BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Informació sobre la tramitació al Parlament de les Illes Balears (participaciociutadana@parlamentib.es) del Projecte de llei de promoció de la seguretat i la salut en el treball a les Illes Balears (RGE núm. 4434/18).

Atès que la Mesa del Parlament de les Illes Balears, en sessió de dia 16 de maig de 2018, ha acordat d’admetre a tràmit el Projecte de llei de promoció de la seguretat i la salut en el treball a les Illes Balears (RGE núm. 4434/18), per tal de fer efectiu l’article 117.2 del Reglament del Parlament es publica el projecte de llei esmentat, el text del qual es transcriu a continuació.

 

A la seu del Parlament, 17 de maig de 2018

El president del Parlament de les Illes Balears,

Baltasar Picornell i Lladó

 

Projecte de Llei de promoció de la seguretat i la salut en el treball a les Illes Balears

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

I

La comunitat autònoma de les Illes Balears presenta uns índexs de sinistralitat molt elevats, per la qual cosa un dels objectius essencials de la societat ha de ser reduir-los. La defensa i la protecció de la salut en el treball constitueixen un valor essencial que s’ha d’enfocar de manera que es prioritzi la prevenció davant la reparació.

Les mesures que s’adoptin avui tindran resultats a mitjà termini, després d’una important tasca de control, assessorament, sensibilització i conscienciació de tots, atès que la sinistralitat mostra un comportament de tendències. Revertir aquestes tendències requereix un esforç continu, voluntat que per tenir èxit ha de comptar amb el suport de tots els implicats en l’àmbit laboral.

Aquest objectiu resulta especialment exigible als poders públics, ja que específicament se’ls encomana com un principi rector de la política social i econòmica, en l’article 40.2. de la Constitució espanyola, el deure de vetlar per la seguretat i la higiene en el treball. El mandat constitucional ha estat objecte de desenvolupament per la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscs laborals, així com per la seva normativa de desplegament, en coherència amb les disposicions de la Unió Europea i els compromisos internacionals contrets a partir de la ratificació del Conveni 155 de l’Organització Internacional del Treball, sobre seguretat i salut dels treballadors i medi ambient de treball.

La política en matèria de prevenció de riscs laborals, com a conjunt d’actuacions dels poders públics adreçades a la promoció de la millora de les condicions de treball per elevar el nivell de protecció de la salut i la seguretat del personal treballador, s’articula en la Llei de prevenció de riscs laborals, i, basada en principis d’eficàcia, coordinació i participació, ordena tant les actuacions de les diverses administracions públiques amb competències en matèria preventiva, com la necessària participació en aquesta actuació dels col·lectius empresarials i del personal treballador, a través de les seves organitzacions representatives.

El Govern de les Illes Balears, dins l’àmbit de les seves competències, ha de vetlar pel compliment de la normativa en matèria de prevenció de riscs laborals, així com per la promoció de la prevenció dels riscs laborals.

L’article 27.1 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, segons la redacció que en fa la Llei orgànica 1/2007, del 28 de febrer, disposa que, en l’àmbit de les seves competències, les administracions públiques de les Illes Balears han d’impulsar la formació permanent, l’accés gratuït als serveis públics d’ocupació i a l’ocupació estable i de qualitat en la qual es garanteixin la seguretat, la dignitat i la salut en el treball.

Entre els objectius proposats en l’Estratègia Espanyola de Seguretat i Salut en el Treball per al període 2016-2020, aprovada en el Consell de Ministres reunit el 24 d’abril de 2015, destaca la potenciació de les institucions públiques dedicades a la prevenció de riscs laborals i l’adequació de les seves funcions a allò que demana la societat, així com la potenciació del lideratge de les administracions públiques en la gestió de la prevenció de riscs laborals.

L’Estratègia de Seguretat i Salut Laboral de les Illes Balears per al període 2016–2020 va ser aprovada i consensuada amb els interlocutors socials en el Consell de Salut Laboral de les Illes Balears en la sessió ordinària de dia 14 de desembre de 2015. L’Estratègia té vuit objectius estratègics:

- Reduir la sinistralitat laboral millorant les condicions de seguretat i salut laboral de les empreses de les Illes Balears.

- Desenvolupar una cultura de seguretat i salut laboral en el conjunt de la societat balear.

- Promoure el compliment de la normativa de prevenció de riscs laborals i la qualitat i eficàcia dels serveis de prevenció.

- Potenciar la coordinació de les diferents organitzacions i entitats implicades en matèria de prevenció de riscs laborals.

- Millorar i promoure l’estudi i la investigació de malalties professionals, així com la seva detecció i comunicació.

- Sensibilitzar sobre la importància de prevenir els riscs psicosocials.

- Enfortir el paper dels interlocutors socials i la implicació dels col·lectius empresarials i del personal treballador en la gestió de la prevenció de riscs laborals.

- Promoure la investigació i la formació en l’àmbit de la prevenció i la salut laboral.

Per al desenvolupament d’aquestes polítiques de millora de la salut del personal treballador, és imprescindible el concurs dels agents econòmics i socials, i especialment de les mateixes persones treballadores, de manera que han de passar de ser mers destinataris de les actuacions en seguretat laboral a convertir-se en veritables partícips en l’elaboració i adopció de mesures preventives en l’àmbit de l’empresa.

II

Un dels grans reptes en matèria preventiva que té la societat de les Illes Balears és millorar la detecció de malalties professionals. L’article 157 del Text refós de la Llei general de la seguretat social, aprovat pel Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d’octubre, determina que «s’entén per malaltia professional la contreta a conseqüència del treball executat per compte d’altri en les activitats que s’especifiquin en el quadre que aprovin les disposicions d’aplicació i desplegament d’aquesta Llei, i que estigui provocada per l’acció dels elements o substàncies que en aquest quadre s’indiquin per a cada malaltia professional».

Per la seva banda, les lletres e) i f) de l’article 156 del mateix text legal inclouen, dins les contingències professionals, les malalties no incloses en la llista de malalties professionals que contregui el treballador amb motiu de la realització del seu treball, sempre que es provi que la malaltia va tenir per causa exclusiva l’execució d’aquest. Així mateix, les malalties o els defectes, patits anteriorment pel treballador o treballadora, que s’agreugin com a conseqüència de la lesió constitutiva de l’accident.

Els poders públics, per tant, no només han de donar resposta a la necessitat de controlar les causes que provoquen les malalties professionals, sinó que també han de vigilar la infradeclaració de les malalties relacionades amb el treball, especialment en les que no causen baixa, ja que a la llarga poden causar greus perjudicis en la salut del personal treballador, així com per a la societat en conjunt.

En un mercat laboral com el de les Balears, on predomina el sector serveis i el sector turístic, es produeix un fenomen que incideix especialment en la salut del personal treballador. El personal cambrer de pisos, el personal de cuina, el personal que treballa en els serveis de terra, el personal reposador, etc., són professions sotmeses, en ocasions, a ritmes elevats de treball i a sobrecàrregues que acaben perjudicant la salut del personal treballador després de molts anys duent a terme moviments repetitius.

Aquesta situació ha donat lloc a l’aparició en moltes persones treballadores de trastorns musculoesquelètics, això és, alteracions que afecten tant la zona lumbar com els tendons, músculs, nervis i articulacions dels membres superiors i coll. Aquests trastorns s’han constituït com una de les principals causes de baixa laboral, en molts sectors, especialment en professions com ara el personal cambrer de pisos, personal de serveis de terra, personal reposador, cambrers, cuiners i cuineres...

Les causes dels trastorns musculoesquelètics són multifactorials, i és necessari controlar factors com ara l’organització del treball (ritme i intensitat del treball, descansos i pauses, evitar el treball monòton i repetitiu), les tasques i els equips (especialment, eliminar actituds forçades i incòmodes, manipulació excessiva de càrregues), els factors mediambientals (com el soroll, la il·luminació, l’estrès tèrmic...) i individuals (com l’edat, el sexe, l’estat biològic...).

III

El Reial decret 1299/2006, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el quadre de malalties professionals en el sistema de la seguretat social i s’estableixen criteris per a la seva notificació i registre, estableix un nou sistema de comunicació de les sospites de malalties professionals, en part, a causa de les deficiències en les notificacions de les sospites com a conseqüència d’un procediment demostrat ineficient, sense prou vinculació entre el personal mèdic que té la competència per qualificar la contingència i el competent per emetre un diagnòstic de sospita.

