BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l’assumpte de referència, i d’acord amb l’establert a l’article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l’Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 31 de maig de 2018.

DECLARACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL

El projecte objecte d’aquest informe es tramita segons la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluacions ambientals, i està inclòs al grup 2, “Indústria extractiva”, punt 1, “Pedreres: restauració i/o extracció”, de l’annex I ,“Projectes sotmesos a avaluació d’impacte ambiental ordinària”, de la Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluació ambiental a les Illes Balears.

Atès que l'òrgan ambiental ha rebut l'expedient complet el 09/04/2018, i d'acord amb l'apartat segon, punt 3 de la Circular del conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca (BOIB núm. 131, de 15/10/2016) es considera iniciada l'AIA després de l'entrada en vigor de la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears, es tramitarà d'acord amb aquesta llei autonòmica i d’acord amb la Llei estatal 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

Per tant, amb caràcter previ a la seva autorització administrativa, procedeix formular la seva declaració d’impacte ambiental, d’acord amb l’art. 41 de la Llei 21/2013.

Per altra banda, al projecte és d’aplicació la Llei 10/2014, d’1 d’octubre, d’ordenació minera de les Illes Balears i també l’article 12 del Pla Director Sectorial de Pedreres de les Illes Balears (aprovat mitjançant el Decret 61/1999, de 28 de maig) estableix que els Plans de Restauració de les pedreres requereixen un informe preceptiu i vinculant de la Comissió Balear de Medi Ambient.

1. Acompliment,  situació en el Catàleg de pedreres annexos del PDS de pedreres de les Illes Balears (PDSPIB), Decret 61/1999.

La pedrera inactiva de Can Nadal, amb l’autorització minera número 531, està inventariada a l’annex 5, del Catàleg de Pedreres Inactives del PDSPIB. No es localitza dins  zona d’interès miner. Segons el PTM, es localitza en AEP ARIP i no comporta cap tipus de qualificació i activitat incompatible amb la restauració d’una pedrera inactiva, segons el que s’estableix en el PDSPIB.

També s’adequa al que es preveu a l’article 3r Restaurar, a l’article 12è Documentació i tramitació del Plans de restauració i també al que s’estableix a l’article 16è Objecte, import i constitució de les fiances de restauració, del PDS de pedreres, Decret 61/1999.

A l’hora que s’adequa al que s’estableix en el  RD 975/2009, de 12 de juny, sobre gestió dels residus de les indústries extractives i de protecció  i rehabilitació  de l’espai afectat per activitats mineres. Per altra part, s’han de considerar  les previsions del PDS de residus de construcció i demolició, voluminosos i pneumàtics fora d’us (PDSRCDVPN) del Consell de Mallorca (BOIB núm. 141, de 23 de novembre de 2002).

2. Informació del projecte

El promotor del projecte és Medinambient Dinàmica de Gestión, Tratamiento y Comercialización, SL, CIF B57951030, l’òrgan substantiu el Servei de Mines de la Direcció General de Política Industrial del Govern Balear. La documentació  de l’AIA  forma part del conjunt de documentació per a complimentar  les previsions establertes a l’article 15è de la LOMIB 10/2014, 12 del PDS de pedreres de les Illes Balears, Decret 61/1999 i la Llei 21/2013 d’AIA i 12/2016 d’AIA de les Illes Balears.

Quant a la classificació del sòl, la  parcel·la  rústica 9 del polígon 7 està situada dins Sòl Rústic Protegit  en AEP (ARIP).

En compliment del que s’estableix a l’article 15è Sol·licituds de drets miners de la Llei 10/2014 d’ordenació minera de les Illes Balears, les característiques de l’activitat en el projecte del pla de restauració, EsIA  de l’explotació pedrera Can Nadal, i també la documentació  complementària relativa a seguretat i salut.

