Butlletí Oficial de les Illes Balears

Finalitzat el termini d’exposició pública per a la presentació de reclamacions contra l’acord adoptat pel Ple de l’Ajuntament, en sessió de dia 26 de febrer de 2018, d’aprovació provisional de l’Ordenança municipal reguladora de la convivència, la defensa i la protecció animal en l’entorn humà, publicat en el BOIB núm. 27 de dia 1 de març de 2018, i una vegada resoltes les al·legacions presentades al Ple de l’Ajuntament en sessió de dia 28 de maig de 2018, queda definitivament aprovada l’Ordenança següent, de conformitat amb el que preveu l’article 70.2 de la Llei 7/85, reguladora de les Bases del Règim Local:

ORDENANÇA MUNICIPAL REGULADORA DE LA CONVIVÈNCIA, LA DEFENSA I LA PROTECCIÓ ANIMAL EN L’ENTORN HUMÀ

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

La Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears, atorga als municipis la competència d’ordenació de les relacions de convivència d’interès local i ús dels espais públics, en la qual s’inclou la tinença responsable d’animals domèstics. La Llei 1/1992, de 8 d’abril, de protecció dels animals que viuen a l’entorn humà, i el Decret 56/1994, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament per al desenvolupament i l’aplicació de la Llei 1/1992, atorguen als municipis les facultats de vigilància, inspecció i sanció. Les normes de protecció dels animals venen inspirades per la Declaració Universal dels Drets de l’Animal, proclamada el 15 d’octubre de 1978 per la Lliga Internacional dels Drets de l’Animal i aprovada per la UNESCO i, posteriorment, per l’ONU. Finalment, la Llei 50/1999, de 23 de desembre, sobre el règim jurídic de la tinença d’animals potencialment perillosos, atorga als ajuntaments l’obligació de tramitar les llicències administratives per al compliment de la llei i el Reial decret 287/2002, de 22 de març, pel qual es desplega la Llei 50/1999 esmentada, que en fa el desplegament reglamentari corresponent.

La creixent sensibilitat social pel respecte i la protecció dels éssers vius, en general, i dels animals més propers a les persones, en particular, fa que es reconeguin els animals com a éssers dotats de sensibilitat tant física com psíquica i, per tant, amb capacitat de patir i gaudir. Si tradicionalment la convivència entre les persones i els animals domèstics es basava en llaços d’interès mutu (guarda, caça, control de rates, feines agrícoles i ramaderes, etc.), actualment és tant o més definitiva la idea de convivència per raons d’oci, suport o mútua companyia. En tot cas, el fet d’integrar un animal de companyia en una llar significa que es compta amb el comportament responsable i racional de la persona que se’n responsabilitza i que aquesta compleix les obligacions que això comporta (cura, identificació, vacunació, hàbitat, educació, salut en general, control de la natalitat, ciutadania, etc.).

Així mateix, les persones responsables d’un animal han de conjugar el principi bàsic de respecte envers aquests éssers vius i el principi de respecte a l’entorn i a les persones, comparteixin o no la mateixa afinitat pels animals. Per aquest motiu, els serveis municipals han de desenvolupar un treball de pedagogia social en el qual tothom ha d’estar implicat.

Per una altra banda, aquesta Ordenança té en compte no només els animals anomenats de companyia, sinó, en general, tots els animals domèstics, salvatges i salvatges en captivitat, que viuen en el nostre entorn urbà i rural i que mereixen un tracte i una vida dignes.

CAPÍTOL I. OBJECTE

Article 1

1. Aquesta Ordenança té per objecte establir la regulació de mesures de protecció i tinença d’animals, la defensa i la vigilància dels seus drets, així com dels drets i deures de les persones tenidores i propietàries, i la regulació de la convivència harmònica entre els animals que viuen en l’entorn urbà i rural i les persones. També és objecte d’aquesta Ordenança regular les activitats comercials, industrials, professionals, assistencials i de serveis que hi estiguin relacionades, en el marc de les competències i les obligacions municipals.

2. L’àmbit d’aplicació dels preceptes continguts en aquesta Ordenança és tot el terme municipal d’Artà.

Article 2

Als efectes d’aquesta Ordenança, s’entén per:

a) Animal domèstic: el que pertany a espècies que habitualment es crien, es reprodueixen i conviuen amb persones i que no pertanyen a la fauna salvatge. Tenen també aquesta consideració els animals que es crien per a la producció de carn, de pell o d’algun altre producte útil per a l’ésser humà, els animals de càrrega i els que treballen en l’agricultura o en qualsevol altra activitat productiva o d’oci.

b) Animal de companyia: és l’animal domèstic que les persones mantenen generalment a la llar amb la finalitat d’obtenir-ne companyia. En el marc d’aquesta Ordenança, gaudeixen sempre d’aquesta consideració els cans i els moixos.

c) Animal salvatge: és l’animal autòcton o no autòcton que viu habitualment en estat natural.

d) Animal salvatge en captivitat: és l’animal salvatge autòcton o no autòcton que, de forma excepcional, viu en captivitat i que s’hi manté en un grau de dominació absolut i permanent.

e) Animal exòtic: és l’animal domèstic i salvatge que pertany a espècies no autòctones.

f) Animal potencialment perillós: és el que pertany a races o espècies que tenen la capacitat de produir lesions greus o mortals a persones o a altres animals i danys a les coses. També tenen aquesta qualificació els animals que apareixen relacionats com a tals en el Reial decret 287/2002, de 22 de març, pel qual es desplega la Llei 50/1999, de 23 de desembre, sobre el règim jurídic de tinença d’animals potencialment perillosos, i, en particular, els pertanyents a l’espècie canina inclosos dins d’una tipologia racial que, pel seu caràcter agressiu, mida o potència de mandíbula, tenen la capacitat de causar lesions i, fins i tot, la mort a persones i animals, així com danys a les coses.

g) Espècie invasora: espècie que s’introdueix o s’estableix en un ecosistema o hàbitat natural o seminatural i que esdevé agent de canvi i amenaça per a la diversitat biològica nativa, ja sigui pel seu comportament invasor, o pel risc de contaminació genètica. 

h) Animal abandonat: és l’animal que, tot i dur algun tipus d’identificació, passeja lliurement sense anar acompanyat.

i) Animal vagabund: es considera que un animal és vagabund quan no du microxip ni cap identificació del seu origen o de la seva propietat i no va acompanyat de cap persona ni se’n coneix la propietat.

Article 3

Les competències de tinença responsable i de protecció animal corresponen a la regidoria responsable de l’àrea de medi ambient.