L’Institut Balear de Salut Laboral va ser creat pel Decret 107/2010, d’1 d’octubre, com a servei sense personalitat jurídica, dependent de la Direcció General de Salut Laboral, amb l’objectiu de coordinar les competències públiques en matèria de seguretat i salut laboral de les conselleries competents en matèria de salut laboral i salut, que té entre les seves funcions les competències relatives a l’estudi, la investigació i el control de les malalties professionals en l’àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears. Tanmateix, actualment l’Institut Balear de Salut Laboral manca d’una organització administrativa que li permeti el compliment de les funcions per a les quals va ser creat inicialment.

Per mitjà de la Llei 13/2017, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l’any 2018, es va crear l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral com a organisme autònom, ja que es considera que per impulsar les polítiques de millora de la salut del personal treballador és necessari substituir l’anterior Institut de Salut Laboral per un altre ens amb personalitat jurídica, raó per la qual resulta necessari desenvolupar l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral en aquesta Llei com a nou organisme autònom, amb personalitat jurídica pròpia i amb una nova estructura juridicoorganitzativa amb l’objectiu de convertir-lo en un instrument la funció principal del qual sigui la detecció i l’estudi de les malalties professionals que actualment puguin passar desapercebudes com a contingències comunes.

És essencial, per al desenvolupament d’aquestes polítiques, la coordinació tant entre les administracions públiques com amb els representants empresarials i els representants del personal treballador. Especialment, els representants empresarials i els representants del personal treballador s’han de coordinar amb la direcció general competent en matèria de salut pública en les actuacions que aquesta ha de dur a terme en l’àmbit de la salut laboral i que estan previstes en l’article 33.1. de la Llei 33/2011, de 4 d’octubre, general de salut pública.

IV

Amb aquestes premisses, aquesta Llei pretén ser un instrument útil per reduir la sinistralitat, tant des del punt de vista de conscienciació de tota la societat de les Illes Balears, com de la necessària coordinació entre els diferents implicats en matèria de prevenció de riscs laborals, i s’adequa als principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència que preveu l’article 129.1 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. Quant als principis de necessitat i eficàcia, aquesta Llei incorpora noves mesures de caràcter interdisciplinari per tal de promoure, potenciar i millorar la seguretat i la salut en el treball per mitjà de la coordinació entre els diferents òrgans de l’Administració autonòmica optimitzant els seus recursos. Quant al principi de proporcionalitat, aquesta Llei regula el marc en què s’han de desenvolupar les actuacions dels diferents òrgans de l’Administració autonòmica, i és proporcionada a la complexitat de la matèria. Referent al principi de seguretat jurídica, aquesta Llei estableix mesures que tenen per finalitat assegurar les condicions de treball en matèria de seguretat i salut dels treballadors, de conformitat amb les competències de l’Administració General de l’Estat. Aquesta Llei també s’ajusta al principi de transparència ja que aquesta iniciativa legislativa s’ha sotmès a la prèvia consulta pública de participació ciutadana i s’ha sotmès als corresponents tràmits d’audiència i informació pública. Per acabar, en relació amb el principi d’eficiència, no es preveuen càrregues administratives superiors a les que se suporten fins ara.

La Llei està integrada per 38 articles, distribuïts en un títol preliminar, quatre títols, tres disposicions transitòries, una de derogatòria i quatre de finals.

El títol preliminar, dedicat a les disposicions generals, defineix, en els dos primers articles de la Llei, l’objecte, l’àmbit d’aplicació i les finalitats perseguides pel text legal.

Essencialment, constitueix l’objecte d’aquesta Llei establir el marc d’actuació que possibiliti la reducció de la sinistralitat en el treball en l’àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears, mitjançant l’adopció d’un conjunt de mesures d’acció positiva adreçades a la sensibilització, la formació i la promoció de la prevenció de riscs laborals, així com el desenvolupament de l’Institut Balear de Seguretat i Salut en el Treball com a organisme autònom amb personalitat jurídica pròpia.

El títol I regula els aspectes essencials de l’organisme autònom Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral, i n’especifica, en el capítol I, la naturalesa jurídica i l’àmbit d’actuació; en el capítol II, les finalitats i funcions; en el capítol III, l’organització i els òrgans de govern (Presidència, Vicepresidència, Direcció, Consell de Direcció i Consell Rector de Salut Laboral), així com la creació d’un òrgan especialitzat de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral com és la Unitat de Malalties Professionals, i, en el capítol IV, el règim econòmic, pressupostari i de personal.

El títol II regula el conjunt de mesures destinades a promoure la sensibilització sobre els valors de seguretat i salut en el treball. El capítol I se centra en la promoció i la divulgació dels dits valors entre les finalitats del sistema educatiu. El capítol II regula el compromís de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears amb la divulgació d’aquests valors mitjançant campanyes periòdiques de sensibilització, així com el paper que exerceixen els mitjans de comunicació social en aquest tasca.

El títol III es refereix al foment de la formació en matèria de seguretat i salut en el treball, tant en l’àmbit de l’ensenyament reglat com en altres ensenyaments que s’imparteixen en els centres docents ubicats a la comunitat autònoma de les Illes Balears.

El títol IV inclou una sèrie de mesures de promoció de la seguretat i la salut en el treball en matèria de subvencions públiques i contractació administrativa. Concretament, el capítol I determina les exigències de requisits addicionals per accedir a la condició de persona o entitat beneficiària de subvencions públiques, així com la possibilitat d’exigir obligacions específiques en matèria de prevenció si així ho exigeixen les circumstàncies. El capítol II estableix, dins el respecte al marc fixat en la normativa bàsica de contractació administrativa, la possibilitat de l’exigència d’acreditació d’equip tècnic amb funcions en prevenció, així com la possibilitat que els plecs incloguin condicions especials d’execució dels contractes que contribueixin a reforçar les condicions de seguretat i salut en el treball i a afavorir la formació del personal assignat per a la seva execució. 

TÍTOL PRELIMINAR

DISPOSICIONS GENERALS

Article 1

Objecte i àmbit d’aplicació

1. Aquesta Llei té per objecte establir el marc d’actuació que possibiliti la reducció de la sinistralitat en el treball en l’àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears, mitjançant l’adopció d’un conjunt de mesures d’acció positiva adreçades a l’aprenentatge, la sensibilització, la formació i la promoció de la seguretat i la salut laboral, tot això en l’àmbit competencial que li és propi a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i en cooperació i col·laboració amb l’Estat i amb la resta d’autoritats i organismes competents de la comunitat autònoma de les Illes Baleares en aquesta matèria.

2. Així mateix, té per objecte el desenvolupament i el règim jurídic de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral com a organisme autònom, amb personalitat jurídica pròpia, i es configura com a òrgan cientificotècnic en matèria de prevenció de riscs laborals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Article 2

Finalitats

Mitjançant aquesta Llei, s’articula un conjunt de mesures adreçades a assolir les finalitats següents:

a. Gestionar, a través de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral, les polítiques en matèria de seguretat, higiene, medi ambient i salut laboral de la comunitat autònoma de les Illes Balears, tendents a l’eliminació o reducció en l’origen de les causes dels riscs inherents a les condicions de treball, i promocionar-ne totes les millores orientades a elevar el nivell de seguretat i salut del personal treballador.

b. Desenvolupar i consolidar la cultura de la prevenció a les Illes Balears, i enfortir les mesures de sensibilització ciutadana sobre els valors de la seguretat i la salut en el treball.

c. Promoure la millora contínua dels nivells de seguretat i salut laboral en els centres de treball establerts en l’àmbit de la comunitat autònoma.

d. Millorar la detecció de malalties que puguin tenir un origen professional, a través d’una coordinació més eficaç entre les conselleries competents en matèria de treball i salut. En tot cas, cal incorporar la perspectiva de gènere a l’hora d’estudiar i detectar les malalties assenyalades.

e. Promoure la incorporació de la perspectiva de gènere en la integració de l’activitat preventiva de riscs laborals en l’àmbit públic i privat, d’acord amb el que estableix la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d’igualtat d’homes i dones.

