BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Amb relació amb l’assumpte de referència, i d’acord amb l’establert a l’article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l’Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 31 de maig de 2018,

DECLARACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL

El projecte objecte està inclòs al grup 3. Energia de l’apartat 12) Instal·lacions per a la producció d’energia elèctrica a partir de l’energia solar, incloses les esteses de connexió a la xarxa següents:

- Instal·lacions amb una ocupació total de més de 4 ha situades en sòl rústic a les zones d’aptitud alta del PDS d’energia, excepte les que estiguin situades en qualsevol tipus de coberta.

- Instal·lacions amb una ocupació total de més d’1 ha situades en sòl rústic fora de les zones d’aptitud alta del PDS d’energia, excepte les que estiguin situades en qualsevol tipus de coberta.

- Instal·lacions amb una ocupació total de més de 1.000 m² que estiguin situades en sòl rústic protegit.

Segons el projecte, és necessària la Utilitat Pública sense necessitat de declaració d’Interès General. Es tracta d’una instal·lació fotovoltaica en sòl rústic de tipus C la ocupació de la qual es inferior a 4 hectàrees i s’ubica en zona d’actitud fotovoltaica mitjana.

Amb tot, i d’acord amb l’article 17.1 de la Llei 12/2016, aquest projecte es tramita d’acord amb l’article 7.2 de la Llei 21/2013, de 9 desembre, d’avaluació ambiental, raó per la qual el projecte serà objecte d’una Avaluació d’Impacte Ambiental Ordinària i, per tant, s'haurà de seguir la tramitació ambiental establerta al títol II, capítol II, secció 1a de la Llei esmentada.

1. Informació del projecte: objecte, ubicació i descripció

L’objecte es la construcció d’un parc fotovoltaic de 8.820 panells de 2,994 MW (més de 100 kW). Tant el parc com el punt de connexió, CMM i primer tram de línia soterrada es troba tot en la mateixa parcel·la: polígon 12, parcel·la 659 de Llucmajor. La referència cadastral de la parcel·la és 07031A012006590000EE.

La superfície total de la parcel·la on es pretén desenvolupar el projecte és de 211.583 m² i la ocupació de la instal·lació serà de 39.261 m², és a dir, un 18,55 % de la superfície total parcel·laria.

El promotor del projecte és SOL DE PETRA 2017, SLU i l’òrgan substantiu la Direcció General d’Energia i Canvi Climàtic de la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat.

Es tracta d'un parc solar format per 2.998,8 kWp de plaques solars (GENERADOR FOTOVOLTAIC) i 2.960 kW de producció AC (CONVERTIDORS).

El sistema es basa en la transformació del corrent continu generat pels panells solars, en corrent altern de la mateixa qualitat (tensió, freqüència...) que la que circula per la xarxa comercial elèctrica (420 V). Aquesta transformació es realitza a través de l'inversor, element que té a més altres funcions:

‐ Realitzar l’acoblament automàtic amb la xarxa

‐ Incorporar part de les proteccions requerides per la legislació vigent

L'energia des dels inversors és enviada als transformadors BT/*MT, la funció dels quals és elevar la tensió de l'electricitat fins a 15.000 V per a transportar-la fins al punt de connexió amb la xarxa de distribució, propietat d'Endesa Distribució, on és íntegrament abocada a la xarxa.

Les instal·lacions en mitjana tensió proposades estaran formades pels elements següents:

‐ Línies de Mitja tensió d'interconnexió dels centres de transformació.

‐ Centre de maniobra i mesura fotovoltaic (CMM FV).

‐ Línia general d'interconnexió des dels centres de transformació fins al CMM FV en el punt de connexió.

	Marca	Model	Unitats	Potència unitària W	Potència total kW
Panells solars	EXIOM	EX 340P-72	8.820	340	2.998,8
Convertidors	POWER ELECTRONICS	HEC PLUS 420VAC FS1480CH	2	1.480.000	2.960
POTÈNCIA TOTAL INSTAL·LACIÓ                                                2.998,8
PRODUCCIÓ ANUAL ESTIMADA                                               5.139,1MWh/any

La ubicació dels equips sobre el terreny és la següent:

- Camp de panells solars fotovoltaics: Col·locació sobre estructures d'acer galvanitzat i alumini sobre terreny.

- Inversors: situats cadascun al costat del respectiu centre de transformació.

- Centres de transformació, a la part sud del parc solar.

