BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l’assumpte de referència, i d’acord amb l’establert a l’article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l’Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 31 de maig de 2018,

DECLARACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL

El projecte objecte està inclòs al grup 2. Indústria extractiva de l’apartat 2) Explotacions mineres de l’Annex I de la Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluacions ambientals de les Illes Balears. D’acord amb la Llei 22/1973, de 21 de juliol, de mines les aigües minerals són recursos miners classificats en la secció B. Com a indústria d’envasament i embotellat, està inclòs a l’Annex I, Grup 2, Industria extractiva, epígraf 2, Explotacions mineres.

D’acord amb l’article 17.1 de la Llei 12/2016 aquest projecte es tramita segons la Llei 21/2013, de 9 desembre, d’avaluació ambiental i d’acord amb l’article 7.2 de la Llei 21/2013 el present projecte serà objecte d’una Avaluació d’Impacte Ambiental Ordinària i, per tant, s'haurà de seguir la tramitació ambiental establerta al títol II, capítol II, secció 1ª de l’esmentada Llei, junt amb l’article 17 de la Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluació ambiental de les Illes Balears. A més l’Estudi d’impacte ambiental i els criteris tècnics per avaluar-lo seran els descrits a l’Annex VI.

Per tant, amb caràcter previ a la seva autorització administrativa, procedeix formular la seva declaració d’impacte ambiental, d’acord amb l’art. 41 de la Llei 21/2013.

1.Antecedents

1.El 7 d’agost de 2013 té entrada (RE CMAAP 28818) tramesa de documentació del Cap de Servei de mines d’inici d’avaluació ambiental als efectes establerts a l’article 33 de la Llei 11/2006, de 14 de setembre, adjuntant: memòria resum en CD del projecte d’autorització minera del brollador surgència font Major.

2.Dia 17 de setembre de 2013 té sortida amb núm. de registre 29547 de la CMAAP ofici amb petició d’esmena del projecte per a poder començar el tràmit ambiental per part del Servei d’Assessorament Ambiental de la CMAIB cap a la DG d’Indústria i Energia (DGIE).

3.El dia 20 de setembre de 2017 amb registre de sortida núm. 29958 de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca (CMAAP), se fa requeriment d’esmena de documentació al promotor on se sol·licita el pagament de taxa per a la realització dels informes d’avaluació ambiental.

4.Dia 4 d’octubre de 2013 se paga la taxa per a avaluació ambiental ordinària per part del promotor, informació que arriba el dia 7 d’octubre de 2017 amb registre d’entrada núm. 34683 de la CMAAP.

5.El 18 de desembre de 2013 té entrada (RE CMAAP 50116) tramesa de documentació des de la DGIE, adjuntant: memòria resum del projecte d’autorització minera del brollador surgència i embotelladora de sa Font Major i Estudi d’Avaluació de Repercussions Ambientals sobre LIC (EARA).

6.En el marc de l’Avaluació d’Impacte Ambiental Ordinària (AIAO) el dia 23 de desembre de 2014 se sol·liciten consultes prèvies per part de la CMAIB a: Ajuntament d’Escorca amb registre de sortida núm. 39408 de la CMAAP; Servei de Planificació del Departament de Medi Natural de la CMAAP amb registre de sortida núm. 699 de la CMAIB; i Servei d’Aigües Superficials (SAS) i Servei d’Estudis i Planificació (SEP) de la Direcció General de Recursos Hídrics (DGRH) de la CMAAP amb registres de sortida núm. 698 i 700 de la CMAAP.

7.Dia 4 de febrer de 2015 té entrada amb núm. de registre 134 de la CMAIB ofici i informe per part del SAS de DGRH en relació a consulta efectuada.

8.El 24 de febrer de 2015 té entrada (RE CMAAP 6392) tramesa de documentació des de la DGIE, adjuntant: projecte general d’aprofitament de l’aigua natural de sa Font Major.

9.El dia 31 de març de 2015 s’emet informe de la fase prèvia de consultes a la CMAIB sobre el brollador surgència.

10.El 7 d’abril de 2015 té sortida  tramesa de documentació des de la CMAIB a la DGIE (RS CMAAP 10780) i al promotor (RS CMAAP 10722), adjuntant els informes tècnics de la fase prèvia de consultes.

11.El 9 de gener de 2017 té sortida comunicació del tràmit d’audiència al promotor (RS CMAAP 160)  i a la Direcció General de Política Industrial (DGPI) (RS CMAAP 158), per l’arxiu de les actuacions del projecte.

12.El 30 de gener de 2017 té entrada (RE CMAAP 1841) tramesa de documentació de la DGPI, adjuntant: Ofici del promotor, EARA, Estudi d’Impacte Ambiental, projecte general i còpia d’ofici de tràmit d’audiència.

13.El dia 24 de febrer de 2017 té sortida (RS 2612 CMAAP) requeriment d’esmena de documentació a la DGPI on se sol·liciten les al·legacions i informes rebuts en el tràmit d’informació pública del projecte, les consultes de les administracions i persones interessades, la còpia de la realització de les consultes i les dades del BOIB de l’anunci d’informació pública d’acord amb la Llei 12/2016, de 17 d’agost, per completar l’expedient i iniciar el tràmit ambiental.

14.Dia 4 d’abril de 2017 té entrada (RS 7782 CMAAP) ofici per part de la DGPI en relació a discrepància de la llei d’avaluació ambiental d’aplicació per aquest projecte.

15.El 8 de setembre de 2017 té entrada (RE CMAIB 905) tramesa de documentació de la DGPI adjuntant: ofici; sol·licitud d’inici d’AIAO per part del promotor; justificants de les consultes efectuades a les administracions previsiblement afectades (Ajuntament d’Escorca; SAS i SEP de la DGRH; Departament de Territori i Infraestructures (Urbanisme i territori sic) del Consell de Mallorca; Servei de Planificació al Medi Natural, Servei de Protecció d’Espècies, Servei de Gestió Forestal i protecció del Sòl de la DG d’Espais Naturals i Biodiversitat (DGENB)); dades del BOIB de l’anunci d’informació pública de l’Estudi d’Impacte ambiental i projecte per a l’aprofitament de l’aigua mineral natural Font Major i la nova surgència Font Major 1, i BOIB i BOE de informació pública del reconeixement com a aigua mineral natural (BOIB núm 20, 86 i BOE 175, 2017); respostes a la sol·licitud d'informe per part de la Direcció Insular d’Infraestructures i Mobilitat del Consell de Mallorca i del Servei De Protecció d’Espècies; i EARA, Estudi d’Impacte Ambiental, projecte general, plànols i annex en format digital.

16.El 5 de setembre de 2017 té sortida (RS 326 CMAIB) tramesa de documentació i sol·licitud de consulta a la DG d’Agricultura i Ramaderia.

17.Dia 17 de novembre de 2017 tenen entrada amb núm. de registre 26244 de la CMAAP ofici i informe per part de l’òrgan substantiu (DGPI) del Servei de Planificació al Medi Natural de la DGENB en relació a consulta efectuada.

18.Dia 7 de març de 2018 té entrada amb núm. de registre 282 de la CMAIB ofici provinent de la DGENB en relació a documentació complementaria per part del promotor.

19.Dia 3 de maig de 2018 tenen entrada amb núm. de registre 10005 de la CMAAP ofici i informes per part de l’òrgan substantiu (DGPI) del SAS i del SEP de la DGRH en relació a consulta efectuada.

