BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Vist l’informe tècnic amb proposta de resolució de dia 1 de juny de 2018, i d'acord amb l'article 10.1.a) del Decret 4/2018, de 23 de febrer, pel qual s’aproven l’organització, les funcions i el règim jurídic de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB) (BOIB núm. 26 de 27 de febrer de 2018),

RESOLC FORMULAR:

L’informe d’impacte ambiental sobre el projecte d’ampliació d’explotació i pla de restauració de la pedrera Sa Torre- Son Coletes (autorització núm. 53-174), promogut per Gravera Sa Torre, SL, a les parcel·les 587; 588; 617 i 615 del polígon 34 TM Manacor, en els termes següents:

1.Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació

Aquest expedient es tramita segons el que estableix la Llei 11/2006, Annex II, projectes subjectes a avaluació d’impacte ambiental quan així ho decideix l’òrgan ambiental.

Grup 7. Altres projectes

m) Qualsevol canvi o ampliació dels projectes que figuren en els annexos I i II, ja autoritzats, executats o en procés d’execució (modificació o extensió no recollida en l’annex I que puguin tenir efectes adversos significatius sobre el medi ambient, és a dir, quan es produeixi alguna de les incidències següents:

1. Increment significatiu de les emissions a l’atmosfera.

2. Increment significatiu dels abocaments a llits públics o al litoral.

3. Increment significatiu de la generació de residus.

4. Increment significatiu en la utilització de recursos naturals.

5. Afecció a àrees d‟especial protecció designades per la Llei 4/1989, de 27 de març, de conservació dels espais naturals i de la flora i la fauna silvestres, per la Llei 5/2005, de 26 de maig, de conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO) o en zones humides incloses a la llista del Conveni de Ramsar.

//...

2.Descripció i ubicació del projecte

El promotor i titular de l’activitat extractiva és Gravera Sa Torre S.L. L’activitat va ser incorporada a l’annex 2 del Catàleg de pedreres RPDSPIB (Decret 61/1999) mitjançant la publicació de l’Acord d’Inclusió Annex II del PDS en el  BOIB  núm.192 en data 24/12/2005. L’ampliació I es va  incloure  a l’annex 2 del Catàleg de pedreres incorporades al PDS de pedreres i publicat en el BOIB núm. 33 de data 06-03-2008.

La sol·licitud d’ampliació actual de l’activitat a les  parcel·les 587,588 616 i 617 del polígon 34  del present projecte complimenta els articles 8.2    i 12.2 de tramitació de les ampliacions. També complimenta la previsió definida a l’annex 8 del PDS de les zones geològiques de recurs d’interès miner pel que fa a l’ampliació i noves pedreres. També s’adequa al que estableix la LOMIB arts. 15, Sol·licituds drets miners, i art. 18, Obertura de noves pedreres, i a la DT primera. I segons el RD 975/2009,  de 12 de  juny, sobre gestió dels residus de les indústries extractives i de protecció  i rehabilitació de l’espai afectat per activitats mineres.

 Segons el Pla Territorial de Mallorca es troba en zona  d’APR d’incendis, d’erosió i d’esllavissament.

Descripció projecte d’explotació /restauració

Aquesta segona ampliació suposarà l’explotació d’una superfície de  30.701 +10.041.72 m2 -és a dir 4,74 ha-,  i preveu un volum d’extracció de recurs miners aproximat de 234.000 m3. El sistema d’extracció serà mixt en descens sistema talús de 20 metres  (berma de 8 m) que ja apareixia en  el projecte de 2007, encara vigent. El tom I de la documentació de 16  juny de 2014, adjunta a l’Annex IV: Estudi Geotècnic d’estabilitat de talussos i plànol  a Escala 1/3000 Planta general, localitzador de seccions. Julio 2014, del Gabinet GET.