TÍTOL I

L’INSTITUT BALEAR DE SEGURETAT I SALUT LABORAL

Capítol I

Naturalesa jurídica i àmbit d’actuació

Article 3

Naturalesa jurídica

1. L’ Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral, que també pot fer servir l’acrònim IBASSAL, és un organisme autònom dels que preveu l’article 2.1.a) de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de les Illes Balears, creat per la Llei 13/2017, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l’any 2018.

2. L’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral es regeix per aquesta Llei, per la seva llei de creació, per la resta de disposicions que hi resultin d’aplicació i per les normes que la despleguin.

Article 4

Àmbit d’actuació

1. L’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral estén la seva actuació a totes les branques d’activitat econòmica en què hi hagi persones treballadores ocupades, incloent-hi les administracions públiques, en els seus centres de treball, establerts a la comunitat autònoma de les Illes Balears. Així mateix, estén la seva actuació a les cooperatives, amb les particularitats derivades de la seva normativa específica.

2. L’Institut també du a terme activitats de promoció de la prevenció de riscs laborals en relació amb les persones treballadores per compte propi. 

Capítol II

Finalitat i funcions

Article 5

Finalitats

L’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral té la finalitat de promoure la seguretat i la salut en el treball i, específicament, se li assignen els objectius següents:

a. La realització de l’activitat preventiva gestionant els serveis corresponents.

b. El desenvolupament de la informació, la investigació i la formació en matèria de prevenció de riscs laborals.

c. L’assessorament, la col·laboració i el suport tècnic a les empreses, el personal treballador, els agents socials i els organismes administratius.

d. El seguiment i l’avaluació de les actuacions tecnicopreventives necessàries en matèria de seguretat i salut laboral, i promoure l’adopció de les mesures preventives necessàries per al seu funcionament correcte.

e. L’execució dels plans i els programes, en desenvolupament de polítiques en aquesta matèria, que li assignin el Consell Rector de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral i la conselleria competent en matèria de treball.

f. La coordinació de les competències públiques en matèria de seguretat i salut de les conselleries competents en matèria de salut i salut pública, d’acord amb la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscs laborals; la Llei 14/1986, de 25 d’abril, general de sanitat, i la normativa que les desplega.

g. L’exercici de les funcions de col·laboració pericial, assessorament tècnic i comprovadores de les condicions de seguretat i seguretat i salut, en col·laboració amb la Inspecció de Treball i Seguretat Social, així com amb l’Institut Nacional de Seguretat, Salut i Benestar en el Treball.

h. La promoció de la integració del principi d’igualtat entre dones i homes en la política de salut i prevenció de riscs laborals d’acord amb el que estableix la Llei 11/2016.

i.

Article 6

Funcions

Per al desenvolupament correcte de les seves finalitats, l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral té encomanades les funcions següents, en l’exercici de les quals ha de vetlar per la coordinació adequada amb les actuacions dels òrgans que tenguin atribuïdes les competències en matèria sanitària i d’indústria per a una més eficaç protecció de la seguretat i la salut del personal treballador:

a. La realització de programes de prevenció de riscs i promoció de la seguretat i la salut laboral.

b. L’elaboració de programes específics d’intervenció general o sectorial en funció de les patologies laborals i dels estudis, la informació, l’anàlisi estadística i epidemiològica i la investigació que es realitzi.

c. L’anàlisi i la investigació de les causes dels accidents de treball i les malalties professionals, així com de tots els danys que puguin derivar-se de l’activitat laboral.

d. Les actuacions de millora en les condicions de seguretat en el treball, higiene industrial, ergonomia, psicosociologia i medicina en el treball, prestant suport i assessorament, i en la coordinació necessària entre les conselleries competents en matèria de treball i de salut.

e. L’establiment d’un protocol de seguiment de l’evolució general de la seguretat i la salut laboral a les Illes Balears que fixi objectius i continguts del seguiment, defineixi fonts i registres, mètodes de tractament de la informació, instruments i suports, i estructura i terminis temporals per a la generació d’informes.

f. La promoció de la incorporació de la perspectiva de gènere en la prevenció de riscs laborals, així com la promoció de la protecció de la maternitat i l’adopció de mesures perquè hi hagi un entorn laboral lliure d’assajament, d’acord amb la Llei 11/2016.

g. L’elaboració de mapes de riscs laborals que detallin les necessitats i limitacions que hi pugui haver, tant en l’àmbit territorial com en el sectorial.

h. L’atenció tecnicosanitària en salut laboral, investigació de malalties professionals i psicosociologia laboral.

i. L’estudi dels factors de risc psicosocial de l’ambient laboral.

j. La investigació, l’estudi i el control de les malalties professionals, tenint en compte la incidència que hi pot tenir el gènere.

k. La promoció de l’establiment d’un protocol d’actuació conjunta per a la detecció, la notificació i el control de malalties professionals i l’exercici de la funció de promoció de la coordinació entre els diferents òrgans responsables en la tramitació d’incapacitats temporals.

l. La creació de registres de sospites i declaració de malalties professionals, de malalties relacionades amb el treball, i d’empreses i del personal treballador exposats a riscs específics, com a part integrant del sistema d’informació.

m. La participació en el disseny i la posada en funcionament de protocols d’exàmens de salut periòdics i de risc per al personal treballador, en coordinació amb la direcció general competent en matèria de salut pública. 

n. La realització d’estudis epidemiològics per a la identificació i la prevenció de les patologies que puguin afectar la salut del personal treballador, en coordinació amb la direcció general competent en matèria de salut pública, com a òrgan competent de la vigilància epidemiològica en l’àmbit laboral, quan així es determini pel nombre i la naturalesa de casos de malaltia detectats en el medi laboral. En la realització dels estudis epidemiològics s’ha de tenir en consideració el teixit productiu i econòmic de les Illes Balears.

o La comunicació a l’efecte oportú, com a òrgan competent de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, prevista en l’article 5 del Reial decret 1299/2006, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el quadre de malalties professionals en el sistema de la seguretat social i s’estableixen criteris per a la seva notificació i registre, quan els facultatius del Sistema Nacional de Salut, en ocasió de les seves actuacions professionals, s’assabentin de l’existència d’una malaltia de les incloses en l’annex 1 que podria ser qualificada com a professional, o bé de les recollides en l’annex 2, i l’origen professional de la qual se sospita.

p. La creació i gestió d’un registre, amb caràcter voluntari, de tècnics de prevenció de riscs laborals que hagin estat acreditats per dur a terme funcions de prevenció de riscs laborals de nivell intermedi i superior que pretenguin exercir la seva activitat a la comunitat autònoma de les Illes Balears.

q. La creació i gestió d’un registre de delegats i delegades de prevenció, dels òrgans específics que, si escau, els substitueixin, així com dels membres dels Comitès de Seguretat i Salut.

r. La gestió i el registre dels serveis de prevenció propis i mancomunats, de les activitats que realitzen, i de les empreses i centres de treball a què donen cobertura.

s. La tramitació de les acreditacions dels serveis de prevenció aliens, i de les entitats formatives i auditores en matèria de prevenció de riscs laborals, amb la comprovació prèvia que compleixen els requisits reglamentaris, i la tutela i el control de les actuacions.

t. La gestió i el registre de les empreses que hagin de realitzar activitats o operacions incloses en l’àmbit d’aplicació del Reial decret 396/2006, de 31 de març.

u. La gestió i el registre de les empreses acreditades en el sector de la construcció que realitzen activitats o operacions incloses en l’àmbit del Reial decret 1109/2007, de 24 d’agost, pel qual es desplega la Llei 32/2006, de 18 d’octubre, reguladora de la subcontractació en el sector de la construcció.

v. La creació de tots els registres que siguin necessaris per al compliment de les seves funcions.

w. L’estudi sobre les condicions de treball que puguin resultar nocives o insalubres durant els períodes de reproducció, embaràs, maternitat i lactància.

x. La programació, la coordinació i el suport d’accions formatives sobre seguretat i salut en el treball, amb especial atenció als col·lectius de persones treballadores en situació de més risc, així com l’ajuda en les iniciatives de promoció de salut laboral que duguin a terme la direcció general competent en matèria de salut pública i la direcció general competent en matèria d’educació.

y. La realització d’activitats divulgatives i informatives en general sobre la prevenció de riscs laborals, la vigilància de la salut i la millora de l’ambient laboral.

z. El foment, el suport i la promoció d’activitats desenvolupades pels col·lectius empresarials i persones treballadores, i les seves respectives organitzacions representatives amb vista a la millora de les condicions de seguretat i salut en el treball, la reducció de riscs laborals i la investigació i posada en funcionament de noves formes de protecció.

aa. La programació de controls generals i sectorials que permetin el seguiment de les actuacions preventives que es realitzin en les empreses per a la consecució dels objectius prevists en la Llei 31/1995.

bb. La realització de totes les funcions, activitats i tasques que impliquin assessorar i auxiliar la Inspecció de Treball i Seguretat Social i col·laborar-hi, dins el marc establert en la Llei 31/1995.

cc. Amb caràcter general, totes les activitats que resultin necessàries per al compliment dels objectius de promoció i prevenció en matèria de seguretat i salut en el treball.

dd. La coordinació amb la direcció general competent en matèria de salut pública en les actuacions que aquesta ha de dur a terme d’acord amb l’article 33.2 de la Llei 33/2011, de 4 d’octubre, general de salut pública.