2.Informació del projecte

a.Les actuacions previstes es situen en terrenys del terme municipal d’Escorca.

b.Les sol·licituds de declaració de l'aigua com a aigua mineral natural o aigua de font, s’han de presentar davant l'autoritat minera competent de la comunitat autònoma a la qual pertanyi el brollador. Una vegada obtinguda la declaració de l'aigua mineral de font – que l’explotació de Font Major sustenta des de l’any 2002- es procedeix a la sol·licitud d'autorització d'aprofitament del brollador o captació subterrània a l'autoritat minera competent de la comunitat autònoma.

El projecte presentat cerca l’obtenció de l’autorització d’aprofitament de les aigües naturals i minerals de brollador. Per procedir a la sol·licitud d'autorització d'aprofitament d’una aigua com a mineral natural s'ha de presentar davant l'autoritat minera competent la documentació que reuneixi els requisits que estableix l'apartat 1.2 de l’annex II, del Reial Decret 1798/2010, de 30 de desembre, pel qual es regula l'explotació i comercialització d'aigües minerals naturals i aigües de brollador envasades per a consum humà.

c.El projecte s’emmarca en la tramitació de l’autorització administrativa de la renovació de la concessió d’explotació d’aigües minerals de Font Major. Aquesta concessió afecta tant al brollador surgència com a les instal·lacions d’envasament localitzades a l’àmbit de la font.

Aquestes dues es localitzen a una àrea natural d’especial interès d’alt nivell de protecció (AANP), dins de l’àmbit del Paratge Natural de Serra de Tramuntana (PNST), a una àrea de reconversió territorial, (ART 1. ANEI Serra de Tramuntana, Valorització i restauració ecològica i ambiental), i a una Unitat paisatgística d’alta protecció (UP1), a la finca denominada Son Nebot a Escorca.

d.Ubicació:

El projecte s’ubica a l’espai protegit Xarxa Natura 2000 designat com a Zona d’Especial Conservació (ZEC) ES5310088-Gorg Blau. La sostracció d’una part de les aigües superficials del torrent i l’abocament d’una part de les aigües residuals de la planta en el torrent de sa Font de s’Hort pot afectar aigües avall, al torrent des Gorg Blau al qual desemboca. Pot afectar els hàbitats i espècies d’interès comunitari presents a l’espai protegit com a ZEC ES5310127-Costa Brava de Mallorca, i a la Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) ES0000073 amb la mateixa denominació.

A més, el projecte es troba dins l’espai natural protegit com a PNST, l’àmbit territorial del qual està definit d’acord a l’annex I de l’Acord del Consell de Govern de 16 de març del 2017. Segons el Pla d’Ordenació de Recursos Naturals (PORN), aprovat per Decret 19/2007, la major part de l’àrea afectada pel projecte es troba en una zona delimitada com a ús compatible, mentre que les dues fonts, el torrent i una part dels aljubs es troben en zona d’ús limitat.

L'embotelladora d'aigua Font Major, es situa en el predi de Son Nebot, al terme municipal d'Escorca, carreteraMa-10 (C – 710) de Pollença a Andratx km 28.5, ocupant les parcel·les 20 i 60 del polígon 5. Aquesta finca té una extensió de 1.238.479 m2, però únicament una part es veu l’afectada per l’activitat extractiva i d’embotellat d’aigua. El predi s’ubica ben a l’interior del PNST, allunyat dels principals assentaments urbans del municipi i immediatament comunicada amb la principal carretera de terme, la Ma-10.

La “Fundacion Benéfica Particular y Perpétua Antonio Garau Tous” és propietària de la finca denominada Son Nebot, parcel·les 20 i 60 del polígon 3 i parcel·la 22 del polígon 5 del terme municipal d’Escorca, on s’ubica la surgència subterrània natural d’aigua, coneguda com Font Major. El brollador de la Font Major fou inscrit a la Secció de Mines de la Delegació Provincial d’Indústria, amb el número 1366, ubicat a la parcel·la 22 del polígon 5. L’explotació de les aigües de Font Major l’efectua PRODUCTOS EMBOTELLADOS MALLORQUINES, S.L..

L’activitat es desenvolupa en els 22.975 m² dins del predi de Son Nebot, i aquest espai es localitza dins del polígon 5 de la parcel·la 22, subparcel·la d, referència cadastral 07019A00500022. La planta embotelladora consta inscrita amb una referència cadastral pròpia de l’immoble: 002100200DE80H0001WJ.

Les coordenades UTM del polígon que marca l’àrea d’explotació, que està perimetralment tancada són les següents: X: 485429.814, Y: 4407451.633; X: 485630.176, Y: 4407389.089; X: 485626.30, Y: 4407326.545; X: 485424.832, Y: 4407359.754.

3.Elements significatius de l’entorn del projecte

a.Diagnòstic territorial i ambiental

La regularització d’un brollador surgència amb totes les implicacions ambientals de l’explotació del recurs miner es sens dubte un benefici que millora la forma en que s’assumeix l’explotació d’un recurs aprofitable per la societat amb la minimització de les afeccions potencials i reals. L’aprofitament implica al mateix temps un benefici per l’activitat socioeconòmica.

Al mateix temps, el desenvolupament d’activitats mineres i industrials en espais de rellevància ambiental, en zones de desenvolupament de HIC o de potencial afecció a HIC en regressió, en zones de potencial afecció a Espècies d’Interès Comunitari (EIC) en perill d’extinció i en zona d’Espai Natural Protegit impliria en aquest cas, així com es plantegen d’inici, ocupació i consum de territori natural, obres, renous, reedificacions, inviabilitats paisatgístiques, consum hídric per damunt la mitjana, vessaments i residus o alt consum energètic. Impactes que poden semblar necessaris, però que a un temps se plantegen desmesurats en alguns sentits i perillosos pel patrimoni natural si no s’analitzen amb cura i se mantenen actituds d’estricte acompliment dels Estudis d’Impacte Ambiental i els condicionants tan de les administracions afectades, com de la Declaració d’Impacte Ambiental.

4.Resum del procés d’avaluació

Fase d’informació pública i de consultes

D’acord amb l’article 37.4 de la Llei 21/2013, d’avaluació ambiental, cal sotmetre el projecte a informació pública durant un termini de trenta dies.

Durant l’exposició pública s’han consultat les següents Administracions afectades per part de la DGPI:

-Ajuntament d’Escorca.

-Servei d’aigües Superficials de la DGRH.

-Servei d’Estudis i Planificació de la DGRH.

-Departament de Territori i Infraestructures del Consell de Mallorca.

-Servei de Planificació al Medi Natural de la DGENB.

-Servei de Protecció d’Espècies de la DGENB.

-Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de la DGENB.

Per part del President de la CMAIB se efectuen noves consultes a les administracions previsiblement afectades:

-DG d’Agricultura i Ramaderia.

A data de realització del present informe únicament s’han rebut els següents informes i respostes:

a.Resposta a la sol·licitud d'informe per part del Servei de Planificació al Medi Natural de la D.G. d'Espais Naturals i Biodiversitat, favorable amb condicions correctores, preventives i de seguiment del PIA per tal d’assegurar l’estat de conservació de les ZEC ES5310088-Gorg Blau i ES5310127-Costa Brava de Mallorca, del PNST, dels seus hàbitats naturals i de les seves espècies d’interès comunitari i, molt especialment del ferreret (Alytes muletensis):

-El total de les captacions permeses ha de respectar el cabal ecològic del torrent des Gorg Blau.

-Durant l’hivern i la primavera s’assegurarà un cabal mínim en el torrent, tal que permeti la persistència del major nombre de gorgs possible durant l’estiu. Per això, es recomana que la concessió de les aigües sigui variable al llarg de l’any i/o dels anys, en funció de la precipitació i de la resta de les captacions existents.