El projecte  d’explotació de tota la unitat extractiva, que també inclourà aquesta segona ampliació, es desenvoluparà en 4 fases. El projecte de 2007 ja ho  contemplava i es corresponen  a les parcel·les delimitades en la documentació gràfica i en els  plànols explotació de data de setembre 2015, a Escala 1/1000, seguents :

-Fase 1 durada  aproximada de 7 anys. Superfície  31.118 m2 Volum a  explotar 330. 592 m3 . Plànol 01,   parcs. 552,554,556,585,586.  Cotes 170- 95 m. Perfil A-A’ .

-Fase 2 durada aproximada 22 anys. Superfície  65683 m2 Volum a  explotar 1039.364 m3 . Plànol 01, parcs.  552,554,556,585,586.  Cotes  200/195-  125 m Perfil A-A’. Cotes  195-135 m Perfil B-B’.

-Fase 3 durada aproximada 2 anys. Superfície  17617  m2 . Volum a  explotar 100.462 m3 . Plànol 01, parcs. 615,616, 617.  Cotes XXX 145-120  m Perfil A-A’. Cotes 140- 115 m Perfil B-B’.

-Fase 4  durada aproximada 5 anys. Superfície  15.895  m2 Volum a  explotar 245.130 m3 .  Plànol 01, parcs. 587, 588,615,616, 617.Cotes 140-85 Perfil A-A’. Cotes 140-85/90 Perfil B-B’.

Recurs miner a explotar :  1.715.548 m3

Ritme explotació:  120.000 tn/any

Superfície autorització inicial i primera ampliació:  21,57 ha

Superfície d’explotació total amb segona ampliació:  256.459,69 m2 ( 25.64 ha)

Duració de les fases d’explotació : 36 anys

Les instal·lacions fixes de tractament i benefici, com també les edificacions annexes o complementàries de l’explotació són les que consten a la taula 1 i plànols adjunts corresponents (pàgina 8-9 del Tom I Projecte explotació, setembre 2015):  Edifici oficines, banys, bàscula, situats a la  parcel·la 1020 –primera autorització- que seran desplaçades  a la segona fase d’explotació. Consta de : planta de formigó, naus de guarda maquinària mòbil, dipòsits combustible, etc. L’establiment de benefici consta de tres  instal·lacions diferenciades: Instal·lació primària de trituració  i classificació: sitges, matxucadora, cintes transportadores, garbells, sitges amb cortina de pols, etc.-Instal·lació secundària de moldre i classificació, sitges , matxucadora, cintes transportadores, garbells, sitges amb cortina de pols, garbell de rebuig. Planta d’ensacar /empaquetar.

L’actualització  del projecte d’explotació/ pla de restauració  inclou la maquinària mòbil, les instal·lacions fitxes o establiments de benefici, i les instal·lacions auxiliars. La maquinària mòbil consta de: pales carregadores, pales d’arrencada (buldòzer i retroexcavadora), dues grues, manipuladora telescòpica, equip mòbil de trituració i classificació i camions pel transport del material.

En els plànols a escala 1:1.000, 1:500, 1: 2.000 descriu els perfils d’explotació com els perfils de restauració i també les característiques de distribució de la revegetació, conques visuals, pantalla vegetal perimetral i àmbit de reculada i protecció camins públics.

El pla de restauració preveu 8  fases  i cada fase 6 etapes, combinant  les fases d’explotació i de  restauració, aconseguint d’aquesta manera un sistema d’explotació - restauració simultània.

Seguint els plànols de restauració en fases 1,2,3,4,5,6,7,8 a Escala 1/1000 Planta general i seccions de data setembre 2015. Cota inici explotació : 100 msnm descens fins a cota -30 m. Cota màxima explotació 200 msnm. Les morfologies finals de restauració  presenten uns perfils de 3- 4 talussos  amb reducció de l’angle final del  front mitjançant esglaonament (banc d’altura inferior a 10 m i bermes  de 8 m d’amplària. A les dues fases finals s’iniciarà la restauració de la plaça de la pedrera formant una plataforma terraplenada a peu del banc,  finalment aportarà coberta edàfica i la posterior revegetació.

La restauració es farà mitjançant ompliment (terraplenament) amb material d’excavació de fora de l’explotació i rebuig de la mateixa explotació (inert). El  volum previst total és de  7.507.604 m3. Les tasques de restauració consistiran en : demolició, terraplenament, extensió coberta edàfica, aportació d’adobs i revegetació coberta vegetal.