- CMM FV: al costat de la xarxa de MT existent, en la part sud-est del parc solar, al costat del vial d'accés a la finca.

Amb relació amb el disseny de les estructures que suporten els panells, l’estructura escollida proporciona una optimització de la producció implementant tres files de 20 panells per estructura, aixecant al voltant d'1,4 m els panells del sòl durant el migdia, fins al 2,72 m durant les primeres i últimes hores del dia, a fi de minimitzar l'impacte visual, paisatgístic i ambiental.

- L'ancoratge de les estructures al sòl serà mitjançant claus o cargols d'ancoratge sense emprar formigó en cap cas.

- Es tracta d'estructures per 60 panells, realitzada mitjançant perfil d'acer galvanitzat, amb la geometria i les dimensions, segons plànols adjunts.

- Desmantellament i reciclatge.

- Facilitat de desmuntatge i desmantellament:

+ Material 100 % reciclable. Actualment ja existeixen compradors que paguen per ferralla d'acer inoxidable i acer galvanitzat. Entenem que en 25 anys aquest mercat encara serà més gran, per la qual cosa a més es minimitzen els costos de desmantellament.

+ No comporta la generació de 150 kg de runa de formigó per cada panell solar. Est és el pes del llast necessari en forma de riosta de formigó o test prefabricat per cada panell solar.

+ Es tracta d'una estructura amb una altura màxima de 2,70 metres, amb el qual es minimitza l'impacte visual i facilita la seva ocultació mitjançant barreres vegetals

- L'estructura estarà degudament sostinguda i ancorada, calculada per resistir les preceptives càrregues de vent i neu, segons s'indica en el document bàsic de Seguretat Estructural: Bases de Càlcul i Accions en l'Edificació del Codi Tècnic de l'Edificació (CTE –ES), aprovat pel Reial decret 314/2006, del 17 de març del 2006.

La zona d'implantació dels panells solars està composta per un terreny pla amb un pendent lleuger en sentit sud amb un mur pel qual discorre una línia de BT.

Es realitzarà un talús acompanyat de vegetació i un tancat perimetral metàl·lic amb zones de pas per a la fauna.

Es realitzaran, a més, totes les bases per als dos centres de transformació, CMM FV, casetes de comptadors i caseta de control.

Per altra banda, s'instal·larà la torre de conversió aèria subterrània. La línia elèctrica de mitjana tensió d'evacuació del parc, creua per l'interior de la parcel·la, polígon 12, parcel·la 659 de Llucmajor, on s'instal·larà la torre de conversió aèria subterrània, des d'on partirà la línia subterrània que alimentarà el CMM.

Per a això, el punt de connexió a 15.000 V, serà únic per al total de les instal·lacions del parc, a la xarxa de mitjana tensió d'Endesa Distribució, sobre la línia de mitjana tensió, situada a les coordenades aproximades UTM, Datum ED50 X: 490.424, I: 4.373.057 (ÚS 31); per a això es realitzarà:

- Nou pal amb derivació, seccionador i conversió línia aeri‐subterrània. (Situat al polígon 12, parcel·la 659).

- Tram de 2 m de línia de mitjana tensió pública (a cedir a Endesa Distribució) enterrada des de pal de conversió aeri‐subterrani fins a camí públic, discorrent sota línia aèria de MT existent, propietat d'Endesa Distribució (situat al polígon 12, parcel·la 659).

- Tram de 30 m de línia mitjana tensió pública (a cedir a Endesa Distribució) enterrada des d'entrada de parcel·la 659 fins al Centre de Maniobra i Mesura. A discórrer per camí públic, entrant i sortint del polígon 12, parcel·la 659.

- Centre de Maniobra i Mesura (d'ara endavant CMM FOTOVOLTAIC) situat a l'interior de la finca, polígon 12, parcel·la 659, al costat del camí existent, on se situa el seccionament de la línia, interruptor frontera, equip de proteccions contaje, etc. (situat íntegrament al polígon 12, parcel·la 659)

- A partir del CMM, la línia serà privada de mitjana tensió enterrada.

- Es pot apreciar detalladament els seus traçats i característiques en la documentació gràfica annexa a aquest document

Es realitzarà la implantació dels panells respectant els marges existents, donant compliment al requeriment del departament de patrimoni del Consell Insular de Mallorca. Per a això, o bé l'estructura dels panells salvarà els desnivells entre terrasses o bancals, o bé les estructures es limitaran als espais existents entre aquestes.

