la gestió de govern

Les sessions i convocatòries d’aquests debats es regeixen pel que disposa l’article 70.

Article 111. Sessió plenària de debat sobre política general

1. El Consell de Mallorca fa cada any una sessió plenària extraordinària, abans del 30 d’abril, destinada a debatre sobre l’orientació general de la política dels seus òrgans executius.

2. Aquesta sessió la convoca la Presidència i s’ajusta a les següents regles específiques:

a) El debat s’inicia amb la intervenció del president o de la presidenta del Consell de Mallorca.

b) Després d’una suspensió de la sessió, que, a criteri de la Presidència, no ha de ser inferior a dues hores ni superior a vint-i-quatre, hi intervé un representant de cada grup polític.

c) El president o la presidenta del Consell de Mallorca pot fer ús de la paraula cada vegada que ho consideri oportú. Quan el president respon individualment a un dels qui hi hagin intervingut, aquest té dret a una rèplica. Si el president o la presidenta respon de manera global als representants dels grups, aquests únicament tindran dret a un torn de rèplica. En tot cas, el president o la presidenta disposa de la darrera intervenció prèvia al tancament del debat.

d) Conclòs el debat, s’obre un termini en el qual els grups polítics poden presentar propostes de resolució a la Junta de Portaveus. Aquesta les ha de qualificar i les ha d’admetre a tràmit, si escau. Els autors de les propostes admeses podran defensar-les i contestar-les amb un torn en contra per part del president o de la presidenta o d’un membre de la Comissió de Govern o del Consell Executiu. A continuació, les propostes es votaran segons l’ordre de presentació, amb un torn previ de posicionament per part dels grups polítics.

3. La Junta de Portaveus, en la reunió prèvia a aquesta sessió plenària, adopta les resolucions necessàries per ordenar els debats, els torns de paraules i per determinar el temps de les intervencions.

Article 112. Preguntes

1. Les preguntes són sol·licituds concretes d’informació adreçades a la Presidència, a la Vicepresidència o a les vicepresidències, al Consell Executiu o a algun dels seus membres, o a altres òrgans o entitats dependents de la institució, perquè aclareixin la certesa d’un fet, manifestin si han adoptat o pensen adoptar determinades mesures o precisin qualsevol altre extrem d’interès i de coneixement públic. Només els consellers i les conselleres dels grups polítics que no tenen representació al Consell Executiu poden formular preguntes.

2. Les preguntes s’han de formular per escrit, s’hi ha d’indicar si se’n demana una resposta oral davant el Ple o la comissió informativa, o una resposta escrita i han de designar la persona o l’òrgan col·legiat destinada a contestar-la. Si no s’especifica la forma de respondre-la, s’entén que s’ha sol·licitat una contesta escrita. Cada escrit només pot contenir una pregunta amb distintes qüestions relacionades amb la mateixa temàtica. La indicació de la persona o de l’òrgan a la qual s’adreça la pregunta no prejutja el criteri sobre qui l’ha de contestar, però si la resposta prové d’una altra persona, d’un altre òrgan o d’una altra entitat, la Presidència ha de motivar aquesta circumstància.

3. Les preguntes amb petició de resposta oral s’han de qualificar per la Junta de Portaveus, la qual n’ha de trametre una còpia al conseller executiu o a la consellera executiva responsable del departament afectat. En el cas que la Junta de Portaveus dicti una resolució denegatòria de l’admissió, aquesta ha de ser motivada.

4. No es poden incloure més de deu preguntes a cada sessió plenària, distribuïdes de manera que a cada grup polític n’hi correspongui com a mínim una i la resta, en proporció a la representativitat de cada grup en el Ple. Si algun grup no exhaureix la seva quota de preguntes per al Ple, es poden incloure en l’ordre del dia les presentades per altres grups polítics aplicant el criteri de prioritat temporal en la presentació al Registre General del Consell.

Les preguntes no incloses en l’ordre del Ple es poden debatre, si així ho acorda la Junta de Portaveus, en la comissió informativa.

5. El temps màxim per formular una pregunta és de dos minuts i la resposta té la mateixa durada. El torn de rèplica i de dúplica té una durada màxima, cada un, d’un minut.

6. La resposta per escrit a les preguntes formulades s’ha de lliurar i notificar en el termini de vint dies hàbils des del moment en què s’han presentat. La notificació s’ha de fer en la forma prevista en l’article 14 d’aquest reglament. Si aquest termini s’incompleix, la Presidència, a sol·licitud de l’autor de la pregunta, l’ha d’incloure en l’ordre del dia de la sessió plenària següent, en la qual ha de rebre el tractament previst per a les preguntes amb resposta oral.