Capítol III

Organització

Article 7

Òrgans de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral

L’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral està integrat pels òrgans següents:

a. Òrgans unipersonals:

- la Presidència

- la Vicepresidència

- la Direcció

b. Òrgans col·legiats:

- el Consell de Direcció

- el Consell Rector de Salut Laboral

c. Òrgan d’assessorament:

- Unitat de Malalties Professionals

Secció 1a

Òrgans unipersonals

Article 8

La Presidència

1. La Presidència és l’òrgan superior de direcció unipersonal, i exerceix la representació legal i ordinària de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral i les funcions que aquesta Llei li encomana.

2. Amb caràcter nat, el càrrec de la Presidència recau en la persona titular de la conselleria competent en matèria de treball.

Article 9

Funcions de la Presidència

Són funcions de la persona que exerceix la Presidència, entre d’altres:

a. Representar l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral.

b. Proposar al Consell de Govern el nomenament i el cessament del director o directora de l’Institut.

c. Formular motivadament l’avantprojecte de pressupost de l’Institut.

d. Executar els acords del Consell de Govern en el marc de les seves competències.

e. Subscriure convenis i acords de col·laboració i cooperació amb altres administracions públiques, entitats públiques i privades, corporacions, universitats, centres d’investigació i empreses.

f. Ser l’òrgan de contractació de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral .

g. Presidir les reunions del Consell Rector i del Consell de Direcció, moderar el desenvolupament dels debats, així com representar-los.

h. Autoritzar despeses, contreure obligacions i proposar pagaments d’acord amb la normativa autonòmica vigent en matèria de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

i. Concedir ajuts i subvencions.

j. Acordar les convocatòries de les reunions del Consell de Direcció i del Consell Rector ordinàries i extraordinàries, així com la fixació dels ordres del dia, tenint en compte les peticions dels vocals, presentades amb l’antelació suficient.

k. Decidir les votacions del Consell de Direcció i del Consell Rector en cas d’empat.

l. Exercir la direcció, la iniciativa i la inspecció de tots els serveis i la superior direcció del personal.

m. Qualssevol altra que no correspongui a un altre òrgan, així com les que li atribueixin les lleis i els reglaments.

Article 10

La Vicepresidència

1. La Vicepresidència recau amb caràcter nat en la persona titular de la conselleria competent en matèria de salut.

2. La persona que exerceix la Vicepresidència de l’Institut ha d’assumir les funcions de la persona que exerceix la Presidència en cas d’absència, vacant o malaltia del president o presidenta, i les que expressament aquesta li delegui.

Article 11

La Direcció. Naturalesa, nomenament i cessament

1. La persona que exerceix la Direcció és l’òrgan de direcció tècnica, gestió i execució de les competències que desenvolupa l’Institut, sota la superior autoritat de la persona que n’exerceix la Presidència i amb dependència funcional de la persona titular de la direcció general competent en matèria de salut laboral.

El director o directora ha de mantenir amb l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral una relació laboral especial d’alta direcció, que es regeix per les clàusules estipulades en el contracte de treball corresponent, amb subjecció a les fonts i els criteris reguladors establerts en l’article 3 del Reial decret 1382/1985, d’1 d’agost, pel qual es regula la relació laboral especial del personal d’alta direcció. Al director li és aplicable la normativa reguladora del règim d’incompatibilitats dels membres del Govern i dels alts càrrecs, d’acord amb l’article 21.2 de la Llei 7/2010.

2. El nomenament i el cessament es disposen per acord del Consell de Govern, a proposta de la persona que exerceixi la Presidència.

3. En el supòsit de vacant, absència, malaltia o una altra causa legal, les funcions de la persona que exerceix la Direcció de l’Institut les ha d’assumir, temporalment, la persona que ocupa la direcció general competent en matèria de salut laboral o la persona que designi la Presidència de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral.

Article 12

Funcions

Són funcions de la Direcció:

a. La direcció tècnica i administrativa dels serveis i la direcció del personal de l’Institut.

b. L’elaboració i redacció de l’avantprojecte de pressupost de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral, i el control de la seva execució.

c. L’elaboració de la memòria anual d’activitats i la seva tramesa al Consell de Direcció.

d. La prestació d’assistència tècnica, informació i assessorament a la Presidència, la Vicepresidència, el Consell de Direcció, el Consell Rector i l’Autoritat Laboral quan sigui requerit per a això.

e. La programació i planificació d’activitats d’acord amb els plans i programes que s’estableixin en matèria de prevenció de riscs laborals.

f. El control i la supervisió de les activitats que es duguin a terme i dels procediments establerts per acomplir-les eficaçment.

g. La gestió econòmica i pressupostària.

h. Qualssevol altra que li atribueixin les lleis i els reglaments o li siguin encomanades.

Secció 2a

Òrgans col·legiats

Article 13

El Consell de Direcció. Naturalesa i composició

1. El Consell de Direcció és l’òrgan superior col·legiat i està integrat pel president o presidenta, el vicepresident o vicepresidenta i nou vocals.

2. El president o presidenta és la persona titular de la conselleria competent en matèria de treball, i el vicepresident o vicepresidenta és la persona titular de la conselleria competent en matèria de salut.

3. Els vocals i les vocals del Consell de Direcció són els següents:

- Una persona en representació de la conselleria competent en matèria d’hisenda i pressuposts.

- Una persona en representació de la direcció general competent en matèria de funció pública.

- Una persona en representació de la conselleria competent en matèria de salut pública.

- Una persona en representació de la direcció general competent en matèria de salut laboral.

- Una persona en representació del Servei de Salut de les Illes Balears (IBSALUT).

- Dos representants de les organitzacions sindicals més representatives en l’àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears, en proporció amb el nombre de components que s’assignin a cadascuna de les organitzacions sindicals a la Taula Social Tripartida de les Illes Balears.

- Dos representants de les organitzacions empresarials més representatives en l’àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears, en proporció amb el nombre de components que s’assignin a cada una de les organitzacions empresarials a la Taula Social Tripartida de les Illes Balears.

4. Exerceix les funcions de secretari o secretària del Consell de Direcció el director o directora de l’Institut, que assisteix a les sessions amb veu i sense vot.

5. Ha d’assistir a les sessions per a tasques d’assessorament jurídic dels òrgans directius, amb veu i sense vot, una persona en representació de l’Advocacia de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, sense perjudici que aquesta pugui delegar les funcions en una persona membre del servei que tengui atribuït l’assessorament de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral.

6. El conseller o consellera titular de la conselleria competent en matèria de treball i el conseller o consellera competent en matèria de salut hi adquireixen la condició de membre i són nomenats de forma automàtica quan accedeixen al càrrec corresponent. La resta de membres representants de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears són designats i nomenats pels consellers dels quals depenen, que podran nomenar una altra persona que pugui assistir en nom de la persona titular quan aquesta no pugui assistir per absència, vacant, malaltia o un altre impediment legal.