Una vegada acabada la vida útil de la instal·lació en 25-30 anys, la finca podrà recuperar la seva activitat tradicional en un context potser més favorable a l'actual.

2. Elements ambientals significatius de l’entorn del projecte

Diagnòstic territorial

Segons el PTI de Mallorca el parc fotovoltaic s’ubica en sòl rústic general (SRG). La parcel·la no està afectada per cap APR ni per cap espai natural protegit, només per vulnerabilitat d’aqüífers mitjana. Atès l’article 2.2 del Decret llei 2/2016 de modificació del Decret llei 1/2016 de mesures urgents en matèria urbanística, no és necessari l’informe.

D’acord amb la classificació geogràfica d’instal·lacions fotovoltaiques del Pla Director Sectorial d’Energies Renovables de les Illes Balears (Decret 33/2015, de 15 de maig, BOIB núm. 73) es tracta d’una zona d’aptitud mitjana: es tracta d’una instal·lació de tipus C, l’ocupació de la qual és inferior a 4 hectàrees i s’ubica en zona d’actitud fotovoltaica mitjana.

Diagnòstic ambiental

S’ha realitzat un treball de gabinet i de camp, per comprovar in situ determinades apreciacions observades inicialment en el despatx. La presa de fotografies i l'estudi de les espècies, tant animals com vegetals, i de les característiques ambientals i socials presents a la zona d'estudi han estat posicionades geogràficament mitjançant un sistema de posicionament global (GPS). Al final de l'estudi s'inclouen tot un seguit de fotografies que permeten tenir una idea més propera de les característiques ambientals de la parcel·la on es pretén desenvolupar l'estudi.

S’ha realitzat una caracterització de la zona, un inventari ambiental, on es descriu el medi abiòtic (climatologia, qualitat atmosfèrica confort sonor, sòl, geologia, hidrologia subterrània, etc) i biòtic (flora i fauna, espais naturals, paisatge).

Amb relació amb el renou, s’han pres mesures de renou per a diferents punts i els límits obtinguts estan per sota dels 65 dBA, valor límit diürn. Amb relació als límits legals de soroll, l'equip redactor no ha identificat normativa local de Llucmajor específica de protecció contra sorolls i vibracions. L'Ajuntament no ha desenvolupat la zonificació acústica, atribució que li és conferida per la Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica de les Illes Balears, ni ha establert cap ordenança acústica. No es té constància tampoc que el contingut d'aquesta delimitació de zones acústiques s'hagi incorporat en el planejament municipal.

Amb relació al sòl, un primer examen del sòl determina un component argilenc important sense cap tipus d'aflorament rocós d'especial importància. Es tracta d'un sòl agrícola en fase d'abandó, amb una pèrdua d'estructura en les capes superficials notable.

Amb relació a la topografia, la zona es troba en una àrea amb pendents molt suaus amb un desnivell entre les dues zones més distanciades de la parcel·la de 6 metres.

Això implica que els moviments de terres seran mínims (pràcticament nuls), atès que la implantació de la instal·lació fotovoltaica es pot realitzar sense modificació del perfil topogràfic identificat.

Amb relació a l’aigua, no es troben fonts ni sondejos en la parcel·la d'actuació. L'aqüífer presenta Vulnerabilitat moderada. A més, a la zona d'actuació no transcorren torrents i no s'identifica cap zona susceptible de sofrir inundacions de manera natural (planes geomorfològiques d'inundació).

Amb relació a la flora, la parcel·la es veu sotmesa a labors i cultiu de pastura, aspecte que no permet el desenvolupament de comunitats vegetals naturals estables. Únicament s'identifiquen espècies en els límits de parcel·la, al costat de les parets de separació. Atenent a tot l'exposat anteriorment, no s'han presentat evidències de la presència d'algun taxó que estigui protegit per alguna de les lleis europees, nacionals o autonòmiques vigents fins al moment. No s'estableixen associacions vegetals o comunitats botàniques d'interès remarcable. Les espècies vegetals identificades (herbàcies espontànies) manquen d'interès botànic, si bé són clars indicadors de zones rurals o agràries. En conseqüència, la vegetació de la zona no presenta endemismes ni espècies amenaçades i hi predominen gramínies i compostes.

La fauna present a la zona d'actuació és l'habitual d'aquelles zones naturals amb una diversificació d'hàbitats limitada per l'activitat agrícola. Les espècies animals observades durant les visites realitzades a la zona d'estudi van ser poques, bàsicament espècies del grup de les aus i lagomorfs. Es presenta un inventari de la fauna potencial present a la zona.