CAPÍTOL II. ACTIVITATS RELACIONADES AMB ELS ANIMALS DE COMPANYIA I DOMÈSTICS

Article 4

1. Constitueixen activitats comercials, industrials, professionals, assistencials i de serveis subjectes a aquesta Ordenança, les següents:

a) Vivers d’animals de companyia.

b) Guarderies d’animals de companyia.

c) Comerços dedicats a la compravenda d’animals.

d) Serveis d’empolainament d’animals.

e) Consultoris, clíniques i hospitals veterinaris.

f) Exposicions, exhibicions, festes i concursos d’animals.

g) Centres d’ensinistrament.

h) Refugis i recintes de custòdia d’animals, municipals o privats.

i) Cementeris d’animals.

j) Granges o recintes particulars dedicats a la cria d’animals domèstics d’utilitat per a les persones (cavalls, ases, ovelles, gallines, porcs, etc.).

k) Agrupacions zoològiques o parcs per a l’exhibició d’animals.

l) Centres hípics.

m) Zoos ambulants, circs i entitats assimilables.

2. Aquestes activitats han de complir totes les mesures establertes sobre llicències d’instal·lacions inicials i els requisits de nucli zoològic establerts a la Llei 1/1992 i d’altres lleis i reglaments existents referent a això.

Article 5

Tots els locals i les instal·lacions adscrites a les activitats a què fa referència l’article 4 d’aquesta Ordenança han de complir les condicions estructurals i de serveis que s’adaptin, com a mínim, a la normativa de la Llei 1/1992, de protecció dels animals, i del Decret 147/2002, de 13 de desembre, pel que fa a les explotacions agropecuàries. Les persones titulars de les activitats a què es refereix l’article 4 d’aquesta Ordenança tenen l’obligació de mantenir els animals en bones condicions higièniques i sanitàries, realitzar qualsevol tractament preventiu que hagi estat declarat obligatori, així com procurar-los un tracte digne i vetlar pel seu benestar tant físic com psíquic. Especialment, també s’han de complir les obligacions establertes als articles 1 a 11 de la Llei 1/1992.

Article 5 bis

1. En l’àmbit d’aplicació d’aquesta Ordenança, queda prohibit utilitzar animals salvatges en captivitat en circs o activitats assimilables, encara que aquests no participin en l’espectacle.

2. Els espectacles amb animals domèstics han de ser autoritzats, prèviament, per l’Ajuntament.

CAPÍTOL III. TINENÇA I TRACTE DELS ANIMALS

Article 6

1. Amb caràcter general, s’autoritza la tinença d’animals de companyia en els habitatges urbans, tinença que queda condicionada a les circumstàncies higièniques òptimes per al seu allotjament, a l’absència de risc en l’aspecte sanitari i de seguretat i a la inexistència de molèsties evitables per al veïnat.

2. Les persones propietàries han d’adoptar les mesures necessàries per impedir que el comportament dels seus animals alteri la tranquil·litat del veïnatge. Així mateix, es prohibeix, de les 22 hores a les 8 hores, deixar en patis, terrasses, galeries, balcons o altres espais oberts, animals domèstics que, amb els seus sons, crits o cants, pertorbin el descans del veïnatge.

3. Respecte a la criança domèstica per al consum familiar d’aus, conills i altres animals similars en terrasses o patis de domicilis particulars, aquesta queda condicionada al fet que les circumstàncies de l’allotjament, l’adequació de les instal·lacions i el nombre d’animals ho permetin, tant en l’aspecte higiènic i sanitari, com per la no existència de molèsties ni perill per al veïnat o per a altres persones.

Article 7

La tinença d’un animal de companyia o d’un animal domèstic comporta una sèrie d’obligacions ineludibles per satisfer les seves necessitats vitals, higièniques i sanitàries. Se’ls ha de proporcionar de manera adequada aliment, aigua, allotjament amb condicions ambientals favorables d’espai, ventilació, humitat, temperatura, llum, aixopluc, així com les cures i l’atenció sanitària necessàries per evitar que l’animal pateixi cap sofriment físic i pugui suposar un risc sanitari per a les persones i altres animals del seu entorn.

Article 8

De conformitat amb la legislació aplicable, es prohibeix expressament:

a) Maltractar o agredir físicament els animals o sotmetre’ls a qualsevol tipus de sofriment o dany.

b) Sacrificar els animals de companyia de forma no eutanàsica. El sacrifici d’aquests animals només el pot realitzar un facultatiu veterinari i amb procediments eutanàsics, sense sofriment per a l’animal.

c) Abandonar qualsevol animal.

d) Mantenir els animals en instal·lacions inadequades, des del punt de vista higiènic i sanitari, o inadequades per les seves característiques i necessitats fisiològiques i etològiques.

e) Tenir els animals de companyia fermats de manera permanent. Si, per qualque motiu justificat, un ca ha de romandre ocasionalment fermat, s’han de complir les disposicions del punt 2 de l’article 10.

f) Mutilar totalment o parcialment orelles, cues, dents o altres parts o òrgans, extirpar ungles o cordes vocals. S’exceptuen les intervencions controlades per veterinaris i destinades a garantir la salut de l’animal, a anul·lar la seva capacitat reproductiva o a identificar els moixos sanats.

g) Mantenir els animals en estat de desnutrició o deshidratació sense que la mesura obeeixi a cap prescripció facultativa.

h) Mantenir els animals sense proporcionar-los una atenció sanitària adequada.

i) Ensinistrar animals amb el fi de reforçar la seva agressivitat.

j) Usar coles o substàncies enganxoses com a mètode de control d’animals vertebrats i invertebrats, exceptuant-ne els mètodes tradicionals de control de plagues dins espais tancats.

k) Transportar animals vulnerant els requisits establerts en la legislació vigent balear, espanyola o de la Comunitat Europea.

l) Usar animals com a mitjà de reclam o complement d’una activitat autoritzada a les vies i als espais lliures públics.

m) Qualsevol altra acció o omissió no esmentada en aquesta Ordenança i continguda a la Llei 1/1992, de protecció dels animals.

Article 9

1. Els animals de companyia o domèstics que hagin de romandre en espais annexos a l’habitatge o en qualsevol terreny o espai exterior han de disposar d’un habitacle impermeable en què arrecerar-se de les inclemències del temps i un espai d’esbarjo i exercici. Aquest habitacle i espai d’esbarjo ha de complir unes mides adequades a les característiques i l’etologia de l’animal i ha d’estar ubicat de tal forma que no estigui exposat directament, de forma prolongada, a la radiació solar ni a la pluja. L’habitacle ha de ser suficientment llarg, alt i ample perquè l’animal hi càpiga folgadament i ha de tenir un espai exterior d’esbarjo adequat perquè es mogui amb llibertat i s’exerciti convenientment. Es prohibeix tenir cans o moixos als balcons i terrasses sense tenir accés a l’interior de la casa.