L’actuació s’ubica en la parcel·la 9 del polígon 7,  paratge de Can Nadal, en el terme municipal de Llucmajor, a  uns 2,75 km a l’est del nucli urbà de s’Arenal. La superfície total és de 22.343.67  m² (2,26 ha aproximadament). S’accedeix a la pedrera des de la carretera  Ma 19 sortida  12, S’Aranjassa i a primera rotonda  de la Ma 6011 a la primera sortida  s’agafa el camí de Sa Cova fins a arribar a la finca Can Nadal.

En els plànols 07.01 a 10.04 a escala 1:1.000 ,  1:500, 1: 2.000 de Projecte de restauració i Memòria ESIA i annex 1, es descriu de manera suficient els perfils de restauració i també les característiques de distribució de la revegetació, conques visuals, etc.

 La maquinària mòbil consta de: pales carregadores i retroexcavadora, equip mòbil de trituració i classificació i camions pel transport del material.

A la documentació no hi consta ni justifica la disponibilitat de proveïment d’aigua pel consum domèstic i industrial.

L’activitat extractiva no està registrada d’alta com a activitat potencialment contaminant de l’atmosfera (APCA). Amb relació a les emissions de renou i vibracions no presenta document d’estudi.

La restauració de la pedrera es planteja una recuperació morfològica mitjançant  el rebliment i terraplenament parcial en tongades. Per al rebliment s’empraran inerts  externs  procedents d’excavacions i desmunts.

Per contra, a la zona baixa el rebliment projectat donarà lloc a plataforma amb un declivi minvat en direcció S-SE que permeti el possible drenatge superficial cap a la llera i plana geomorfològica del torrent des Jueu, que transcorre a la zona E de la parcel·la de Can Nadal.

Posteriorment a la recuperació morfològica, i condicionament i restitució de la coberta edàfica  es realitzarà la revegetació amb espècies arbòries autòctones, com ara el pi blanc (Pinus halepensis), espècies herbàcies autòctones de garriga com són el fenàs-reüll (Brachypodium restusum) i espècies aladern (Rhamnus alaternus), coscoll (Quercus coccifera) arbustives també pròpies de garriga, com poden ser: romaní (Rosmarinus officinalis), xipell (Erica multiflora), ginebre (Juniperus), argelaga (Calicotome spinosa), ullastre (Olea europaea var sylvestris) i mata (Pistacia lentiscus), arbocera (Arbutus unedo).

2.1. Característiques tècniques projecte restauració

La Memòria exposa les actuacions que es desenvoluparan durant la restauració . L’empresa promotora del projecte té la necessitat de gestionar els volums de terres i desmunts procedents de les obres mitjançant la valorització d’aquests materials per a la restauració de la pedrera inactiva, que suposa una bona solució mediambiental restituint la topografia original de la parcel·la rústica.

2.2. Característiques actuacions:

El projecte de restauració preveu:

- Maquinària mòbil: de trituració  i classificació materials terrígens i petris situades sempre a les zones pròximes d’estesa i terraplenament, per evitar i reduir desplaçaments de vehicles i càrrega materials des del distints punts.

 També preveu retroexcavadora, pala carregadora, pala mixta, mini bobcat, camió i camió dipòsit.

- Instal·lacions de tractament: no preveu cap tipus d’element de constructiu de tipus fix, atès que preveu que les instal·lacions sanitàries, vestuaris, oficines, descans siguin mòbils. No hi haurà necessitat ni obligatorietat de demolició de cap instal·lació.

Exposa que en cas de necessitat futura d’haver de construir amb caràcter permanent  s’haurà de sol·licitar l’autorització corresponent.

2.3. Alternatives sistema de restauració

El tom Memòria del Projecte de Restauració descriu l’alternativa adoptada que es  preveu que realitzarà 5 fases que corresponen a les actuacions (treballs)  següents:

-Fase 1: comença el rebliment des de la cota base d’explotació a 30 a 38  metres, en  tongades successives de descàrrega dels camions i estesa de material mitjançant pala.  Potència de terraplenament de 8 metres. Superfície 6.736.15 m² . Volum 34.250 m³. Durada 5 anys.