Amb relació al patrimoni, durant els treballs de camp no es van identificar elements del patrimoni susceptibles de protecció. No es van observar evidències de la presència de patrimoni arqueològic i paleontològic ni de patrimoni d'interès paisatgístic ambiental.

No obstant això, i derivat de la consulta que es realitzi a la Comissió Insular de Patrimoni, el projecte incorporarà totes aquelles mesures específiques de protecció que estableixi aquest òrgan i que estiguin incloses dins de les seves competències.

Arran de l’informe de l’Ajuntament, el qual indicava que la finca està afectada per BICS i elements singulars, un molí i la possessió de Buniferri, l’avaluador ha contestat que les activitats a realitzar-hi NO es desenvolupen en l’àmbit d’aquestes i que no afecten les edificacions existents atesa la distància entre aquestes i la zona d’instal·lació del parc solar.

3. Resum del procés d’avaluació

Fase d’informació pública i de consultes

El 16 de setembre de 2017 es va publicar en el BOIB núm. 114 la informació pública d’autorització administrativa, declaració d’utilitat pública i AIA del Parc fotovoltaic de Buniferri. NO HI HA HAGUT AL·LEGACIONS. Durant la IP han estat consultades les administracions següents:

1. Servei d’Estudis i Planificació de la DG de Recursos Hídrics

2. Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl del Departament de Medi Natural

3. Servei de Reforma i Desenvolupament Agrari de la DG  d‘Agricultura i Ramaderia.

4. Departament de Mobilitat, Interior i Medi Ambient i Departament de Territori del Consell de Mallorca

5. Ajuntament de Llucmajor .

S’han rebut els informes següents:

- Informe de l’Ajuntament de Llucmajor (5/3/18) que indica el següent: “Donat que es planteja l’execució de xarxes soterrades d’energia elèctrica i de la instal·lació de casetes de centres de transformació i convertidors, aquestes instal·lacions hauran de complir les següents condicions:

1. El traçat de les instal·lacions aèries se situarà com a mínim a 4 m dels eixos dels camins

2. A les instal·lacions subterrànies, les rases es situaran i executaran d’acord amb les normes següents:

a. La rasa anirà sempre per la vorera del camí, separada com a màxim 0.80 m de les parets existents i es reposarà el paviment amb una franja mínima de 1.2 m fins a la vorera del camí

b. Els creuaments en sentit transversal dels camins sempre serà entubats i es reposarà el paviment amb una franja mínima de 0.6 m a cadascun dels costats de l’eix de la rasa i de tot l’ample del camí

c. Les característiques del nou paviment seran les mateixes que hi havia abans. Prèvia a la reposició asfàltica s’ha de rebaixar  el que faci falta per poder mantenir els nivells actuals (i s’haurà d formigonar  tota l’amplada de la rasa amb una solera que no permeti l’enfonsament de la reposició)

d. Durant el transcurs de l’obra no es podran mantenir més de 100 m la rasa oberta. Els talls de paviment asfàltic es realitzaran amb talladora de  disc i seran totalment rectes i nets a tot el seu recorregut

3. L’ET ha d’estar situada dins una única parcel·la cadastral, respectant aquestes separacions mínimes: a) 3 m de la vora del camí b) 7 m de l’eix del camí c) 3m del veïnat. Dins el perímetre de protecció de l’ET no es pot deixar formigó vist. L’acabament del paviment només pot ésser d’un dels següents tipus: empedrat amb pedra viva, marès de pla o rajoles de fang (de gerrer o de pols).

4. Els següents elements d’obra: caixes de distribució, caixes generals de protecció, armaris per un o diversos comptadors, CPM, etc., de les xarxes de qualsevol tensió tant enterrades com aèries, se situaran encastades a la paret de tancament de la finca

5. Tots els elements d’obra (ET i tancament del recinte de la ET, tot tipus de casetes, caixes de distribució, caixes generals de protecció, armaris per un o diversos comptadors, CPM, etc.) han de complir les següents condicions de tipus estètic:

a. Les cobertes seran inclinades amb la tradicional teula àrab

b. Les portes, finestres, etc. dels elements d’obra seran del tipus persiana mallorquina i es pintaran de color verd carruatge

c. Es permetran els paraments de marès vist o paret seca i en cas de fer ús d’un altre tipus de material, l’acabat exterior serà amb el tradicional arenat de ciment natural (embetumat mallorquí)