7. Els vocals i les vocals que representen les organitzacions empresarials i sindicals més representatives són nomenats i se’n disposa el cessament per resolució del conseller o consellera d’adscripció a proposta de les organitzacions empresarials i sindicals respectives, que podran nomenar una altra persona que pugui assistir en nom de la persona titular quan aquesta no pugui assistir per absència, vacant, malaltia o un altre impediment legal .

8. Els membres del Consell de Direcció no tenen dret a percebre cap tipus de dieta per assistir a les sessions.

Article 14

Funcions

Són funcions del Consell de Direcció:

a. Aprovar el pla d’actuació de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral i elevar-lo a la persona titular de la conselleria d’adscripció.

b. Aprovar la memòria anual de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral.

c. Proposar a la conselleria d’adscripció l’aprovació o modificació del règim jurídic i els estatuts de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral.

d. Aprovar l’avantprojecte de pressuposts de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral.

e. Resoldre els procediments de revisió d’ofici dels actes nuls i la declaració de lesivitat dels actes anul·lables dels òrgans unipersonals de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral d’acord amb l’article 21.4 d’aquesta Llei.

f. Qualssevol altra que li atribueixin les lleis i els reglaments.

Article 15

Funcionament

1. El règim de constitució, convocatòria, funcionament i adopció d’acords del Consell de Direcció és el que estableixen, amb caràcter general, per als òrgans col·legiats, els articles 15 i següents de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, i els articles 17 i següents de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

2. El Consell de Direcció es pot constituir, convocar, fer les seves sessions, adoptar acords i remetre actes tant de forma presencial com a distància.

Article 16

El Consell Rector de Salut Laboral. Naturalesa 

El Consell Rector és l’òrgan col·legiat de participació tripartit i paritari de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral, representat per les administracions i els agents econòmics i socials més representatius de les Illes Balears. Es configura com l’òrgan assessor, consultiu i de participació de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en matèria de seguretat i salut en el treball.

Article 17

Composició

1. La composició del Consell Rector de Salut Laboral és la següent:

a. Presidència: l’ha d’ocupar la persona titular de la conselleria competent en matèria de treball.

b. Vicepresidència: l’ha d’ocupar la persona titular de la conselleria competent en matèria de salut.

c. Per l’Administració, deu vocals, que han de ser:

- Una persona representant de la direcció general competent en matèria de salut laboral.

- Una persona representant de la direcció general competent en matèria de salut pública.

- Una persona representant de la direcció general competent en matèria d’educació.

- Una persona representant de la direcció general de l’IBSALUT.

- Una persona representant de la direcció general competent en matèria de funció pública.

- Una persona representant del Consell Insular de Mallorca.

- Una persona representant del Consell Insular de Menorca.

- Una persona representant del Consell Insular d’Eivissa.

- Una persona representant del Consell Insular de Formentera.

- Una persona representant proposada per la FELIB.

d) Dotze representants de les organitzacions sindicals més representatives en l’àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears, en proporció amb el nombre de components que s’assignin a cadascuna de les organitzacions sindicals a la Taula Social Tripartida de les Illes Balears.

e) Dotze representants de les organitzacions empresarials més representatives en l’àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears, en proporció amb el nombre de components que s’assignin a cada una de les organitzacions empresarials a la Taula Social Tripartida de les Illes Balears.

2. Exerceix les funcions de secretari o secretària del Consell Rector el director o directora de l’Institut, que assisteix a les sessions amb veu i sense vot.

3.  Els vocals i les vocals que representen les organitzacions empresarials i sindicals més representatives són nomenats i se’n disposa el cessament per resolució del conseller o consellera d’adscripció a proposta de les organitzacions empresarials i sindicals respectives, que podran nomenar una altra persona que pugui assistir en nom de la persona titular quan aquesta no pugui assistir per absència, vacant, malaltia o un altre impediment legal.

4. Igualment hi han d’assistir, amb veu i sense vot, una persona representant de les mútues d’accidents de treball i malalties professionals de la Seguretat Social, i una altra de les associacions de serveis de prevenció aliens amb representativitat a les Illes Balears.

5. També, amb veu i sense vot, hi ha d’assistir una persona en representació de la Inspecció de Treball i Seguretat Social.

6. Per iniciativa pròpia o a petició de la meitat dels membres del Consell Rector, la Presidència pot convidar a les reunions, amb veu i sense vot, persones la intervenció de les quals consideri convenient d’acord amb els punts inclosos en l’ordre del dia, a raó dels seus coneixements, preparació, prestigi o altres circumstàncies.

7. En cap cas, els qui exerceixin com a vocals no poden atribuir-se la representació o les facultats del Consell Rector, tret que expressament se’ls hagi atorgat per acord de l’òrgan col·legiat, i per a cada cas concret.

Article 18

Funcions

Són funcions del Consell Rector de Salut Laboral les següents:

a. Amb caràcter previ a la seva aprovació, conèixer els programes i els plans d’actuació que, en matèria de seguretat i salut, hagi d’executar el Govern de les Illes Balears, i informar-ne.

b. Conèixer l’avantprojecte de pressupost anual.

c. Conèixer la proposta de nomenament i cessament del director o directora de l’Institut.

d. Conèixer la proposta d’estatuts i les seves modificacions.

e. Impulsar les activitats de planificació i programació pròpies de l’Institut.

f. Realitzar funcions de seguiment sobre l’execució dels programes i la gestió dels serveis. A tal efecte, el director o directora de l’Institut li proporcionarà la informació que necessiti.

g. Elevar propostes i peticions a les conselleries que exerceixin competències en matèria de prevenció de riscs laborals.

h. Actuar com a òrgan consultiu de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en totes les qüestions relacionades amb la prevenció de riscs laborals competència de l’Administració autonòmica.

i. Proposar criteris i directrius d’actuació en matèria de seguretat i salut en el treball, en el marc dels plans d’actuació que s’estableixin.

j. Avaluar el grau d’implantació i els programes d’aplicació de la Llei de prevenció de riscs laborals i les seves normes de desplegament a la comunitat autònoma.

k. Efectuar el seguiment i l’avaluació del pla d’acció anual.

l. Efectuar el seguiment de les actuacions públiques en matèria de salut laboral.

m. Proposar i impulsar les mesures necessàries per al millor compliment de les finalitats assignades a l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral.

n. Proposar el desenvolupament del sistema de formació i informació d’estudis, investigació i estadístiques relacionades amb la salut laboral.

o. Informar sobre tots els projectes d’elaboració de disposicions normatives sobre salut laboral.

p. Proposar processos d’investigació encaminats a la identificació i prevenció de riscs laborals, la seva divulgació i formació en matèria preventiva.

q. Qualssevol altres facultats que li atribueixin les lleis i els reglaments.

Article 19

Funcionament

1. El Consell Rector funciona en ple i en comissió de grups de treball.

2. El Consell Rector pot constituir grups de treball, en els àmbits de la seva competència, de forma temporal o permanent, amb caràcter temàtic, sectorial o insular, sempre que es consideri necessari per al compliment de les seves finalitats. La creació, la regulació de la composició i el funcionament són competència del Consell Rector.

3. Les reunions plenàries del Consell Rector s’han de convocar, amb caràcter ordinari, dues vegades l’any, i amb caràcter extraordinari, quan la importància o la urgència dels assumptes així ho requereixi, per iniciativa del president o de les dues terceres parts del conjunt dels vocals del ple.

4. Per a la vàlida constitució del Consell Rector, a l’efecte de la celebració de sessions, deliberacions i presa d’acords, es requereix la presència de la meitat més una de les persones que l’integren.

5. La convocatòria del Consell Rector s’ha d’efectuar amb una antelació mínima de 48 hores i cal indicar-hi el dia, l’hora i lloc de la reunió, així com l’ordre del dia, i incloure-hi, si escau, la documentació necessària per al desenvolupament de la reunió.

6. Els acords del ple del Consell Rector s’adopten per majoria dels representats. En tot cas, han de constar en l’acta els vots discrepants i el seu fonament, quan així ho sol·licitin els respectius membres.

7. De cada sessió que se celebri en el Consell Rector s’ha d’estendre una acta, que ha de signar la persona que n’exerceixi la secretaria i ha de visar la persona que n’exerceixi la Presidència.