-Fase 1: distribuïda en 6 etapes o sub-fases, Durada: 5 anys Superfície : 19.587 m2 correspon parcel·les 550,552 políg. 34. Volum inerts : 15.4733  m3 .

-Fase 2: distribuïda en 5 etapes o sub-fases, . Durada: 6 anys Superfície : 63.251 m2 , part parc. 552, 554, 555  políg. 34. Volum: 941.847 m3. A la cota 180 msnm s’havia de presentar un pla de detall conjunt d’explotació/restauració amb la Pedrera veïna Sa Roca, atès que aquesta pedrera té autoritzada la cota màxima d’explotació a 180 msnm.

-Fase 3: distribuïda en 5 etapes o sub-fases, Durada: 3  anys  i 8 mesos. Superfície : 90,335 m2 , part parc. 555,556,586 i 585 políg 34.Volum:  5.246.613 m3.

-Fase 4: distribuïda en 5 etapes o sub-fases. Durada:  8 anys i 9 mesos. Superfície : 20,610 m2, part parcs. 553, 585 políg. 34. Volum: 687.903 m3.

-Fase 5: distribuïda en 5 etapes o sub-fases. Durada: 5 anys. Superfície : 12,734 m2, parcel·la 615, 616 i 617  políg. 34.Volum: 102.564 m3.

-Fase 6: distribuïda en 5 etapes o sub-fases, demolició instal·lacions existents. Durada: 3 anys . Superfície : 12.830 m2, parcel·les  585, 586  totalitat i parcialment parcs.  555 i 556 políg. 34. Volum: 38.185  m3.

-Fase 7: extensió coberta edàfica, aportació d’adobs, regeneració coberta vegetal etc. Durada: 5 anys Superfície : 43.313 m2,  parcel·les  585,políg. 34. Volum: 100.236  m3.

-Fase 8: extensió coberta edàfica, aportació d’adobs, regeneració coberta vegetal etc. Superfície : 30.022 m2,  parcel·la  554 políg. 34. Volum: 235.523  m3. Durada 8 anys (contradicció pàg. 60 estimat 6 anys .Tom I).

La duració total de la restauració serà de 40 anys. Les tasques finals de restauració suposaran 5 anys, durant els quals es mantindran les tasques de restauració conservant-se les instal·lacions necessàries per completar-la.

Es preveu una pantalla vegetal, d’acord amb les prescripcions normatives vigents (PGOU Manacor),  d’una amplària mínima entre 5-8  metres en els  perímetres exteriors pròxims als camins d’ús públic.  Els plànols presentats  delimiten les zones de sembra i manteniment. Altra qüestió és la procedència de l’aigua pel seu reg, que haurà de ser de cabals autoritzats d’acord a la normativa d’aplicació PHIB.

Pressupost de restauració: pressupost en fases restauració pàgina  76 Tom I.  (620.799 €).  Càlcul de la fiança LOMIB  art. 40 .

3.Avaluació dels efectes previsibles

No s’han considerat altres alternatives més que l’ampliació de l’activitat extractiva a les parcel·les relacionades. Es justifica que, en ser una activitat extractiva activa, l’alternativa contemplada d’ampliació és la que se considera de menys afecció atès l’existència d’altres instal·lacions i una altra pedrera.

Presenta una anàlisi dels impactes ambientals potencials sobre factors abiòtics, biòtics i antròpics de l’alternativa  considerada i també una ponderació dels  mateixos, arribant així a la conclusió que és la que comparativament  presenta un impacte potencial global més reduït, i per tant, la més sostenible ambientalment.

L’alternativa seleccionada tracta des del punt de vista pràctic l’ideal de restauració que es basa en què l’espai afectat per l’explotació minera recuperi les seves característiques originals o arribi a aconseguir una integració mediambiental i paisatgística total. Actualment  a l’illa no es generen residus inerts en quantitat suficient per arribar a restituir per complet el perfil original. L’alternativa  seleccionada, sí resulta viable tècnicament i a més, permet que les tasques d’explotació i restauració siguin simultànies.