-Fase 2: rebliment clot en tongades . Superfície 8.840.62 m² Volum inerts 38.219.59 m³.  Durada 5 anys

-Fase3: Superfície 12.410.35 m² Volum inerts 39.037.95 m³.  Durada 4,5 anys

-Fase 4: Superfície 19.752.19 m² Volum inerts 44.644.66 m³.  Durada 4,5 anys

-Fase 5:  Superfície 19.752.19 m² Durada 3 anys

El recurs  que es va explotar són calcarenites  i eolianites  (marès  i arenes fines picadís, etc.)

2.4. Sistema de restauració: rebliment de la  plataforma del clot  de la pedrera de 22.343, 67 m² aproximadament de superfície, ocupa parcialment la parcel·la rústica de Can Nadal. Sistema de terraplenament amb estèrils terrígens i petris provinents d’excavacions i desmunts esteses en tongades de profunditat mitjana de 8 metres.

La capacitat o volum estimat del clot és de 156.152.98 m³, considerant una densitat d’1,3 del material d’aportació, en resulten 202.998.87 tones. La  restauració de coberta edàfica suposarà l’aportació de terres per recuperació del sòl de 10.288 m³ que es disposaran o estendran en tongades de 0.4 m de potència per possibilitar la sembra d’espècies vegetals arbustives i arbòries.

2.6. Calendari de restauració: preveu 22 anys, que comporten una previsió mínima d’aportació diària de 35 m³ de terres i material inert d’excavació (7.097, 86 m³/any). En els plànols de restauració presentats hi apareixen els valors topogràfics de les cotes base i superior, també els perfils,  plataformes i desenvolupament de la restauració final (revegetació).

2.7. Pressupost de restauració: Preveu un pressupost total de restauració  de 129.887.87 €. La fiança i garanties a l’article 16è del PDS de pedreres estableix els mínims monetaris que garanteix l’execució dels treballs de restauració coordinats amb el projecte de reutilització.

També la LOMIB Llei 10/2014, a l’article 40 punt 4t a, estableix els supòsits i paràmetres per establir la garantia de restauració, que, com a mínim, ha de representar una quantitat inicial de 7.000 €/ha.

A la fiança de restauració que s’ha de constituir per fases, si és el cas, s’ha de mantenir com a mínim la quantitat pressupostada per una fase del projecte presentat.

2.8. Cartografia presentada

Consta de 10 plànols a diferents escales (1:2500 -1:5000, 1:500) que defineixen les diferents propostes de zonificació interior de les actuacions a desenvolupar (perfils, fases de restauració,  i accessos ). També aporta annex 1 d’esmena als informes de les administracions consultades.

3. Compliment execució ST 275/04

A la base de dades del Servei d’Assessorament Ambiental hi figura l’expedient següent relacionat amb l’explotació Can Nadal:

-Exp. CMAIB. 300I/005 Restauració activitat extractiva Can Nadal, la CP de la CMAIB en sessió d’11 d’octubre de 2006, va acordar informar desfavorablement des del punt de vista de la RPDSPIB i des del punt de vista ambiental, pels motius següents:

+1. A l’expedient de la pedrera no hi consta la preceptiva i prèvia autorització del titular de la parcel·la rústica per a restaurar la pedrera, tal com requereix l’article 19 de la RPDSPIB. S’ha de tenir en compte que el contracte de lloguer amb els explotadors va finalitzar amb data 8 de febrer de 2005.

+2. La sentència judicial  núm. 275/04 estableix que els acusats, amb la responsabilitat subsidiària de les empreses Trans -Mifluser i Cantera Can Tomeu SL, han de restaurar l’espai natural degradat de la pedrera, seguint les directrius dels informes tècnics que elabori la DGI, secció de mines de la Conselleria d’Economia, Comerç, Indústria del Govern Balear.

A més, la resolució judicial sentencia els acusats a pagar la restauració, en proporció al seu terreny d’explotació, i de conformitat amb l’article 339 procedeix que el Jutjat executant ordeni la mencionada restauració a càrrec dels acusats amb audiència prèvia dels propietaris de la parcel·la rústica i dels interessats.