7. La Presidència pot refusar els precs i preguntes que no es refereixin a assumptes de la competència del Consell, així com les preguntes que suposin consultes de caire estrictament jurídic i les que es formulin en interès exclusiu d’una persona singularitzada. Així mateix, pot reconduir a la seva naturalesa autèntica els precs i preguntes que es presentin inapropiadament.

8. En tot cas, les preguntes amb petició de resposta oral s’han de presentar amb una antelació mínima d’un dia hàbil abans de la data de la reunió de la Junta de Portaveus, per poder-les incloure en l’ordre del dia del pròxim Ple o de la comissió informativa.

9. La Presidència està facultada per acumular i ordenar que es debatin simultàniament les preguntes relatives al mateix tema o a temes connexos entre si.

Article 113. Mocions

1. Els grups polítics poden presentar mocions perquè el Ple del Consell de Mallorca les debati i les voti. S’han de presentar per escrit al Registre General de la corporació amb una antelació mínima d’un dia hàbil a la data de la reunió de la Junta de Portaveus prèvia a la convocatòria de la sessió en la qual s’han de tractar i s’inclouen dins l’ordre del dia després dels assumptes ordinaris i de les preguntes formulades.

2. El nombre de mocions que es poden presentar en cada sessió és el següent:

a) Grups amb un nombre de consellers i conselleres inferior a cinc: dues.

b) Grups de cinc a nou consellers i conselleres: tres.

c) Grups amb un nombre de consellers i conselleres superior a nou: quatre.

3. El debat de la moció s’inicia amb una exposició justificativa de la proposició, a càrrec del proponent de cinc minuts. A continuació, els diversos grups, tret del que és membre proponent, tindran un torn de paraula, de menor a major, començant pel grup mixt, amb una durada, per a cada intervenció, de tres minuts.

En el cas que es promogui una qüestió que afecti el Consell Executiu o algun conseller executiu o consellera executiva, hi intervindrà un membre de l’Executiu, per un temps no superior a cinc minuts.

Seguidament, el proponent tindrà una segona intervenció, que no superarà els tres minuts i tancarà el debat, tret que un membre del Consell Executiu hagi intervingut en el primer torn. En aquest supòsit, serà aquest qui tancarà el debat, amb una intervenció no superior a tres minuts.

Article 114. Classes de mocions

1. Les mocions que es presentin s’han de classificar en un dels següents grups:

a) Mocions resolutòries. Són les que proposen que s’adoptin acords que, ja sigui pel contingut, perquè impliquen una despesa, perquè representen l’assumpció de compromisos de caràcter econòmic o perquè precisen la realització d’estudis o l’aportació d’antecedents, exigeixen una tramitació prèvia i l’emissió d’informes d’un o de més serveis o òrgans de la institució.

b) Mocions impulsores o de tràmit. Són les que es limiten a proposar l’acord d’iniciar o de donar urgència a unes actuacions sobre una matèria i que, per tant, tan sols impulsen l’actuació insular mitjançant l’inici o l’acceleració d’un expedient en el qual, una vegada tramitat, es proposarà la decisió que pertoqui.

c) Mocions de caràcter ideològic, programàtic o protocol·lari per a l’adopció de les quals no és necessària una tramitació prèvia. L’aprovació d’aquestes mocions no produeix més efectes en dret que la sola declaració de l’opinió insular, sense perjudici de la seva comunicació a les autoritats i administracions competents.

2. Quan es vulgui sotmetre directament a l’òrgan col·legiat decisori una moció, per raó d’urgència, l’autor d’aquesta disposarà de tres minuts per exposar les raons que en justifiquen la urgència, sense entrar en el fons de l’assumpte. Un cop acabada l’exposició, la Presidència podrà, si així ho sol·licita algun membre de la corporació, concedir al sol·licitant o a un que els representi, si n’hi ha més d’un, un torn d’oposició a la declaració d’urgència, per un temps màxim de dos minuts. Seguidament, se sotmetrà a votació la declaració d’urgència i, si aquesta votació és favorable, llavors s’estudiarà i es deliberarà la moció.