-Per poder fer el seguiment de la influència de les captacions en el nombre de gorgs presents al torrent, el pla de vigilància inclourà el registre del volum total de les captacions realitzades setmanalment.

-L’abocament no podrà modificar les característiques fisicoquímiques i microbiològiques del medi receptor, per la qual cosa els paràmetres s’hauran de mantenir per davall dels límits màxims admissibles proposats a la Taula 1 (de apartat 10 de consideracions), realitzant les analítiques de control amb periodicitat quinzenal, i la remissió d’aquestes a la DGRH.

-S’ha d’assegurar que no s’estan abocant les substàncies prioritàries i preferents esmentades en els annexos IV i V del RD 817/2015, pel qual s’estableixen els criteris de seguiment i avaluació de l’estat de les aigües superficials i les normes de qualitat ambiental. S’ha de revisar i descartar l’ús d’aquells productes que puguin contenir o donar lloc a aquestes substàncies, a partir de la informació continguda en les seves fitxes de dades de seguretat. 

-Als efectes de l’apartat anterior, s’haurà de continuar amb la gestió diferenciada actual de les aigües residuals, evitant l’abocament al llit del torrent de les aigües fecals i de l’aigua acumulada a la màquina de rentat de botelles. De totes formes, caldria analitzar si les aigües residuals industrials que es gestionen via EDAR compleixen els valors límits dels abocaments a la xarxa de clavegueram (art. 82 del PHIB, quadre 27).

-En el cas que el volum d’aigua captada i, per tant, el volum d’abocament, hagin experimentat un augment respecte de l’autorització atorgada en el 2006, s’ha de sol·licitar una nova autorització d’abocament a la DGRH amb uns nous condicionants i volums. Igualment s’ha de sol·licitat una nova autorització en el cas de que es produeixi un canvi substancial en els productes utilitzats i potencialment abocats.

-S’ha de determinar la periodicitat de les analítiques de l’efluent, ja que de l’escrit de tramesa del promotor a la DGRH es dedueix que les analítiques es realitzen quinzenalment, però que es lliuren trimestralment.

-S’han d’aportar les fitxes de dades de seguretat dels productes químics perillosos utilitzats i emmagatzemats, per poder adoptar, en conseqüència,  les mesures preventives i els protocols d’actuació amb l’objecte d’impedir que es produeixi l’afecció sobre els hàbitats i espècies protegides, o bé s’ha de reduir aquest dany en situacions anormals o d’accident. Com ja s’ha esmentat [...], les fitxes també permetran assegurar la manca de substàncies prioritàries i preferents a l’efluent.

-Molt especialment, s’han de descriure les característiques del dipòsit soterrat de combustible de 7.000 litres que alimenta la maquinària de neteja de botelles, i implantar les mesures preventives de la contaminació del sòl i de les aigües subterrànies per hidrocarburs que siguin necessàries davant possibles vessaments accidentals (doble paret, cubeta de retenció, revisions periòdiques realitzades, etc.). Com a mínim s’han de complir les prescripcions relatives la prevenció de la contaminació, degut al dipòsit soterrat de 7.000 l de gasoil establertes pel RD 1523/1999, d'1 d'octubre, pel qual es modifica el Reglament d'instal·lacions petrolíferes, aprovat per Reial decret 2085/1994, de 20 d'octubre, i les instruccions tècniques complementàries MI-IP03, aprovada pel Reial decret 1427/1997, de 15 de setembre, i MI-IP04, aprovada pel Reial decret 2201/1995, de 28 de desembre

-L’emmagatzematge d’altres combustibles, residus i de substàncies perilloses utilitzades en la planta i que puguin contaminar el medi s’han de mantenir a cobert i en zones impermeabilitzades, comptant amb una xarxa de pluvials que permeti la possibilitat de recollir un possible vessament accidental.

-Han d’especificar quina és la gestió del clorur sòdic residual generat durant el procés de neutralització del detergent.

-S’han d’extreure el més aviat possible els fragments de botelles de vidre dispersats pel llit del torrent per a evitar el seu l’abocament aigües avall fora de l’abast.

-S’han de disposar de les mesures correctores adequades per impedir que les obres de reparació de la capa de ciment que soterra la canonada al llit del torrent pugui contaminar de forma temporal les aigües del torrent, alterant els seus paràmetres fisicoquímics i especialment amb material en suspensió i sediments. Aquesta actuació en el llit del torrent i a l’entorn de la indústria s’haurà de realitzar respectant l’hàbitat d’interès comunitari d’alzinar 9340-Alzinars de Quercus ilex i Quercus rotundifolia. A més, els residus generats durant l’execució de les obres s’han de retirar de l’espai una vegada finalitzades les obres, i lliurar a un gestor de residus autoritzat o planta de tractament autoritzada.

-Les obres a dur a terme per soterrar la canonada s’han de dur a terme entre els mesos de juliol a gener, fora del període reproductor de la majoria d’espècies de fauna protegida.

-El pla de vigilància ambiental haurà de garantir el compliment de les mesures correctores i preventives [...] relatives al registre i seguiment de les mesures de la prevenció de la contaminació realitzades, a la revisió periòdica dels productes químics utilitzats, dels resultats de les analítiques fisicoquímiques de l’efluent, del volum d’aigua abocada, i del volum total de les captacions. 

b.Resposta a la sol·licitud d'informe per part del Servei de Planificació de la DGRH on es conclou:

-Durant el temps que durin les obres per a l'explotació del brollador "Font Major 1" s'hauran de prendre les màximes precaucions per evitar abocaments de substàncies contaminants (olis, hidrocarburs,..) tant de manera accidental com en les feines de manteniment de la maquinària que s'empri per a l'execució de l'obra.

-Per tal de garantir que les aigües residuals que es traslladen a EDAR [...] no puguin causar cap abocament al medi ambient, s'haurà de garantir l'estanquitat dels dipòsits, procedint al seu buidatge periòdic abans d'assolir la seva capacitat màxima i duent a terme un manteniment adequat. Durant el procés de buidatge mitjançant camió aspirador, s'hauran també d'observar mesures adients per tal d'evitar abocaments i pèrdues. S'han de conservar els comprovants de l'entrega a gestor autoritzat.

-Pel control de les aigües residuals procedents de la planta de tractament, s'haurà de continuar duent a terme el control de l'efluent de sortida de la planta abans del seu abocament dins la llera del torrent, donant compliment a l'autorització d'abocament vigent i comunicant a la Direcció General de Recursos Hídrics les incidències registrades. Així mateix, s'haurà de dur a terme un manteniment preventiu adequat tant de la planta de tractament com dels diferents dipòsits de productes, tals com el dipòsit d'emmagatzemament de àcid clorhídric (HCt) per a la regulació del pH.

c. Resposta a la sol·licitud d'informe per part del Servei d’aigües Superficials de la DGRH on s’informa favorablement pel que fa a afeccions al domini públic hidràulic de les aigües superficials, a les seves zones de protecció (servitud, policia), a zones inundables o potencialment inundables i a zones humides. I es recorda que en cas que es desenvolupin obres en domini públic hidràulic, en les seves zones de protecció (servitud i policia), i/o en zones inundables o potencialment inundables, aquestes, precisaran d’autorització administrativa prèvia de la Direcció General de Recursos Hídrics. La sol·licitud d’autorització de les obres haurà d'anar acompanyada de projecte constructiu signat per tècnic competent.

d. Resposta a la sol·licitud d'informe per part del Servei de Protecció d’Espècies de la DGENB, favorable amb condició que se mantingui com a mínim els controls i les condicions físico-químiques actuals de les aigües que s'aboquen al torrent del Gorg Blau.

e.Resposta a la sol·licitud d'informe per part de la Direcció Insular d’Infraestructures i Mobilitat del Consell de Mallorca on s’informa favorablement amb condició que les obres es realitzin a més de 18m mesurats des de l'aresta exterior de l'explanació de la carretera.