3. S’ha de presentar la planimetria sectoritzada de les fases de restauració i plànol cadastral.

4. El pressupost de restauració global presentat de 25.278, 01 € resulta insuficient per garantir la restauració total de la zona afectada.

El secretari  general de la Conselleria de Medi Ambient proposa fer una consulta al jutjat sobre el compliment de la sentència.

4. Elements significatius de l’entorn del projecte

En els plànols adjunts amb els projectes d’explotació/restauració i a l’EIA a escala 1:1.000, 1:500, 1:2.000, es descriu de manera suficient fases i perfils d’explotació, fases i perfils de restauració. També les característiques de distribució de la revegetació, disposició de lleres i canaletes de drenatge, conques visuals. També els de situació, cadastral i ortofotografia actualitzada, de situació respecte al PT de Mallorca, plànols geològics, hidrogeològics.

5. Resum del procés d’avaluació

Tramitació

El projecte objecte del present informe està inclòs al grup 2 “Indústria extractiva”, punt 1. “Pedreres: restauració i/o extracció” de l’annex I “Projectes sotmesos a avaluació d’impacte ambiental ordinària” de la Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluació ambiental a les Illes Balears (BOIB núm. 106, de 20 d’agost de 2016).

Així  que l’òrgan ambiental ha rebut l’expedient complet el 7/08/2017 i d’acord amb l’apartat segon, punt 3 de la Circular del conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca (BOIB núm. 131, de 15/10/2016) es considera iniciada l’AIA després de l’entrada en vigor de la Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluació ambiental de les Illes Balears, per la qual cosa es tramitarà d’acord amb aquesta llei autonòmica i d’acord amb la Llei estatal 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental.

Informes emesos per les administracions durant  Informació Pública

Durant l’exposició pública van  consultar i emetre informe  les  administracions següents:

-Departament de Territori, Carreteres i Infraestructures de Consell de Mallorca.

-Departament de Patrimoni Històric  del Consell de Mallorca.

-Servei d’Aigües Superficials. DG de Recursos Hídrics.

-Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl. DG d’Espais Naturals i     Biodiversitat.

-Servei de Protecció d’Espècies. DG d’Espais Naturals i Biodiversitat.

-Secció Contaminació Atmosfèrica. DG Energia i Canvi Climàtic.

En el BOIB núm. 10, de 24 de gener 2017, es publica que el projecte i l’EIA se sotmeten a informació pública per l’òrgan substantiu durant un termini de trenta dies.

- De l’Ajuntament de Llucmajor, el regidor d’Urbanisme tramet l‘informe tècnic del Servei d’Activitats en data 23 d’agost de 2017 on exposa:

“Amb vista a la documentació presentada i consultats els arxius municipals el tècnic que subscriu informa:

Degut a la proximitat de l’explotació minera a zones habitades, seria recomanable I' establiment de mesures correctores encaminades en la reducció de molèsties per pols i soroll així com sistemes de control que garantissin la monitorització del l'eficàcia de les mesures adoptades.

Igualment es recomanable que es reguli corn a condició en I' autorització  uns horaris de funcionament que siguin compatibles al fet de la proximitat de zones habitades. Així com establir la ruta d'accés a les instal·lacions per part dels vehicles d'alt tonatge que portaran el material per a la restauració de la pedrera.

Pel que fa a les construccions necessàries per a la restauració (vestidors oficines..) aquestes hauran de disposar de la corresponent llicència d'obres municipal, i declaració d'interès general sí correspon. S'haurà de procedir a la sol·licitud de la corresponent llicència d'activitat municipal seguit el procediments establerts en la Llei 7/2013 de 26 de novembre, de règim jurídic de instal·lació, accés i exercici d'activitats en les Illes Balears.”

Es transcriu perquè siguin tingudes en compte les al·legacions formulades dins l'expedient de referència.