Els principals impactes negatius es produeixen a la fase d’explotació i es deriven principalment de labors com: perforació  i voladures , excavació  del terreny, trituració i classificació dels àrids, circulació de la maquinària /transport, càrrega de materials i operacions accessòries, que afecten a tots els factors biòtics i abiòtics contemplats, així com a la majoria dels antròpics. Per contra, els impactes positius incideixen principalment en la indústria, el comerç i l’economia.

Pel que fa a la fase de restauració, els principals impactes negatius es deriven de les pròpies tasques de restauració: perfilat, creació de bancs, rebliment, explanació i circulació de la maquinària. No obstant, són impactes menys intensos que els derivats de l’explotació. Així doncs, la restauració aconseguirà recuperar en gran part els impactes negatius derivats de la pròpia fase de restauració i també els derivats de la fase d’explotació.

Com a conclusió, no es preveuen impactes ambientals crítics que desaconsellin l’execució del projecte ja que globalment els factors ambientals que rebran major nombre i intensitat d’impactes són el territori, la fauna, els hàbitats i la qualitat acústica, aigües superficials i subterrànies, es tracta d’impactes que es recuperaran amb el cessament de l’explotació, la restauració o l’establiment de les mesures correctores.

La restauració aconseguirà a mitjà o llarg termini revertir la majoria dels impactes negatius derivats del projecte. Indicar que, tal i com consta a l’addenda de l’EIA  presentada, per a l’anàlisi dels impactes sigui quantitativament com qualitativament, no s’han tingut en compte les sinèrgies i efectes acumulatius de les explotacions existents  més pròximes a la contrada o paratge de Son Coletes –Coll des Vent- Puig den Mora :   pedrera Herràez  (núm. 489).

El projecte de restauració analitza el paisatge de la zona d’actuació, però com  annex d’incidència paisatgística no es del tot complet. Realitza una valoració quantitativa del paisatge definint que es tracta d’un paisatge molt degradat  degut al grau d’antropització de la zona. Defineix que el valor paisatgístic  no es pot considerar d’especial rellevància.

En relació a la capacitat d’absorció visual (CAV) del paisatge de l’entorn és un paisatge de “fragilitat alta”. La valoració dels impactes previsibles sobre el paisatge es consideren “impactes possiblement significatius” si bé molt a prop dels “impactes no significatius”.

En conclusió, s’indica que les mesures ja contemplades en el projecte pel que fa a les zones de conques visuals  i barreres naturals, juntament amb les mesures correctores i compensatòries en relació al factor paisatge, contribueixen a minimitzar un impacte visual d’alteració del paisatge que per la pedrera ho considera no molt elevat.

Els renous provenen  de la maquinària en funcionament durant l’explotació, extracció transport interior  i funcionament planta de benefici. Considera mínimes les afeccions per renous  i localitzats dins la zona de treball interior de la pedrera, també que no són aleatòries, només durant l’horari laboral de 8-17 h. Durant la restauració no es produeix increment de renous , mantenint-se  el mateix nivell en la zona extractiva quan acabi la restauració de la zona de vessant. Quan es facin  voladures els treballs es generen dins la zona interior i per davall de la cota inicial  o natural del terreny.

Els projectes d’explotació i restauració inclouen mesures dirigides a: reduir impactes derivats de l’emissió de pols, vibracions i renou. Reduir la visibilitat de la pedrera i els impactes sobre els factors biòtics.

Quan al tractament de residus, indica que no és necessari un Pla de gestió de residus miners donat que no es produeixen. Es proposen també a l’EIA tot un seguit de mesures complementàries dirigides a: Reduir l’emissió de renous i vibracions i l’emissió de contaminants atmosfèrics.

La revegetació es realitzarà preferentment amb llavors o material vegetals dels ecotipus de la zona. S’extremaran les precaucions en els mesos estivals i de major risc d’incendi forestal. Un cop finalitzada la restauració la zona haurà de quedar llibre de residus.