- Informe del departament d’Urbanisme de l’Ajuntament de Llucmajor (8/11/17) que indica el següent: “ (..) us comunicam que la finca està afectada per Patrimoni i consta en el Catàleg de Béns Immobles de Llucmajor (no aprovat), la fitxa LLC_994 referent al molí amb protecció  com a bé d’interès cultural  (BIC) i elements singulars i la LLC_631 la Possessió de Biniferri amb protecció de la fatxada i elements singulars”

- Informe favorable del Servei de Reforma i Desenvolupament Rural (09/11/17): informa favorablement la instal·lació tot indicant el següent:

+ La infraestructura s’ubica dintre de la parcel·la 659 del polígon 12 de Llucmajor, que forma part de la finca Buniferri. La instal·lació suposarà un 18.55 % de la parcel·la.

+ Es troba en sòl rústic general amb una activitat agrària destinada a conreu de secà (cereals i pastures) segons el PTI i no compta amb ramat.

+ La finca està inscrita al Registre General d’Explotacions Agràries número 4695 sobre les quals s’han sol·licitat ajudes de la PAC a l’any 2017. Per tant l’explotació agrària té una superfície inferior d’activitat, on l’ingrés complementari vendrà per lloguer de la finca al promotor de la instal·lació fotovoltaica

-Informe del Departament de Territori i Infraestructures del Consell de Mallorca que, amb vista de l’acumulació dels dos informes (declaració d’utilitat pública i el de la tramitació ambiental) aconsellen que la resposta a la doble sol·licitud sigui mitjançant un acord de la Comissió Insular d’Ordenació del Territori i Urbanisme. A més, realitzen una sèrie de consideracions:

+ Cal significar que el projecte presentat estima que no existeixen afectacions de cap índole sobre el terreny, quan caldria analitzar les afectacions reals que es produeixen, tal com la minva de sòl per la producció agrícola o els impactes paisatgístics i, en conseqüència, adoptar les mesures correctores adient. En concret no s’analitzen o no s’explica amb prou detall els possibles impactes paisatgístics des del nucli urbà de Llucmajor així com de les serres properes

+Manca la descripció i l’anàlisi de l’afectació de l’activitat sobre el sòl rústic segons el vigent PGOU de Llucmajor per a les àrees agrícoles i ramaderes

+S’ha de concretar la ubicació  en la planímetre les barreres vegetals i talussos

Amb relació a aquest informe i al de l’Ajuntament d’afecció als BIC, l’avaluador va lliurar un document on va contestar tots els punts i va  aportar un plànol amb la posició del parc i els BIC.

Avaluació d’impacte ambiental

Les Illes Balears generen únicament un 2,3 % de la seva energia elèctrica mitjançant fonts d’energia renovable eòliques i fotovoltaiques mentre que l’objectiu que estableix la Unió Europea per a l’any 2020 és del 20 %. La resta prové principalment del carbó, fuel, gas natural i residus, així com de diverses fonts (renovables, nuclear i fòssils) mitjançant l’enllaç elèctric amb el sistema peninsular. Aquest fet situa les Illes en darrer lloc entre les comunitats autònomes pel que fa a la proporció de renovables.

Per pal·liar-ho el Govern de les Illes Balears està desenvolupant una estratègia de generació d’energies renovables i de preservació del medi ambient, en la qual destaca la implantació de l’energia fotovoltaica i l’estalvi i l’eficiència energètica, que és on s’emmarca aquest projecte.

Alternatives

S’estudien diferents alternatives, inclosa la zero, amb relació a diferents paràmetres. Com s’ha comentat abans, la classificació de la parcel·la es realitza d’acord amb la classificació geogràfica d’instal·lacions fotovoltaiques del Pla Director Sectorial d’Energies Renovables de les Illes Balears (Decret 33/2015, de 15 de maig, BOIB núm. 73): es tracta d’una zona d’aptitud mitjana, instal·lació de tipus C, l’ocupació de la qual es inferior a 4 hectàrees.

Es va estudiar la possibilitat de posar el parc a Binissalem o a Ariany o a Llucmajor, i es va escollir a Llucmajor perquè es va arribar a un tracte amb el propietari.

Es presenten alternatives al sistema d’ancoratge: amb testos (macetes) de formigó, cargols o estaques de fixació directa al sòl o sistema mixt.