-DG Energia i Canvi  Climàtic Secció d’Atmosfera, a l’informe 046/17-CA, de 9 d’agost de 2017, exposa:

“//.. fa referència al PDS per a la gestió del per a la gestió dels residus de construcció, demolició, voluminosos (RCD) i pneumàtics fora d’ús (PDSRCDVPNFU) del Consell de Mallorca quant al tractament d’aquests residus.

//..  l’activitat està  afectada per la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera, i pel RD 100/2011, de 28 de gener, pel qual s’actualitza el catàleg d’activitats potencialment contaminadores de l’atmosfera (APCA) i s’estableixen les disposicions bàsiques per a la seva aplicació, segons l’annex  d’aquest RD, l’activitat pot estar inclosa en el grup B, punt 09 10 09 50 “Emmagatzematge  o operacions de manipulació tals com mescla, separació,  classificació, transport o reducció de mida de residus  no metàl·lics o de residus metàl·lics  pulverulent, amb capacitat de manipulació d’aquests materials >= 500 t/dia, o >= 10 t/dia en el cas de residus perillosos” ,  o en el grup C punt 09 10 09 51 si la capacitat  fos entre 100 i 500 t/dia.

...// l’article 13 de la Llei 34/2007, la construcció, muntatge, explotació trasllat o modificació substancial de les activitats que figuren en el catàleg d’activitats potencialment contaminadores en el grup B, requereix autorització de l’òrgan competent de la comunitat autònoma sense perjudici de la resta d’autoritzacions, llicències exigibles per altres disposicions, per part de les comunitats autònomes.”

Conclou:

1. La pedrera inactiva ubicada a la finca Can Nadal (parcel·la 9, polígon 7, de Llucmajor), no està inscrita com activitat potencialment contaminadora de l'atmosfera (APCA). El titular de la instal·lació ha de declarar la capacitat de manipulació de material en tones per dia, especificant els tipus de materials, per poder classificar la instal·lació segons la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera.

2. Les mesures correctores per minimitzar les emissions difuses de pols, de la Memòria del Pla de restauració, es consideren adequades per a aquest tipus d'instal·lació. No es presenta cap tipus de pla de vigilància o proposta de control extern periòdic per comprovar el correcte funcionament i la eficàcia de les mesures correctores per minimitzar les emissions de pols de la instal·lació, que es podrien requerir en la resolució d'inscripció com APCA, si s'escau, en funció de la classificació de la instal·lació.

 - Consell de Mallorca. Departament d’Urbanisme i Territori.

A  l’informe de data 3 de novembre de 2017 en relació amb les competències en matèria urbanística  i d’ordenació del territori, a les conclusions exposa el següent:

- El projecte de restauració es considera insuficient. Caldria afegir les mesures següents de correcció de l’impacte paisatgístic:

- Referent a la pantalla vegetal proposada dintre les mesures per evitar la formació de pols, no s’ha trobat dibuixada en els plànols de restauració. Es considera aconsellable situar una pantalla  vegetal arbòria frondosa en tot el perímetre de l’explotació, per tal de reduir l’impacte visual i paisatgístic i minimitzar  les molèsties generades per la producció de pols. Seria aconsellable la mateixa espècie arbòria  que a la resta de la restauració: pins.

-Es considera  necessari exigir més alt grau de precisió del projecte presentat que justifiqui la integració paisatgística de la pedrera restaurada en l’entorn amb imatges tipus renders, per tal de justificar que es recupera la cohesió del paisatge.

-Segons el projecte de restauració aportat, l’accés des de l’entrada de l’explotació fins al fons de l’excavació existent es produeix per una pista excavada en la roca que al mateix temps dona accés a un habitatge situat al fons de la mateixa parcel·la cadastral. Tenint en compte que aquesta pista  és d’un sol carril i en tant que el vial sigui d’ús compartit  amb altres usos es farà servir la senyalització adequada i les mesures de seguretat necessàries segons normativa vigent per tal de compatibilitzar els dos usos.