5.Anàlisi tècnica de l’expedient

1.Es presenten tres alternatives de projecte, inclosa l’alternativa zero:

Alternativa 0. No es considera aquesta opció ja que l’explotació i activitat d’aigües es ve realitzant des de fa més de 40 anys.

Alternativa 1. Tancament i desmantellament de l’activitat de la planta i totes les infraestructures construïdes. Si l’activitat té una incompatibilitat marcada amb els objectius de conservació de l’entorn i si la pressió sobre el medi és inacceptable i no existeix possibilitat d’introduir les mesures correctives necessàries.

Alternativa 2. Introduir les millores en la planta industrial i en el procés d’embotellat, així com escometre mesures que minimitzin els impactes ambientals i paisatgístics de l’activitat. Analitzar els impactes reals que provoca la planta i les mesures que s’hauran d’introduir per a la seva correcció o eliminació. Projecte d’ampliació i adequació paisatgística de la planta, millora de les condicions de treball dels operaris de la planta, reducció notable de l’impacte paisatgístic, aïllament tèrmic i de renou respecte a l’entorn.

2.En matèria d’espais de rellevància ambiental i espècies:

a.Els voltants del llit del torrent i de la planta estan ocupats per l’Hàbitat d’Interès Comunitari (HIC) d’alzinar 9340 Alzinars de Quercus ilex i Quercus rotundifolia, que figura a l'Annex I de la Directiva Hàbitats 42/93/CEE. D’altra banda, el torrent de sa Font de s’Hort desaigua en el torrent des Gorg Blau, amb l’hàbitat aquàtic 3140-Aigües oligomesotròfiques calcàries amb vegetació de Chara spp., amb una tendència decreixent a les Illes Balears en superfície i qualitat, segons l’Informe sobre l’aplicació de l’Art. 17 de la Directiva hàbitats per al període 2007-2012 i depenent del cabal ecològic del torrent.

b.Al torrent des Gorg Blau existeix una població d’Espècie d’Interés Comunitari Prioritària (EICP), l’Alytes muletensis, un amfibi endèmic de Mallorca, únicament present en alguns torrents càrstics de la Serra de Tramuntana. A la Directiva Hàbitats, figura a l’annex II. També està inclosa al Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades com “En Perill d’Extinció”, la màxima categoria d’amenaça i també de protecció. Per aquest motiu, s’ha redactat un Pla de recuperació de l’espècie, aprovat per Resolució del conseller de Medi Ambient de 30 de juliol de 2007.

Precisament les poblacions més grans del ferreret es localitzen en ES5310127 Costa Brava de Tramuntana, albergant el 50% de la població total de l’espècie, i en concret al torrent del Gorg Blau trobem el 6%. Una de les seves principals pressions és la reducció o pèrdua de les característiques específiques de l’hàbitat. D’acord amb això, entre les accions del Pla hi ha el mantenir i/o incrementar la qualitat i la persistència dels seus hàbitats artificials o naturals (i disminuir l’evaporació, les filtracions i la sedimentació) (Acció 1.1), així com la regulació de l’abocament d’aigües depurades als espais Xarxa Natura 2000 (Acció 1.2).

c.A l’any 2005 es detecten vessaments descontrolats d’aigües brutes al torrent del Gorg Blau que poden provocar la contaminació de les aigües, la eutrofització del torrent i dificultats de supervivència per les espècies i que va estar a punt de fer impossible la supervivència de l’espècie al torrent com es pot veure a la gràfica 1. Actualment es controlen mitjançant un sistema de neutralització de les aigües abocades amb un control periòdic i un tractament de les aigües residuals amb EDAR. Aquest sistema de tractament i control actual ha de mantenir-se segons reconeixen el Servei de Planificació al Medi Natural i el Servei de Protecció d’Espècies. En qualsevol cas, els detergents emprats hauran de ser preferentment biodegradables i s’ha de complir amb els valors límit d’abocament a la xarxa de clavegueram establerts a l’article 82 del PHIB (quadre 27).

d.La supervivència de l’espècie Alytes muletensis en aquest espai depèn de que l’aportació d’aigua permeti mantenir els gorgs on desenvolupen la seva activitat vital. És per això que les captacions han de respectar el cabal ecològic del torrent del Gorg Blau, una concessió de aprofitament de les aigües variable estacionalment i depenent de la pluviometria anual permetria assegurar un cabal adequat durant l’hivern i la primavera permetria la persistència del major nombre de gorgs possible durant l’estiu. Per això, s’ha de determinar quin és el cabal ecològic mínim estacional i interanual que mantingui aquest objectiu.

En qualsevol cas, si el volum d’aigua captada i d’abocament experimenta un augment respecte de l’autorització atorgada s’ha de sol·licitar una nova autorització d’abocament a la DGRH. Igualment en el cas de canvi substancial en els productes utilitzats i abocats.

e.El projecte afecta a dos HIC (9340 i 3140), a un espai de la xarxa Natura 2000, a un Paratge Natural i a un EIC, Alytes multensis, sense plantejar cap mesura compensatòria en aquest sentit com estableix l’article 41.e de la Llei 21/2013, de 9 de desembre,  d’avaluació ambiental. És per això que el promotor haurà de complir amb les següents mesures compensatòries, de les quals haurà de fer seguiment incloses al PVA i que haurà de presentar a l’òrgan ambiental una vegada implementades:

i. Com a mesura compensatòria per l’afecció a l’EIC i per reduir el grau d’afecció de les serps a Alytes muletensis a s’executarà un projecte de col·locació de trampes a serps a les conques del torrent de Na Mora i del Gorg Blau, en coordinació amb el Servei de Protecció d’Espècies de la CMAAP, Una vegada definida l’estratègia d’actuació se executarà, s’analitzaran i publicaran els resultats i se lliuraran al SPE de la DGENB.

ii.Com a mesura compensatòria per l’afecció als HIC el promotor se farà càrrec de l’edició i publicació d’una tirada de 2000 tríptics al respecte de l’importancia, ubicació, valors ambientals, impactes, bones pràctiques, etc, de les fonts de la serra de Tramuntana en coordinación amb el SEN de la DGENB.

3. En matèria de Programa de Vigilància Ambiental (PVA) s’haurà de garantir el compliment de les mesures correctores i preventives dels impactes relatius al registre i seguiment de les mesures de la prevenció de la contaminació, a la revisió periòdica dels productes químics utilitzats, dels resultats de les analítiques fisicoquímiques de l’efluent, del volum d’aigua abocada, i del volum total de les captacions, i a més segons indicacions del SPMN:

a.Per poder fer el seguiment de la influència de les captacions en el nombre de gorgs presents al torrent, el pla de vigilància inclourà el registre del volum total de les captacions realitzades.

b.Realitzar les analítiques de control amb periodicitat quinzenal, i la remissió d’aquestes a la DGRH per comprovar que no se superen els límits dels paràmetres màxims admissibles.

c.Revisar i descartar l’ús d’aquells productes que puguin contenir o donar lloc a substàncies prioritàries i preferents esmentades en els annexos IV i V del RD 817/2015.

d.Aportar les fitxes de dades de seguretat dels productes químics perillosos utilitzats i emmagatzemats, per poder adoptar, en conseqüència,  les mesures preventives i els protocols d’actuació amb l’objecte d’impedir que es produeixi l’afecció sobre els hàbitats i espècies protegides.

e.Revisió i control de les prescripcions relatives a la prevenció de la contaminació, degut al dipòsit soterrat de 7.000 l de gasoil establertes pel RD 1523/1999, d'1 d'octubre, pel qual es modifica el Reglament d'instal·lacions petrolíferes, aprovat per Reial decret 2085/1994, de 20 d'octubre, i les instruccions tècniques complementàries MI-IP03, aprovada pel Reial decret 1427/1997, de 15 de setembre, i MI-IP04, aprovada pel Reial decret 2201/1995, de 28 de desembre.