En el cas de trobar-se exemplars de Testudo hermanni a la zona objecte d’explotació, es procedirà a donar avís al Servei de Biodiversitat.

Es considera necessari que es realitzi el seguiment ambiental a l’acabament de cadascuna de les fases d’explotació per tal que es doni inici a la corresponent fase de restauració

Quan a les zones transició a SRG o Àrees forestals pròximes a la pedrera cal considerar que les mesures presentades en la documentació d’actualització presentada no modifiquen les condicions de restauració de la zona autoritzada i  garanteixen una restauració adequada a les característiques bioclimàtiques de l’àrea d’estudi.

A la documentació hi consta  que a la parcel·la 549 del polígon 37  existeix un sondeig  d’abastiment d’aigua sense especificar número d’autorització. Consultat el portal de l’aigua i visualitzador SIG del cens d’aigües subterrànies de la DGRRHH hi apareix definit com AAS 15397 d’ús industrial.

Quan al punt 3 de l’Acord de la CBMA en  relació al document ambiental quan ens referim a la necessitat d’aconseguir l’autorització per abastiment de cabal d’aigua s’haurà d’acreditar entre d’altres l’existència de fosses  sèptiques  homologades  segons les especificacions de l’Annex 4 del PHIB (RD 701/2015 de 17 de juliol). També haurà de justificar l’origen, qualitat i volum (cabal) de les aigües necessàries  per als usos previstos  a l’explotació.

Recordem  també que  l’activitat extractiva ha d’estar  registrada d’alta com a activitat potencialment contaminant de l’atmosfera (APCA).  En relació a les emissions de renou i vibracions no presenta document d’estudi.

4.Consultes a les administracions públiques afectes i persones interessades

Es va consultar a les administracions  següents:

-Departament d’Urbanisme i Territori. Consell de Mallorca.

-Direcció general de RH

-Ajuntament de Manacor 

-Servei Planificació al Medi Natural Pedreres.

També  atès que parcialment l’actuació es localitza dins APR d’esllavissada i d’erosió, es va sol·licitar informe al Servei d´Estudis i Planificació de la DGRH que, en data  5 de febrer de 2014  va emetre informe que conclou el següent:

-“atès que en l’actualitat  el risc d’erosió  es moderat i el risc d’esllavissada es alt en alguns sectors, i atès que a mida que avanci el procés d’explotació i restauració de les diverses canteres a cel obert el risc d’esllavissades s’incrementarà i es desplaçarà cap a altres zones, atès que si es compleix  els plans de restauració previstos el risc d’erosió final serà moderat i el d’esllavissades serà baix, i atès que una part de les instal·lacions estan afectades  per un perímetre de restriccions  màximes d’un pou d’abastiment urbà el Servei d’Estudis i Planificació informa que l’explotació  de la cantera pot dur- se a terme sempre  i quan es dugui un control exhaustiu de l’estabilitat dels vessants  a mida que l’explotació avanci, especialment el vessant disposats a favor del cabussament de les capes. Així mateix el pla de restauració  ha de complir-se  en les condicions que indiquen els promotors per tal d’evitar  la pèrdua de sòl i les esllavissades un cop l’explotació  hagi finalitzat. Per tal de minimitzar  els riscos de despreniments  es recomana que els promotors realitzin un estudi detallat de l’estabilitat dels diferents vessants que tenen oberts per tal de prendre les mesures oportunes. Així mateix degut a que el risc de despreniments rocallosos es localitza bàsicament a una de les parets de cada explotació, es recomana que el pla de restauració comenci per aquella paret on el risc sigui major.

-Per tal d’evitar que les activitats puguin afectar el pou d’abastiment urbà serà necessari  que les instal·lacions de tractament d’àrids es desplacin fora del perímetre de restriccions màximes. En cas que aquestes instal·lacions  no puguin desplaçar-se de la seva ubicació actual, les zones on es realitzin activitats potencialment contaminants  hauran d’impermeabilitzar- se i les instal·lacions  hauran de disposar  d’un sistema de recollida de les aigües pluvials amb separador  d’hidrocarburs. Així mateix, en aquelles àrees afectades  per perímetres de restriccions moderades serà necessari  disposar de zones protegides de la intempèrie a emmagatzemar les substàncies potencialment contaminants (olis hidrocarburs)”.