-Servei Protecció d’Espècies:

Sentit de l'informe en relació a conservació d'espècies: FAVORABLE, amb la recomanació següent:

Suggeriment sobre una possible alternativa per aconseguir recuperar la massa vegetal herbàcia de la zona a restaurar de manera natural aprofitant l'estoc del banc de llavors de sols propers.

-DG Salut Pública i Participació:

El Reial decret 140/1/2003, de 7 de febrer, pel qual s'estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l'aigua de consum humà.

2. El Decret 53/2012, de 6 de juliol, sobre vigilància sanitària de les aigües de consum humà de les Illes Balears.

2. Al·legacions: el Servei de Mines, en el seu ofici de data d’11 de maig de 2017, indica que no té constància de la presentació d’al·legacions durant el tràmit d’exposició pública del projecte de referència.  

No s’han realitzat consultes transfrontereres pel fet de no considerar-se necessari.

6. Anàlisi tècnica de l’expedient

Alternatives: a l’EIA s’han considerat les següents alternatives pel desenvolupament del projecte:

Alternativa 0. Estat actual sense restauració de la pedrera.

Alternativa 1. Restauració mitjançant rebliment parcial i terraplenament a peu de front.

Alternativa 2. Restauració per rebliment a cota terreny original o inicial, aquesta alternativa proposada sí resulta viable tècnicament i, a més a més, permet que les tasques de restauració amb aportació successiva de materials de demolició, excavació, desmunts i RCD procedents de planta de triatge autoritzada i que resti paisatgísticament una integració mediambiental més adequada amb l’entorn pròxim.

Presenta una anàlisi dels impactes ambientals potencials sobre factors abiòtics, biòtics i antròpics de cada alternativa considerada i també una ponderació d’aquests, i arriba així a la conclusió que l’alternativa 2 és la que comparativament presenta un impacte potencial global més reduït, i per tant, la més sostenible ambientalment.

Pel que fa a la resta d’alternatives, s’indica que:

1. L’alternativa 0 resulta inviable des del punt de vista de normativa vigent atès que comporta no fer cap actuació de restauració, al mateix temps que incompleix l’execució de sentència judicial, que obliga a restaurar la pedrera inactiva.

2. L’alternativa 1 estaria molt allunyada a més de ser inviable des del punt de vista pràctic de l’ideal de restauració que es basa en què l’espai afectat per l’explotació minera recuperi les seves característiques originals. Aquesta alternativa comporta que la pedrera no queda integrada paisatgísticament. arribi a aconseguir una integració mediambiental i paisatgística total.

Impactes de l’alternativa escollida: 

Pel que fa a la fase de restauració, els impactes negatius principals es deriven de les tasques de restauració pròpies: perfilat, creació de bancs, rebliment, explanació i circulació de la maquinària. No obstant, son impactes menys intensos que els derivats de l’explotació. Així doncs, la restauració aconseguirà recuperar en gran part els impactes negatius derivats de la pròpia fase de restauració i també els derivats de la fase d’explotació.

Com a conclusió, no es preveuen impactes ambientals crítics que desaconsellin l’execució del projecte ja que:

1. Globalment els factors ambientals que rebran major nombre i intensitat d’impactes són el territori, la fauna, els hàbitats i la qualitat acústica, aigües superficials i subterrànies, es tracta d’impactes que es recuperaran amb el cessament dels treballs de restauració i amb la implementació  de les mesures correctores.

2. La restauració aconseguirà a mitjà o llarg termini revertir la majoria dels impactes negatius derivats del projecte.

Cal indicar que, tal com consta a l’annex 1 presentat com a document de resposta a les esmenes suggerides en els distints informes de les administracions consultades. A l’EIA presentada, adjunta l’Estudi d’Incidència paisatgística on per a l’anàlisi dels impactes sigui quantitativament com qualitativament, s’han tingut en compte les sinergies i efectes acumulatius de les explotacions i activitats existents més o menys pròxims a la contrada o paratge de Can Nadal. Descriu i caracteritza els diferents elements antròpics i paisatgístics també, defineix les diverses unitats de paisatge (rural, agrícola i natural) i defineix les diverses conques visuals proximals (conca visual de s’Arenal-Ses Cadenes, PK 02, 04 Ma 19). 