4.En relació a la situació paisatgística de les edificacions:

a.Ni l’AIA ni l’ARA fan cap estudi de paisatge. Una imatge de la planta embotelladora adjunta a l’EIA fa veure que no se compleixen les condicions d’integració paisatgística establertes a l’ informe tècnic d’13 de juny de 2011dels tècnics de la DG de Biodiversitat (PEN-82/11) sobre els criteris reguladors de les instal·lacions relacionades amb la indústria d’embotellament d’aigua en el PNST, d’acord amb la disposició transitòria primera del Decret 19I2007, de 16 de març, pel qual s’aprova el Pla d’ordenació dels recursos naturals (PORN) de la serra de Tramuntana. Les quals son:

a. Les instal·lacions, especialment les seves parts exteriors, han d’incorporar les mesures d’integració que siguin necessàries per a minimitzar l’impacte paisatgístic, sobretot en les zones més accessibles a la percepció sensorial dels observadors.

b.L’aspecte visual dels materials i acabats de les façanes i dels elements constructius ha de ser de la gamma de la pedra, del marès o dels ocres terra. Es prohibeix el revestiment de les façanes amb elements no característics del territori. Igualment queden prohibits els acabats amb elements constructius vists com ara el maó, el bloc de formigó, cobertes de fibrociment i similar. 

c.Les cobertes seran inclinades de teula àrab o mallorquina.

d.La col·locació d’elements i instal·lacions exteriors a l’edificació, com ara, antenes, plaques solars, o similars, ha de fer-se de manera integrada amb el conjunt de l’edificació i del seu entorn i de forma que es minimitzi el seu impacte visual i ambiental.

e.La fusteria exterior de les edificacions ha de ser de fusta o metàl·lica de tipologia idèntica a la tradicional.

Encara que l’EIA diu que s’està tramitant la reordenació paisatgística del seu entorn immediat, no s’adjunta cap descripció al respecte com hauria de ser el cas. Les instal·lacions se troben en una ubicació visible des de llocs elevats que fan que una pantalla vegetal a la carretera no sigui suficient per a la seva integració. Se veu necessari per tant que la planta adapti la seva situació a aquestes condicions d’integració paisatgística a més de les esmentades a la enumeració anterior:

i.No existiran elements o instal·lacions de servei a l’aire lliure (canonades, cablejat, dipòsits de qualsevol tipus, contenidors de fems, etc). Les canonades i el cablejat han de ser soterrats.

ii.Els contenidors de reciclatge, el dipòsit d’aigües grises (per la naturalesa calcària de la serra de Tramuntana i evitar possibles afeccions a sistemes hipogeus propers) i els de combustible (per poder controlar els possibles vessaments) haurien d’estar a cobert i no ser visibles des de qualsevol àmbit de l’exterior de les instal·lacions.

iii.No s’acumularan elements logístics o materials del procés industrial al aire lliure (palets, botelles, capses de plàstic, etc.).

iv.S’evitarà que les obres de reparació contaminin el llit del torrent i respectaran l’HIC 9340.

v.Els residus generats durant l’execució de les obres s’han de retirar de l’espai una vegada finalitzades les obres, i lliurar a un gestor de residus autoritzat pel seu transport i tractament.Els RCD s’hauran de tractar d’acord amb la normativa vigent. Se duran a terme mesures de separació in situ durant la fase d'execució.

vi.La ubicació de les zones d’aplec d’estris i materials hauran de ser sempre en zones antropitzades de la planta.

vii.Els elements etnològics que existeixen a l’àmbit de les instal·lacions (parets o murs de pedra seca, etc.), no podran veure’s alterats per l’existència o modificació de les edificacions, s’han de trobar integrats i a una distància suficient per que el seu impacte visual i paisatgístic no quedi atenuat. S’hauran de respectar les condiciones de l’article 69 del PORN del PNST.

viii.S’establirà una pantalla vegetal a la zona de la carretera que emprarà vegetació de la zona i se mantindrà al llarg del temps.

b.Les activitats constructives o de substitució hauran de dur-se a terme fora de l’època de nidificació d’aus, la qual és principalment entre març i juny, ambdós inclosos. Malgrat tot, el seu desenvolupament haurà de confirmar l’absència d’afecció a nius a altres èpoques de l’any mitjançant consulta al Servei de Protecció d’Espècies.

c.En cas que es desenvolupin obres en domini públic hidràulic, en les seves zones de protecció (servitud i policia), i/o en zones inundables o potencialment inundables, aquestes, precisaran d’autorització administrativa prèvia de la DGRH.

5.El promotor haurà d’assegurar l’acompliment del Reial decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s'estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l'aigua de consum humà i del Decret 53/2012, de 6 de juliol, sobre vigilància sanitària de les aigües de consum humà de les Illes Balears.

6.En matèria de residus:

a.El procés de neteja de les botelles de vidre reutilitzable genera aigües residuals industrials, una part de les quals són abocades al llit del torrent, existeix una autorització d’abocament emesa per la DGRH el 18 de juliol de 2006 que condiciona a un cabal màxim de 17.232 m³/any, i obliga a presentar-li trimestralment unes analítiques realitzades per un laboratori extern, per comprovar les característiques de l’efluent i que els resultats es troben per davall dels valors límit establerts per normativa.

L’any 2004 es va detectar contaminació al torrent amb valors per damunt dels màxims admissibles (pH, sòlids en suspensió i terbolesa, fosfats i coliformes fecals), per l’abocament de fecals i d’aigües procedents d’un sistema de rentat amb un tractament deficient.  Al 2005, es varen deixar d’abocar al torrent tan les aigües fecals com aigües de neteja de la màquina de rentat i esbandit (aproximadament 4500 litres d’aigua amb sosa (NaOH)). Actualment aquestes aigües són buidades i recollides cada 200 hores per un transportista de residus no perillosos mitjançant un camió cisterna, i les lliura a l’EDAR d’Inca o Palma.  Amb aquest sistema de gestió, els darrers 10 anys s’ha aconseguit un efluent amb uns resultats dels paràmetres fisicoquímics per davall dels valors màxims establerts per la normativa vigent, segons indica l’EIA i l’ARA, i segons les analítiques que figuren a l’expedient corresponents a l’any 2015. El promotor afirma a la EIA realitzar un control més exhaustiu i freqüent de l’efluent, amb una anàlisi en continu del pH de l’aigua abocada i analítiques quinzenals en lloc de trimestrals, els resultats de les qual lliura a la DGRH. I entenent que se respecten els valors límits sobre el lliurament d’aigües residuals de tipus industrials via EDAR pel qual existeix normativa específica (art. 82 del PHIB).