8. Els membres del Consell Rector que tenguin el domicili fora de l’illa on se’n facin les reunions tenen dret al reemborsament de les despeses de desplaçament que es puguin produir per assistència a les sessions. En cap cas no s’han de pagar dietes per assistir a les sessions del Consell Rector. S’ha de fomentar la participació de forma telemàtica dels vocals del Consell Rector que no resideixin a l’illa on es facin les reunions.

9. Es podran crear comissions cientificotècniques per al desenvolupament de recerques i anàlisis específiques en atenció a les característiques especials que el Consell Rector consideri.

Secció 3a

Òrgan d’assessorament

Article 20

La Unitat de Malalties Professionals

1. La Unitat de Malalties Professionals és l’òrgan d’assessorament i consulta de l’actuació ordinària de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral en matèria de malalties professionals. A aquest òrgan corresponen les activitats de l’Institut en relació amb la investigació, l’estudi i el control de malalties professionals. En tot cas, la Unitat de Malalties Professionals ha de dur a terme les seves funcions tenint present la perspectiva de gènere.

2. La Unitat de Malalties Professionals té entre les seves funcions generar el coneixement suficient per a la investigació, especialment de les malalties recollides en l’annex II del Reial decret 1299/2006, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el quadre de malalties professionals en el sistema de la seguretat social, de les quals se sospiti l’origen professional i la inclusió de les quals es podria preveure en el futur en l’annex I del dit Reial decret.

Tot això, amb la finalitat de generar el coneixement científic suficient i adequat per efectuar estudis que permetin, de conformitat amb l’article 11 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscs laborals, relatiu a la coordinació entre les administracions competents, i respectant en tot cas les competències estatals, valorar les activitats i les patologies que es tenen en compte amb vista a la qualificació de la malaltia professional.

La Unitat de Malalties Professionals, a l’hora d’efectuar les investigacions pertinents, ha de tenir en consideració la influència que pot tenir la perspectiva de gènere en aquesta matèria. Així mateix, cal posar especial esment en les professions més habituals i amb un índex més gran de sinistralitat a les Illes Baleares, com ara personal cambrer de pisos, personal de cuina, personal que treballa en serveis de terra o personal reposador, entre d’altres.

3. Reglamentàriament, s’ha de desplegar l’organització i el funcionament de la Unitat de Malalties Professionals. Específicament, s’estableix que han de formar part de la Unitat les conselleries competents en matèria de treball i salut.

4. La Unitat de Malalties Professionals de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral és l’òrgan competent de la Comunitat Autònoma per a la tramitació i el registre de les comunicacions de malalties que podrien ser qualificades com a professionals, d’acord amb l’article 5 del Reial decret 1299/2006, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el quadre de malalties professionals en el sistema de la seguretat social i s’estableixen els criteris per a la seva notificació i registre.

Capítol IV

Règim jurídic, econòmic, pressupostari i de personal

Article 21

Règim jurídic

1. Els actes dictats pel director o directora i pel vicepresident o vicepresidenta de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral no exhaureixen la via administrativa i s’hi pot interposar un recurs d’alçada davant el president o presidenta de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral .

2. Els actes dictats pel president o presidenta i pel Consell de Direcció de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral en l’exercici de les seves competències exhaureixen la via administrativa i s’hi pot interposar, potestativament, un recurs de reposició o directament un recurs contenciós administratiu.

3. La competència per resoldre els procediments de revisió d’ofici dels actes nuls i la declaració de lesivitat dels actes anul·lables dels òrgans unipersonals de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral correspon al Consell de Direcció i, respecte dels actes dictats pel Consell de Direcció, a la personal titular de la conselleria d’adscripció, d’acord amb l’article 33 de la Llei 7/2010.

Article 22

Règim econòmic i pressupostari

1. El pressupost de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral s’integra com a secció pressupostària en el pressupost de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, de conformitat amb l’article 40 de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de les Illes Balears.

2. Els recursos de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral estan constituïts per:

a. Les consignacions específiques previstes en els pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

b. Les transferències, corrents o de capital que procedeixin d’altres administracions o organismes públics.

c. Els béns i valors, productes i rendes que provenguin del patrimoni que li adscrigui la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

d. Els ingressos ordinaris i extraordinaris que estigui autoritzat a percebre.

e. Les subvencions, aportacions i donacions que rebi de qualsevol organisme públic o de particulars.

f. Qualsevol altre recurs que se li pugui atribuir.

Article 23

Règim patrimonial i de contractació

1. El patrimoni de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral estarà integrat pels béns i drets de contingut econòmic que li adscrigui la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, els quals s’han de destinar exclusivament al compliment de les finalitats per a les quals varen ser adscrits, bé de forma directa, bé mitjançant la percepció de les seves rendes i fruits.

2. Els béns i el patrimoni que la Comunitat Autònoma de les Illes Balears adscrigui a l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral per al compliment de les seves finalitats conserven la seva qualificació jurídica originària.

3. Els béns i el patrimoni que l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral pugui adquirir o rebre per llegats, donacions o altres causes queden integrats, amb caràcter general, en el patrimoni de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

4. La contractació de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral s’ha d’ajustar a les prescripcions de la normativa bàsica en matèria de contractació de les administracions públiques i a la normativa autonòmica en la matèria. Ha d’actuar com a òrgan de contractació qui sigui titular de la Presidència de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral.

Article 24

Règim del personal

1. El personal de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral està integrat pel personal funcionari o laboral de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears que li sigui adscrit, així com pel personal de nou ingrés que s’incorpori d’acord amb la normativa vigent en matèria de funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

2. L’Institut, com a referent en prevenció de riscs laborals, ha de comptar amb un equip multidisciplinari de tècnics superiors de prevenció de riscs laborals que desenvolupi les funcions de planificació, gestió, execució, control, estudi i recerca en aquesta matèria. Aquests tècnics han de tenir la capacitació professional necessària per exercir les funcions de nivell superior pròpies de la prevenció, per la qual cosa han de tenir una titulació universitària oficial i, a més, posseir una formació mínima acreditada per una universitat amb el contingut especificat en el programa al qual es refereix l’annex VI del Reial decret 39/1997.

3. En l’exercici de les seves funcions, el personal funcionari de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral té la consideració d’agent de l’autoritat pública, les persones titulars dels centres de treball li han de facilitar l’accés, i els col·lectius empresarials i persones treballadores li han de prestar la seva col·laboració per al compliment millor de les seves funcions.

TÍTOL II

MESURES DE SENSIBILITZACIÓ SOBRE ELS VALORS DE SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL

Capítol I

En l’àmbit educatiu

Article 25

Promoció i divulgació de valors relatius a la seguretat i la salut en el treball

1. Dins el marc fixat per la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa, el sistema educatiu balear ha d’incloure expressament entre les seves finalitats la promoció i divulgació dels valors relatius a la seguretat i la salut en el treball i, en particular, la importància del compliment de les mesures tendents a garantir-les.

2. L’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears ha d’impulsar la realització d’activitats adreçades a la comunitat escolar mitjançant les quals es fomentin en l’alumnat actituds i comportaments preventius que els permetin adquirir hàbits conformes als valors de seguretat i salut en el treball abans de la seva incorporació en l’àmbit laboral.

Capítol II

En l’àmbit de la publicitat i dels mitjans de comunicació

Article 26

Campanyes públiques de sensibilització

1. La Comunitat Autònoma de les Illes Balears ha de fer regularment campanyes de sensibilització sobre la prevenció de riscs laborals i a favor de la millora de les condicions de seguretat i salut en el treball. A aquest efecte, ha d’utilitzar els mitjans que siguin necessaris perquè el conjunt de la població i, especialment, la població en edat laboral tenguin accés a les campanyes i prestar especial atenció als col·lectius socials amb necessitats específiques en els quals el nivell de desprotecció pugui ser més gran.

2. Les campanyes poden orientar-se, entre altres finalitats, a afavorir la integració de la prevenció laboral com a hàbit social de primer ordre, així com a propiciar el compliment de les obligacions a què queden subjectes tant les empreses com les persones treballadores.

3. Així mateix, les campanyes de sensibilització s’han de dur a terme de manera que se’n garanteixi l’accessibilitat a les persones amb discapacitat.

4. En tot cas, i en compliment de l’article 45 de la Llei 11/2016, a les campanyes de sensibilització s’ha de promoure la incorporació de la perspectiva de gènere en la integració de l’activitat preventiva de riscs laborals.