2. Els animals de companyia no poden estar fermats de forma permanent. Si per qualque motiu justificat un ca ha de romandre fermat, s’han d’acomplir les disposicions de l’apartat 1 d’aquest mateix article i a més, obligatòriament i com a mínim, la normativa de la Llei 1/1992. La longitud del fermall no pot ser, en cap cas, inferior a tres metres i ha de ser, com a mínim, la mesura resultant de multiplicar per quatre la longitud de l’animal. Aquesta cadena de subjecció s’ha de disposar de manera que l’animal pugui córrer al llarg d’un filferro de la major longitud aplicable, convenientment tibat i subjectat sense impossibilitar els moviments de l’animal. L’animal ha de poder arribar amb comoditat al seu habitacle per poder-se arrecerar i a un recipient d’aigua potable. També se li ha de donar menjar i aigua fresca diàriament.

3. Si, per motius justificats, un ca o un equí ha de romandre fermat o tancat, se li ha de garantir exercici físic i se li ha de permetre sortir del seu recinte de forma regular.

4. No poden retenir-se en captivitat ni els animals domèstics o de companyia que pertanyen a espècies protegides o en risc d’extinció, ni aquells que no puguin adaptar-se a la captivitat, bé per les seves condicions naturals, bé per representar un perill per a la salut i seguretat de les persones i dels animals amb què convisquin, llevat d’aquells casos que siguin expressament autoritzats per les administracions competents.

Article 9 bis

1. Queda prohibida la tinença d’animals al·lòctons i d’animals exòtics que, alliberats en el medi, suposin un perill per al nostre ecosistema i les espècies autòctones.

2. Quan un animal salvatge o exòtic no hagi estat declarat i censat en el termini establert o es comprovi que no s’han adaptat les condicions de la seva tinença, l’Ajuntament pot decomissar-lo i portar-lo a un nucli zoològic adient, on quedarà en custòdia fins que la propietat adapti la seva situació a aquesta Ordenança. Les despeses de custòdia i manteniment de l’animal en aquest centre han de córrer a càrrec de la propietat.

3. L’Ajuntament ha de disposar d’un recinte on s’han de mantenir en custòdia els animals domèstics i de companyia trobats sense la presència de la persona responsable i hi han de romandre el temps adequat per localitzar la persona responsable.

4. L’Ajuntament pot establir els mecanismes de cooperació oportuns amb altres administracions i entitats públiques i privades sense ànim de lucre autoritzades degudament que tenguin com a objecte la defensa i la protecció dels animals. 

CAPÍTOL IV. CIRCULACIÓ DELS ANIMALS DE COMPANYIA

Article 10

A la via i als espais públics els animals de companyia han de complir els requisits següents:

a) Han d’anar lligats per mitjà d’un collar o arnès i una cadena o corretja que permeti el control adequat de l’animal per la persona que el condueixi i que no li ocasioni lesions.

b) Als nuclis urbans i a les proximitats de les cases rurals, els moixos poden circular a lloure.

c) Queda sempre prohibida la presència de cans, equins i altres animals en zones destinades a jocs infantils i zones enjardinades (excepte en aquelles zones enjardinades on s’indiqui expressament aquest permís), i dels animals de companyia a les platges i a les zones litorals urbanes, per evitar possibles riscos sanitaris, des de l’1 de maig al 30 de setembre, ambdós dies inclosos. A aquest efecte, es consideren platges i zones de bany les següents: cala Torta, cala Mitjana, cala Estreta, es Matzoc, sa Font Celada, arenalet des Verger, arenalet de na Clara, es caló de Ferrutx, cala Mata, caló de Betlem, Caloscamps, caló des Ermitans, torrent des Parral, sa Platgeta, cala Tonó, s’Estanyol i sa Canova, així com aquelles catalogades i senyalitzades degudament per l’Ajuntament. Així mateix, l’Ajuntament es reserva el dret a designar els horaris i les zones de bany on es permeti la presència d’animals de companyia en temporada d’estiu. Queden fora d’aquesta prohibició els cans d’assistència.

d) Queda prohibit rentar els animals de companyia al carrer.

e) Queda prohibida la circulació, per les vies i els espais públics o privats de concurrència pública, d’animals d’espècies salvatges potencialment perilloses, fins i tot domesticats, sense excepció. 

f) Quan els animals hagin de romandre en vehicles estacionats ha de ser per períodes molt curts de temps i s’han d’adoptar les mesures pertinents perquè l’aireig i la temperatura siguin adients per evitar accidents i molèsties als animals.

g) Queda prohibida l’entrada d’animals de companyia a locals destinats a la fabricació, la venda, l’emmagatzematge, el transport o la manipulació d’aliments.

h) Els propietaris i les propietàries d’establiments públics de tota mena (hotels, pensions, bars, cafeteries, restaurants i similars), segons el seu criteri, poden prohibir o acceptar l’entrada i la permanència d’animals domèstics en els seus establiments, la qual cosa han d’assenyalar visiblement a l’entrada, d’acord amb els requisits establerts en la normativa vigent.

i) La persona propietària o portadora d’un animal de companyia que transiti per les vies i els espais lliures públics està obligada a tenir-lo identificat amb el microxip homologat i a haver-li aplicat totes les vacunes necessàries. En cas que un agent de l’autoritat li requereixi, ha de facilitar la documentació acreditativa de la targeta sanitària expedida pel centre veterinari autoritzat amb les anotacions sanitàries pertinents i el document acreditatiu de la inscripció censal amb el número identificador de l’animal. Així mateix, ha de facilitar aquests documents en el termini més breu possible.

Article 11

Està prohibit deixar els excrements dels animals de companyia a les vies i als espais públics o privats de concurrència pública. Les persones propietàries dels animals o les que els condueixin estan obligades a recollir immediatament aquestes deposicions i a dipositar-les en equipaments especials, o papereres quan aquests no existeixin, i, per aquest motiu, han de dur a sobre un embolcall adequat o un instrument que permeti l’eliminació correcta dels excrements, la qual cosa ha de ser comprovada per agents de l’autoritat municipal.

Article 12

La Batlia pot establir quins animals i en quins llocs i circumstàncies poden ser alimentats per la ciutadania en els espais públics. Està prohibit donar de menjar als animals a les vies i els espais de concurrència pública. Les persones autoritzades per fer-ho ho han de fer de forma higiènica, netejant les restes de menjar, retirant-ne els recipients i participant en les campanyes de control de natalitat promogudes per l’Ajuntament i les associacions de protecció animal. Així mateix, aquestes persones han d’informar les autoritats sobre canvis en el comportament i l’estat sanitari que puguin aparèixer en aquestes poblacions animals. La planificació de les accions de gestió i control s’han de fer sota assessorament veterinari.