 Ja que se situen a una distància suficient que garanteix que els impactes existents no siguin acumulatius amb les pedreres esmentades.

Annex d’incidència paisatgística, realitza una valoració quantitativa del paisatge que dona com a resultat que l’àrea objecte d’estudi és de “Qualitat visual alta”, si bé molt a prop de “Qualitat visual mitjana” degut al grau d’antropització de la zona.

En relació amb la capacitat d’absorció visual (CAV) del paisatge de l’entorn és un paisatge de “fragilitat alta”. Els impactes previsibles sobre el paisatge es consideren “impactes possiblement significatius”, si bé molt a prop dels “impactes no significatius”.

En conclusió, s’indica que les mesures ja previstes en el projecte pel que fa a les zones ARIP I i barreres naturals, juntament amb les mesures correctores i compensatòries amb relació al factor paisatge, contribueixen a minimitzar un impacte visual de magnitud moderada- baixa.

Addicionalment a la documentació aportada, i amb el requeriment previ d’esmena d’informació de l’òrgan ambiental, la direcció facultativa presenta addenda a l’EIA on s’adjunten fotogrames aeris que mostren l’evolució de l’explotació en el temps així com una simulació del estat final de la restauració. També adjunta plànol en el qual preveu la sembra i plantació de pantalla perimetral camins.

Informe acústic

Els renous provenen de la maquinària en funcionament durant l’explotació, extracció transport interior i funcionament planta de benefici. Considera mínimes les afeccions per renous i localitzats dins la zona de treball interior de la pedrera, també que no són aleatòries, només durant l’horari laboral de 8-17 h. Durant la restauració no es produeix increment de renous, i es manté el mateix nivell en la zona extractiva quan acabi la restauració de la zona ARIP. No hi ha voladures, i els treballs es generen dins la zona interior i per davall de la cota inicial o natural del terreny.

Mesures correctores, protectores i compensatòries

Els projectes d’explotació i restauració ja inclouen mesures dirigides a:

1. Reduir impactes derivats de l’emissió de pols, vibracions i renou.

2. Reduir la visibilitat de la pedrera.

3. Reduir impactes sobre els factors biòtics.

4. El tractament de residus. S’indica que no és necessari un Pla de Gestió de Residus Miners, atès que no es produeixen.

Es proposen també a l’ESIA tot un seguit de mesures complementàries dirigides a:

1. Reduir l’emissió de renous i vibracions.

2. Reduir l’emissió de contaminants atmosfèrics.

3. Minimitzar l’impacte visual.

4. Altres:

a. La revegetació es realitzarà preferentment amb llavors o material vegetals dels ecotipus de la zona.

b. S’extremaran les precaucions en els mesos estivals i de major risc d’incendi forestal.

c. Un cop finalitzada la restauració la zona haurà de quedar lliure de residus.

d. En el cas de trobar-se exemplars de Testudo hermanni a la zona objecte d’explotació, se’n donarà avís al Servei de Biodiversitat.

7. Es presenta un Pla de Vigilància Ambiental (PVA), que té per objecte garantir el funcionament correcte i l’adequació de les mesures correctores, protectores i compensatòries durant les fases d’explotació i de restauració. S’ha de nomenar un responsable tècnic de seguiment del PVA.

Es considera necessari que es realitzi el seguiment ambiental a l’acabament de cadascuna de les fases de restauració per tal que es doni inici a la fase de restauració següent  .

Quant a les zones transició a SRG o SRP pròximes a la pedrera, cal considerar que les mesures presentades a l’EsIA garanteixen una restauració acord amb les característiques bioclimàtiques de l’àrea d’estudi.

Per altra part, cal indicar que el pla de restauració de la pedrera té un calendari d’actuació que està sotmès a controls reglats normatius i amb garanties financeres que en la nostra opinió no desvirtuen el PVA i molt menys impedeixen la seva funcionalitat i desenvolupament.