Article 27

Altres accions promocionals

1. La Comunitat Autònoma de les Illes Balears ha de realitzar accions públiques de promoció de la seguretat i la salut en el treball, i fomentar-hi la participació de les organitzacions sindicals i empresarials més representatives.

2. La Comunitat Autònoma de les Illes Balears ha de garantir la difusió dels actes que organitzi en ocasió de la celebració del Dia Mundial de la Seguretat i la Salut i de la Setmana Europea de la Seguretat i la Salut en el Treball, i potenciar institucionalment qualsevol activitat relativa a la prevenció de riscs laborals.

Article 28

Els mitjans de comunicació social

1. La Comunitat Autònoma de les Illes Balears ha de promoure la subscripció d’acords o convenis de col·laboració amb els mitjans de comunicació social que operin al territori de la comunitat autònoma, en especial, amb els prestadors dels serveis de comunicació audiovisual televisius, sigui quin sigui el mitjà de transmissió que s’hagi fet servir, a fi d’aconseguir que incloguin en la seva programació missatges, continguts o programes específics que fomentin la prevenció de riscs laborals i que es comprometin a divulgar valors positius relatius a la seguretat i la salut en el treball.

2. Sense perjudici del que disposa l’apartat anterior, la programació dels serveis públics de ràdio i televisió gestionats per l’Ens Públic de la Radiotelevisió de les Illes Balears ha d’incloure, entre els seus principis inspiradors, el de promoure la sensibilització de la societat de les Illes Balears en matèria de prevenció de riscs laborals, i adoptar les mesures necessàries per fer un tractament de la informació relacionada amb la sinistralitat laboral conforme a les finalitats i els objectius prevists en aquesta Llei i als valors constitucionals.

TÍTOL III

Mesures adreçades al foment de la formació en matèria de seguretat i salut en el treball

Article 29

Foment de la formació en matèria de seguretat i salut en el treball

La Comunitat Autònoma de les Illes Balears, a través de la conselleria competent en matèria d’educació, ha d’incorporar objectius i continguts relatius a la prevenció de riscs laborals.

Capítol I

Els ensenyaments reglats

Article 30

Mesures de foment de la formació en matèria de prevenció de riscs laborals en l’ensenyament de règim general. Educació infantil, bàsica i altres ensenyaments de règim general

1. La conselleria competent en matèria d’educació ha de fomentar la inclusió en els plans formatius dels objectius i continguts específics en matèria de seguretat i salut laboral, adaptats als diversos nivells d’ensenyament. Els valors de la seguretat i la salut laboral s’han de difondre amb caràcter transversal en les diferents etapes del sistema educatiu.

2. La conselleria competent en matèria d’educació ha de promoure l’adopció de les mesures necessàries per garantir que, en l’etapa d’educació infantil, l’alumnat pugui adquirir i desenvolupar valors elementals de seguretat i salut en el treball.

3. La conselleria competent en matèria d’educació ha de facilitar l’adopció de mesures per garantir que, en l’etapa d’educació secundària obligatòria, l’alumnat adquireixi consciència de la importància de seguir hàbits de treball segur, així com els coneixements bàsics en matèria de prevenció de riscs laborals que afavoreixin la seva incorporació al mercat de treball en condicions adequades de seguretat i salut.

4. La conselleria competent en matèria d’educació ha de vetlar per la incorporació dels valors relatius a la seguretat i la salut en el treball en el currículum del batxillerat, i reforçar els continguts relatius a la prevenció de riscs laborals en les matèries de modalitat que, pel seu caràcter, hi mantinguin una vinculació més directa.

Article 31

Formació professional

1. En compliment de la disposició addicional tercera de la Llei orgànica 5/2002, de 19 de juny, de les qualificacions i de la formació professional, la conselleria competent en matèria d’educació ha d’adoptar les mesures necessàries per garantir que l’alumnat dels diferents cicles de formació professional adquireixi les capacitats i els coneixements necessaris per treballar en condicions de seguretat i salut, prevenir els possibles riscs derivats del treball i poder actuar davant les eventuals situacions d’emergència que puguin produir-se.

2. Amb aquesta finalitat, cal garantir la inclusió de continguts específics en matèria de prevenció de riscs laborals en els cicles formatius el perfil professional dels quals així ho exigeixi. En la resta dels cicles formatius, cal potenciar que la formació relacionada amb la prevenció de riscs laborals tengui caràcter transversal.

3. A l’efecte previst en l’article 35 del Reial decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis de prevenció, la conselleria competent en matèria d’educació ha de garantir que l’alumnat que cursi cicles formatius de formació professional de grau mitjà o superior pugui obtenir la certificació de la formació de nivell bàsic en prevenció de riscs laborals, sempre que aquesta compleixi els requisits de contingut i durada establerts en la dita norma.

Article 32

Ensenyament universitari

1. Dins el marc que fixa la normativa estatal i amb respecte a l’autonomia universitària, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears ha de promoure la impartició d’ensenyaments conduents a l’obtenció de títols oficials de grau o postgrau en matèria de prevenció de riscs laborals a la Universitat de les Illes Balears (UIB). Específicament, s’ha de fomentar l’elaboració i difusió de projectes docents o d’investigació en matèria de seguretat i salut en el treball.

2. Dins l’àmbit de les seves respectives competències, la Comunitat Autònoma i la UIB han de procurar promoure la difusió i ampliació de continguts sobre la matèria de prevenció de riscs laborals en les titulacions acadèmiques que presenten una relació més estreta amb l’àmbit de seguretat i salut laboral. Així mateix, han de promoure els continguts preventius de seguretat i salut en els programes reglats de postgrau relacionats amb l’àmbit d’aquesta Llei.

Article 33

Educació de persones adultes

La conselleria competent en matèria d’educació ha d’incorporar objectius i continguts relacionats amb la seguretat i la salut en el treball en els programes educatius que integrin l’oferta docent dels centres de titularitat de la Comunitat Autònoma o autoritzats per aquesta, per a l’educació de persones adultes. Especialment, cal vetlar per la incorporació específica dels aspectes preventius en els programes educatius adreçats a facilitar l’accés al món laboral de les persones adultes.

Article 34

Formació del professorat

1. La Comunitat Autònoma de les Illes Balears ha d’adoptar les mesures necessàries perquè, en els programes de formació permanent del professorat, s’inclogui formació específica en matèria de prevenció de riscs laborals que li permeti adquirir les tècniques i els coneixements didàctics i pedagògics necessaris per a:

a. Fomentar en l’alumnat el desenvolupament de comportaments preventius en matèria de seguretat i salut en el treball.

b. Promoure la cultura de prevenció en els diferents nivells educatius.

2. A més, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, a través de la conselleria competent en matèria d’educació, ha de promoure activitats formatives en matèria de seguretat i salut en el treball adreçades a la inspecció d’educació.

TÍTOL IV

Mesures de promoció de la seguretat i la salut en el treball en matèria de subvencions públiques i contractació administrativa

Capítol I

Promoció de la seguretat i la salut en el treball en matèria de subvencions públiques

Article 35

Àmbit d’aplicació

Les disposicions d’aquest capítol són d’aplicació a les subvencions atorgades per l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, els seus organismes autònoms i altres entitats de dret públic vinculades o dependents d’aquella, com a conseqüència de l’exercici de les potestats administratives, en els termes prevists en el Decret 2/2005, de 28 de desembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de subvencions.

Article 36

Requisits per obtenir la condició de persona o entitat beneficiària

Sense perjudici del compliment dels requisits exigits en la normativa bàsica i en el Decret 2/2005, de 28 de desembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de subvencions, per poder obtenir la condició de persona o entitat beneficiària de subvencions públiques és necessari que les empreses acreditin:

a. Disposar d’un sistema de gestió preventiu en alguna de les modalitats previstes i d’un pla de prevenció de riscs laborals en els termes prevists en la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscs laborals.

b. No haver estat sancionats, en virtut de resolució administrativa o sentència judicial ferma, en els tres darrers anys, per faltes molt greus en matèria de prevenció de riscs laborals, de conformitat amb l’article 13 del Reial decret legislatiu 5/2000, de 4 d’agost.

c. Les bases reguladores, quan la naturalesa de la subvenció o les característiques de les persones o entitats beneficiàries així ho justifiquin, poden incloure entre els criteris de determinació de la quantia de les subvencions l’evolució de l’índex de sinistralitat de les empreses sol·licitadores en els termes que es determinin reglamentàriament.