El transport a l’EDAR se fa mitjançant un transportista de residus no perillosos mitjançant un camió cisterna, aquesta feina haurà de dur-se a terme per un gestor de residus autoritzat com s’indica des de la DGENB i la DGRH, i s'han de conservar els comprovants de l'entrega.També se lliurarà el clorur sòdic residual generat durant el procés de neutralització del detergent i altres residus acumulats a la màquina de rentat. Per tal de garantir que les aigües residuals que es traslladen a EDAR [...] no puguin causar cap abocament al medi ambient, s'haurà de garantir l'estanquitat dels dipòsits, procedint al seu buidatge periòdic abans d'assolir la seva capacitat màxima i duent a terme un manteniment adequat. Durant el procés de buidatge mitjançant camió aspirador, s'hauran també d'observar mesures adients per tal d'evitar abocaments i pèrdues.

b.El projecte planteja la existència a la llera del torrent de restes fragmentaris de botelles de vidre procedents de la pràctica eliminada de llençar botelles. Malgrat tot no planteja la neteja i restitució del medi. La restitució del medi, recol·lecció i neteja dels vidres al llarg del torrent haurà de dur-se amb immediatesa per part del promotor com també indica l’informe del Servei de Planificació al Medi Natural. Haurà d’existir comunicació plena al respecte amb la direcció del PNST del Servei d’Espais Naturals i els Servei d’Agents del Medi Ambient.

c.Per evitar contaminacions per vessaments accidentals i percolacions inesperades, l’emmagatzematge de combustibles, residus i substàncies químiques o perilloses s’ha de mantenir a cobert i en zones impermeabilitzades i amb una xarxa de pluvials que permeti la possibilitat de recollir un vessament accidental.

Els productes no envasats hauran d’estar emmagatzemats a zones no soterrades  dins contenidors de doble paret sobre cubeta de contenció també de doble paret, volum superior en un 10% al del contenidor i revisió periòdica certificada, el tràfec de material haurà de ser amb sistema de seguretat hermètic que impedeixi vessaments accidentals. Això inclou el dipòsit soterrat de combustible hidrocarbur que existeix a l’actualitat, a més, per aquets cas s’hauran de complir amb les prescripcions relatives la prevenció de la contaminació establertes pel RD 1523/1999, d'1 d'octubre, pel qual es modifica el Reglament d'instal·lacions petrolíferes, aprovat per Reial decret 2085/1994, de 20 d'octubre, i les instruccions tècniques complementàries MI-IP03, aprovada pel Reial decret 1427/1997, de 15 de setembre, i MI-IP04, aprovada pel Reial decret 2201/1995, de 28 de desembre.

Els productes envasats també hauran d’emmagatzemar-se sobre cubetes de doble paret.

d.El projecte planteja la recollida selectiva de residus sòlids però no desenvolupa mesures de reducció i minimització com seria desitjable per un menor impacte i posterior tractament. Tenint en compte que el conceptes jeràrquics més adequats d’intervenció i millora en cas de residus serien reducció, reutilització, reciclatge i recuperació, qualsevol millora en aquest sentit per les següents solucions també seria acceptable, malgrat això, és necessari:

i.Les mesures per la recollida selectiva del residus sòlids hauran d’implantar-se a les àrees fora del procés productiu.

ii.S’instal·laran sistemes de reducció i compactació per evitar trajectes dels serveis de recollida, contribuint a la reducció de l’impacte sobre el canvi climàtic.

iii.Se reciclaran les etiquetes adhesives descartades provinents del rentatge de les botelles actualment dipositades per rebuig, mitjançant el sistema o gestor més adequat.

7.En matèria de recursos hídrics:

a.L’abocament d’aigua al torrent no podrà modificar les característiques fisicoquímiques i microbiològiques del medi receptor, per la qual cosa els paràmetres s’hauran de mantenir per davall dels límits màxims admissibles proposats pel Servei de Planificació al Medi Natural a la Taula 1, realitzant les analítiques de control amb periodicitat quinzenal, i la remissió d’aquestes a la DGRH.

Paràmetre	Límit proposat
pH	6,5-8,5
DBO5 (a 20ºC sense nitrificació) mg/l	25
DQO	120
Sòlids en suspensió (mg/l)	8
Nitrats (mg NO3/l)	5
Nitrogen Total (mg/l)	10
Amoni total (mg NH4/l)	20
Fosfats (mg PO4/l)	0,2
Fòsfor P Total (mg/l)	0,4
Alumini (mg/l)	1
E. coli (ufc/100 ml)	0
Detergents aniònics (microgram LSS/l)	0,5

Taula 1. Límits màxims pels paràmetres fisicoquímics de l’abocament al torrent

S'haurà de continuar duent a terme el control de l'efluent de sortida de la planta abans del seu abocament dins la llera del torrent, donant compliment a l'autorització d'abocament vigent i comunicant a la DGRH les incidències registrades. Sembla que la periodicitat de les analítiques de l’efluent és quinzenal, però que es lliuren trimestralment. Aquestes en cas de no acomplir amb els paràmetres establerts s’han de facilitar immediatament a la DGRH i la DGENP, informant de la situació.

Així mateix, s'haurà de dur a terme un manteniment preventiu adequat tant de la planta de tractament com dels diferents dipòsits de productes, tals com el dipòsit d'emmagatzemament de àcid clorhídric (HCt) per a la regulació del pH.

b.S’ha d’assegurar que no s’estan abocant les substàncies prioritàries i preferents esmentades en els annexos IV i V del RD 817/2015, pel qual s’estableixen els criteris de seguiment i avaluació de l’estat de les aigües superficials i les normes de qualitat ambiental. S’ha de revisar i descartar l’ús d’aquells productes que puguin contenir o donar lloc a aquestes substàncies, a partir de la informació continguda en les seves fitxes de dades de seguretat. 

c.Segons estableix el SEP de la DGRH durant el temps que durin les obres per a l'explotació del brollador "Font Major 1" s'hauran de prendre les màximes precaucions per evitar abocaments de substàncies contaminants (olis, hidrocarburs,..) tant de manera accidental com en les feines de manteniment de la maquinària que s'empri per a l'execució.

d.L’administració competent en la matèria, el SEP de la DGRH, haurà d’avaluar i autoritzar el perímetre de protecció per la Font Major i les restriccions a aplicar en les zones de protecció establertes.

e.Tenint en compte que l’EIA analitza el tractament d’aigües fecals de la planta per a 15 habitants equivalents, s’haurà d’actuar en primer lloc amb l’objectiu de la reducció de consum d’aigua per ús corrent i una major eficiència hídrica.  Encara que l’EIA no aporta dades de quantitat de persones a la planta, ni de consum, sembla adequat prendre mesures per minimització d’aquest. La mitjana de consum per a les Illes Balears de l’Institut Nacional d’Estadística, és sempre inferior a 140 litres d’aigua per persona i dia, i encara que s’espera que en un ús corrent en una activitat industrial el nivell pugui ser inferior, tenint en compte el càlcul de 15 habitants equivalents s’hauran d’instal·lar mecanismes d’estalvi o canviar formes d’actuar per arribar a l’eficiència i disminuir aquest càlcul. Tant a la instal·lació com als vestuaris s’hauran d’incorporar, si no se fa ja:

-Atomitzador a aixetes i dutxa.

-Aixetes amb temporitzador o electròniques.

-Aixetes termostàtiques en cas de dutxes i sistemes eco-stop. 

-Cisternes amb doble càrrega.

-Limitadors de cabal per màxim 2,5kg/cm².

-Dispositius anti-fuga.