5.Anàlisi dels criteris de l’article 44 de la Llei 11/2006

S’han analitzat el criteris de l’article 44 de la Llei 11/2006 d'AA i no es preveu que el projecte pugui tenir efectes significatius sobre el medi ambient, en concret:

1. Per les característiques del projecte, es tracta d'un projecte que s’executa en un àmbit en el què ja hi ha presència d’altres activitats extractives i aquest àmbit està classificat com zona de recurs d’interès geològic –miner. Suposa l’ampliació d’una pedrera ja autoritzada i en funcionament.

2. El projecte es desenvolupa en sòl rústic general, afecta només a APR de vulnerabilitat d’aqüífers, esllavissament i erosió, fora de Xarxa Natura 2000 i altres espais de rellevància ambiental, definits per la Llei 5/2005, LECO. En un àmbit rural amb presència d’instal·lacions de sistemes generals (cementiri; instal·lacions de tractament de residus...). No s’observen espècies de flora ni fauna catalogada, ni torrents propers. Per les característiques del projecte no se supera la capacitat de càrrega del medi natural atenent les mesures correctores previstes.

3. El projecte no tindrà efectes transfronterers. S’avaluen els impactes durant la fase de construcció i funcionament i ateses les característiques i la ubicació del projecte  no es preveu que el projecte pugui generar impactes significatius si s’apliquen les mesures protectores i correctores proposades al projecte i al present informe. Els impactes seran temporals i reversibles atès que una vegada finalitzada l’activitat extractiva i executat el pla de restauració proposat es restablirà les condicions ambientals anteriors a l’inici de l’activitat extractiva.

Conclusions de l’informe d’impacte ambiental

Per tot l’anterior exposat  i vist que aquest projecte  no té impactes significatius sobre el medi ambient en base als criteris esmentats de  l’article 44 de la Llei 11/2006, de 14 de setembre, es proposa:

Primer: La no subjecció  a avaluació d’impacte ambiental dels projectes d’explotació i pla de restauració  de l’ampliació de la pedrera Sa Torre autorització 53-174,  promogut per Gravera Sa Torre, S.L., a les parcel·les  587, 588, ,616  i 617  del polígon 34 en el T.M. de Manacor”, sempre i quan  es compleixin les mesures  correctores i criteris ambientals  que s’inclouen a la documentació ambiental i que es compleixen les mesures incloses en l’EsIA  també les previsions del projectes esmentats resumides a l’apartat de Documentació i justificació del present informe tècnic  així com  els condicionants següents:

-Potenciar i accelerar la sembra de  vegetació  d’apantallament en els  perímetres exteriors i pròxims  a camins públics existents.

- Manteniment  de l’ús públic i d’accés en el  camí inventariat  a les NNSS de Manacor, implementant  les franges de seguretat i  reculada  que consten en la documentació cartogràfica dels  projectes d’explotació i restauració.

-El procés de revegetació s’haurà de realitzar amb espècies autòctones i mitjançant tècniques que garanteixen, la pervivència de les plantes a llarg termini. En cap cas s’utilitzaran espècies al·lòctones o exòtiques invasores.

- Part de les instal·lacions de tractament estan afectades  per un perímetre de restriccions  màximes d’un pou d’abastiment urbà  per evitar que les activitats puguin afectar el pou d’abastiment urbà serà necessari  que les instal·lacions de tractament d’àrids es desplacin fora del perímetre de restriccions màximes.

En cas que aquestes instal·lacions  no puguin desplaçar-se de la seva ubicació actual, les zones on es realitzin activitats potencialment contaminants  hauran d’impermeabilitzar- se i les instal·lacions  hauran de disposar  d’un sistema de recollida de les aigües pluvials amb separador  d’hidrocarburs.

- En les  àrees afectades  per perímetres de restriccions moderades serà necessari  disposar de zones protegides de la intempèrie per emmagatzemar les substàncies potencialment contaminants (olis hidrocarburs).