Amb relació a alternatives d'altitud de les plaques respecte al sòl, no es presenten atès que es pretén utilitzar un sistema basculant unidireccional (en un únic plànol) i no existeix possibilitat de diferents altures. No obstant això, cal assenyalar que l'altura màxima de les plaques pel que fa al sòl correspondria a 2,73 metres.

Es realitza un estudi dels impactes potencials en funció del sistema d’ancoratge, que es valora amb una escala numèrica i conclou que l’alternativa finalment escollida és la de cargols o estaques de fixació directa al sòl.

Principals impactes de l’alternativa escollida i la seva correcció

Es presenta una descripció i valoració dels impactes, així com la metodologia utilitzada. S’identifiquen els elements generadors d’impacte i els elements receptors d’aquest.

Es presenta una identificació dels principals impactes negatius, que es valoren en funció de diferents atributs en compatible, moderat, sever o crític. Es presenta una taula final amb els impactes valorats. Després inclouen unes fitxes per a cadascun dels impactes, explicant els criteris de valoració, la caracterització de l’impacte, la intensitat, al tipificació (abans i després de les mesures), les mesures correctores o moderadores i les sinèrgies. Es tenen en compte els impactes a la fase de construcció, explotació i desmantellament.

De manera general, els impactes es poden donar a les fases de construcció, explotació i desmantellament de les instal·lacions del projecte, de les quals les més destacables són: destrucció de la vegetació per les obres de preparació del terreny, desaparició d'espècies o comunitats animals a la zona per la degradació o destrucció de l'hàbitat, alteració de  BIC o jaciments arqueològics o uns altres d'interès etnològic, disminució i/o pèrdua del valor naturalístic i/o paisatgístic de la zona i ocupació i degradació del sòl i la generació de residus durant l’obra i en el desmantellament (residus d’obra, RCS, voluminosos metàl·lics, etc., i residus elèctrics i electrònics, plaques que no serveixen). Amb relació als materials utilitzats per a la subjecció de les plaques, s’haurà de garantir que s’utilitzen materials correctes i preparats per a la intempèrie que no generen impactes sobre el sòl.

En efecte, els impactes severs són majoritàriament la generació de residus i els impactes sobre el paisatge. Amb relació als residus el document comenta que es realitzarà una gestió adequada dels residus de construcció i demolició generats durant la fase de construcció i desmantellament, principalment.

Els residus se separaran en fraccions dintre de la mateixa obra, raó per la qual es crearà un punt verd. Els residus de construcció es gestionaran lliurant-se a la planta de RCD que se situa al nucli de Llucmajor.

Les plaques fotovoltaiques tenen materials contaminants perillosos i han de ser gestionats com a RAE. Per tant el promotor o el propietari han d’assegurar que les plaques seran gestionades de forma correcta, tant durant la vida del parc com durant el desmantellament, tractant-los a com a residu perillosos i gestionant-los com a RESIDUS D’APARELLS ELÈCTRICS I ELECTRÒNICS (RAEE),  tal com s’estableix al Reial decret 110/2015, de 20 de febrer, sobre residus d'aparells elèctrics i electrònics (codi LER-RAEE 160213*-13* 4. Aparells electrònics i de consum i panells fotovoltaics). Al Projecte haurà de garantir-se el tractament correcte mitjançant una declaració responsable de la gestió correcta de les plaques, que hauran de signar el promotor i/o el propietari. S’hauran de preveure mesures com la realització d’un aval amb el cost del desmantellament perquè el propietari pugui desmantellar-ho si fos necessari.

Atesa la gran quantitat de parcs i panells fotovoltaics que s’estan instal·lant és previsible que  d’aquí uns anys hi hagi un volum de residus de plaques important, raó per la qual s’ha de preveure per estar preparats i poder gestionar-los i tractar-los correctament.

Amb relació a la neteja de les plaques,  en la mesura del possible es realitzarà "en sec", sense ús d’aigua, amb la finalitat d'estalviar aquest recurs.

Amb relació amb l’impacte visual, es presenta un exhaustiu Estudi de Visibilitat que pretén determinar la visibilitat del projecte des dels punts d'observació que alberguin potencials observadors, amb la finalitat de valorar l’afecció visual del projecte sobre el territori. En funció dels resultats obtinguts mitjançant la superposició de les conques visuals i els punts d'observació existents a l'àrea d'influència visual es pot determinar si existeix necessitat d'executar mesures correctores.