8.A l’EIA no se fan consideracions ni se projecten actuacions per maximitzar la reducció de l’impacte sobre el canvi climàtic, en relació al que determina l’article 35.c de la Llei 21/2013, de 21 de desembre, d’avaluació ambiental, no se projecten el consum energètic, ni la petjada ecològica. Se preveu normativament necessari l’acompliment obligatori del CTE DB-HE4 per implantació de captadors i acumuladors per l’escalfament d’aigua. A més l’article 94.2 del PORN del PNST indica:

Els projectes de remodelació o de noves edificacions que es puguin executar d’acord amb les determinacions d’aquest Pla, i sempre que no contravinguin altra normativa i tècnicament siguin viables, hauran de preveure la instal·lació d’elements per a la captació d’energia solar i eòlica.

A més l’article 35.c de la Llei 21/2013 fa entreveure que l’avaluació ambiental ha de ser més profunda que únicament l’acompliment de la resta de normativa aplicable. Així com el projecte no pren altres actuacions d’energies renovables  per part de les instal·lacions i/o maquinària és per això que és necessari plantejar condicions que aconsegueixin el major nivell d’eficiència energètica possible, sobretot en un cas de consum industrial on accions estalviadores o provinents d’energies renovables provoquen disminució de la necessitat de producció en un territori on la procedència d’aquest recurs encara empra sistemes altament contaminants com la crema de carbó. És per això que se plantegen aquestes condicions:

a.Se duran a terme canvis estructurals i de tecnologia per maximitzar l’eficiència energètica, tan en edificacions, serveis com transport (p.e. S’empraran bombetes LED i de baix consum; els elements elèctrics hauran de ser de baix consum; les edificacions hauran d’aillar-se tèrmicament; el carretó elevador de gasoil haurà de substituir-se per un d’elèctric; pla de renovació de vehicles de la flota comercial i de distribució, que incorpori paulatinament i amb rendibilitat vehicles elèctrics a mesura que es substitueixin els actuals per obsolescència).

b.Se farà un estudi per determinar la possibilitat d’un complet autoabastiment amb aquestes condicions i amb opcions sempre integrades a les edificacions, en qualsevol cas, es maximitzarà la generació d’electricitat amb energia fotovoltaica (plaques o teules integrades als terrats ) i la instal·lació de finestres amb vidres fotovoltaics.

c.Aquestes mesures se duran a terme en cas d’existència d’altres edificacions comercials a altres localitzacions i dins les possibilitats de la normativa.

9.L’article 17.3 de la Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica de les Illes Balears classifica els espais naturals que requereixen una especial protecció contra la contaminació acústica (G), i que:

Comprenen les àrees de silenci o les zones d’alta sensibilitat acústica, que integren els sectors del territori d’un espai protegit que requereixen una especial defensa contra el renou. S’hi inclouen les categories definides a l’article 11 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental, com també els llocs de la xarxa ecològica europea Natura 2000.

Se delimita per tant amb claredat els espais pertanyents a xarxa Natura 2000 com a àrees de silenci en contraposició a altres categories com son les dels sectors d’usos residencials, industrials, recreatius i d’espectacles, terciaris, sanitaris, docents, i culturals. És a més, la llei no deixa lloc a dubtes per prohibir activitats que no impliquin silenci o respecte a la sensibilitat acústica d’aquests espais quan al punt 17.5 planteja que a aquest tipus d’espais no se podran incloure cap tipus d’àrees de transició com si poden ser delimitats a altres categories.

La planta es situa en l’entorn d’un espais de rellevància ambiental on el descans nocturn per  la fauna és necessari i pot determinar o no la seva supervivència diària, és per això que:

i.Les instal·lacions hauran d’estar insonoritzades i tenir mecanismes d’entrada i sortida que impliquin l’absència de renous (p.e. doble porta automàtica).

ii.El carretons elevadors de gasoil se substituiran per elèctrics silenciosos.

10.Qualsevol actuació per part del promotor no inclosa en el seu projecte derivada d’aquest informe o de l’Acrord de Ple de la CMAIB haurà d’estar avalada per un nou informe favorable de PORN per part del PNST del Servei d’Espais Naturals.

11.En qualsevol cas se recorda que s’hauran de complir amb les condicions establertes a l’acord de Ple de la CMAIB referent a l’expedient 23a/2014.

6.  Declaració d’impacte ambiental

Per tot l’anterior, es formula la declaració d’impacte ambiental favorable a la realització del projecte brollador sorgent Font Major, Terme Municipal d’Escorca, promogut per Productos Embotellados Mallorquines S.L. al concloure’s que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius, sempre que es compleixen les mesures incloses en l’EIA i els condicionants següents:

1.En matèria d’espais de rellevància ambiental i espècies:

a.Les captacions han de respectar el cabal ecològic del torrent del Gorg Blau. S’ha de determinar quin és el cabal ecològic mínim estacional i interanual que mantingui aquest objectiu. Si se vol que el volum d’aigua captada i d’abocament experimentin un augment respecte de l’autorització atorgada s’ha de sol·licitar una nova a la DGRH. Igualment en cas de canvi substancial en els productes utilitzats i abocats.

b.Les activitats constructives o de substitució hauran de dur-se a terme fora del període de març a juny, època de nidificació d’aus.

c.En compliment de l’article 41.e de la Llei 21/2013, de 9 de desembre,  d’avaluació ambiental el promotor haurà de complir amb les següents mesures compensatòries, i presentar-les a l’òrgan ambiental implementades:

i.Instal·lar un sistema de mesura de cabal a les dues sortides de la font per tal de poder determinar el cabal ecològic.

ii.Com a mesura compensatòria per l’afecció als HIC el promotor se farà càrrec de l’edició i publicació d’una tirada de 2000 tríptics al respecte de l’importancia, ubicació, valors ambientals, impactes, bones pràctiques, etc, de les fonts de la serra de Tramuntana en coordinación amb el SEN de la DGENB.

d.El PVA haurà de garantir el compliment de les mesures correctores i preventives dels impactes relatius al registre i seguiment de les mesures de la prevenció de la contaminació, a la revisió periòdica dels productes químics utilitzats, dels resultats de les analítiques fisicoquímiques de l’efluent, del volum d’aigua abocada, i del volum total de les captacions.

2.En matèria paisatgística i d’obres:

a.Se compliran les condicions d’integració paisatgística establertes a l’ informe tècnic d’13 de juny de 2011dels tècnics de la DG de Biodiversitat (PEN-82/11) sobre els criteris reguladors de les instal·lacions relacionades amb la indústria d’embotellament d’aigua en el PNST, d’acord amb la disposició transitòria primera del Decret 19I2007, de 16 de març, pel qual s’aprova el Pla d’ordenació dels recursos naturals (PORN) de la serra de Tramuntana:

a. Les instal·lacions, especialment les seves parts exteriors, han d’incorporar les mesures d’integració que siguin necessàries per a minimitzar l’impacte paisatgístic, sobretot en les zones més accessibles a la percepció sensorial dels observadors.

b.L’aspecte visual dels materials i acabats de les façanes i dels elements constructius ha de ser de la gamma de la pedra, del marès o dels ocres terra. Es prohibeix el revestiment de les façanes amb elements no característics del territori. Igualment queden prohibits els acabats amb elements constructius vists com ara el maó, el bloc de formigó, cobertes de fibrociment i similar. 

c.Les cobertes seran inclinades de teula àrab o mallorquina.

d.La col·locació d’elements i instal·lacions exteriors a l’edificació, com ara, antenes, plaques solars, o similars, ha de fer-se de manera integrada amb el conjunt de l’edificació i del seu entorn i de forma que es minimitzi el seu impacte visual i ambiental.

e.La fusteria exterior de les edificacions ha de ser de fusta o metàl·lica de tipologia idèntica a la tradicional.