CAPÍTOL V. ANIMALS ABANDONATS I VAGABUNDS

Article 13

Queda prohibit abandonar animals tant en el medi natural com en els nuclis urbans. Les persones propietàries d’animals que no vulguin continuar tenint-los estan obligades a cercar-los una llar on siguin ben tractats o, en darrer terme, donar-los a una associació protectora d’animals reconeguda legalment, al servei municipal encarregat de la seva acollida o a l’entitat que en tengui delegat el servei, després de pagar les taxes corresponents. No es consideren abandonats els cans i els cavalls convenientment identificats amb xip i convenientment fermats al mobiliari urbà durant un màxim de deu minuts. 

Article 14

1. Es considera que un animal és vagabund si no duu identificació ni va acompanyat de cap persona. 

2. Es considera que un animal està abandonat si, tot i portar identificació, circula lliurement sense la companyia de cap persona.

3. Els cans assilvestrats proveïts de collar o d’un altre tipus d’identificació tenen, en qualsevol cas, la consideració d’animal vagabund o abandonat. Els altres animals assilvestrats, contràriament, no es consideren com a tals i poden ser objecte de recollida, d’acord amb la legislació aplicable.

Article 15

1. Els serveis municipals o l’entitat amb què tengui acord, contracte o conveni, han de recollir els animals i els han de dur al recinte corresponent fins que aquests siguin reclamats per la propietat, cedits o adoptats.

2. Els animals dipositats en el centre de recollida municipal hi han de romandre, com a mínim, quinze dies, d’acord amb l’article 30 de la Llei 1/1992, de protecció dels animals.

3. L’Ajuntament pot derivar aquests animals a alguna entitat protectora col·laboradora o a una altra canera autoritzada, on han de complir el seu període legal d’espera.

4. Un cop transcorregut aquest termini sense que la propietat hagi comparegut, l’animal pot ser donat en adopció a una persona particular, una vegada vacunat i identificat amb microxip, o en el cas de moixos esterilitzats, en acollida a alguna associació protectora d’animals legalment constituïda, o derivat a la canera d’un altre municipi o, en darrer extrem i d’acord amb els requisits legals, ser sacrificat. L’Ajuntament pot exigir l’abonament de les despeses de manteniment, vacunació i identificació.

5. Si es tracta d’animals salvatges o exòtics, domesticats o no, s’han de derivar a algun centre de recuperació d’espècies de la conselleria competent en matèria de medi ambient. En cap cas, no s’han d’oferir en adopció a particulars.

6. No s’ha de sacrificar cap animal dins el termini legal de guarda, excepte en el cas que ho aconsellin raons justificades i sempre amb prescripció facultativa.

7. En cas que l’animal dugui algun sistema d’identificació, els serveis municipals corresponents han d’avisar el propietari o propietària, qui disposarà d’un termini de vuit dies per recuperar-lo, després d’abonar les taxes corresponents. En canvi, si l’animal no porta cap sistema d’identificació i és reclamat per la persona propietària, aquesta ha de demostrar que l’animal és seu, mitjançant qualsevol prova al seu abast, i ha d’identificar l’animal obligatòriament amb el microxip. En ambdós casos la propietat ha d’abonar les despeses originades pel seu manteniment, a més de presentar la cartilla sanitària amb les vacunes al dia. Si no la té o no està actualitzada, està obligada a donar-la d’alta o a ajustar-la a la legislació vigent.

8. A partir de la trobada de l’animal, l’Ajuntament o l’entitat amb qui tengui conveni de col·laboració poden difondre la fotografia i la descripció de l’animal per fomentar-ne l’adopció mitjançant la seva pàgina web o altres mitjans de difusió social.

Article 16

Durant l’estada dels animals recollits pels serveis municipals en les seves dependències, aquests han de rebre un tracte digne. Així mateix, l’Ajuntament s’ha d’encarregar d’informar la població sobre els animals trobats i custodiats en les seves dependències.

Article 17

1. L’Ajuntament, o l’entitat col·laboradora autoritzada degudament amb què tengui conveni signat, ha de decidir el destí dels animals que no hagin estat recuperats o adoptats després dels 15 dies d’estada mínima en el recinte municipal, d’acord amb la filosofia i les normes d’aquesta Ordenança, i ha d’intentar evitar el sacrifici dels animals.

2. L’Ajuntament, amb l’assessorament de l’entitat col·laboradora amb què tengui conveni signat, ha de realitzar els tràmits necessaris per donar en adopció els animals. En el moment de donar l’animal, el nou propietari o propietària ha d’abonar les despeses de vacunació, desparasitació, cartilla sanitària i identificació de l’animal, i en el cas dels moixos, les despeses d’esterilització, actuacions que ha de realitzar un facultatiu veterinari.

3. En determinats supòsits, hi ha animals que no són susceptibles d’adopció, ja que han de prevaler la seguretat i la salut de les persones (malalties concretes i agressivitat).

CAPÍTOL VI. NORMES SANITÀRIES I TRACTAMENTS OBLIGATORIS

Article 18

1. L’òrgan competent del Govern de les Illes Balears pot ordenar, per raons de salut pública o de sanitat animal, la vacunació́ i/o el tractament obligatori dels animals de companyia.

2. L’Ajuntament ha de col·laborar en la promoció i la divulgació de les vacunacions i els tractaments obligatoris, al mateix temps que ha de vigilar que s’acompleixi allò que s’ordena.

Article 19

Les persones posseïdores de cans, moixos i altres animals de companyia estan obligades a vacunar-los i a fer-los els tractaments obligatoris que assenyali l’administració competent.

Article 20

1. Cada propietari o propietària ha de disposar de la targeta sanitària corresponent, amb les característiques establertes legalment a l’Ordre de la Conselleria d’Agricultura i Pesca de 27 de setembre de 2004.

2. Tots els moixos que tenguin accés a les vies i als espais públics han d’estar esterilitzats.

Article 21

1. Els centres assistencials, els hospitalaris, les urgències mediques, les cases de socors, els facultatius, etc., que donin assistència mèdica o quirúrgica a persones que presentin lesions produïdes per mossegades o rapinyades d’animals, de companyia o salvatges, domesticats o no, han de comunicar, amb caràcter urgent, l’informe de lesions corresponent a la Policia Local, i hi han de fer constar les dades personals de la persona lesionada i les altres que permetin identificar i/o localitzar l’animal causant de la lesió i, també, la persona propietària o posseïdora. Així mateix, qualsevol persona que sofreixi aquestes lesions, tant si demana assistència mèdica com si no, atesa la seva escassa entitat, ha de comunicar amb tota urgència a la Policia Local aquesta circumstancia i ha de fer constar la seva identitat i el seu domicili, així com les dades que permetin identificar i/o localitzar l’animal causant de la lesió. D’altra banda, les persones propietàries o posseïdores d’animals que hagin causat una lesió, tant a si mateixes com a tercers, estan obligades a facilitar les dades de l’animal agressor, tant a la persona agredida (a instància seva o dels seus representants legals, o a iniciativa pròpia) com a les autoritats que ho sol·licitin, i, en tot cas, a donar compte a la Policia Local d’aquesta circumstància, al marge de la possible denúncia formulada conformement als paràgrafs anteriors, amb indicació dels detalls de l’agressió, de la persona agredida, etc.