Article 115. Interpel·lacions

1. Les interpel·lacions són sol·licituds d’explicació adreçades al Consell Executiu o a algun conseller executiu o consellera executiva, i han de versar sobre motius o propòsits de conducta del Consell Executiu o d’algun departament en qüestions de política general. Es presenten per escrit al Registre General de la corporació amb una antelació mínima d’un dia hàbil a la data de la reunió de la Junta de Portaveus prèvia a la convocatòria de la sessió en la qual s’han de tractar. Només els consellers dels grups polítics que no tenen representació en el Consell Executiu poden formular interpel·lacions.

2. La interpel·lació s’ha de presentar per escrit i la Junta de Portaveus l’ha d’estudiar. Si aquesta dedueix del contingut que és una simple sol·licitud d’informació, en requerirà l’autor perquè la transformi en pregunta.

3. Cada grup polític pot formular una interpel·lació, tret del grup polític que representi la llista electoral més votada, que en pot presentar dues.

4. Les interpel·lacions s’han de substanciar davant el Ple o la comissió informativa, amb una primera exposició per part del conseller o consellera interpel·lant, d’un màxim de cinc minuts, que ha de contestar la Presidència o el conseller executiu o consellera executiva interpel·lat, amb la mateixa durada. Finalitzada aquesta intervenció, hi ha sengles torns finals de rèplica i de dúplica, amb una durada màxima de tres minuts cada una.

5. La Presidència modera el temps de les intervencions i està facultada per acumular i ordenar que es debatin simultàniament les interpel·lacions relatives al mateix tema o a temes connexos entre si.

Article 116. Comissions d’investigació

1. El Ple del Consell de Mallorca, a proposta de dos grups polítics o de la cinquena part dels seus membres, pot acordar crear una comissió d’investigació sobre qualsevol assumpte de la seva competència o sobre l’actuació dels seus membres en l’exercici de les seves funcions.

2. Aquestes comissions estaran formades per un representant de cada grup polític.

3. La comissió creada, en la primera reunió que faci, n’ha d’elegir el president o la presidenta d’entre els membres i ha d’elaborar un pla de treball. Igualment, pot assignar ponències als seus components i requerir la presència, a través de la Presidència del Consell de Mallorca, de qualsevol persona per oir-la. La notificació corresponent s’ha de lliurar amb una antelació mínima de quinze dies, excepte en els casos d’urgència, en què aquest termini es pot reduir a tres dies.

4. Les decisions de les comissions d’investigació s’adopten en funció del criteri del vot ponderat.

5. Les conclusions d’aquestes comissions s’han de plasmar en un dictamen, que ha de ser discutit i votat en sessió plenària. El president o la presidenta, oïda la Junta de Portaveus, està facultat per ordenar el debat, concedir la paraula i fixar el temps de les intervencions.

Article 117. Moció de censura

El Ple del Consell pot exigir la responsabilitat política del president o de la presidenta mitjançant la moció de censura, la qual es regula pel que preveu l’article 197 de la Llei orgànica del règim electoral general.

Article 118. Qüestió de confiança

El president o la presidenta pot plantejar al Ple una qüestió de confiança que s’ha de regir pels articles 207.4 i 197 bis de la Llei orgànica del règim electoral general, amb la particularitat que el president o presidenta pot plantejar la qüestió de confiança sobre el seu programa en conjunt, sobre una declaració de política general o sobre l’aprovació de qualsevol assumpte o actuació de rellevància política.

Secció 2a. Control exercit per les comissions informatives

Article 119. Dació de compte dels acords i resolucions

Els òrgans de govern donen compte succint, en cada sessió ordinària de la Comissió, dels acords i de les resolucions que s’han adoptat des de la darrera sessió ordinària, perquè els membres de la Comissió coneguin el desenvolupament de l’Administració insular i la puguin fiscalitzar.

Article 120. Compareixença

Els membres del Consell Executiu, a petició pròpia, poden comparèixer davant la comissió informativa que pertoqui per fer una sessió informativa. El desenvolupament de la sessió consta de les fases següents: exposició oral per part del conseller executiu o de la consellera executiva, intervenció dels representants dels grups polítics durant deu minuts cadascun i contestació del conseller.

Article 121. Interpel·lacions i preguntes

1. Tots els grups tenen el dret a formular interpel·lacions i preguntes.

2. El nombre d’interpel·lacions i de preguntes és el mateix que els correspon en les sessions plenàries.

3. El debat de les interpel·lacions i preguntes es fa d’acord amb les mateixes regles que regulen aquestes formes de control per part del Ple.