b.No existiran elements o instal·lacions de servei a l’aire lliure (canonades, cablejat, dipòsits de qualsevol tipus, contenidors de fems, etc). Les canonades i el cablejat han de ser soterrats. Tampoc s’acumularan elements logístics o materials del procés industrial al aire lliure (palets, botelles, capses de plàstic, etc.) Els contenidors de reciclatge, el dipòsit d’aigües grises  i els de combustible  estaran a cobert i no seran visibles des de l’exterior de les instal·lacions. S’establirà una pantalla vegetal a la zona de la carretera amb vegetació de la zona i se mantindrà.

c.La ubicació de les zones d’aplec d’estris i materials d’obra hauran de ser sempre en zones antropitzades de la planta.

d.S’evitarà que les obres de reparació contaminin el llit del torrent i respectaran l’HIC 9340. Durant les obres per l'explotació del brollador "Font Major 1"se prendran màximes precaucions per evitar abocar substàncies contaminants.

e.Els RCD procedents de la reordenació paisatgística hauran de tractar-se d’acord amb la normativa vigent, s’han de retirar de l’espai una vegada finalitzades les obres, i lliurar a un gestor de residus autoritzat pel seu transport i tractament. Se duran a terme mesures de separació in situ durant la fase d'execució.

f.Els elements etnològics a l’àmbit de les instal·lacions (parets o murs de pedra seca, etc.), no podran veure’s alterats per l’existència o modificació de les edificacions, s’han de trobar integrats i a una distància suficient per que el seu impacte visual i paisatgístic no quedi atenuat. Se respectarà l’article 69 del PORN del PNST.

g.En qualsevol cas se recorda que s’hauran de complir amb les condicions establertes a l’acord de Ple de la CMAIB referent a l’expedient 23a/2014.

h.En cas que es desenvolupin obres en domini públic hidràulic, en les seves zones de protecció (servitud i policia), i/o en zones inundables o potencialment inundables, precisaran d’autorització administrativa prèvia de la DGRH.

3. En matèria de residus:

a.El transport del material d’abocament a l’EDAR se farà mitjançant un gestor de residus autoritzat, a qui també se lliurarà el clorur sòdic residual i altres residus acumulats a la màquina de rentat.S'haurà de garantir l'estanquitat dels dipòsits, amb buidatge periòdic abans de la seva capacitat màxima i manteniment adequat, durant el procés de buidatge s'observaran mesures per evitar vessaments. S'han de conservar els comprovants de l'entrega a gestor autoritzat.

b.Se restitura el medi, recol·lectant i  netejant de vidres la llera del torrent amb coordinació amb la direcció del PNST i el Servei d’Agents del Medi Ambient.

c.L’emmagatzematge de combustibles, residus i de substàncies químiques o perilloses se mantindrà a cobert i en zones impermeabilitzades i amb una xarxa de pluvials que possibiliti recollir vessaments accidentals.

d.Els productes no envasats hauran d’estar emmagatzemats a zones no soterrades  dins contenidors de doble paret. Seran sobre cubeta de contenció de doble paret amb volum superior en un 10% al del contenidor (això tambér per productes envasats) i revisió periòdica certificada. El tràfec de material haurà de ser amb sistema de seguretat hermètic i que impedeixi vessaments accidentals. Aquest punt afecta el dipòsit soterrat de combustible hidrocarbur que també haurà de complir amb el RD 1523/1999, d'1 d'octubre, i IT MI-IP03 i MI-IP04.

e.S’instal·laran sistemes de reducció i compactació de residus. Se reciclaran les etiquetes adhesives descartades provinents del rentatge de les botelles actualment dipositades per rebuig, mitjançant el sistema o gestor més adequat. I la recollida selectiva de residus sòlids s’implantarà també fora del procés productiu.

4.En matèria de recursos hídrics:

a.El sistema de neutralització de les aigües abocades al torrent amb control periòdic i el tractament de les aigües residuals amb EDAR ha de mantenir-se. Els paràmetres pel primer hauran de mantenir per davall dels límits màxims admissibles proposats per la DGENB ( pH 6,5-8,5; DBO5 (a 20ºC sense nitrificació) 25 mg/l; DQO 120; sòlids en suspensió 8 mg/l; nitrats 5 mg NO₃/l; nitrogen total 10 mg/l; amoni total 20 mg NH₄/l; fosfats 0,2 mg PO4; fòsfor total 0,4 mg/l; alumini 1 mg/l; E. coli 0 ufc/100; detergents aniònics 0,5 mg LSS/l) i l’abocament a EDAR ha de complir amb els valors límit establerts a l’article 82 del PHIB (quadre 27).

b.Se controlarà l'efluent abans de l’abocament a la llera del torrent, en cas de no complir amb els paràmetres establerts s’informarà immediatament a la DGRH i la DGENP. Se farà manteniment preventiu adequat a la planta de tractament i als diferents dipòsits de producte.

c.S’ha d’assegurar no abocar o donar lloc a substàncies prioritàries i preferents dels annexos IV i V del RD 817/2015.

d.Per un consum d’aigua eficient de 15 habitants equivalents, s’instal·laran mecanismes d’estalvi o canviaran formes d’actuar. Tant a la instal·lació com als vestuaris s’incorporaran: Atomitzador a aixetes i dutxa; aixetes amb temporitzador o electròniques; aixetes termostàtiques per dutxes i sistemes eco-stop;  cisternes de doble càrrega; limitadors de cabal per màxim 2,5kg/cm²; i dispositius anti-fuga.

5.En matèria de canvi climàtic:

a.Se complirà amb el CTE DB-HE4 per implantació de captadors i acumuladors per l’escalfament d’aigua o bé altres solucions equivalents o alternatives que compleixin amb les condicions bàsiques en matèria de producció d’energia renovable per escalfament d’ACS en el CTE.

b.En compliment de l’article 94 del PORN  i amb l’objectiu d’eficiència energètica: Se duran a terme canvis estructurals i de tecnologia per maximitzar l’eficiència energètica, tan en edificacions, serveis com transport (p.e. es podrien emprar bombetes LED i de baix consum; els elements elèctrics haurian de ser de baix consum; les edificacions haurien d’aillar-se tèrmicament; el carretó elevador de gasoil s’hauria de substituir-se per un d’elèctric; pla de renovació de vehicles de la flota comercial i de distribució, que hauria d’incorporar paulatinament i amb rendibilitat vehicles elèctrics a mesura que es substitueixin els actuals per obsolescència).

c.Se farà un estudi per determinar la possibilitat d’un complet autoabastiment almanco en condicions d’autoconsum amb aquestes condicions i amb opcions sempre integrades a les edificacions, en qualsevol cas, es maximitzarà la generació d’electricitat amb energia fotovoltaica integrats als terrats i la instal·lació de finestres amb vidres fotovoltaics.

d.Aquestes mesures se duran a terme en cas d’existència d’altres edificacions comercials a altres localitzacions i dins les possibilitats de la normativa.

6.En matèria de contaminació acústica a un espai de rellevància ambiental i per aconseguir el descans nocturn per a la fauna les instal·lacions hauran d’estar insonoritzades i tenir mecanismes d’entrada i sortida que impedeixin l’emissió de renous a l’exterior (p.e. doble porta automàtica), i el carretons elevadors de gasoil se substituiran per elèctrics silenciosos.

Aquesta proposta de DIA s’emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l’obtenció de l’autorització. En concret, no s’ha entrat a valorar la necessitat o no de declaració d’interès general del projecte.

 

Palma, 6 de juny de 2018

El presidente de la CMAIB,

Antoni Alorda Vilarrubias