2. En cada cas, la Policia Local ha de notificar a la persona propietària o posseïdora de l’animal causant de la lesió la immediatesa de la visita dels serveis veterinaris encarregats del seu reconeixement clínic i l’ha d’advertir de l’obligació de facilitar la tasca d’aquests facultatius i del compromís inexcusable de mantenir segrestat l’animal en el seu propi domicili o en una guarderia, des de la data en què va causar la lesió́ i al llarg del període d’observació́ reglamentari.

3. El període d’observació reglamentari s’ha de prolongar catorze dies, al llarg dels quals el personal veterinari col·legiat encarregat del servei ha de practicar dos reconeixements, tan espaiats com sigui possible, a fi de posar en evidència qualsevol quadre d’encefalopatia del qual es pugui induir una sospita formal de ràbia. Si es produeix aquest supòsit, s’ha de donar per acabada l’observació́ domiciliària i s’ha d’ingressar immediatament l’animal sospitós en un centre veterinari adequat per continuar-hi un procés de control sanitari meticulós i més segur.

4. En tot cas i en qualsevol moment, la persona propietària o posseïdora de l’animal causant d’una lesió pot optar per ingressar l’animal en un centre veterinari adequat durant el període d’observació reglamentari i, si és així, n’ha de donar compte a la Policia Local si aquesta ja ha practicat el primer reconeixement a què es refereix el punt 3 d’aquest article. En aquest darrer cas, s’ha de presentar un certificat que acrediti la pràctica i el resultat del reconeixement.

5. La persona propietària o posseïdora de l’animal causant d’una lesió és responsable de consignar-lo en el seu domicili i durant el període d’observació́ reglamentari, i de comunicar als serveis municipals qualsevol incidència que el pugui afectar (mort, lesions, pèrdua, malaltia, etc.) de forma immediata, tot això sense perjudici de quedar rellevat d’aquesta responsabilitat si s’acull al que estableix l’article anterior. Si l’animal no ha estat sotmès al primer dels reconeixements facultatius, aquestes comunicacions s’han de dirigir a la Policia Local.

6. Atès que la conducta mèdica a seguir respecte de la persona lesionada depèn de l’estat sanitari i de les incidències clíniques que puguin afectar l’animal sospitós, durant el període d’observació́, les persones propietàries o posseïdores d’animals causants de lesions incorren en greu responsabilitat en els supòsits següents:

a) No prendre les mesures per evitar la fuita o la pèrdua de l’animal sotmès a la seva custòdia durant el període d’observació reglamentari, quan hi hagi culpa o qualsevol tipus de negligència. 

b) Matar l’animal causant de lesions durant el període d’observació esmentat.

c) Fer desaparèixer el cadàver de l’animal, sigui quina sigui la causa de la mort.

d) Ocultar l’animal o entorpir qualsevol actuació́ administrativa (veterinària, policial, etc.).

7. Els reconeixements clínics dels serveis de sanitat veterinària a l’animal causant de lesions han de generar els certificats corresponents que n’acreditin la pràctica i els resultats, dels quals, inexcusablement, s’ha d’entregar una còpia o enviar un exemplar a la persona propietària o posseïdora de l’animal i a la persona lesionada, perquè en tot moment tenguin coneixement de l’estat sanitari de l’animal causant de la lesió.

8. D’acord amb el Reial decret 287/2002, es consideren gossos potencialment perillosos, encara que no estiguin inclosos a l’apartat anterior, els animals de l’espècie canina que manifestin un caràcter marcadament agressiu o que hagin protagonitzat agressions a persones o a altres animals. En aquests casos, la perillositat potencial l’ha d’apreciar l’autoritat competent atenent criteris objectius, o bé d’ofici o bé després d’haver estat objecte d’una notificació o una denúncia, amb l’informe previ del personal facultatiu veterinari, oficial o col·legiat, designat o habilitat per l’autoritat competent autonòmica o municipal.

CAPÍTOL VII. CENS MUNICIPAL

Article 22

D’acord amb l’article 14 de la Llei 1/1992, de protecció dels animals, les persones propietàries de cans han d’inscriure els animals en el cens municipal corresponent dins el termini màxim de sis mesos, comptadors des de la data de naixement o d’adquisició de l’animal. Els documents necessaris són la cartilla, el document acreditatiu de microxip i el DNI de la persona propietària.

Article 23

1. Les persones posseïdores d’animals catalogats com a potencialment perillosos segons la legislació vigent han de disposar, a més, de la llicència municipal de tinença corresponent i han de formalitzar la sol·licitud d’inscripció en el Registre d’Animals Potencialment Perillosos.

2. Aquesta tramitació s’ha de fer a través de les oficines municipals, després de presentar la documentació especificada en el Reial decret 287/2002, pel qual es desplega la Llei 50/1999, sobre el règim jurídic per a la tinença d’animals potencialment perillosos.

Article 24

Les baixes per mort o desaparició d’animals censats s’han de comunicar, per part de la persona propietària o tutora, al més aviat possible i, com a màxim, en un termini màxim de tres mesos des que s’hagi produït el fet i, alhora, s’ha de presentar la documentació de l’animal. Posteriorment, aquest fet s’ha de comunicar al RIACIB per tramitar la baixa en el registre.

Article 25

Les persones que transfereixin la propietat d’un animal o que canviïn d’adreça o de població estan obligades a comunicar aquest fet, les dades del nou propietari o propietària i la nova adreça al cens municipal en un termini màxim d’un mes des de la seva adquisició, d’acord amb l’article 24 del Decret 56/1994, i, posteriorment, ho han de comunicar al RIACIB per tramitar-ne la baixa en el registre.

Article 26

1. Quan la identificació dels animals sigui obligatòria, i sempre en el cas dels cans, aquesta s’ha de fer mitjançant la implantació d’un microxip.

2. La persona o l’entitat responsable del marcatge de l’animal ha de lliurar a la propietat d’aquest animal el document acreditatiu d’aquest fet, on hi han de constar, almenys, les dades següents: el sistema d’identificació utilitzat, les dades de la persona o entitat que realitza aquest marcatge, l’espècie animal, la raça, el sexe i la data de naixement de l’animal.

3. En qualsevol transacció de l’animal de companyia, s’ha de lliurar a la nova propietat de l’animal el document acreditatiu de la seva identificació i s’ha d’assegurar el canvi de dades que sigui pertinent.