4. El termini de presentació és d’un dia des de la convocatòria de la Comissió.

TÍTOL IV

NORMES GENERALS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

Article 122. Dret a la participació

Totes les persones tenen dret a intervenir, de forma individual o col·lectiva, en la definició i en l’aplicació de les polítiques públiques locals utilitzant els òrgans i canals de participació establerts en les lleis i en aquest reglament, i amb els mecanismes que recullin la iniciativa ciutadana.

Article 123. Principis generals de la participació ciutadana

1. Les formes de participació s’han d’adequar als principis de transparència, de publicitat, de claredat, d’accés a la informació, de neutralitat institucional, de primacia de l’interès col·lectiu, d’inclusió, de protecció de dades de caràcter personal i de rendició de comptes.

Els principis esmentats es configuren com una obligació per al Consell de Mallorca i com a drets i garanties per als subjectes legitimats per participar en el procés que es tracti.

2. En qualsevol procés de participació s’han de garantir les fases d’informació, de deliberació, de valoració de propostes, d’avaluació i de rendició de comptes.

Article 124. Mecanismes generals de participació

A més del que preveuen els articles 74, 83, 96.2 i 102.2, els mecanismes generals de participació ciutadana són els següents:

a) Audiència pública.

b) Web de participació ciutadana.

c) Altres mecanismes que pot acordar el Ple, d’ofici o a proposta de la ciutadania.

Article 125. Foment de la participació ciutadana

1. L’Administració insular ha de proporcionar a les entitats locals, a les entitats de participació ciutadana, a les associacions i col·lectius i a la ciutadania el suport per desenvolupar autònomament les seves iniciatives. En aquest sentit, ha de fomentar la creació i el desenvolupament de la xarxa associativa.

2. L’Administració insular ha de promoure activament canals de participació directa de la ciutadania, així com dinàmiques internes de participació en l’elaboració dels documents estratègics.

Disposició addicional primera. Assemblea de Batles i Batlesses

L’Assemblea de Batles i Batlesses de Mallorca es regula pel Reglament d’organització i funcionament aprovat pel Ple del Consell el 14 de gener de 2008.

Disposició addicional segona. Òrgans col·legiats

1. Les disposicions que preveu la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic relatives als òrgans col·legiats no són aplicables als òrgans de govern del Consell, amb l’excepció del Consell Executiu.

2. A la resta d’òrgans col·legiats del Consell, inclòs el Consell Executiu, i de les entitats de dret públic que en depenen, a més de la normativa bàsica estatal, els és d’aplicació supletòria l’article 19 de l’esmentada Llei 40/2015, d’1 d’octubre. Això no obstant, la prohibició a què es refereix l’apartat 3.c), in fine, no és aplicable als consellers i conselleres electes ni als consellers executius ni conselleres executives.

Disposició derogatòria única

1. Resta derogat el Reglament orgànic del Consell de Mallorca aprovat per Acord del Ple del 2 de juliol de 2001 i modificat pels acords de 8 de març de 2004, 28 de juliol de 2008, 13 d’octubre de 2011, 14 de febrer de 2013, 9 d’octubre de 2014 i 12 de desembre de 2016, així com totes les normes de rang igual o inferior que contradiguin o s’oposin a aquest reglament.

2. S’exceptua de la derogació a què es refereix l’apartat anterior, el títol IV relatiu a normes sobre participació ciutadana i associativa, tret de l’article 78.2, que resta derogat.

Disposició final primera. Organismes i entitats del sector públic insular

En els tres mesos següents a l’entrada en vigor d’aquest reglament, els organismes i les entitats dels sector públic insular han de sotmetre al Ple del Consell la modificació dels estatuts respectius, a fi de complir el que disposa l’article 14.1.

Disposició final segona. Reglament de participació ciutadana

En els tres mesos següents a l’entrada en vigor d’aquest reglament, el Departament de Participació Ciutadana i Presidència ha de sotmetre al Ple l’aprovació inicial del Reglament de participació ciutadana i associativa, que ha de desplegar les normes generals de participació ciutadana del Títol IV.

Disposició final tercera. Entrada en vigor

Aquest reglament entra en vigor als vint dies de publicar-se en el Butlletí Oficial de les Illes Balears. No obstant això, el que estableix el capítol IV del Títol I és aplicable a mesura que es posin en marxa els sistemes i les tecnologies corresponents. Mentrestant, totes les comunicacions, les citacions i les convocatòries adreçades als membres corporatius es fan al personal que cada grup polític tengui al seu servei.