8. Conclusions

Per tot l’anterior, el Ple de la CMAIB acorda formular la declaració d’impacte ambiental favorable a la realització del projecte “Projecte de restauració de la pedrera inactiva a la finca Can Nadal (núm 531)” que forma part de la parcel·la 9 del polígon 7, terme municipal de Llucmajor promogut per Medinambient Dinàmica de Gestión, Tratamiento y Comercialización SL CIF B57951030, al concloure que previsiblement no s’hi produiran impactes adversos significatius, sempre que es compleixen les mesures incloses a l’EIA i els condicionants següents:

- El procés de revegetació s’haurà de realitzar amb espècies autòctones i pròpies de la zona i mitjançant tècniques que garanteixen, la pervivència de les plantes a llarg termini. En cap cas s’utilitzaran espècies al·lòctones o exòtiques invasores.

- S’haurà de fer un seguiment periòdic per tal de prendre les mesures corresponents en el cas que el projecte de revegetació no estigui obtenint els resultats previstos (per exemple, substitució dels peus morts).

- Durant les fases de restauració s’hauran de mantenir els paràmetres  de qualitat i tipus dels materials inerts d’estesa pel terraplenament previstos  en el projecte de restauració.

- Actualitzar els controls de mesures de vibracions i renous de l’explotació.

- La restauració de cadascuna de les fases projectades s’haurà de realitzar de manera immediata, un cop s’hagi finalitzat , i haurà de complir els terminis previstos.

- Sobre la base del que estableix l’article 52.2 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, s’haurà d’informar la CMAIB respecte a la finalització de cadascuna de les fases de restauració, a fi de realitzar les comprovacions que es consideren necessàries per tal de verificar el compliment del condicionat de la DIA.

- D’acord amb l’informe del Servei de Protecció d’Espècies, de 9 de juny de 2017, referit a altres explotacions de la contrada de migjorn pel que fa a la possible presència d’exemplars de tortuga de terra (Testudo hermanni), s’haurà de:

a. “Fer una prospecció prèvia a l’entrada de la maquinària pesada a zona no explotada, i retirar les tortugues que es detectin, disposant-les a parcel·les annexes inalterades amb condicions ambientals semblants”.

- S’haurà de justificar amb les autoritzacions necessàries l’origen del proveïment de l’aigua tant per al consum i ús humà (vestuaris, higiene) com per a l’ús industrial necessari durant l’activitat de restauració.

- S’ha de nomenar un responsable tècnic per al seguiment del PVA durant les tasques de restauració.

Es recorda que:

1. S’haurà de comunicar al Consell de Mallorca l’ús de residus de construcció–demolició amb caràcter d’inerts nets (desmunts i terres no contaminades) per a la restauració de la pedrera, tal com estableix la disposició addicional 3a del Pla Director Sectorial per a la Gestió dels Residus de Construcció–Demolició, Voluminosos i Pneumàtics Fora d’Ús de l’Illa de Mallorca (BOIB núm. 141, de 23 de novembre de 2002).

2. Es recorda que l’aigua del pou que s’utilitzi per a consum humà haurà de complir el RD 314/2016, de 29 de juliol, pel qual es modifiquen el Reial decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà, el Reial decret 1798/2010, de 30 de desembre, pel qual es regula l’explotació i comercialització d’aigües minerals naturals i aigües de brollador envasades per al consum humà, i el Reial decret 1799/2010, de 30 de desembre, pel qual es regula el procés d’elaboració i comercialització d’aigües preparades envasades per al consum humà.

Aquesta DIA s’emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l’obtenció de l’autorització, a més de l’acompliment del que estableix l’article 12 del PDS de Pedreres de les Illes Balears (aprovat mitjançant el Decret 61/1999, de 28 de maig).

 

Palma, 6 de juny de 2018

El president de la CMAIB

Antoni Alorda Vilarrubias