Article 27

L’Ajuntament ha de consultar les dades contingudes en el RIACIB per elaborar el seu cens d’animals domèstics.

CAPÍTOL VIII. SACRIFICI D’ANIMALS, ELS SEUS CADÀVERS I LES SEVES RESTES

Article 28

Amb caràcter general, el sacrifici d’animals de companyia només pot ser efectuat per personal facultatiu veterinari amb procediments eutanàsics que assegurin la prèvia sedació i anestèsia de l’animal per evitar-ne el patiment físic i psíquic.

Article 29

1. Queda prohibit sacrificar un animal de companyia per decisió arbitrària de la persona propietària. El sacrifici d’un animal només s’ha de dur a terme en cas de malaltia greu, dolorosa i incurable, o per suposar un risc per a la salut pública.

2. Quan la persona propietària d’un animal no vulgui continuar assumint la seva tinença, està obligada a cercar-li una llar on sigui ben tractat o, en darrer terme, a donar-lo a una associació protectora d’animals reconeguda legalment, al servei municipal encarregat de la seva acollida o a l’entitat que en tengui delegat el servei. Així mateix, també està obligada a pagar-ne les taxes corresponents. 

Article 30

L’Ajuntament és el responsable de retirar els animals morts de les vies públiques municipals. Aquesta recollida s’ha d’efectuar de forma que impedeixi la contaminació del personal afecte al servei i, en tot cas, en bosses o recipients precintats. Les restes i els cadàvers s’han d’eliminar de manera adequada d’acord amb la legislació vigent.

Article 31

Les persones que tenguin coneixement de l’existència d’un cadàver o de restes d’animals en els espais públics o privats de concurrència pública, ho han de comunicar de forma immediata i han de facilitar les dades necessàries per a la seva localització i recollida.

CAPÍTOL IX. VIGILÀNCIA I INSPECCIÓ

Article 32

1. Correspon a l’Ajuntament d’Artà:

a) Divulgar campanyes informatives del contingut d’aquesta normativa per als cursos escolars i per a la població en general.

b) Establir un sistema de cooperació amb altres institucions públiques o entitats autoritzades per gaudir d’un sistema d’informació actualitzat que li permeti conèixer el cens caní municipal.

c) Recollir, custodiar, identificar i derivar, preferentment a través de l’adopció de particulars o de centres, refugis o associacions de protecció animal sense ànim de lucre, els animals abandonats o donats per les persones propietàries d’acord amb aquesta Ordenança.

d) Albergar aquests animals durant els períodes de temps mínims establerts en aquesta Ordenança.

e) Vigilar perquè es compleixin tots els termes d’aquesta Ordenança municipal i posar especial cura en el compliment dels drets dels animals. Les actuacions del servei d’inspecció i vigilància s’han de fer sense la necessitat d’una denúncia prèvia.

2. Per garantir-ne el compliment i mantenir el control adient, les activitats a què fa referència l’article 4 d’aquesta Ordenança han d’estar sotmeses a la inspecció dels serveis tècnics municipals, que s’han de dotar dels mitjans humans i materials suficients per garantir-ne la realització continuada i han de gaudir de la facultat de poder sol·licitar la col·laboració dels serveis tècnics de la conselleria competent en matèria d’Agricultura i Medi Ambient. Si del resultat de les inspeccions practicades es detecten irregularitats, la Batlia pot adoptar les resolucions i imposar les sancions pertinents. En aquest sentit, la resolució que adopti la Batlia s’ha de fonamentar en l’informe efectuat pels serveis tècnics municipals competents, com a resultat de la inspecció practicada, tot això sense perjudici d’incoar el procediment sancionador, si escau.

Article 33

1. A l’efecte d’aquesta Ordenança, tenen la consideració d’associacions per a la protecció i la defensa dels animals aquelles que estiguin constituïdes legalment, sense ànim de lucre i tenguin com a finalitat la protecció i la defensa dels animals. Les associacions per a la protecció i la defensa dels animals que reuneixin aquests requisits poden obtenir el títol d’entitats col·laboradores de l’Ajuntament d’Artà i signar, amb aquesta finalitat, un conveni de col·laboració i gestió per al compliment d’aquesta Ordenança i dels drets dels animals.

2. L’Ajuntament d’Artà pot convenir amb les entitats col·laboradores la realització de diferents funcions, que s’han detallar en el document de signatura del conveni.

3. Els agents de l’autoritat poden prestar la seva col·laboració a les entitats col·laboradores per a les gestions que tenguin relació amb el compliment d’aquesta Ordenança municipal.

4. L’Ajuntament d’Artà pot establir ajudes econòmiques per a les seves entitats col·laboradores, sempre que aquestes presentin, prèviament, una memòria amb l’estudi econòmic i financer corresponent, on s’especifiquin les activitats a finançar i les diferents fonts de recursos.

CAPÍTOL X. INFRACCIONS I SANCIONS

Article 34

1. Les accions i les omissions que infringeixen aquesta Ordenança i la seva normativa complementària, i l’expressada a la Llei 1/1992 i la Llei 50/1999, generen responsabilitat de naturalesa administrativa, sense perjudici d’allò que sigui exigible per via penal, civil o d’un altre ordre en què puguin incórrer.

2. Si es denuncia una infracció envers un animal i aquest desapareix, la quantia de la sanció es pot incrementar fins al doble de l’import corresponent a la infracció comesa.

Article 35

Les infraccions a què es refereix aquest títol es classifiquen en lleus, greus i molt greus.

Article 36

Són infraccions lleus:

a) Abandonar un animal i que aquest fet impliqui la circulació per la via pública i propietats privades alienes a la persona propietària sense l’autorització corresponent.

b) No retirar les defecacions dels animals de la via pública o de qualsevol lloc destinat al trànsit de vianants.

c) Incomplir, per part de la persona propietària d’un animal, allò que estableix aquesta Ordenança, al capítol IV, article 10, punt c, referent a la circulació dels animals de companyia.

d) Posseir un ca no inscrit en el cens o sense microxip d’identificació, o no comunicar el canvi de propietat.

e) Usar estris destinats a limitar o impedir la mobilitat dels animals en condicions prohibides.

f) Mantenir els animals en instal·lacions inadequades, des del punt de vista higiènic i sanitari, o inadequades per a les seves característiques i necessitats fisiològiques i etològiques.

g) Fer exhibició o usar animals com a mitjà de reclam o complement d’una activitat autoritzada a les vies i als espais lliures públics.

h) Alimentar els animals a les vies o als espais públics sense l’autorització corresponent.

i) Incomplir qualsevol norma o prescripció assenyalada en aquesta Ordenança que no estigui qualificada de greu o molt greu.