S'han definit tres llindars d'abast visual o d'àrea d'influència: Plànol proper (0 – 500 m), Plànol mitjà (500 – 1.500 m) i Plànol llunyà (1.500 – 3.500 m). Després es generen les conques visuals de l'àrea d'influència visual des de cadascun dels elements que configuren el projecte de la planta fotovoltaica: plaques fotovoltaiques, centre de maniobra i mesura i transformadors, dels quals s’obté la conca visual per al conjunt del projecte. Per a la definició de les conques visuals s'ha calculat la visibilitat considerant les altures de cadascun dels elements.

Així mateix, s'han definit els punts d'observació, que són aquells llocs del territori des dels quals es percep principalment el paisatge, és a dir, aquells llocs que presenten potencials observadors. En aquest cas, s'han considerat les carreteres, els assentaments urbans i edificacions aïllades i els elements patrimonials i d'interès natural existents a l'àrea d'influència visual. Per a la definició dels punts d'observació s'ha considerat una altura mitjana d'un potencial observador (1,70 m).

L’estudi determina que el projecte de la planta fotovoltaica comportarà una afecció a diversos punts d'observació (43 punts d'observació) presents a l'àrea d'influència visual, raó per la qual serà necessari realitzar l'execució de mesures correctores proposades: pantalla vegetal de 3 m d'altura, amb elevació del terreny i plantació d'espècies arbustives mediterrànies, per disminuir l'impacte visual del projecte.

Per això, sobre la base de les mesures correctores proposades s'han generat de nou les conques visuals i s’ha obtingut la conca visual per al conjunt del projecte tenint en compte les mesures correctores.

La superposició de les conques visuals i els punts d'observació existents a l'àrea d'influència visual permet determinar l'afecció visual del projecte en el seu conjunt.

Els resultats de l'anàlisi de visibilitat estableixen que els elements que componen el projecte, considerant les mesures correctores proposades, seran visibles des d'1 nucli de població, 2 carreteres secundàries, 33 edificacions aïllades, 2 edificis religiosos i 3 espais naturals protegits (1 àrea natural d'especial interès i 2 àrees rurals d'interès paisatgístic). No obstant això, al seu torn, s'observa que només 3 edificacions (Buniferri, Són Marió i Galdent) se situen en el plànol proper (0 – 500 m) i que la resta de punts d'observació des dels quals serà visible el projecte es localitzen en el plànol mitjà (500 – 1.500 m) i/o plànol llunyà (1.500 – 3.500 m), per la qual cosa en aquests punts d'observació existiria una pèrdua de la precisió o nitidesa de visió, atès que la vista humana es veu afectada per la distància.

Del conjunt de punts d'observació analitzats a l'àrea d'influència visual (91 punts d'observació), més de la meitat d'aquests (52,7%) no es veuran afectats visualment pel projecte de la planta fotovoltaica; i és encara major (54,9%) el nombre de punts d'observació que no es veuran afectats visualment pel projecte de la planta fotovoltaica si es tenen en compte les mesures correctores. La major part del territori o àrea d'influència visual no es veurà afectat visualment pel projecte (89,9%), i es redueix encara més aquesta àrea amb les mesures correctores proposades (91,8%).

Amb tot, es realitzarà una pantalla vegetal de 3 m d'altura duent a terme un talús d'1-1,5 metres i sobre aquest i a les dues zones de pendent se sembraran espècies arbustives a cada banda. S’utilitzaran espècies vegetals autòctones de port mitjà, amb baixos requeriments hídrics del tipus Pistacia lentiscus, Olea europea var sylvestris, Cistus, i Juniperus. Per tal que el resultat de la valoració de la incidència paisatgística es compleixi, és necessari que l’alçada de 3 m es mantingui durant tota la vida del parc, raó per la qual s’haurà de fer un manteniment de la barrera durant l’explotació.

Els talussos suposen barreres per a la fauna, però si es realitzen passos transversals als talussos cada 1.5 m i les reixes perimetrals del parc s’aixequen uns cm, permetran passar-hi la fauna.

Amb relació a l’impacte per acumulació de projectes, la tècnica que subscriu l’informe ha realitzat una anàlisi de tots els parcs construïts i pendents de tramitació al nucli de Llucmajor, constatant que no existeixen parcs aferrats al previst. El més proper és a uns 2,9 Km.