Capítol II

Promoció de la seguretat i la salut en el treball en l’àmbit de la contractació administrativa

Article 37

Acreditació de la solvència tècnica a determinats contractes

1. Sense perjudici del que disposa la normativa bàsica de contractació pública sobre els mitjans per acreditar la solvència tècnica o professional necessària per contractar amb el sector públic, els òrgans de contractació dels ens, organismes i entitats que conformen el sector públic poden incloure, en els plecs de clàusules administratives particulars dels contractes que pel seu objecte ho puguin requerir, l’exigència que, en la declaració del personal tècnic o les unitats tècniques amb què comptin les empreses per a l’execució del contracte, es faci una menció específica al personal que ha d’exercir funcions en matèria de prevenció de riscs laborals.

2. Així mateix, sempre que es relacioni amb l’objecte del contracte, els plecs de clàusules administratives particulars que elaborin els òrgans de contractació de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i dels ens, organismes i entitats que conformen el sector públic autonòmic poden establir que l’acreditació de la solvència tècnica que s’efectuï mitjançant la declaració de la maquinària, el material i l’equip tècnic disponible per a l’execució del contracte detalli expressament els mitjans materials que l’empresa es compromet a adscriure per garantir la seguretat i la salut en el treball.

Article 38

Condicions especials d’execució dels contractes

1. A més de les obligacions que, d’acord amb la normativa bàsica de contractació pública, siguin exigibles segons el tipus de contracte de què es tracti, els plecs de clàusules administratives particulars que aprovin els òrgans de contractació de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i dels ens, organismes i entitats que conformen el sector públic autonòmic han d’incloure expressament l’obligació de la persona contractista de complir amb la normativa vigent en matèria de prevenció de riscs laborals durant l’execució del contracte.

2. Sense perjudici de l’anterior, els òrgans de contractació de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i dels ens, organismes i entitats que conformen el sector públic autonòmic poden establir, en els plecs de clàusules administratives particulars, que aprovin condicions especials en relació amb l’execució dels contractes que reforcin les condicions de seguretat i salut en el treball i que afavoreixin la formació en matèria de prevenció de riscs laborals del personal assignat per executar-los.

3. L’incompliment d’aquestes condicions pot configurar-se als respectius plecs com a causa de resolució contractual per infracció d’obligacions de caràcter essencial, si expressament se li ha atribuït aquest caràcter, o bé donar lloc a la imposició de penalitats amb l’abast i quantia que s’hi determini, dins els límits fixats per la normativa bàsica de contractació pública.

4. Així mateix, els òrgans de contractació poden incloure, entre les obligacions de la persona contractista, la d’informar, en els termes que s’estableixin en el contracte, sobre el grau de compliment de les obligacions contractuals assumides en matèria de prevenció de riscs laborals i, en particular, de les incidències que durant la seva execució s’hagin pogut detectar.

Disposició addicional única

Reducció a rang reglamentari

L’organització i el règim econòmic, pressupostari i de personal que es regulen en els capítols III i IV del títol I tenen rang reglamentari i, en conseqüència, es poden modificar, alterar o suprimir per mitjà dels estatuts en el marc que estableix l’article 35.2 de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, excepte els articles 16 al 19, que regulen el Consell Rector, i l’article 20, que regula la Unitat de Malalties Professionals, que tenen rang de llei.

Disposició transitòria primera

Nomenament dels membres del Consell Rector de Salut Laboral

En el termini màxim dels dos mesos següents a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, les entitats de les quals depenen han de designar els membres que representen els grups que constitueixen el Consell Rector de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral.

Disposició transitòria segona

Règim transitori

Les funcions assignades per aquesta Llei a l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral continuaran sent exercides pels òrgans de l’Administració de la Comunitat Autònoma que actualment hi tenen competències inherents, fins a l’efectiva posada en funcionament de l’Institut, que, en tot cas, no pot excedir del termini de sis mesos comptadors a partir de la publicació del seu reglament orgànic i funcional.

Disposició transitòria tercera

Personal de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral

1. Queden adscrits a l’organisme autònom Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral els funcionaris de la Direcció General de Treball, Economia Social i Salut Laboral de la Conselleria de Treball, Comerç i Indústria que, en entrar en vigor aquesta Llei, ocupin llocs de treball les funcions dels quals passi a exercir l’organisme autònom.

2. La persona titular de la conselleria competent en matèria de funció pública, a proposta del conseller de Treball, Comerç i Indústria, ha de determinar, mitjançant una resolució, els llocs de treball afectats pel que estableix l’apartat anterior i que, en conseqüència, han de prestar serveis en l’organisme autònom.

3. El personal funcionari adscrit ha de conservar les mateixes condicions i el mateix règim jurídic, i s’ha d’entendre a l’efecte de participació en concursos, comissions de servei i qualsevol altre procediment en matèria de funció pública com si prestàs serveis a la conselleria.

4. El personal funcionari adscrit que continua sota la dependència orgànica del conseller o consellera competent en matèria de funció pública ha de prestar serveis sota la dependència funcional del conseller o consellera competent en matèria de salut laboral, i ha de dur a terme les seves funcions d’acord amb les directrius establertes per la persona que exerceixi la Direcció de l’organisme autònom i altres superiors jeràrquics que constin en la relació de llocs de treball segons estableixin les ordres de funcions de cada lloc de treball.

5. L’Institut de Seguretat i Salut Laboral ha d’habilitar processos d’adaptació per al personal tècnic de la Direcció General de Treball, Economia Social i Salut Laboral, els requisits de les places dels quals incloguin la titulació de tècnic superior de prevenció i que es trobin enquadrats en el cos facultatiu tècnic, en el termini de dos anys des de la seva creació.

6. En els procediments de provisió de llocs de treball de l’Institut que tenguin atribuïdes funcions de caràcter cientificotècnic, es pot admetre funcionaris o personal laboral que presti serveis en funcions anàlogues en matèria de prevenció de riscs laborals i que compleixi els requisits de la plaça a la qual es pot optar.

Disposició derogatòria única

Normes que es deroguen

Queden derogades totes les disposicions d’igual o inferior rang en tot allò que contradigui o s’oposi al que disposa aquesta Llei, amb especial referència al Decret 107/2010, d’1 d’octubre, de creació de l’Institut Balear de Salut Laboral.

No obstant això, en el moment en què es constitueixi el Consell Rector de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral i, en tot cas, en el termini d’un mes des de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears d’aquesta Llei, quedarà dissolt el Consell de Salut Laboral de les Illes Balears, i es derogaran expressament el Decret 8/2006, de 3 de febrer, pel qual es regula el Consell de Salut Laboral de les Illes Baleares, i el Decret 34/2013, de 21 de juny, que modifica parcialment el primer.

Disposició final primera

Desplegament normatiu

S’autoritza el Consell de Govern de les Illes Balears per dictar totes les disposicions reglamentàries que resultin necessàries per al desplegament i l’aplicació d’aquesta Llei.

Disposició final segona

Relació de llocs de treball

El Consell de Direcció ha de proposar, en el termini de sis mesos comptadors des de la constitució, la plantilla de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral, la relació de llocs de treball del personal funcionari i el catàleg de llocs de treball del personal laboral, així com la seva oferta d’ocupació pública, per a la integració en l’oferta d’ocupació pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Disposició final tercera

Finançament de l’activitat en l’exercici pressupostari d’entrada en vigor

Per al finançament de l’activitat durant l’exercici pressupostari en què es produeixi l’entrada en vigor d’aquesta Llei s’han de tramitar les modificacions pressupostàries que, si escau, es requereixin per dotar suficientment les despeses de funcionament de l’organisme autònom Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral. A les transferències de crèdits que puguin instrumentar-se no els seran d’aplicació les limitacions establertes en l’article 58.2 de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Disposició final quarta

Entrada en vigor

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà d’haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Palma, 27 d’abril de 2018

El conseller de Treball, Comerç i Indústria,

Iago Negueruela i Vázquez

La presidenta,

Francesca Lluch Armengol i Socias