Article 37

Són infraccions greus:

a) Transportar animals vulnerant els requisits establerts a l’article 8 de la Llei 1/1992, de protecció dels animals.

b) Obligar els animals a treballar o produir en cas de malaltia o desnutrició, o sobreexplotar-los de manera que es pugui posar en perill la seva salut.

c) Subministrar a un animal substàncies no permeses.

d) Abandonar, de manera no reiterada, un animal.

e) Exposar i vendre animals amb malaltia no contagiosa, tret que aquest extrem sigui desconegut per la persona venedora en el moment de la transacció.

f) Vendre els animals a laboratoris, clíniques o altres establiments per a experimentació, sense l’autorització de l’administració competent.

g) Practicar la venda ambulant d’animals fora dels mercats i les fires legalitzades.

h) Exercir la possessió, l’exhibició, la compravenda, la cessió, la donació o qualsevol altra forma de transmissió d’animals, l’espècie dels quals estigui inclosa en els apèndixs II i III de la CITES o C2 de la legislació comunitària sobre la mateixa convenció, sense els permisos d’importació que corresponguin.

i) No vacunar o no realitzar els tractaments sanitaris pertinents.

j) Sacrificar els animals de companyia de forma no eutanàsica.

k) Dur a terme l’esterilització, la pràctica de mutilacions innecessàries, agressions físiques que produeixen lesions a l’animal i el sacrifici d’animals sense control facultatiu veterinari o contra el que estableix aquesta Ordenança. En el cas d’intervenció quirúrgica, és necessari un entorn adequat i la utilització de material esterilitzat.

l) Causar agressions físiques que produeixin lesions greus.

m) Incomplir l’obligatorietat d’esterilitzar els animals de companyia en els supòsits determinats legalment.

n) Deixar cans en parcs infantils i jardins d’ús per part d’infants i el seu entorn, ja que l’objectiu és evitar deposicions i miccions dins d’aquests espais.

o) No sol·licitar, per part dels establiments o de les entitats organitzadores d’activitats amb animals, la llicència municipal preceptiva, incloent-hi les activitats que es facin en espais públics i zones de domini públic, o incomplir els requisits exigits per a la seva instal·lació o funcionament.

p) Subministrar verí o aliments que contenguin substàncies que danyin la salut de l’animal o que provoquin la seva mort.

q) Reincidir en la comissió d’infraccions lleus durant l’últim any.

Article 38

Són infraccions molt greus:

a) Abandonar reiteradament un animal de companyia, domesticat o salvatge en captivitat.

b) Exposar i vendre animals amb malalties contagioses, tret que sigui indetectable en el moment de la transacció.

c) Celebrar espectacles de bregues entre animals.

d) Exercir la possessió, l’exhibició, la compravenda, la cessió, la donació o qualsevol altra forma de transmissió d’animals o de les seves parts o derivats, l’espècie dels quals estigui inclosa en l’apèndix I de la CITES o CI de la legislació comunitària sobre la mateixa convenció, sense els permisos d’importació que corresponguin.

e) Alliberar en el medi espècies no autòctones (espècies invasores) que suposen un perill per a l’ecosistema i la fauna i flora autòctones.

f) Circular per llocs públics amb un ca potencialment perillós sense morrió o sense subjectar-lo amb una cadena.

g) Posseir un ca potencialment perillós sense identificar o sense registrar en el Registre d’Animals Potencialment Perillosos.

h) Deixar amollat un animal potencialment perillós o no haver adoptat les mesures necessàries per evitar que s’escapi o vagi a lloure. 

i) En el cas de persones propietàries de cans potencialment perillosos, negar-se o resistir-se a subministrar dades o facilitar informació requerida per les autoritats competents o els seus agents, així com subministrar informació inexacta o falsa.

j) Reincidir en la comissió d’infraccions greus durant l’últim any.

Article 39

1. Les infraccions comeses contra els preceptes d’aquesta Ordenança, contra la Llei 1/1992, de protecció dels animals, i contra la Llei 50/1999, de 23 de desembre, sobre el règim jurídic de tinença d’animals potencialment perillosos, s’han de sancionar tal com disposen els apartats següents.

2. Les infraccions lleus s’han de sancionar amb una multa de 70 a 300 euros:

a) Per les infraccions regulades a l’article 36, lletres a i i, la sanció mínima ha de ser de 70 euros.

b) Per les infraccions regulades a l’article 36, lletra c, la sanció mínima ha de ser de 140 euros.

c) Per les infraccions regulades a l’article 36, lletres d, e, f i h, la sanció mínima ha de ser de 90,00 euros.

d) Per les infraccions regulades a l’article 36, lletres b i g, la sanció ha de ser de 300,00 euros.

3. Les infraccions greus s’han de sancionar amb una multa de 300,01 a 1.500 euros:

a) Per les infraccions regulades a l’article 37, lletres a, c, e i i, la sanció mínima ha de ser de 300,01 euros.

b) Per les infraccions regulades a l’article 37, lletres b, d, f i h, la sanció mínima ha de ser de 500,00 euros.

4. Les infraccions molt greus s’han de sancionar amb una multa de 1.500,01 a 15.000 euros:

a) Per les infraccions regulades a l’article 38, lletres a, b i f, la sanció ha de ser de 1.500,00 euros.

b) Per les infraccions regulades a l’article 38, lletres c, d i e, la sanció ha de ser de 2.100,00 euros.

c) Per les infraccions regulades a la Llei 50/1999 amb la qualificació de greus, la sanció ha de ser de 300,52 a 2.404,05 euros.

d) Per les infraccions regulades a la Llei 50/1999 amb la qualificació de molt greus, la sanció ha de ser de 2.404,06 a 15.025,30 euros.

5. La imposició d’una multa per falta molt greu comporta la confiscació immediata dels animals objecte de la infracció i d’altres en possessió de l’infractor.

Article 40

Els establiments que cometin infraccions de forma reiterada poden ser objecte de tancament temporal o definitiu segons les lleis i les normatives vigents.

Article 41

La imposició de sancions correspon a la Batlia en el cas de les lleus, al Ple de l’Ajuntament en les greus i, en les molt greus, a la conselleria competent en matèria d’agricultura, ramaderia i medi ambient.

Article 42

Les conductes susceptibles de sanció administrativa, una vegada tipificada i si són objecte de sanció o multa, s’han de graduar segons els criteris següents:

a) La transcendència social i el perjudici causat per la infracció comesa.

b) L’ànim de lucre il·lícit i la quantia del benefici obtingut en la comissió de la infracció.

c) La reiteració, és a dir, quan hi hagi dues resolucions fermes per fets de la mateixa naturalesa en el període de dos anys, o tres de distinta naturalesa en el mateix període.