- Durant les fases d’explotació i restauració, que en  l’actualitat,  el risc d’erosió  és moderat i el risc d’esllavissada és alt en alguns sectors, s’haurà de mantenir un  control exhaustiu de l’estabilitat dels vessants  a mida que l’explotació avanci, especialment els vessants disposats a favor del cabussament de les capes.

-Actualitzar els controls de mesures de vibracions i renous de l’explotació  que  ha d’estar registrada d’alta com a activitat potencialment contaminant de l’atmosfera (APCA).  

- La restauració de cadascuna de les fases projectades s’haurà de realitzar de manera immediata, un cop hagi finalitzat la fase o sub-fase  d’explotació i restauració corresponent i complint els terminis previstos, adjuntant documentació gràfica i plànols.

-Quan als talussos finals de rebliment, s’ha de realitzar el corresponent estudi d’estabilitat d’acord amb els paràmetres del terreny corresponents, ja que aquests talussos no han estat contemplats a l’estudi de data juliol de 2015.

- D’acord amb l’informe del Servei de Protecció d’Espècies, de 9 de juny de 2017, referits a d’altres explotacions de la contrada de migjorn, i pel que fa a la possible presència d’exemplars de tortuga de terra (Testudo hermanni), s’haurà de: “Fer una prospecció prèvia a l’entrada de la maquinària pesada a zona no explotada, i retirar les tortugues que es detectin, disposant-les a parcel·les annexes inalterades amb condicions ambientals semblants”.

Es recorda que:

-  Justificarà el proveïment de l’aigua tant pel consum i ús  humà (vestidors, higiene, ) com per a  l’ús industrial necessari durant l’activitat extractiva amb les autoritzacions que pertoquin.

- S’haurà de comunicar al Consell de Mallorca l’ús de residus de construcció–demolició amb caràcter d’inerts nets (desmunts i terres no contaminades) per a la restauració de la pedrera, d’acord a la Disposició addicional 3ª del Pla Director Sectorial per a la Gestió dels Residus de Construcció–Demolició, Voluminosos i Pneumàtics Fora d’Ús de l’Illa de Mallorca (PDSRCDVPNFU, BOIB núm. 141 de 23 de novembre de 2002). Quan s’utilitzen RCD’s han de provenir de les plantes autoritzades del SPIRCD que estableix el del Consell de Mallorca.

- Que l’aigua del pou que s’utilitzi per a consum humà haurà de complir el RD 314/2016, de 29 de juliol, pel qual es modifiquen el Reial decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà, el Reial decret 1798/2010, de 30 de desembre, pel qual es regula l’explotació i comercialització d’aigües minerals naturals i aigües de brollador envasades per al consum humà, i el Reial decret 1799/2010, de 30 de desembre, pel qual es regula el procés d’elaboració i comercialització d’aigües preparades envasades per al consum humà.

- La documentació d’actualització presentada per a la regularització de la DT 1era de la LOMIB conté la informació de l’activitat extractiva i es pot considerar com a Text refós de la diversa documentació existent en els diversos expedients  esmentats  de la pedrera Sa Torre que consten a la CMAIB i Servei de Mines  per simplificar  l’existència del voluminós i nombrós cos documental.

Segon. Es publicarà el present informe ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d’acord amb el que disposa l’article 47.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluacions ambientals.

Tercer. L’informe d’impacte ambiental perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s’hagués procedit a l’aprovació del pla o programa en el termini màxim de quatre anys des de la publicació, d’acord amb el que disposa l’article 47.4 de la Llei 21/2013.

Quart. L’informe d’impacte ambiental no ha de ser objecte de cap recurs, sense perjudici dels que, si s’escau, siguin procedents en la via administrativa o judicial davant de l’acte, si s’escau, d’autorització del projecte, d’acord amb el que disposa l’article 47.6 de la Llei 21/2013.

Cinquè. Aquesta proposta de resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l’aprovació.

 

Palma,  a 4 de juny de 2018

El president de la CMAIB

  Antoni Alorda Vilarrubias