A l’EIA  es descriuen les mesures per a cadascun del impactes, valorant-se tres la seva aplicació, com a compatibles. No es preveu que es generin impactes crítics o severs, raó per la qual s’entén que la realització del projecte és compatible amb el manteniment de la qualitat ambiental de la zona, amb la condició que s’implementin totes les mesures proposades.

Es presenta un PVA on es detallen les actuacions, visites i seguiments en fase d’obra, així com les emissions dels informes corresponents. El projecte té un pressupost de gairebé 2.500.000 d’euros, raó per la qual i d’acord amb l’article 29 de la Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluació ambiental de les Illes Balears, es designarà un auditor ambiental. S’haurà de realitzar un seguiment estricte del compliment de les mesures, especialment les pantalles visuals i la gestió dels residus.

Al PVA s’haurà d’incloure clarament el desmantellament de la instal·lació amb la finalitat que el terreny recuperi el seu estat original i es prendran les mesures correctores necessàries per tal d’eliminar o disminuir l’impacte ambiental associat. Dins el Projecte haurà de garantir-se el tractament correcte mitjançant una declaració responsable de la gestió correcta de les plaques, que hauran de signar el promotor i/o el propietari. S’haurà d’indicar si està previst l’aval per a garantir el desmantellament del parc.

Amb relació a la vida útil de la instal·lació, s’estima que siguin 25-30 anys, després de la qual s’haurà de desmantellar. S’informa que, si es vol seguir explotant com a parc, s’haurà de passar una nova AIA.

Conclusions

Per tot l’anterior, el Ple de la CMAIB formula  declaració d’impacte ambiental favorable a la realització del Parc fotovoltaic Buniferri, polígon 12, parcel·la 659, TM Llucmajor, promogut per SOL DE PETRA 2017, S.L.U., atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin les mesures preventives previstes a l’EIA, el projecte bàsic i l’annex de EIA de novembre de 2017 a més dels condicionants següents:

1. Serà necessari garantir l’alçada de 3 m de la barrera vegetal durant tota la vida del parc, raó per la qual s’haurà de fer un manteniment constant.

2. Es realitzaran passos transversals als talussos cada 1.5 m per permetre el pas de fauna, mantenint-los en bon estat puntualment.

3. Amb relació a les subjeccions de les plaques, s’haurà de garantir que s’utilitzen materials correctes i preparats per a la intempèrie que no generen impactes sobre el sòl.

4. La neteja dels panells fotovoltaics es realitzarà, en la mesura del possible, "en sec", sense ús d’aigua, amb la finalitat d'estalviar aquest recurs.

5. Una vegada finalitzada la vida útil de la instal·lació fotovoltaica (que es preveu en 25-30 anys) es recuperarà el terreny al seu estat original i es prendran les mesures correctores necessàries per tal d’eliminar o disminuir l’impacte ambiental associat. Això no obstant, si en el termini de 30 anys es vol seguir explotant com a parc, s’haurà de sotmetre a un nou procediment d’Avaluació d’Impacte Ambiental.

6. A l’EIA s’haurà de garantir la gestió correcta dels panells fotovoltaics, tant en la fase d’explotació com de desmantellament mitjançant una declaració responsable de la gestió correcta de les plaques, que hauran de signar el promotor i/o el propietari, sense perjudici de que l’òrgan substantiu valori l’aplicació potestativa de l’article 31 de la Llei 12/2016 d’avaluació ambiental relatiu a fiances i/o assegurances per garantir aquest desmantellament.

7. S’haurà de contractar un auditor ambiental, que acrediti el compliment del PVA proposat en l'EIA, atès que el projecte supera el pressupost d’un milió d’euros, tal com s’estableix a l’article 29 de la Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluació ambiental de les Illes Balears.

Aquesta Declaració d’impacte ambiental s’emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l’obtenció de l’autorització i, en concret, les que indica l’Ajuntament de Llucmajor en el seu informe.

Atès que sembla provat documentalment que no afecta els BIC existents, ni el molí ni la possessió, es deixa a criteri de l’òrgan substantiu la necessitat d’un informe previ de Patrimoni del Consell.

Es recorda que els panells fotovoltaics tenen materials contaminants perillosos i s’han de tractar com a residu d'aparells elèctrics i electrònics, tal com s’estableix al Reial decret 110/2015, de 20 de febrer, sobre residus.

 

Palma, 6 de juny de 2018

El president de la CMAIB

Antoni Alorda Vilarrubias