Article 43

1. La imposició de qualsevol sanció prevista en aquesta Ordenança no exclou la responsabilitat civil i penal i la indemnització eventual per danys i perjudicis que puguin correspondre a la persona infractora, la qual cosa l’Ajuntament ha de comunicar als organismes corresponents, si escau, segons la normativa vigent. 

2. Amb caràcter voluntari, les sancions econòmiques imposades es poden condonar per activitats substitutives de conformitat amb la normativa legal vigent, que, a aquest efecte, ha d’establir la Batlia i que, en cap cas, no han d’atemptar contra la dignitat de la persona.

3. Per graduar les sancions s’han de tenir en compte, en funció de la tipificació de les infraccions, els criteris establerts en l’article 92.2 del Decret 56/1994, de 13 de maig, de la CAIB, o en la normativa que el substitueixi, i en el Reglament del règim jurídic del procediment general sancionador municipal, així com en la Llei 50/1999 i en el Reial decret 287/2002, per a la tinença d’animals potencialment perillosos.

Article 44

1. La competència i el procediment per exercir la potestat sancionadora s’ha d’ajustar al que estableixen el Reglament del règim jurídic del procediment general sancionador municipal i el Decret 56/1994, mitjançant el qual s’aprova el Reglament de protecció del animals, així com a la Llei 50/1999 i al Reial decret 287/2002, per a la tinença d’animals potencialment perillosos.

2. La prescripció de les infraccions i sancions s’ha de regir pel que disposa la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

Article 45

1. L’Administració local pot retirar els animals sempre que hi hagi indicis d’infracció de les disposicions d’aquesta Ordenança amb caràcter preventiu, mentre no es resolgui l’expedient sancionador que correspongui.

2. Les infraccions tipificades sota els preceptes de la Llei 50/1999 poden dur associades com a sancions accessòries la confiscació, el decomís, l’esterilització o el sacrifici dels animals potencialment perillosos, la clausura de l’establiment o la suspensió temporal o definitiva de la llicència per tinença d’animals potencialment perillosos.

Disposició final primera

Tot el que no es preveu en aquesta Ordenança s’ha d’ajustar al que disposa la Llei 1/1992, de protecció dels animals, i al seu reglament (Decret 56/1994), així com també a tota la legislació i la normativa de rang superior existents i a les que es puguin legislar posteriorment.

Disposició final segona

Queden derogades totes les normes municipals de rang igual o inferior que s’oposin a aquesta Ordenança.

Disposició final tercera

D’acord amb l’article 102 de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears, i l’article 70.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, aquesta Ordenança ha d’entrar en vigor una vegada que sigui aprovada definitivament per la corporació i a partir de la data en què es publiqui el text íntegre en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, sempre que hagi transcorregut el termini previst a l’article 65.2 de la Llei reguladora de les bases de règim local.

 

Annex. Taula de sancions amb la quantia determinada per infracció de determinats preceptes d’aquesta Ordenança, sense perjudici de la instrucció de l’expedient sancionador corresponent

Núm. Ordre	Article	Qualificació	Infracció	Sanció (€)
1	36 a	Lleu	Abandonar un animal i que aquest fet impliqui la circulació per la via pública i propietats privades alienes a la persona propietària sense l’autorització corresponent.	70 (mínim)
2	36 b	Lleu	No retirar les defecacions dels animals de la via pública o de qualsevol lloc destinat al trànsit de vianants.	300
3	36 c	Lleu	Incomplir, per part de la persona propietària d’un animal, allò que estableix aquesta Ordenança, al capítol IV, article 10, punt c, referent a la circulació dels animals de companyia.	140
4	36 d	Lleu	Posseir un ca no inscrit en el cens o sense microxip d’identificació, o no comunicar el canvi de propietat.	90
5	36 e	Lleu	Usar estris destinats a limitar o impedir la mobilitat dels animals en condicions prohibides.	90
6	36 f	Lleu	Mantenir els animals en instal·lacions inadequades, des del punt de vista higiènic i sanitari, o inadequades per a les seves característiques i necessitats fisiològiques i etològiques.	90
7	37 a	Greu	Transportar animals vulnerant els requisits establerts a l’article 8 de la Llei 1/1992, de protecció dels animals.	300
8	37 c	Greu	Subministrar a un animal substàncies no permeses.	300
9	37 d	Greu	Abandonar, de manera no reiterada, un animal.	500
10	37 e	Greu	Exposar i vendre animals amb malaltia no contagiosa, tret que aquest extrem sigui desconegut per la persona venedora en el moment de la transacció.	300
11	37 f	Greu	Vendre els animals a laboratoris, clíniques o altres establiments per a experimentació, sense l’autorització de l’administració competent.	500
12	37 g	Greu	Practicar la venda ambulant d’animals fora dels mercats i les fires legalitzades.	300
13	37 h	Greu	Exercir la possessió, l’exhibició, la compravenda, la cessió, la donació o qualsevol altra forma de transmissió d’animals, l’espècie dels quals estigui inclosa en els apèndixs II i III de les CITES o C2 de la legislació comunitària sobre la mateixa convenció, sense els permisos d’importació que corresponguin.	500
14	37 j	Greu	Sacrificar els animals de companyia de forma no eutanàsica.	500
15	37 k	Greu	Dur a terme l’esterilització, la pràctica de mutilacions innecessàries, les agressions físiques que produeixen lesions a l’animal i el sacrifici d’animals sense control facultatiu veterinari o contra el que estableix aquesta Ordenança. En el cas d’intervenció quirúrgica, és necessari un entorn adequat i la utilització de material esterilitzat.	500
16	38 a	Molt greu	Abandonar reiteradament un animal de companyia, domesticat o salvatge en captivitat.	1.500
17	38 b	Molt greu	Exposar i vendre animals amb malalties contagioses, tret que sigui indetectable en el moment de la transacció.	1.500
18	38 c	Molt greu	Celebrar espectacles de bregues entre animals.	2.100
19	38 d	Molt greu	Exercir la possessió, l’exhibició, la compravenda, la cessió, la donació o qualsevol altra forma de transmissió d’animals o de les seves parts o derivats, l’espècie dels quals estigui inclosa en l’apèndix I de la CITES o CI de la legislació comunitària sobre la mateixa convenció, sense els permisos d’importació que corresponguin.	2.100
20	38 e	Molt greu	Alliberar en el medi espècies no autòctones (espècies invasores) que suposen un perill per a l’ecosistema i la fauna i flora autòctones.	2.100
21	38 f	Molt greu	Circular per llocs públics amb un ca potencialment perillós sense morrió o sense subjectar-lo amb una cadena.	2.500
22	38 g	Molt greu	Posseir un ca potencialment perillós sense identificar o sense registrar en el Registre d’Animals Potencialment Perillosos.	2.500

Artà, 15 de juny de 2018

El batle,

Manuel Galán Massanet